ALS LECTORS

24 d’octubre de 2011


Suposo, perquè és més que evident, que heu notat que, d'un temps ençà, sóc molt irregular tant en la publicació de nous apunts com en la redacció de comentaris als diferents blogs que vaig seguint. Tinc una forma de ser que sóc d'aquells que no puc evitar viure les coses amb més passió, la gran majoria de les vegades, del que es mereixen les circumstàncies, i com que sempre intento que la processó només em vagi per dins, és, precisament a dins, on tot més em repercuteix.

I és que s'ha produït un fet a la meva vida que si bé m'il·lusiona, i molt, també m'espanta perquè s'ha produït sense que hagi tingut gaire temps per fer-me'n el càrrec:

El mes de juliol, pel fet d'haver estat cotitzant a la Seguretat Social des de l'any 1965, és a dir, que l'1 de gener del 2012 en farà quaranta-set que hi cotitzo, vaig demanar a l'empresa on treballo la jubilació anticipada quan el 16 de novembre d'enguany compleixi els 60 anys. Tenia, per llei, dret a aquesta jubilació però sempre i quan l'empresa es comprometés a posar una altra persona al meu lloc i jo vagi a treballar uns determinats dies a l'any.

Han estat gairebé quatre mesos d'incertesa fins que, per fi, concretament dimecres passat, des de la direcció del Centre on treballo em van dir que s'hi avenien, i si bé no podrà ser el mateix dia 16 del proper novembre la data en què em pugui jubilar, sí que ho podré fer a principis del proper mes de desembre.

Estic, com deia al començament, molt content, de debò, però també em sento, ho confesso, una mica atordit, ja que la meva vida farà un gir de tres-cents seixanta graus, i si bé d'una cosa n'estic ben segur, i aquesta és que no aniré a prendre el sol a un banc de la Rambla (la de Badalona, està clar), ni a veure com estan d'avançades les obres als carrers, ni aniré a buscar o a portar els meus néts on calgui (entre d'altres coses perquè de néts no en tinc), m'estic plantejant moltes coses i estic fet un mar de dubtes sobre com enfocaré el meu immediat futur a partir de desembre que ve.

En fi: espero anar paint-ho de mica en mica, i suposo que algun o altre dels projectes que tinc al cap intentaré assolir. De moment, ja dic, estic bastant atabalat i això em provoca una desconcentració que no puc evitar.

Pel que fa al blog, tinc molts projectes que la manca de temps, i darrerament de concentració, m'impedeixen realitzar, ja que sóc molt lent a l'hora d'escriure i també indecís a l'hora de triar els temes, i que suposo, amb una mica de la imprescindible autodisciplina que sí tinc segur m'exigiré, podré dur a terme, i espero i confio que tot plegat serà a fi de bé.

Només em resta, ja per acabar, demanar-vos disculpes pel to tan personalista d'aquest apunt, que res té a veure amb el tarannà del blog, però si m'he decidit a escriure'l és perquè estic completament segur de la vostra comprensió.

18 comentaris:

Gemma ha dit...

Ostres, ostres, ostres, ostres! Quina notícia més grossa que ens has donat!
No puc ni imaginar tots els sentiments ni pensaments que et passen pel cap... Imagino que deu ser una barreja d'alegria i de por... Però estic segura que tot serà a fi de bé.
Jo, personlment, me n'alegro molt per tu!
I a veure si ara, amb més temps, pots venir per fi a les classes de la Mireia i del Bonpreu, ara ja no tindràs cap excusa, je je je...
Una abraçada molt forta i molta sort en aquest nova etapa que comences!

kalamar ha dit...

Pot resultar estrany però per fi administraràs el teu temps tú. Jo me n'alegro molt perquè ens dedicaràs més temps! i tampoc passa res si prens el sol i mires les obres, encara que moltes no es veuran en molt de temps.
Que gaudeixis molt!

Helena Bonals ha dit...

Quina enveja!

Queti B. ha dit...

Me n'alegre moltíssim, Enric. Per tu i per nosaltres, els lectors d'aquest bloc tan exquisit. Tenir temps per ocupar-lo lliurement (o per "perdre'l" a gust) és un luxe i una oportunitat nova de descobrir, d'aprendre, de gaudir.
Una abraçada

MaryLou ha dit...

Després de tant treballar t'ha arrivat l'hora de gaudir del temps com vulguis. I segur que el gaudiràs molt productivament!
Sobretot, facis el que facis, sigues feliç!!!!!
Petonets

José Luis ha dit...

Assuuuuuuuuuuuuur!!! Un renaixement! Podràs tornar-te culé, i wagnerià i ves a saber quantes coses més!! Però el que no pots fer de cap manera es renunciar a controlar les obres, que una crònica teva de la pulpeta retractil fent feina ha de ser per sucar-hi pa!

josep ha dit...

Felicitats i benvingut al Club. Com diu el Jose Luis, el Barça i Wagner son dues assignatures que tens pendent (je,je). Ah! i anar a prendre el sol a un banc de la Rambla no està gens malament, sempre i quan t'emportis com a company un bon llibre.
Una abraçada i fins aviat

maac ha dit...

Felicidades, Assur. No sé los proyectos que tendrás para el futuro, igual podrás dedicar más tiempo al blog.

pilar ha dit...

felicidades Enric, tengo la impresión de que sabrás sacarle buen provecho a tu nueva vida, un abrazo, Pilar

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Assur- Em sumo també en els bloquistes, que t'han escrit, i desitjar-te que tinguis bones vibracions amb tots els projectes que vols assolir.

Assumpta ha dit...

Ostres, ENRIC, si tu ho vas demanar és perquè en el fons això és el que et fa il·lusió :-) Ara veus que això es pot fer realitat i t'adones que la teva vida canviarà i és normal, molt normal, que estiguis nerviós...

A mi, quan em passa això, dic que m'agafa "ansietat positiva" :-))

Ja veuràs com poc a poc t'hi aniràs acostumant i gaudiràs moltíssim del temps que tindràs per tu mateix, per dedicar a les coses que t'agraden i, evidentment, també al blog...

Molta sort i endavant!! :-)))

Joaquim ha dit...

Jo ja t'ho he dit tot i no vull ferm-me més pesat, però escriu, escriu i escriu, i sobretot sigues feliç, no en tinguis cap dubte que si ho fas ens veuràs a tots contents.

Titus ha dit...

Assur, felicitats! Segur que treuràs profit del teu temps lliure i que tots ens beneficiarem. Encara que a mi ja m'anava bé el teu ritme de publicació actual, ara que gairebé no tinc temps per llegir ;-)

Francesc ha dit...

Benvolgut amic, estic segur que aquest temps teu ens serà ben profitós a tots/es els qui et seguim en aquest blog. Temps!!! Seràs ric en temps per a tu!!! Això sí que és una loteria!!! Només un humil suggeriment: tota la teua experiència en la feina tan important que feies, no creus que estaria bé que la posares per escrit? Estic segur que deus tindre milers d'anècdotes de tota casta que enriquiran (si això és possible, més encara) una crònica sobre el teu pas per món literari obert als ulls que no s'hi veuen. Quan Oreto i jo et vam poder visitar a Barcelona, a la teua feina, ens vas mostrar un món que desconeixíem i vam quedar-ne meravellats. Estic segur que la teua mirada d'expert faria que moltes llums s'obriren i començaren a entendre que al món hi ha persones que necessiten molta ajuda per a arribar a la cultura i que hi ha organismes i persones com tu que els ho han facilitat, i molt. Rep una abraçada afectuosa.

Josep ha dit...

Comparteixo l'alegria i els bons desitjos de tots els amics. Si que és bona idea explicar al bloc les teves vivències. Jo particularment totes les meves coses les vaig deixar en un diccionari conegut per tots perquè me les guardessin. Moltes felicitats Enric.

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

Una mica més tard però també et felicito perquè tants anys de treball també mreixen un bon gaudi.
T'esperem per aquí
Una abraçada

Assur ha dit...

Benvolguts tots:

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!! Moltíssimes gràcies per les paraules tan plenes de bons desitjos, que cada dia que passa em sembla que més a prop estic a punt de començar a voler fer realitat, ja que divendres passat, per fi!, em van comunicar a darrera hora que el proper dia 30 de novembre serà, quan plegui a tres quarts de 3 de la tarda, el dia en què ja estaré jubilat.

Casualitats de la vida faran que l'endemà mateix , el dia 1 de desembre del 2011, es compleixin quaranta anys que vaig entrar, quan en tenia 20, a treballar a l'ONCE.

Era en l'època en què la seu d'aquesta entitat estava encara al carrer Ample, de Barcelona, al palauet on ara hi ha el Registre Civil, i on hi va néixer Josep Anselm Clavé, el qual -i no deixa de ser també curiós- va haver de deixar l'ofici de torner a causa dels greus problemes que tenia a la vista i s'endinsà, de forma autodidacta, en l'estudi de la música, a la qual hi dedicà la vida amb tossuda i eficaç empenta per acostar-la a la, més que maltractada, dessagnada classe obrera de l'època fins que, mitjançant la creació de nombrosíssimes corals arreu de tot Catalunya, i fins i tot de Cuba, corals que, a imitació de “La Fraternitat”, la que ell havia fundat, va aconseguir un importantíssim i vital moviment associatiu obrer.

Una bona prova de l'ambició del projecte claverià és sense cap mena de dubte que la primera vegada que es va sentir a tot l'estat espanyol la música de Wagner, concretament la marxa del “Tannhäusser”, va ser gràcies a Clavé, que la va programar com una de les peces que es van interpretar en un dels concerts corals que organitzava als anomenats Jardins Euterpe, de Barcelona.

Òndia!... Quina manera de fugir d'estudi!!!... Estava agraint-vos els comentaris que tan amablement m'heu fet arribar, i a punt estava de continuar parlant del carrer Ample dient que és un dels espais barcelonins de finals del segle XVIII on Jaume Cabré situa la trama de la seva magnífica novel·la “Senyoria”!!!..., i si començo a parlar de Cabré, això més que la resposta als comentaris enviats semblarà un apunt. :))

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!, un cop més, i fins ben aviat!

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Per molts anys, Enric! I una bona jubilació, que ve del mot llatí iubilare, que vol dir fer crits de joia! Una bona abraçada.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL