tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-49090620918250291812011-04-22T01:58:00.003+02:002012-03-11T01:43:46.558+01:00EL GRAN INICI DE LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, VIST A TRAVÉS DEL PINZELL DE HIERONYMUS BOSCH<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifrpY04hrUaEqd_MSOZcXgv8LAGz1rOK8cKm-IJOTmahntrnsEOQmv67eW8zoIiJqoxAggBuRYUlROWaNbiLOkqpnbsh1Lfbg8yDOf78qM8jBy9bkJYOrlDgGVnY8enwTj55Uq7dJijko/s1600/bach.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifrpY04hrUaEqd_MSOZcXgv8LAGz1rOK8cKm-IJOTmahntrnsEOQmv67eW8zoIiJqoxAggBuRYUlROWaNbiLOkqpnbsh1Lfbg8yDOf78qM8jBy9bkJYOrlDgGVnY8enwTj55Uq7dJijko/s320/bach.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
Ja se sap: Si per <b>Sant Joan</b> no hi pot faltar la coca o, per <b>Sant Jordi</b>, la rosa i el llibre, per Setmana Santa, <b><i>La Passió segons Sant Mateu</i></b>, una de les cimeres més altes de la música universal -sinó la que més- és present d'una manera o una altra a ca l'Assur.<br />
<br />
¿Com oblidar l'efecte que em va produir la primera vegada que la vaig escoltar després d'haver “descobert” <b>Johan Sebastian Bach</b> el dia que vaig anar al <b>Palau de la Música</b> per veure l'arpista <b>Nicanor Zabaleta</b>, que interpretava amb un conjunt de cambra francès el <b><i>Concert per a flauta i arpa</i></b>, de <b>Mozart</b>, i em vaig quedar petrificat quan aquest grup va tocar com a última peça del programa el <b><i>Concert número 6 de Brandenburg</i></b>, i vaig poder copsar, gairebé des de la primera nota, que la música de <b>Bach</b> era tot un altre món?...<br />
<br />
Les mans em feien mal de tant i tant aplaudir, i no solament -i ho dic de debò- dirigia l'aplaudiment al grup de cambra sinó que també el dirigia al gran músic alemany a qui jo, als meus vint-i-pocs anys, tenia titllat de difícil de comprendre, gairebé d'inabastable i que, en canvi, mentre l'aplaudia, em semblava veure el seu esperit, satisfet, volant i saludant amunt i avall per la preciosa sala de concerts.<br />
<br />
Ni sé les vegades i vegades que, quan em vaig comprar en format “cassette” aquesta <b>Passió,<i></i></b> que desconeixia, vaig escoltar la primera de les corals (<b><i>Kommt, ihr Töchter</i></b>) la que avui, en forma de YouTube que he confegit i que us convido a veure i a escoltar, és la protagonista d'aquest <b><i>post</i></b>!<br />
<br />
Jo no sóc, ni molt menys i com he dit moltes vegades, cap entès en música -i la veritat és que no en sóc en res, d'entès-: La música, quan m'arriba, ho fa a través de la pell, i em resulta impossible descriure l'emoció que em provoca cada vegada -però és que cada vegada, eh?!- que el cos em demana escoltar aquesta <b>Passió</b>, que arrenca amb aquest plany d'impotència per a fer front a la injustícia que es comet condemnant un home innocent i, a la vegada, admirant la fortalesa en forma de serenitat, sense un bri de desesperació, d'aquest mateix home, que sap que ha de morir de forma cruel per donar exemple de fe i per demostrar que la mort no és un final sinó un començament.<br />
<br />
Tant li fa si un és creient o no per copsar, de la mateixa manera que <b>van der Weyden</b> ho va saber manifestar a través de la Pintura en el <a href="http://calassur.blogspot.com/2010/10/rogier-van-der-weyden-el-davallament-de.html"><b><i>Davallament de la creu</i></b></a>, el que <b>Bach</b> ens manifesta a través de la Música: el dolor, sense que aquest ens faci perdre l'enteniment i la reflexió del perquè, davant la injustícia.<br />
<br />
A l'hora de voler confegir un vídeo per penjar aquesta coral a <b>YouTube</b> em va semblar que estaria bé il·lustrant-lo, precisament, a través de la visió contrària al dolor, és a dir, a través de la visió dels qui es rabegen amb el dolor dels altres, pel que vaig tenir molt clar de seguida que les figures esperpèntiques del món fantasiós i oníric que va crear <b>Hieronymus Bosch</b> podrien ser les més idònees.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIrM6oxjhNQEX-KIbd0hbhQZH515vtXWCvU4naR1HsGerzl1a9T8e8bBrzenimsGXSSX8XYesLq_5wTC6CKOuJCMr9_xBAVdx-ULkAz62kuQGRY_sEWYRO90TT8_OThHfj5CoX2Ihfvw/s1600/bosch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIrM6oxjhNQEX-KIbd0hbhQZH515vtXWCvU4naR1HsGerzl1a9T8e8bBrzenimsGXSSX8XYesLq_5wTC6CKOuJCMr9_xBAVdx-ULkAz62kuQGRY_sEWYRO90TT8_OThHfj5CoX2Ihfvw/s320/bosch.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="219" /></a></div>
<br />
Al vídeo, doncs, hi apareixen, per aquest ordre, <b>quatre olis</b> de <b>Hieronymus Bosch</b> pintats sobre taula:<br />
<br />
1. <b><i>Ecce Homo</i></b> (<b>Museu d'Art</b>, de <b>Filadèlfia</b>)<br />
2. <b><i>Ecce Homo</i></b> (<b>Städelsches Kunstinstitut</b>, de <b>Frankfurt</b>) <br />
3. <b><i>La coronació d'espines</i></b> (<b>National Gallery</b>, de <b>Londres</b>)<br />
4. <b><i>La coronació d'espines</i></b> (<b>Museu del Monestir de San Lorenzo del Escorial</b>)<br />
<br />
El primer <b>Ecce Homo</b> que hi apareix, conegut també per l'<b><i>Ecce Homo de Filadèlfia</i></b>, va ser durant molts anys atribuït a <b>H. Bosch</b>, però mitjançant unes proves <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dendrocronologia"><b>dendrocronològiques</b></a> que es van fer a aquesta taula es va demostrar que l'edat de la fusta sobre la qual es va pintar no concordava amb els anys en què va viure el pintor flamenc, ja que aquest va morir l'any <b>1516 </b>i, segons les citades proves, la fusta es calcula que era d'entre els anys <b>1557</b> i <b>1563</b>. De tota manera, però, és pràcticament segur que es tracta de la còpia d'una obra de joventut del pintor flamenc.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUqFeAcM35RIeEQeBUrYoUupj-pIJcPTH_7zBVxpZYYH46XVBvk-uNcPY3CihyVXT1bp49D-RXcTV7V-giyeTYQ27ZUQvsZG1uNvfB2yCcghZ_KxQDXs23sdQWp_91qiWpKBzTxV5KDo/s1600/ECCE_HOMO-DE-FILAD%25C3%2588LFIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUqFeAcM35RIeEQeBUrYoUupj-pIJcPTH_7zBVxpZYYH46XVBvk-uNcPY3CihyVXT1bp49D-RXcTV7V-giyeTYQ27ZUQvsZG1uNvfB2yCcghZ_KxQDXs23sdQWp_91qiWpKBzTxV5KDo/s320/ECCE_HOMO-DE-FILAD%25C3%2588LFIA.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
Al segon <b>Ecce Homo</b> del vídeo se'l coneix com l'<i><b>Ecce Homo de Frankfurt</b></i> i també com L'<b><i>Ecce Homo dels donants</i></b>, pel fet que a la part inferior esquerra de la taula hi apareixen, molt difuminades, les figures de la família que en va fer donació, unes figures que al <b>segle XVI</b> es van eliminar de la taula però que gràcies a una restauració van tornar a aparèixer, encara que molt borroses fins al punt de semblar fantasmagòriques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWBD5Kid3-BuKJO8toHau0c0Qk3nz_pdzX-w1mdZMXxoLviRT2VoaUrruL-1V5l3Bv3oRACRQFWNgl2_TQiU5qmEAmimIkOPMMG2r-IMLUQjFqLMi35RmYRdNHCCBpe5HFOdcKexJ1U-0/s1600/Ecce_Homo_dels_donants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWBD5Kid3-BuKJO8toHau0c0Qk3nz_pdzX-w1mdZMXxoLviRT2VoaUrruL-1V5l3Bv3oRACRQFWNgl2_TQiU5qmEAmimIkOPMMG2r-IMLUQjFqLMi35RmYRdNHCCBpe5HFOdcKexJ1U-0/s320/Ecce_Homo_dels_donants.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="268" /></a></div>
<br />
Com en altres taules gòtiques, en aquesta hi podem observar unes inscripcions que tenen una funció equivalent a la dels globus de les tires dels còmics, és a dir, una forma de visualitzar diàlegs entre els diferents personatges que hi surten retratats:<br />
<br />
Com si sortís de la boca de <b>Ponç Pilat</b> s'hi pot llegir: “<b><i>Ecce Homo</i></b>” (“<b><i>Heus aquí l'home</i></b>”); de la gernació que apareix a sota, “<b><i>Crufige eum</i></b>” (“<b><i>Crucifica'l</i></b>”) i, de la dels borrosos donants, “<b><i>Salve nos, Christe redemptor</i></b>” (“<b><i>Salva'ns, Crist redemptor</i></b>”).<br />
<br />
A totes dues taules hi apareix la figura torturada i vexada de <b>Jesús</b> tal com <b>Pilat</b>, segons els cànons, va mostrar-lo a la multitud abans de rentar-se les mans després d'haver sentit el crit unànim de la multitud exigint la crucifixió d'un home a qui el governador romà no havia trobat cap motiu perquè mereixés ser crucificatt, una multitud a qui el pintor retrata amb exagerades expressions facials per remarcar l'odi; una multitud que branda, amenaçadorament, llances i tota mena d'instruments punxants; una multitud representada amb estranyes vestimentes evocadores dels considerats grans enemics en aquella època del cristianisme: el <b>paganisme</b> i l'<b>Islam</b>.<br />
<br />
La tercera i la quarta de les pintures de <b>H. Bosch</b> que il·lustren el vídeo són, també, dos olis sobre taula, i totes dues, també, tenen el mateix títol: <i><b>La coronació d'espines</b></i>.<br />
<br />
La primera d'aquestes dues <i>Coronacions</i> és la que es conserva a la <b>National Gallery</b>, de <b>Londres</b>, una taula en la que la figura de Jesús apareix envoltada de quatre personatges que representen cadascun d'ells un temperament: el <b>flegmàtic</b> (a dalt a l'esquerra), <b>el melancòlic</b> (a dalt a la dreta), el <b>sanguinari</b> (a baix a l'esquerra) i el <b>colèric</b> (a baix a la dreta).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxs_T07LG9qXhJA-6UWfqvbkzBkuQqA5E0tDmbkNnzgzo9c2-a5kET9-4JIHdZ9e0JUWhIXRyoyMfL4Zu5Qw6SUKpfO4__3WR9mf6T8V0NhuK28cMKeh-U80AQdR8dRmuUmKewlOdtHZw/s1600/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxs_T07LG9qXhJA-6UWfqvbkzBkuQqA5E0tDmbkNnzgzo9c2-a5kET9-4JIHdZ9e0JUWhIXRyoyMfL4Zu5Qw6SUKpfO4__3WR9mf6T8V0NhuK28cMKeh-U80AQdR8dRmuUmKewlOdtHZw/s320/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines..jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="256" /></a></div>
<br />
Observem que el personatge que està a punt de cenyir al cap de <b>Jesús</b> la corona d'espines ha estat representat just en el moment en què la corona suggereix l'aurèola sobre el cap del reu, i observem, també, que per significar la maldat del melancòlic, ja que el gest i l'expressió del qual no són gens suggeridors de crueltat, <b>Bosch</b> l'ha pintat amb un collaret, amb punxes, de gos.<br />
<br />
Ha estat gràcies a <b>Art Project</b>, programa del que <a href="http://calassur.blogspot.com/2011/02/actualitzacio-del-post-marti-dominguez.html">ja se'n va parlar en aquest blog</a> i amb el qual es poden veure, amb excel·lent resolució gràfica. imatges ampliades de moltes de les obres d'art exposades a alguns dels museus més importants del món, que he aconseguit captar un detall del simbolisme emprat per <b>H. Bosch</b> en aquesta taula i que passa bastant desapercebut a les imatges que he trobat a la xarxa: El personatge retratat a baix a l'esquerra duu dibuixades a la toca vermella una mitja lluna i una estrella, símbols de l'<b>Islam</b> i del <b>judaisme</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDlefPIvSOykr0AM4s8wgoGM5N3t0Z_nZe4PWmwB2rgtoW2li0wMEcMsZNTrxE9BSmn2CdAQDcP0zIY4oCxvTvkJbAiRt0mX5mjZHJYVQUK42Hc3WEexcWoKEk7HNWD_-n6vBsha8Qvc/s1600/Detall+mitja+lluna+i+estrella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDlefPIvSOykr0AM4s8wgoGM5N3t0Z_nZe4PWmwB2rgtoW2li0wMEcMsZNTrxE9BSmn2CdAQDcP0zIY4oCxvTvkJbAiRt0mX5mjZHJYVQUK42Hc3WEexcWoKEk7HNWD_-n6vBsha8Qvc/s320/Detall+mitja+lluna+i+estrella.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
I ja, per fi, la darrera de les quatre taules que il·lustren el vídeo: <b><i>La coronació d'espines</i></b> conservada al <b>Museu </b>del<b> Monestir </b>de<b> San Lorenzo de El Escorial</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnzrYzDe1PGL0Vhc0ZAuvHMKTO79p1iDNx1XOyCOQOakY5wcgz3a2WFR8w4UdZwZPoSTDDf4TXyE1xFkgZeHAbV0fdEtDuWYPK2pJ1wBWLaE7LFnX42DE99enWbjuDyQWlF51S4hOHzAM/s1600/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnzrYzDe1PGL0Vhc0ZAuvHMKTO79p1iDNx1XOyCOQOakY5wcgz3a2WFR8w4UdZwZPoSTDDf4TXyE1xFkgZeHAbV0fdEtDuWYPK2pJ1wBWLaE7LFnX42DE99enWbjuDyQWlF51S4hOHzAM/s320/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines+2.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
A les figures d'aquestes dues darreres taules hi podem apreciar la influència de la pintura renaixentista italiana en l'obra de <b>H. Bosch</b>, el qual, segons sembla, va viatjar, pels voltants del <b>1500</b>, a <b>Venècia</b>, però l'emprempta <b>Bosch</b> s'hi manifesta de forma més que evident en les extravagants vestimentes, com és ara la del barret del personatge situat al primer pla a mà esquerra d'aquesta última taula, el qual duu a la mà un bastó amb una bola de vidre dins la qual hi ha pintada una imatge de <b>Moisès</b> (no es pot apreciar a la fotografia) per poder identificar-lo amb el <b>judaisme</b>.<br />
<br />
Un altre detall propi del genial pintor flamenc que podem observar en aquesta darrera taula és la complicada postura del botxí que posa la corona d'espines a <b>Jesús</b> ja que, per poder fer més força, el botxí té el peu dret -calçat, a més a més, amb una extravagant sabata amb plataforma- recolzat sobre la taula.<br />
<br />
En fi, així, doncs, com que la veu del dolor amb la visió dels qui s'hi rabegen ha estat el que m'ha dut a confegir aquest vídeo, si us ve de gust escoltar <b><i>Kommt, ihr Töchter</i></b>, aquesta estremidora primera coral de <b><i>La Passió segons Sant Mateu</i></b>, de <b>Johan Sebastian Bach</b>, us diria que no ho féssiu com s'acostuma a fer quan sentim una música que ens arriba al cor: amb els ulls tancats, ja que les imatges de <b>Hieronymus Bosch</b> que l'il·lustren volen ser la visió del mal, provocador del lament.<br />
<br />
Aquí teniu el vídeo, <br />
<br />
<br />
<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="311" src="http://www.youtube.com/embed/u3Jm1dE15r4?rel=0" title="YouTube video player" width="500"></iframe></center><br />
<br />
i aquí sota la traducció de la lletra:<br />
<table style="heigth: 600px; margin-left: 150px; text-align: left; width: 500px;"><tbody>
<tr><td><br />
<i><b>Kommt, ihr Töchter</b></i><br />
<br />
-Veniu, Filles, auxilieu-me en l’aflicció, vegeu!<br />
-A qui?<br />
-A l’Espòs.<br />
-Contempleu-lo! <br />
-Com?<br />
-Com un Anyell.<br />
-Mireu!<br />
-Què?<br />
-Observeu la seva Paciència.<br />
-Mireu!<br />
-On? <br />
-En els nostres pecats.<br />
-Contempleu com, per Amor i Misericòrdia,<br />
carrega la seva pròpia Creu.<br />
<br />
Oh, innocent Anyell de Déu,<br />
sacrificat a la fusta de la creu,<br />
pacient en tot moment,<br />
malgrat l’escarni i els turments.<br />
Carregues tots els nostres pecats.<br />
D’altra manera, hauríem desesperat.<br />
Compadeix-te de nosaltres, Jesús!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
I com que ja feia temps que em rondava pel cap dedicar un <b><i>post</i></b> a algú a qui m'aprecio d'una forma molt especial, avui ho puc fer amb la gairebé total i absoluta seguretat que li agradarà ja que, malgrat aquella punta d'ironia i de bon sentit de l'humor que sempre demostra en totes i en cadascuna de les pàgines del seu <i><b>blog</b></i> -<a href="http://anchaesmicasa.wordpress.com/"><b>Ancha es mi casa</b></a>-, quan parla de <b>Bach</b> se'ns mostra tal com és: una persona amb una gran cultura i, sobretot, amb una gran sensibilitat.<b> </b>Per tu, <b>José Luis</b>!<b><br />
</b>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24300669702953400102011-01-01T11:15:00.002+01:002011-01-01T14:14:27.214+01:00FELIÇ ANY NOU!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXx3IoUldibsPybPyRNsW6kdHc8NjVPdP5hb0SoDOqCbziYWHksOV8Fvy0qN1CGzC1ns_k3P2Vuk_Wuzax1FJsbGzjvcedLUcCcP0hH9lFXe2Dt3eHUwdLMKy6ppRDxKZjzVhBJHg4D_I/s1600/2011-01-01+10+37+52.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #c5c5c5;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #c5c5c5;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#c5c5c5, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#c5c5c5, direction=125,strength=10);" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXx3IoUldibsPybPyRNsW6kdHc8NjVPdP5hb0SoDOqCbziYWHksOV8Fvy0qN1CGzC1ns_k3P2Vuk_Wuzax1FJsbGzjvcedLUcCcP0hH9lFXe2Dt3eHUwdLMKy6ppRDxKZjzVhBJHg4D_I/s400/2011-01-01+10+37+52.png" width="379" /></a></div><br />
<br />
<span class="letrag">A</span> punt de gaudir amb el <b>Concert d'Any Nou</b>, que des de <b>Viena</b> dirigirà enguany el jove director austríac <b>Franz Welser-Möst</b>, i que com a homenatge al gran compositor romàntic hongarès <b>Franz Liszt</b>, de qui durant aquest recent estrenat <b>2011</b> es commemorarà el <b>dos-cents aniversari</b> del seu naixement, l'<b>Orquestra Filharmònica de Viena</b> interpretarà el <b>Vals Mefisto nº1</b>, i a punt també, mentre l'escoltaré per la ràdio, de preparar un arròs a la cassola pels sis que avui serem a dinar a casa, us deixo aquest vídeo que, després de mil-i-una peripècies, per fi he pogut penjar a <b>You Tube</b>.<br />
<br />
Es tracta d'una de les meravelloses corals de l'<b>Oratori de Nadal</b>, de <b>Johann Sebastian Bach</b>, pertanyent a la <b>Cinquena Part</b> d'aquesta magnífica obra: <b><i>Ehre sei dir, Gott, gesungen</i></b> (<i><b>Que glòria, oh Déu, us sia cantada</b></i>), interpretada pel <b>Wiener Sängerknaben</b> (<b>Petits cantaires dd Viena</b>), el <b>Chorus Viennensis</b> i el <b>Concentus Musicus Wien</b>, sota la direcció de <b>Nikolaus Harnoncourt</b>.<br />
<br />
Mentre escoltem aquesta preciosa coral, en la que hi ha uns deliciosos diàlegs entre dos oboès (l'instrument musical que més m'agrada i que <b>Bach</b> tant excelsament va utilitzar) i les cordes, podrem passejar la vista a través de dos tapissos d'escenes nadalenques.<br />
<br />
El primer és un tapís del <b>segle XV</b>, i tot i que pertany al tresor de la <b>Catedral de Sens</b>, a la <b>Borgonya</b>, en l'actualitat està dipositat al <b>Museu</b> de la citada ciutat francesa, i el segon, exposat al <b>Museu del Vaticà</b>, és un tapís del <b>segle XVI</b> realitzat a partir d'un cartró pintat per <b>Rafael</b>.<br />
<br />
Amb aquest <b>You Tube</b> us desitgem que aquest any que tot just comença us sigui a tots venturós, però no voldríem deixar passar aquesta felicitació sense esmentar un fet que ens ha omplert de joia: el naixement, el passat dia <b>27</b>, d'una nena. Es diu <b>Isabel</b> i és la primera filla de l'amic <b>Titus</b> -l'autor del <b>blog</b> <a href="http://elblogdetitus.blogspot.com/"><b><i>El imperio de los sinsentidos</i></b></a>-, i de la seva dona. Per molts anys, parella!, i permeteu-nos que sigui a la <b>Isabel</b> a qui, amb tota la il·lusió, dediquem aquest vídeo.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b>FELIÇ ANY NOU!</b></div><br />
<div style="text-align: center;"><object height="340" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aWFwDilL2SQ?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="385"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-55030866474909252402010-12-25T07:21:00.004+01:002011-01-19T04:46:08.098+01:00BON NADAL!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s1600/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s320/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center; margin: -14px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;"><b>Capitell romànic (S. XII).</div><div style="text-align: center; margin: -10px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;">Església de Saint Trophime. Arle (Provença)</b></div><br />
<center><table><tbody>
<tr><td><i><b>Quan ve Nadal, la cançó del miracle</b></i><br />
<i><b>amb el pessebre de molsa i arboç</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en unes ganes molt vives,</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en un desig de debò</b></i><br />
<i><b>de donar coses al Noi de la Mare,</b></i><br />
<i><b>coses que vinguin de dintre del cor...</b></i></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<span class="letrag">A</span>quests versos de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, uns dels poquíssims versos que un desmemoriat com jo es sap de memòria, serviran per introduir aquesta felicitació nadalenca en forma de <i><b>post</b></i> que l'<b>Anna Maria</b> i jo hem preparat, amb la il·lusió de sempre i malgrat que aquests dies siguin dies tan propis d'anar de corcoll, per a tots els que entreu a casa nostra.<br />
<br />
La imatge que l'encapçala és la d'un capitell romànic de l'església de <b>Saint Trophime</b> (<b>Sant Tròfim</b>), d'<b>Arle</b> (<b>Provença</b>), on hi ha representada la <b>Nativitat</b>; la lectura del <b>Cant Final</b> de <i><b>El Poema de Nadal</b></i>, de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, així com un vídeo amb el primer moviment de l'<i><b>Oratori de Nadal</b></i>, de <b>Johann Sebastian Bach</b>, vídeo, aquest, il·lustrat amb pintures de <b>El Greco</b>, <b>Rubens </b>i <b>Tintoretto</b>, és la forma que hem triat per desitjar-vos a tots un bon Nadal.<br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cecece," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(206, 206, 206); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 1px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<center><b>EL POEMA DE NADAL<br />
(CANT FINAL)</b></center><br />
<i><b>Va ser una nit que va florir l'estrella,</b></i><br />
<i><b>i va néixer l'Infant!</b></i><br />
<i><b>Imaginem que fou la nit més bella,</b></i><br />
<i><b>més musical, més flamejant!...</b></i><br />
<i><b>I fa molt molt temps, molt temps, i algú ensiborna</b></i><br />
<i><b>el nostre pit, per atiar l'oblit,</b></i><br />
<i><b>per fer-nos infidels, però retorna</b></i><br />
<i><b>cada any, aquesta nit.</b></i><br />
<br />
<i><b>La nostra vanitat, prou s'afigura</b></i><br />
<i><b>que està damunt del bé i del mal,</b></i><br />
<i><b>mes no hi val ganivet, ni ànima dura,</b></i><br />
<i><b>és més forta la nit de Nadal!</b></i><br />
<i><b>Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!</b></i><br />
<i><b>Seríem tros de carn i pensament</b></i><br />
<i><b>que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para,</b></i><br />
<i><b>pell d'home arrossegada pel corrent!</b></i><br />
<i><b>Però Nadal ens ha pintat el rostre</b></i><br />
<i><b>amb un vermell precís i decidit,</b></i><br />
<i><b>i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,</b></i><br />
<i><b>de terra, de nissaga i d'esperit.</b></i><br />
<i><b>I ens dóna un punt d'humilitat de cendra</b></i><br />
<i><b>per estimar un racó dintre l'espai,</b></i><br />
<i><b>i desperta en el cor aquell blau tendre</b></i><br />
<i><b>que hem volgut escanyar i que no mor mai.</b></i><br />
<br />
<i><b>Procurem ser una mica criatures</b></i><br />
<i><b>amorosint el baladreig raspós,</b></i><br />
<i><b>i diguem: “Glòria a Déu en les altures”,</b></i><br />
<i><b>amb aquell to que ho deien els pastors.</b></i><br />
<i><b>I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,</b></i><br />
<i><b>i l'orgull de la nostra soledat,</b></i><br />
<i><b>almenys aquesta nit, fem el possible</b></i><br />
<i><b>per ser homes de bona voluntat!</b></i><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><b>Josep M. de Sagarra </b></span><i><b><br />
</b></i></div></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><img border="0" height="0" src="http://c.gigcount.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEyOTMxNjE1OTI2NzMmcHQ9MTI5MzE2MTYwNDQ1NCZwPTE4MDMxJmQ9Jmc9MSZvPWVmZTFkMTI4MzYwZTQ1ZTRiNDNm/YmM3MGEyYmQ5YjU1.gif" style="height: 0px; visibility: hidden; width: 0px;" width="0" /><embed border="0" flashvars="mycolor=003975&mycolor2=77ADD1&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=14&grad=true" height="35" name="myflashfetish" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" quality="high" salign="TL" src="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf?myid=74194644&path=2010/12/23" style="height: 35px; visibility: visible; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219" wmode="transparent"></embed><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/PoemadeNadal%28Cantfinal%29.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="340" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="340"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-8158289771689496542010-11-21T02:27:00.002+01:002010-12-25T06:25:33.294+01:00JOHANN SEBASTIAN BACH I ANTONI GAUDÍ: DOS ARTISTES SUBLIMS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlHEbHWmxxU9B7pl_4AIxN7oaPKxeuXArIXcWaraEA6UKdRND56Zx33PhTVozs3nFwLKJMGKyMXVR0Zh8zv0SC1vSVsP3yvmQx78TBCYxHGlRDlS4v84eME-1rZ4zDM8xrDImI-knkFY/s1600/Sagrada_Family_A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="320" alt="Temple de la Sagrada Família, 2010 (aquarel·la d'Antoni Colomer)" title="Temple de la Sagrada Família, 2010 (aquarel·la d'Antoni Colomer)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlHEbHWmxxU9B7pl_4AIxN7oaPKxeuXArIXcWaraEA6UKdRND56Zx33PhTVozs3nFwLKJMGKyMXVR0Zh8zv0SC1vSVsP3yvmQx78TBCYxHGlRDlS4v84eME-1rZ4zDM8xrDImI-knkFY/s320/Sagrada_Family_A.jpg" width="235" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; margin: -6px 0px 0px 0px;"><a href="http://antonicolomer.blogspot.com/"><strong>Antoni Colomer</strong></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; margin: -8px 0px 0px 0px; color:#999999;"><strong><i>Temple de la Sagrada Família</i>, 2010 (aquarel·la)</strong></div><br />
<span class="letrag">V</span>eient en el resum de notícies que acostumo a mirar a través del canal de televisió <b>3-24</b> les meravelloses imatges que de la <b>Sagrada Família</b> va oferir <b>TV3</b> amb motiu de la missa que el <b>Papa de Roma</b> va oficiar-hi, em vaig quedar astorat davant la bellesa que oferia l'interior de la que ja és la novena basílica que té <b>Barcelona</b>. Durant uns breus segons vaig sentir que vuint-cents (!) cantaires entonaven el celebèrrim <i><b>Al·leluia</b></i>, de l'oratori <i><b>El Messies</b></i>, de <b>G. F. Händel</b>, i sense poder saber quina sonoritat pot tenir aquell grandiós espai, vaig imaginar-me que, sonés com sonés, de ben segur que vuit-centes persones cantant l'<i><b>Al·leluia</b></i>, posaria la pell de gallina a més d'un dels assistents.<br />
<br />
Com ja ha quedat palès en aquest blog, m'emociona molt la música religiosa, i veient aquelles sublims imatges de l'interior del temple, de seguida vaig imaginar-me que, allà, la també sublim música de <b>J. S. Bach</b> hi hauria casat de meravella.<br />
<br />
<b>J.S. Bach</b>, a part de la joia musical que representa la <i><b>Missa en Si menor</b></i>, va compondre quatre misses breus anomenades <i><b>luteranes</b></i>, les quals no solen interpretar-se amb massa freqüència, però que jo vaig tenir la sort de poder gaudir-ne, fa ja uns quants anys, a l'<b>Auditori</b> de <b>Barcelona</b> dirigides per <b>John Eliot Gardiner</b>, un concert que sempre més recordaré com un dels que més i més m'han emocionat mai, fins al punt de no poder contestar quan, al sortir, l'<b>Anna Maria</b> em preguntava si m'havia agradat, ja que sabia que si deia un sol mot estava ben llest perquè la plorera estava assegurada.<br />
<br />
Les misses cantades luteranes consten de dues parts: El <b>Kyrie</b> i el <b>Gloria</b> (les catòliques en consten de cinc: <b>Kyrie</b>, <b>Gloria</b>, <b>Credo</b>, <b>Sanctus-Benedictus</b> i <b>Agnus Dei</b>), i és d'una d'aquestes quatre misses breus de <b>J. S. Bach</b> que hi ha un <b>Gloria</b>, concretament el de la <b>Missa en fa major</b> (<b>BWV233</b>), que se m'enduu per allà on vol. Quan l'he volgut definir, l'adjectiu que trobo que més li escau és <b>embriagador</b>.<br />
<br />
Feia temps que em rondava pel cap dedicar-li un post, i va ser que, veient les imatges de què parlava al començament, em va venir la idea de fer un <b>You Tube</b> on hi combinaria la música de <b>Bach</b> amb fotografies de la <b>Sagrada Família</b>.<br />
<br />
La brillant versió, gravada l'any <b>1974</b>, és de l'<b>Orchestre de Chambre</b> i l'<b>Ensemble Vocal de Lausanne</b>, dirigits pel seu fundador <b>Michel Corboz</b>. <br />
<br />
Les primeres fotografies que apareixen al vídeo són de vistes exteriors del temple: La de la primera façana que es va construir -la del <b>Naixement</b>-, i de la darrera ja acabada -la de la <b>Passió</b>.<br />
<br />
De la façana del <b>Naixement</b> hi veurem el <b>Pessebre</b>, obra de l'escultor gironí <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Busquets_i_Mollera"><b>Jaume Busquets</b></a>, així com les dues columnes que hi ha entre els tres portals d'aquesta façana, a la base de les quals hi ha dues tortugues: una tortuga de terra, a la de la banda de muntanya, i una tortuga marina, a la banda de mar, que representen aquests dos elements així com també són referència a algunes cultures en les quals la tortuga simbolitzava l'estabilitat de la terra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyTY7fafdQZbYqjEBJ1BfpekPyT08oC6UuGQrOf09xg6x0uIeDk-El12JCzp8zVCrrQH04wTfmCh3b8LOYVLK9qlrRsBI_vHBPFSvZLtY82IBWel0tE40JyXj9sdPO_rlb_hziVxinlEU/s1600/Josep_Maria_Subirachs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="157" alt="Josep M. Subirachs" title="Josep M. Subirachs" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyTY7fafdQZbYqjEBJ1BfpekPyT08oC6UuGQrOf09xg6x0uIeDk-El12JCzp8zVCrrQH04wTfmCh3b8LOYVLK9qlrRsBI_vHBPFSvZLtY82IBWel0tE40JyXj9sdPO_rlb_hziVxinlEU/s320/Josep_Maria_Subirachs.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin:-6px 0px 0px 0px;"><strong>Josep M. Subirachs</strong></div><br />
Les escultures de la façana de la <b>Passió</b> van ser encarregades el <b>1986</b> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar"><b>Josep Maria Subirachs</b></a>, el qual hi treballà amb dedicació plena fins que enllestí les més de cent figures esculpides en pedra l'any <b>2005</b>. Davant l'entrada central de les tres que té aquesta façana, hi ha la figura de la <b>Flagel·lació</b> i, a la banda dreta, <b>El bes de Judes</b> i el <b>criptograma</b> inspirat en el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Quadrat_m%C3%A0gic"><b>Quadrat màgic</b></a>, que hi ha al gravat <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:D%C3%BCrer_Melancholia_I.jpg"><i><b>La malenconia</b></i></a>, d'<b>Albrecht</b> <b>Dürer</b>, en el qual, sumades totes les xifres en horitzontal, en vertical, en diagonal, en els quadrats dels extrems... (es poden fer un total de <b>210</b> <b>combinacions</b>) sumen <b>33</b>, l'edat en què <b>Jesucrist</b> fou crucificat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFvAgRRtRoc8ZzEn_hJ9nfZCbnO5mRYiYBPhagoHgjK2pVYz98xC8dYQz5esmxja_CiMADi_OjHf_zrjxQFPToQr8SoZ4LjNr9qT7wy0mdhW5xnzbUDpoKlLaAfYtCPBLptXDuqzgKIU/s1600/Albrecht_D%25C3%25BCrer_-_Melencolia_I_%2528detail%2529%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" border="0" height="320" alt="Albrecht Dürer. Quadrat màgic (detall)" title="Albrecht Dürer. Quadrat màgic (detall)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFvAgRRtRoc8ZzEn_hJ9nfZCbnO5mRYiYBPhagoHgjK2pVYz98xC8dYQz5esmxja_CiMADi_OjHf_zrjxQFPToQr8SoZ4LjNr9qT7wy0mdhW5xnzbUDpoKlLaAfYtCPBLptXDuqzgKIU/s320/Albrecht_D%25C3%25BCrer_-_Melencolia_I_%2528detail%2529%255B1%255D.jpg" width="306" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -6px 0px 0px 0px;"><strong>Albrecht Dürer</strong></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -9px 0px 0px 0px;"><strong><i>Quadrat màgic</i> (detall del gravat <i>La malenconia</i>, 1514)</strong></div><br />
El personatge que es veu al costat del grup que representa la <b>Verònica</b>, és un retrat d'<b>Antoni Gaudí</b>, inspirat en el de la cèlebre fotografia on es veu el genial arquitecte, dos anys abans de morir atropellat per un tramvia, a la processó del <b>Corpus</b> de la <b>Catedral de Barcelona</b>, i el personatge que es veu als peus de <b>Jesús</b> en el moment d'anar-lo a enterrar, és un autoretrat de <b>Subirachs</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0so5VP2aejUfbAVUwHY0KcoD-opRWJzHm6ICeJwLvicEEcZgJ-jzU9EoabfVdK9laSeyIwDlqHXq-NMKaSgNNM73AHNmmzqZ8Y17AAujq78fiQhG6791dahpNL6Rna9naEZAWxxI0GTQ/s1600/Gaud%25C3%25AD_en_procesi%25C3%25B3n_Corpus_Christi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="320" alt="Antoni Gaudí a la processó de Corpus de la Catedral de Barcelona" title="Antoni Gaudí a la processó de Corpus de la Catedral de Barcelona" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0so5VP2aejUfbAVUwHY0KcoD-opRWJzHm6ICeJwLvicEEcZgJ-jzU9EoabfVdK9laSeyIwDlqHXq-NMKaSgNNM73AHNmmzqZ8Y17AAujq78fiQhG6791dahpNL6Rna9naEZAWxxI0GTQ/s320/Gaud%25C3%25AD_en_procesi%25C3%25B3n_Corpus_Christi.jpg" width="225" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -6px 0px 0px 0px;"><b>Antoni Gaudí a la processó de Corpus</b></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -9px 0px 0px 0px;"><b>de la Catedral de Barcelona (1924)</b></div><br />
La porta de la que serà l'entrada principal de la façana de la <b>Glòria</b>, la que va obrir el <b>Papa</b> per entrar a la nau central, és també obra de <b>Josep Maria Subirachs</b>. És una porta de bronze de <b>5 x 5 metres</b>. Té <b>dos batents</b>, a la part central dels quals hi figura en alt relleu el text sencer del <b>Pare Nostre</b> en català i, al fons, gravat en <b>quaranta-nou llengües</b> més, el fragment de la citada oració que diu “<i>El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui</i>”. Destaquen, pel color, dues lletres de la paraula <b>caiguem</b> (“<i>no permeteu que <b>caiguem</b> en la temptació</i>”): la lletra <b>A</b> i la lletra <b>G</b>, que són les inicials d'<b>A</b>ntoni <b>G</b>audí.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMy8DOLTHqIbZJjI-bBhORnuumkicT6oF4f1Bc2GJZ_FH0Q4uJwEZhTIJI4Gwhuf063jGxno8CjS5AafbpclIBnQqh97MuPfesVw9Sxd7pEQey2fTWRNB5hwXeHwwSiiA9BRIEeCY-mlA/s1600/Benet_VI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="220" alt="Benet XVI" title="Benet XVI" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMy8DOLTHqIbZJjI-bBhORnuumkicT6oF4f1Bc2GJZ_FH0Q4uJwEZhTIJI4Gwhuf063jGxno8CjS5AafbpclIBnQqh97MuPfesVw9Sxd7pEQey2fTWRNB5hwXeHwwSiiA9BRIEeCY-mlA/s320/Benet_VI.jpg" width="320" /></a></div><br />
La nau central, de <b>45 metres d'alçada</b>, està suportada per fileres d'airoses columnes que, com troncs d'arbre, es ramifiquen a la part superior i aguanten cadascuna d'elles el pes que els pertoca sense necessitat de contraforts, el que proporciona una sensació d'esveltesa amb l'afegit lumínic de la gran quantitat de llum natural que entra per les nombroses obertures, llum que quan travessa els acolorits vitralls de <b>vidre de murano</b> fa que l'espectador li sembli estar immers sota un gran “boscatge” que va canviant de colors depenent de l'hora del dia.<br />
<br />
Espero que, si us ve de gust mirar i escoltar en aquest vídeo l'obra d'aquests dos grans genis, us agradi.<br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/CZgVpu7Oi0c?fs=1&hl=es_ES&hd=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/CZgVpu7Oi0c?fs=1&hl=es_ES&hd=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-60714760199730110882010-09-21T04:49:00.001+02:002010-10-05T04:56:18.662+02:00LA MUSICA NOTTURNA DELLE STRADE DI MADRID, DE LUIGI BOCCHERINI, IL·LUSTRADA PER GOYA<span class="letrag">E</span>l cas del músic italià <b>Luigi Boccherini</b> és un clar exemple del compositor a qui se'l relaciona amb una sola obra, i en el cas de <b>Boccherini</b> ni això, ja que el <b><i>Cèlebre Minuetto</i></b> (si ara no us ve al cap la coneguda melodia <a href="http://www.epdlp.com/clasica.php?id=80">aquí en teniu un petit fragment</a>) és tan sols un dels moviments d'un quintet per a cordes, i <b>Boccherini</b>, virtuós violoncelista, va ser un prolífic (més de <b>cinc-centes</b> obres catalogades) i un refinadíssim compositor classicista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s1600/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Retrat de Luigi Boccherini" border="0" height="320" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s320/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" title="Retrat de Luigi Boccherini" width="226" /></a></div><br />
Nascut a la <b>Toscana</b> (<b>Lucca, 1743</b>) en una família de músics, <b>Boccherini</b> va anar formant-se com a músic a <b>Roma</b>, <b>Viena</b> i <b>Milà</b>, ciutat aquesta on s'integrà en un quartet de cordes que el va dur a fer gires per <b>Itàlia</b> i per <b>França</b>.<br />
<br />
És a <b>París</b> on, l'any <b>1768</b>, coneix l'ambaixador espanyol a la capital francesa, el qual el convenç per anar a la Cort de <b>Madrid</b>, i si bé, degut a les empentes i als cops de colzes dels músics que ja en formaven part, no va poder entrar al servei del rei <b>Carles III</b>, sí que va aconseguir entrar, el <b>1770</b>, al servei del germà petit d'aquest, l'Infant <b>Lluís Antoni de Borbó i Farnesio</b>, el qual, instal·lat al palau que manà contruir a l'arquitecte <b>Ventura Rodríguez</b> a la petita localitat madrilenya de <b>Boadilla del Monte</b>, vivia envoltat d'una petita Cort d'artistes, que es va endur amb ell sis anys després quan, obligat pel seu germà <b>Carles III</b> a fer un <b>matrimoni morganàtic</b>, va traslladar-se al poblet de <b>Arenas de San Pedro</b> (<b>Àvila</b>), allunyat, per tant, de la <b>Cort de Madrid</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s1600/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Palau Boadilla del Monte" border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s400/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" title="Palau Boadilla del Monte" width="400" /></a></div><br />
No obstant aquest allunyament, l'obra de <b>Boccherini</b>, amb una gran influència de <b>Haydn</b>, va ser coneguda arreu d'Europa, i els setze anys que va estar al servei del noble espanyol van ser per a ell molt productius.<br />
<br />
És d'aquesta època a <b>Arenas de San Pedro</b>, concretament de l'any <b>1780</b>, una composició que a mi em té el cor robat: Es tracta del quintet per a cordes titulat <b><i>Musica Notturna delle Strade di Madrid</i></b>, una peça descriptiva que ens transporta al <b>Madrid</b> del segle <b>XVIII</b>.<br />
<br />
Boccherini utilitza en els <b>dos brevísims primers moviments</b> els violins per imitar el so del toc de campana anunciant l'Ave Maria (en aquest cas en pizzicato) i el so del tambor.<br />
<br />
En el <b>tercer moviment</b> (<b><i>El minuet dels cecs</i></b>) fa que el violoncelista deixi l'arquet i utilitzi el violoncel com si fos una guitarra. Els pizzicatos del violoncel imitant la guitarra aporten un afegit alegre i festiu al ja de per si animós ritme d'aquest minuet, que en el vídeo que he penjat al <b>YouTube</b> que trobareu més avall (sí, sí: he fet un vídeo per penjar a <b>YouTube</b>!), he <i>vestit</i> amb les delicioses pintures amb què <b>Goya</b> va plasmar l'idíl·lic ambient del <b>Madrid</b> festiu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s1600/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La pradera de San Isidro" border="0" height="191" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s400/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" title="La pradera de San Isidro" width="400" /></a></div><br />
En el <b>quart moviment</b> (<b><i>El rosari</i></b>), en clar contrast amb el <b>tercer</b>, la música esdevé summament recollida, i és per això que, al vídeo, l'he il·lustrat amb detalls dels imponents <b>frescos</b> que <b>Goya</b> va pintar a la petita cúpula de l'<b>Emita de San Antonio de la Florida</b>, a la riba del riu <b>Manzanares</b> al seu pas per <b>Madrid</b>, i després amb quadres on el pintor aragonès hi va reflectir la quotidianitat i molts aspectes de la vida sòrdida d'aquell temps (obrers, presons, processons amb penitents autoflagelant-se, manicomis. judicis de la Inquisició, un incendi a la nit..., i fins i tot aquelarres!).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s1600/Incendi_de_nit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Incendi de nit" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s400/Incendi_de_nit.jpg" title="Incendi de nit" width="302" /></a></div><br />
Al <b>cinquè moviment</b>, la música de <b>Boccherini</b> ens retorna al bullici amb un animat cercavila (<b><i>Passa calle</i></b>), que no m'he pogut estar d'il·lustrar-lo, entre d'altres, amb <b><i>El venedor de terrissa</i></b>, un cartró, conservat al <b>Museu de El Prado</b>, que va servir per fer-ne dos tapissos, i que és una de les escenes costumistes que particularment més m'agraden de <b>Goya</b>: <br />
<br />
Davant la parada que un venedor de terrissa (<b>valencià</b>, segons va deixar escrit<b> Goya</b>) hi té instal·lada al terra, hi passa una carrossa ocupada per una dama, a qui veiem tot just insinuada a través de la finestra. Sense adonar-nos-en, els ulls ens fan anar apreciant els esplèndids daurats de la mantellina i del penjoll d'una de les compradores, així com dels ornaments dels uniformes dels lacais... Daurats als blancs, als verds i al vermell de les brillants casaques amb què van uniformats els servents, uns daurats que no eviten copsar la lluentor de la terrissa exposada al terra, sobre palla, al costat del posat indiferent d'un gos mig endormiscat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s1600/El_venedor_de_terrissa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El venedor de terrissa" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s400/El_venedor_de_terrissa.jpg" title="El venedor de terrissa" width="342" /></a></div><br />
Al <b>sisè i curtíssim moviment</b>, el violí que imita l'inquietant so del timbal dels soldats que marxen, de nit, cap a la retreta m'ha fet pensar en una de les meravelles pictòriques de tota la <b>Història de l'Art</b>; un dels quadres que havia vist reproduït multitud de vegades en làmines, però que em va deixar garratibat la primera vegada que el vaig veure <i>in situ</i>: <b><i>El 3 de maig a Madrid</i></b>, conegut també com <b><i>Els afusellaments de la Moncloa</i></b>, o <b><i>de la muntanya del Príncep Pius</i></b>, un quadre on la llum hi té una intervenció essencial, ja que la claror provinent del fanal encès que hi ha als peus del piquet d'execució va creixent d'intensitat fins esdevenir, en arribar al paredó, l'esgarrifosa abraçada gèlida de la mort. Un homenatge amb totes les de la llei <span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><span style="font-size: small;">fet a base de fortes pinzellades amb un domini de la tècnica fora de tota discussió, però que de cap de les maneres volen ser el mitjà per a entabanar-nos amb estereotipades aureoles heroiques. Aquí no hi ha concessions: Hi ha la mort esperant sentir el crit de "Foc!"</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s1600/El_tres_de_maig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El tres de maig" border="0" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s400/El_tres_de_maig.jpg" title="El tres de maig" width="400" /></a></div><br />
I de nou el contrast: Al <b>setè moviment</b>, <b>Boccherini </b>apunta amb elegant marcialitat la retirada de la tropa, pel que al vídeo hi veurem “desfilar” una sèrie de personatges gràcies a una de les facetes on més va excel·lir <b>Goya</b>: el retrat i, quan es parla del <b>Goya-retratista</b> de seguida ens ve al cap el magistral <b><i>Retrat de la família de Carles IV</i></b>, un prodigi de captació de la profunditat psicològica de tots i cadascun dels personatges que en formen part, i, continuant agombolats pel majestuós ritme d'aquest darrer moviment, podrem apreciar, també, a través del retrat d'<b>Isabel Porcel</b> i del de la <b>duquessa d'Alba</b>, el prodigiós domini de la tècnica de <b>Goya</b> a l'hora de plasmar a les seves teles no solament els colors dels teixits sinó també les textures de les vestimentes dels personatges de l'època a qui va retratar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s1600/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La família de Carles IV" border="0" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s400/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" title="La família de Carles IV" width="400" /></a></div><br />
<br />
El darrer dels quadres que he triat és el <b><i>Retrat de la família de l'Infant Lluís Antoni</i></b>, un quadre que <b>Goya</b>, que encara no era el pintor de la Cort espanyola, va pintar a <b>Arenas de San Pedro</b>, i si ho he fet és perquè, a part que, com a curiositat es pot apreciar la increïble semblança del perfil de l'<b>Infant</b> amb el de <b>Joan Carles I</b>, <b>Goya</b> s'hi va retratar ell mateix (a baix, a mà esquerra) i també hi va retratar <b>Luigi Boccherini</b>, que és el personatge que, de perfil, apareix, dret, en primer pla al final del vídeo.<br />
<br />
<br />
<center><object height="350" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Espero i desitjo, doncs, que aquesta deliciosa música de <b>Boccherini</b> il·lustrada per <b>Goya</b> hagi estat del vostre gust.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-56004251774706305482010-08-01T15:33:00.217+02:002010-10-05T04:53:27.704+02:00SOAVE SIA IL VENTO<b><i><span class="letrag">C</span>osì fan tutte</i></b> és una òpera que a mi sempre em fa pensar en allò que en diuen la <b>síndrome d'Stendhal</b>, ja que -parlo sempre segons el meu gust- és <b>plena a vessar</b> de moments, musicalment parlant, extraordinàriament inspiradíssims.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcivd5ljkUPZ-3tKuGINIrtIK3n_dAluj_PdmlQXflgkjvtjDHbzuqZXe88Am6XWpug7sGXihUd2U7FxjOkj22TF2peXLvUYvYXZSKHq61wLrW85AzRL2YpwAkKX28wGtKJRNHak0WJtI/s1600/Mozart+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Wolfgang Amadeus Mozart" height="260" onmouseout="this.width=260;this.height=260;" onmouseover="this.width=460;this.height=460;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcivd5ljkUPZ-3tKuGINIrtIK3n_dAluj_PdmlQXflgkjvtjDHbzuqZXe88Am6XWpug7sGXihUd2U7FxjOkj22TF2peXLvUYvYXZSKHq61wLrW85AzRL2YpwAkKX28wGtKJRNHak0WJtI/s1600/Mozart+01.jpg" title="Wolfgang Amadeus Mozart" width="260" /></a></div><br />
Val a dir, però, que l'argument, a part d'un fort contingut misogin, no hi ha per on agafar-lo ja que és del tot imcomprensible com les dues noies protagonistes...<br />
<br />
... Però potser m'estic precipitant i hi haurà qui no sap de què va l'argument i, per tant, de què estic parlant, pel que intentaré fer-ne un breu, brevíssim resum (sí, sí; serà breu, de debò ho dic perquè no entraré en detalls, ja ho veureu):<br />
<br />
Dos joves amics, <b>Fernando</b> i <b>Guiglielmo</b>, oficials de l'exèrcit, estan enamoradíssims de les seves promeses, <b>Dorabella</b> i <b>Fioridiligi</b>, dues germanes que, a la vegada, estan bojament enamorades dels dos xicots.<br />
<br />
Un tal <b>don Alonso</b> manté un dia amb els nois la teoria que les dones, quan en tenen la més mínima oportunitat, deixen de ser fidels, i com que els dos nois estan segurs que les seves respectives promeses no són d'aquesta mena de dones, entre tots s'empesquen un ardit per a posar-les a prova:<br />
<br />
Els dos nois diran que han estat cridats per anar a la guerra, pel que hauran de salpar de seguida... però tornaran al cap de poc, disfressats d'albanesos, i intentaran per tots els mitjans seduir, cadascun d'ells, la promesa de l'altre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Cosi fan tutte" height="214" onmouseout="this.width=300;this.height=214;" onmouseover="this.width=460;this.height=328;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGhKtkLSrEGgtRbTM9aTdp0oOdjbdikixR5AnZVcvRi4tfGxj-B-ssrq1hDEkWTi428U_guK2Xz82qcWT3gejdWqzEMJeQUB577xGigJqXy5FHG8ifeFkIafA5i5J7IbjtsKHe8PzcnrQ/s1600/Cos%C3%AC_fan-Tutte-_02.jpg" title="Cosi fan tutte" width="300" /></div><br />
Dit i fet, ja em teniu els dos xicots, de tornada i guarnits amb robes exòtiques, intentant instal·lar-se a la casa de les noies, i si bé en un bon principi aquestes es neguen a hostatjar aquells dos “estrangers”, gràcies a les argúcies de <b>Despina</b>, la minyona de les noies, al final ho aconseguiran.<br />
<br />
<b>Dorabella</b>, la promesa de <b>Fernando</b>, no trigarà gaire a caure seduïda per <b>Guiglelmo</b>, el promès de la seva germana <b>Fioridiligi</b>, la qual manté una actitud de rebuig envers <b>Fernando</b> molt més ferma..., però també, també acabarà caient!<br />
<br />
Disfressada de notari (embolica que fa fort!), la minyona casa les dues parelles, i quan ja tenen els falsos contractes matrimonials signats, s'anuncia el retorn de la guerra dels dos nois. Els “albanesos” fan que fugen corrents, però en realitat van a canviar-se de roba per presentar-se, altre cop vestits de militars, davant les seves promeses, i quan <b>don Alonso</b> els ensenya la falsa acta notarial del casament, <b>Fernando</b> i <b>Guiglelmo</b> fan que es sorprenen i marxen, ofesos..., però per tornar amb les disfresses que han fet servir, de manera que les noies s'adonin que han estat víctimes d'un engany per posar-les a prova.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Cosi fan tutte" height="214" onmouseout="this.width=300;this.height=214;" onmouseover="this.width=460;this.height=328;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-SUz3pG1YQ-gPd9Q4Q-vI7ZwO-OCsPI-t-7JjFboVfC-wwqcJ42M1I1GY943TUCrKqIgREP0JMd-LJLYSu5Jdm9XPokCCrpanseLEPD-w5X36an1qEyELSrP9t0CxC66aamUHzDctFk/s1600/Cos%C3%AC_fan_tutte-_01.jpg" title="Cosi fan tutte" width="300" /></div><br />
Malgrat que molta gent creu que a les òperes, al final, tothom acaba dinyant-la o matant-se els uns als altres, a <i><b>Così fan tute</b></i>, com que és una <b>òpera <i>buffa</i></b> (en italià, <b><i>còmica</i></b>) el final és feliç: Els dos nois perdonen la debilitat de les seves promeses, i han d'acceptar que la teoria de <b>don Alonso</b> respecte a les dones era certa: Al capdavall, com diu el cavaller, <i><b>Così fan tutte</b></i> (<i><b>Així ho fan totes</b></i>, en traducció literal).<br />
<br />
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos...<br />
<br />
Què?... He posat la directa, eh?...<br />
<br />
Bé, doncs el que en realitat volia era fer un <b><i>post</i></b> dedicat a un dels fragments pel meu gust més deliciosos d'aquesta òpera i fins i tot m'atreveixo a dir que ho és <b>de tota l'obra mozartiana</b>. Es tracta del <b>tercet</b> <i><b>Soave sia il vento</b></i>, i si bé en un principi la idea que tenia era la de penjar-hi un vídeo de <b>YouTube</b>, de totes les versions que em vaig mirar que hi havia, la que més em va agradar va ser la que l'any <b>1954</b> van gravar en estudi la soprano <b>Elisabeth Schwarzkopf,</b> la mezzo <b>Nam Meriman</b>, i el baix-baríton <b>Sesto Bruscantini</b>, amb la <b>Philarmonie Orchestra</b> dirigida per <b>Herbert von Karajan</b>, però, en canvi, les imatges d'aquell vídeo (només n'hi ha dues) les vaig trobar molt poc atractives.<br />
<br />
Així és que com que jo no la tenia, aquesta gravació, em vaig posar en contacte amb en <b>Joaquim</b>, del <i>blog</i> <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/">In fernem Land</a></i></b>, i va ser mitjançant l'amic <b>Colbran</b> que, a la mateixa nit, ja tenia, via e-mail, la gravació d'aquest fragment per a poder confegir un altre vídeo. (<b>Gràcies a tots dos!</b>)<br />
<br />
<b><i>Soave sia il vento</i></b> és el bellíssim tercet que, amb <b>don Alonso</b>, canten, des del balcó de casa seva, les dues noies, del tot alienes de ser víctimes d'un engany, per acomiadar <b>Guiglelmo</b> i <b>Fernando</b> quan aquests dos salpen del port per fer veure que se'n van a la guerra.<br />
<br />
Aquí teniu la lletra i la traducció:<br />
<br />
<br />
<center><table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background-color: #D6EEFF;filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.gradient(GradientType=0,startColorstr='#C6E8FF', endColorstr='#FFFFFF');background-image: -moz-linear-gradient(top, #A3D8FF, #FFFFFF);background-image: -webkit-gradient(linear,left bottom,left top,color-stop(0, #FFFFFF),color-stop(1, #C6E8FF));border: 2px #1cbeff solid; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 270px;"><tbody>
<tr><td><b><i>Soave sia il vento,</i></b><br />
<b><i>tranquilla sia l'onda, </i></b><br />
<b><i>ed ogni elemento </i></b><br />
<b><i>benigno risponda </i></b><br />
<b><i>ai nostri desir.</i></b><br />
<br />
<br />
<b>(Que sigui suau el vent,</b><br />
<b>i tranquil·la sigui l'onada,</b><br />
<b>i que tots els elements</b><br />
<b>benignes responguin</b><br />
<b>als nostres desitjos.)</b></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<br />
La música amb què <b>Mozart</b> va vestir aquest tercet reflecteix tant el resignat dolor de les dues noies que s'han hagut d'acomiadar dels seus dos promesos perquè aquests han d'anar a complir, segons elles creuen, el deure que, com a oficials militars que són, tenen, com també, a la vegada, és una música evocadora del paisatge de la mar en suau moviment per on comença a navegar el vaixell que, de mica en mica, tots tres veuen allunyar-se.<br />
<br />
I és aquesta evocació la que m'ha fet pensar confegir aquest vídeo amb fotografies d'aquarel·les (hi ha, també un oli) amb temes mariners, fotografies que he extret d'entre una sèrie de blogs d'aquarel·listes que ells mateixos s'anomenen <b>La colla dels dimecres</b> i que sempre procuro seguir, i que també sempre que en tinc l'ocasió, com ara, no em canso de recomanar. Són els blogs de: la <b><a href="http://agell-galeria.blogspot.com/">Cinta Agell</a></b>, en <b><a href="http://jmlarranagaacuarelas.blogspot.com/">Josehmari Larrañaga</a></b>, en <b><a href="http://rafael-pujals.blogspot.com/">Rafael Pujals</a></b>, en <b><a href="http://raimundoyacuarela.blogspot.com/">Raimundo López Bayarri</a></b>, en <b><a href="http://francescbueno.blogspot.com/">Francesc Bueno</a></b>, la <b><a href="http://lauracliment.blogspot.com/">Laura Climent</a></b>, i en <b><a href="http://compte-aquarel-les.blogspot.com/">Feliu Compte</a></b>, a qui des d'aquí <b>els dono les gràcies</b>.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object width="445" height="364"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/XPshz3-3p-M?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/XPshz3-3p-M?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></div><br />
Espero i destijo que tot plegat hagi estat del vostre gust.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-26630192449979941102010-06-29T04:18:00.003+02:002010-10-05T04:52:17.845+02:00TXAIKOVSKI I ELS BALLARINS I "ELS BALLARINES" DE TROCKADERO<span class="letrag">C</span>uriosament, aquest mes de juny i sense que ens ho haguéssim dit, els <b><i>blogs </i></b>amics <b><i>El Cafè de nit </i></b>i <b><i>In fernem land</i></b>, així com aquest on sou ara (a l'anterior <b><i>post</i></b>) vam coincidir tots tres en parlar del compositor rus <b>Piotr IlitxTxaikovski</b>, un del més clars exponents del romanticisme musical.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpG2nCBqwqVHeCDvJRsT0_Cxk1Cu1NUDjchBFHML07QZGutMTfw-ExHvJf4sbgRxhU-pDeFjEwJNJ3IAJlG5F34uRSkKu2nlI_VNzGf6lxYj0TdbAOu-zFiJsEJ9EJNnpoxZHfNsgu4E/s1600/Edgar_Degas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Edgar Degas. L'Estrella" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpG2nCBqwqVHeCDvJRsT0_Cxk1Cu1NUDjchBFHML07QZGutMTfw-ExHvJf4sbgRxhU-pDeFjEwJNJ3IAJlG5F34uRSkKu2nlI_VNzGf6lxYj0TdbAOu-zFiJsEJ9EJNnpoxZHfNsgu4E/s320/Edgar_Degas.jpg" title="Edgar Degas. L'Estrella" /></a></div><br />
A <b><i>El cafè de nit</i></b>, en <b>Josep</b> ens oferia <a href="http://elcafedenit.blogspot.com/2010/06/txaikovski.html">dos vídeos</a> on podíem gaudir de dos fragments de dues de les grans composicions orquestrals del gran músic rus: El <b>primer moviment</b> del <b><i>Concert per a piano i orquestra</i></b>, i l'intens <b>tercer moviment</b> de la <b><i>Sisena simfonia</i></b>, anomenada la <b><i>Patètica</i></b>.<br />
<br />
Per la seva banda, a <i><b>In fernem Land</b></i>, pocs dies abans, així com l'endemà mateix de la representació a la que va assistir al <b>Gran Teatre del Liceu</b> de <b>Barcelona</b>, en Joaquim es feia ressò de <b><i>La dama de piques</i></b> (cliqueu <b><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/14/sapropa-la-pikovaia-dama/">aquí</a></b> i <b><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/23/liceu-pikovaia-dama/">aquí</a></b>), una de les deu òperes de <b>Txaikovski</b>, el compositor a qui va voler dedicar un altre <i>post</i> amb l'audició de l'ària <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/15/pavol-breslikkuda-kuda-kuda-vi-udalilis/">Kuda, kuda</a></i></b>, de l'òpera Eugen Onegin, i encara una altra amb l'audició de <b>dues versions</b> de la <b>bellíssima</b> i malenconiosa barcarola titulada <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/25/el-juny-segons-txaikovski/">Juny</a></i></b>, una de les dotze peces per a piano (una amb el nom de cada mes de l'any) que <b>Txaikovski</b> va compondre i reunir sota el títol de <b><i>Les estacions</i></b>.<br />
<br />
Doncs bé, embriagat durant aquests dies amb la música del gran compositor rus, m'agradaria tornar a parlar d'ell, però m'agradaria fer-ho de manera que la seva meravellosa música servís de fons en aquest <i>post</i> per fer-nos somriure gràcies a <b><a href="http://www.trockadero.org/">Les Ballets Trockadero de Monte Carlo</a></b>, el grup de dansa <b>format només per homes</b> que va se fundat a <b>Nova York</b> l'any <b>1974</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRuv_rP4xpLnt8vfuaYieTCdct1Q-fxOeRYSF-5cBicuvCrjRnUX8HiGe2C3_4Tpiv5W68XwwLAo-JGP5YRcS3dUTrgavakFEUQOo-QO7fBIOs_UQuG6SieC0Y60eNAK2oh9nVnhSvUE/s1600/Ballet_Trockadero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Ballet Trockadero" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRuv_rP4xpLnt8vfuaYieTCdct1Q-fxOeRYSF-5cBicuvCrjRnUX8HiGe2C3_4Tpiv5W68XwwLAo-JGP5YRcS3dUTrgavakFEUQOo-QO7fBIOs_UQuG6SieC0Y60eNAK2oh9nVnhSvUE/s320/Ballet_Trockadero.jpg" title="Ballet Trockadero" /></a></div><br />
Des de les primeres aparicions, els <b>Trocks</b>, tal i com se'ls anomena afectuosament, van rebre les crítiques més elogioses dels experts, així com l'entusiasta rebuda del públic d'arreu del món on han actuat, amb l'afegit que sempre han tingut el suport i el respecte total i absolut de tota la resta de les grans companyies de dansa, ja que si bé l'essència d'aquest grup és la <b>paròdia</b>, a ningú pot passar-li desapercebut l'altíssim nivell tècnic i artístic dels ballarins que el componen, tots ells amb una sòlida formació en el ballet clàssic, amb l'afegit de l'enorme dificultat que suposa per a la massa muscular d'un home poder ballar recolzant-se a terra només amb les puntes dels dits. A més a més i com que els ballarins del <b>Trockadero</b> tant poden representar papers masculins com femenins, cal destacar també la força necessària que han de tenir els primers a l'hora de poder alçar les seves parelles.<br />
<br />
No cal dir que una de les peces per excel·lència del repertori dels <b>Trocks</b> és el cèlebre ballet de <b>Txaikovski</b> <b><i>El llac dels cignes</i></b>, del qual en fan una versió del segon acte, una versió de la que n'hem extret tres fragments.<br />
<br />
En aquest primer, que serveix de presentació, ja podrem veure per on aniran els trets de la coreografia: Amb la conegudíssima música amb què s'identifica aquest ballet, veurem el malvat <b>von Rothbart</b>, el bruixot que, a despit per haver estat refusat per la bellíssima <b>Odette</b>, ha transformat aquesta en un preciós cigne que recuperarà la forma humana durant una breu estona totes les nits..., fins que un bes d'amor destrueixi el cruel encanteri. El ballarí que interpreta el bruixot, tal i com es podrà comprovar en una altra actuació més endavant, té una vis còmica extraordinària.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero1","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero1" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxCKaqAhEWhQG6tYJ5yDO3r7hYaW36DRQV1jKof6Spj2m3rnIbf9m41BG9wExrDMwueU8KfMzYB8DJb7B1j0A' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
El príncep <b>Sigfrid</b>, que havia sortit a caçar amb un grup d'amics, ha arribat al llac on viu <b>Odette</b> just en el moment en què la noia recupera la forma humana i, a l'instant, queda captivat per la bellesa d'ella. A l'acte, <b>Odette</b> queda també corpresa davant la figura del jove príncep i, està clar, s'enamoren l'un de l'altra al mateix instant.<br />
<br />
En aquest segon fragment, l'eteri so del violí serveix al compositor per descriure els tendres sentiments de l'amor acabat de néixer que es manifesten mútuament la parella, fins que torna a aparèixer a escena el malvat bruixot. A partir d'aquest moment, serà el fosc so del violoncel qui predominarà, significant mals presagis per al futur dels dos enamorats, tot i que l'eteri so del violí, encara que reduït pel del violoncel, semblarà elevar-se per continuar palesant la fortalesa necessària que la parella trobarà en l'amor. La música d'aquest <b><i>Pas de deux</i></b> em sembla un dels moments més delicadament inspirats de tot el ballet.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero2","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero2" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dylXhYrMQrlDuqKFBlgn_Vr_ZvsfkjqndaUKIug_yohkcoBlFah2j5Jg6XErJZ8W_v9PFuKSgjoE-7ILFwn6g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
I ja, per fi, arribem a un dels fragments més coneguts d'aquest ballet: El cèlebre i deliciós <b><i>Pas de quatre</i></b>, que representa els graciosos andamis de quatre petits cignes.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero3","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero3" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwN6AZSNOtLHLbo5_coCZ954eVg9gelohRqXYPg7SqqgT4FFkXV9ZmGzzp3oANkdXydCKclJGhnBQT5l5ucpA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
Una de les peces més cèlebres del ballet clàssic és, sense cap mena de dubte, <b><i>La mort del cigne</i></b>, un títol que, erròniament, hi ha qui l'associa amb el ballet <b><i>El llac dels cignes</i></b>, quan, en realitat, és una coreografia basada en la música de <b><i>El cigne</i></b>, el tretzè fragment dels catorze de què consta la fantasia musical titulada <b><i>El carnaval dels animals</i></b>, del compositor francès, també romàntic, <b>Camille Saint-Saëns</b>.<br />
<br />
Així, doncs, i encara que no sigui música de <b>Txaikovski</b>, crec que pel fet de ser una peça clàssica del repertori de ballet, val la pena posar la molt especial -i divertida!- versió que d'aquesta romàntica mort en fa un de "els ballarines" de <b>Trockadero</b>, <b>Paul Ghiselin</b>, el mateix que al <b><i>Llac dels cignes</i></b> interpretava el paper del malvat bruixot <b>von Rothbart</b>. Aquí sí que la paròdia està ben servida.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero4","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero4" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz_V-HkgSAucvwts_3gaOE_kbbZwx8M8aCuJM9slmNePF2M14Gjzu4FcShnMZYamdA8mrFoRe0TlZPH13PoCw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
Tot plegat, com haureu pogut comprovar si heu vist aquests quatre vídeos, sota el segell de la <b>paròdia</b> vestida amb les millors gales del <b>respecte</b> i de la <b>passió</b> pel ballet d'aquests grans ballarins.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-12514663807066113112010-06-19T03:50:00.005+02:002015-08-08T04:14:58.791+02:00EL VALS D'EUGEN ONEGIN<span class="letrag">D</span>es de fa ja dies que em rondava pel cap dedicar un <b>post<i></i></b> a un fragment d'òpera que m'agrada d'una manera molt especial, però tenia el dubte de fer-ho perquè pensava que potser es podria considerar que no és gaire-gaire “operístic”, ja que es tracta d'un vals, però és precisament amb un magnífic vals que, després d'una curta però intensa introducció orquestral, s'inicia el segon acte d'<b><i>Eugen Onegin</i></b>, la més coneguda de les òperes de <b>Piotr Ilitx Txaikovski</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEo8gKyzayFtChPbdoiuVMMQH0jZVdqWHjoEUiEjX2rky6YXQEuDOmlHk4zY6eWTkNKgOgfnu2nyua6uLgPjpqL5qyOdZeqmnI26WGVCspE-vcuChGJdOR6dy_iRbu6OxNrI5Sjz2Q8rY/s1600/Retrat+de+Txaikovski01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Retrat de Txaikovski" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEo8gKyzayFtChPbdoiuVMMQH0jZVdqWHjoEUiEjX2rky6YXQEuDOmlHk4zY6eWTkNKgOgfnu2nyua6uLgPjpqL5qyOdZeqmnI26WGVCspE-vcuChGJdOR6dy_iRbu6OxNrI5Sjz2Q8rY/s320/Retrat+de+Txaikovski01.jpg" title="Retrat de Txaikovski" width="208" /></a><b> </b></div><div class="separator" style="clear: both; color: #3d85c6; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><b>Retrat de Piotr Ilitx Txaikovski</b>.</span></div><br />
Els valsos més populars -sens dubte els vienesos- tenen aquell aire eteri que, tot escoltant-los, segur que més d'una vegada ens hem imaginat que els podríem ballar tot seguint el ritme vaporós de les seves melodies sense gairebé tocar de peus a terra.<br />
<br />
Els valsos escrits per compositors rusos, en canvi, com ara els del mateix <b>Txaikovski</b> als ballets <b><i>La bella dorment</i></b>,<br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/T7JMoy6EAnM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/T7JMoy6EAnM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center><br />
<b><i>El trencanous</i></b> (el <b><i>Vals de les flors</i></b>),<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir2","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir2" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/o5NNsYsJbwM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/o5NNsYsJbwM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
o el vals de <b><i>Masquerade</i></b>, de <b>Khatxaturian</b>,<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir3","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir3" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/fPp3Qh-GRqs&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/fPp3Qh-GRqs&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
o el de la <b><i>Suite número 2 de jazz</i></b>, de <b>Xostakóvitx</b>, un vals, aquest darrer, que molts haureu sentit, durant els entreactes, al vestíbul del <b>Teatre Nacional de Catalunya</b>,<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir4","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir4" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/xQCfmpN_wmc&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/xQCfmpN_wmc&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
són d'una sonoritat molt més densa sense que això signifiqui, ni molt menys, que no tinguin, com els vienesos, aquell sensual encant.<br />
<br />
Referent a les sensacions que em provoquen uns i altres valsos, m'agrada fer un símil amb la textura de dos teixits, que si bé són ben diferents, totes dues textures provoquen al tacte una agradosa i fins i tot sensual reacció: la <b>seda</b> pels <b>valsos vienesos</b>, i el <b>vellut</b> pels <b>valsos russos</b>.<br />
<br />
Però anem al gra: Amb aquest vals que, com ja s'ha dit, s'inicia el segon acte de l'òpera <b><i>Eugen Onegin</i></b>, se'ns fa partíceps d'una bulliciosa festa, amb l'agradable sorpresa per part dels convidats que també hi ha ball gràcies a la banda d'una companyia militar que passava per les terres on viu la jove protagonista, <b>Tatiana</b>, filla d'uns acomodats hisendats, just el dia en què aquesta celebra el seu aniversari.<br />
<br />
Mentre ballen, els convidats canten, exultants d'alegria, perquè poden gaudir del ball en aquell territori tan allunyat de qualsevol gran urbs (pensem que som a mitjans del segle XIX).<br />
<br />
En un moment determinat, els homes del cor fan un apart per dir que ja era hora que en aquell racó de món hi hagués una festa tan divertida com la que estan celebrant, ja que l´única distracció que ells tenen és la caça. Fixem-nos (minut 1:37 al 2:00) com el compositor utilitza les trompes de l'orquestra per imitar els corns de cacera.<br />
<br />
Tot seguit, són les dones del cor les qui, en un altre apart, celebren també que hi hagi aquell sarau ja que quan els seus marits tornen de treballar ho fan cansats i amb ganes d'anar a dormir.<br />
<br />
Un grup de noies envolta el capità de la companyia de soldats per agrair-li que els hagi proporcionat la banda de música, i el ball continua.<br />
<br />
S'hi incorporen <b>Tatiana</b> (la soprano nord-americana <b>Renée Fleming</b>, a qui tan bé escauen sempre els vestits de l'època romàntica) i <b>Onegin</b> (el xicot del cabell blanc, el baríton rus de cognom, per a mi, gairebé tan impronunciable com el del volcà islandès que va organitzar mesos enrere aquell rebombori en el món de l'aviació: <b>Dimitri Hvorostovsky</b>).<br />
<br />
Mentre <b>Tatiana</b> i <b>Onegin</b> ballen, ell s'adona que són el centre d'atenció i sent com el critiquen: que si és així o que si és aixà..., que si fa o no fa bé això o allò..., i fins i tot arriben a dir, en contra d'ell, que només veu vi negre!<br />
<br />
Indignat, <b>Onegin</b> deixa de ballar amb <b>Tatiana</b>, i com que qui l'havia convidat a la festa, sense que ell en tingués gaires ganes, va ser el seu amic <b>Lenski</b> (el tenor mexicà <b>Ramón Vargas</b>), decideix venjar-se d'ell traient a ballar <b>Olga</b>, germana de <b>Tatiana</b> i promesa del seu amic (paper que interpreta la contralt russa <b>Elena Zaramba</b>), per fer veure que la corteja.<br />
<br />
Veient com <b>Onegin</b> galanteja <b>Olga</b>, <b>Lenski</b> té un atac de gelosia que durà a la tragèdia ja que, ofès, reptarà a un duel a <b>Onegin</b> i...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSOyVvQ4-UaK7YbSNsvjCnEeipIaG69DWkqzOJdUQEHPDoCNwm988K6O7udODuVLIH3Dy3xWjxmQycrshfsAxfC379N4aAz_FmiI2acDWTE4pWynnmGjCO_cHICMVAY5egL6V0v-GoIM/s1600/Jean_L%C3%A9on_Ger%C3%B4me.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Jean-Léon Gerôme" border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSOyVvQ4-UaK7YbSNsvjCnEeipIaG69DWkqzOJdUQEHPDoCNwm988K6O7udODuVLIH3Dy3xWjxmQycrshfsAxfC379N4aAz_FmiI2acDWTE4pWynnmGjCO_cHICMVAY5egL6V0v-GoIM/s320/Jean_L%C3%A9on_Ger%C3%B4me.jpg" title="Jean-Léon Gerôme" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><b style="color: #3d85c6;"><span style="font-size: x-small;">Jean-Léon Gerôme.<i> Duel després de la festa</i>.</span></b></div><br />
... Bé, tampoc voldria espatllar l'argument als qui no el conegueu, perquè del que es tractava era, simplement, d'escoltar, sempre que us vingui de gust, aquest vals... <br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/kTlhKpgHsQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/kTlhKpgHsQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center><br />
<br />
... Una magnífica estratagema, no us sembla?, de l'autor per anunciar, dins l'alegria d'una festa, els moments dramàtics que ben aviat succeiran.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-84924577792898694702010-05-07T02:28:00.004+02:002010-10-05T04:50:32.859+02:00SANCTUS, SANCTUS, SANCTUS<span class="letrag">J</span>a he expressat en alguna ocasió que, tot i que no en faig bandera, no sóc un home gens ni mica religiós i, no obstant això, des de sempre m'he sentit captivat per la música religiosa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxBfSysd4iUB8kuEbv5CTlFjJhTMgA6zOH4nw8VqFOl-PLCFfuPitx6NTURC4EnDqn8AoCVIyrQIMiRGs3BQQCF8DZ4yQORv-BwbmMmNlcsfDoSEtzlVXV7dg2xn2GrFHLnLBVihqTJ5M/s1600/Josep+Benlliure.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Josep Bennliure. Sortida de missa a Rocafort" border="0" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxBfSysd4iUB8kuEbv5CTlFjJhTMgA6zOH4nw8VqFOl-PLCFfuPitx6NTURC4EnDqn8AoCVIyrQIMiRGs3BQQCF8DZ4yQORv-BwbmMmNlcsfDoSEtzlVXV7dg2xn2GrFHLnLBVihqTJ5M/s400/Josep+Benlliure.jpg" tt="true" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #3d85c6;">Josep Benlliure. <i>Sortida de Missa a Rocafort</i></span></span></b></div><br />
Hi ha <b>oratoris</b>, com per exemple la magistral <b><i>Passió segons Sant Mateu</i></b>, de <b>Johan Sebastian Bach</b>, considerat un dels cims més alts de la música de tots els temps, i multitud de misses de diferents autors que em tenen el cor robat.<br />
<br />
Recordo que un dia en què escoltava la ràdio vaig sentir per primer cop una missa que em va deixar garratibat, tant és així que l'endemà mateix vaig anar expressament a Barcelona a comprar-me el disc, i recordo també que el dependent em va comentar que ja era la tercera persona que a aquell mateix dia li havia demanat el mateix disc, pel que era d'imaginar que no va ser només a mi a qui, el dia abans, li va fer “efecte” aquella audició a través de la ràdio. Vaig tenir la sort d'emportar-me l'últim disc que els quedava i, tan bon punt vaig arribar a casa, de pet cap al tocadiscs!...<br />
<br />
... I com que el disc era meu i el podia començar a escoltar per on volgués, en lloc de començar a fer-ho pel <b><i>Kyrie</i></b> vaig anar directe al <b><i>track</i></b> del <b><i>Sanctus</i></b>, perquè va ser el <b><i>Sanctus</i></b> el que més em va <i>frappar</i> de tota la aquella missa i sentia la necessitat -sí, sí, la necessitat!- de tornar-lo a escoltar...<br />
<br />
...I ho vaig fer una vegada darrere una altra..., i no sé quantes vegades!<br />
<br />
La missa a què estic fent referència és la que duu per títol <b><i>Missa solemne en honor de Santa Cecília</i></b>, del compositor francès <b><a href="http://www.charles-gounod.com/">Charles Gounod</a>,</b> l'autor, d'entre d'altres composicions, d'una de les òperes més celebrades de tot el repertori operístic, una òpera per a la qual, sigui dit de pas, sento una especial predilecció: <b><i>Faust</i></b>.<br />
<br />
També és de <b>Gounod </b>el cèlebre <b><i>Ave Maria</i></b>, un arranjament basat en una peça per a clave de <b>Johan Sebastian Bach</b>, i de la qual se n'han fet infinitat de versions, així com -i això ho dic com a curiositats- l'<b>himne del Vaticà</b> i una altra melodia famosa arreu del món pel fet d'haver estat triada pel director de cinema <b>Alfred Hitchcock</b> com a sintonia per a la seva sèrie de televisió <b><i>Alfred Hitchcock presenta</i></b>: La <a href="http://www.youtube.com/watch?v=5eIk5DWUx_E&feature=related"><i><b>Marxa fúnebre per a una marioneta</b></i></a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpXm2DLaXcKWQTbwH90ThIreUZiaBW4-ilxFnKlEPg-k0EIooYzykqMxg4ZflZm14SMSIgC5nxSkB3DmaduBb4RFxD5X1HJfBY60gN3nmWWLxlscINraXuGLSFGs403Um7wek3IWSg8vU/s1600/Gounod-Charles-10%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpXm2DLaXcKWQTbwH90ThIreUZiaBW4-ilxFnKlEPg-k0EIooYzykqMxg4ZflZm14SMSIgC5nxSkB3DmaduBb4RFxD5X1HJfBY60gN3nmWWLxlscINraXuGLSFGs403Um7wek3IWSg8vU/s320/Gounod-Charles-10%5B1%5D.jpg" tt="true" /></a></div><br />
<b>Gounod</b> va ser un home de profundes conviccions religioses, tant és així que va estar a punt d'ordenar-se sacerdot, i el seu llegat de nombroses obres de caire religiós (misses, oratoris, motets...) en són la mostra més evident. S'ha dit i s'ha escrit que aquesta <b>Missa solemne</b> té en molts moments un excés de teatralitat que l'allunya de l'intimisme i del recolliment que caracteritzen la música religiosa del compositor francès, potser sí..., però a mi, personalment, no hi puc fer més: m'entusiasma tota ella, i no puc evitar trobar reflectida en la seva música la sincera convicció d'un home molt creient.<br />
<br />
El <b><i>Sanctus</i></b>, tant en la missa catòlica, com en l'ortodoxa i en molts dels oficis protestants és un himne d'alabança a la <b>Trinitat</b>, i d'aquí que, a l'inici, el mot <b><i>Sanctus</i></b> es repeteixi <b>tres vegades</b>: "<b><i>Sant, sant, sant és el Senyor...</i></b>”, i aquest <b><i>Sanctus</i></b>, en concret, té la virtut de fer anar creixent en intensitat i emoció aquesta alabança fins al moment de l'<b><i>Hossanna</i></b>, on l'orquestra, el cor i, sobresortint d'entre tots ells, el solista, arriben al punt àlgid d'una intensitat que només se m'acut poder definir, un cop més, com a <b><i>frappant</i></b>.<br />
<br />
És un immens esclat de joia, que si bé hi ha a qui pot semblar-li teatral, a mi, ben al contrari, em fa tot l'efecte que només pot ser fruit de l'esperit d'un convençut i sincer creient.<br />
<br />
<b>Gounod</b> va compondre el <b><i>Sanctus</i></b> d'aquesta <b><i>Missa solemne</i></b> perquè el solista que l'interpretés fos un tenor, però he trobat un vídeo a <b>You Tube</b> on una esplèndida i pletòrica <b>Jessy Norman</b> la va cantar com a cloenda d'un concert a <b>París</b>, en el marc incomparable de la catedral de <b>Nôtre Dame</b>.<br />
<br />
Espero que, si us ve de gust escoltar aquest <b><i>Sanctus</i></b>, us provoqui la mateixa emoció que continua provocant-me cada vegada que el torno a escoltar.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="400" width="350"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YYmaznpLMz8&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/YYmaznpLMz8&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="350"></embed></object></div><br />
En <a href="http://rapidshare.com/files/93829950/Messe_Solennelle_de_l__honneur_de_Sainte_C_cille_-_Georges_Pr_tre.zip">aquest enllaç al Rapid Share</a> hi trobareu, tota sencera, la versió de la <b>Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France</b>, dirigida per <b>Georges Prêtre</b>. Solistes: <b>Barbara Hendricks</b> (soprano), <b>Laurence Dale</b> (tenor) i <b>Jean-Philippe Lafont</b> (baríton).Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-50858936138069381622010-04-28T17:08:00.005+02:002010-10-05T04:50:11.790+02:00LA PÍTIMA (I NO PAS LA SARDANA) DE LES MONGES<span class="letrag">S</span>é de molta gent que visita amb més o menys assiduïtat aquest <b><i>blog</i></b> i que diu que no li agrada, o bé que no hi entén gaire, ni de la <b>música</b> que anomenem <b>clàssica,</b> ni d'<b>ópera</b>, i és per això que de tant en tant aniré posant fragments que, penso, poden resultar agradables d'escoltar i de veure interpretar per intentar fer així una mica de proselitisme i, mira, si a algú li entra el cuquet n'estaré molt content, més que per mi, per ell, ja que és un món on sempre s'hi pot trobar, segons l'estat d'ànim, una bona i adequada companyia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87qZaZhe2KojRf3G4zpPscLaqTN7VJIJj4OAuNAVxDnq4TBHAbag1HNM1GVcqA2MxBd_Jyv8O-LyUwFy2MJbFnnFF2aOfjjvP7gXYfQi3CUXVp5gBHm7j0NWCWNMaLv-2IkD2A5DLSQ4/s1600/Le+comte+Ory.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Le comte Ory" border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87qZaZhe2KojRf3G4zpPscLaqTN7VJIJj4OAuNAVxDnq4TBHAbag1HNM1GVcqA2MxBd_Jyv8O-LyUwFy2MJbFnnFF2aOfjjvP7gXYfQi3CUXVp5gBHm7j0NWCWNMaLv-2IkD2A5DLSQ4/s400/Le+comte+Ory.jpg" tt="true" width="400" /></a></div>Hi ha el tòpic que la gran majoria de les òperes són uns drames on, al final, sempre acaba dinyant-la algú, però això de <b>òpera</b> = <b>drama</b> no deixa de ser un tòpic, i el post d'avui en vol ser una petita demostració:<br />
<br />
Al món de l'òpera, per exemple, hi ha moltíssimes referències al vi, i no solament com a element per brindar, tal i com passa en l'arxiconegudíssim <a href="http://www.youtube.com/watch?v=gfFduw1pcI8&feature=related"><b><i>Libiamo...</i></b></a>de l'òpera <i><b>La Traviata</b></i>, de <b>Giuseppe Verdi</b>, sinó també pels seus efectes etílics en el cas d'una ingestió desmesurada, i aquest és, precisament, el cas d'un divertit quadre de l'òpera <b><i>Le comte Ory</i></b>, de <b>Gioacchino Rossini</b>, un compositor a qui venero i del qual, imperdonablement, encara no se n'havia parlat en aquest <b><i>blog</i></b>.<br />
<br />
<b>El comte Ory</b> és un desenfrenat jove que, assabentat que un altre comte -el de <b>Formoutiers-</b>, és amb els seus homes a lluitar a les<b> Croades</b> de <b>Terra Santa</b> i que, per tant, la seva esposa -la <b>comtessa Adele</b>- i les dones dels soldats que han anat a guerrejar amb <b>Formoutiers</b> viuen soles al castell, intenta conquistar la <b>comtessa</b>, i és, després d'haver estat descobert una primera vegada en què s'havia fet passar per un ermità, que, al segon acte de l'òpera, <b>Ory</b> s'empesca que ell i els seus companys es disfressin d'un grup de monges pelegrines per poder entrar, mitjançant aquesta estratagema, al castell.<br />
<br />
Aprofitant una nit de trons i llamps, la <b>comtessa Adele</b> s'apiada de les “monges” que, xopes i amarades, han trucat a les portes del castell per demanar-hi aixopluc. Un cop a dins, les dones del castell, piatoses, les instal·len en una gran cambra i els ofereixen, abans d'anar-se'n a dormir, un senzill sopar.<br />
<br />
Sols ja a la cambra, ben aviat un dels homes del <b>comte Ory</b> descobreix la bodega on hi ha vi en abundància i, està clar, comencen a alçar el colze a base de bé i a brindar que si ara per això i després per allò altre... fins que, com és del tot lògic, acaben tots ben pets!<br />
<br />
En un moment de la bacanal, però, entra a la cambra per desitjar bona nit a les “monges pelegrines” la dama de companyia de la comtessa, la qual i malgrat que “elles” intenten dissimular, acaba descobrint l'engany.<br />
<br />
M'agradaria destacar d'aquesta escena, gravada en directe d'una representació que se'n va fer l'any <b>1997</b> al prestigiós <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_Glyndebourne">Festival d'Òpera de Glyndebourne</a></b>, la vis còmica que, a part dels protagonistes, han de mostrar també els homes que formen part del cor, i és que en qualsevol òpera és molt important la implicació en els moviments escènics per part dels cors.<br />
<br />
<center><object height="350" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HOSAfKZf__w&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/HOSAfKZf__w&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Res a veure, posem per cas, amb el <a href="http://www.youtube.com/watch?v=0PlgK9jvXuA">tràgic final de l'òpera <b><i>Lucia di Lammermoor</i></b></a>, on un desesperat <b>Edgardo</b> s'enfonsa -tota sencera!- una daga al pit... Encara que també és cert, però, i ja que ha sortit el tema crec que val la pena parlar-ne, que aquest tràgic final té una explicació, i aquesta explicació no és cap altra que la que fa referència que, cinc minuts abans, i <a href="http://www.youtube.com/watch?v=YESM4R9SaYY">després que la noia patís un atac de bogeria</a>, <b>Edgardo</b> havia vist com exhalava el darrer sospir la seva estimada <b>Lucia</b>, la qual, al seu torn, tampoc no feia ni cinc minuts que, abans, havia endinyat una punyalada mortal a l'home amb qui, obligada pel seu germà, s'havia tot just acabat de casar. <br />
<br />
Però això ja és tota una altra història.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-65710943434854103492010-04-15T01:49:00.009+02:002015-08-08T03:37:34.970+02:00POUR ME RAPPROCHER DE MARIE<span class="letrag">A</span>hir vaig veure que el <b>Liceu</b> havia afegit al canal que hi té a <b>You Tube</b> un video de l'òpera <b><i>La fille du régiment</i></b>, de <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaetano_Donizetti" target="blank">Gaetano Donizetti</a></b>. Es tracta d'un fragment gravat en una de les funcions que amb tant d'èxit es van representar fa pocs dies al teatre d'ópera de la Rambla de <b>Barcelona</b>, ópera que va ser protagonitzada per la soprano italiana <b><a href="http://ciofi.blogspot.com/" target="blank">Patrizia Ciofi</a></b> i pel tenor peruà <b><a href="http://www.juandiegoflorez.com/" target="blank">Juan Diego Flórez</a></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTJadTSgWG8uQTK4Eej3JPk09W5yW-A_13BXZ3rBtmPOcBG7GSeQhPaqoA7ARrI-G_2l6BBek7OSJPZv45QylZikPB412bHUBDMhFRiMpNfV7W8qCcm7MoWWCYPgUPALUB2qwD0w2Yt4/s1600/Juan+Diego+Fl%C3%83%C2%B3rez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Juan Diego Flórez" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTJadTSgWG8uQTK4Eej3JPk09W5yW-A_13BXZ3rBtmPOcBG7GSeQhPaqoA7ARrI-G_2l6BBek7OSJPZv45QylZikPB412bHUBDMhFRiMpNfV7W8qCcm7MoWWCYPgUPALUB2qwD0w2Yt4/s400/Juan+Diego+Fl%C3%B3rez.jpg" width="282" wt="true" /></a></div><br />
És bastant normal que el fragment que ha triat el <b>Liceu</b> sigui el que sens dubte és el més conegut i, per a molts, el més esperat de tota l'obra: l'ària <b><i>Ah!, mes amis!</i></b>, ja que en aquesta ària el tenor s'ha d'enfrontar amb <b>nou</b> <b>dos</b> de pit, i a fe que en són ben pocs els tenors que s'hi puguin encarar, i encara menys els que ho puguin fer amb l'aparent facilitat amb què ho ve demostrant des de fa temps, i aquests dies al <b>Liceu</b> no va ser una excepció, <b>Juan Diego Flórez</b>.<br />
<br />
Si no coneixeu aquesta ària o, els que sí la coneixeu, us ve de gust tornar-la a escoltar en una d'aquelles memorables funcions del <b>Liceu</b>, <span style="color: red;"><b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=oZIR_0HfAqc" target="blank">cliqueu aquí</a></b></span>. La imatge i el so d'aquests <b>You Tube</b> del <b>Liceu </b>són prou bons.<br />
<br />
Ara bé, en aquesta mateixa ópera hi ha també una ària que canta, gairebé al final, el tenor -<b><i>Pour me rapprocher de Marie</i></b>- i que a mi em té el cor robat ja que m'emociona fins al punt que sempre em fa saltar la llagrimeta, o sigui que ja us podeu imaginar com va anar el dia que la vaig sentir cantar en directe.<br />
<br />
Pels qui no coneixeu l'argument d'aquesta ópera us en faig cinc cèntims:<br />
<br />
<b>Marie</b> és una jove cantinera de la tropa de l'exèrcit francès que, en l'època napoleònica, envaeix el <b>Tirol</b>. <b>Tonio</b>, un xicot tirolès, s'ha enamorat de <b>Marie</b> i per poder estar amb ella s'ha fet soldat de l'exèrcit enemic, però entra en l'acció una <b>marquesa</b>, la qual esbrina que <b>Marie</b> és parenta seva (al final resulta que és la seva filla). La <b>marquesa</b> reclama endur-se <b>Marie </b>al seu castell per poder-la "educar" segons els costums de la noblesa i casar-la amb un duc. El mateix dia de la boda, però, l'exèrcit francès, ja comandat per <b>Tonio</b>, ocupa el castell per evitar aquest casament, i és aleshores quan <b>Tonio</b>, dirigint-se a la <b>marquesa</b>, li explica els seus sentiments envers <b>Marie</b> amb aquesta ària que us deixo aquí traduïda o, millor dit, versionada:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" cellspacing="0" style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 340px;"><tbody>
<tr><td><br />
Per poder apropar-me a Marie,<br />
vaig allistar-me com a humil soldat.<br />
Per ella, arriscant-me la vida,<br />
em deia en els combats: <br />
“Ben cert és que la celsitud embriaga, <br />
ja que aquest àngel m'ha ben encisat.”<br />
<br />
Em caldria deixar de viure<br />
si hagués de deixar d'estimar.<br />
<br />
Tremolós em dirigeixo a vos, senyora,<br />
per reclamar-vos el meu únic bé.<br />
Si he sabut llegir bé en la seva ànima,<br />
la felicitat que jo sento és la d'ella també,<br />
I quan l'esperança del meu cor sigui lliure<br />
la seva veu us farà capitular.<br />
<br />
Em caldria deixar de viure<br />
si hagués de deixar d'estimar.</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
(Al final, la <b>Marie</b> i en <b>Tonio</b> es casen, està clar.)<br />
<br />
Al contrari del que passa amb l'ària de què parlàvem tot just començar, és a dir, la que es coneix amb el nom de <i><b>Ah, mes amis!</b></i>, i en la qual, com dèiem, el tenor ha hagut de deixar anar <b>9 dos</b>, pot semblar que, quan arriba el moment, cantar aquesta altra ària és com bufar i fer ampolles..., però no, no és així; ni molt menys!, ja que a <b><i>Pour me rapprocher de Marie</i></b> l'espectacularitat, per anomenar-ho d'alguna manera, rau en una <b>interpretació</b> que arriba després d'uns moments hilarants en el divertit transcurs de l'ópera, i per a la qual <b>Tonio</b>, el personatge que interpreta el tenor, ha de canviar de manera dràstica de <b>xip</b>, ja que ha de saber expressar davant la marquesa els seus sentiments envers <b>Marie</b>, i ho ha de fer amb una gran contenció però, alhora, gens exenta de la ferma seguretat que ha de demostrar algú que sap que el que reclama és just: Ell es deleix per l'amor de <b>Marie</b>, i <b>Marie</b>, per l'amor d'ell. No poden obligar la noia a casar-se amb algú a qui no estima.<br />
<br />
<b>Tonio</b>, doncs, ens ha d'entendrir mentre va manifestant tot el que sent per <b>Marie</b>, i ens ha de fer esgarrifar de dalt a baix quan, gairebé al final de l'ària (<b>minut 3:40</b>), un sobtat agut, com el clam sorgit d'una ànima propera a la desesperació, irromp de la seva gola, i ens ha de fer sentir que l'emoció fins i tot pot arribar a amarar-nos els ulls quan sentim que aquell clam acaba, amb l'ària, transformat en una angoixosa súplica.<br />
<br />
<b>Juan Diego Flórez</b>, magistral com sempre i amb una seguretat que el públic percep des que entona la primera nota, broda aquesta ària, que podeu sentir i veure-li interpretar a <b>Viena</b>, en la mateixa producció que es va posar en escena, fins pa pocs dies, al <b>Gran Teatre del Liceu</b>, de <b>Barcelona</b>.<br />
<br />
Us animo, als qui no coneixeu aquesta preciosa ària, a escoltar-la (són solament <b>quatre minuts i mig</b>!) i a copsar-hi tota la tendresa i la forta càrrega de sentiment amb què <b>Gaetano Donizetti</b> va saber ornamentar aquest moment amb un delicat i invisible vestit anomenat <b>música</b>. I als qui ja la coneixeu, em fa l'efecte que poca cosa més es pot afegir al que s'ha dit, oi?, però potser, si heu arribat a llegir fins aquí, us abellirà tornar a gaudir-la una altra vegada.<br />
<br />
I ja, per acabar, i com que m'imagino que la <b>Glòria</b> d'<b><span id="goog_836615075"></span><a href="http://elcafedenit.blogspot.com/" target="blank">El Cafè de Nit<span id="goog_836615076"></span></a></b>, apassionada <b><i>fan</i></b> de <b>Juan Diego Flórez</b>, va gaudir com jo, al <b>Liceu</b>, d'aquesta ària -i de tota l'ópera, val a dir-, és a ella a qui em fa il·lusió dedicar-li aquest <b><i>post</i></b>.<br />
<br />
<br />
<center><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-hFKU9a_nBg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-14734770987158509472010-01-15T03:05:00.005+01:002015-08-08T02:16:44.867+02:00BICENTENARI FRÉDÉRIC CHOPIN (I)<div style="text-align: left;"><span class="letrag">D</span>urant aquest <b>2010</b>, es commemorarà el bicentenari del naixement del compositor polonès <b>Frédéric Chopin</b> (<b>Żelazowa Wola</b>, <b>1810</b> – <b>París</b>, <b>1849</b>) un dels més grans músics del <b>Romanticisme</b>.</div><br />
<div align="center"><img alt="Frédéric Chopin" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy8t8a807EN0HoQDFgt6NkHfqmjwUiq0jMa8KWtU-5V_YigOpJEjwfXoo36Zv4TUelgQeDP_Hn3GlHLnIkDl1eRzx5031L_o7VwkYf4z-mtnZfqmNTU9ju7D639XLNO1tQfFdRq7MvyXM/s400/Chopin+004.jpg" target="blank" /></div><br />
<div style="text-align: left;"><b>Chopin</b> és un d'aquells noms que de seguida s'associa a nom de músic, encara que, malauradament, aquesta associació que en un principi podria semblar causada per la “popularitat” del gran pianista i compositor polonès, no arriba gaire més enllà, i de <b>Chopin</b> bé es podria dir que és un dels músics coneguts més desconeguts.<br />
<br />
Benvinguda sigui, doncs, aquesta efemèride, i tant de bo que la commemoració del bicentenari del naixement del gran músic que fou <b>Frédéric Chopin</b> serveixi per fer-lo conèixer no només de nom.<br />
<br />
Per il·lustrar aquest <b><i>post-presentació</i></b>, he fet aquesta petita -mínima!- selecció d'algunes de les seves peces més conegudes per si us ve de gust escoltar-les.</div><br />
<br />
<center><table style="background: none repeat scroll 0% 0% rgb(243, 243, 243); color: #006699; text-align: center; width: 305px;"><tbody>
<tr><td><iframe src="https://app.box.com/embed_widget/s/lhoiq7tesh?view=list&sort=name&direction=ASC&theme=blue" width="500" height="400" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe>
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div style="text-align: left;">Aquesta selecció també podeu baixar-vos-la i gravar-la per poder gaudir-la quan vulgueu.</div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-62920042662466102862009-12-13T03:22:00.012+01:002010-10-05T04:40:37.150+02:00CONCHITA SUPERVÍA CANTA JOSEP M. DE SAGARRA<span class="letrag">A</span>vui, dia de <b>Santa Llúcia</b>, el dia en què la tradició mana fer el pessebre i engalanar les cases amb motius nadalencs, inaugurem el blog ben engalanat amb els motius nadalencs que el blog lluirà fins passat <b>Reis</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxm8KXlWCJivxqUka56OO5MKl2p1r8-yq0jFCj1gVaMtQDx3S_RpbXDproqcC-YvCmSUJj6at4EnA1fL-2fTnxYlNyDTm2eaLaWU4ZsX_SxDAw27cvVr6Dan4Rx0MeoI7RDuT1INE4eg/s1600-h/Ti%C3%B3+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxm8KXlWCJivxqUka56OO5MKl2p1r8-yq0jFCj1gVaMtQDx3S_RpbXDproqcC-YvCmSUJj6at4EnA1fL-2fTnxYlNyDTm2eaLaWU4ZsX_SxDAw27cvVr6Dan4Rx0MeoI7RDuT1INE4eg/s320/Ti%C3%B3+001.jpg" vt="true" /></a></div><br />
A tot això s'hi ha d'afegir una molt especial il·lusió, ja que ho hem volgut fer coincidir amb el mateix dia en què es publicaria aquest <i>post</i>, el qual, i d'una manera molt i molt especial i per un motiu que ell ja sap, està dedicat a una gran "<b>Enciclopèdia</b>" de la música que, en lloc de ser de paper, està feta de espècie humana..., i de la de primera qualitat. Els blocaires aficionats a l'òpera saben molt bé que aquesta persona no pot ser una altra que en <b>Colbran</b>.<br />
<br />
Amic <b>Colbran</b>: Quan vaig llegir l'article sobre el qual versa aquest <i>post</i>, immediatament vaig pensar que era un article que et resultaria interessant, ja que és la visió que, d'una de les millors veus líricas catalanes de tota la història, en té una de les plomes més exquisides de les nostres lletres, i està escrit en la mateixa època en què aquella cantant barcelonina triomfava a tots els grans teatres d'òpera del món.<br />
<br />
Es tracta de <b>Conchita Supervía</b> i de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, i perquè no quedi tot només en la lletra, t'he fet el “yutub” que hi ha aquí sota, on <b>Conchita Supervia</b> canta, segons la preciosa versió musical que en va fer <b>Eduard Toldrà</b>, el poema de <b>Josep Maria de Sagarra</b> titulat <b><i>Romanç de Santa Llúcia</i></b>, un poema datat el <b>desembre de 1915</b> i publicat dins el llibre <b><i>Cançons d'abril i de novembre</i></b>.<br />
<br />
Les fotografies són de l'<b>Anna Maria</b>. Va ser ella qui va tenir la idea d'anar a l'església de <b>Betlem</b>, a la Rambla de <b>Barcelona</b>, a fotografiar la fantàstica <b>Exposició de pessebres</b> que hi fan cada any durant aquestes dades.<br />
<br />
Desitgem que tot plegat t'agradi, <b>Colbran</b>!<br />
<br />
<br />
<center><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lFNlBL2oxng&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/lFNlBL2oxng&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;">* * *</div>En un interessantíssim recull dels articles que entre els anys <b>1929</b> i <b>1935</b> va escriure per a la revista quinzenal <b><i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mirador_%28revista%29">Mirador</a></i></b> el polifacètic escriptor barceloní <b>Josep Maria de Sagarra</b>, un recull que l'<b>Editorial Vergara</b> va publicar en dos volums amb el títol de <b><i>L'aperitiu</i></b> -el mateix títol de la secció que <b>Sagarra</b> duia a <b>Mirador</b>- hi ha un article publicat el <b>26 de febrer de 1931</b>, un article dedicat a la mezzosoprano catalana <b>Concepció Supervia i Pascual</b> (Barcelona 1895 – Londres 1936), coneguda artísticament amb el nom de <b>Conchita Supervía</b>.<br />
<br />
<b>Sagarra</b> iniciava aquell article fent una mena de panegíric del nom artístic de la cantant amb tot allò que aquest nom li suggereix <span style="color: purple;"><span style="color: black;">“</span></span><span style="color: #990000;">... </span><span style="color: #674ea7;">perquè Conchita -escriu- és de les poques paraules que tenen un gust i un picant especial. Conchita fa pensar en un port ultramarí de l'any 1824, amb negres lluents com una capsa de llumins, i amb ex-presidiaris espanyols que es dedicaven a ensinistrar gossos i a ensenyar a cantar l'Himne de Riego a unes cotorres apoplèctiques pintades amb l'</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anilina"><span style="color: #3d85c6;"><b>anilina</b></span></a><span style="color: black;"> <span style="color: #674ea7;">més fabulosa i més permanent. Conchita fa pensar en un segle XIX aventurer i sensual, pintat de sucre, de palmeres, d'insurrectes i de cotilles de senyora</span>”.</span><br />
<br />
Crida l'atenció que en aquest article <b>Sagarra</b> utilitzi el terme <i><b>vedette</b></i> per referir-se a la cantant: “<span style="color: #674ea7;">... És per això</span> -escriu <b>Sagarra</b>- <span style="color: #674ea7;">que Conchita Supervía, <i>vedette</i> internacional...</span>”, i crida l'atenció perquè el mot <b><i>vedette</i></b> el tenim del tot associat amb la primera actriu, i amb poca roba, d'una revista musical i no pas amb una cantant que, com és en el cas de la <b>Supervía</b>, en termes operístics anomenaríem més aviat com una <b><i>prima donna</i></b>.<br />
<br />
Però és que el terme <b><i>vedette</i></b>, tal i com encara l'escrivia <b>Sagarra</b>, és un terme francès que el català va adoptar posteriorment amb la grafia <b>vedet</b>, i així és com el defineix el <b><i>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: </i></b>“<i>Artista principal d’un espectacle de teatre, de cinema, de varietats, de circ, etc.</i>”. Un mot, aquest de <b>vedet</b>, que ve, com ja s'ha dit, del francès <b><i>vedette</i></b> i que, curiosament, té l'origen en el llenguatge militar, ja que la <b><i>vedette</i></b> ve a ser el que en català en diríem l'<b>avançada</b> (la <b>avanzadilla</b>, en castellà) d'una tropa o d'un exèrcit per controlar els moviments de l'enemic.<br />
<br />
Però, en fi, continuem amb <b>Sagarra</b> i la <b>Supervía</b>:<br />
<br />
Com si li costés deixar d'esplaiar-se amb tot el que li suggereix el nom de <b>Conchita</b>, <b>Sagarra</b> comença a fer una descripció física de la cantant:<br />
<br />
“<span style="color: #674ea7;">Però Conchita Supervía, de Conchita, en té el nas menut i la boca pintada en forma de cor d'una jugada de pòquer. Dic això perquè els asos, quan es juga al pòquer, fan un efecte més viu i més tremolós que en qualsevol altre joc de cartes.<span style="color: black;"> [...]</span> El color de les galtes és el mateix color de les galtes que pintava Fragonard</span>”, i afegeix <b>Sagarra</b> que hi ha poques dones que sàpiguen trobar el punt just d'aquest color, pel que arriba a la conclusió que les que acosegueixen trobar aquest punt just “<span style="color: #674ea7;">... més que a la crema i a les pólvores és degut a una mena d'irradiació especial que els ve dels nervis.</span>”<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIwrjpSIXfqL9PjZVY0j6y7UcLe4nZnJF2sNjmpe3wGmUHsfmwNLx2_yk-e_fD5i_WC-QxoDjUf91ryB83vAbq5egSv4rRyHUDWBRU2EA1q9zmKomqTpHDCh_WVucN7U-vE7YMBWJoPw/s1600-h/Supervia+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Conchita Supervía" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIwrjpSIXfqL9PjZVY0j6y7UcLe4nZnJF2sNjmpe3wGmUHsfmwNLx2_yk-e_fD5i_WC-QxoDjUf91ryB83vAbq5egSv4rRyHUDWBRU2EA1q9zmKomqTpHDCh_WVucN7U-vE7YMBWJoPw/s320/Supervia+01.jpg" vt="true" /></a></div><br />
<b>Sagarra</b> admet ser un llec en matèria musical: “<span style="color: #674ea7;">Estimo de la música allò que em cau a l'orella, i gràcies</span>”, i confessa que el que li agrada més de la <b>Supervía</b> és “<span style="color: #674ea7;">quan diu cançons catalanes i sobretot quan canta coses del port de Nàpols o del port d'Almeria, coses que tenen una alegria esqueixada o una tristesa fisiològica</span>”, i li arriba tant a l'ànima quan la <b>Supervía</b> canta el <b><i>Polo</i></b>, de <b>Manuel de Falla</b>, que assegura que “<span style="color: #674ea7;">El qui no ha sentit aquesta cançó dels llavis de Conchita Supervía no es pot fer càrrec del partit que es pot treure d'una melodia que segurament deu ésser anònima com totes les bones melodies, fins a produir la sensació clínica, inconfessable, però rutilant, d'aquesta cosa tan vulgar que en diuen la tristesa sexual</span>.”<br />
<br />
I ja, per acabar, només diré que si voleu comprovar que el que va escriure <b>Sagarra</b> sobre la <b>Supervía </b>no eren educats afalacs, aquí teniu el <b><i>Polo</i></b>, de <b>Manuel de Falla</b>, cantat per <b>Concepció Supervia i Pascual</b>, coneguda arreu del món amb el nom de <b>Conchita Supervía.</b><br />
<br />
<br />
<center><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sS5KLw62nXQ&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/sS5KLw62nXQ&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></center><br />
<br />
Tots aquells que ho desitgeu teniu a la vostra disposició, escanejat i tot sencer, l'article en què s'ha basat aquest <b><i>post</i></b>, article que amb molt de gust es farà arriba als qui ho demanin a través del correu.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-61281038038076629722009-12-12T00:38:00.010+01:002010-10-05T04:40:14.964+02:00CECILIA BARTOLI: RECITAL 2009 AL PALAU DE LA MUSICA CATALANA<span class="letrag">V</span>ull aclarir, abans de començar, que el que he escrit per a aquest post no és cap crònica del recital que va oferir ahir al vespre, 10 de desembre del 2009, al <b>Palau de la Música Catalana</b>, de <b>Barcelona</b>, aquest gavadal de passió, d'amor per la música i de talent que es diu <b>Cecilia Bartoli</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1hhf0YBlya401jSmU0dbpxW4iQGmq0FAS47G_skU0RzFVmD_mZ6w4fQPnXPpDhZ_WjpUuHVcyaOG78dussK4y3EHxxO0GV1mvXTbVMSFoAm116aaypG1jmjyRDFQ6AOjTJWWEp9wrJu8/s1600-h/Cecilia+Bartoli+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Programa de mà del Recital 2009 de Cecília Bartoli al Palau de la Música Catalana" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1hhf0YBlya401jSmU0dbpxW4iQGmq0FAS47G_skU0RzFVmD_mZ6w4fQPnXPpDhZ_WjpUuHVcyaOG78dussK4y3EHxxO0GV1mvXTbVMSFoAm116aaypG1jmjyRDFQ6AOjTJWWEp9wrJu8/s320/Cecilia+Bartoli+01.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #006699; font-size: xx-small;"><b>Programa de mà</b></span></div><br />
Magníficament acompanyada per <b>Il Giardino Armónico</b>, formació musical que, segons llegeixo que hi diu al programa de mà, va ser fundada a <b>Milà</b> el <b>1985</b>, però amb músics provinents de les institucions musicals europees més prestigioses en l'àmbit de la interpretació històrica, dirigits per <b>Giovanni Antonini</b>, el qual en va ser el fundador i és, a més a més i com ho va demostrar en la interpretació de l'<i>Allegro assai</i> del <b><i>Concert en Fa major per a flauta de bec, cordes i baix continu</i></b>, de <b>Giuseppe Sammartini</b>, un magnífic solista de <b>flauta de bec</b>.<br />
<br />
Feta aquesta llarga presentació de tots els elements que dalt de l'escenari van fer gaudir un <b>Palau</b>, ple com un ou d'un públic clarament disposat a entregar-se tot just aparegués en escena la figura de la cantant romana, tinc la necessitat d'intentar descriure uns instants màgics que em va semblar que vivia en aquest recital.<br />
<br />
A mida que havia anat transcorrent la segona part del concert, a la sala hi feia més i més calor, un fet, aquest, que, a part de viure'l en pròpia pell -encertadíssima, en aquest cas, la frase feta-, se'm va fer ben visible des del lloc que jo ocupava -una de les butaques laterals del primer pis-, un lloc que si bé no era massa bo per veure bé l'escenari, sí que ho era, en canvi, per admirar la panoràmica que, mirant cap a l'altra banda, m'oferia l'enfilall ascendent de seients, tots ocupats, del segon pis on, mentre a l'escenari els músics maldaven per afinar els instruments abans de començar a interpretar una de les darreres peces, la gent va aprofitar-ho per ventar-se sense contenció.<br />
<br />
Així, doncs, i sense que hagués estat previst, es va originar en un tres i no res una mena de mosaic... Sí, sí; una mena de mosaic com..., com... ¿sabeu com aquells que formen els espectadors als camps de futbol quan hi ha un partit dels que omplen de gom a gom l'estadi?... Doncs com aquells mosaics era, encara que, no cal dir-ho, de dimensions molt més reduïdes, però, això sí, amb una particularitat que el feia diferent: Era un mosaic animat, ja que els centenars de programes de mà, que havien estat dissenyats amb un absolut predomini del color blanc, semblaven, convertits en improvisats ventalls, talment blanques papallones de vol fràgil i inquiet pul·lulant, animades, per entremig dels càlids i discrets colors propis de la roba d'hivern que duien els espectadors que ocupaven l'estesa de butaques del segon pis. Va ser... preciós, preciós! De debò ho dic.<br />
<br />
Aquell màgic instant va acabar-se, com és lògic, just en el moment en què els músics, que ja havien acabat d'afinar els instruments, es mostraven de bell nou atents a la batuta del director i disposats a poder continuar el concert.<br />
<br />
Però tal i com, malauradament, és força habitual a les sales de concert, sempre hi ha unes persones que es veu que són més fogoses que les altres (afortunadament les altres són la gran majoria) i es veu que per això aquestes persones -em refereixo a les més fogoses- tenen la imperiosa necessitat d'anar ventant-se sense tenir en compte que tant el moviment continu, com el sorollet rítmic i constant que fa el paper, així com l'efecte que, en forma de ventet més o menys intens (per no dir emprenyador), provoca el programa de mà quan esdevé un improvisat ventall, poden molestar les persones que seuen al seu voltant.<br />
<br />
Doncs bé, ahir, en ben acabat aquell màgic instant i tan bon punt els músics iniciaven una altra de les peces programades, a mi, des del mateix “privilegiat” lloc on tan sols uns moments abans m'havia semblat veure-hi un deliciós pul·lular de centenars i centenars de blanques papallones, ara em semblava veure-hi, malgrat ser també blanques, desenes... de mosques colloneres!: Vet aquí la imatge que em van provocar aquelles desenes de persones que, pertanyents sense cap mena de dubte al grup dels més fogosos, continuaven ventant-se amb els seus improvisats ventalls-programes de mà.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="color: #0b5394; font-size: large;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><br />
</div>Un cop finalitzat el programa que podríem anomenar “oficial”, la <b>Bartoli</b>, després d'haver sortit a saludar diverses vegades, va fer el gest que tots esperàvem perquè ens obsequiés amb una propina: Va xiuxiuejar alguna cosa a <b>Giovanni Antonini</b>, el director, i, sense anunciar quina seria la peça musical que ens oferiria, es va concentrar...<br />
<br />
... Els músics van començar a tocar els primers acords d'una peça que el públic -jo inclòs, que ja és dir- va reconèixer immediatament. Eren els primers acords de l'ària <b><i>Lascia la spina, cogli la rosa</i></b>!, de <b>G. F. Händel</b>!, ària que, després d'una reprimida i ofegada manifestació de complaença, brevíssima, va provocar que tot el <b>Palau</b> emmudís.<br />
<br />
Us dic de debò que mentre escric això no puc evitar notar com se m'humitegen els ulls i com una lleu esgarrifança em recorre, serpentjant, tota la pell del cos...<br />
<br />
Fora de l'escenari, res es bellugava, res es sentia... Gairebé gosaria dir que fins i tot els instruments que acompanyaven la cantant no gosaven fer-se sentir... Una parella que hi tenia a dues files més endavant es van donar la mà i, sense mirar-se, se les van estrènyer amb força... Un dels dos nois joves que hi havia just al meu davant va acostar els llavis a la galta del seu company i l'hi va besar amb tendresa... Vaig dirigir, a poc a poc per no fer soroll, els ulls cap a l'enfilall ascendent de seients totalment ocupats del segon pis, i només hi vaig divisar la plàcida quietud dels càlids i discrets colors propis de la roba d'hivern que duien els espectadors que ocupaven la totalitat de l'estesa de butaques.<br />
<br />
La deliciosa visió del mosaic de les imaginàries papallones blanques m'havia provocat un plàcid somriure. El record de la imaginària visió de la veu de <b>Cecilia Bartoli</b> surant, ingràvida, dins d'aquell immens silenci no crec que se m'oblidi mai.<br />
<br />
Quin concert!Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-16146570364179121982009-11-09T23:54:00.016+01:002015-08-08T00:55:31.368+02:00POPETS ESTOFATS AL SO DE "LA CREACIÓ", DE F. J. HAYDN<span class="letrag">A</span>hir, diumenge, quan eren gairebé les 11 del matí, vaig rebre des de Barcelona un <i>sms</i> d’en <b>Joaquim</b>, del blog <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/">In fernem Land</a></i></b>. Sabent com sap aquest bon amic com m’arriba a agradar la música de <b>Franz Joseph Haydn </b>(<b>1739</b>-<b>1809</b>), em preguntava, poc abans d’entrar ell a l’Auditori, si jo també hi havia anat, ja que hi havia programada la interpretació de l'oratori <b><i>La Creació</i></b>, potser la fita més colossal de l’extensíssima obra del genial compositor austríac de qui enguany es commemora el bicentenari de la seva mort.<br />
<br />
Vaig contestar, també per <i>sms</i>, a en <b>Joaquim</b> que no; que no hi havia anat, però que just en el moment en què havia rebut el seu missatge, jo havia anat a buscar la ràdio per poder escoltar la retransmissió en directe d’aquell concert a través de <b>Catalunya Música</b>. El que ja no li vaig dir, però, és que jo tenia previst escoltar aquell concert... tot preparant el segon plat del dinar de diumenge: uns popets estofats!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinviUfmE8VZDCT8NbTi4lLs4tvTdexA_Cwxf1hEyjR7___ZvN4gkAVzPj964DDHvR7CatBICAK3Dj2VcnX0NtS-pVG9EY4Iw9STdEqDSxuNLWD5u_qat84EJtOAkhU2OmgjeaoL_-4jig/s1600-h/popets+a+la+cassola+framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Popets a la cassola" border="0" ct="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinviUfmE8VZDCT8NbTi4lLs4tvTdexA_Cwxf1hEyjR7___ZvN4gkAVzPj964DDHvR7CatBICAK3Dj2VcnX0NtS-pVG9EY4Iw9STdEqDSxuNLWD5u_qat84EJtOAkhU2OmgjeaoL_-4jig/s400/popets+a+la+cassola+framed.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>Popets acabats d'estofar al so de <i>La Creació</i></b></span></div><br />
Ahir mateix, al vespre, ja vaig veure que a <b><i>In fernem Land</i></b>, el bon amic –i pencaire incansable- <b>Joaquim</b> ja hi havia penjat, com ens té acostumats, <a href="http://ximo.wordpress.com/2009/11/09/obc-la-creacio/">una detallada crònica</a> –per res del món no em perdonaria que en digués “crítica”- de com va viure i sentir aquell magnífic concert, mentre que jo, en canvi, us explicaré com vaig anar fent, acompanyat de la magistral música de <b>Haydn</b>, aquells popets:<br />
<br />
Ingredients:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 280px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 o 3 popets per persona.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Oli d’oliva.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Patates.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Cebes de Figueres.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Alls.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Vi blanc sec.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Una mica de fumet de peix.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Una picada feta amb ametlles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> i avellanes torrades,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> i un trosset de bastó de pa.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Tal i com faig sempre que he de preparar algun guisat ja bé sigui de sípia, de calamar o, com en el cas d’ahir, de popets, el primer que vaig fer després de netejar els popets va ser posar-los dins d’un cassò o d'una cassoleta (no hi han de cabre massa folgats) amb un rajolinet de res d’aigua i d’oli (el just perquè no s’enganxin) i, tapats i a foc molt lent, anar controlant-los de tant en tant perquè no bullin. Així es van anar estofant durant uns vint o vint-i-cinc minuts.<br />
<br />
Mentre s’estofaven els popets (érem tres a dinar i n’havia comprat deu peces), vaig començar a sofregir, dins d'una cassola i molt a poquet a poquet, un parell de cebes, tallades a la juliana, junt amb un parell de grans d’all sencers i una mica esclafats amb la fulla plana del ganivet.<br />
<br />
A mitja cocció vaig salar el sofregit i, quan vaig veure que la ceba ja estava transparent, vaig apujar al màxim el foc i tirar dins de la cassola un bon raig de vi blanc sec (un xerès amontillat és perfecte).<br />
<br />
Quan em va semblar que l’alcohol del vi ja s’havia evaporat, vaig tirar a dins de la cassola un parell de patates, que havia pelat i esqueixat (no pas tallat a daus uniformes) i els popets amb el suquet que havien anat fent mentre s'havien mig cuit a l’olleta que vaig fer servir.<br />
<br />
Vaig fer una bona remenada de tot plegat perquè patates i popets s’impregnessin del sabor del sofregit i ho vaig cobrir tot amb una miqueta de fumet calent. (Si no n’hagués tingut, de fumet, hauria fet servir aigua.)<br />
<br />
Mentre la cassola, amb el foc just, anava fent <b>xup-xup</b>, vaig picar al morter cinc o sis avellanes torrades i el mateix nombre d’ametlles, també torrades, amb un parell de “grissines”, picada que vaig tirar a la cassola quan faltaven uns deu minuts dels, si fa o no fa, vint-i-cinc amb què les patates van estar fetes. A casa ens agrada que, fins i tot i encara que no facin tant de goig quan les serveixes a taula, les patates estiguin un mica de res desfetes.<br />
<br />
La <b>Dolors</b>, del magnífic blog <b><i><a href="http://dolors-elspeixos.blogspot.com/">El millor peix</a></i></b>, després d’unes breus però interessants i il·lustratives explicacions sobre què hem de tenir en compte a l’hora de comprar popets, va presentar, fa un parell de mesos, un guisat de popets molt semblant al que jo us he presentat avui. Crec que val la pena que, si en voleu fer, us llegiu aquest post que trobareu clicant <a href="http://dolors-elspeixos.blogspot.com/2009/09/pop-blanc-popet.html">AQUÍ</a>.<br />
<br />
A l’hora de dinar (a casa som molt tocatardans i els diumenges dinem que són sempre quarts de 4), jo encara tenia al cap el magnífic concert de Haydn que havia estat escoltant mentre preparava aquests popets, i és per això que, quan ens els menjàvem, pensava que seria molt adient fer-ho tot escoltant el final -espatarrant!!!- de <b><i>La Creació</i></b>, on el chor canta:<br />
<br />
<b><i>Que totes les veus cantin al Senyor!</i></b><br />
<b><i>I que exalcin la seva obra!</i></b><br />
<b><i>Que ressoni un grandiós cant de lloança</i></b><br />
<b><i>per glorificar el seu nom!</i></b><br />
<b><i>Que la gloria del Senyor sigui eterna!</i></b><br />
<b><i>Amén! Amén! </i></b><br />
<br />
Sí; ja sé que no es pot comparar la creació de l’univers amb la d’un estofat de popets, però..., què voleu que us digui?: Cada u crea el que bonament pot, oi?, i la veritat és que aquells popets tan tendres i aquelles patatetes, aixafades amb el suquet... Buf!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuo4vY0q6OkzLXZmIkZ8R_Ped7IF6Tjz4SAgBLx8r0xB9bI33ipPsDZfdlPDZWYmz3nqMLn9q3TcNnsVRphLLbO3Yc84kv6Yj6eW4qyRWIUTBwkfsSgSdOgjK1uqouG6q8PNtap1mT6rg/s1600-h/plat+de+popets+estofats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Plat de popets estofats" border="0" ct="true" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuo4vY0q6OkzLXZmIkZ8R_Ped7IF6Tjz4SAgBLx8r0xB9bI33ipPsDZfdlPDZWYmz3nqMLn9q3TcNnsVRphLLbO3Yc84kv6Yj6eW4qyRWIUTBwkfsSgSdOgjK1uqouG6q8PNtap1mT6rg/s400/plat+de+popets+estofats.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Els popets emplatats</span></b></div><br />
Us deixo, perquè els que no la coneixeu vegeu que no sóc gens exagerat quan dic que és espetarrant, una gravació del final de <b><i>La Creació</i></b>, de <b>F. J. Haydn</b>, i que, si voleu, podeu baixar-vos-la.<br />
<br />
<br />
<center><p style="visibility:visible;"><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/minime.swf" height="68" width="160" style="width:160px;height:68px"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/minime.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=64147469&path=2010/08/17&mycolor=008AB8&mycolor2=7DB5C7&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/F.J.HAYDN.LACREACI%C3%93%28final%29.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></p></center><br />
<br />
De tota manera, però, si aneu al blog <b><i>In fernem Land</i></b> <a href="http://ximo.wordpress.com/2009/11/09/obc-la-creacio/">clicant AQUÍ</a> hi trobareu, amb un link per poder-vos-la baixar, la gravació sencera d'aquest meravellós oratori que l'<b>Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya</b>, dirigida per <b>Víctor Pablo Pérez</b>, va interpretar ahir, diumenge, mentre jo anava preparant els popets que us he presentat en aquest post.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-61742690885653181132009-10-05T11:38:00.007+02:002010-10-05T04:35:22.055+02:00BLESSED IS THE MAN<span class="letrag">N</span>o sóc, i malgrat que no me n’avergonyeixo no ho dic pas amb gens ni gota de fatxanderia, una persona creient. Tot i així i a part, està clar, del respecte que em mereixen les creences de tothom... i tothom!, no he defugit mai, sinó tot al contrari, d’utilitzar sense cap mena de complexe, tant en el llenguatge escrit com en el parlat, expressions pròpies de la tradició judeocristiana.<br />
<br />
I és que penso que res té a veure amb les creences de cadascú si per acomiadar-nos diem “Adéu-siau”, o que per definir la bona planta d'aquell veí que viu al costat de casa fem servir l'expressió “és alt com un Sant Pau”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhncpyuo7-ScV7HIiF3wLSg_K-rPYTel5Pjrutt5yQ_m1MZPvmG_l8TcXXUQSWa2vsWXn6McNRee_EAJnb9cYSW_h8sDogee-bYvbi88WWh7v_qVhi4ig0ZS0Uyhb5IvgNoSiuyGsmF1b4/s1600-h/Monestir+del+Laura+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Monestir del Laura" border="0" ct="true" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhncpyuo7-ScV7HIiF3wLSg_K-rPYTel5Pjrutt5yQ_m1MZPvmG_l8TcXXUQSWa2vsWXn6McNRee_EAJnb9cYSW_h8sDogee-bYvbi88WWh7v_qVhi4ig0ZS0Uyhb5IvgNoSiuyGsmF1b4/s400/Monestir+del+Laura+001.jpg" width="400" /></a></div><br />
I a què treu cap tot això ara?... Doncs res..., una mica per parlar per parlar, potser, però també per introduir aquest primer <i>post</i> amb el que si bé de bon principi pot semblar una contradicció, en realitat no és res més que una curiositat, que no és cap altra que, des de sempre, he tingut una flaca per la música religiosa.<br />
<br />
M’encanten les misses!!! De debò ho dic, eh?: M’ENCANTEN les misses!!!... I els oratoris, i les cantates..., pel que vaig pensar que per a un segon <i>post</i> i ja per començar a enfocar aquest blog cap al camí que m’agradaria que seguís, voldria que escoltéssiu, sempre que us vingui de gust, un càntic preciós pertanyent a la riquíssima tradició polifònica de l’Església ortodoxa ucraïnesa i que és, a més a més, el PRIMER <b>YOUTUBE</b> que hem penjat:<br />
<br />
<br />
<center><object height="364" width="445"><param name="movie" value=http://www.youtube.com/v/wBv-Yr3ZH0E&hl=es&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src=http://www.youtube.com/v/wBv-Yr3ZH0E&hl=es&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1 type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></center><br />
<br />
<br />
Mentre van passant les fotografies de les icones, així com les que he trobat del laura (monestir) <b>Pecherskaya</b> de <b>Kíev</b>, d’on molt probablement prové aquest càntic, deixeu-vos emportar per l’encís d’unes veus que, elevant una pregària i a través del recolliment que saben transmetre, poden arribar a provocar-nos que copsem solemnitat allà on, en un principi, només hi havia la senzillesa d’un càntic polifònic.<br />
<br />
Ni sé les vegades que l’he sentit, aquest càntic! (ja el tenia en un disc de vinil) i, sempre que l’escolto, en un moment o un altre encara és ara que se’m posa la pell de gallina.<br />
<br />
Càntic ortodox ucraïnès interpretat per una coral nord-americana, i agnòstic emocionant-se escoltant càntics religiosos... Déu n'hi do quin poti-poti, oi?<br />
<br />
Vull dedicar aquest <i>post</i> d'una manera molt especial a la <b>Pilar</b> per les mostres constants amb què em fa arribar la seva amistat. Ella va estar no fa pas massa a Rússia i ens va fer arribar experiències molt interessants d'aquest viatge a través del seu <i>blog</i> <b><i><a href="http://mm-actualidad.blogspot.com/"><span style="background-color: #eeeeee; color: blue;">Pequeño formato</span></a></i></b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com20