TRADUCCIONS (I)

2010-02-18T03:12:00.013+01:00

Traduttore... ¿traditore?

És un tema, el de les traduccions, que sempre m'ha despertat un gran interès, ja que si bé tinc la sort de poder parlar, escriure i llegir no només en una, sinó en dues llengües (català i castellà) literàriament molt riques, per a la resta de les llengües sóc un analfabet, pel que, com a un gran nombre -per no dir la majoria- d'aficionats a la lectura, ha estat, gràcies a les traduccions, que he tingut a l'abast obres literàries originalment escrites en llengües més o menys properes a la nostra.

Traduir no només vol dir traspassar tot un seguit de mots d'una llengua a una altra, i si bé hi ha traduccions que fan malbé fins i tot la mateixa llengua a la qual es tradueix, també és cert que hi ha traduccions magnífiques fins al punt de fer oblidar al lector que està llegint un text traduït.

Traduir d'una llengua a una altra és un art que requereix un gran coneixement d'ambdues llengües, i si bé per sortir del pas a l'hora de llegir un text sense cap pretensió literària tenim la magnífica eina del traductor automàtic de Google, una cosa ben diferent és traduir, posem per cas, un sonet de Shakespeare, i no parlem ja de traduir-lo, a més a més, intentant que a la llengua a la qual volem traduir-lo hi hagi el ritme i les rimes construïdes de manera que, com dèiem més amunt, fins i tot ens faci oblidar als lectors que estem llegint un poema traduït.

Gerard Vergés va publicar, el 1993, Tots els sonets de Shakespeare (Editorial Columna), una traducció que li va valer, el 1994, el sempre prestigiós Premi de traducció de la Crítica Serra d'Or. Segons es llegeix a la contracuberta del llibre, Pablo Neruda va definir aquests sonets com a: “tallats en l'òpal de les llàgrimes, en el robí de l'amor, en la maragda de la gelosia i en l'ametista del dol”.

Aquesta tan “nerudiana” definició dels sonets shakesperians em sembla tot un encert, i si ho puc dir és gràcies al fet que els he pogut llegir en la meva llengua, i gràcies al fet que algú, com en aquest cas Gerard Vergés, s'hagués estat trencat les banyes durant dos anys per traduir-los.

Hi ha, en la llengua catalana, una gran tradició que ve de molt lluny pel que fa a les traduccions de grans obres literàries en aquesta nostra llengua, com és el cas del vigatà Andreu Febrer el qual, a principis del segle XV, va ser el primer en traduir en vers una de les obres considerades unànimement universals: La Divina Comèdia, del toscà Dante Alighieri.

I com que d'aquest tema de la traducció m'agradaria anar-ne parlant detingudament, voldria dedicar-li uns quants posts. Així, doncs, a manera de tast introductori deixo transcrit (original i traducció) un dels cent-cinquanta-quatre sonets de Shakespeare traduïts per Gerard Vergés, un sonet que a mi m'agrada d'una manera molt especial: el CXXIX (cap dels sonets de Shakespeare té títol) i, com sempre que tracto de poesia al blog, us el deixo també llegit, tan bé com he sigut capaç, per mi al final.

                        SONNET CXXIX

      The expense of spirit in a waste of shame
      Is lust in action; and till action, lust
      Is perjured, murderous, bloody, full of blame,
      Savage, extreme, rude, cruel, not to trust;
      Enjoy'd no sooner but despised straight;
      Past reason hunted; and no sooner had,
      Past reason hated, as a swallowed bait,
      On purpose laid to make the taker mad:
      Mad in pursuit, and in possession so;
      Had, having, and in quest to have, extreme;
      A bliss in proof, and proved, a very woe;
      Before, a joy proposed; behind, a dream.

      All this the world well knows; yet none knows well
      To shun the heaven that leads men to this hell.

                                                William Shakespeare

                        SONET CXXIX

      L'ànima es consumeix, desvergonyida,
      en la lubricitat no dissipada,
      lubricitat sagnant, falsa, homicida
      i salvatge i cruel i malfiada.
      Bandejada al moment que el goig s'obté,
      és perseguida amb el més cec furor,
      i fa el paper de l'ham, escat perquè
      qui el mossegui naufagui en la bojor.
      Boig qui l'anhela i qui la té a l'abast;
      record, desig i gust fills de la fúria,
      plaer en tastar-la, i plor després del tast,
      goig convertit en somni és la luxúria.

      La gent ho sap, però no té govern
      per evitar aquest cel que ens duu a l'infern.

                                       William Shakespeare
                              (traducció: Gerard Vergès)

Ca l'Assur

TRADUCCIONS (I)