tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-87149153166928828542012-05-01T18:15:00.000+02:002012-05-01T18:15:10.597+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: PASTÍS DE POMA AMB AMETLLA, A PROPÒSIT DE LA POMA ESCOLLIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s1600/Cistella+amb+pomes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s320/Cistella+amb+pomes.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Paul Cézanne. <i>Cistella amb pomes</i></b></span></div>
<br />
Vet aquí un dels poemes del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, de <b>Josep Carner</b>, que més m'emocionen, un d'aquells poemes que si bé basta només amb una primera lectura per copsar-ne tota la bellesa, gairebé exigeix una immediata re-lectura per gaudir amb més intentsitat de la tendresa que tot ell destil·la.<br />
<br />
Es tracta de <i><b>La poma escollida</b></i>, un bellíssim poema del qual en són protagonistes <b>Alidé</b> i <b>Lamon</b>, una parella d'ancians que reflexionen sobre el paper que els pertoca fer a la vida a l'avançada edat a què han arribat, amb els molts inconvenients que comporta el fet de fer-se gran i d'haver-se de sentir gairebé, o no tan gairebé, arraconats, com una nosa, però...<br />
<br />
... Però res! No diré res més, de moment. Si us plau: llegiu-lo..., i rellegiu-lo:<br />
<br />
<div>
<br />
<br />
<center>
<table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; background: url(http://2.bp.blogspot.com/-4f4IuiQN9Dc/T5sfIuxWYYI/AAAAAAAAC20/-60kAzkaeNA/s1600/pomes00.jpg); text-align: left; width: 450px;">
<tbody>
<tr> <td><b>Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,<br />
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.<br />
Ara que són al llit, els besa el solellet.<br />
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.<br />
<br />
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?<br />
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada<br />
i sempre sec, i envejo les nores treballant,<br />
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.<br />
<br />
I no et sabria péixer com en el temps florit<br />
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,<br />
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen<br />
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.<br />
<br />
Lamon fa un gran sospir i li diu:<br />
-Oh ma vida, mos peus són balbs<br />
i sento que se me'n va la llum,<br />
i et tinc a vora meu com la poma escollida<br />
que es torna groga i vella i encara fa perfum.<br />
<br />
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:<br />
el fred ens fa temença, la negra nit horror,<br />
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.<br />
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? </b><br />
<div style="margin-left: -30px; text-align: right;">
<b>Josep Carner
</b></div>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Una curiositat d'aquest poema és que és l'únic del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i> en el que un personatge masculí hi té un protagonisme tan rellevant, però hi ha, també, uns detalls tècnics que corroboren la gran mestria de <b>Carner</b> i que m'agradaria comentar, sense ni tan sols pretendre que aquest apunt esdevingui un minuciós anàlisi del poema, anàlisi que, sigui dit de pas, no tinc, ni molt menys, els suficients coneixements per poder fer.<br />
<br />
Es tracta, per exemple, d'observar al primer i al segon quartet la utilització de la figura retòrica anomenada <b>polisíndeton</b>, la qual consisteix en la sovint repetició d'una mateixa conjunció (en aquest cas la “<b>i</b>”) quan <b>Alidé</b> explica a <b>Lamon</b> les raons que li provoquen el plor:<br />
<br />
"[...] <i><b><u>i</u></b> sempre sec, <u><b>i</b></u> envejo les nores treballant, / <b><u>i</u></b> quan els néts em vénen em troben tan gelada. // <b><u>I</u></b> no et sabria péixer com en el temps florit / ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, / <b><u>i</u></b> tu vols que t'abrigui <b><u>i</u></b> els braços em tremolen / <b><u>i</u></b> em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.</i>"<br />
<br />
Amb aquest recurs, l'autor no solament aconsegueix traspassar-nos les frustracions que per culpa de l'avançada edat la dona pateix en el dia a dia que li toca viure, sinó que gràcies a aquesta repetició de la conjunció “<b>i</b>” amb què <b>Carner</b> enllaça les oracions d'una forma tan seguida ens mostra també la clara i plena consciència, la maduració interna que s'ha anat fent <b>Alidé</b> d'una més que evident i, alhora, crua realitat.<br />
<br />
Els tres quartets que conformen les tres primeres estrofes són fets amb versos de <b>dotze síl·labes</b>, és a dir, amb els anomenats <b>versos alexandrins</b> (en <b>castellà</b> els alexandrins en tenen <b>catorze</b>, de síl·labes), uns versos, els alexandrins, que es caracteritzen pel ritme intern que tenen, ja que la sisena síl·laba de cada un d'ells sempre és <b>tònica</b>, o el que és el mateix: la sisena síl·laba ha de ser o bé un mot monosíl·lab o bé la síl·laba d'una paraula on hi recau l'accent, i si a aquest ritme intern s'hi afegeix la musicalitat de la rima final dels versos, tot plegat conflueix en una deliciosa sonoritat.<br />
<br />
Arriba un moment, però, concretament en la <b>quarta estrofa</b>, que en lloc de <b>quatre</b> versos en té <b>cinc</b>, en què tant el nombre de síl·labes, com el ritme i la rima es trenquen en els tres primers versos, just després que <b>Alidé</b> ha acabat de confessar a <b>Lamon</b> les angoixes que li provoquen aquell desassossec que l'ha dut fins al plor, una fòrmula, la d'aquest trencament, que serveix a l'autor per emfasitzar el breu silenci que es produeix en aquell moment (“<i><b>Lamon fa un gran sospir...</b></i>”) així com també li serveix per remarcar els primers mots amb què <b>Lamon</b>, per referir-se al seu també més que evident deteriorament físic, respon a <b>Alidé</b>: “<i><b>-Oh ma vida, mos peus són balbs / i sento que se me'n va la llum</b></i>”.<br />
<br />
A partir d'aquestes tres versos i amb el darrer mot (<b>llum</b>) d'aquesta quarta estrofa, <b>Carner</b> recobra la rima i el ritme dels alexandrins per tornar a dotar de musicalitat els tendres mots finals amb què <b>Lamon</b> parla a <b>Alidé</b> per expressar-li el que només un amor com el d'ells, que a base d'anys i anys han anat madurant, pot aconseguir: Que, com de la poma quan madura, s'apreciï més la invisible flaire d'aquest fruit que no pas la bencossada aparença.<br />
<br />
Aquest trencament i la posterior utilització de la rima i del ritme mitjançant els versos alexandrins per cloure el poema el trobo, i que se'm perdoni la passió, simplement... GENIAL!<br />
<br />
I aquí teniu, per si us ve de gust escoltar-la, la lectura gravada del poema amb un bellíssim coixí musical que, una vegada més, m'ha suggerit, i una vegada més de tot cor li ho agraeixo, el bon amic <b>Joaquim</b>, del blog <b><a href="http://ximo.wordpress.com/">In Fernem Land</a></b>, Es tracta del <i><b>Nocturn número 2</b></i> de l'<b>Opus 27,</b> de <b>Fréderic Chopin</b>.<br />
<br />
<br />
<br />
<center><object data="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" height="25" id="dewplayer" name="dewplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="240"> <param name="wmode" value="transparent" />
<param name="movie" value="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" />
<param name="flashvars" value="mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Poma%20escollida.mp3&showtime=1" />
</object> <a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Poma%20escollida.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="margin-left: 20px; margin-top: -20px; padding: 0px;" /></a></center>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>* * *</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s1600/pastis-de-poma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s320/pastis-de-poma.jpg" width="320" /></a></div>
I ara passem a la recepta: Un exquisit pastís de poma, la massa del qual està feta amb ametlla mòlta i farina. És de senzillíssima i ràpida elaboració, i la vaig trobar a <a href="http://bocadosdecielo.blogspot.com.es/2012/02/tarta-de-manzana-y-almendra.html"><i><b style="color: red;">Bocados de cielo</b></i></a>, un magnífic <i><b>blog</b></i> on hi ha etiquetades, fins al dia d'avui, dinou receptes, tant de plats dolços com salats, en les que hi intervé la <b>poma</b>. Les fotografies de tots els plats d'aquest <i><b>blog</b></i> són molt cuidades i les explicacions per elaborar-les, molt detallades. Un <b><i>blog</i></b>, en definitiva, del que els aficionats a la cuina en podeu treure molt bon profit.
<br />
<div>
<br />
<br />
<center><table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; background: url(http://3.bp.blogspot.com/-G0lXLBZuVo8/T5syFihrTZI/AAAAAAAAC3k/thrG1Ybbgmw/s1600/quadres0500.jpg); text-align: left; width: 350px;">
<tbody>
<tr> <td><b>
Ingredients:<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 pomes grosses.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 100 gr. d'ametlles mòltes. <br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 ous.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 120 gr. de sucre.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 50 gr. de farina.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> Un grapadet d'ametlles filetejades.
</b>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Enceneu el forn a 180º<br />
<br />
Unteu amb mantega un motlle circular d'uns 20 centímetres de diàmetre (millor si és desmuntable).<br />
<br />
Barregeu ben barrejades la farina i les ametlles mòltes.<br />
<br />
Peleu 2 pomes, ratlleu-les i incorporeu-les a la barreja d'amentlla mòlta i farina. <br />
<br />
Amb el batedor de varetes, bateu els ous amb el sucre fins que vegeu que la mescla blanquegi.<br />
<br />
Ara es tractrà d'unir les dues barreges, i ho farem, <b>sense batre</b> i mitjançant una llengua pastissera (o una espàtula, o una cullera metàl·lica, grossa, de les de servir), amb suaus moviments de dalt a baix fins que vegem que ambdues barreges han quedat ben incorporades.<br />
<br />
Aboqueu la massa resultant al motlle.<br />
<br />
Peleu la poma que us queda, talleu-la a quarts, traieu-ne el cor i, de cada quart, feu-ne mitjes llunes de, si fa o no fa, 1 centímetre de gruix, amb les quals anireu formant un cercle sobre la massa. Finalment, al buit que us haurà quedat al centre hi posareu les ametlles filetejades (o laminades).<br />
<br />
Enforneu-lo durant uns 30 o 35 minuts.<br />
<br />
Per abrillantar-lo i que així faci més goig, pinzelleu-lo amb gelatina de poma, fosa amb una mica d’aigua al microones, o bé amb melmelada d’albercoc, escalfada també amb una mica d’aigua al microones i passada per un colador fi.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-9255503143112859472010-08-27T03:11:00.003+02:002015-08-05T14:29:13.756+02:00PASTÍS DE MATÓ SENSE FARINA<span class="letrag">H</span>e estat darrerement, m'ho reconec, una mica engandulit, ja que gairebé tothom encara és de vacances durant aquests dies i, malgrat que jo ja les vaig fer el mes de juny, em fa com l'efecte que encara no n'he fet, i el temps, tot i que em sembli al contrari, passa que vola, ja que fa més de quinze dies que no escric cap <b><i>post</i></b>, i penso que potser ja comença a ser-ne hora<b><i>.</i></b><br />
<br />
El temps passa que vola acabo de dir... I tant!, perquè ja fa <b>dos anys</b> (!) -els ha fet aquest mes d'agost que s'acaba- que la <b>Dolça</b>, tot just haver estrenat el seu <b><i>blog</i></b>, <b><a href="http://nototsonpostres.blogspot.com/">No tot són postres... a la cuina</a></b>, va penjar una recepta d'un pastís fet només amb <b>mató</b>, <b>sucre</b> i <b>ous</b>, un pastís que, segons explicava, ja el feia la seva àvia i que a casa seva és tot un clàssic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGD7gUCQE8XGVEjSolzmXW7aNl84ujYEU-bJj1KjhzRRyVgoghsH4Gt5bvWx416K76ml2ld0MEFOuO86bMgLk4G0UEwAd9uyMgr1vRBApgyplRnn21XmdZUljdLA_FlBAJbc1scfuipI/s1600/Past%C3%ADs_de_mat%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><img alt="Pastís de mató" height="245" onmouseout="this.width=260;this.height=245;" onmouseover="this.width=460;this.height=433;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGD7gUCQE8XGVEjSolzmXW7aNl84ujYEU-bJj1KjhzRRyVgoghsH4Gt5bvWx416K76ml2ld0MEFOuO86bMgLk4G0UEwAd9uyMgr1vRBApgyplRnn21XmdZUljdLA_FlBAJbc1scfuipI/s320/Past%C3%ADs_de_mat%C3%B3.jpg" title="Pastís de mató" width="260" /></div><br />
El va titular, molt encertadament, <b>Pastís de mató sense farina</b> (<a href="http://nototsonpostres.blogspot.com/2008/08/pasts-de-mat-sense-farina.html">aquí hi ha l'enllaç</a>), i és un pastís que no solament he fet moltíssimes vegades, sinó que l'he recomanat i explicat com es fa a molta gent, perquè són unes postres molt lleugeres i idònies per acabar un dinar o un sopar sense gaires complicacions a l'hora d'elaborar-los, sobretot ara que ens fa aquesta calorada.<br />
<br />
L'única variant que faig respecte al que fa la <b>Dolça</b> és que jo l'aromatitzo amb una mica de pell de llimona ratllada perquè li aporti una mica més de frescor, una frescor que, val a dir-ho, el pastís, que és molt millor servir fresc de la nevera, ja té.<br />
<br />
Per fer-lo necessitarem:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="40" style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 410px;"><tbody>
<tr><td><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span><span style="color: #0b5394;"> <span style="color: black;">500 gs. de mató.</span></span></b><span style="color: #0b5394;"> </span><b style="color: #666666;">(No són manies, però tinc</b><br />
<div style="color: #666666;"><b> comprovat que com de més qualitat sigui</b></div><div style="color: #666666;"><b> aquest formatge, millor serà el delicat<br />
gust final.)</b></div><b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">150 gs. de sucre.</span></b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">6 ous.</span></b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">La pell de mitja llimona</span></b><span style="color: black;"> </span><b style="color: #666666;">(grossa), ratllada</b><br />
<div style="color: #666666;"><b> tan finament com us sigui possible.</b></div><br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Encenem el forn a <b>200º</b>.<br />
<br />
Untem amb mantega un motlle rodó.<br />
<br />
Separem les clares dels rovells dels ous.<br />
<br />
Barregem, primer amb una forquilla metàl·lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell ratllada de la llimona, el sucre i el mató, i batem aquesta barreja fins que ens quedi una massa ben escumosa.<br />
<br />
Pugem immediatament les clares a punt de neu ben fort i, acte seguit i tan de pressa com ens sigui possible, amb suaus moviments de dalt a baix i amb molta cura perquè no se'ns abaixin ni les clares a punt de neu ni la massa batuda anteriorment, incorporarem les clares a punt de neu al batut d'ous, mató i sucre amb l'ajut d'una cullera metàl·lica grossa (de les de servir) o amb una llengua pastissera (és l'estri idoni).<br />
<br />
Aboquem aquesta barreja al motlle, que ja teníem untat amb mantega, i el posem al forn, que ja teníem encès a <b>200º</b>, i que abaixarem a <b>180</b>.<br />
<br />
Calculeu, si fa o no fa, <b>tres quarts</b> d'hora – <b>una hora</b>. Això dels temps als forns fa de molt mal aconsellar. La prova de l'escuradents és la que us farà saber si el pastís ja és cuit.<br />
<br />
Un cop fora del forn, l'aboqueu sobre una reixeta perquè es refredi i, un cop fred del tot, el guardeu a la nevera fins al moment de servir-lo.<br />
<br />
Penseu que és un pastís que no puja massa i que, un cop fred, s'abaixa una mica, però això fa, precisament, que acabi tenint una textura sòlida i suaument mantegosa, allò que ens fa dir: "<i>Es desfà a la boca!</i>"<br />
<br />
Si el voleu empolsimar amb sucre en pols, feu-ho just abans del moment de servir-lo, ja que la mateixa humitat del pastís provoca que el sucre quedi embegut de seguida.<br />
<br />
La <b>Dolça</b> explica també com fer la recepta amb la <b>Turbo-Chef</b>, i igual que a casa seva, aquest pastís, que es fa en un tres i no res, ja és un clàssic a casa nostra.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-19572668063061031352010-02-11T02:54:00.013+01:002015-08-08T02:53:18.054+02:00COCA DE LLARDONS<span class="letrag">P</span><b>er Carnaval tot s'hi val</b>!<br />
<br />
<br />
<center>
<img alt="Assur" border="0" src="https://46a4d4bf-a-62cb3a1a-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/assurpirata001.jpg" style="height: 438px; width: 480px;" /></center>
<br />
<br />
Vet aquí un adagi fet, com aquell qui diu, amb quatre mots i que l'encerta de ple: I és que no cal dir res més per entendre el significat d'aquesta festa, la de <b>Carnaval</b>: Una barrija-barreja d'esbojarradament i de maduresa reflexiva. En termes gastronòmics, que per alguna cosa aquest blog també toca la gastronomia, podríem definir el <b>Carnaval</b> com un <b><i>mar i muntanya</i></b> o, pels que sou aficionats a altres tipus de contrasts, una combinació de <b>dolç</b> i de <b>salat</b>.<br />
<br />
<b>Per Carnaval tot s'hi val</b> i, per tant, s'hi val a dir i a fer tot allò que normalment no es pot dir ni fer en el dia a dia, i potser és precisament per això que aquesta festa va ser prohibida en les èpoques dels reis espanyols <b>Carles I</b>, <b>Ferran V</b>, <b>Carles IV</b>, així com durant els mandats dels dictadors <b>Primo de Rivera</b> i el “caudillo”, i si bé la d'aquesta darrera prohibició és de la que en puc parlar amb coneixement de causa, també és cert que gràcies, precisament, a haver-la hagut de patir, vaig entendre molt més el significat d'aquesta festa quan, gràcies a la <b>LLIBERTAT</b>, es va recuperar.<br />
<br />
Però deixem-nos ja de xerrameques, i gaudim de la festa!:<br />
<br />
Com haureu pogut comprovar els habituals, per celebrar el <b>Carnaval</b> i gràcies a les bones arts de la dissenyadora oficial (l'<b>Anna Maria</b>), hem disfressat el <b><i>blog</i></b> amb motius pirates (fins i tot la figura de l'avatar apareix amb un ·piratístic” pegat a l'ull!), i és que hem pensat que de la mateixa manera que per Nadal i, cada cop més, per la festa aquella que en diuen del “Halogüin” als blogs hi apareixen motius referents a aquestes diades, el <b>Carnaval</b> bé mereix també un toquet propi de la diada al nostre blog.<br />
<br />
I què millor per celebrar que és <b>Dijous Gras</b> que una deliciosa <b>coca de llardons</b>?... Doncs aquí la teniu:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQyyUlfw2vP9fJjO4ZcvH99bSvFHfImqPr76n4h4dLNm-byj-oCvMybZlsrUAMs4HNx01GsZfnmY_GdsswWMmpjhcjDdvyb6ek9iDpubiEnNPMoWf8CcFW2AGqeHkosRu0xxbJePMIw0/s1600-h/coca+de+llardons-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="coca de llardons" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQyyUlfw2vP9fJjO4ZcvH99bSvFHfImqPr76n4h4dLNm-byj-oCvMybZlsrUAMs4HNx01GsZfnmY_GdsswWMmpjhcjDdvyb6ek9iDpubiEnNPMoWf8CcFW2AGqeHkosRu0xxbJePMIw0/s320/coca+de+llardons-framed.jpg" kt="true" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4eDoJwvj0pEV7d72gg4HzjPFW6xOoToS5nlFf6DtMVIJ5MIMcOxy_BYz2exTK1tfjrYk2VUr-B5Tj2xwBAxPIjP14BAmUFkBfsi4_Bw0rzhnTTVP0hNHyqx8pv3PX5HR5zVu5hbGuJOo/s1600-h/coca+de+llardons+006-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px;" target="blank"><img alt="coca de llardons" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4eDoJwvj0pEV7d72gg4HzjPFW6xOoToS5nlFf6DtMVIJ5MIMcOxy_BYz2exTK1tfjrYk2VUr-B5Tj2xwBAxPIjP14BAmUFkBfsi4_Bw0rzhnTTVP0hNHyqx8pv3PX5HR5zVu5hbGuJOo/s320/coca+de+llardons+006-framed.jpg" kt="true" /></a></div>
<br />
I aquí teniu la recepta, extreta del llibre <b><i>Cuinar és senzill</i></b>, de la <b>Montserrat Seguí</b>:<br />
<br />
Ingredients :<br />
<br />
<div>
<center>
<table style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b> ►150 gs. de farina.</b><br />
<b> ►1 culleradeta de llevat en pols<br />
(Royal).</b><br />
<b> ►100 gs. de llardons.</b><br />
<b> ►25 gs. de sucre.</b><br />
<b> ►1 ou.</b><br />
<b> ►1 culleradeta d'aigua freda.</b><br />
<b> ►50 gs. de llard.</b><br />
<b> ►Canyella en pols i un pessic de sal.</b><br />
<b> ►75 gs. de pinyons.</b><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Preparació:<br />
<br />
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.<br />
<br />
Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.<br />
<br />
Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.<br />
<br />
Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)<br />
<br />
Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.<br />
<br />
Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a <b>180º</b>.<br />
<br />
Al cap de <b>10 minuts</b>, escamparem el sucre per sobre i, al cap de <b>10-15 minuts més</b>, les coques ja estaran al punt.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24013243826406832992010-01-24T03:39:00.041+01:002015-08-08T02:39:46.090+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: CREMA DE LLIMONA, A PROPÒSIT DE "LES LLIMONES CASOLANES"<span class="letrag">E</span>l que només podria ser, i en definitiva no deixa de ser, una tòpica escena de la quotidianitat esdevé <b>Poesia</b> (així, en majúscula i destacat amb negreta), amb totes les connotacions que implica la paraula, a <b><i>Les llimones casolanes</i></b>, el poema <b>XV</b> del llibre <b><i>Els fruits saborosos</i></b>, de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s1600-h/llimoner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimoner" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s320/llimoner.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: black; font-size: xx-small;">Llimona casolana (del llimoner de l'Anna Maria)</span></div><br />
<div><center><table style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 500px; font-weight:bold; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b> LES LLIMONES CASOLANES<br />
<br />
Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa<br />
damunt el voleiar dels braços i el vestit.<br />
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa<br />
i ja a la cantonada és Licas, el marit.<br />
<br />
Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.<br />
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,<br />
amb una revolada cruel i una amorosa<br />
ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.<br />
<br />
Cansada, pren la copa de bella transparència<br />
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,<br />
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència<br />
el raig de la llimona, la mel de romaní.<br />
<br />
I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.<br />
La llum en el cristall, esparvilladament,<br />
damunt sa cara es mou i l'omple de besades<br />
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.</b><br />
<b> Josep Carner</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/f05pe15tgojaog5m8u1t54bnqsgjuhxb?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<br />
Dividit en dues i ben definides parts (just meitat i meitat del poema), <b>Carner</b> hi reflecteix, de manera esplèndida i en clar contrast, <b>dinamisme</b> i <b>calma</b>.<br />
<br />
El <b>dinamisme</b> s'hi fa ben palès i de forma ben immediata ja des del primer mot amb què se'ns presenta <b>Metimna</b>, la protagonista: <b><i>atrafegada</i></b>. Un dinamisme que l'autor accentua tot seguit amb les imatges de la <b>cara encesa</b> i del <b>voleiar de braços i del vestit</b> de la dona, així com de l'entorn, creat per ella mateixa, per on <b>Metimna</b> es mou en aquella hora del tragí propi d'una casa al migdia: El dinar que es cou, la roba ja estesa, i tot a punt per quan arribi <b>Licas</b>, el marit. (Recordem que la primera edició de <b><i>Els fruits saborosos</i></b> data de <b>1906</b> i que, per tant, veiem reflectida una societat burgesa idealitzada segons l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme"><b>ideari noucentista</b></a>).<br />
<br />
No calen presentacions per fer-nos adonar de seguida que <b>Liceni</b> i <b>Naïs</b> són els dos fills (la parelleta) del matrimoni (en aquella època era inamiginable viure “en pecat”), i que el nen, més entremaliat i bellugadís, tal i com pertoca per “raons” de sexe, que la seva germaneta, lliure del control de la mare trenca, molt probablement amb un cop de pilota, un vidre.<br />
<br />
Serà aquest petit estrall casolà, amb l'immediat afegit dels plors de la nena, la pedra de toc perquè la mare, "<b><i>amb una revolada cruel i una amorosa</i></b>", agafi les regnes per restablir l'ordre a la llar, aquella pau que, segons el poeta, <b><i>amen els déus</i></b>.<br />
<br />
I arribem així a la segona part del poema, la de la <b>calma</b>: <b>Metimna</b>, cansada pel tràfec que ha dut durant tot el matí, s'asseu i es disposa a fer-se una llimonada tot contemplant, mentre se la prepara, els efectes que, com un joc de fugisseres coloracions, hi fa la llum a la transparència de la copa, on l'aigua dissoldrà l'aspror del suc de la llimona amb la dolçor de la mel i, ja conscient d'haver aconseguit retornar la tranquil·litat a la llar, mig acluca els ulls per reposar.<br />
<br />
No puc evitar, malgrat que no es tracta exactament de la mateixa temàtica, que l'aire que "es respira” al quadre de <b>Ramon Casas</b> titulat <b><i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Interior_a_l%27aire_lliure">Interior a l'aire lliure</a> </i></b>em faci pensar en el que també “es respira” en el poema de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s1600-h/Ramon+Casas+000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Ramon Casas. Interior a l'aire lliure" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s320/Ramon+Casas+000.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Ramon Casas. <i>Interior a l'aire lliure</i></span></div><br />
Només rau en el poder creatiu dels veritables artistes, com en aquests dos casos ho demostren <b>Carner</b> i <b>Casas</b>, perquè l'acte més insignificadament quotidià que poguem imaginar-nos esdevingui una obra d'art.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">* * *</span></div><br />
I ara anem cap a la part, si es vol dir així, més <i>material</i> d'aquest <b><i>post</i></b>: Anem cap a la recepta, la recepta d'unes postres excepcionals: senzilles, econòmiques i que, a més a més, compleixen a la perfecció el paper de les postres: ser el punt i final de qualsevol àpat per opípar, sobretot en el sentit que té aquest mot pel que fa a la quantitat, que hagi estat, ja que com que aquesta crema no duu llet, és molt lleugera i refrescant.<br />
<br />
La recepta la vaig treure del llibre de la <b>Carme Ruscalleda</b> <b><i>Cuinar per ser feliç</i></b>.<br />
<br />
<b>Ingredients (8 persones)</b>:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 210px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 llimones</b> <br />
► <b>4 ous sencers</b>.<br />
► <b>300 gs. de sucre</b><br />
► <b>50 gs. de Maizena</b><br />
► <b>1 litre d'aigua mineral</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s1600-h/Llimones-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimones" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s320/Llimones-framed.jpg" /></a></div><br />
Poseu l'aigua al foc fins que arrenqui el bull.<br />
<br />
Mentrestant, barregeu en un recipient prou gros i que pugui anar al foc els tres ous amb el sucre i la Maizena, i afegiu-hi, tot seguit, la pell ratllada i el suc de les tres llimones.<br />
<br />
Aboqueu-hi l'aigua bullint, poseu el recipient al foc i remeneu-ho tot fins que bulli.<br />
<br />
Coleu-ho mentre ho distribuiu en platets, o en cassoletes de les de la crema o, com a la fotografia, en copes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s1600-h/crema+de+llimona+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s320/crema+de+llimona+04.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s1600-h/crema+de+llimona+03-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 0px 0px 150px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s320/crema+de+llimona+03-framed.jpg" /></a></div><br />
Deixeu que es refredi a la nevera.<br />
<br />
Una recepta molt semblant la vaig treure ja fa temps del llibre <b><i>La cuina moderna a Catalunya</i></b>, (<b>Ed. Espasa-Calpe</b>, <b>1985</b>) una magnífica edició bilingüe (català-castellà) feta a partir d'un recull de plats dels considerats els millors restaurants distribuïts, en aquella època, per <b>tot el Principat</b> (<b>Reno</b>, <b>Hispània</b>, <b>Eldorado petit</b>, <b>Boix</b>, i <b>Gatell</b>), recull elaborat pel matrimoni format per la <b>Tin</b> i en <b>Nèstor Luján.</b> La recepta era, concretament, del restaurant <b>Hispània</b>, d'<b>Arenys de Mar</b>, regentat per les germanes <b>Paquita</b> i <b>Lolita Reixach</b>, ubicat molt apropet, per tant, de <b>Sant Pol de Mar</b>, on la <b>Carme Ruscalleda</b>, <b>la primera <i>chef</i> del món</b> -és important recordar-ho- amb <b>5 estrelles Michelin</b>, hi té el restaurant <b>Sant Pau</b>.<br />
<br />
Els ingredients que s'utilitzen per a 6 persones en aquesta altra recepeta són els següents:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 200px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 ous sencers</b><br />
► <b>1/2 litre d'aigua</b><br />
► <b>150 gs. de sucre</b><br />
► <b>Pell d'una llimona</b><br />
► <b>1 cullerada de midó<br />
de patata</b><br />
► <b>1/2 got de suc<br />
de llimona</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
La manera de fer aquesta crema és exactament la mateixa.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12