tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-33142095691806587892011-08-22T06:44:00.000+02:002011-08-22T06:44:27.677+02:00100 ANYS DE VALOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJik-nVoxhYuPyeSwnvV0uFppQTK-i94svRVwjgmfe7bkRiljHOC_eTB6f-kqyKVzIQZROXQ7j61qn-ui9tVuXLkiKSBylIvkFCWuBSVkouIKejlUqBdZA-Dp4_SmEIJ6lxzhg8XEOXY/s1600/Valor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJik-nVoxhYuPyeSwnvV0uFppQTK-i94svRVwjgmfe7bkRiljHOC_eTB6f-kqyKVzIQZROXQ7j61qn-ui9tVuXLkiKSBylIvkFCWuBSVkouIKejlUqBdZA-Dp4_SmEIJ6lxzhg8XEOXY/s400/Valor.jpg" width="400" /></a></div><br />
Quantes vegades no se'ns ha escapat el riure per sota el nas quan hem vist que a algú se li pregunta qui va ser, posem per cas, <b>Einstein</b> i, si es tracta d'una persona prudent, no contesta cap disbarat del tipus: “<i><b>Em sona que va ser... un emperador romà?</b></i>”, però aquest algú es queda amb la mateixa cara que si li haguessin preguntat quina és l'arrel cúbica de 367,54.<br />
<br />
El que a la gran majoria, però, en aquell moment ens passa per alt és quina cara faríem nosaltres si un cop haguéssim contestat, tot cofois, dient que <b>Einstein</b> va ser un gran científic alemany que va elaborar la <i><b>Teoria de la relativitat</b></i>, ens demanessin de fer-ne cinc cèntims, d'aquesta “celebèrrima” teoria.<br />
<br />
I és que són molts els personatges que per la raó que sigui han passat a la història als quals si bé sabem identificar de manera immediata per un determinat context, no sabem res més d'ells que això: tot just identificar-los amb aquell determinat context ja que, en la gran majoria dels casos i segons quins siguin els nostres interessos, no sabríem aprofundir gaire -o gens- sobre el determinat context que ens ha fet identificar aquell personatge.<br />
<br />
(Permeteu-me un petit parèntesi per explicar, divertit, que, una vegada, a <b>Madrid</b>, anava jo buscant pels voltants de la <b>Puerta del Sol</b> una fonda, on hi havia dinat força bé uns anys enrere, al <b>carrer de Daoiz y Velarde</b> quan, en realitat, la fonda que jo buscava era, efectivament, a un dels carrers que neixen a la <b>Puerta del Sol</b>, però en lloc de ser el dedicat als herois <b>Daoiz</b> y <b>Velarde</b>, el carrer on hi havia aquella fonda que jo buscava era el dedicat... a <b>Espoz y Mina</b>!)<br />
<br />
Sense cap mena de dubte, <b>Enric Valor</b> (<b>Castalla</b>, <b>l'Alcoià</b>, <b>22</b> d'<b>agost</b> de <b>1911</b> - <b>València</b>, <b>13</b> de <b>gener</b> del <b>2000</b>) és un personatge prou reconegut i degudament valorat sobretot entre la gent que es mou en els terrenys de l'ensenyament i de la lingüística, però no prou conegut, i ni molt menys reconegut, com es mereix per la cabdal importància que per a la història de la nostra llengua va tenir la seva constant, valenta, decidida i, sobretot, seriosa i apassionada labor en pro de la recuperació i de la normalització lingüística al <b>País Valencià</b>.<br />
<br />
A un apunt que vaig dedicar fa poc més d'un any a la figura de Pompeu Fabra (<a href="http://calassur.blogspot.com/2010/08/pompeu-fabra.html">aquí hi ha l'enllaç</a>), el bon amic <b>Francesc</b>, del blog <a href="http://alataula.blogspot.com/"><i><b>A la taula i al llit</b></i></a>, va enviar-hi un comentari on deia: “<i><b>Mestre Fabra és qui ens va salvar la llengua, com molts d'altres (Sanchís Guarner, Enric Valor...</b></i>)”, i he de confessar que en el moment en què ho vaig llegir em van pujar tots els colors de la cara a l'adonar-me que havia confegit un abrandat apunt dedicat a qui va ser l'artífex de la normalització del català però com si, a partir de <b>Fabra</b>, aquesta normalització hagués estat com bufar i fer ampolles a l'hora d'estendre's a tots els territoris de la nostra àrea lingüística, amb les lògiques diferències dialectals que hi ha a cadascun d'ells, quan, tot al contrari, hi va haver força reticències i, fins i tot, rebuig, un rebuig que encara avui en dia és ben patent en alguns sectors.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRWeYDK09CmHEvRfH10dxkD6H4fWfz5tLE_rFWjQCY3y8mDbk29rRwpH1iMGdAuNfebpNPPZCWY-YefrTTxDfmjhwlc6Im9QwyNdCNROPwx1sAkQ2AZB4WKm1NRPOc1OeZ3RmFx9ikIN0/s1600/E.+Valor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRWeYDK09CmHEvRfH10dxkD6H4fWfz5tLE_rFWjQCY3y8mDbk29rRwpH1iMGdAuNfebpNPPZCWY-YefrTTxDfmjhwlc6Im9QwyNdCNROPwx1sAkQ2AZB4WKm1NRPOc1OeZ3RmFx9ikIN0/s320/E.+Valor.jpg" width="221" /></a></div><br />
Enamorat -no hi ha adjectiu més encertat en el seu cas- de la llengua, ben aviat <b>Enric Valor</b> va col·laborar activament en la confecció del <i><b>Diccionari Català-Valencià-Balear</b></i> aportant-hi lèxic propi del valencià meridional en l'etapa en què va acabar de dirigir aquesta colossal obra <b>Francesc de Borja Moll</b> després de la mort de mossèn <b>Antoni M. Alcover</b>, l'any <b>1932</b>, l'any, precisament, en què diverses personalitats literàries i institucions culturals valencianes van signar les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Normes_de_Castell%C3%B3"><b><i>Normes de Castelló</i></b></a>, un consens al que es va arribar per a aplicar en tota l'àrea lingüística valenciana la normativa de <b>Pompeu Fabra</b>, però tenint en compte, alhora, les peculiaritats del valencià, unes <b>Normes</b>, les de <b>Castelló</b>, de les quals <b>Enric Valor</b> n'esdevindria de per vida un dels més grans i incansables impulsors i difusors al <b>País Valencià</b>.<br />
<br />
Amb l'esclat de la <b>Guerra Civil</b> i la posterior victòria del feixisme i, amb ell, els esforços dedicats a arraconar i a relegar la llengua pròpia del país, subestimant-la fins al punt de considerar-la com una eina de comunicació pobra i inapte per a qualsevol manifestació cultural (em revolta sobremanera llegir o sentir -encara avui!- l'adjectiu <i><b>cateto</b></i> i tots els seus derivats aplicat a la llengua catalana i als qui la parlem), <b>Enric Valor</b> va dur a terme una callada, llarga i pacient tasca: la de la recopilació de <b>rondalles</b> de tradició oral, les quals, fins a un total de <b>trenta-sis</b>, va anar recollint de totes les zones rurals del <b>País Valencià</b>, una callada i pacient tasca que em porta a evocar dos dels versos del poema <i><b>Inici de càntic en el temple</b></i>, de <b>Salvador Espriu</b>: “<i><b>Però hem viscut per salvar-vos els mots,</b></i> / <i><b>per retornar-vos el nom de cada cosa</b></i>”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5IG-MDQHkzx944Zuq07HnBTNFwuhSwwLQoLFZMu52sl35ouGvTpwF4gpXn8NFXwZfc3eInPXkYIxImoPuTH1pAVce4IdLwFGDrUfCbaBBiPZo2AP49kQNg0FMV45uUouGpRvoeaU17ZE/s1600/Coberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5IG-MDQHkzx944Zuq07HnBTNFwuhSwwLQoLFZMu52sl35ouGvTpwF4gpXn8NFXwZfc3eInPXkYIxImoPuTH1pAVce4IdLwFGDrUfCbaBBiPZo2AP49kQNg0FMV45uUouGpRvoeaU17ZE/s200/Coberta.jpg" width="132" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Coberta de la 1ª edició</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">de les <i>Rondalles valencianes</i></span></b></div><br />
<b>Enric Valor</b> va participar, des de la clandestinitat, en nombroses tertúlies, i l'oposició que manifestà envers el régim franquista li va valer ser <b>tancat a la presó durant dos anys</b> (<b>1966</b>-<b>1968</b>), però, activista cultural impertèrrit, tot just sortir de la presó i gràcies a l'aportació econòmica de <b>Josep Senent Anaya</b>, va participar en la creació de la primera revista escrita íntegrament en català a <b>València</b>: <b><i>Gorg</i></b>, revista que al cap de tres anys (<b>1972</b>) i a causa de defugir de localismes i de volar cada cop més amunt demostrant així la vitalitat del català a l'hora de tractar qualsevol tema, li valgué un expedient administratiu (impensable avui en dia, suposo que fins i tot pels que enyoren aquella època) que la condemnà al tancament.<br />
<br />
Aquí sota podeu veure la coberta del darrer número -el <b>29</b>-, de la revista Gorg i, a través d'<a href="http://www.faximil.com/descargas/1972-GORG-29.pdf">aquest enllaç</a>, podeu baixar en format <b>pdf</b> aquest mateix número, digitalitzat, de la revista. (Val molt la pena.)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEm1YScvcOPBrge22dICntIBYe5RtHRsIgjf2VhNx8mr9aB82k8ZV5E9C_ewEScm4Ktu5UG3csmBQ0hkWasSgyj_dzRUjzzV5K0igG6UVniYWlNjSDqAHBLb5WXQH32B0jVUO7EG1c7m0/s1600/Gorg+29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEm1YScvcOPBrge22dICntIBYe5RtHRsIgjf2VhNx8mr9aB82k8ZV5E9C_ewEScm4Ktu5UG3csmBQ0hkWasSgyj_dzRUjzzV5K0igG6UVniYWlNjSDqAHBLb5WXQH32B0jVUO7EG1c7m0/s320/Gorg+29.jpg" width="223" /></a></div><br />
Com a gramàtic i lexicògraf, <b>Enric Valor</b> va publicar, entre d'altres obres, <b><i>La flexió verbal</i></b> (<b>Plaza & Janés</b>, <b>1988</b>) i el <i><b>Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià</b></i> (<b>Edicions 3 i 4</b>), i com a narrador, a part, està clar, de les <i><b>Rondalles</b></i>, són de destacar les tres novel·les que formen el <i><b>Cicle de Casana</b></i> (<i><b>Sense la terra promesa</b></i>, <i><b>Temps de batuda</b></i>, i <i><b>Enllà de l'horitzó</b></i>). Aquestes tres novel·les, així com les altres cinc que va publicar, l'editorial <b>Tàndem</b>, de <b>València</b>, les va publicar en vuit volums (<i><b>Obra literària completa d'Enric Valor</b></i>).<br />
<br />
<b>Enric Valor</b>, un home senzill, de tracte afable i cordialíssim, és avui el més que merescut protagonista a la xarxa amb motiu de commemorar-se el <b>Centenari</b> del seu naixement, una efemèride que tant de bo serveixi perquè, tal i com es deia al començament, el seu nom no sigui per a nosaltres un d'aquells personatges que relacionem tan sols amb un context, en aquest cas amb el de la lingüistica o amb el de la literatura valencianes, perquè <b>Enric Valor</b>, per als que estimem la nostra llengua, mereix no solament ser un nom conegut, sinó un personatge reconegut.<br />
<br />
I ja, per acabar, només manifestar que m'alegra infinitament que el <b>Consell Escolar Municipal</b> de l'<b>IES </b>de<b> Castalla</b>, la població on fa cent anys va néixer <b>Enric Valor</b>, hagi demanat de forma oficial la restitució del nom d'<b>EnricValor</b> per a l'únic Institut d'Ensenyament Secundari que hi ha a <b>Castalla</b>, després de la ignominiosa resolució presa tretze anys enrere en una irregular reunió convocada pel que aleshores era l'alcalde d'aquesta població, <b>Juan Rico Rico</b> (del <b>Partit Popular</b>), reunió en la que es va acceptar demanar oficialment canviar el nom d'<b>IES Enric Valor</b> pel de <b>IES Castalla</b>, demanda que va ser acceptada per la <b>Conselleria d'Educació</b> de la <b>Generalitat Valenciana</b>, el titular de la qual era <b>Francisco Camps</b>. <a href="http://enricvalor100.wordpress.com/2011/04/01/cami-de-la-recuperacio-del-nom-denric-valor-de-linstitut-de-castalla/">Aquí hi trobareu més informació</a>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14