UNS VITRALLS DEL SEGLE XX

19 de gener del 2011

Quan se'm va ocórrer il·lustrar, des del dia de Santa Llúcia fins al de Reis, el blog amb vitralls de temes nadalencs, exactament igual que l'any passat vaig fer amb pintures sobre el mateix tema, de cap de les maneres em podia imaginar que, cercant aquestes imatges i la corresponent informació sobre elles, se m'obririen les portes d'un món fascinant i riquíssim: el dels vitralls. Tant és així que, admirador com sempre he estat de totes les expressions de l'Art, em fa una mica de vergonya pensar que, a part d'alguns dels preciosos vitralls que ens va deixar el Modernisme a casa nostra d'aquest món de colors on la llum, amb totes les gammes i intensitats amb què se'ns manifesta, és part essencial d'una obra d'Art, pràcticament no en sabia res..., però és que res de res!

No és que vulgui dir amb això que ara ja en sóc tot un expert -ni de bon tros!-, però confesso que estic cada dia més i més fascinat per aquest món de llums i de colors, fins al punt que vaig arribar a sentir-me engavanyat a l'hora de triar la imatge diària, ja que aquesta havia de ser forçosament sobre un tema nadalenc, i m'havia d'estar de poder mostrar moltes altres imatges, precioses!, que dia a dia anava descobrint i que res tenien a veure amb el tema de Nadal.

Una de les imatges de les quals parlava és aquesta:

Vitralls de l'Església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


En aquesta imatge s'hi veuen dos dels vint-i-quatre vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, una petita població (2.748 habitants censats el 2008) de la regió francesa anomenada Xampanya-Àrdenes, al departament d'Aube. L'església va ser començada a construir el segle XIII, i al XVI es va donar per acabada. D'aquestes vidrieres em va sorprendre, sobretot, que l'audàcia de formes i de colors s'avenien perfectament amb un interior tan auster, i aquesta, encara que contrastant, bellísima comunió em va agradar, tant, que vaig començar a buscar-ne informació, la qual em va resultar molt interessant, tant és així que n'és la causa que m'hagi decidit a dedicar-li un post.

La regió de la Xampanya-Àrdenes, la capital de la qual és Reims, pot vantar-se de ser una de les regions amb un més alt nombre de vitralls de gran qualitat de totes les èpoques (a partir del segle XIII fins als nostres dies), no solament de França, sinó de tot el món.

Vegem aquí, per exemple, els vitralls del segle XIII del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims:

Vitralls del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims (segle XIII).

i un detall d'un d'ells:

Detall d'un vitrall del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims (segle XIII).


i aquí sota, el rei David, detall del vitrall dedicat a l'Arbre de Jesé, també del segle XIII, a la catedral de Troyes.

El rei David, detall del vitrall dedicat a l'Arbre de Jesé a la catedral de Troyes (segle XIII). title=


Un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial va destrossar, a l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, la totalitat dels vitralls que feia poc havien reemplaçat els que també havia destruït un altre bombardeig durant la Primera Guerra, vitralls, aquests darrers, que havien estat dissenyats per Maurice Denis.

De l'any 1992 al 2000 es van realitzar importants treballs de restauració en aquesta església, la qual havia estat declarada d'Interès Històric l'any 1840. Gràcies a la donació d'un ciutadà de Villenauxe -Maurice Boulle-, el qual havia deixat dit en el testament que va redactar l'any 1979 que totes les seves propietats, un cop ell mort, passessin a la Comunitat perquè aquesta les vengués quan creiés convenient i així, amb els diners obtinguts, poder finançar la col·locació de nous vitralls a l'església, l'any 2003 es va convocar un concurs per a tal fet, concurs que va guanyar el polifacètic artista britànic David Tremlett amb un projecte per a la realització del qual comptava amb el prestigiós taller Simon Marq, vitrallers des del segle XVII ubicats a la ciutat de Reims.

La intenció primordial del projecte de Tremlett era la de portar color a l'interior del temple, on la llum natural ja hi entra a gavadals gràcies als vint-i-quatre finestrals que hi té oberts a tot el voltant:


La presència del tons blavosos volen significar la puresa de Maria,

Vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


i la de tons vermellosos, la sang vessada per Jesucrist:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

L'aire,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

l'aigua,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

així com la terra i el foc hi són representats en un abstracte vocabulari geomètric:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

Villenauxe-la-Grande, en plena Xampanya francesa, té una llarga tradició viticultora, però les excel·lents argiles de les seves terres han fet que la ceràmica hi tingui també un paper primordial en l'economia, i és per això que Tremlett va voler deixar constància en els seus vitralls del treball de la gent de Villenauxe: punts rodons en referència al raïm,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


i juxtaposició de blocs per referir-se a la ceràmica:

Vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


Per la banda dreta de la façana del temple, la llum hi entra a través d'un vitrall on, a més a més dels colors blanc i negre, el color blau turquesa és el predominant, i la llum que l'atravessa il·lumina la pila baptismal que hi ha a la capella de la mateixa banda just quan s'hi entra. És la Llum que ve a il·luminar l'aigua, font de l'espiritualitat i de la materialitat de la vida:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

Són, tots plegats, dos-cents metres quadrats de superfície la que ocupen els vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, pel que està considerada com una de les obres més importants de la vitralleria de tot el segle XX i, com és natural, el tresor més preuat dels habitants del petit poble de Villenauxe-la-Grande, que tenen obertes les portes d'aquest temple durant tot l'any perquè es pugui visitar de forma gratuïta.

5 comentaris:

Titus ha dit...

Molt interessants els vitralls contemporanis. Et deixe un enllaç amb un vitrall quasi futurista, perquè ve de l'espai exterior.

http://www.anfrix.com/2010/07/la-ventana-espacial/

josep ha dit...

Magnífics aquests vitralls contemporanis.
Penso que cada corrent artística té el seu temps i no tindria massa sentit construir vitralls gòtics al segle XXI.
Una abraçada

José Luis ha dit...

Ara ens faràs a tots vitrallerofils amb aquesta capacitat teva per transmetre’ns la teva amorosa (i enamoradissa) mirada. Però t’he de fer una pregunta per nota: ¿Els cercles concèntrics del primer vitrall? ¿ones a un llac? ¿un sol radiant? I un altra, més dificil encara (per mi), perque son preciosos, però la comparació en termes de feinada amb els antics es un escàndol (al menys aparent, que ves a saber), i la pregunta: Fins a quin punt creus que els calerons tenen quelcom a veure amb aquest esquematisme actual?

Josep ha dit...

No m'extranya gens que la gent d'aquest petit poble s'esentin tan orgullosos dels seus vitralls. Son una maravella.
Una abraçada.

Assur ha dit...

Titus: Gràcies per l'adreça, a partir de la qual he trobat quantitat d'informació de la catedral de Washington, de la qual no descarto fer-ne un post per la gran quantitat de curiositats, entre elles la que cites, hi ha. Records a la Isabel. ;)

Josep: Tens raó, però no sempre -i ja saps que, com sempre, parlo segons el meu gust- s'aconsegueix una tan perfecta integració i harmonia entre dues obres, com és en aquest cas entre una església construïda entre els segles XIII i XVI i uns vitralls concebuts a finals del segle XX.

José Luis: Si t'he de dir la veritat, vaig estar molt a punt de confessar al post que no vaig acabar d'entendre totes les explicacions que Tremlett va fer referint-se al simbolisme d'aquesta obra (el vitrall que cites representa, segons diu al plànol, l'aire), però és d'aquells conceptes que un pensa que no està prou preparat per entendre i que només es sent capaç de poder dir “m'agrada” o “no m'agrada”, i com que el resultat d'aquesta església no solament m'agrada, sinó que em sembla preciós, faig el mateix posat com quan anem amb l'Anna Maria al mecànic i aquest m'explica -a mi, perquè sóc l'home tot i qui condueix és ella-, què li ha fet al motor perquè el cotxe torni a funcionar: cara de saber de què va tot el que m'explica mentre penso que no recordo si aquest cotxe duu el motor al davant o al darrere. La qüestió important, per a mi, és que el cotxe "torna a tirar". :))

Pel que fa a la darrera qüestió que planteges, penso molt sincerament que el veritable artista, i no dubto que Tremlett ho és, té la mateixa, per dir-ho d'alguna manera, "feinada" a l'hora de plasmar un concepte abstracte com a l'hora de plasmar-ne un altre de figuratiu.

Josep Estruel: Celebro que aquests vitralls t'hagin agradat tant com a mi, i em pots ben creure que, respecte a la gent de Villenauxe, vaig pensar el mateix que dius tu: que n'han d'estar molt ufanosos de poder presumir d'una església tan preciosa.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL