JA TENIM 1 ANY

29 de setembre del 2010


Doncs sí; avui, dia 29 de setembre, fa just un any que, mitjançant un il·lusionat clic al botó Publica un missatgeCa l'Assur es va afegir al cada dia més nombrós grup de blogs en català que naveguem per la xarxa, malgrat que els qui em coneixeu personalment sabeu que no en tenia gaires ganes.

Vaig trigar uns quants mesos sense acabar de decidir-me, i he de dir que si al final ho vaig fer va ser perquè l'Anna Maria es va anar engrescant tota sola amb això dels gadgets, de les firebars i de tota la pesca de noms -que jo encara confonc- que s'utilitzen en el llenguatge per a fer les plantilles, fins que, un bon dia, ella que va i em diu: “Enric (en la intimitat no em diu Assur) t'estic fent una plantilla per a un blog... Mira si t'agrada...”

La sorpresa va ser gran, ja que ella mai havia parat esment en tot això dels blogs i, a més a més, de debò us dic que, per no tenir, no tenia ni idea ni tan sols de com s'enviava un comentari, i va ser gran la sorpresa perquè el que jo m'imaginava que seria un senzill apunt de plantilla, va resultar ser-ne una amb un preciós fons de color blau marí, que immediatament em va suggerir mediterraneítat...

"Òndia, nena!!!"

Encapçalava aquella plantilla una fotografia de la Rambla de Badalona i hi havia tres columnes: la del mig, la destinada als escrits dels posts, tenia un full de calendari on hi figurava la data del dia; un lloc destacat per a posar-hi al títol, i el text de demostració tipogràfica "Lore ipsum..." (fins i tot amb el tipus de lletra triat!) Ja només calia, doncs, empescar-se un nom i buscar una altra imatge que s'hi adigués més que no pas la que, com a prova, hi havia perquè fes el fet.

Vam trobar un nom, vam veure a la xarxa la preciosa aquarel·la d'un racó de la Rambla de Badalona, obra d'en Rafael Pujals, a qui li vam demanar permís per a posar-la i, de mica en mica, la plantilla va anar agafant la forma que, fins avui, amb algunes variacions, encara té.

Ha estat, també fins avui i us ho dic ple de satisfacció, un navegar plàcid i, sobretot, il·lusionat, sense presses ni obligacions de cap mena, sempre pensant més en intentar escriure posts que creia que podrien resultar interessants que no pas en forçar-me en treure'ls amb estricta regularitat. El treball de fer i el de penjar les fotografies i el vídeos és tot obra de l'Anna Maria.

Em nego rotundament, això sí, a parlar d'estadístiques. Les xifres són a la vista i hi ha les que hi ha; ni més ni menys. El que per a l'Anna Maria i per a mi compta és que tant ella, que sempre busca -i troba!- alguna cosa per millorar el disseny, com jo, que sempre que acabo d'escriure el text d'un post m'agrada pensar que resultarà més interessant que l'anterior, continuem creient que totes les hores que hi dediquem bé paguen la pena per sentir-nos acompanyats de gent com vosaltres.

I és amb el sincer desig que, sempre que ho vulgueu, entreu a Ca l'Assur, que us donem les gràcies per tornar-hi a ser avui.

29 comentaris:

Francesc ha dit...

Benvolguts Enric i Anna Maria: MOLT D'ANYS!!! El teu blog és un goig de llegir. Durant aquest any ens has alegrat (amb la col·laboració tècnica de l'Anna Maria) moltes estones. Gràcies per això i per la vostra amistat. Salutacions!!!

Carme Rosanas ha dit...

Per molts anys!

Espero que seguiu enganxats a l'aventura blocaire per molt temps encara.

josep ha dit...

Estimats amics,

No us podeu imaginar l'alegria que vam tenir quan fa un any va aparèixer CA L'ASSUR. Després d'unes quantes setmanes d'espera desitjàvem veure, escoltar i llegir les sempre interessants coses que l'Assur ens tenia acostumats. Felicitats a tots dos, a l'Anna Maria pel disseny (i per l'ajut quan li hem demanat) i a l'Enric per fer-nos gaudir amb les seves entrades. Ah! no sabíem que en la intimitat l'Anna no li diu Assur a l'Enric, va bé saber-ho.

Una abraçada

Glòria i Josep

José Luis ha dit...

Nomes un anyet i ja camina sol i es molt intel•ligent, que parla que sembla mentida, i molt simpàtic... ¿Que més es pot demanar? ¡Enhorabona!

Joaquim ha dit...

Felicitats mestre!
Felicitats noi!
I deixam emular al President Pujol (només aquesta vegada), AIXÒ ÉS UNA DONA.
Quin parell!, no sabeu pas la felicitat que transmeten les publicacions de Ca l'Assur
Gràcies!

Anònim ha dit...

Feliç aniversari i que sigui per molts anys, plens de coses bones per al blog i per a tu i l´Anna Marìa.

COLBRAN

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Ad multos annos, internautae felices! Valete atque valete!

Titus ha dit...

Per molts anys! Ja et vaig dir poc abans de que inaugurares Ca l'Assur que a la xarxa es trobaven a faltar els teus posts i com et pots imaginar, em vaig alegrar molt quan va aparèixer aquest blog, que en només un any ja s'ha convertit en imprescindible. Moltes felicitats per tu i per l'Anna Maria.

Atticus ha dit...

Moltes felicitats Enric (i Anna Maria).

Ha sido un placer disfrutar durante este tiempo de los inteligentes comentarios que, tanto en este refrescante blog, como en parajes vecinos, siempre ha tenido a punto el amigo Assur.
Espero, por nuestro bien, que sea por muchos años.

Un abrazo.

kalamar ha dit...

felicitats als dos! i Assur, per què "Assur"?

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; … De moment feliç any, doncs aquest és un fet i una veritat.
... es que tinc una cunyada, l’Anna Maria, que fa uns montatges i unes presentacions i aquelles paraules tant del món virtual que... Déu n’hi dó... i en la intimitat Enric –t’has girat no?- disfrute-ho tots dos.
Sóm germans, potser són coincidències dels gens, de aproximitat o per el fet de ser el que som... però amb el meu blog, fa quinze díes que vaig fer dos anys –montat també per l’Anna Maria-i avui sense saber-ho –de veritat de la verdadera- he creat un nou blog; De tot una mica... i que esteu convidats a visitar-lo.

Aquets aniversaris seràn recordats per ser 29 de setembre. 29-S
Felicitacions¡¡

Assumpta ha dit...

Moltíssimes felicitats, ENRIC i ANNA MARIA!! Ja sabeu la dita "la família que blogueja unida, sempre estarà unida" :-))

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL GOOOOOOOOOOOOOOOL VILLAAAAAAAAAAAA

Assumpta ha dit...

Ostres, no ho he pogut evitar... és que el Barça està jugant a Russia i el fan per la tele de pagament, però jo no en tinc i estic aquí, amb la ràdio (El Puyal entra en els "serveis mínims" de la vaga!! hehehe) i just que estava escrivint el vostre comentari i marca Villa (de penal) anem 1-1. Minut 16 de la segona part ;-)

Doncs res, que moltes felicitats, tant pel disseny com pel contingut.

I què vol dir ASSUR? (fa temps que tenia ganes de preguntar-ho) :-)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Ca l'Assur- i Anna Maria.
...amb la il.lusió, que comparteixo amb vosaltres, m'he deixat de donar-vos l'adreça del nou blog; http://unmica.blogspot.com/
De tot una mica...

Gemma ha dit...

Felicitats! Ja saps que sóc de les que es van alegrar de debò de la vostra tornada :)
Espero segui gaudint molt més temps de Ca l'Assur!

La cuina vermella ha dit...

Estimats amics Anna Maria i Enric! Per nosaltres va ser una felicitat tornar-vos a tenir a la xarxa, a més, ens encanta, sou la millor parella blocaire, feu un tàndem exquisit tu i l'Anna Maria.

Que per molts d'anys us puguem anar felicitant, llegint-vos i fruint amb tot el que ens expliqueu. Gràcies per estimular-nos els sentits i fer-nos a cada post una mica més feliços (i savis!).

Us estimem de tot cor!

xisca ha dit...

Molts d'anys Enric , moltes gràcies per alimentar-nos l'ànima en tantes coses belles com l'Art , la música , la literatura i la bona cuina i Molts Anys i gràcies també per a tu Anna per embolicar-ho amb un paper de regal magnífic i posar la guinda del pastís.

Que volgueu seguir oferir-nos tanta bellesa i saviesa durant molts anys més.

Una aferrada pel coll a tots dos

Mercè Piqueras ha dit...

Enhorabona! I a veure si esbrino on es troba el monument que dius que Companys té a Montevideo. No voldria anar-me'n sense haver-lo vist.

Fem un mos ha dit...

Moltes felicitats per el primer aniversari, esperem poder-te’n seguir molts mes. També felicitats a tots dos Enric i Anna
Una abraçada per tots dos.

pfp ha dit...

Enric,gracias por la compañía de tu blog y lo que es más, gracias por tu cariño y amistad.

Margarida ha dit...

Per molts anys!!!!
Amb tota la feina que dóna això del bloc, em sembla fantàstic que formeu un tàndem tan ben avingut, així que us felicito a tots dos, perquè si bé les teves paraules sempre ens alimenten l'ànima, el suport tècnic de l'Anna Maria amb els seus vídeos ens alegren els sentits.
Un cop més, felicitats tots dos!
I una abraçada!

Assur ha dit...

Benvolguts amics: Alguns de vosaltres ja em coneixíeu abans d'obrir aquest nou blog, i sabíeu que si bé volia continuar, déu-n'hi-do el que em va costar acabar de decidir-me, i aprofito ara per donar les gràcies a tots els que em vau animar a fer-ho.

Francesc i Oreto: És una gran satisfacció saber que sempre, sempre, heu estat amb nosaltres i esperem que continueu estant-t'hi sempre, sempre més.

Carme: Moltes gràcies! I tant que, de moment, continuarem estant a la xarxa!, ja que només m'ha donat que satisfaccions, i moltes d'elles han estat precisament gràcies al poder d'engrescament que tens per fer coses conjuntes. Molt haurien d'aprendre les Institucions de gent com tu!

Què t'he de dir, Josep, que ja no sàpigues?... Que tant la Glòria com tu sou uns amics fantàstics, d'aquells que, encara que no es veuen, saben de seguida què pensen.

Home, José Luis, em preguntes què més es pot demanar..., doncs, mira, per demanar que no quedi: VOLEM UN BLOG TEU!!! :))

Perdona la traïdoria però no me n'he pogut estar: és el nostre aniversari i ens podem prendre més llibertats que els altres dies, oi?... Una abraçada i moltes gràcies pel teu suport!

Nen: Doncs si això és una dona, et ben asseguro que això (tu) és un magnífic i bon amic! Moltes gràcies!

Colbran: Ja saps que no exagero quan et dic que sempre és tot un honor per aquest blog un comentari teu, i si és de felicitació, doncs encara més.

Mariàngela: Ara sí que m'has ben mort, perquè m'hauria agradat contestar-te en llatí, però no és que el tingui rovellat, no: és que em sembla que no sabria ni declinar el rosa-rosae, però de totes maneres, ho intento: Gratias te dono. (Cogito que no és correcte, però també cogito que ho has entès, oi?) :)) Moltes gràcies, Mariàngela!

Imperator: Moltíssimes gràcies per ser avui, també, altre vegada aquí, on saps que hi tens dos amics, i moltes gràcies, també, pels teus amables mots referents al blog.

Assur ha dit...

Atticcus: Moltíssimes gràcies! Creu-me que és un autèntic plaer saber que es compta amb l'interès de lectors com tu, que tantes coses ens aporteu amb el que en diem posts quan, a molts d'ells, els hi escauria millor el nom de treballs monogràfics.

Moltes gràcies, kalamar! “Assur” és el nom del protagonista dolent de l'òpera “Semiramide”, de Rossini, i la raó d'haver-lo agafat com a nick no és cap altra que el meu petit homenatge a Rossini i a les veus baixes dels cantants.

Moltes gràcies Josepb, i sí que ho és sí, de casualitat que treguis un nou blog just un any després que nosaltres vam treure aquest. Ja saps que comptes amb el nostre suport. Una abraçada.

Asumpta: HAHAHAHAHAHA!!! Ets la repera marinera vestida amb farbalans! (m'ho acabo d'inventar, eh?). Creu-me que si per alguna cosa va valer la pena començar aquest blog va ser per poder-te conèixer. Moltes gràcies per ser aquí, i una abraçada per a tu i per a en Josep Lluis.

P.S. Assur, com deia més amunt a kalamar, és el protagonista dolent de l'òpera de Rossini “Semiramide”, i el meu petit homenatge a aquest gran compositor, així com a les veus baixes dels cantants.

Gemma: Tu vas ser, precisament, una de les causants que m'animés a fer l'altre blog, i t'agraeixo moltíssim el suport que, en acabar-se, em vas demostrar sempre.

Parella: Ja sabeu el que tant l'Anna Maria com jo sentim per a vosaltres dos, i sempre és un goig saber que us tenim aprop. Moltes gràcies!... Per cert, que l'Anna Maria em deia ahir que havíeu guanyat un premi. Perdoneu, però vaig una mica malament de temps. Més tard passaré per casa vostra. Una abraçada!

Xisca: Moltes gràcies pels teus mots i desitjos envers nosaltres, que procurarem -a poc a poc i bona lletra- continuar per aquest camí que fa un any vam iniciar. Una abraçada!

Mercè: Moltes gràcies, i celebro, com ja et vaig dir al blog, que haguessis pogut veure a Montevideo aquell petit monument al President Companys.

És un plaer, Fem un mos, rebre la vostra felicitació, que us agraïm de tot cor.

Pilar: Moltes gràcies, i ja saps que tant l'Anna Maria com jo us donem tot el suport per aquests complicats moments pels que esteu passant. Una fortíssima abraçada i molts ànims!

Margarida: Poder treballar en equip quan cadascú fa el que li pertoca és l'única manera que surtin bé les coses, com més o menys ens passa a nosaltres. Creu-me que riuries si sentissis les nostres “reunions de treball”, sobretot pel meu posat quan m'explica tot això dels píxels, o dels formats del no sé què. A tot li dic que sí (fent cara d'entès, però, eh?). Moltíssimes gràcies, també, per ser aquí!

Alfredo ha dit...

Assur, felicidades por este primer cumpleblog.
Todos sabemos el esfuerzo y la dedicación que supone mantener viva una comunicación como esta.
Así pues, de nuevo ¡¡Enhorabuena y Felicidades!!.
Alfredo

Cuinagenerosa ha dit...

després de les incidències que van portar a la desaparició de samfaina d'arts, el naixement de ca l'assur va ser una alegria per als que et seguíem i ens agraden els blocs 'amb lletra'.
felicitats a tots dos i per molts anys!

Assur ha dit...

Benvingut, Alfredo. És tot un plaer rebre la teva visita i llegir els teus bons desitjos envers la bona marxa del blog.

Moltíssimes gràcies, Manel! El suport rebut pels blogaires que, com tu, si fa o no fa vam néixer al mateix temps va ser com el ventall que evita que no s'apagui la brasa, i un cop encès el foc de nou, ara, si més no, puc presumir de ser un parell d'anys més jovenent que vosaltres. :))

Tornar a posar una espelma amb l'1 al blog m'ha fet sentir ple d'energia renovada. Una abraçada!

BuenasMigas. ha dit...

Moltes felicitats, Enric i Anna Maria. Jo estic encantada que compartiu els vostres coneixements. Pel que fa a les estadístiques, tant se val, jo penso com tu. Quina tonteria això dels rànquings. No hauria d'haver competència perquè cap és igual a un altre, i cap és igual perquè no hi ha cap persona idèntica darrere del bloc, tots som diferents. Se't nota molt que gaudeixes del bloc, i per això els que et llegim també gaudim.

Mooooltes felicitats, i a pel segon any !

Assumpta ha dit...

Protagonista "dolent"... uiiiiiii uiiiii :-)))

Assur ha dit...

Anna: Et demano mil disculpes, però m'havia passat per alt contestar el teu comentari, que tant t'agraeixo. Compartim, no hi ha dubte, la mateixa “filosofia” blogaire, que no vol dir que sigui la millor, però tampoc és la pitjor, i que no és una altra que els blogs són per gaudir-los i no per crear-se obligacions, ni tampoc recels entre els uns i els altres. Una forta abraçada.

Assumpta: Noia, perdona'm, també, el retràs... Sí, sí; els meus personatges d'òpera preferits sempre són els dolents, ja que acostumen a tenir els moments més intensos, i com que també acostumen a ser els cantants de les cordes baixes, i amb la meva veu sóc del tot incapaç de cantar, posem per cas, “La dona inmóbile” :)), a la dutxa puc entonar (és un dir) alguna que altra ària per a baix. :))

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL