Doncs sí; avui, dia 29 de setembre, fa just un any que, mitjançant un il·lusionat clic al botó Publica un missatge, Ca l'Assur es va afegir al cada dia més nombrós grup de blogs en català que naveguem per la xarxa, malgrat que els qui em coneixeu personalment sabeu que no en tenia gaires ganes.
Vaig trigar uns quants mesos sense acabar de decidir-me, i he de dir que si al final ho vaig fer va ser perquè l'Anna Maria es va anar engrescant tota sola amb això dels gadgets, de les firebars i de tota la pesca de noms -que jo encara confonc- que s'utilitzen en el llenguatge per a fer les plantilles, fins que, un bon dia, ella que va i em diu: “Enric (en la intimitat no em diu Assur) t'estic fent una plantilla per a un blog... Mira si t'agrada...”
La sorpresa va ser gran, ja que ella mai havia parat esment en tot això dels blogs i, a més a més, de debò us dic que, per no tenir, no tenia ni idea ni tan sols de com s'enviava un comentari, i va ser gran la sorpresa perquè el que jo m'imaginava que seria un senzill apunt de plantilla, va resultar ser-ne una amb un preciós fons de color blau marí, que immediatament em va suggerir mediterraneítat...
"Òndia, nena!!!"
Encapçalava aquella plantilla una fotografia de la Rambla de Badalona i hi havia tres columnes: la del mig, la destinada als escrits dels posts, tenia un full de calendari on hi figurava la data del dia; un lloc destacat per a posar-hi al títol, i el text de demostració tipogràfica "Lore ipsum..." (fins i tot amb el tipus de lletra triat!) Ja només calia, doncs, empescar-se un nom i buscar una altra imatge que s'hi adigués més que no pas la que, com a prova, hi havia perquè fes el fet.
Vam trobar un nom, vam veure a la xarxa la preciosa aquarel·la d'un racó de la Rambla de Badalona, obra d'en Rafael Pujals, a qui li vam demanar permís per a posar-la i, de mica en mica, la plantilla va anar agafant la forma que, fins avui, amb algunes variacions, encara té.
Ha estat, també fins avui i us ho dic ple de satisfacció, un navegar plàcid i, sobretot, il·lusionat, sense presses ni obligacions de cap mena, sempre pensant més en intentar escriure posts que creia que podrien resultar interessants que no pas en forçar-me en treure'ls amb estricta regularitat. El treball de fer i el de penjar les fotografies i el vídeos és tot obra de l'Anna Maria.
Em nego rotundament, això sí, a parlar d'estadístiques. Les xifres són a la vista i hi ha les que hi ha; ni més ni menys. El que per a l'Anna Maria i per a mi compta és que tant ella, que sempre busca -i troba!- alguna cosa per millorar el disseny, com jo, que sempre que acabo d'escriure el text d'un post m'agrada pensar que resultarà més interessant que l'anterior, continuem creient que totes les hores que hi dediquem bé paguen la pena per sentir-nos acompanyats de gent com vosaltres.
I és amb el sincer desig que, sempre que ho vulgueu, entreu a Ca l'Assur, que us donem les gràcies per tornar-hi a ser avui.
DIGUEU LA VOSTRA