POPETS ESTOFATS AL SO DE "LA CREACIÓ", DE F. J. HAYDN

9 de novembre del 2009

Ahir, diumenge, quan eren gairebé les 11 del matí, vaig rebre des de Barcelona un sms d’en Joaquim, del blog In fernem Land. Sabent com sap aquest bon amic com m’arriba a agradar la música de Franz Joseph Haydn (1739-1809), em preguntava, poc abans d’entrar ell a l’Auditori, si jo també hi havia anat, ja que hi havia programada la interpretació de l'oratori La Creació, potser la fita més colossal de l’extensíssima obra del genial compositor austríac de qui enguany es commemora el bicentenari de la seva mort.

Vaig contestar, també per sms, a en Joaquim que no; que no hi havia anat, però que just en el moment en què havia rebut el seu missatge, jo havia anat a buscar la ràdio per poder escoltar la retransmissió en directe d’aquell concert a través de Catalunya Música. El que ja no li vaig dir, però, és que jo tenia previst escoltar aquell concert... tot preparant el segon plat del dinar de diumenge: uns popets estofats!

Popets a la cassola
Popets acabats d'estofar al so de La Creació

Ahir mateix, al vespre, ja vaig veure que a In fernem Land, el bon amic –i pencaire incansable- Joaquim ja hi havia penjat, com ens té acostumats, una detallada crònica –per res del món no em perdonaria que en digués “crítica”- de com va viure i sentir aquell magnífic concert, mentre que jo, en canvi, us explicaré com vaig anar fent, acompanyat de la magistral música de Haydn, aquells popets:

Ingredients:



     ► 2 o 3 popets per persona.
     ► Oli d’oliva.
     ► Patates.
     ► Cebes de Figueres.
     ► Alls.
     ► Vi blanc sec.
     ► Una mica de fumet de peix.
     ► Una picada feta amb ametlles
           i avellanes torrades,
           i un trosset de bastó de pa.


Tal i com faig sempre que he de preparar algun guisat ja bé sigui de sípia, de calamar o, com en el cas d’ahir, de popets, el primer que vaig fer després de netejar els popets va ser posar-los dins d’un cassò o d'una cassoleta (no hi han de cabre massa folgats) amb un rajolinet de res d’aigua i d’oli (el just perquè no s’enganxin) i, tapats i a foc molt lent, anar controlant-los de tant en tant perquè no bullin. Així es van anar estofant durant uns vint o vint-i-cinc minuts.

Mentre s’estofaven els popets (érem tres a dinar i n’havia comprat deu peces), vaig començar a sofregir, dins d'una cassola i molt a poquet a poquet, un parell de cebes, tallades a la juliana, junt amb un parell de grans d’all sencers i una mica esclafats amb la fulla plana del ganivet.

A mitja cocció vaig salar el sofregit i, quan vaig veure que la ceba ja estava transparent, vaig apujar al màxim el foc i tirar dins de la cassola un bon raig de vi blanc sec (un xerès amontillat és perfecte).

Quan em va semblar que l’alcohol del vi ja s’havia evaporat, vaig tirar a dins de la cassola un parell de patates, que havia pelat i esqueixat (no pas tallat a daus uniformes) i els popets amb el suquet que havien anat fent mentre s'havien mig cuit a l’olleta que vaig fer servir.

Vaig fer una bona remenada de tot plegat perquè patates i popets s’impregnessin del sabor del sofregit i ho vaig cobrir tot amb una miqueta de fumet calent. (Si no n’hagués tingut, de fumet, hauria fet servir aigua.)

Mentre la cassola, amb el foc just, anava fent xup-xup, vaig picar al morter cinc o sis avellanes torrades i el mateix nombre d’ametlles, també torrades, amb un parell de “grissines”, picada que vaig tirar a la cassola quan faltaven uns deu minuts dels, si fa o no fa, vint-i-cinc amb què les patates van estar fetes. A casa ens agrada que, fins i tot i encara que no facin tant de goig quan les serveixes a taula, les patates estiguin un mica de res desfetes.

La Dolors, del magnífic blog El millor peix, després d’unes breus però interessants i il·lustratives explicacions sobre què hem de tenir en compte a l’hora de comprar popets, va presentar, fa un parell de mesos, un guisat de popets molt semblant al que jo us he presentat avui. Crec que val la pena que, si en voleu fer, us llegiu aquest post que trobareu clicant AQUÍ.

A l’hora de dinar (a casa som molt tocatardans i els diumenges dinem que són sempre quarts de 4), jo encara tenia al cap el magnífic concert de Haydn que havia estat escoltant mentre preparava aquests popets, i és per això que, quan ens els menjàvem, pensava que seria molt adient fer-ho tot escoltant el final -espatarrant!!!- de La Creació, on el chor canta:

      Que totes les veus cantin al Senyor!
      I que exalcin la seva obra!
      Que ressoni un grandiós cant de lloança
      per glorificar el seu nom!
      Que la gloria del Senyor sigui eterna!
      Amén! Amén!

Sí; ja sé que no es pot comparar la creació de l’univers amb la d’un estofat de popets, però..., què voleu que us digui?: Cada u crea el que bonament pot, oi?, i la veritat és que aquells popets tan tendres i aquelles patatetes, aixafades amb el suquet... Buf!!!

Plat de popets estofats
Els popets emplatats

Us deixo, perquè els que no la coneixeu vegeu que no sóc gens exagerat quan dic que és espetarrant, una gravació del final de La Creació, de F. J. Haydn, i que, si voleu, podeu baixar-vos-la.




De tota manera, però, si aneu al blog In fernem Land clicant AQUÍ hi trobareu, amb un link per poder-vos-la baixar, la gravació sencera d'aquest meravellós oratori que l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Víctor Pablo Pérez, va interpretar ahir, diumenge, mentre jo anava preparant els popets que us he presentat en aquest post.

11 comentaris:

Joaquim ha dit...

Ara entenc aquella flaire que va inspirar a la Ziesak i al José Antonio López a cantar aquell encisador "Von deiner Güt, o Herr und Gott", eres tu punyetero, mirant aquests popets que són tota una altre Creació, però renoi, quina pinta.
Pensa que estic a dieta (estricte) i aquestes fotos em semblen pornogràfiques.
Ai Senyor!

La cuina vermella ha dit...

Hola amic estimat!!! Apa la Dolors que contenta que estarà que hagis fet una recepta seva!!! En aquest estofat només li falta el pa que fa el seu marit (és aquell que vau menjar a casa, el recordes?).
Molts petonets bonic!

Glòria ha dit...

Aquests popets quasi es poden olorar!. Una bona combinació entre música i gastronomia. Ja té mèrit repartir la concentració entre la meravellosa Creació de Haydn i aquest plat!.

Fins aviat

Francesc ha dit...

Boníssims aquests polpets!!!! Precisament en tinc uns quants congelats i, potser, els faça al teu estil, segurament amb música d'Al Tall. Salutaicons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

...Qué la Glória del Senyó sigui eterna, Amén i... aném a menjar aquets popets¡¡. Que vaigi de gust Enric¡¡.

Mercè ha dit...

Enric, quins popets més deliciosos!! I si pots combinar ambdues aficions per fer una creació tan fantàstica, què millor!! :)
Petons!

pfp ha dit...

querido Enric, estos popets de tú receta yo (para mi, me, conmigo) los voy a titular a la "catalana", por la "picada" la "remenada" y la "tocatardana" además ese toque de Haydn de fondo los va hacer inolvidables.

un abrazo

Gemma ha dit...

Segur que aquests popets van quedar encara més tous i melosos del que ja és habitual, tot gràcies als acords harmoniosos de la música de Haydn...

ELS PEIXOS ha dit...

Com pot ser que estiguis fen uns popets , anomenam-me a mi i al meu bloc i jo quasi sense saber que ja tornes a tenir un bloc nou.
Aquest popets tenen una pinta estupenda , i son la mida perfecta per fer-los així.I si te'n sobren una miqueta L'endemà hi poses quatre grans d'arròs i una mica de fumet de peix i ja m'ho explicaràs.
Estic molt contenta...
I saps com t'hi trobat , pues hi anat al bloc del Josepb i mira quina sorpresa ....Sou germans ??Ja ho he preguntat a ell també.O sou bessons??
Felicitats per aquest popets.

El cullerot Festuc ha dit...

Ohhhhhh...quin estofat!!! En aquests casos les patates solen estar tan bones com el tall...M'apunto la recepta...m'ha encantat!!!
Petunets,
Eva.

Assur ha dit...

A tots: Us vull demanar disculpes per trigar tants dies a contestar i agrair-vos els comentaris que m’heu fet arribar, però als embolics que he tingut aquests darrers dies s’hi ha afegit el canvi d’ordinador perquè el que tenia ja no em tirava i s’estava els anys de déu a cada ordre que li donava, i ja no us dic res del que trigava per fer el més mínim moviment a Internet!

Amb l’ordinador nou, però, i malgrat els lògics problemes inicials per culpa de les “novetats” que això comporta -i no solament el canvi de Windows- paso tot seguit a contestar-vos:

Ai, Joaquim: Quin greu que estiguis fent règim i, segons dius –i et crec, eh?, un règim ESTRICTE, pel que no et faré dentetes parlant-més encara- d’aquests popets que potser sí que la flaire que, en forma de fum, sortia de la cassola on es coïen va arribar fins als oronells (com diuen a ses Illes) dels intèrprets i així va anar de rebé el concert. Una abraçada.

Parella: I TANT!!!!, I TANT!!!, que me’n recordo d’aquell pa de què parleu, i encara us diré més: gairebé cada dia hi penso, i quan tinc a l’abast suquets com aquest, encara més. Ens veurem ben aviat!

No, no, Glòria, no hi ha cap mèrit per part meva: La gràcia dels popets és que gairebé es fan sols, perquè necessiten molt poca elaboració i, a més a més, costa tan poc concentrar-se –i "recrear-se"- amb la “Creació”, de Haydn! ;)

Francesc: Quan la música és bona, com és el cas de la que fan els de “Al Tall” o la que ens va deixar “Haydn”, és bona per escoltar-la en qualsevol ocasió, sobretot si es fa alguna cosa que ve de gust fer. Una abraçada per tu i per a l’Oreto.

Josepb: Vet aquí un d’aquells plats que es fan en un santiamén i es mengen en un dir amén.

Mercè: La música i jo anem moltes hores de bracet. Saps, per exemple, què m’encanta?... Doncs pelar pèsols tot escoltant Bach... T’ho juro! :)

Ha ha ha ha!!! Que bo, Pilar!... Em fa molta il•lusió copsar que les expressions que m’agrada utilitzar t’agraden a tu i sents que formen, també, part de tu (te, ti, contigo) ;)
Un fuerte abrazo, guapísima.

Gemma: Escoltar música que agrada mentres feinejo per la cuina pot arribar a compensar-te en el cas que alguna cosa no et surti com t’esperaves. A més a més i en aquest cas, però, tant la música de Haydn com els popets són valors segurs.

Sí, sí, Dolors de “Els Peixos”: En josepb i jo som germans (des que ell va néixer, està clar, perquè jo sóc el gran) :) Aquests popets són pràcticament idèntics als que vas posar al teu blog, però t’he de dir va ser gràcies a la teva recepta que els he millorat posant l’all sencer amb la ceba per sofregir i no, com feia abans, fregint primer una mica els alls tallats ben petits abans de posar-hi la ceba. Saps que trobo que és magnífica la idea que apuntes en el cas que sobrin popets?... La propera vegada que els faci, i no és broma, en compraré uns quants més perquè me’n sobrin i “aprofitar-los”.

Cara al vientoooooo! Quina il•lu!!!! Vaig veure que ens tornarem a veure a la classe de la Carbó, oi?... La veritat és que en tinc moltes ganes perquè gairebé ja no coneixeré a la gent! Pel que fa a l’estofat de popets, ja tens raó, ja... Les patates agafen tots els gustos bons. Una abraçada.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL