tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-50858936138069381622010-04-28T17:08:00.005+02:002010-10-05T04:50:11.790+02:00LA PÍTIMA (I NO PAS LA SARDANA) DE LES MONGES<span class="letrag">S</span>é de molta gent que visita amb més o menys assiduïtat aquest <b><i>blog</i></b> i que diu que no li agrada, o bé que no hi entén gaire, ni de la <b>música</b> que anomenem <b>clàssica,</b> ni d'<b>ópera</b>, i és per això que de tant en tant aniré posant fragments que, penso, poden resultar agradables d'escoltar i de veure interpretar per intentar fer així una mica de proselitisme i, mira, si a algú li entra el cuquet n'estaré molt content, més que per mi, per ell, ja que és un món on sempre s'hi pot trobar, segons l'estat d'ànim, una bona i adequada companyia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87qZaZhe2KojRf3G4zpPscLaqTN7VJIJj4OAuNAVxDnq4TBHAbag1HNM1GVcqA2MxBd_Jyv8O-LyUwFy2MJbFnnFF2aOfjjvP7gXYfQi3CUXVp5gBHm7j0NWCWNMaLv-2IkD2A5DLSQ4/s1600/Le+comte+Ory.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Le comte Ory" border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87qZaZhe2KojRf3G4zpPscLaqTN7VJIJj4OAuNAVxDnq4TBHAbag1HNM1GVcqA2MxBd_Jyv8O-LyUwFy2MJbFnnFF2aOfjjvP7gXYfQi3CUXVp5gBHm7j0NWCWNMaLv-2IkD2A5DLSQ4/s400/Le+comte+Ory.jpg" tt="true" width="400" /></a></div>Hi ha el tòpic que la gran majoria de les òperes són uns drames on, al final, sempre acaba dinyant-la algú, però això de <b>òpera</b> = <b>drama</b> no deixa de ser un tòpic, i el post d'avui en vol ser una petita demostració:<br />
<br />
Al món de l'òpera, per exemple, hi ha moltíssimes referències al vi, i no solament com a element per brindar, tal i com passa en l'arxiconegudíssim <a href="http://www.youtube.com/watch?v=gfFduw1pcI8&feature=related"><b><i>Libiamo...</i></b></a>de l'òpera <i><b>La Traviata</b></i>, de <b>Giuseppe Verdi</b>, sinó també pels seus efectes etílics en el cas d'una ingestió desmesurada, i aquest és, precisament, el cas d'un divertit quadre de l'òpera <b><i>Le comte Ory</i></b>, de <b>Gioacchino Rossini</b>, un compositor a qui venero i del qual, imperdonablement, encara no se n'havia parlat en aquest <b><i>blog</i></b>.<br />
<br />
<b>El comte Ory</b> és un desenfrenat jove que, assabentat que un altre comte -el de <b>Formoutiers-</b>, és amb els seus homes a lluitar a les<b> Croades</b> de <b>Terra Santa</b> i que, per tant, la seva esposa -la <b>comtessa Adele</b>- i les dones dels soldats que han anat a guerrejar amb <b>Formoutiers</b> viuen soles al castell, intenta conquistar la <b>comtessa</b>, i és, després d'haver estat descobert una primera vegada en què s'havia fet passar per un ermità, que, al segon acte de l'òpera, <b>Ory</b> s'empesca que ell i els seus companys es disfressin d'un grup de monges pelegrines per poder entrar, mitjançant aquesta estratagema, al castell.<br />
<br />
Aprofitant una nit de trons i llamps, la <b>comtessa Adele</b> s'apiada de les “monges” que, xopes i amarades, han trucat a les portes del castell per demanar-hi aixopluc. Un cop a dins, les dones del castell, piatoses, les instal·len en una gran cambra i els ofereixen, abans d'anar-se'n a dormir, un senzill sopar.<br />
<br />
Sols ja a la cambra, ben aviat un dels homes del <b>comte Ory</b> descobreix la bodega on hi ha vi en abundància i, està clar, comencen a alçar el colze a base de bé i a brindar que si ara per això i després per allò altre... fins que, com és del tot lògic, acaben tots ben pets!<br />
<br />
En un moment de la bacanal, però, entra a la cambra per desitjar bona nit a les “monges pelegrines” la dama de companyia de la comtessa, la qual i malgrat que “elles” intenten dissimular, acaba descobrint l'engany.<br />
<br />
M'agradaria destacar d'aquesta escena, gravada en directe d'una representació que se'n va fer l'any <b>1997</b> al prestigiós <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_Glyndebourne">Festival d'Òpera de Glyndebourne</a></b>, la vis còmica que, a part dels protagonistes, han de mostrar també els homes que formen part del cor, i és que en qualsevol òpera és molt important la implicació en els moviments escènics per part dels cors.<br />
<br />
<center><object height="350" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HOSAfKZf__w&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/HOSAfKZf__w&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Res a veure, posem per cas, amb el <a href="http://www.youtube.com/watch?v=0PlgK9jvXuA">tràgic final de l'òpera <b><i>Lucia di Lammermoor</i></b></a>, on un desesperat <b>Edgardo</b> s'enfonsa -tota sencera!- una daga al pit... Encara que també és cert, però, i ja que ha sortit el tema crec que val la pena parlar-ne, que aquest tràgic final té una explicació, i aquesta explicació no és cap altra que la que fa referència que, cinc minuts abans, i <a href="http://www.youtube.com/watch?v=YESM4R9SaYY">després que la noia patís un atac de bogeria</a>, <b>Edgardo</b> havia vist com exhalava el darrer sospir la seva estimada <b>Lucia</b>, la qual, al seu torn, tampoc no feia ni cinc minuts que, abans, havia endinyat una punyalada mortal a l'home amb qui, obligada pel seu germà, s'havia tot just acabat de casar. <br />
<br />
Però això ja és tota una altra història.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14