LLOBARRO AL FORN AMB PATATES, PORRO I TOMÀQUET

9 de desembre de 2009

L'altre dia vaig veure a plaça uns llobarros que feia mal al ulls de mirar-los, de tant com resplendien les escates que els hi cobrien la platejada pell i, està clar, me'n vaig enamorar.

llobarro al forn amb patates

Feia temps que volia provar una recepta de llobarro fet al forn amb patates que havia vist al llibre Cuinar per ser feliç, de la Carme Ruscalleda, més que res perquè m'havia deixat encuriosit que la genial cuinera hi digués que era, aquesta, una preparació que servia per desmentir allò que sempre es diu quan es fa qualsevol peix al forn amb patates: que les patates són més bones que no pas el peix.

Dono fe que és cert: En aquesta recepta tots dos ingredients -el llobarro i les patates- al tenir diferents coccions, conserven, cadascun d'ells, el seu sabor i, a la vegada, s'enriqueixen tots dos en un civilitzat maridatge on cap d'ells vol tenir més presència que l'altre.

Ingredients per a 4 persones (transcric les mateixes quantitats que hi diu al llibre):



   ► 1 peça de llobarro d'uns 2 quilos
        (escatat i tallat a filets).
   ► 600 gr. de patates. (pelades i tallades
        a rodanxes de mig centímetre
        de gruix).

   ► 2 porros (la part blanca tallada
        a la juliana).

   ► 250 ml. d'aigua mineral.
   ► 4 tomàquets madurs (ratllats sense
        llavors).

   ► 2 grans d'all i julivert.
   ► 100 ml. d'oli d'oliva verge.
   ► 100 ml. de vermut blanc sec.
   ► Sal i pebre.



Encendre el forn i fer que arribi als 200º.

En una plàtera que pugui anar al forn, escampar-hi la juliana de porros i distribuir-hi al damunt les rodanxes de patates.

Salpebrar-ho i amanir-ho amb la meitat de l'oli i tota l'aigua.

Tapar la plàtera hermèticament amb paper d'alumini i posar-la al forn ja calent (això sí que és molt important) durant 15 minuts.

Barrejar el tomàquet ratllat amb l'all i el julivert picats.

Passats aquests primers 15 minuts, traurem, fora del forn, el paper d'alumini amb què havíem tapat la plàtera i, després de comprovar que les patates estiguin ja mig cuites, hi posarem a sobre els filets de llobarro que haurem salat al darrer moment. La pell ha de quedar a sobre.

Escampar sobre els talls de peix la barreja de tomàquet, oli, alls i julivert, i tornar-ho a enfornar 7 minuts més, passats els quals ho ruixarem amb el vermut i ho tornarem al forn 3 minuts més.

El resultat és, pel meu gust, extraordinari, tant és així que al cap d'un parell de dies el vaig tornar a fer de tant que ens va agradar, pel que passarà a ser un d'aquells plats de "repertori".

11 comentaris:

Mercè ha dit...

Enric, crec que hi ha tantes receptes de la Ruscalleda que he provat que han passat a formar part del meu repertori! ;) jeje I és que les seves receptes són totes un èxit!! Sense excepció!! I aquest llobarro al forn, me l'anoto per fer-lo algun dia d'aquestes vacances perquè tinc mooooltes ganes de menjar peix fresc. ;)
Petons!

pilar ha dit...

yo generalmente hago el pescado al horno excepto el bacalao, (de mil maneras), y la merluza, (rebozada), pero nunca le pongo tomate, y pocas veces patatas, soy una comodona y eso de tener dos tiempos de cocción me dá palo, pero reconozco que esta receta a mi club de fans les va a gustar, son sibaritillas, a pesar de que uno de ellos desayune pan con tomate y nesquick...

Un beso guapísimo, ya te contaré el resultado

La cuina vermella ha dit...

jo crec que el gremi de llibreters haurien de donar un premi a la Carme, ja que els seus llibres son d'una certesa absoluta, és a dir, totes les receptes són excel·lents, fàcils i totes surten!! ( a diferència de tants altres llibres que deixen molt que desitjar).
Dit això, em sembla que aquest plat ha de ser d'aquells que et deixen un regustet a la boca tan bo, que no pots parar de menjar-ne. Besades, amic.

El cullerot Festuc ha dit...

Doncs jo m'acabo d'enamorar d'aquesta recepta...quina pintaaaaa!!! La faré segur!!!
Petunets,
Eva.

Glòria ha dit...

Què dir de la Carme Ruscalleda?. Les seves receptes estan tan ben explicades als llibres que quasi la sentim a ella explicar-nos-les. Aquesta és de primera i és que amb un bon peix no calen gaire filigranes.

ELS PEIXOS ha dit...

Noi , veig que també est un experyt en cuinar peix...i aquest llobarro llueig , fins i tot després de cuit.
Una abrasada Enric.

Josepb. ha dit...

Enric; ... veig que ja he fet tard, per menjar aquest llobarro al forn... a casa, ja saps que tot el que neda tè llarga espera -quin vers m'ha sortit- però de segur que si és de la Carme Ruscalleda l'espera no serà tant llarga. Que vaigi de gust Enric¡¡ Josepb.

Assur ha dit...

Estem completament d'acord, Mercè. A més a més, el nom de Ruscalleda té la propietat de provocar un gran respecte, un respecte molt ben guanyat, val a dir-ho, però de seguida t'adones que la persona que hi ha darrere aquest nom és tan planera com la seva cuina, i és per això que ens és tan propera als qui gaudim de la cuina gairebé només pel plaer que ens suposa posar-nos el davantal.

Pilar: Recepta que crec que et pot anar molt bé per les peculiaritats que apuntes a l'hora de fer el peix al forn, i el fet que les patates tinguin, un cop cuites. gust de patata i el peix gust de peix fa que sigui una recepta ideal per als qui ens agraden poc les floritures, sobretot quan la matèria prima ja és bona “per se”.

Teniu raó, parella, ja que aquest llibre -”Cuinar per ser feliç”- de la Ruscalleda (jo és l'únic que tinc d'ella) és tota una referència a l'hora de recomanar un llibre de cuina del que no només ens veiem en cor de treure'n un parell de receptes. Cent per cent recomanable perquè es nota que l'autora l'ha revisat a consciència, ja que no hi falta ni un sol detall i... l'edició és molt i molt acurada, amb detalls de molt bon gust: paper setinat, que sempre té els seus avantatges tenint en compte que potser s'hagi de consultar a la cuina; bon espaiat entre línia i línia, cos de lletra net i clar... Un molt bon llibre.

Ai, Cara al viento!, quina il·lusió tot el que em vas dir! Gràcies pel comentari, i ja em posaré en contacte amb tu.

Gran teoria, sí, senyora Glòria noctàmbula!: Efectivament, el peix, també pel meu gust, vol poques, molt poques filigranes, i en aquesta encertadíssima recepta es pot comprovar: peix i patates cuits junts però sense barrejar sabors. Encertadíssima, encertadíssima!

Ai, Dolors!, a casa la pega que tenen és que pràcticament només els agrada el rap, el lluç i el llenguado, i no puc fer, per exemple, un bon besuc al forn com a mi m'agradaria: una bona peça, i no pas aquells besucs petits, dels que en diuen de ració, i que de besuc només en tenen el nom. I efectivament, una altra de les “gràcies” d'aquesta recepta és que la pell del llobarro manté l'intens color platejat que tenia quan encara no era cuit, i fa molt de goig presentar-lo.

Josepb: Prou que ho sé això del peix que expliques, però, malauradament, no crec que a “la floreta” que tens a casa li canviïn ara els gustos. Ara bé..., tot és qüestió de provar-ho, ja que vés a saber!

Irene Ruscalleda ha dit...

Muchas gracias por esta receta tan interesante, se ve que te ha quedado genial! hoy mismo la vamos a hacer y ya te contaré que tal ha quedado :)

Soy Ruscalleda, pero no familia de Carmen (ojalá! para que me invite a su restaurant de vez en cuando jajaajaja).

Petons!!

Irene Ruscalleda ha dit...

Cocinado y comido!! :) salió riquísimooooooo, y repetiremos seguro!! gracias por publicar esta rica receta.
Saludos!

Assur ha dit...

Irene: Te ruego que me perdones que haya tardado tanto en contestarte pero es que voy muy ajetreado con los posts, que me salen larguísimos, con el trabajo y con mis cosas.

No sabes cómo celebro que os gustara tanto la lubina preparada según Ruscalleda. A nosotros también nos gustó muchísimo y es un plato que he repetido muchas veces, ya que tiene la virtud que, según mi madre decía, han de tener los platos de pescado: el mínimo de ingredientes.

Un abrazo, y gracias por el comentario.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL