tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-74217175413688636292009-12-28T16:37:00.005+01:002015-08-08T01:56:19.221+02:00LLAMÀNTOL A L'AMERICANA<span class="letrag">D</span>es de fa una bona pila d'anys, a casa es va establir una tradició: A la Nit de Nadal es menja llamàntol.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fEBH08luLTqrUyjlnYDhyphenhyphen2uJIrcgycQnzysmuM_6jexrbtzfipurdWXfSyoyIQ3KrsRpMOf9FoDRXdSbMm4d-HJffa8FkCDY1WYWmgB-C4A2KDZs00uAeH6nSbz5qNkmq58nKVInMMU/s1600-h/llam%C3%A0ntol+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llamàntol a l'americana" border="0" height="372" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fEBH08luLTqrUyjlnYDhyphenhyphen2uJIrcgycQnzysmuM_6jexrbtzfipurdWXfSyoyIQ3KrsRpMOf9FoDRXdSbMm4d-HJffa8FkCDY1WYWmgB-C4A2KDZs00uAeH6nSbz5qNkmq58nKVInMMU/s400/llam%C3%A0ntol+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
No recordo quin va ser en concret l'any en què es va instaurar aquesta apetitosa tradició a casa, però sí que recordo que va ser perquè jo havia cobrat una feina extra que vaig fer i vaig pensar que als menuts de casa, que es delien per totes les "<i>bèsties marines amb closca</i>" (gambes, llagostins, escamarlans...) els faria gràcia menjar-ne, com així va ser, fins al punt que encara és ara que ja donen per fet que a la vigília de Nadal vindran a sopar el llamàntol.<br />
<br />
Jo no n'havia fet mai abans, de llamàntol, i com que volia anar segur vaig demanar auxili a un llibre que sabia que no em fallaria: <b><i>Cuinar és senzill</i></b>, de la <b>Montserrat Seguí</b>, on hi vaig trobar la recepta de <b><i>Llagosta a l'americana,</i></b> la qual em va semblar perfecta -com així va ser- per fer-la amb llamàntol.<br />
<br />
Hi ha vàries teories sobre quin és l'origen d'aquest plat. Una d'elles, que es va estendre per tot arreu com una taca, és que aquest plat va néixer a les costes bretones i que, per culpa d'un error tipogràfic, la que havia de ser coneguda com a llagosta “<b>a l'armoricana</b>” va passar a dir-se llagosta “<b>a l'americana</b>”...<br />
<br />
La probabilitat que fos certa aquesta teoria és <b>del tot nul·la</b>, ja que els ingredients que no poden fallar en aquesta recepta són els <b>alls</b>, el <b>tomàquet</b> i l'<b>oli d'oliva</b>, ingredients tot ells tan arrelats a la cuina mediterrània com ho són, de desarrelats, a la cuina bretona.<br />
<br />
Es diu, també, que qui va donar el nom aquest plat va ser <b>Pierre Friasse</b>, un cuiner que havia estat durant molts anys treballant a <b>Xicago</b> fins que va decidir obrir un restaurant a <b>París</b>. Sembla ser que un dia que es va trobar amb el compromís de haver de fer a corre-cuita un sopar per a uns amics, el bon l'home va “empescar-se” aquest senzillíssim i alhora suculent guisat de llagosta que, degut a l'èxit que va tenir entre els seus amics-comensals aquella nit, va passar, a partir d'aleshores, a la llista de plats de la carta d'aquell reputat restaurant, un restaurant que, en record als anys passats a <b>Xicago</b>, <b>Pierre Friasse</b> havia batejat amb el nom de <b>Peter's</b>, i va ser també a causa del record de la seva llarga estada als <b>Estats Units</b> que va batejar aquest guisat amb el títol de <b><i>Llagosta a l'americana</i></b>.<br />
<br />
<b><a href="http://www.nazaretti.org/standreu/general/activitats/celebracions/altres/telematica/badalona/flleal.htm">Francesc Lleal</a></b>, <b>capità</b> retirat de la <b>marina mercant</b>, <b>historiador</b> i <b>catedràtic</b> de <b>Nàutica</b> de la <b>Universitat Politècnica</b> de <b>Barcelona</b>, en la col·laboració que aporta al treball titulat <b><i>Les embarcacions de treball en la costa catalana en declinar la vela</i></b>, apunta la importància que tenien entre la marineria els <b>cuiners</b> (<b><i>cusiners</i></b>, tal com eren coneguts en l'argot mariner) a l'hora d'enrolar la tripulació dels velers de transports a través de les rutes atlàntiques. Tant era així que <b>Lleal</b> afirma que una tripulació ben alimentada era un equipatge satisfet que no ocasionava maldecaps.<br />
<br />
Doncs bé, com és natural, hi va haver, entre els <b><i>cusiners</i></b> d'aquelles embarcacions de vela, alguns que van obtenir un gran renom, tal com va ser el cas de <b>Josep Pujol i Pellicer</b>, conegut amb el sobrenom de <b><i>el Galet</i></b>, el qual va donar a conèixer en un banquet ofert al cònsul americà en el port de l'<b>Havana</b> aquest guisat de llagosta i que des d'aquell memorable àpat s'internacionalitzà amb el nom de <b><i>Llagosta a l'americana</i></b>.<br />
<br />
Així, doncs, en realitat aquest plat hauria de dir-se <b><i>Llagosta a la catalana</i></b>, ja que, sigui quina sigui la veritable d'aquestes dues teories, <b><i>el Galet</i></b> era fill del <b>Maresme</b>, i <b>Pierre Friasse</b>, fill del <b>Rosselló</b>, i ambdòs cuiners no van fer altra cosa que preparar la llagosta tal com s'havia preparat des de sempre a les costes de casa nostra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0OkHYP6fNzR24NrCOkx4Vj8Ndk-cYTGMOLkLq6C42vT6dXw9KRIOAJEDwQ4C5RUG-NrFiJlhr2_nhGxy-Dj2Y2EImZ2T5fwf3_EM_IXh8hAhyCfTnEd4em_aTDWYzPPYQRMx8gZogNPM/s1600-h/llam%C3%A0ntol+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Plat de llamàntol" border="0" height="336" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0OkHYP6fNzR24NrCOkx4Vj8Ndk-cYTGMOLkLq6C42vT6dXw9KRIOAJEDwQ4C5RUG-NrFiJlhr2_nhGxy-Dj2Y2EImZ2T5fwf3_EM_IXh8hAhyCfTnEd4em_aTDWYzPPYQRMx8gZogNPM/s400/llam%C3%A0ntol+02.jpg" width="400" /></a></div><br />
Ingredients (per a 4 persones):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 275px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b>► 2 llamàntols.</b><br />
<b> ► 2 cebes picades fines.</b><br />
<b> ► 2 grans d'all tallats</b><br />
<b> a làmines.</b><br />
<b> ► 1 got (dels d'aigua) de vi</b><br />
<b> blanc sec.</b><br />
<b> ► 1/2 got (dels de vi)</b><br />
<b> de brandi.</b><br />
<b> ► 1 cullerada de tomàquet</b><br />
<b> concentrat.</b><br />
<b> ► 2 cullerots de fumet de peix.</b><br />
<b> ► oli, sal, pebre picant, estragó.</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
Encendre el forn a 180º.<br />
<br />
Escalfar la meitat del vi blanc en un potet i, fora del foc, tirar-hi una mica d'estragó. Mantenir-ho tapat perquè l'estragó infusioni.<br />
<br />
Fer a trossos els llamàntol (hi ha qui el fa partit, de llarg a llarg, per la meitat) i recollir i reservar la salseta que deixen anar.<br />
<br />
Escalfar unes quantes cullerades d'oli d'oliva en una cassola i quan sigui ben calent tirar-hi els trossos de llamàntol, que anirem traient a mida que veiem que la closca es torna d'un color vermell intens. Un cop al punt, posarem tots els trossos a la cassola, els ruixarem amb el brandi i, sobretot amb molta cura, l'encendrem. Quan l'alcohol del brandi s'hagi consumit, retirar de la cassola els talls del llamàntol i reservar-los.<br />
<br />
Amb el foc ben baix i en el mateix oli sofregir-hi, a poc a poc, la ceba ben picada i les làmines d'all.<br />
<br />
Quan la ceba estigui transparent, abocar-hi l'altra meitat del got de vi blanc, barrejar-ho bé a fi i a efecte que la ceba s'impregni del gust del vi blanc sec, afegir-hi la cullerada de tomàquet concentrat, remenar-ho ben remenat i, ja per fi i després de salpebrar-ho, tornar a posar els trossos de llamàntol dins la cassola.<br />
<br />
Abocar-hi el fumet de peix, tapar la cassola i posar-la dins el forn.<br />
<br />
Colar el vi on s'hi infusionava l'estragó, i barrejar-lo amb la salseta que havien deixat anar els llamàntols al moment de tallar.los. Abocar aquesta barreja dins la cassola que tenim, tapada, al forn, i acabar de coure. En total, la cassola s'hi ha d'estar uns vint minuts, al forn.<br />
<br />
Potser m'he entretingut molt amb les explicacions, però tingueu la seguretat que és un plat d'aquells de quedar molt bé, gens laboriós, fet amb ingredients gens aliens a la nostra cuina i que resulta, i no exagero, suculent.<br />
<br />
Si el feu, us recomano que compreu llamàntol del país i no de l'anomenat canadenc, que és molt més barat però no és ni tan molsut ni tan saborós.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com16