ARRÒS DE CONILL I CEPS

4 de juny de 2010

Sense exagerar gens ni gota: Feia més de trenta anys que no menjava un arròs de conill!

arròs de conill i ceps

I és que com que a l'Anna Maria no li agrada el conill, sempre que faig arròs el faig de peix, o de verdures, o de bacallà, i d'aquí no en sortim.

Però l'altre dia al vespre em va venir com una mena de desig al recordar l'arròs amb conill i caragols que feia la meva mare, i com que a la meva sogra li agrada molt el conill, encara que els caragols, no, vaig pensar: “Que carai, tu: demà arròs amb conill per a la meva sogra i per a mi, i a l'Anna Maria ja li faré una amanida d'arròs, que s'enllesteix en un tres i no res!

Dit i fet. Vaig estar mirant diferents receptes i, al final, el vaig fer com tot seguit s'explica:

Ingredients (per a 2 persones):

½ conill tallat a trossos.
2 tasses de les de cafè
     d'arròs bomba

1 grapat de ceps deshidratats.
1 ceba grossa.
2 grans d'all.
1 pebrot verd.
2 cullerades de tomàquet fregit.
1 raig d'un brandi que estigui bé.
1 picada feta amb un parell d'alls,
     julivert, ametlles torrades, 3 pets
     de monja i uns brins de safrà.
1 branquilló de farigola.
Oli, sal i pebre.

Una estona abans de començar, vaig posar en aigua tèbia els ceps perquè s'hidratessin i, just començar a fer l'arròs, vaig posar a escalfar aigua mineral.

En una cassola amb oli d'oliva vaig posar a coure els talls de conill salpebrats.

Un cop van començar a enrossir-se, vaig treure els talls de conill de la cassola i hi vaig tirar els dos grans d'all tallats a làmines fines i la ceba tallada a la juliana.

Quan la ceba va començar a coure, la vaig salar i vaig afegir-hi el pebrot verd tallat petit.

Tot plegat va coure molt a poc a poc, i quan la ceba ja estava transparent, vaig apujar el foc al màxim i hi vaig tirar un bon raig del brandi.

Evaporat l'alcohol del brandi, vaig afegir al sofregit un parell de cullerades de tomàquet fregit i els ceps ja hidratats i escorreguts.

Un parell o tres de remenades perquè tot s'impregnés bé i, a continuació, hi vaig tirar l'arròs. Integrat ja l'arròs, hi vaig afegir el conill i l'aigua bullent (el doble del volum de l'arròs).

Un cop va començar a bullir l'arròs, vaig abaixar una mica el foc i hi vaig integrar la picada i el branquilló de farigola.

El vaig tastar i em va semblar que li calia una mica de sal, que li vaig afegir, i al cap de 15 minuts d'anar coent fent xup-xup, vaig apagar el foc i el vaig deixar reposar 5 minuts més.

Que n'arribo a ser, de ruc! Més de trenta anys sense menjar un dels arrossos a la cassola més bons que hi ha!!!

Vam quedar amb la meva sogra que el repetiríem més d'una vegada.

21 comentaris:

MaryLou ha dit...

Tants anys sense menjar-lo! jo no podria, és el que m'agrada més! T'ha quedat ben bo!
Petonets

Assur ha dit...

Sí, MaryLou: És la gran pega a l'hora de pensar què fer per menjar perquè sempre hi ha a qui no li agrada una cosa i a qui no li agrada una altra, i en el cas que només en siguis dos a menjar, no faràs un arròs de peix per a un i un de conill per a un altre, oi?...

Una abraçada.

paco ha dit...

ché enric, vols ferme la competénçia fent arrossets oi?, jajajajaja molt bó y bóna pinta que té el arrós, em feliçite de veres, altra cossa, suposu que te aurá aplegat el 2º correú que en vaj enviar........abraçades paco

Gemma ha dit...

No m'ho puc creure, 30 anys feia????? No saps el què t'has perdut... quins sacrificis fa fer l'amor, oi? :)
Segur que la teva sogra es va llepar els dits, je je je...
La picada amb els pets de monja ha de quedar molt bona, semblant a la que es fa amb carquinyolis.
Espero que el proper cop que tastis aquest arròs no sigui d'aquí a 30 anys, eh? :)

Francesc ha dit...

Ai quin riure això dels "pets de monja"!!! De tot d'una m'he imaginat una senyora monja fent això precisament: petejant... Bé, escatologies diverses a banda, tot i que no sóc gens del conill, així com tu l'expliques, segur que me'l menjava. Fa un aspecte que diu "menja'm". Hauré d'anar canviant el xip d'alguns menjars que no m'agraden. Salutacions.

Assumpta ha dit...

Ooooh!!! Però si fins aquí m'arriba l'olor tan bona que fa!!

Mareta meva, quina pinta que té!! ;-))

Després també rentes els plats? ;-))

La cuina vermella ha dit...

Aquest bloc cada dia és més i més bonic!! Ens agrada molt, estimats amics! Com estem família, tot va anant bé? Segur que si perquè amb aquest arrosset conillaire els ànims son ben alts (que llesta que és la teva sogra, ella l'arròs i vosaltres l'amanida!). Sou genials, macos!

josep ha dit...

Estimat Enric,

Ho sento per l'Anna Maria, que no va poder tastar-lo per culpa del conill. A mi particularment, el conill m'agrada força i li ha de donar a l'arròs una personalitat i un gust únic.

Una abraçada i fins aviat

Joaquim ha dit...

Jo, com l'Anna Maria, l'amanida d'arròs. Mira que fer malbé un arròs tirant-li un conill!!!

ELS PEIXOS ha dit...

Bona Nit Enric!!!!
Esper-ho que estiguis molt millor!!!

M´agrada tan el arròs que fins i tot amb conill , i aixo que el conill no és de la meva devoció.

Felicitats a L'Anna Maria per el bloc d'el teu germà tan bonic ...aixo de escriure i tenir la Platja al darrera és fantàstic!!!!
Diga'l.li que si si vol dedicar que compti que me'n farà un a mi...:-))))

Una abraçada.

Josepb. ha dit...

Enric; -Assur- Has menjat un arrós amb majoría d'edat, i passat de la majoría d'edat, 30 anys¡¡... l'arrós amb conill i cargols, a la mare l'hi agradava moltíssim, encara que al pare i a mi els cargols, "s'ens escaparien" de la cassola i... compliríen la majoría d'edat...
Un molt bon arrós, per disfrutar-ho Enric¡¡ Que vagi de gust¡¡

Assur ha dit...

La veritat, Paco, és que si fos per mi faria, com fas tu, tota mena d'arrossos, però les dues dones que tinc a casa són bastant especials pel que fa a les novetats. Aquest mateix arròs, ja ho veus: no el vaig poder fer per a tots tres ja que la meva dona no li agrada el conill, i un que faig de verdures (n'hi poso les que tinc a l'abast) la meva sogra se'l menja amb molt poques ganes.

Suposo que ja vas rebre el meu correu, oi?

Una abraçada, Paco!

No, Gemma, no: No passaran trenta anys més, ja que aquest arròs tindrà, sobretot aquests dies que estic de vacances, continuïtat, t'ho ben asseguro! A més a més, el meu fill petit ha tornat per estar un temps a casa, i el conill li agrada molt, pel que ja tinc pensat, també, fer un dia un conill a la mostassa que a ell li encanta. Ja el penjaré, t'ho prometo.

Francesc: Això dels “pets” és una deformació del nom deguda al fet que qui se'ls va empescar va ser un pastisser italià establert a Barcelona, el qual els va batejar amb el nom de petto di monaca (pits de monja) degut a la forma que tenen de petits pits. No hi vaig caure que, fora del Principat, no serien tan populars, si no n'hauria penjat una fotografia. De tota manera, si busques a la Wikipedia “pets de monja” en vueràs una, de fotografia.

Assumpta: HAHAHAHAHAHA!!! I ca!: El plats els renta el rentaplats, però, això sí: sóc, a diferència del que expliquen del meu avi -a qui no vaig conèixer- que era peixater i es veu que tenia la mà trencada sobretot fent “bullabesa”, dels que deixen la cuina tan neta com l'han trobat, i més ara que l'Anna Maria està com està, la pobra.

Ei, parella!!!: Anem fent, tot és qüestió de paciència. El metge ens va dir que en tenia ben bé per tres mesos, però que d'aquí a un mes ja es notarà molt la millora, i d'aquí a dos mesos encara més.

El que té de bo, per dir-ho d'una manera positiva, la situació és que, com que s'ha d'estar asseguda, es passa moltes estones “investigant” per fer millores al blog. (Ara que no em sent -ja la coneixeu que és la discreció personificada- us diré que aneu al blog del meu germà, “Menja de bacallà”, i mireu la plantilla que li ha fet. Ja em direu el què.)

Assur ha dit...

Josep: Amb això dels gustos, noi, no s'hi pot fer res. A casa, comptant amb els “nanos”, el conill agrada a tothom menys a ella, o sigui que quan en faig d'alguna manera ja sé que a ella li he de fer una altra cosa. Que hi farem!

Una abraçada per a tu i per a la Glòria, i moltíssimes gràcies pel vostre interès. Avui us trucaré.

Ai, Joaquim, que ja sembles l'Assur quan ve a can “In fernem”! Mira que m'has fet riure, eh?, amb el teu comentari!, i és que m'imagino fent l'arròs i, al final, tirar-hi un pobre conill! HAHAHAHAHA! Molt bo, nen, molt bo!!!

Dolors: Jo estic bé. Qui no ho està és l'Anna Maria, que es va trencar un os de la pelvis i ha de fer repòs absolut però, veus?, com deia als amics vermells, té el seu costat positiu, ja que s'entreté molt fent, per exemple, el disseny de la plantilla que va fer pel meu germà. Celebro molt que t'hagi agradat, i de tot cor et dic que, de part d'ella, si vols que et doni algun cop de mà i és al seu abast, està a la teva disposició.

Josepb: Prou que ho sé que els caragols no us agraden, ja que des que va morir l'àvia, que n'era una “fan”, a casa no se'n van menjar mai més, i aquí casa només ens agraden al teu nebot gran i a mi, i des que ell no hi és no n'he tornat a fer mai més. C'est la vie!

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!

Mercè ha dit...

30 anys vas trigar a tastar-lo??!!! Això sí que és amor! ;) L'Anna Maria no sap el que es perd, perquè el conill és deliciós i amb un arròs així, per llepar-se'n els dits!
Amb aquesta recepta podries participar a l'HEMC d'aquest mes que va de la cuina de la mare. ;)
Petons!

Assur ha dit...

Mercè: És el que passa, m'imagino, a totes les cases, que hi ha gustos diferents, i per no passar-te el dia a la cuina procures fer coses que agradin a tothom, però aquest arròs em va agradar tant que el tornaré a fer, de ben segur!

M'has donat una molt bona idea amb això de l'HEMC d'aquest mes, però potser hi participaré amb un altre plat que tinc pensat fer.

Una abraçada, Mercè!

Margarida ha dit...

Trenta anys? Doncs jo no deixo passar més de quinze dies, perquè sinó ja me'l demanen!!!!! I això que a mi el conill no m'agrada, però un trosset sí me'l menjo, perquè aquest arròs és boníssim.
Veig que no passeu una bona temporada en quant a salut, oi? Sento el que li ha passat a l'Anna Maria. Però mira com no s'avorreix i aprofita bé el temps! El bloc del teu germà ha fet una volta de 360º!!!
Una abraçada a tots dos!

Assur ha dit...

Margarida: Això sí que és ben bé el món a l'inrevés, oi?: A mi, que m'agrada l'arròs de conill, em toca no fer-ne i, en canvi, a tu, a qui no et diu gran cosa, et toca fer-lo tot sovint pels altres! :)

Pel que fa a l'Anna Maria, és qüestió de paciència. És empipador, sí, perquè es troba bé però no pot bellugar-se massa, però també té l'avantatge -si és que així es pot dir d'aquesta situació- de poder entretenir-se mentre va experimentant amb l'ordinador, i en el seu nom t'agraeixo l'amabilitat de les paraules que li dediques referents al blog del meu germà.

Una abraçada!

Mercè Piqueras ha dit...

Veig que tu també hi poses bolets, a l'arròs. Jo ara acostumo a posar-hi, com tu, ceps secs; de vegades també múrgules, que compro liofilitzades i tot i que el preu del quilo espanta, pesen tan poc, que val la pena posar-n'hi alguna. I si no, recorro al shiitake, que no és ni de bon tros tan bo com ceps o múrgules, però també té propietats medicinals molt bones.

Assur ha dit...

Mercè: A casa ens hi agraden molt, els bolets, a l'arròs, tant és així, que quan és el temps en què hi ha rovellons, n'hi poso sempre, fins i tot a l'arròs que faig de peix, ja que trobo que hi donen molt bon gust.

Tens raó amb el que dius de les múgoles: espanta veure el preu que tenen!, però jo encara les havia pagat molt més cares a Badalona, a l'única botiga on sé que en venen, i dic "havia" perquè ara, quan en compro, ho faig a la Boqueria que em costen molt menys.

De tota manera i pel que fa als bolets deshidratats, sóc molt amant del gust que té el cep, tant és així que quan faig algun plat on n'hi van, si hi ha d'anar brou o aigua, sempre procuro posar-ne una part amb l'aigua amb què els he hidratat. En aquest arròs de conill, per exemple, un dels cullerots que hi vaig posar va ser d'aquesta aigua.

No coneixia el shiitake, pel que vaig buscar informació i, com molt bé dius, té multitud de propietats. Com que no sóc gaire (per no dir gens) aficionat a les cuines orientals, no tinc tendència a entrar a les botigues on en venen productes, però ho tindré en compte i ja m'hi fixaré.

Dolça ha dit...

A casa no durariem 30 anys... ni 30 dies! Però això em passa amb el bacallà, però jo no em sacrifico, me'l faig per mi i llestos!

PTNTS
Dolça

Assur ha dit...

Dolça: Ja fas bé, ja, de "sacrificar-te" per tu mateixa!, i és que, si t'hi fixes, als qui ens agrada la cuina cuinem més pels gustos dels altres que no pas pels propis.

Però ara mira quines coses: L'altre dia vaig dir al meu fill petit que, com que ell tenia festa de la feina, si dimarts (ahir) volia que fes aquest arròs per dinar. Em va dir que sí però... resulta que qui no tenia festa era jo, ja que quan li vaig dir no havia caigut que ahir dimarts era el dia en què em tenia d'incorporar a la feina perquè ja se m'han acabat aquestes vacances una mica de pa sucat amb oli.

En fi, serà un altre dia, però espero que no hagi de ser d'aquí a trenta anys més. :)

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL