XOCOLATA DESFETA, DE JOAN-LLUÍS LLUÍS

17 de març del 2010

Ei!!! Vaig guanyar un concurs organitzat pel web Rodamots i, per tant, relacionat amb el món de les lletres!!!...

Xocolata desfeta

... L'únic mèrit que vaig tenir, però, va ser que vaig enviar l'e-mail amb la resposta correcta abans que ningú.

Però me n'alegro, i molt, perquè el premi consistia en un llibre, un llibre que fins i tot sense haver acabat de llegir l'immens gavadal d'enginy que configuren les cent vint-i-tres variacions d'un mateix tema que el conformen (llegir-los tots seguits, com si fos una novel·la o un assaig, pot resultar cansat), m'està fent gaudir d'un dels plaers que més em fan gaudir: el món de la paraula escrita.

El rossellonès Joan-Lluís Lluís (Perpinyà 1963), l'autor de Xocolata desfeta, el llibre que he tingut la sort que em caigués a les mans, i no “de” les mans tal i com malauradament tot sovint em passa, s'ha inspirat en els Exercicis d'estil, de Raymond Queneau, i d'un micro-relat inicial (Un jove decideix anar, un dijous, a una granja del carrer de Petritxol, de Barcelona, a prendre una xocolata desfeta, i una noia, al crit de “Jo també sóc de Cassà de La Selva!”, li clava un ganivet. Al cap de dos dies, el noi es desperta a l'hospital, i un policia li pregunta si es va fixar si la noia somreia.), n'ha fet, com deia al principi, cent vint-i-tres variacions no solament basades en figures i estils purament literaris, sinó que també s'ha atrevit a explicar aquesta història imitant diferents escriptors i poetes (Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Josep Pla...), així com inspirant-se en l'obra de diferents pintors (Renoir, Vermeer, Chagall...)

Mireu, per exemple, de quina manera tan preciosa fa començar la variació inspirada en l'obra del pintor Marc Chagall:

El dijous és verd poma i pel cel els ragis del sol ballen alegres, inundant la ciutat d'un taronja gairebé insolent de picardia...

I aquí sota, un tastet de la variació inspirada en la poesia de Jacint Verdaguer:


Barcelona gloriosa m'acollia en sos braços
quan el sol del dijous il·luminava el món
i al carrer Petritxol em portaven mos passos
guiats per l'ímpetu d'uns apetits voraços
i un aroma pregon.

Si bé no m'ha estranyat trobar en el llibre variacions de les que podríem denominar “lògiques” en un exercici literari, des de com es podria redactar la narració inicial només amb monosíl·labs fins a com es redactaria en forma de diari íntim, m'ha sorprès -i divertit!-, per exemple, la variació feta en forma d'una conversa a través de sms, en un moment de la qual, algú escriu al mòbil: “Soc a lospital! 1 noia mha ferit!", i el receptor li contesta: “Collons, sikès fort!”, o l'inici de la variació en forma de gospel:

Oh, pare Déu, amb Tu matinaré
Sí, i trastejaré
Per tots els carrers del Teu reialme
Estrets o amples
I Seràs per a mi com cacau amb llet
Un xic desfet
I la fam mai més no em farà patir
Prou de patir!

Enginyoses i divertidíssimes també resulten -i només en dic uns quants exemple, eh?, perquè n'hi ha, repeteixo per enèssima vegada, cent vint-i-tres!- les variacions fetes amb llenguatge políticament correcte (amb la qual omple tres pàgines senceres del llibre!), o la variació titulada Gènesis, on s'explica la història com si fos obra de la Creació (l'he trobat genial!).

Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís

En fi, que, malgrat que no m'agrada massa parlar de llibres perquè penso que cada lector és un món, m'ha vingut molt de gust fer-vos-en cinc cèntims d'aquest. És un llibre, com he dit abans, per anar picotejant-lo i no pas per llegir-lo tot seguit, però no només perquè es pugui fer pesat, sinó perquè cada una de les cent vint-i-tres variacions és un magnífic exercici no solament d'enginy, sinó també d'una gran qualitat literària, i val la pena anar-los paladejant de mica en mica com si fos un bon vi.

Aprofito per dir que, si us agrada saber d'on vénen els mots i conèixer-ne de nous, us recomano que us subscriviu al magnífic web Rodamots, d'on, cada setmana i de dilluns i divendres, rebreu un correu amb tota mena d'explicacions i d'exemples d'utilització d'un mot o d'una expressió de la nostra llengua. Si voleu visitar aquest web, on hi ha, ordenats per ordre alfabètic, cronològic, d'autors i de temes, tots els mots que ja han sortit amb les corresponents explicacions, cliqueu aquí.

Punt de llibre de Rodamots
Punt de llibre de Rodamots

I està clar que no podria acabar aquest post sense donar les gràcies i felicitar de tot cor la gent que fa possible el valuosíssim servei a la llengua catalana des de Rodamots.

Joan-Lluís Lluís
Xocolata desfeta (Exercicis d'espill)
La Magrana. Barcelona.
Col. Les ales esteses, núm. 281
1ª ed.: gener de 2010.

12 comentaris:

Assumpta ha dit...

Abans de res diré que estic vivint una experiència raríssima :-) En el teu blog perdo el cursor!! Vaig escrivint, però no veig si queden els espais fins que clico la següent tecla!! :-))

Dita la xorradeta del dia, anirem a per la part principal ;-)

M'has convençut!! El vull!! Tinc una llista de llibres pel dia de Sant Jordi que fa por de veure (por perquè pot significar una fallida econòmica)... De fet, un dels que volia vaig pensar que millor agafar-lo de la Biblioteca (i ja ho he fet... i ja està llegit) però és que cada dia en vull un de nou i això no pot pas ser!

N'havia sentit a parlar, però em semblava impossible fer cent vint-i-tres relats bons sobre el mateix "fet", però ara tu m'has demostrat que sí és possible! ;-)

Per cert, no sé si coneixes aquest blog:

http://motsemblocats.blogspot.com/

(acabo de recuperar el cursor, ufff quin descans)

Deia que, aquest blog "Mots emblocats" també va parlar un dia molt bé de "RODAMOTS" :-))

Assumpta ha dit...

Per cert... dues coses:

- Quan em van batejar, fa quasi mig segle, els meus pares van fer un petit berenar familiar a una granja del carrer Petritxol (La Pallaresa)... Afortunadament, cap desequilibrada va apunyalar ningú.

- Com està el noi? Han detingut a al culpable?

ELS PEIXOS ha dit...

Moltes gracies , Enric ...seguiré les teves suggerències, amb el llibre i amb el rodamons.

Les dues "pijes" de casa teva , també llegeixen tan com tu...:-))))??

Titus ha dit...

Havia llegit sobre aquest llibre al blog de l'Allau. Jo sóc fidel seguidor del Raymond Queneau, per això no sé si atrevir-me amb els seus èmuls.

josep ha dit...

Interessant, original i curiós. Serà qüestió de tenir-lo present pel proper Sant Jordi.
Una abraçada

Francesc ha dit...

M'ha encantat, com sempre aquest post. Per descomptat, com ja diu el Josep, m'he de comprar, "necessàriament", aquest llibre.
Quines coses du la xocolata desfeta!!!

Margarida ha dit...

Ja havia vist aquest llibre a la revista del Cercle i m'havia cridat l'atenció. Deu ser interessant, això de llegir un micro-relat de 123 maneres diferents i originals.
Pensava que al final ens posaries una recepta de xocolata desfeta...
Fa poc em vaig donar de baixa del Rodamots. Hi ha molts dies que no tinc temps ni d'obrir el correu, i se m'anaven acumulant els mots... Al final, fent el cor fort, vaig prendre aquesta decisió. Però després del teu post no sé si m'ho repensaré...
Una abraçada.

paco ha dit...

estimat enric, permíteme que hoy tan sólo te salude, hoy la niebla me impide ver el azul del mar,.....saludos paco

Joaquim ha dit...

Doncs jo també me'l apunto per augmentar la pila de llibres pendents, és que m'has fet entrar ganes de llegir-lo de dalt a baix i d'anar a buscar una presa de xocolata, que és un del plaers confessables, més gran que hi ha per després de sopar, tot repassant la blogosfera.

Assur ha dit...

Tranquils, que jo mateix començaré renyant-me: Tinc menys paraula que pèls al cap tenia en Yul Briner!!! Vaig dir, al post anterior, que contestaria immediatament els comentaris i ja ho veieu: no he complert la meva paraula, pel que, un cop més, he de demanar-vos perdó pel retard. A partir d'ara (sí, sí, ja veureu com sí!) els contestaré tan bon punt els llegeixi....

I és que, Maria Assumpta, tu em deies que tenies problemes amb el cursor quan escrivies al formulari dels comentaris, i la resposta bé mereixia una mica més de “brillu”, que deien abans. (Te'n recordes que quan volien que es fes una cosa de pressa es deia “Vinga, vinga: brillu, brillu!”? almenys jo, a Badalona, ho havia sentit a dir de petit, i ara, tot d'una, m'ha tornat a la memòria.)

Però bé, al que anava: Aquest formulari és, segons la meva dona, que és qui fa i desfà en les qüestions de “disseny” del blog, molt més “estètic” que l'altre que també té Blogspot, però jo també trobo que té problemes que l'altre no té. És per això que, sota aquest formulari, veuràs que hi diu “En el cas que no pugueu enviar comentaris amb aquest formulari, cliqueu aquí”, i, quan ho fas, t'apareix el formulari diguem-ne “clàssic” i, ara que no em sent la meva dona, et diré que potser no, que no és tan “estètic”, però que és molt més efectiu, ja t'hi pots posar de peus!

I pel que fa al llibre, et diré que jo, a mida que el vaig llegint, cada vegada li trobo més virtuts, i m'admira no solament l'enginy de l'autor, sinó també el domini que demostra de la llengua.

Com han canviat les coses, oi, Maria Assumpta?... El teu bateig, segons expliques, es va celebrar a una de les granges del carrer de Petritxol! Jo recordo que quan van batejar el meu germà, a casa vam fer una gran xocolatada!

I no, no; el noi s'ha salvat, i en cap de les cent-vint-i-tres “variacions”no se'n sap res més de la desequilibrada que el va apunyalar.

Ui, espera, que encara no he acabat: Sí, ja coneixia la pàgina “Mots emblocats”, i de tant en tant hi trec el cap. El que passa, però, és que com que sóc un tastaolletes a qui li agraden i interessen molts temes no dono l'abast darrere tants i tants magnífics blogs... I a més a més, ja ho veus: m'enrotllo com una persiana. :))

Una abraçada!



Dolors: A casa, malauradament, no són gaire lectors (incloc els meus dos fills que ja no viuen amb nosaltres, que de petits llegien molt i de grans no tenen massa afició per la lectura), però això va com va. Veus, l'Anna Maria, per exemple, té moltíssima afició amb els temes informàtics, i es passa moltes estones -a vegades hores i hores- buscant coses noves i fent proves. De tota manera, no crec, tampoc, que sigui cap mal que no agradi llegir. Això sí: els que no ho fan, ells s'ho perden!

Titus: Home, jo et diria que si bé l'autor ja es proclama de seguida admirador i seguidor de Quenau (quants sons en “o”, oi? :), trobo que en aquest llibre aporta moltíssimes mostres d'enginy i, sobretot, un gran treball amb l'impecable ús que fa amb la llengua. A part d'això, hi ha moltes variacions que, malgrat que l'argument en què es basen totes és, per dir-ho d'alguna manera, una poca-soltada, són magnífics treballs literaris, basats, a la vegada, en un gran coneixement d'altres autors (la variació, només per posar-te un exemple, escrita a la manera de Josep Pla és impecable. A mi, m'està agradant moltíssim. Me l'emporto cada dia a la feina per anar llegint-lo al tren i al metro que he d'agafar per arribar-hi, ja que és un llibre perfecte per anar-lo “picotejant” i degustar-lo poquet a poquet.

Assur ha dit...

Josep: He arribat a un punt, amb el que li deia a en Titus, que ja no sé què més dir d'aquest llibre. Jo penso que pot agradar sobretot a les persones que, com tu, no només tenen la llengua per parlar, sinó també per gaudir-la. No és un llibre per recomanar a tothom, val a dir-ho, fins i tot sé de bons lectors a qui potser no els agradaria tant com a mi, però fins i tot a aquests els diria que en “piquessin” de tant en tant un trosset.

Francesc: Jo no hi havia atinat que, només perquè el títol conté el mot “xocolata”, el llibre ja et faria salivera!, però, bromes a part, crec que tant tu com l'Oreto en podeu treure molt de partit per “jugar” amb els vostres alumnes d'institut. No ho sé... Ja m'ho direu quan el llegiu, perquè déu n'hi do el carregament de llibres que us vau emportar cap a Beneixama, eh?

Margarida: Has dit el mot just: “interessant”, perquè el fet que agradin unes variacions més que no pas unes altres, no vol dir que totes no resultin interessants, sobretot i com deia a en Josep noctàmbul, per a la gent que gaudeix amb la llengua i no només la utilitza per parlar..., i alguns d'altres per ferir, està clar, que de tot i força n'hi ha a dojo en aquest món! :)

I pel que fa a Rodamots, jo et diria que és com el got de llet que es veuen els nens a les pel·lícules americanes abans d'anar a dormir: “Ja has pres la llet, John?”... “Sí, mama.” “Recorda't de rentar-te les dents” “Sí, mama.” “Bona nit, fill.” “Bona nit, mama.”. Jo, com que sóc ocell de nit, abans d'anar a dormir em llegeixo cada dia el mot que proposen, ja que cada dia rebo el seu correu que són les 2 en punt de la matinada, i llegir-lo és un moment de res. He après molt, i m'han fet interessar per autors i obres que desconeixia.

Benvolgut Paco: Espero i desitjo que la boira t'hagi desaparegut -i més després de tants dies!-, i que tornis a guadir del blau del mar i de la flaire dels teus plats. Una abraçada!

Joaquim: Vaja, vaja... Un altre xoco-addicte, com en Francesc i en Josep que han escrit comentaris per a aquest post, tot i que no m'estranyaria que d'entre la resta de comentaristes n'hi haguessin més com vosaltres. I a mi que la xocolata no em diu res?, i mira que sóc llaminer, eh?, però a l'hora de fer un pastís, a menys que sigui fet per “encàrrec”, o a l'hora de triar-lo a una pastisseria, no em decanto mai per la xocolata i, en canvi, veus?: M'encanta la nata!!! Em faria mal!... Potser és perquè de segon cognom em dic Blanch. :)

Bé, al gra, que tu has entrat per a “¡hablar de este libro, cojo..., digo... Mercedes!!”. Mira, Joaquim: agradant-te tantes coses com t'agraden, i gaudint com gaudeixes amb la lectura per la lectura, jo crec que és un llibre que et pot fer moltes estonetes de companyia al parc on vas a prendre l'aire als migdies, i de ben segur que hi trobaràs moltes coses que et cridaran l'atenció i tant et faran somriure com et sorprendran. El que és segur és que no et deixarà indiferent.

Assur ha dit...

Crec que, si ja no la coneixíeu, us pot interessar aquesta notícia:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3705760/123-maneres-dexplicar-mateixa-historia.html

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL