tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-91841805630864280972012-04-13T01:20:00.002+02:002012-04-13T10:17:50.459+02:00EL RAI DE LA MEDUSA (LE RADEAU DE LA MÉDUSE)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogU98FFGXld6HhbZImAvOCTOYtfhTj3SO_UAnWRUGt44C-ZPRPekbsazYNjLT4Bz53jXRoSVvB_pENzqhDnCh555SBDd518_xy4qd66rrFOiO9PAVsu4wwbiMXggnqklnihh-InzkHo8/s1600/2012-04-06+01+17+52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogU98FFGXld6HhbZImAvOCTOYtfhTj3SO_UAnWRUGt44C-ZPRPekbsazYNjLT4Bz53jXRoSVvB_pENzqhDnCh555SBDd518_xy4qd66rrFOiO9PAVsu4wwbiMXggnqklnihh-InzkHo8/s400/2012-04-06+01+17+52.jpg" width="400" /></a></div><br />
Fa uns dies, vaig llegir que tornava a ser<b> </b>notícia<b> </b>un fet succeït durant el conflicte que de fa un any va provocar l'enderrocament de <b>Muammar al-Gaddafi</b> a <b>Líbia</b> i que em va horroritzar. <a href="http://internacional.elpais.com/internacional/2012/03/29/actualidad/1333016569_472752.html"><b style="color: red;">La notícia actual</b></a> és que una parlamentària holandesa de l'<b>Assemblea d'Europa</b> ha presentat un informe on afirma tenir les suficients dades per acusar l'<b>OTAN</b> de la mort de <b>61 persones civils</b> de les <b>72</b> (<b>50 homes</b>, <b>20 dones</b> i <b>2 nens</b>) que, fugint del conflicte, van embarcar-se en una llanxa de goma de <b>7 metres</b> d'eslora i van estar-se <b>16 dies</b> a la deriva en alta mar fins que van tornar a albirar terra..., altre cop de la costa libanesa!<br />
<br />
Segons el citat informe, la llanxa va ser localitzada i, des d'un helicòpter, se'ls va proveir d'aigua i de galetes; uns quants vaixells pesquers van passar prop d'ells sense ajudar-los, i dues fragates, una d'espanyola i una altra d'italiana, ambdues a les ordres de l'<b>OTAN</b> i situades, respectivament, a <b>11</b> i a <b>35 milles</b> de la llanxa, no van actuar malgrat que durant <b>10 dies</b> el servei de rescat italià va anar emetent missatges d'alerta sobre la posició de la llanxa.<br />
<br />
Si es confirma tot el que diu aquest informe, que la senadora holandesa ha elaborat basant-se en les declaracions d'uns quants dels supervivents -un d'ells, per cert, detingut a <b>Holanda</b>, justament quan la senadora va presentar l'informe a l'<b>Assemblea d'Europa</b> i esperant la deportació ordenada pel govern holandès-, ens trobarem de bell nou davant una terrible injustícia: abandonar, en alta mar, gent a la deriva, una prova més de fins a quin punt pot arribar la crueltat dels qui tenen el poder per evitar un tan llarg i duríssim patiment, quan no la mort.<br />
<br />
Aquest terrible fet m'ha transportat a la també terrible història a què fa referència un magnífic i impressionant llenç, obra del pintor francès <b>Théodore Géricault</b>: <i><b>El rai de la Medusa</b></i> (<i><b>Le radeau de la Méduse</b></i>), una imponent pintura (<b>491 cm x 716 m</b>), que pot admirar-se al museu del <b>Louvre</b>, en una sala que, tal i com es pot veure <a href="http://photosynth.net/view.aspx?cid=39f199e8-206e-4aad-8464-a7ab65d4c74e"><span style="color: red;">en aquest enllaç</span></a>, comparteix amb les altres grans obres del mateix pintor, malauradament mort molt jove (als <b>33 anys</b>), així com també amb les més significatives teles del seu bon amic i gran admirador <b>Eugène Delacroix</b>, entre les quals destaca <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg"><i style="color: red;"><b>La llibertat guiant el poble</b></i></a>, una de les icones del museu parisenc.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b>* * *</b> </div><br />
El <b>17 de juny de 1816</b> va sortir del port francès de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rochefort"><b style="color: red;">Rochefort</b></a> la fragata <b>Medusa</b>, la qual, amb tres embarcacions més, formava part d'un flota enviada pel rei francès <b>Lluís XVIII</b> al port de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Saint_Louis_%28Senegal%29"><b><span style="color: red;">Saint-Louis</span></b></a>, al <b>Senegal</b>, per restaurar-hi la sobirania colonial francesa, en mans aleshores dels britànics però que aquests van retornar <b>França</b> com a conseqüència del que es va pactar al <b>Tractat de Pau de París</b> signat el <b>1815</b>.<br />
<br />
A bord de la fragata <b>Medusa</b>, a part de la marineria, personal de tropa i de colons, hi viatjava el futur governador de la colònia amb la seva família, alguns membres de l'aristocràcia francesa, així com negociants interessats en l'explotació de la riquesa de la recuperada colònia, en la qual la tristament famosa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gor%C3%A9e"><span style="color: red;">illa de </span><b style="color: red;">Gorée</b></a> s'havia convertit en el més important centre del començ d'esclaus.<br />
<br />
Amb la denominada <b>Restauració</b>, la pujada al tro de <b>Lluís XVIII</b>, germà del guillotinat <b>Lluís XVI</b>, va significar una amnistia per a molts dels comandaments pertanyents a la <b>noblesa de l'exèrcit d'abans de la Revolució Francesa</b>.<br />
<br />
Un d'aquests militars nobles va ser <b>Hugues Duroy de Chaumareys</b>, al qual i per motius més polítics que no pas eficaços se li va encomanar el comandament de la fragata <b>Medusa</b> malgrat la poca experiència que havia adquirit en la curta carrera que havia pogut desenvolupar com a navegant ja que, a l'edat de <b>27 anys</b> i a causa de la <b>Revolució Francesa</b>, s'havia hagut d'exiliar a <b>Londres</b>, on hi va romandre durant <b>vint-i-cinc anys</b> sense comandar cap nau durant les més de dues dècades en què va viure exiliat.<br />
<br />
<b>Duroy de Chaumareys</b>, que per infantil vanitat volia ser el primer en arribar al port de destinació, va separar-se, just passat el tròpic, de la resta de la flota i començà a navegar prop de la costa per aprofitar-se dels alisis i poder, a més a més, demostrar la seva perícia i valentia com a navegant, no atenent, però, als prudents consells dels seus oficials subordinats que l'adevertiren del gran perill que suposava embarrancar en algun dels imprevistos i immensos bancals de sorra del denominat <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Parc_national_du_Banc_d%27Arguin"><b style="color: red;">Banc d'Arguin</b></a>, davant les costes de <b>Mauritània</b>, tal i com, per desgràcia, va succeir el fatídic dia <b>2 de juliol de 1816</b> a les <b>3 de la tarda</b>.<br />
<br />
Infructuosos van ser tots els esforços per poder desembarrancar la fragata, i als decepcionants intents amb què tota la tripulació va intentar-ho durant un parell de dies s'hi va afegir una forta tempesta, que convertí la fragata en un escull on les ones hi petaren sense pietat fins que van acabar rebentant el buc del vaixell.<br />
<br />
No quedava cap altra alternativa, doncs, que abandonar la nau, però com que amb els únicament <b>sis bots</b> de què es disposava no hi havia prou capacitat per a tota la tripulació, i menys encara tenint en compte que tant en els bots on hi van embarcar el capità, la majoria d'oficials i els més distingits passatgers, així com en el bot ocupat pel governador i la seva família, hi van carregar tots els fòtils personals que hi pogueren encabir, es va optar construir, amb els pals de les veles i les planxes, una mena de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jangada"><b style="color: red;">jangada brasilera</b></a>, que, amb les presses, acabà sent un improvisat rai que aniria amarrat als bots salvavides, els quals, navegant en línia, l'arrossegarien.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAwNmpw3E-jpqTwajfaZl5V1Qf6Uu5J3ju7SlWX7RAn6uub9rbuBKQAdGpQ9hjosvbOS00YAmG_FOI3zaz8paDUuy6XfUhCQDDKIQrzLoFKUbWH9_CJvQgI9lzdBOMm74S25xhAcMbHNk/s1600/2012-04-06+03+42+38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAwNmpw3E-jpqTwajfaZl5V1Qf6Uu5J3ju7SlWX7RAn6uub9rbuBKQAdGpQ9hjosvbOS00YAmG_FOI3zaz8paDUuy6XfUhCQDDKIQrzLoFKUbWH9_CJvQgI9lzdBOMm74S25xhAcMbHNk/s400/2012-04-06+03+42+38.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"> <b><span style="color: #57044a; font-size: x-small;">La fragata Medusa embarrancada (il·lustració del llibre de Claude Farrère <i>Histoire de la marine française</i>) </span></b></div><br />
En aquell improvisat rai, que la tropa va batejar amb el satíric malnom de <i><b>la machine</b></i>, hi van embarcar <b>152</b> membres de la tripulació, gairebé tots mariners i soldats de tropa, pel que arrossegar aquella pesada baluerna obligava a un terrible esforç per part dels mariners que havien de remar els bots.<br />
<br />
Accidentalment, l'amarratge que unia els dos primers bots amb el tercer es va trencar (en el primer hi anava el capità de la fragata) i, en lloc d'aturar-se per tornar-se a amarrar amb el tercer, el capità va manar als mariners que seguissin remant.<br />
<br />
Atònita, la resta de la tripulació d'aquella improvisada flota d'emergència va veure com les dues primeres embarcacions, alleugerides, feien cas omís als crits que els hi proferien perquè tornessin enrere i, veient la impossibilitat que la resta de bots pogués continuar arrossegant el pesant rai, es va manar tallar el darrer amarratge deixant, així, el rai a la deriva amb la lògica desesperació dels qui s'hi havien embarcat mentre veien com un fort corrent marí els engolia dins la immensitat de l'oceà, amb l'afegit que, amb l'excés de pes, a part d'una plataforma lleugerament elevada al centre del rai, a la resta de la improvisada embarcació l'aigua els arribava gairebé fins als genolls i, als que anaven als extrems, fins a la cintura.<br />
<br />
A causa dels pocs aliments i d'aigua potable que s'hi van embarcar (curiosament, s'hi van embarcar més bótes de vi que no d'aigua) i que amb la terrible confusió que dalt del rai hi regnava no es van racionar adequadament, les escasses provisions es van acabar al primer dia..., excepte el vi, que consumit com a únic "aliment" agreujaria, ja des d'un bon principi, les terribles vicissituds per les que haurien de passar aquells <b>cent cinquanta-dos tripulants</b> a la deriva durant <b>dotze dies</b>.<br />
<br />
Dotze horripilants dies, dotze dies en els quals es succeïren rebel·lions, despietats llençaments a l'aigua dels més febles, al·lucinacions, miratges, atacs de bogeria, suïcidis voluntaris i induïts... I fam..., i set..., fins a límits tals, que els supervivents, que cada dia que passava disminuïen en nombre, van veure's abocats a practicar el canibalisme i a utilitzar l'orina refredada per intentar calmar-les.<br />
<br />
Dotze dies amb les seves respectives nits; dies que tant podien ser dominats per xafogoses calmes presidides amb el més absolut dels silencis per un sol indifrent i ufanós de la seva inclemència, com dominats per les ventades i els corrents marins que, aliens al drama que es vivia sobre aquells malmesos taulons, es barallaven, animats per l'aigua de la pluja, en absurds combats per demostrar-se quin d'ells tenia aquell dia més força per allunyar-los, o per apropar-los... d'enlloc. <br />
<br />
No va ser fins al matí del dia que ja feia tretze que l'<b>Argus</b>, un bergantí de la mateixa flota que havia salpat del port de <b>Rochefort</b> amb la <b>Medusa</b> i que després d'haver arribat sense novetat al de <b>Saint Louis</b> havia tornat a salpar, però no pas per intentar rescatar els nàufrags, sinó per intentar recuperar el que havia quedat de valor a la fragata embarrancada al <b>Banc d'Arguin</b>, va divisar el rai, on dels <b>cent cinquanta-dos membres</b> de l'expedició que s'hi havien embarcat, només n'havien sobreviscut <b>quinze</b>, <b>cinc</b> dels quals moririen abans que l'<b>Argus</b> els pogués retornar a terra ferma.<br />
<br />
Repugnància?..., ignomínia?..., vilesa?... ¿Com trobar el mot més escaient, més precís, per definir el que els ciutadans francesos van sentir aquell <b>13 de setembre de 1816</b> quan van llegir que el diari de tendència anti-borbònica <i><b>Le Journal des débats</b></i> havia fet públics els terribles fets ocorreguts durant aquells dotze dies?, uns fets que les fortes pressions de la <b>censura</b> del govern de <b>Lluís XVIII</b> per tal d'evitar-ne el coneixement no van bastar, no solament perquè l'opinió pública francesa acabés assabentant-se'n, sinó també perquè <b>Duroy de Chaumareys</b>, el capità de la fragata <b>Medusa</b> i principal responsable d'aquell monstruós episodi, fos jutjat per un tribunal militar i condemnat, tal i com va quedar escrit a la sentència, per <b>incompetent</b> i per <b>covard</b>, a la <b>degradació</b>, privant-lo, a la vegada, de totes les condecoracions i honors que li havien estat concedits, i a la <b>pena de mort</b>, commutada, pels seus actes a favor de la monarquia durant la Revolució, per <b>3 anys de presó</b>, acomplerts els quals, <b>Duroy de Chaumereys</b> va retirar-se al castell de la seva mare, on hi va morir, vint-i-cinc anys després, vilipendiat per tothom, carregat de deutes, amargat i, diuen que, tan penedit que va dormir la resta dels anys que va viure sobre un llit de sarments.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">* * * </div><br />
En <i><b>El rai de la Medusa</b></i>, <b>Géricault</b> hi narra el moment històric en què un dels tripulants de la ja, més que malmesa, paròdia d'embarcació en què s'havia convertit el rai, divisa l'<b>Argus</b>, però no és, ni molt menys, aquesta lectura històrica l'única que admet el quadre, ja que <b>Géricault</b>, a través de tres dels supervivents del rai (el mestre fuster <b>Lavilette</b>, l'enginyer i geògraf <b>Alexandre Corréard</b>, i l'oficial metge de la <b>Medusa</b>, <b>Henri Savingny</b>), va ben documentar-se de tot el que va passar durant aquells inacabables dotze dies, i així és com va saber, amb el testimoniatge dels tres nàufrags, de la por, del dolor, de la impotència, de la desesperació, de l'abatiment, de la crueltat..., però també de l'esforç, de l'esperança, de la il·lusió, de l'aferrament a la vida..., en definitiva: de <b>sentiments</b> portats fins a límits extrems, impensables quan no es viuen en pròpia pell, uns sentiments que un artista embegut de l'esperit romàntic com ho és <b>Géricault</b> plasmarà en un imponent llenç de gairebé <b>5 metres d'alçada</b> per més de <b>7 metres de llargada</b> (<b>491 cm. x 716 cm.</b>).<br />
<br />
<br />
Abans, però, de decidir-se per aquest tema per a la realització definitiva del quadre, tot i que des d'un bon principi <b>Géricault</b> té la ferma decisió de plasmar i denunciar-hi els tràgics fets ocorreguts, treballa nombrosos esbossos.<br />
<br />
En els tres que veurem tot seguit (<span style="color: blue;">TOTES les imatges de l'apunt són ampliables.</span>), <b>Géricault</b> hi reflecteix la rebel·lió que va tenir lloc el segon dia, quan ja s'havien acabat les escassíssimes provisions, i hi podem observar que a tots tres esbossos hi figuren, destacades, unes bótes:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLpWK4zrPAGv69uPnL5ALO-fP5lSnUDKK-gol_kuUZgCgrDecLLVlU76Tq7fuaj8n5LrwHmEISaDhKs3vlNWvRtnMJMe4V5mMig2HlhrIjnvETvy-xxCOOYNXT1Tbzj8gZJVOea6fD9Ug/s1600/2012-04-04+00+44+16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLpWK4zrPAGv69uPnL5ALO-fP5lSnUDKK-gol_kuUZgCgrDecLLVlU76Tq7fuaj8n5LrwHmEISaDhKs3vlNWvRtnMJMe4V5mMig2HlhrIjnvETvy-xxCOOYNXT1Tbzj8gZJVOea6fD9Ug/s400/2012-04-04+00+44+16.jpg" width="400" /></a></div><span id="goog_400080843"></span><span id="goog_400080844"></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIK9uF_2TrVTZIdH46luUi-peaHVEwOLVRGXbrsXur9U28vQ94Ot3t-R_ANh68l0Zhd0a-arE7LxLoH4nEj0uzuUmKefubmVHS6f5fNUNipCQcrYoIkvtVLFeSUPJsraDPJI62sYXKhrc/s1600/revolta+dels+oficials.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIK9uF_2TrVTZIdH46luUi-peaHVEwOLVRGXbrsXur9U28vQ94Ot3t-R_ANh68l0Zhd0a-arE7LxLoH4nEj0uzuUmKefubmVHS6f5fNUNipCQcrYoIkvtVLFeSUPJsraDPJI62sYXKhrc/s400/revolta+dels+oficials.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip8wlC_6eUqLY_vcBXZw-nWM222tjsiYi2MI5b2hLBk__hIHlep5xN0JzU3wFl8HM4Wx8Y3ielGmuOgVf0LIIP1sqsHvptObVFop9nVco4eFxhh10S1nx202yhNIRTSVIFa8LO4doTEOU/s1600/2012-04-03+02+52+37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip8wlC_6eUqLY_vcBXZw-nWM222tjsiYi2MI5b2hLBk__hIHlep5xN0JzU3wFl8HM4Wx8Y3ielGmuOgVf0LIIP1sqsHvptObVFop9nVco4eFxhh10S1nx202yhNIRTSVIFa8LO4doTEOU/s400/2012-04-03+02+52+37.jpg" width="400" /></a></div><br />
Com que l'aigua s'havia ja acabat el dia abans, fóra absurd pensar, amb la manca d'espai i l'excés de pes, que les bótes que la contenien s'haguessin guardat a bord, pel que es de suposar que són les bótes que contenien el vi, els efectes etílics de la ingestió abusiva del qual per part de la tropa, a qui havien obligat a deixar les armes quan van embarcar en el rai, van ser la causa que es rebel·lessin contra els oficials, que, aquests sí, armats, van poder sufocar-la..., però a un preu molt alt: el de <b>65 tripulants morts</b>. <br />
<br />
També el <b>canibalisme</b> a què es van veure obligats a practicar els tripulants del rai va ser estudiat per <b>Géricault</b>, tal i com podem comprovar en aquest altre esbós:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg30n70coD0z1cwSePzsdUXShvvwwD9R0xXXYMTwLJjc7TkaR6xTDBqHECVowPolTwyntQuZsRC27ltNqiAYFXEZlS-I7ofsYq6UyTCt8YUKKbdJ5tL2VU3fNWyHsk52ECootAyHSg1Yg0/s1600/2012-04-03+02+52+07.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg30n70coD0z1cwSePzsdUXShvvwwD9R0xXXYMTwLJjc7TkaR6xTDBqHECVowPolTwyntQuZsRC27ltNqiAYFXEZlS-I7ofsYq6UyTCt8YUKKbdJ5tL2VU3fNWyHsk52ECootAyHSg1Yg0/s400/2012-04-03+02+52+07.jpg" width="400" /></a></div><br />
Per tal de poder treballar amb les grans dimensions que tenia previstes pel quadre final, <b>Géricault</b> havia llogat a <b>París</b> un estudi molt a prop del qual hi havia l'hospital de <b>Beaujon</b>, on, amb la complicitat d'un metge amic seu que hi treballava, el pintor hi va anar tot sovint per prendre apunts de les expressions dels rostres dels agonitzants i dels cadàvers...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnM2l-SqiErnHg4-PstMIJ49Gv7vLw-8Yy5CUauO2Ai7HWlHc59jjHiTTq7x-FesNMIDVg3XJabIVfhQQL5g2QZ6u4Y8tolU9AkmKR5hTqAOgNoHzo4oYgh0FL9Ev9DyNfUcIYjiQ9mSE/s1600/2012-04-06+11+29+57.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnM2l-SqiErnHg4-PstMIJ49Gv7vLw-8Yy5CUauO2Ai7HWlHc59jjHiTTq7x-FesNMIDVg3XJabIVfhQQL5g2QZ6u4Y8tolU9AkmKR5hTqAOgNoHzo4oYgh0FL9Ev9DyNfUcIYjiQ9mSE/s320/2012-04-06+11+29+57.jpg" width="320" /></a></div> <br />
... i també per emportar-se clandestinament fragments de cossos dels morts. Vegem, en aquest oli sobre llenç, l'estudi d'un braç i de dos peus desmembrats...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKNf_rZecYeJWgt0KaL-IKupY1rrZMEs9kOCFYQKAZVMstocvekRDeAoP_yunQAIqwtaKrYdRDVijk0S68eH6cGgtgRE-gxzV_zdReoH-n962UHHeQLVDdck5StChWpR8n3CKgMP3WD4w/s1600/2012-04-03+04+06+38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="325" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKNf_rZecYeJWgt0KaL-IKupY1rrZMEs9kOCFYQKAZVMstocvekRDeAoP_yunQAIqwtaKrYdRDVijk0S68eH6cGgtgRE-gxzV_zdReoH-n962UHHeQLVDdck5StChWpR8n3CKgMP3WD4w/s400/2012-04-03+04+06+38.jpg" width="400" /></a></div><br />
... i, en aquest altre, el dibuix de l'anatomia de dos peus: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWYPhMJKFDdsgenPPal5TFyYGiEF8n_gZWkp84DtW0oeeeuTxtiiV27zyaAASEug21jRKjfqr1hqRBtkO425lcoxET3pcHe6EFZqKwuKLrYI9TwXgpDXjUSwk3d5-LzTRlQYTIGyzChjk/s1600/2012-04-05+00+53+09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWYPhMJKFDdsgenPPal5TFyYGiEF8n_gZWkp84DtW0oeeeuTxtiiV27zyaAASEug21jRKjfqr1hqRBtkO425lcoxET3pcHe6EFZqKwuKLrYI9TwXgpDXjUSwk3d5-LzTRlQYTIGyzChjk/s320/2012-04-05+00+53+09.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
Quatre esbossos més, els segon i el darrer amb clares referències, també, al canibalisme, ens mostren el que podríem denominar l'epíleg del naufragi, el “final feliç” dels quinze supervivents:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIONNfDBnxd5Et90EqGC3SSPHbXtUDNHSVgblvOpRCJU3594dUEuDNGG9E_Qq5Pic8xZAMvAwA0nn6cHXXncb2J2HFO2vYsALn_GBUt5fo7gmLOCjORHGzGkJzsbIyOk_3ionGffsCIeQ/s1600/2012-04-06+03+24+52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIONNfDBnxd5Et90EqGC3SSPHbXtUDNHSVgblvOpRCJU3594dUEuDNGG9E_Qq5Pic8xZAMvAwA0nn6cHXXncb2J2HFO2vYsALn_GBUt5fo7gmLOCjORHGzGkJzsbIyOk_3ionGffsCIeQ/s320/2012-04-06+03+24+52.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwzAwkNHtoXTBxyj-m3_8JgyP7z0fzhnyH36WJt90KF8mo31e2hHNwI6HkeUXPCwbE0Qqgnn1XXZfiYCM-B3k6Fi6LqRdp2afBIv00sddD1xQcrR6DtLQanvbbw7ISn78shhBQ4meW28U/s1600/2012-04-03+02+41+31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwzAwkNHtoXTBxyj-m3_8JgyP7z0fzhnyH36WJt90KF8mo31e2hHNwI6HkeUXPCwbE0Qqgnn1XXZfiYCM-B3k6Fi6LqRdp2afBIv00sddD1xQcrR6DtLQanvbbw7ISn78shhBQ4meW28U/s320/2012-04-03+02+41+31.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivO5fqYUK3XL5jHf6f3KNUyTxUD_rnyx37r2zGl1ZpJn-icNdknfAsEAQRi4-qOhG0DilmIQII8sXboZwL9ddZnQW6rs0_ufzDLtmVJYX_6HCzxfQuD_YGeE_dMr3VfvtUkJEWRAemY2o/s1600/2012-04-05+11+38+39.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivO5fqYUK3XL5jHf6f3KNUyTxUD_rnyx37r2zGl1ZpJn-icNdknfAsEAQRi4-qOhG0DilmIQII8sXboZwL9ddZnQW6rs0_ufzDLtmVJYX_6HCzxfQuD_YGeE_dMr3VfvtUkJEWRAemY2o/s320/2012-04-05+11+38+39.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOpt_jfNVLFt86xP1_IJ3qmslRWmxyxy50Eug3DZLHIIxpOjmFSMwvMMZcgxr88-CNidgAXuxvxRCHa9WyMKeelK6xgrqiW2mqL2pj3uF8uqfAhuOcBwLwqbdxhUymlTKcOtIDj9udDh8/s1600/2012-04-06+10+55+00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOpt_jfNVLFt86xP1_IJ3qmslRWmxyxy50Eug3DZLHIIxpOjmFSMwvMMZcgxr88-CNidgAXuxvxRCHa9WyMKeelK6xgrqiW2mqL2pj3uF8uqfAhuOcBwLwqbdxhUymlTKcOtIDj9udDh8/s320/2012-04-06+10+55+00.jpg" width="320" /></a></div><br />
I quin millor imaginari <i><b>The end</b></i> cinematogràfic que aquest darrer esbós, el dibuix del rai, ja buit i abandonat en alta mar?:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR39_5NFV3UM_o1F4eMBHAHJSNlzY9mXWiGeezdmdeA5HHFiRbrifcngPJuH8KRlMuD8wuFqxhyZlJI4FrWAtlEnVxTvUCYCJMCNskc6PL7aTz0G7PWoyTZcpPyO1PBQ2VJisae9bNKFA/s1600/2012-04-06+11+51+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR39_5NFV3UM_o1F4eMBHAHJSNlzY9mXWiGeezdmdeA5HHFiRbrifcngPJuH8KRlMuD8wuFqxhyZlJI4FrWAtlEnVxTvUCYCJMCNskc6PL7aTz0G7PWoyTZcpPyO1PBQ2VJisae9bNKFA/s1600/2012-04-06+11+51+13.jpg" /></a></div> <br />
Així, doncs, <b>Géricault</b>, mitjançant els esbossos com els que hem anat veient (n'hi ha un total de <b>49</b> de catalogats, d'esbossos d'aquest quadre), va anar reconstruint la tràgica història dels ocupants del rai com una mena de relat fins que, per fi, va decidir que seria el moment en què alguns dels tripulants van albirar per primer cop, a la llunyania, un veler, el que plasmaria en el quadre definitiu: un imponent llenç on el que és una gairebé imperceptible imatge (vegeu-ho, ampliant la imatge, en aquest detall),<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdDYDwRKGWPR-dcPjbdNYWMM04BTcVkAk_RderlaZBEiFgpRyF0QqgQS92oe4yIWCAcVdXmGK0Cgmhyphenhyphenw24f_GjQTfHdnwVQTynsHyaWdEoXBfBoOyMqPjQ1Q44NDERPpb91cUKn2DAB_Y/s1600/2012-04-03+02+53+17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdDYDwRKGWPR-dcPjbdNYWMM04BTcVkAk_RderlaZBEiFgpRyF0QqgQS92oe4yIWCAcVdXmGK0Cgmhyphenhyphenw24f_GjQTfHdnwVQTynsHyaWdEoXBfBoOyMqPjQ1Q44NDERPpb91cUKn2DAB_Y/s320/2012-04-03+02+53+17.jpg" width="320" /></a></div><br />
esdevé el símbol de l'esperança, de la il·lusió recobrada, que es manifesta en els personatges que en celebren la visió, però sense que el pintor obviï, mitjançant els cossos dels cadàvers estesos a bord, els estralls de la mort, ni tampoc el dolor, el desconsol, representats en la figura de l'home cobert amb una túnica vermella -color que contrasta amb els grisos i els beixos terrosos que dominen la resta de l'obra-, un home que, en contacte amb el cos sense vida d'un noi jove -el seu fill, potser?- se'ns mostra pensarós i amb l'esguard fit, perdut en el no-res, aliè del tot a l'alegria, a l'emoció, a l'esperança renascuda que manifesten els altres nàufrags que resten amb vida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX5emt1NmXep2ax7qsh5FyXhx7zKNUwk1M2nVNPXEbYUtCUKWmGAhUkeiRfejjPMqsodh_xPkmXMHtmPjIsHkqq_fVHQhH5dQFaDl98ACequ23zywC8bCC3c3MV8nXW1oNFW2ebwNdMg8/s1600/2012-04-03+03+36+57.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX5emt1NmXep2ax7qsh5FyXhx7zKNUwk1M2nVNPXEbYUtCUKWmGAhUkeiRfejjPMqsodh_xPkmXMHtmPjIsHkqq_fVHQhH5dQFaDl98ACequ23zywC8bCC3c3MV8nXW1oNFW2ebwNdMg8/s320/2012-04-03+03+36+57.jpg" width="271" /></a></div><br />
Potser diré un disbarat, però aquestes dues figures, no us recorden <i><b>La Pietà</b></i>, de <b>Miquel Àngel</b>?<br />
<br />
Si ens hem fixat bé en els esbossos que hem anat veient -els que fan referència al final d'aquesta truculenta història-, l'<b>Argus</b>, més o menys allunyat del rai, hi apareix sempre ben definit i, en canvi, en les imponents dimensions del quadre definitiu, el bergantí salvador no és més que una gairebé imperceptible imatge que amb prou feines mig s'albira en el llunyà horitzó.<br />
<br />
Quanta força, quin poder arriba a tenir una minúscula imatge gairebé imperceptible quan els espectadors la descobrim dins la magnitud de les mides del quadre!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiMA-HGzGutu8GtXK7uvp4hOdQkOBDWn_ZG9TJaVedV-v4HdG4Bbq3SuSou_vbSWK_GB1dc65UbSUEaC7p9VvyG_2FFni4MMNkbFrTJPPYfceLgRKLSw1x0xMgAU1tnL0B-Ia9k7DIa2s/s1600/2012-04-06+01+19+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiMA-HGzGutu8GtXK7uvp4hOdQkOBDWn_ZG9TJaVedV-v4HdG4Bbq3SuSou_vbSWK_GB1dc65UbSUEaC7p9VvyG_2FFni4MMNkbFrTJPPYfceLgRKLSw1x0xMgAU1tnL0B-Ia9k7DIa2s/s320/2012-04-06+01+19+13.jpg" width="320" /></a></div><br />
A primer cop d'ull, doncs, veiem que, al final, <b>Géricault</b> va evitar qualsevol escena de violència o escabrosa en el tema que va acabar reflectint en el quadre definitiu. No hi ha, per tant, cap escena de canibalisme..., però fixem-nos que al cadàver del primer pla situat a l'extrem esquerra només se li veu el cap i el tors...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMMfiFEQ6fkONVTS_xiz2U9V3x9T8jtftHtXcGuJr20_RDaDhMeWWNGh6S_v4CX-HiGqeYPJhfesN-zOkJyPwlaIVf35DEetsxE_2_kD1qhbJ1Ec_X1PBJABK6sjEwcCBTCPk5Dr3UI5Y/s1600/2012-04-08+20+22+39.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMMfiFEQ6fkONVTS_xiz2U9V3x9T8jtftHtXcGuJr20_RDaDhMeWWNGh6S_v4CX-HiGqeYPJhfesN-zOkJyPwlaIVf35DEetsxE_2_kD1qhbJ1Ec_X1PBJABK6sjEwcCBTCPk5Dr3UI5Y/s320/2012-04-08+20+22+39.jpg" width="320" /></a></div><br />
... i, al cadàver situat a l'extrem de la dreta només se li veuen les cames i el tors.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqmfFf23QVjkhDYNIJq8z4RT06pQm2EvU_NFRgPOP2QKudbJ-B_w-dgyP5F-ZvtHrB0nhQTZ0uMm4UnRXrvluyZKa4hacjiOHVbSMGtuS33G5nZFII-53oKueDRdIehzgWIHGllFr5Qh8/s1600/2012-04-05+04+22+10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqmfFf23QVjkhDYNIJq8z4RT06pQm2EvU_NFRgPOP2QKudbJ-B_w-dgyP5F-ZvtHrB0nhQTZ0uMm4UnRXrvluyZKa4hacjiOHVbSMGtuS33G5nZFII-53oKueDRdIehzgWIHGllFr5Qh8/s320/2012-04-05+04+22+10.jpg" width="320" /></a></div><br />
¿Una al·legoria, potser, del canibalisme practicat a bord del rai?...<br />
<br />
Però si continuem buscant, <b>potser</b> -remarco <b>potser</b>-, hi trobarem més símbols. Observem aquest detall, en el qual podem veure que hi ha pintades dues bótes de fusta: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-SVeGKhXnTurXnSz2I94eaTAGzJ92wnoncnapixbzg1GvcrJRdGWAMGa_YaQlh9cFGmyh8DLKoqZnN3bOBk8OhwTa0N3QcyNRQtWH-acPmJR5NjhHrQd9fYs1fmTOz3fsQYBBj5Skkk/s1600/2012-04-11+02+33+12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-SVeGKhXnTurXnSz2I94eaTAGzJ92wnoncnapixbzg1GvcrJRdGWAMGa_YaQlh9cFGmyh8DLKoqZnN3bOBk8OhwTa0N3QcyNRQtWH-acPmJR5NjhHrQd9fYs1fmTOz3fsQYBBj5Skkk/s320/2012-04-11+02+33+12.jpg" width="203" /></a></div><br />
Ja s'ha explicat abans que al rai s'hi van embarcar més bótes de vi que no d'aigua potable, i que l'aigua es va acabar el primer dia, pel que podem imaginar-nos les negatives conseqüències que tindria, a part de la rebel·lió també ja comentada del segon dia i que va provocar una seixantena de morts, la posterior ingestió de vi en unes circumstàncies vorejant tots els límits de la resistència tan física com psíquica. ¿No contindran, doncs, ambdues bótes la, per al espectador, <b>invisible</b> presència de la brutalitat, de la irracionalitat, de la tensió viscuda segon a segon..., totes les terribles visicituds per les que aquells nàufrags van haver de passar i que els efectes etílics van agreujar durant aquells dotze inacabables dies?<br />
<br />
Però fixem-nos, fixem-nos bé: Si ampliem la zona inferior, veurem que <b>Géricault</b> és més explícit encara, ja que, malgrat que la imatge és un pèl borrosa, hi veiem...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuM1fna4an_qP63ymbOKhsLyCgt0w51eUgZqdAQPdY7Tvz_JggQsscrI75da-1g9j90R7jcqmXlOLiJGSlVaIXi1S0x_Ftvrugre2Jt1LKpwWPZQollBS4LLCaZhtld8GcB0E9cVKbC6E/s1600/2012-04-10+03+20+26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuM1fna4an_qP63ymbOKhsLyCgt0w51eUgZqdAQPdY7Tvz_JggQsscrI75da-1g9j90R7jcqmXlOLiJGSlVaIXi1S0x_Ftvrugre2Jt1LKpwWPZQollBS4LLCaZhtld8GcB0E9cVKbC6E/s320/2012-04-10+03+20+26.jpg" width="320" /></a></div>Efectivament: una <b>destral!</b>, una destral que de ben segur cap dels tripulants recollirà abans d'embarcar al bot que els vindrà a rescatar, una destral que sense cap mena de dubte restarà, oblidada, a la coberta de les restes d'aquell rai a mercè de vents i de corrents marins fins que, empesa per alguna forta onada de tempesta, la destral acabi essent engolida dins la profunditat de l'oceà, on ja no pugui fer servei a ningú mai més.<br />
<br />
<br />
<br />
(Em permeto fer aquí un parèntesi per dir que si les imatges no són massa bones és perquè el pintor va fer servir <b>betum</b> per donar brillantor a les zones enfosquides, però el betum és un material que, amb el temps, continua actiu i enfosquint irremissiblement la tela, pel que arribarà un dia en què aquest quadre serà completament fosc.<br />
<br />
Es per aquesta raó que l'any <b>1868</b>, preveient-ho, el Louvre ja va encarregar una còpia exacta del quadre a <b>Pierre-Désiré Guillamet</b> i a <b>Eugène Ronjat</b>, còpia que es conserva al Museu Picardie, d'<b>Amiens</b>.)<br />
<br />
Fortament impressionat amb l'obra de <b>Caravaggio</b> i amb la de <b>Miquel Àngel</b>, molts dels treballs dels quals va conèixer durant l'estada que havia fet uns anys abans a <b>Roma</b> i a <b>Florència</b>, és claríssima la influència que rep <b>Géricault</b> del primer pel que fa a la tècnica del <b>clarobscur</b> i, del segon, del <b>tractament de l'anatomia</b>, tal i com podem comprovar en aquest magnífic esbós d'un tors, <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmHudwaTnRXrcMGvspSuWk_qdpMuRTud5oU5rgvCQX0VlDywiZyZPKtl2lps70kfy3aW5f2cpMb_9pXTTjXnjZvKt5R-d_1oWFmMenR0eNiI_ssVVVW2Sp05vw5Rnliyu18Cc6YLAL0I/s1600/2012-04-04+00+58+51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmHudwaTnRXrcMGvspSuWk_qdpMuRTud5oU5rgvCQX0VlDywiZyZPKtl2lps70kfy3aW5f2cpMb_9pXTTjXnjZvKt5R-d_1oWFmMenR0eNiI_ssVVVW2Sp05vw5Rnliyu18Cc6YLAL0I/s400/2012-04-04+00+58+51.jpg" width="332" /></a></div><br />
i en aquests altres, en els que <b>Géricault</b> també estudia les expressions dels rostres:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwKn1-Fdh-UZy_r8_H7qImA2KFE1p0xdeeDnUHMu0G9XS9N24JaoW2zlSqCWLx4d47WSYO4yYMjz1NVSguzhcSsFX2Y9AW7uIGkwnGjxcwoWN-lSaOO0qw8wsKr8RBYQ6U3GbCfkqdM2c/s1600/2012-04-05+04+29+25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwKn1-Fdh-UZy_r8_H7qImA2KFE1p0xdeeDnUHMu0G9XS9N24JaoW2zlSqCWLx4d47WSYO4yYMjz1NVSguzhcSsFX2Y9AW7uIGkwnGjxcwoWN-lSaOO0qw8wsKr8RBYQ6U3GbCfkqdM2c/s320/2012-04-05+04+29+25.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsv683hmY4mlG4cBHM6Ls6zNUr_mTA5gldkihfFVxkumPaWoDMOACi6zIuVw4rn2gK3403-31ppjn6m3L0TzqA2EEJ-zCE79Gah8iGbatuZ2YJTFQMIHALFb9q6wV7M2ISjt-KGxNwtRk/s1600/2012-04-03+03+40+05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsv683hmY4mlG4cBHM6Ls6zNUr_mTA5gldkihfFVxkumPaWoDMOACi6zIuVw4rn2gK3403-31ppjn6m3L0TzqA2EEJ-zCE79Gah8iGbatuZ2YJTFQMIHALFb9q6wV7M2ISjt-KGxNwtRk/s320/2012-04-03+03+40+05.jpg" width="228" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhadYdoJDykawbaZr98M6rS_3KMcW1PKd8jZ3048G5eYYk28ozFeQBIMdE2CNEVY_5gjpm41RFPLrtd6QxrdrRqhrmbDzncjdyQrWkvNd-Rqv2pDPENthUXWh5GTABZwymaihw6pBJLKno/s1600/2012-04-04+00+57+41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhadYdoJDykawbaZr98M6rS_3KMcW1PKd8jZ3048G5eYYk28ozFeQBIMdE2CNEVY_5gjpm41RFPLrtd6QxrdrRqhrmbDzncjdyQrWkvNd-Rqv2pDPENthUXWh5GTABZwymaihw6pBJLKno/s320/2012-04-04+00+57+41.jpg" width="320" /></a></div><br />
Per aportar al quadre més autenticitat històrica, <b>Géricault</b> va fer-se fer una maqueta del rai pel mestre fuster <b>Lavilette</b>, un dels quinze supervivents i l'encarregat de dirigir-ne la construcció, el qual, segons alguns autors, és un dels personatges retratats en el quadre definitiu. Concretament, el que hi ha assegut al centre i que duu una cinta blava al cap:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8Xomc-uJsOKI65iMvUl_Bpl1quIapKQXoKUdtoexdXmFqafzxykJrpYmr7DxEsy7czrMs5KnUWpCH_5Y3dNHQrm4PTgTychdUC9d8syiUNNO-yeBic7QktQeOofDpIUlD6zpkXb58CU/s1600/2012-04-06+01+16+54-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8Xomc-uJsOKI65iMvUl_Bpl1quIapKQXoKUdtoexdXmFqafzxykJrpYmr7DxEsy7czrMs5KnUWpCH_5Y3dNHQrm4PTgTychdUC9d8syiUNNO-yeBic7QktQeOofDpIUlD6zpkXb58CU/s320/2012-04-06+01+16+54-2.jpg" width="298" /></a></div><br />
El que sí és segur, però, és que tant el geògraf <b>Alexandre Corréard</b> com el metge <b>Henri Savingny</b>, els altres dos supervivents que van servir de testimonis a <b>Géricault</b>, van ser retratats per aquest en el quadre definitiu:<br />
<br />
Al costat del pal de la vela i amb el braç estès, <b>Corréard</b> sembla que estigui dient a <b>Savingny</b> que sí, que sí; que aquest cop no és cap al·lucinació ni cap miratge com els molts que han tingut, mentre li assenyala, amb la mà oberta, el llunyà punt de l'horitzó on s'hi divisa el que resultaria ser l'<b>Argus</b>, el bergantí que, després d'haver-los divisat al matí i d'haver passat de llarg, ara sí, ara havia tornat i navegava rumb cap a ells per rescatar-los. Vegeu-ne el detall:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDDe9h765CM8mis-iEvL0AY9hHjCAqtn3AIc_cB5AoE5IR3Fy8EmbBEDyaQZF3oMM5v3zphAiWi-_v5Bgag6hwVy1jTuIdZcJ4aA7rSFQEuMm9LSR0hlMg_7FHxggHw59gL1VxPVHrIEM/s1600/2012-04-03+02+53+46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDDe9h765CM8mis-iEvL0AY9hHjCAqtn3AIc_cB5AoE5IR3Fy8EmbBEDyaQZF3oMM5v3zphAiWi-_v5Bgag6hwVy1jTuIdZcJ4aA7rSFQEuMm9LSR0hlMg_7FHxggHw59gL1VxPVHrIEM/s400/2012-04-03+02+53+46.jpg" width="400" /></a></div><br />
A part d'aquests tres personatges supervivents del rai, <b>Géricault</b> va fer servir com a models alguns amics seus, entre d'ells el seu bon amic i gran admirador <b>Eugène Delacroix</b>, que va fer-li de model pel cadàver que està, situat a primer pla, estès de boca terrosa:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRDoSEAgZyPCWPO8Y5knKRGJLp3TG6lUwzqQNMFoqtc5loonhyIMh5jVg0_9I-rv2duR3y2k9QoylR9BkOnqLCytruuuMQE0XJiujjmuwo2jFs1tikkdnhjCMj-jBeniw0shP8xVJUgI/s1600/2012-04-05+04+22+46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRDoSEAgZyPCWPO8Y5knKRGJLp3TG6lUwzqQNMFoqtc5loonhyIMh5jVg0_9I-rv2duR3y2k9QoylR9BkOnqLCytruuuMQE0XJiujjmuwo2jFs1tikkdnhjCMj-jBeniw0shP8xVJUgI/s320/2012-04-05+04+22+46.jpg" width="320" /></a></div><br />
<b>Géricault</b>, que havia estat treballant de forma frenètica durant gairebé nou mesos per a la realització d'aquesta pintura (fins i tot es va rapar completament el cap per no haver-se ni de pentinar), la va tenir enllestida per presentar-la al <b>Saló del Louvre</b> de <b>1819</b>, on no solament no va passar desapercebuda, sinó que, tot al contrari, va ser motiu de molta polèmica, ja que, a part dels elogis i de les crítiques referides a l'obra en si, a ningú se li escapava que, malgrat que el títol <i><b>El rai de la Medusa</b></i> va ser censurat i al <b>Saló</b> constava amb el de <i><b>Escena de naufragi</b></i>, en aquest quadre, a més a més de la clara denúncia d'uns terribles fets, hi havia una <b>virulenta crítica</b> contra la recent proclamada <b>Restauració borbònica</b> a <b>França</b> com a conseqüència de la caiguda, el <b>1814</b>, de <b>l'Imperi Napoleònic</b>.<br />
<br />
Malgrat haver-li estat atorgada una de les medalles d'or del <b>Saló</b>, el quadre, contra el que era el costum fer amb les obres premiades, no va ser adquirit per l'Estat francès, tot i que de la gran qualitat de l'obra no en va dubtar ni el mateix <b>Lluís XVIII</b>, el qual, després de contemplar-la amb molta atenció, va dir a l'autor: “<b><i>Vet aquí un naufragi, senyor Géricault, que no farà naufragar l'artista que l'ha pintat</i></b>”.<br />
<br />
Un grup de nobles va reunir els diners suficients per poder comprar el quadre amb la intenció de tallar-lo a trossos i subhastar-los, però <b>Géricault</b>, preveient que no duien bones intencions, no va voler vendre'ls-hi, i durant els dos anys següents (<b>1820</b> i <b>1821</b>) el pintor va viatjar amb el quadre a <b>Londres</b> i a <b>Dublín</b>, on va mostrar-lo en una exposició comercial que es va organitzar a ambdues ciutats amb molt d'èxit tant de públic com de crítiques, però s'ha de convenir que el nombrós públic assistent a aquelles exposicions van valorar <b>El rai de la Medusa</b> més com una història d'horror que no pas com una obra de denúncia i d'exaltació dels sentiments humans.<br />
<br />
Després d'aquelles exposicions, el quadre va estar dipositat en un magatzem fins que, poc abans de morir <b>Géricault</b>, el seu gran amic <b>Pierre-Joseph Dedreux</b> n'hi va pagar <b>6.000 francs</b> per ser-ne el propietari, evitar, així, especulacions i que el quadre no sortís mai de <b>França</b>, cosa que va aconseguir, ja que, aprofitant que un milionari nord-americà li havia fet una oferta de <b>30.000 francs</b>, <b>Dedreux</b> va vendre el quadre a l'Estat francès, que n'hi havia ofert <b>5.000</b>, pel mateix preu que ell en va pagar a <b>Géricault</b> (<b>6.000 francs</b>) i amb una condició afegida: que <i><b>El rai de la Medusa</b></i> formés part de la col·lecció del <b>Louvre</b>.<br />
<br />
Antimonàrquic i d'abrandades idees liberals, <b>Géricault</b> va anar més lluny de voler denunciar amb aquest quadre “només” l'abús d'autoritat i el menyspreu al poble perpetrats per comandaments de l'<b>Antic Règim</b> tornat a restaurar: En <i><b>El rai de la Medusa</b></i>, en aquella diminuta silueta de l'<b>Argus</b> que hem d'esforçar-nos per veure dins la immensitat del quadre, hi ha el símbol de l'esperança de salvació, però no solament per als nàufrags que van poder sobreviure, sinó per a tot un poble.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-71104295149337431892012-03-13T04:05:00.000+01:002012-03-13T05:06:08.327+01:00EL RETRAT (I). UNA MENA DE PREÀMBUL<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRsjCPrDOXS2LXzeTBn8ar-XpX9FkNzwktZA8iHzAlNndNLKyM9-IHEtozFj46NdI7Y4H3gHcSx1jSVRAEdR39amENB-_RR5YfB6psux-IhwxLZs-f7wO7hxWK_2jTd3uPfFaTT84s5M/s1600/2012-03-09+00+18+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRsjCPrDOXS2LXzeTBn8ar-XpX9FkNzwktZA8iHzAlNndNLKyM9-IHEtozFj46NdI7Y4H3gHcSx1jSVRAEdR39amENB-_RR5YfB6psux-IhwxLZs-f7wO7hxWK_2jTd3uPfFaTT84s5M/s320/2012-03-09+00+18+01.jpg" width="274" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">J. Vermeer. <i>Al·legoria de l'art de la pintura</i>. Kunsthistorisches Museum (Viena)</span></b></div>
<br />
No és la primera vegada que, hi vingui més o menys a tomb, comento com m'arriben a agradar els retrats en totes les manifestacions artístiques en què aquests ens poden arribar, manifestacions en les quals hi incloc, naturalment, la literatura, un gènere, el del retrat literari, ja sigui el real o el fictici, que no dubto ni un moment en dir que em fascina.<br />
<br />
Potser, o gairebé segur, vaja, que aquest gust pel retrat literari em va néixer quan feia quart curs del batxillerat elemental i vaig llegir, al llibre de text que teníem de Literatura, un fragment del <i><b>Buscón</b></i>, de <b>Quevedo</b>, on l'incisiu escriptor del Segle d'Or espanyol retratava un personatge a qui va batejar amb el nom de <b>Dómine Cabra</b> i que era la pura imatge de la gasiveria portada a l'extrem.<br />
<br />
Quin plaer tan grat anar llegint la descripció que un escriptor ens fa d'un personatge i copsar com nosaltres, lectors, li anem donant forma a través de la paraula escrita! <br />
<br />
Divertit, però a la vegada punyent i sense commiseració, <b>Quevedo</b>, servint-se de la rancúnia que passat el temps el protagonista de la novel·la, <b>Pablos</b>, encara guarda pel fet d'haver passat una llarga temporada de gana a casa d'un clergue, descriu, amb enginyosos símils, la figura d'aquest personatge anomenat <b>Dómine Cabra</b>, el qual, de tan garrepa com era no menjava per no gastar: <br />
<br />
"<i><b>Los ojos, avecindados en el cogote, que parecía que miraba por <a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=cu%C3%A9vano">cuévanos</a>; tan hundidos y obscuros, que era buen sitio el suyo para tiendas de mercaderes;</b></i><b> [...] </b><i><b>el gaznate, largo como avestruz, con una nuez tan salida, que parecía que se iba a buscar de comer, forzada de la necesidad; los brazos, secos; las manos, como un manojo de sarmientos cada una. Mirado de media abajo, parecía tenedor, o compás con dos piernas largas y flacas; su andar muy despacio; si se descomponía algo, le sonaban los huesos como <a href="http://www.es-aqui.com/payno/colabora/s_lazaro.htm#">tablillas de San Lázaro</a>.</b></i>"<br />
<br />
Al <i><b>Quadern gris</b></i>, un llibre que no em canso de recomanar fins i tot als castellanoparlants que no coneixen la nostra llengua, ja que hi ha una magnífica traducció al castellà feta per <b>Dionisio Ridruejo</b> i la seva dona, <b>Glòria de Ros</b>, <b>Josep Pla</b> es fa un autoretrat carregat de murrieria, tan pròpia en el genial escriptor empordanès, un autoretrat que, quan fa referència als ulls, no puc evitar rememorar més d'una vegada quan m'agafa per llegir, o per rellegir, <b>Pla</b> i l'imagino escrivint, amb aquells ullets petits i vius, sobre determinats temes o moments que explica va viure:<br />
<br />
“<i><b>Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, <u>tancats dins d'una incisió d'escletxa de guardiola</u>, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i son –segons m'han dit– molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions, extremament mòbils –d'una mobilitat tan acusada que sempre que a algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament.</b></i>” (El subratllat és meu.)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb3nuvtaZJD26Utn1jvVrh5zUDbGgb7EVUcbjw4ngO9ANlRpfgeRpDX-9oDktjYrqgZCjhTdziXHmE6CiewgdeM3-P2JAOAfkZm5l3gjVJILnXuob8Tx2do4ihxQ_RwXu7y97EydUArvY/s1600/2012-03-09+01+06+30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb3nuvtaZJD26Utn1jvVrh5zUDbGgb7EVUcbjw4ngO9ANlRpfgeRpDX-9oDktjYrqgZCjhTdziXHmE6CiewgdeM3-P2JAOAfkZm5l3gjVJILnXuob8Tx2do4ihxQ_RwXu7y97EydUArvY/s200/2012-03-09+01+06+30.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
Encara que per tot el que ja porto escrit no ho sembli, no és del retrat literari del que volia parlar, pel que demano, un cop més, perdó per ser tan propens a descentrar-me del tema del que, en un principi, havia d'anar aquest apunt, i que no és cap altre que, a causa d'una sèrie de treballs que estic intentat fer sobre uns determinats retrats pictòrics i que tot just tinc a mig embastar, que se m'ha ocorregut fer-ne una espècie de prolegomen.<br />
<br />
Com que de cap de les maneres el que pretenc és fer una història del retrat, començaré intentant explicar el perquè de la gran eclosió d'aquest gènere artístic, que va succeir durant el període històric anomenat <b>Renaixement</b>, un període nascut a les grans urbs italianes de finals de <b>segle XIV</b> i que, impulsat pel moviment filosòfic i cultural anomenat <b>Humanisme</b>, va difondre's amb rapidesa per Europa, una època, la renaixentista, que significarà la transició en el pas que la humanitat va fer des del món medieval, o feudal, al món modern.<br />
<br />
Gràcies a la prosperitat del comerç a través de les noves rutes que els grans descobriments van obrir; gràcies al desenvolupament de la indústria, sobretot tèxtil i metal·lúrgica, així com a l'explotació de la mineria, la <b>burgesia</b> va anar consolidant-se com una classe social en gran puixança, però no solament en l'aspecte econòmic, sinó també en el polític i en l'ideològic.<br />
<br />
Amb una economia pròspera, creix, dins d'aquesta classe social, la curiositat intel·lectual, a la vegada que l'aparició de la impremta fomenta que la cultura s'independitzi de l'autoritat eclesiàstica i de dogmes religiosos, el que acabarà provocant un profund canvi en l'actitud de l'home envers el paper que li correspon en el món, un lloc, el món, que ja no es veurà com un camí de pas que l'home, formant part d'un gran ramat, ha de fer cap a la vida eterna, sinó que el món es començarà a veure com un inacabable objecte d'estudi que l'home té a l'abast i del que se'n podrà aprofitar i gaudir-ne per fer-li la vida més plaent, de manera que l'home, i vet aquí una de les principals conseqüències de l'<b>Humanisme</b>, prendrà <b>consciència</b> de la seva <b>individualitat</b>.<br />
<br />
Una burgesia enriquida, doncs, té cada cop un paper més rellevant dins l'estructura social de l'època renaixentista, pel que ja no només serà l'església o la noblesa els qui tindran el suficient poder econòmic per encarregar feines als artistes, i serà precisament gràcies a la presa de consciència de l'home com a individu, que els retrats personals esdevindran una importantantíssima manifestació més de l'art que, amb els lògics canvis d'estils de cada època, perviurà per sempre en la història de l'art universal.<br />
<br />
Al llarg d'aquesta història hi ha hagut, i hi ha, grans retratistes, pel que són molts els grans retrats, inclosos, està clar, els de personatges anònims, que aquests grans pintors ens han llegat, i si bé seria absurd fer-ne un rànquing, per exemple, del millor al pitjor, sí que de ben segur cadascú de nosaltres té les seves preferències pel fet d'haver-se quedat “atrapat” alguna vegada davant un retrat que ha vist exposat en algun museu, o fins i tot reproduït en una làmina impresa, o bé a la pantalla de l'ordinador.<br />
<br />
Jo diria, parlant de personatges anònims, que és gairebé impossible quedar-se indiferent davant l'espontaneïtat, simpatia, tendresa..., en difinitiva: la <b>humanitat</b> que ens transmet el marrec del peu var que el pintor de Xàtiva, <b>Josep de Ribera</b>, va saber plasmar tan admirablement en el quadre que, entremig de figures de la noblesa, o eclesiàstiques, o de grans divinitat mitològiques, penja a les parets del museu del Louvre, de París, un quadre al qual ja vaig dedicar fa mes de dos anys <a href="http://calassur.blogspot.com/2009/12/josep-de-ribera-el-peu-var-el-patizambo.html"><b>aquest apunt</b></a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM-7GuQXBdcCRSEd7FGAqWOd6zPJ5oEyL4AMtLr2zKOXxJFU5qqkoR3J4YvPpTMx9xf17bVCHD6u4a0nm1zOqosfxPJLA7PZL5p7c2GpcRWnHjYHddSLotD42gK7-x0RwHIB3nFglsSZ8/s1600/2012-03-09+11+11+30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM-7GuQXBdcCRSEd7FGAqWOd6zPJ5oEyL4AMtLr2zKOXxJFU5qqkoR3J4YvPpTMx9xf17bVCHD6u4a0nm1zOqosfxPJLA7PZL5p7c2GpcRWnHjYHddSLotD42gK7-x0RwHIB3nFglsSZ8/s320/2012-03-09+11+11+30.jpg" width="180" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Josep de Ribera. <i>El peu var</i>. Museu del Louvre (París)</b></span></div>
<br />
I jo diria, també, però parlant de personatges no anònims, que és gairebé impossible quedar-se indiferent davant el retrat que <b>Diego Velázquez</b> va fer del Papa <b>Innocenci X</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLELorwby9JJCxTTGLb-v7QB_SGF8CSxyjLZzl9PHrV0SF0aORmVXiJP_W9GSutojgfZQXtmWLwnTDmIcqL5zqV_HW4p_EurahIRudHRy7w9pVJi1Z_Nia9mu1EN7kdUByX-GozcmNpVI/s1600/2012-03-09+11+19+53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLELorwby9JJCxTTGLb-v7QB_SGF8CSxyjLZzl9PHrV0SF0aORmVXiJP_W9GSutojgfZQXtmWLwnTDmIcqL5zqV_HW4p_EurahIRudHRy7w9pVJi1Z_Nia9mu1EN7kdUByX-GozcmNpVI/s320/2012-03-09+11+19+53.jpg" width="272" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Diego Velázquez. <i>Retrat de Innocenci X</i>. Galleria Doria-Pamphili (Roma)</b></span></div>
<br />
Dominen, en la composició d'aquest retrat, diferents tonalitats de vermell (cortinatges, tapisseria del seient, birret, musseta), que contrasten amb els daurats dels ornaments del setial i el blanc del roquet, però <b>Velázquez</b> sap treure tot el profit de tan escassa varietat de tons fins al punt de fer-nos arribar als ulls l'esclat de la lluentor que la llum provoca a la delicada seda del birret i, sobretot, de la de la musseta, dos elements del vestuari papal que a alguns experts els serveix per suposar que aquest retrat, del qual no hi ha cap constància escrita de quan es va pintar exactament, <b>Velázquez</b> el va realitzar els mesos d'estiu, concretament de l'any <b>1650</b>, durant el segon i fructuós viatge que el pintor sevillà va fer a Roma i no, com els d'anteriors i posteriors Papes retratats per altres pintors, a l'hivern, ja que tant el birret com la musseta reproduïts per aquests darrers sempre són de vellut rivetejat amb pell d'ermini, propis de la protocolària vestimenta dels Papes a l'hivern.<br />
<br />
S'han escrit milers i milers -i em quedo curt- de pàgines sobre aquest esplèndid retrat, un retrat que, com a totes les grans obres artístiques, se li han dedicat minuciosos estudis i que compta amb tota una sèrie de curiositats, com per exemple que <b>Innocenci X</b> va ser el primer Papa de la història retratat per un pintor que no era italià, o que aquest és un dels escassos quadres que <b>Velázquez</b> va signar (ho va fer en el paper que el Papa té a la mà esquerra)...<br />
<br />
... però tot això, per dir-ho amb una expressió que crec prou adient en aquest cas, és <i><b>peccata minuta</b></i>, ja que la grandesa de <b>Velázquez</b> en la realització d'aquest retrat va ser aconseguir traspassar a la tela no solament les mateixes faccions que aquell home veia quan es mirava al mirall i no les que ell, i tots, normalment mostrem quan sabem que ens retraten i l'encarregat de fer-ho ens diu: “<i><b>Va; digues Lluíiiiiis!</b></i>”, sinó que, en aquest retrat, <b>Velázquez</b> va saber captar just el moment en què <b>Innocenci X</b> confirmava amb el gest allò que tantes vegades es diu: <b>que la cara és el mirall on s'hi reflecteix l'ànima</b>.<br />
<br />
<b>Innocenci X</b>, que va ser nomenat Papa quan tenia 72 anys (al retrat en tenia 76), provenia d'una aristocràtica família, els <b>Pamphili</b>. Home vital, de posat arrogant, treballador incansable, era un personatge fred i distant; molt poc agraciat, per no dir lleig; reservat, per no dir sorrut; lent a l'hora de prendre decisions, per no dir insegur i, sobretot, <b>summament malfiat</b>. En definitiva, més que no pas <b>dir</b> o, com es diu moltes vegades, <b>perseguir</b>, l'esguard d'<b>Innocenci X</b> captat per <b>Velázquez</b> ens <b>barra</b>, defensiu, el pas a l'interior d'algú que va ser elegit oficialment per fer de pastor d'ànimes, però que altra feina tenia que la de pasturar un ramat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHG67T72oNI5mD9k5hTeGuC8dvVy5p7OYLkCL0ERh_ZrmC0zbztfgAj9Xeq6ob9wDa0eJknEdq7OeEz1rOz39CnHFPdLotwTMMWmygYHbO6PnAAvn0s3lMG3MZhUl3pECmlnA9h-khIWY/s1600/2012-03-11+03+58+56.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHG67T72oNI5mD9k5hTeGuC8dvVy5p7OYLkCL0ERh_ZrmC0zbztfgAj9Xeq6ob9wDa0eJknEdq7OeEz1rOz39CnHFPdLotwTMMWmygYHbO6PnAAvn0s3lMG3MZhUl3pECmlnA9h-khIWY/s320/2012-03-11+03+58+56.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
No és gens estrany, doncs, que de seguida s'estengués la brama que, al contemplar-se per primer cop en el retrat de <b>Velázquez</b>, a <b>Innocenci X</b> li sortís de l'ànima exclamar: “<i><b>Troppo vero</b></i>!” (“Massa real!”)<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
* * * </div>
<br />
El anys de papat d'<b>Innocenci X</b> sempre duràn enganxada una lacra: la de la influència que sobre aquest Papa va exercir la seva cunyada, <b>Olimpia Maidalchini</b>, una dona cobdiciosa fins a extrems inimaginables que va aprofitar-se del càrrec del seu cunyat, el qual, tan bon punt va ser elegit Papa va atorgar-li el títol de <b>Princesa de San Marino</b>, per enriquir-se mitjançant la desviació i la creació d'impostos destinats a engreixar les seves arques, impostos avui en dia tan inimaginalbes com, per exemple, el que les prostitutes li pagaven per poder passejar-se en carrosses per la ciutat. <br />
<br />
La influència de <b><i>donna</i> Olimpia</b> sobre el seu cunyat en els afers interns del Vaticà -ell prou feina tenia en ocupar-se de les conseqüències del <b>Tractat de Westfalia</b> o en intentar evitar una guerra amb la, en aquell temps, totpoderosa França- era tan gran, que era ella qui feia la criba de qui podia o no arribar fins al Papa depenent de la bona voluntat, s'entén que econòmica, que els interessats en arribar-hi tinguessin amb ella.<br />
<br />
No és cap llegenda negra el fet que, preveient la imminent mort al llit del seu cunyat el Papa, <b><i>donna</i> Olimpia</b> va endur-se tot el que aquest tenia de valor en les seves estances deixant-lo completament escurat. A tan alt grau havia arribat la cobdícia d'aquesta dona que, quan el Papa va morir, van trigar tres dies a enterrar-lo perquè ella no va voler fer-se càrrec de les despeses de l'enterrament al·legant que era una pobra vídua sense recursos.<br />
<br />
<b>Innocenci X</b> va ser enterrat dins una senzilla caixa de fusta, que per caritat cristiana van acodar pagar entre un dels seus majordoms i un clergue.<br />
<br />
I tot això darrer que s'ha explicat de <b>donna Olimpa</b>, què hi té a veure amb els retrats?, potser us preguntareu... Doncs sí, alguna cosa hi té a veure, ja que d'<b>Olimpia Maidalchini</b> existeixen dos retrats, els quals poden servir-nos de prova del que pot arribar a dir un retrat de la personalitat del personatge.<br />
<br />
El primer és un oli, d'autor desconegut:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Kxlj3lOXpmcEBPS_sj6yGdk-HWhc0lpfy3ts4JSmQ-xcMyl-z3llZKzisypbFbFH7FWEXKDRWiMI9VUI2H7Z0O1hndU4b7PRMfMPofauhoNkTDbC6HY2JM4UggpvCXpz91bNPKb2tH0/s1600/2012-03-12+10+48+47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Kxlj3lOXpmcEBPS_sj6yGdk-HWhc0lpfy3ts4JSmQ-xcMyl-z3llZKzisypbFbFH7FWEXKDRWiMI9VUI2H7Z0O1hndU4b7PRMfMPofauhoNkTDbC6HY2JM4UggpvCXpz91bNPKb2tH0/s320/2012-03-12+10+48+47.jpg" width="252" /></a></div>
<br />
I aquest segon, un bust de marbre, obra de l'escultor <b>Alessandro Algardi</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA61igOGgoQDgh-Jzh8N7yd5su6nhpXmB44DSc-mWFgUbC-pe7ZqwTPr0I3c2n4sZLesV3YtUgJjSEaIrZRmRFp3em2r014NyyTPcKMvgEMS-chLZa_WRveGI9PnbaE63bf8Xq3-CER-I/s1600/2012-03-12+08+35+50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA61igOGgoQDgh-Jzh8N7yd5su6nhpXmB44DSc-mWFgUbC-pe7ZqwTPr0I3c2n4sZLesV3YtUgJjSEaIrZRmRFp3em2r014NyyTPcKMvgEMS-chLZa_WRveGI9PnbaE63bf8Xq3-CER-I/s320/2012-03-12+08+35+50.jpg" width="305" /></a></div>
<br />
És més que evident quin dels dos ens acosta més al personatge, oi?...Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-71840450023792621132012-02-25T02:53:00.000+01:002012-02-25T11:59:03.172+01:00DELACROIX, UN SEGELL I MANON..., O POTSER MILLOR: UN SEGELL, MANON I DELACROIX<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD7ERIwap5cUhEfZGmleClSRQQFtGADPOM2l2RZh6eSoe1BgJFJ_vOj1LgQ2utcQDwA2HAOUAp1OJyzWqBQgu3_iU-aIEfvbuo7FyCDpHVxeZxBOtQ-evHWligJ8VczPpv2QIvGx9MEEQ/s1600/2012-02-24+02+54+18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD7ERIwap5cUhEfZGmleClSRQQFtGADPOM2l2RZh6eSoe1BgJFJ_vOj1LgQ2utcQDwA2HAOUAp1OJyzWqBQgu3_iU-aIEfvbuo7FyCDpHVxeZxBOtQ-evHWligJ8VczPpv2QIvGx9MEEQ/s320/2012-02-24+02+54+18.jpg" width="243" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b> Eugène Delacroix. <i>Autoretrat</i></b></span></div>
<br />
La primera vegada que vaig saber del nom de <b>Delacroix</b> va ser a través d'un segell de correus francès, el qual, com que era d'un tamany molt més gran que el de la resta dels que normalment circulaven, el tenia considerat com la joia més preuada de la col·lecció de segells de quan feia primer, o segon, del que aleshores s'anomenava <b>batxillerat elemental</b>, i tant era l'alta estima que jo tenia envers aquell segell, que li havia concedit l'alt "honor" d'anar tot sol, just al bell mig de la primera plana de la llibreta amb anelles -per a fulls intercanviables!- que em feia d'àlbum, i sota un títol ben clarificador: “<i><b>Colección de sellos de todo el mundo de Enrique Bayé y Blanch</b></i>”.<br />
<br />
La reproducció del segell en qüestió l'he trobada a Google:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8u3cC3FGvE9h9EYMKWJNQy1fVVr1p7XRd96Fvk-49lMjn6sarQdqfNY39MNDqlKxDIoYj_87VciTZfUmEClO_FPO5SMaUtuY6LYB2Ju_8XTO04lv5Zs_KenksvyS0HpeyD80zRoCHdE/s1600/2012-02-18+05+05+33.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8u3cC3FGvE9h9EYMKWJNQy1fVVr1p7XRd96Fvk-49lMjn6sarQdqfNY39MNDqlKxDIoYj_87VciTZfUmEClO_FPO5SMaUtuY6LYB2Ju_8XTO04lv5Zs_KenksvyS0HpeyD80zRoCHdE/s200/2012-02-18+05+05+33.png" width="155" /></a></div>
<br />
Gràcies a aquell segell, vaig assabentar-me, quan m'ho va explicar el mestre el dia que li vaig ensenyar el meu “tresor” filatèlic, que no solament <b>Delacroix</b> era el nom d'un pintor francès, l'autor de la pintura que s'hi reproduïa, sinó que <b>Delacroix</b>, precisament per ser com era un cognom francès, s'havia de pronunciar <i><b>Delacruà</b></i> i no pas <i><b>Delacroix</b></i>, tal i com jo ho llegia i ho pronunciava.<br />
<br />
Des d'aleshores són moltes les vegades que, com ara, no puc evitar relacionar amb un mig somriure el nom de <b>Delacroix</b> (que sempre més ja vaig pronunciar <i><b>Delacruà</b></i>) amb el d'aquell, per a mi, “espectacular” segell de correus francès que tenia l'honor d'estar enganxat, tot sol, al bell mig de la primera plana del meu àlbum.<br />
<br />
Des de no fa pas massa temps, però, ara també relaciono aquella pintura de <b>Delacroix</b> amb un dels moments que més m'emocionen de tot el repertori operístic que conec: amb l'anomenat <i><b>duo</b></i> -o també <i><b>escena</b></i><b>-</b><i><b> de Saint Sulpice</b></i>, de l'òpera <i><b>Manon</b></i>, de <b>Jules Massent</b>, ja que <i><b>La lluita de Jacob amb l'àngel</b></i>, que és així com es titula la pintura reproduïda en aquell segell francès, és un dels frescos amb què <b>Eugène Delacroix</b> va decorar la <b>Capella dels Sants Àngels</b>, de l'església parisenca de <b>Saint Sulpice</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2vQ15oLlyuwGZSvO0tA0N84JblDdlUbOmHXuaQX0uYzTDb90Cn2rQgdVUtU3pPT5CtPRgCf1Hk9vYr8jdO_EUiuf493wrghP8fj6_zHpngzhyvz-GcO8wOI8zO8UfGAk5uqdnk6ules/s1600/2012-02-22+15+32+09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2vQ15oLlyuwGZSvO0tA0N84JblDdlUbOmHXuaQX0uYzTDb90Cn2rQgdVUtU3pPT5CtPRgCf1Hk9vYr8jdO_EUiuf493wrghP8fj6_zHpngzhyvz-GcO8wOI8zO8UfGAk5uqdnk6ules/s320/2012-02-22+15+32+09.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">E. Delacroix. <i>La lluita de Jacob contra l'àngel</i> (detall del fresc). Església de Saint Sulpice. París.</span></b> </div>
<br />
el lloc on transcorre aquesta no sé si dir-ne commovedora, o sensual, o..., en definitiva: <b>magnifica escena</b> de l'òpera <i><b>Manon</b></i>.<br />
<br />
<b>Manon</b> és una noia que per poder gaudir d'una vida entre grans luxes havia deixat plantat, uns anys enrere, el cavaller <b>Des Grieux</b>, l'home per l'amor del qual havia renunciat a fer-se monja. El moment d'aquesta cèlebre escena operística és quan ella va a l'església de <b>Saint Sulpice</b> perquè s'acaba d'assabentar que, allà, <b>Des Grieux</b> hi fa de <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=minorista&operEntrada=0">minorista</a> (<i><b>abbé</b></i>), i com que <b>Manon</b> s'adona que <b>Des Grieux</b> encara és l'amor de la seva vida, corre, abans que <b>Des Grieux </b>no faci el pas de fer-se capellà, a convènce'l amb totes les armes de seducció, que ella sap fer servir com ningú, perquè el noi pengi els hàbits i tornin a viure junts... I ho aconsegueix; i tant si ho aconsegueix!, ara que, també digue'm-ho tot: Ell encara estava ben, però que ben coladet per <b>Manon</b>.<br />
<br />
Mireu: Se m'acaba d'ocórrer que, si voleu, abans de continuar llegint aquest apunt podeu veure en el vídeo d'aquí sota tota aquesta <i><b>escena de Saint Sulpice</b></i>. És d'una representació de fa uns quants anys al <b>Liceu</b>, i la van protagonitzar, amb molta passió, per cert, la soprano francesa <b>Natalie Dessay</b> i el tenor mexicà <b>Rolando Villazón</b>. A mi, quan arriba el tros en què ella li canta allò de “<i><b>N'est-ce plus ma maaaaaaain...?</b></i>” (cap allà el minut <b>5:40</b> del vídeo) se'm posa tota, tota, però és que tota! la pell de gallina.<br />
<br />
Ah!, i pels que no la conegueu, va molt bé aquest vídeo perquè està subtitulat.<br />
<br />
<div style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/ka_gt2q-9mI" width="480"></iframe></div>
<br />
Una cosa, abans de continuar i per a tots aquells que us hagi vingut de gust veure el vídeo: Oi que és <i>macu</i>?... Ara feia temps que no l'escoltava, aquest duo, i de debò que se m'han tornat a humitejar els ulls. “<i><b>Ne c'est plus ma maaaaaaain, narorinaraaaaa, NAAAAArorinaraaaaa</b></i>...”<br />
<br />
En fi... He de dir que no estava previst, però m'ha fet gràcia començar aquest apunt explicant aquest parell de relacions tan personals que mantinc amb una obra de <b>Delacroix</b>, una important exposició retrospectiva del qual es va inaugurar al <b>Caixa Fòrum</b> de <b>Barcelona</b> el passat dia <b>15</b>, malgrat que, val a dir-ho, res tenen a veure aquestes relacions amb la intenció inicial d'aquest apunt, però sóc d'una mena de manera, i no des d'ara o des de fa poc temps sinó des de gairebé sempre, que si bé no recordo si va ser ahir o dilluns de la setmana passada que, per qüestions del colesterol, vaig menjar o no ous, mantinc vius a la memòria molts dels moments en què la casualitat em va fer descobrir, encara que només fos pel nom, personatges que amb el temps coneixeria amb més profunditat i, a més a més, també he de reconèixer que em disperso sempre cosa de no dir, i tot el que fins ara porto escrit sense anar al gra n'és una bona mostra, oi?<br />
<br />
Anem, doncs, al gra: a parlar de <b>Delacroix</b> amb motiu de l'exposició retrospectiva d'aquest genial pintor al <b>Caixa Fòrum</b>, una exposició que, sigui dit de pas, encara no he visitat, i per començar diré que em vaig sentir una mica decebut quan vaig assabentar-me a través de la premsa que entre els quadres que la conformen hi havia <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>..., però no pas la versió definitiva (<b>3,92 m. x 4,96 m</b>.) que hi ha al museu del <b>Louvre</b>, sinó que el que s'hi pot contemplar és l'ultim dels molts esbossos que el pintor va realitzar, i que també pertany a la col·lecció del <b>Louvre</b>, un esbós realitzat com la versió definitiva, amb la tècnica d'oli sobre tela però d'unes mides molt més reduïdes (<b>1 m. x 0,81 m.</b>). És aquest:<br />
<br />
<div img-class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriu2oelxCW92jmoratrjFFZY63CCZyjS-L57z0DYXFzba3fLkxLdT808VEJIpp_2xqDKU8dyGXIDp80KUwPDLp9s8WyQapKFPzeUgtiEREAuVoMb0JEYftGZdanjTMHUQCADz8gjzMy4/s1600/2012-02-20+02+54+38.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriu2oelxCW92jmoratrjFFZY63CCZyjS-L57z0DYXFzba3fLkxLdT808VEJIpp_2xqDKU8dyGXIDp80KUwPDLp9s8WyQapKFPzeUgtiEREAuVoMb0JEYftGZdanjTMHUQCADz8gjzMy4/s320/2012-02-20+02+54+38.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>E. Delacroix.</b> <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i><b> (esbós). Museu del Louvre. París.</b></span><i><b><br /></b></i></div>
<br />
<i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> representa els darrers moments d'un llegendari rei d'<b>Assíria</b> -sembla ser, i disculpeu que no pugui evitar fer-ne tabola, que germà del “meu avantpassat” <b>Assurbanipal</b>-, el qual, em refereixo a <b>Sardanàpal</b>, veient que estava a punt de perdre la ciutat en mans enemigues, va decidir, abans de rendir-se, incendiar-la i immolar-se a palau en una gran pira amb totes les concubines, esclaus, cavalls..., i totes les riqueses de què havia gaudit per evitar que els invasors no en poguessin fruir.<br />
<br />
Té, però, <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> una sèrie de característiques que crec prou interessants a tenir en compte a l'hora de poder entendre la importància que va tenir aquest quadre en l'evolució de la història de la pintura.<br />
<br />
Per intentar començar a explicar-ho, utilitzaré aquella cèlebre i tan gastada frase, una frase amb la qual i com a enamorat de la paraula que em considero no hi estic massa d'acord però que, en aquest cas, crec que hi va que ni pintada: “<i><b>Una imatge val més que mil paraules.</b></i>”<br />
<br />
La imatge, millor dit, les dues imatges que es veuen a continuació corresponen a dos dels quadres que es van presentar <b>el mateix any</b> -el <b>1827</b>- al <b>Saló de París</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitGlkc1DqoLaIHi0wGiU3ilBI29Rz3WRB0rHUn__1mmDv1CWMDeWnWYwwBo9vwZPLtbPeV8_1U3HjWtvU2fLZVqa1dTnRa3erDm9gJ7AqfPKYmoj9qJIZHT7eOT8WwlQTwedGRGi5nDQI/s1600/2012-02-23+04+35+41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitGlkc1DqoLaIHi0wGiU3ilBI29Rz3WRB0rHUn__1mmDv1CWMDeWnWYwwBo9vwZPLtbPeV8_1U3HjWtvU2fLZVqa1dTnRa3erDm9gJ7AqfPKYmoj9qJIZHT7eOT8WwlQTwedGRGi5nDQI/s320/2012-02-23+04+35+41.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Jean Auguste Dominique Ingres. <i>L'apoteosi d'Homer</i>
</span></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCFSYFY_abd9wDKmtmdFxFEvCjTHI34GSYLEmakmJwD7ctfzYTakoIeKXOpRxG9eECz4RmC1gC5Fk5wwpAX0EzOV1dERuK4TfKyXYWTLkh5iroggxxDDmRXw5gv06juQuIoeCxoLX_qQ/s1600/2012-02-23+04+51+14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCFSYFY_abd9wDKmtmdFxFEvCjTHI34GSYLEmakmJwD7ctfzYTakoIeKXOpRxG9eECz4RmC1gC5Fk5wwpAX0EzOV1dERuK4TfKyXYWTLkh5iroggxxDDmRXw5gv06juQuIoeCxoLX_qQ/s320/2012-02-23+04+51+14.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Eugène Delacroix. <i>La mort de Sardanàpal</i></span></b></div>
<br />
Tal i com s'indica al peu de cada il·lustració, el primer és el titulat <b><i>L'apoteosi d'Homer</i></b>, obra del pintor <b>neoclàssic</b> <b>Jean Auguste Dominique Ingres</b>, i, el segon, <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, és obra del pintor <b>romàntic</b> <b>Eugène Delacroix</b> (la reproducció és la de la versió definitiva de què parlava més amunt).<br />
<br />
Deixant a banda els temes de què tracten cadascun d'ells, el primer que notem és la notable diferència en la utilització dels colors entre l'un i l'altre:<br />
<br />
Mentre que <b>Ingres</b>, dotat d'una gran tècnica com a dibuixant, acoloreix amb controlades pinzellades aquesta sublim composició -hem de tenir en compte que hi figuren <b style="color: red;"><a href="http://www.mlahanas.de/Greeks/HomerApotheosis.htm">45 (!) personatges</a></b>-, <b>Delacroix</b>, en canvi, és a partir del color que dóna les formes.<br />
<br />
Notem, també com a diferència ben remarcable, el hieratisme tan propi del <b>Neoclassicisme</b> en les figures d'<b>Ingres,</b> contra el moviment i la dinàmica energia dels personatges pintats per <b>Delacroix</b>.<br />
<br />
El <b>Neoclassicisme</b>, en aquest cas representat per <b>Ingres</b>, i el <b>Romanticisme</b>, representat per <b>Delacroix</b>, comparteixen, doncs, <b>un mateix espai en el temps</b>, i ambdós estils pictòrics, malgrat que són oposats, tenen en comú l'interès de l'artista de poder oferir les seves visions estètiques a la nova societat dominant: la <b>burgesia</b>.<br />
<br />
Fixem-nos ara en aquesta divertida caricatura d'<b>Honoré Daumier</b>, publicada a la premsa parisenca amb motiu del <b>Saló de París</b> de l'any <b>1864</b>, és a dir, <b>trenta-set anys després</b> que <b>Delacroix</b> decidís presentar <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> al mateix Saló:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Eu8WfG95nrOmJC12WQ1bFx_4XUu7oLfd0TwqRjMXCgQ2-I6O_3iQrno_T59f8WHlxFw3ElRo1A1nq51T5oMsWBxzWAwU_UYNtWCXhgp2fMi97LZhbyRJll7Rc4HzpmEy195DOh_QdCI/s1600/2012-02-21+03+51+32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Eu8WfG95nrOmJC12WQ1bFx_4XUu7oLfd0TwqRjMXCgQ2-I6O_3iQrno_T59f8WHlxFw3ElRo1A1nq51T5oMsWBxzWAwU_UYNtWCXhgp2fMi97LZhbyRJll7Rc4HzpmEy195DOh_QdCI/s320/2012-02-21+03+51+32.jpg" width="251" /></a></div>
<br />
Dues senyores que, per les vestimentes, podem deduir que pertanyen a la burgesia més carrinclona de l'època, s'escandalitzen davant la proliferació de Venus pintades que hi ha al <b>Saló de París</b> de <b>1864</b>, pel que podem imaginar-nos l'efecte que produirien -<b>trenta-set anys abans!</b>- els contorsionats i sensuals cossos nus que <b>Delacroix</b> va representar a <b>La mort de Saradanàpal...</b>, però fixem-nos, també, que <b>Delacroix</b> va optar per emmarcar la seva obra dins el que es coneix, pictòricament, com a <b>orientalisme</b>, una modalitat artística nascuda al <b>segle XIX</b>, fruit de la recerca de la lluminositat i de la fascinació que provocava l'<b>exotisme</b> del <b>Proper Orient</b> i del <b>Nord d'Àfrica</b>, amb l'”excusa” de la qual, a part de poder tenir més llibertat a l'hora de treballar amb el color, <b>Delacroix</b> podia expressar temes com ara la <b>passió</b>, la <b>crueltat</b>, l'<b>horror</b>, la <b>sensualitat</b> dels cossos nus...,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwT_MH_DNxfwm_HaH9-qMSPno-TzVceE8Vf0l0mqjECpele_3SMzv-jWVHtVJNu4VHKG7dOEF9l0czy-ZIXG-AhYg8D4UjwfUC9m0WdMh4-RxwaCvuvTjSOpBDMmB0tNOBTOFMQGvrfV4/s1600/2012-02-24+00+25+59.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwT_MH_DNxfwm_HaH9-qMSPno-TzVceE8Vf0l0mqjECpele_3SMzv-jWVHtVJNu4VHKG7dOEF9l0czy-ZIXG-AhYg8D4UjwfUC9m0WdMh4-RxwaCvuvTjSOpBDMmB0tNOBTOFMQGvrfV4/s320/2012-02-24+00+25+59.jpg" width="245" /></a></div>
<br />
temes, aquests, vistos com a tabús en el sí de la societat occidental d'aquella època, però que en certa manera podien ser admesos pel fet d'estar protagonitzats per personatges pertanyents a la societat d'aquells països exòtics.<br />
<br />
<b>Delacroix</b>, que encara trigaria sis anys a viatjar al <b>Marroc</b> i a <b>Argèlia</b> després d'haver pintat <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, va haver de documentar-se a l'hora de plasmar les vestimentes dels protagonistes així com els objectes que els envolten amb la informació que va poder trobar en aquells anys a París a través d'amistats que ja hi havien viatjat, i és una llàstima que a l'esbós penjat a l'exposició organitzada pel <b>Caixa Fòrum</b> no hi poguem admirar, per exemple, el magnífic i detallat traç del bodegó pintat a la part inferior dreta del quadre,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD2cIWlC0y_k8KK8X-MMwfWsa33Tm6uMDJLMymW6suSF1a9l65Z9L2SAo7QCZT3DsXhewFytQvIRaXBc_IN8eu4rSLm5IfulbyBTTstLCu6umUEX89KV0YG0A0VFKZGOJ_NWNhkRCS4VU/s1600/Detall1.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD2cIWlC0y_k8KK8X-MMwfWsa33Tm6uMDJLMymW6suSF1a9l65Z9L2SAo7QCZT3DsXhewFytQvIRaXBc_IN8eu4rSLm5IfulbyBTTstLCu6umUEX89KV0YG0A0VFKZGOJ_NWNhkRCS4VU/s320/Detall1.jpg.jpg" width="238" /></a></div>
<br />
o la tauleta i el servei que a la part superior esquerra presenta una esclava al rei,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_cExMQlRGrIi0iErxMT8IezwGU5fTp_b19ojH5o0fAlDK_EOsTZeYNuOMNK85gyr0ayJpUT0tmFexB14LqLdqUiB4T_l8O9QN_zX7R1J6PTQORTrR6xWhiQMFnNMn3Ck5KqU0o4w7sQ/s1600/Detall2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_cExMQlRGrIi0iErxMT8IezwGU5fTp_b19ojH5o0fAlDK_EOsTZeYNuOMNK85gyr0ayJpUT0tmFexB14LqLdqUiB4T_l8O9QN_zX7R1J6PTQORTrR6xWhiQMFnNMn3Ck5KqU0o4w7sQ/s320/Detall2.jpg" width="293" /></a></div>
<br />
així com els detallats ornaments del cavall,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWovGFop_cDMbGUj_oMq7tkD9C6NIa58TSXHbJPJkdz-MaQo3GGVKe0_dGFZ-GkVqYaFI3e1MCoG_OwmzqqloQCFdiByghcgw5thIHYnHco5mBCkrlCtUIOjRNrA-cDNv5qGI9Eo_Dk/s1600/cavall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWovGFop_cDMbGUj_oMq7tkD9C6NIa58TSXHbJPJkdz-MaQo3GGVKe0_dGFZ-GkVqYaFI3e1MCoG_OwmzqqloQCFdiByghcgw5thIHYnHco5mBCkrlCtUIOjRNrA-cDNv5qGI9Eo_Dk/s320/cavall.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
o dels calçats,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FN9xwEiuU_WBz641BAOWW6SzEZ2SBtaVNRfTBq2-zoCR1DoNxqkjHuZod28dvNsCaEW9rssvKfz1I3y_CXTc0iuxcg7NCdsBSXO5elVbA7PxvKhKyYF63ZP8H0scfYhxV5ANJVD7mVE/s1600/cal%C3%A7at.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FN9xwEiuU_WBz641BAOWW6SzEZ2SBtaVNRfTBq2-zoCR1DoNxqkjHuZod28dvNsCaEW9rssvKfz1I3y_CXTc0iuxcg7NCdsBSXO5elVbA7PxvKhKyYF63ZP8H0scfYhxV5ANJVD7mVE/s320/cal%C3%A7at.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
o de la preciosa funda de la daga que empunya el que s'ha de suposar que és un eunuc que posa fi a la vida d'una de les concubines (sembla ser que es deia <b>Mhyrra</b>, i era la predilecta).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLKPc68yvin8ONitGcPo1QGX8CKSeOldFTm1xuRwjRms_58ekpJGXh-x8Z5NsQPSN-o9Loj3nDebF6ORa90ETyr8nidMBYOBrigQdhl6cuZvzA8Q-whVW_GzO1xKqMbUzhotI85DUD9bU/s1600/2012-02-23+22+21+31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLKPc68yvin8ONitGcPo1QGX8CKSeOldFTm1xuRwjRms_58ekpJGXh-x8Z5NsQPSN-o9Loj3nDebF6ORa90ETyr8nidMBYOBrigQdhl6cuZvzA8Q-whVW_GzO1xKqMbUzhotI85DUD9bU/s320/2012-02-23+22+21+31.jpg" width="258" /></a></div>
<br />
que contrasta, tot plegat, amb les vigoroses pinzellades per dotar les figures humanes de moviment, perquè en aquest quadre, i des de diferents eixos, tot és moviment, una rotació de moviments que semblen contraure's davant l'esguard gairebé absent del monarca, el qual, situat a la part alta de l'extrem esquerre del llenç marca, amb el seu esguard, tota una diagonal que travessa, impassible, tot aquest joc de rotacions.<br />
<br />
Amb aquest quadre, <b>Delacroix</b> trenca amb l'estil pictòric imperant en la seva època, però no només en les formes sinó també en l'<b>essència dels conceptes neoclàssics</b> del que havia de ser l'art, on el dolor, la crueltat, el terror, la sensualitat... eren sacrificats en llaor de la bellesa, i va haver de servir-se de l'<b>orientalisme</b> per demostrar que <b>l'art podia</b> -i <b>havia</b>- d'expressar aquests sentiments intrínsecs en la naturalesa humana.<br />
<br />
Molts van ser els pintors que, fascinats per la <b>llum</b> i l'<b>exotisme</b> que els proporcionaven sobretot el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà van reflectir-ho, cadascun amb l'estil que tenia, en les seves obres, com ho faria el mateix <b>Delacroix</b> quan hi va viatjar, però en aquesta pintura, <b>Delacroix</b> simplement va <b>servir-se'n</b>, de l'<b>orientalisme</b>, per mostrar que la bellesa, en l'art, també es pot trobar a l'altre extrem de la moral instaurada i fins i tot en el que podríem titllar de terrorífic.<br />
<br />
En definitiva: amb <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, <b>Delacroix</b> feia entrar amb passa decidida el <b>Romanticisme</b> al món a la pintura.<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
* * *</div>
<br />
Per no trencar tant el fil del text, m'he estat de fer-m'ho anar bé per tal de poder mostrar el que em semblen tres molt il·lustratius estudis realitzats per <b>Delacroix</b> abans que aquest es decidís a emprendre la realització definitiva de <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>.<br />
<br />
En aquest primer hi podem observar el vigorós traç del que seran algunes de les figures en escena, premonitori del que farà que l'espectador copsi, en l'obra definitiva, la fluidesa de moviments que la caracteritza:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNspOPN1OSITVF5eNwAQxEO8Nm3rhK2htCs8WTwzVcENltxAEUQHYdlX5p3hmgdYpG_d5t6t24PwvYY7i2gJn4GehyyicFgsWMk4cFtdLaUPfi2ysAdLDhrs_ke7Tdt8AEgiGx6eEJEE0/s1600/2012-02-18+04+20+10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNspOPN1OSITVF5eNwAQxEO8Nm3rhK2htCs8WTwzVcENltxAEUQHYdlX5p3hmgdYpG_d5t6t24PwvYY7i2gJn4GehyyicFgsWMk4cFtdLaUPfi2ysAdLDhrs_ke7Tdt8AEgiGx6eEJEE0/s320/2012-02-18+04+20+10.png" width="320" /></a></div>
<br />
Aquest segon -un estudi, realitzat al pastel, d'una babutxa- és una prova de la voluntat de <b>Delacroix</b> a l'hora de plasmar amb el més mínim detall els nombrosos objetes que apareixen en aquest quadre, la majoria dels quals i com ja s'ha apuntat més amunt, malauradament, no hi són a la tela que s'exhibeix al <b>Caixa Fòrum</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UboCz2MxyZ4cAtBe2Pl-nNKpYkKfmDjVz9SLfw1IMYmIZxpWoBT-A1fv5omhKfAX9z-97ONFT325KrJ4iZ-KD5O87OGjDsLB5gYdyrfm0k6l96cXC7BF7cz7yIBSpw2B-H5UzKRjSNA/s1600/2012-02-24+02+34+09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UboCz2MxyZ4cAtBe2Pl-nNKpYkKfmDjVz9SLfw1IMYmIZxpWoBT-A1fv5omhKfAX9z-97ONFT325KrJ4iZ-KD5O87OGjDsLB5gYdyrfm0k6l96cXC7BF7cz7yIBSpw2B-H5UzKRjSNA/s320/2012-02-24+02+34+09.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I si he posat aquest tercer -un estudi del cos de <b>Mhyrra</b>-,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Kek2sevKO6_r67pj3A9BJWMVVwoRVahnz22KWaxi7U_NTTvx7EUNuWg0kxlQLoNqoE52wQd10CTfI9005JFSDdKzirVI2UVFnm9ppZwCmoinbjUWJJCNFr91bL12fFQsi_RIePHK5_0/s1600/Eug%C3%A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix_058_OBNP2009-Y02274.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Kek2sevKO6_r67pj3A9BJWMVVwoRVahnz22KWaxi7U_NTTvx7EUNuWg0kxlQLoNqoE52wQd10CTfI9005JFSDdKzirVI2UVFnm9ppZwCmoinbjUWJJCNFr91bL12fFQsi_RIePHK5_0/s320/Eug%C3%A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix_058_OBNP2009-Y02274.jpg" width="206" /></a></div>
<br />
és perquè sembla ser que per a la postura d'aquesta concubina <b>Delacroix</b> es va inspirar en la de la noia que hi ha pintada, a terra i en primer pla, en el quadre <i><b>El rapte de les filles de Leucip</b></i>, del seu admirat <b>Rubens</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYni7bCeLIirnPVSFxgnpf7e2o1Pd3pGqYp1trI50QLzSYzWPnvstKJ5_-MIK1ZZfyQnktAPHVeOaigehiWxSCN5ZSrvvq7ZgmJezhZuMSp4o-dmoqFkt39RWQfv3pKOUmeP9fok-eUsw/s1600/2012-02-24+02+39+41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYni7bCeLIirnPVSFxgnpf7e2o1Pd3pGqYp1trI50QLzSYzWPnvstKJ5_-MIK1ZZfyQnktAPHVeOaigehiWxSCN5ZSrvvq7ZgmJezhZuMSp4o-dmoqFkt39RWQfv3pKOUmeP9fok-eUsw/s320/2012-02-24+02+39+41.jpg" width="299" /></a></div>
<br />
i m'ha semblat molt curiós perquè si <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> es pot considerar el trencament amb el <b>neoclassicisme</b>, <i><b>El rapte de les filles de Leucip </b></i>està considerat el trencament de <b>Rubens</b> amb el <b>classicisme</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-4700439838531956762011-05-14T22:11:01.166+02:002011-06-11T21:18:12.866+02:00GIOVANNI BOLDINI, EL PINTOR DE LA BELLE ÉPOQUE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNbsX8go3hivk0y59Q7kgLV1D4C0e7tK5U8T4MaR8zJJSLeyMXZH0VIxWpWAwEyJzAJprI4XDovJGj4bg66_CZj0libqMSGIujEceYIoF34ehdiOgAJq7E5Tr77WBkJrlffkNoP2P1FY/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNbsX8go3hivk0y59Q7kgLV1D4C0e7tK5U8T4MaR8zJJSLeyMXZH0VIxWpWAwEyJzAJprI4XDovJGj4bg66_CZj0libqMSGIujEceYIoF34ehdiOgAJq7E5Tr77WBkJrlffkNoP2P1FY/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-2.jpg" width="217px" /></a></div><br />
Suposo que no només em passa a mi, però em sembla ben curiós que jo, que sempre he hagut de tirar endavant amb una memòria de pardalet, recordi com si fos ara moltíssims instants que he viscut, però instants, la gran majoria, d'aquells que no m'han significat allò que hom podria considerar moments clau en la vida d'una persona.<br />
<br />
Un d'aquests instants -ja veureu quina poca-soltada- és just el moment en què, en un llibre d'<b>Història de l'Art</b> escrita en anglès que vaig estar fullejant en una Fira de llibre vell al <b>Passeig de Gràcia</b>, de <b>Barcelona</b>, vaig veure, en una de les il·lustracions, per primera vegada la imatge d'un retrat femení que em van cridar molt l'atenció, i com que en l'època de què parlo no solament no hi havia <b>Internet</b> sinó que, per tal d'ubicar-nos, la “tecnologia punta” de què jo n'era conscient eren les dues màquines d'escriure elèctriques (per cert, enormes!) que utilitzaven les dues secretàries de direcció a l'empresa on treballava, vaig quedar-me amb el nom del pintor: <b>Giovanni Boldini</b>, i vaig pensar que, com que el cognom començava amb la lletra “<b><i>B</i></b>”, quan arribaria a casa buscaria més informació d'aquest pintor a l'enciclopèdia <i><b>Monitor</b></i>, que la meva mare m'estava col·leccionant per fascicles, ja que si bé l'enciclopèdia no estava encara completa, els volums corresponents a les entrades a la lletra “<b><i>B</i></b>” ja estaven fins i tot relligats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqAzlyEUfrJHzo4Wh_FWyKJHri7cjwK1AHruBOBbmZIplzKm7Y2Op37wTj5gxySyV2HlgtwWu_g7USrZinA1g5oiLOWc-g4qMslZp5dsowdO2tKK0E6x7AwHDPtnKufC-zxq14RxQqWo/s1600/Enciclop%25C3%25A8dia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="246px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqAzlyEUfrJHzo4Wh_FWyKJHri7cjwK1AHruBOBbmZIplzKm7Y2Op37wTj5gxySyV2HlgtwWu_g7USrZinA1g5oiLOWc-g4qMslZp5dsowdO2tKK0E6x7AwHDPtnKufC-zxq14RxQqWo/s320/Enciclop%25C3%25A8dia.jpg" width="320px" /></a></div><br />
Però no... <b>Boldini, Giovanni</b> no hi era, i val a dir que em vaig sentir una mica desil·lusionat amb el <b><i>Monitor</i></b> ja que tenia considerada aquella enciclopèdia, que de fascicle en fascicle setmanal anava augmentant en nombre de volums, com la font més inesgotable del saber.<br />
<br />
El nom de <b>Boldini</b>, però -cosa ben estranya en mi-, em va quedar gravat, i ben estrany també era que a qualsevol enciclopèdia o història de l'art amb què per casualitat em topava no mirés si hi venia informació sobre aquell pintor, que pel nom i cognom m'imaginava italià i de qui només havia vist aquell retrat femení signat per ell..., o això és el que em pensava..., perquè em vaig quedar ben parat quan, anys després, un dia vaig saber que hi havia un altre retrat, obra també del per a mi encara misteriós <b>Boldini</b>, que jo havia vist moltíssimes vegades, un d'aquells retrats amb què hom identifica de seguida i de forma inconscient el nom amb l'aspecte del personatge:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHObg2RjjHLB6E1rmQStQpZCyZPxgJfq3ysl2gXAftRNZLlKI7Ir01Sq_o83fAJ880oQRWBafGbfjK6Zsq4l1letMj8_ggsaOPy5z6ZlDwRCObmDvHNa10ZjirYbIJGrOyy37_LGFgnc/s1600/Giuseppe+Verdi.+pastel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHObg2RjjHLB6E1rmQStQpZCyZPxgJfq3ysl2gXAftRNZLlKI7Ir01Sq_o83fAJ880oQRWBafGbfjK6Zsq4l1letMj8_ggsaOPy5z6ZlDwRCObmDvHNa10ZjirYbIJGrOyy37_LGFgnc/s320/Giuseppe+Verdi.+pastel.jpg" width="247px" /></a></div><br />
Efectivament, aquest retrat de <b>Giuseppe Verdi</b>, realitzat al <b>pastel</b> sobre <b>paper, </b> és obra de <b>Giovanni Boldini</b>, el qual n'hi havia fet un altre a l'<b>oli</b> sobre <b>tela, </b>del que el pintor no en va quedar massa content. Aquest conegudíssim retrat de <b>Verdi</b> el va realitzar <b>Boldini</b> en <b>només cinc hores</b> i, després d'exposar-lo a <b>París</b> i a <b>Venècia</b>, se'l va quedar fins que, finalment, va fer-ne donació a la <b>Galleria d'Arte Moderna di Roma</b>.<br />
<br />
D'informació sobre <b>Giovanni Boldini</b> no va ser que en vaig trobar per primera vegada, escassa i al cap de molts anys, a l'<i><b>Enciclopèdia Catalana</b></i> que m'havia comprat a pagaments, i si bé va ser allà on vaig assabentar-me que el tal <b>Boldini</b> era un pintor que destacà, sobretot, com a retratista de l'alta societat del seu temps, com que a l'<b><i>Enciclopèdia</i></b> no hi havia cap il·lustració d'ell, no en vaig poder començar a poder veure fins que vaig entrar a <b>Internet</b>, i a fe que n'estic força content d'haver memoritzat aquell dia a la Fira del llibre vell el nom d'aquell pintor perquè els retrats de <b>Giovanni Boldini</b> em fascinen.<br />
<br />
Val a dir que sóc un entusiasta del retrat, i no solament del pictòric sinó també del fet mitjançant l'escultura, del fotogràfic i, naturalment, del literari, però ara m'adono que des d'un bon principi volia parlar d'aquest pintor italià i em sembla que ja he fet prou <i>giragonses</i>, pel que començaré d'una vegada a encarar el tema dient que <b>Giovanni Boldini</b> va néixer el <b>31 de desembre de 1842</b> a <b>Ferrara</b>.<br />
<br />
<b>Giovanni</b> era el vuitè dels tretze fills d'<b>Antonio Boldini</b>, pintor academicista d'una gran tècnica gràcies a la qual es guanyava la vida com a restaurador i com a copista de quadres. Va ser del seu pare que el jove <b>Boldini</b> va aprendre les primeres tècniques de dibuix i de pintura. Aquí teniu, com a mostra del seu talent precoç, una de les primeres obres que va realitzar: el retrat del seu germà <b>Francesco</b>, un retrat que <b>Giovanni</b> va pintar quan tenia <b>18</b> o <b>19</b> <b>anys</b>.<br />
<br />
(<b>Totes les imatges d'aquest post són ampliables.</b>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNSTBglNZp3oox4F7_tHItmhybxbNwJrfcxsaJWczRStAjN4liapNTHM1jdC_MQ3zDERHM5_2iObf19HlvPiAatevIwN6qm2hN0w0GAlhu5v7BA0FwVRdn1rNdaBhJSTzmew27BdSeRI/s1600/Francesco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNSTBglNZp3oox4F7_tHItmhybxbNwJrfcxsaJWczRStAjN4liapNTHM1jdC_MQ3zDERHM5_2iObf19HlvPiAatevIwN6qm2hN0w0GAlhu5v7BA0FwVRdn1rNdaBhJSTzmew27BdSeRI/s320/Francesco.jpg" width="240px" /></a></div><br />
Gràcies a una herència rebuda d'un oncle avi seu, <b>Boldini</b> va poder marxar, quan tenia <b>20 anys</b>, de <b>Ferrara</b> per ingressar a l'<b>Acadèmia de Belles Arts de Florència</b>, ciutat on va entrar en contacte amb pintors del moviment anomenat <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Macchiaioli"><b>macchiaoli</b></a>, un equivalent a l'<b>impressionisme</b> francès però sorgit a <b>Itàlia</b> ben bé una dècada abans, i si bé el jove pintor va freqüentar l'ambient artístic amb els components d'aquest moviment que tenien lloc al <a href="http://www.caffemichelangiolo.com/"><b>Caffè Michelangielo</b></a> de la capital de la <b>Toscana</b> i indubtablement va beure del missatge naturalista dels <b>macchiaioli,</b> <b>Boldini</b> es va sentir ben aviat atret per l'ambient i la bona vida que es respirava als salons de la burgesia i de l'alta societat local.<br />
<br />
(Perdoneu aquest petit parèntesi, però no em puc estar de dir que si bé, com deia al principi, sóc un desastre a l'hora de recordar noms -i ja no dic de recordar com s'escriuen correctament segons quins noms, o cognoms, estrangers-, sí que recordo perfectament, des que ho vaig llegir i no crec que l'oblidi, el nom d'un dels professors que impartia classes a l'<b>Acadèmia de Belles Arts de Florència</b> quan <b>Boldini</b> hi va ingressar: El bon home es deia <b>Enrico Pollastrini</b>, i suposo que no cal que digui per què em va quedar gravat de seguida.)<br />
<br />
Durant un temps d'quells anys a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> va ser hoste d'una rica família britànica, la família <b>Falconer</b>, a qui el jove pintor els decorà amb motius camperols les parets d'una sala de la vil·la que aquesta família posseïa a <b>Pistoia</b>. Aquí sota n'hi ha dos detalls:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_c16TysnfVF3o6vqNZIUjLPxTWLhluDyMbG0eXgj6bFn18MFBjU8jrE04o2TFX7KdrthNUoEYezt9I3y64dvI6rHlnIGLouzOxztBTEKPO23NUNiQEUj3nkCuYmvACO9yE-S-Sn4aC8/s1600/paller.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_c16TysnfVF3o6vqNZIUjLPxTWLhluDyMbG0eXgj6bFn18MFBjU8jrE04o2TFX7KdrthNUoEYezt9I3y64dvI6rHlnIGLouzOxztBTEKPO23NUNiQEUj3nkCuYmvACO9yE-S-Sn4aC8/s320/paller.jpg" width="208px" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYTIoIQvu4VGkTEHln4674TW8heuV6mHpeh55EMnJ-JXWeENKi4fHwacnZqV-kfo4Iwwbxojj5p-IWQBeqpfPxjlh6XiEQEjuDJuQ8tAIE7pmG8NgZpEzmKqZp96vZ7XppAkkNJ6Bv0Y/s1600/Contadini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYTIoIQvu4VGkTEHln4674TW8heuV6mHpeh55EMnJ-JXWeENKi4fHwacnZqV-kfo4Iwwbxojj5p-IWQBeqpfPxjlh6XiEQEjuDJuQ8tAIE7pmG8NgZpEzmKqZp96vZ7XppAkkNJ6Bv0Y/s400/Contadini.jpg" width="210px" /></a></div><br />
Però el <b>Boldini</b> retratista no deixava de bullir en el seu interior tal i com ho demostren els següents dos retrats pertanyents a l'època d'aquesta estada a <b>Florència</b>:<br />
<br />
El realitzat, el <b>1865</b>, a l'<b>advocat Commoto</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj_1KnBSKZcxXqBVx3_dkbQexSRfkofzfTR-nPx3yIMehkhcTY1AVppe3eAVyHrfEy4haXsuvXFS7X4jhQdWVMq0wsjsGFE9MBoa7uqS0Fy2J4J4kpx_WYYF3mHC2crGShyphenhyphenqazExT_QI/s1600/Advocat+Commoto+1865.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj_1KnBSKZcxXqBVx3_dkbQexSRfkofzfTR-nPx3yIMehkhcTY1AVppe3eAVyHrfEy4haXsuvXFS7X4jhQdWVMq0wsjsGFE9MBoa7uqS0Fy2J4J4kpx_WYYF3mHC2crGShyphenhyphenqazExT_QI/s320/Advocat+Commoto+1865.jpg" width="256px" /></a></div><br />
i el del seu amic i pintor del grup <i><b>macchiaioli</b></i> <b>Cristiano Banti</b>, realitzat l'any següent: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkqdcCZaE-aMvEzue6YDDYREbkS0IuTcG1-IRvk5UBcMvecMwETnSc4B6PW9Di_6VbR4EfSv1ddVN6V2TcBPFyh7VnoG3G3vFPLkfIZSGM2Ds-mUmcBQ5HDNBxmQiXecPjwDATe7NCR0/s1600/Cristiano+Banti+1866.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkqdcCZaE-aMvEzue6YDDYREbkS0IuTcG1-IRvk5UBcMvecMwETnSc4B6PW9Di_6VbR4EfSv1ddVN6V2TcBPFyh7VnoG3G3vFPLkfIZSGM2Ds-mUmcBQ5HDNBxmQiXecPjwDATe7NCR0/s320/Cristiano+Banti+1866.jpg" width="180px" /></a></div><br />
Després de quatre anys a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> va viatjar a <b>França</b> on, a <b>París</b>, coneixeria, entre d'altres, a <b>Edgard Degas, </b>amb qui va fer, ja per sempre, una gran amistat, a <b>Alfred Sisley</b>, <b>Edouard Manet</b>, <b>Goustave Coubert</b>, <b>John Singer Sargent</b>.... És durant aquesta època, concretament l'any <b>1867</b> que va pintar a <b>Montecarlo </b>un retrat titulat <i><b>Un general espanyol</b></i>, (<b>Esteban de Seravalle de Assereto</b>), un retrat del qual se'n sentiria molt satisfet, ja que sempre el considerà com una de les seves millors obres del periode de joventut.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YK2uFZR3V6NC3gbHOdGdW7IJxp8DnjbvAQGUlD2CXI-JtfyUT56mPW76HAlY6IxL35rQfsMUio82ji8w5WEDWzqPqv0LF5nppzI7L9_EDrh_Al9uYHY09a7XlWL16LEz9iB-8Od0Bc8/s1600/General+espanyol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YK2uFZR3V6NC3gbHOdGdW7IJxp8DnjbvAQGUlD2CXI-JtfyUT56mPW76HAlY6IxL35rQfsMUio82ji8w5WEDWzqPqv0LF5nppzI7L9_EDrh_Al9uYHY09a7XlWL16LEz9iB-8Od0Bc8/s320/General+espanyol.jpg" width="255px" /></a></div><br />
Invitat per <b>William Cornwallis-West</b>, a qui havia conegut a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> es traslladà a <b>Londres</b>, on el citat aristòcrata anglès no solament va posar-li a l'abast un cèntric estudi amb tota mena de comoditats, sinó que també li va obrir les portes de l'alta societat londinenca. No obstant això, seduït per l'ambient que es vivia a la capital francesa, <b>Boldini</b> es traslladà un any després a <b>París</b> per instal·lar-s'hi, ja, de forma definitiva.<br />
<br />
Durant aquests primers anys a la capital francesa, a part dels quadres preciosistes ambientats al <b>segle XVIII</b> i que tant d'èxit tenien en aquella època -sobretot entre els rics col·leccionistes nord-americans-, com ara aquesta exquisida aquarel·la titulada <i><b>Dama davant el mirall</b></i>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw802E92OiwlbEsYz_vTaU4KUipwKhS2qaZTq82pGsOufaV5IGvwXnv9vBRfFzfGYvhxb_y6xVW_6O94K2TltlmuV6tEQlZpmQ_7dyPJ8orb2tKP9rhNYpyiTn9silCm_jHbb8C3sRb9w/s1600/Dama+davant+el+mirall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw802E92OiwlbEsYz_vTaU4KUipwKhS2qaZTq82pGsOufaV5IGvwXnv9vBRfFzfGYvhxb_y6xVW_6O94K2TltlmuV6tEQlZpmQ_7dyPJ8orb2tKP9rhNYpyiTn9silCm_jHbb8C3sRb9w/s320/Dama+davant+el+mirall.jpg" width="237px" /></a></div><br />
<b>Boldini</b> també té una sèrie de quadres de temàtica ambientada en la bullícia dels carrers parisencs i que m'agraden d'una manera molt particular, com ara aquesta vista de la <i><b>Place de Clichy</b></i> (<b>1874</b>),<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYY7FXRAZ0ggJueLVyNl-ibrKIpSK1unTscO8wiLOIEA_ZK2DYiIGqNyf5lrzTrnrz0sxkX7lhiP5Ns7GDNOh_KmC06Mn-ECCBtXiVW9pAvjyJvYQTRPRUKrF0NWiEn-WHHZus-iEpEBE/s1600/Place+Clichy%252C+1874.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="213px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYY7FXRAZ0ggJueLVyNl-ibrKIpSK1unTscO8wiLOIEA_ZK2DYiIGqNyf5lrzTrnrz0sxkX7lhiP5Ns7GDNOh_KmC06Mn-ECCBtXiVW9pAvjyJvYQTRPRUKrF0NWiEn-WHHZus-iEpEBE/s320/Place+Clichy%252C+1874.jpg" width="320px" /></a></div><br />
o aquest, titulat <i><b>Creuant el carrer</b></i> (<b>1875</b>):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcuxykztorP4OUylQ_hYymiktVSFM6dZ73hjSjd8cO_CDp5GsovYEG4k2g1EZ079Msbs1PX4Hqrw0vWJo9afWsHeSfENVEfFmGKx3BoOucZhNFU6RIedlrBhTHjsSU1i5Cceztm2bEAo/s1600/Creuant+el+carrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcuxykztorP4OUylQ_hYymiktVSFM6dZ73hjSjd8cO_CDp5GsovYEG4k2g1EZ079Msbs1PX4Hqrw0vWJo9afWsHeSfENVEfFmGKx3BoOucZhNFU6RIedlrBhTHjsSU1i5Cceztm2bEAo/s320/Creuant+el+carrer.jpg" width="263px" /></a></div><br />
o aquest <i><b>Portal a Montmarte</b></i> (<b>1880</b>):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI3YJr7Q4K5GIeFwqcEVqAt45eWF0tY4OZlA68-WP8kdxaahsyyJRAWdgTLhfU4vKH_49bfeb3Eb4WwgMMw3sqH1PZKDhA2s2e1HjBGlehKlWsFX54VvWTVmLNeUUqwwfzldYdfpwCR3c/s1600/portacina+a+Montmartre+1875.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="256px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI3YJr7Q4K5GIeFwqcEVqAt45eWF0tY4OZlA68-WP8kdxaahsyyJRAWdgTLhfU4vKH_49bfeb3Eb4WwgMMw3sqH1PZKDhA2s2e1HjBGlehKlWsFX54VvWTVmLNeUUqwwfzldYdfpwCR3c/s320/portacina+a+Montmartre+1875.jpg" width="320px" /></a></div><br />
Però hi ha un racó retratat per <b>Boldini</b> que encara m'agrada d'una manera molt més especial. És aquest, titulat <i><b>Estàtua al parc de Versalles</b></i>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjurPOTU5AwD0hm6nbBQMYGGZyA-qcmf7-3dhYhvtWqZlTgrY0aCRhoXibVhAal4Fg6wRmHM0WkDIg4JhlN7hVZTh6ZzeOzbaaMVt4XdI7Yz8xENo13HgMYuHLwZOQv7Yw-eNcWPPN8aU0/s1600/ESTTUA%257E1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjurPOTU5AwD0hm6nbBQMYGGZyA-qcmf7-3dhYhvtWqZlTgrY0aCRhoXibVhAal4Fg6wRmHM0WkDIg4JhlN7hVZTh6ZzeOzbaaMVt4XdI7Yz8xENo13HgMYuHLwZOQv7Yw-eNcWPPN8aU0/s320/ESTTUA%257E1.jpg" width="244px" /></a></div><br />
on el realisme amb què està pintada l'estàtua no està gens renyit amb una visió més artísticament creativa, que va més enllà de l'academicisme i que s'evidencia en els destacats i lluminosos colors ocres de les marcides fulles que en la tardor versallesca cauen dels arbres del parc i que suggereixen l'inexorable pas del temps davant la impertorbable immobilitat de la figura de pedra.<br />
<br />
El <b>1876</b>, <b>Boldini</b> havia viatjat a <b>Alemanya</b> per poder conèixer personalment el pintor alemany <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Adolph_Menzel"><b>Adolph von Menzel</b></a>, a qui tan admiravava i a qui li va dedicar aquest magnífic retrat:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNE5Fb3MXTURKCWS-KrwoZG3tskf0C4yo3Mdg-wVDKCNdqikQ0lZ8laf_rBuOKoEn77hscP5eR3Gi-QtH9kLeA84l6WPkVuHWijWFR4fHQDy0F7DRbaVGQRrkD-33Mu-ddUyDwEvnN1zA/s1600/Adolf+von+Menzel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="232px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNE5Fb3MXTURKCWS-KrwoZG3tskf0C4yo3Mdg-wVDKCNdqikQ0lZ8laf_rBuOKoEn77hscP5eR3Gi-QtH9kLeA84l6WPkVuHWijWFR4fHQDy0F7DRbaVGQRrkD-33Mu-ddUyDwEvnN1zA/s320/Adolf+von+Menzel.jpg" width="320px" /></a></div><br />
En aquest mateix viatge <b>Boldini</b> va desplaçar-se fins a <b>Holanda</b> per poder conèixer a fons l'obra del gran retratista que fou <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Hals"><b>Frans Hals</b></a>.<br />
<br />
L'any <b>1884</b>, <b>Boldini</b> va presentar a l'<b>Exposició de París</b> el quadre titulat <i><b>Les bugaderes</b></i>, amb el qual va obtenir la <b>Medalla d'Or</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQaJnCJY-XnloEJQlBtXSajlDCGG4hdmXUuQMRG6G6qZntm74E2smfk5eO5ZLoTNlNW2cXyhWXjE6UtLBqGHErFiNqsZtNwKuqvs5rGvNFyd3X7z0WcompJ4xtXh96gRJOpBnm5Qt7PVQ/s1600/bugaderes-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="242px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQaJnCJY-XnloEJQlBtXSajlDCGG4hdmXUuQMRG6G6qZntm74E2smfk5eO5ZLoTNlNW2cXyhWXjE6UtLBqGHErFiNqsZtNwKuqvs5rGvNFyd3X7z0WcompJ4xtXh96gRJOpBnm5Qt7PVQ/s400/bugaderes-2.jpg" width="400px" /></a></div><br />
<b>Giovanni Boldini</b>, que, com a dada curiosa, només feia <b>un metre cinquanta-quatre d'alçada</b>, ja era, amb <b>30 anys</b> acabats de fer, un pintor reconegut i admirat.<br />
<br />
Va ser a l'any <b>1886</b> quan <b>Boldini</b> va realitzar en només cinc hores el cèlebre retrat al pastel de <b>Giuseppe Verdi</b> de què s'ha parlat més amunt, ja que aquest altre,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TrPpoEMFZQ_qqj9m0qbkDp0KfCzAw8siiFiSw-DMXKyIv4G5zDQPpQaavBYsTwWxtTbScsrJZvBbLP5MkXBKcbcmlAOWLlQOuF6KZSCUQrWjDB80853jJ2KH5HR83TDoF34VWELiN8M/s1600/Verdi+%2528oli%2529+1886.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TrPpoEMFZQ_qqj9m0qbkDp0KfCzAw8siiFiSw-DMXKyIv4G5zDQPpQaavBYsTwWxtTbScsrJZvBbLP5MkXBKcbcmlAOWLlQOuF6KZSCUQrWjDB80853jJ2KH5HR83TDoF34VWELiN8M/s320/Verdi+%2528oli%2529+1886.jpg" width="251px" /></a></div><br />
realitzat a l'oli sobre tela i que va ser el que <b>Verdi</b> es va quedar, a <b>Boldini</b> no li va acabar de fer el pes.<br />
<br />
I ja que es parla de <b>Verdi</b>, suposo que potser resultarà una dada interessant pels amants de l'òpera que segueixen aquest <i><b>blog</b></i> comentar que el nostre protagonista n'era un gran entusiasta, de l'ópera, i que va ser un dels convidats a la llotja de l'<b>Scalla de Milà</b> el dia de l'estrena de l'<i><b>Otel·lo</b></i> verdià, i que, a més a més de <b>Giuseppe Verdi</b>, també va retratar el compositor <b>Giacommo Puccini</b> (<b>1886</b>),<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4TBPgrD1m3hszwV1TPt9U5cEBvG1vHkLsGQ90FVKoJHuQcSW6RqS0pV62ExobbBzO5pok-Kd1HcFs9zrWzBMZpLUO5qbJzt7ISFXDB50sPxByysQNR6flVKWvPtCxUK2XPY8ZmLX_Zxk/s1600/Puccini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4TBPgrD1m3hszwV1TPt9U5cEBvG1vHkLsGQ90FVKoJHuQcSW6RqS0pV62ExobbBzO5pok-Kd1HcFs9zrWzBMZpLUO5qbJzt7ISFXDB50sPxByysQNR6flVKWvPtCxUK2XPY8ZmLX_Zxk/s320/Puccini.jpg" width="258px" /></a></div><br />
el tenor basc-argentí <b>Florencio Constantino</b> abillat per representar el paper d'<b>Ernani</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OP1Ii9p3ZAGfr1XD72pNfk_NJbWeuvfOd0E3UQwoD7MFNL51DqDTdv9qEc2CV2i8j5H5rGrpL7yORZDJ-vGg6_pnuMQXqVh-eCwyIuQDJi7MUAcrBGPupmkar9k9XDvbo7IBcEeJmv4/s1600/Costantino+en+el+paper+d%2527Ernani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OP1Ii9p3ZAGfr1XD72pNfk_NJbWeuvfOd0E3UQwoD7MFNL51DqDTdv9qEc2CV2i8j5H5rGrpL7yORZDJ-vGg6_pnuMQXqVh-eCwyIuQDJi7MUAcrBGPupmkar9k9XDvbo7IBcEeJmv4/s320/Costantino+en+el+paper+d%2527Ernani.jpg" width="225px" /></a></div><br />
el director <b>Emanuele Muzzio</b> (c. <b>1882</b>), responsable, l'any <b>1871</b>, de la direcció de l'estrena mundial a <b>Egipte</b> de l'òpera <i><b>Aïda</b></i>, que <b>Giuseppe Verdi</b> va compondre per celebrar la inaguració del <b>Canal de Suez</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaEvYT0ci-PBdSkwjv6sKg8LY1UilgdHopM6LomhmvAZJ28oRSlbBDM-7cIltX38thBFTqi-3R1pGJeF_dCIm3oluhqBNL8VcI_4W4X3-EoG59vLRtLyf-eamLhyphenhyphenmoMPbEMaz8i2CO6xY/s1600/Emanuele+Muzio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaEvYT0ci-PBdSkwjv6sKg8LY1UilgdHopM6LomhmvAZJ28oRSlbBDM-7cIltX38thBFTqi-3R1pGJeF_dCIm3oluhqBNL8VcI_4W4X3-EoG59vLRtLyf-eamLhyphenhyphenmoMPbEMaz8i2CO6xY/s320/Emanuele+Muzio.jpg" width="236px" /></a></div><br />
la soprano italiana <b>Lina Cavalieri</b> (<b>1901</b>), la bellesa de la qual va fer que se la conegués arreu com "<i><b>La donna piu bella del mondo</b></i>", un apel·latiu, aquest, que va servir per posar el títol a la pel·lícula que, basada en la biografia d'aquesta soprano, va protagonitzar <b>Gina Lollobrigida</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZaOcqkZm7EOvBKUnz9wYgbTkITxsBO9uJZEBxzhEITCOKtWo_DlzzWUpQfOEFmgmPwOJuJlL_bIZ6T1VBj1D0ETeMenr4h8Ie4YG3xgGYQ1mXJt_iA52LB39Z3GjaXjEuGqFz5YGxh0/s1600/LIna+Cavalieri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZaOcqkZm7EOvBKUnz9wYgbTkITxsBO9uJZEBxzhEITCOKtWo_DlzzWUpQfOEFmgmPwOJuJlL_bIZ6T1VBj1D0ETeMenr4h8Ie4YG3xgGYQ1mXJt_iA52LB39Z3GjaXjEuGqFz5YGxh0/s320/LIna+Cavalieri.jpg" width="276px" /></a></div><br />
i malgrat que hi ha qui no està massa d'acord que a l'abonament del <b>Liceu</b> s'hi inclogui cada temporada un espectacle de ballet, crec que val la pena, per la bellesa del retrat<b>,</b> incloure aquí el d'una gran ballarina, <b>Cléo de Mérode</b>, la qual -fem ara una mica de bugada i diguem-ho ben fluixet- <span style="font-size: x-small;">va ser l'amant del rei belga </span><b><span style="font-size: x-small;">Leopold II</span>.</b> <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25XinFMXJH18GpcL7VQMx0FW8aR9kIcCJKbF-7zL6aunYr3xjwENcr0RrffzT6Qf0JYu4aID00bIs6-RWUQZA33F-YPXms6fVdnYrhqO9MIWNtmTcgPzbV8uVB3zeluObxphYAvjbIvY/s1600/Cl%25C3%25A9o+de+Merode+1901.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25XinFMXJH18GpcL7VQMx0FW8aR9kIcCJKbF-7zL6aunYr3xjwENcr0RrffzT6Qf0JYu4aID00bIs6-RWUQZA33F-YPXms6fVdnYrhqO9MIWNtmTcgPzbV8uVB3zeluObxphYAvjbIvY/s320/Cl%25C3%25A9o+de+Merode+1901.jpg" width="266px" /></a></div><br />
<b>Boldini</b>, doncs, al contrari d'altres pintors contemporanis seus, no va haver de passar mai per la bohèmia, ja que el seu estil casava en perfecta harmonia amb els cànons de bellesa de l'alta societat de l'època en què va viure, i si bé és cert que sempre li havia agradat estar envoltat de plaers mundans i de belleses femenines, aquest fet no va influir mai gens ni mica ni en el seu caràcter de treballador incansable ni en les ànsies d'aprendre, i és per això, per exemple, que l'any <b>1889</b> va viatjar, amb el seu amic <b>Degas</b>, a <b>Madrid</b> per aprofundir en les obres de <b>Velázquez</b>, de <b>Goya</b> i en la dels tres <b>Tiepolo</b>.<br />
<br />
El <b>1888</b> pinta el retrat d'<b>Emiliana Concha de Ossa</b>, neboda del <b>cònsul xilè</b> al <b>Vaticà</b>, un retrat conegut amb el nom de <i><b>Pastello in bianco</b></i> , ja que és un quadre realitzat al <b>pastel</b> amb tons clars (blanc, beix, rosa, blau...) i brillants, que dominen la composició. Sens dubte una de les més exquisides obres del pintor de <b>Ferrara</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKL8FbqJWtw74xo2ONKof1pZ-D6zDyhvW5hwHXDnBHekxRfp2752HzwlCHxYbVmOixWKK0s8S2-gKmIslk7B7_CEJR6aR5MCHRAdxlPt9ANmmBzQ760dM2Lik4NNI6m4oTBhT0jjL__Y/s1600/Emiliana+Concha+de+Ossa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKL8FbqJWtw74xo2ONKof1pZ-D6zDyhvW5hwHXDnBHekxRfp2752HzwlCHxYbVmOixWKK0s8S2-gKmIslk7B7_CEJR6aR5MCHRAdxlPt9ANmmBzQ760dM2Lik4NNI6m4oTBhT0jjL__Y/s400/Emiliana+Concha+de+Ossa.jpg" width="213px" /></a></div><br />
Entendreix contemplar el tímid i delicat somriure de la jove xilena que, als <b>divuit anys</b>, va posar pel pintor amb gest gairebé vacil·lant, gosaria dir que fins i tot amb un puntet de continguda entremaliadura adolescent i amb les mans, enguantades fins l'avantbraç, unides davant la falda d'un vaporós vestit de mussolina blanca, etèria com l'encara incipient maduresa de la noia, a qui <b>Boldini</b> va qualificar de "<i><b>bella com un amor</b></i>".<br />
<br />
Tant satisfet es va sentir <b>Boldini</b> amb el resultat final d'aquest retrat que se'l va quedar amb el propòsit de no vendre'l mai i, per tant, va haver de fer-ne una nova versió, que és la que hi ha reproduïda aquí sota i que va ser la que la família de la noia, pel que sembla sense estar-hi massa d'acord, es va quedar i va endur-se'n quan va tornar cap a <b>Xile</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VSzyMoeTOsWk5NFTOXTJxrOEK67NH-F40UnfTRxiB832SVZ7lwKwU6hABHkW_zuT6Gi66jlPPtatq0nsis6tAP-yFJ-wwIWUqSIk_4QrQTeiHpWm_UAKqlwVcRr55Op0y0xIfzYa8iY/s1600/Emiliana+Concha+de+Ossa-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VSzyMoeTOsWk5NFTOXTJxrOEK67NH-F40UnfTRxiB832SVZ7lwKwU6hABHkW_zuT6Gi66jlPPtatq0nsis6tAP-yFJ-wwIWUqSIk_4QrQTeiHpWm_UAKqlwVcRr55Op0y0xIfzYa8iY/s320/Emiliana+Concha+de+Ossa-2.jpg" width="173px" /></a></div><br />
Si bé <b>Boldini</b> va realitzar el <i><b>Pastello in bianco</b></i> amb la tècnica denominada <b>pastel</b>, no ho va fer, però i com és habitual, sobre suport de <b>paper</b>, sinó sobre <b>tela</b>, ja que havien sortit al mercat unes barretes de colors sintètics, les quals, segons el fabricant, es podien aplicar sobre aquest darrer suport amb els mateixos excel·lents resultats que havien donat sempre sobre paper.<br />
<br />
Malauradament, però, no va ser així i, amb el temps, els colors sobre el llenç es van anar diluint i oxidant fins al punt que calgué una llarga i minuciosa restauració per tornar a la tela els brillants colors primitius. <br />
<br />
L'any <b>2005</b> es va fer a <b>Milà</b> la presentació del quadre restaurat, del qual la vídua de <b>Boldini</b> n'havia fet donació a la <b>Pinacoteca di Brera</b> d'aquesta ciutat pocs anys després de la mort del pintor, ocorreguda l'any <b>1833</b> a <b>París</b>. Per a aquella presentació, el <b>Museu Boldini</b>, de <b>Ferrara</b>, va cedir, durant uns mesos perquè fos exposat al costat del quadre restaurat, aquest interessant treball de <b>Boldini</b> titulat <i><b>Dona de negre observant el Pastello in bianco a l'estudi del pintor</b></i>, realitzat el mateix any -<b>1888</b>- en què va pintar el <i><b>Pastello</b></i>: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pbbdjC7IqJNXyNJ68cvvNVnAnyvjg_8KDejuIHPbDUD0Bnlpt-dr2BgvfT_LOFx2G_CRRahzBWngniM34Y5UF5JwFBDmpnrzZ2zih1knxTg3fETKwWeSkt4NxeOUheRfZ8TosCuClr4/s1600/Dama+de+negre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pbbdjC7IqJNXyNJ68cvvNVnAnyvjg_8KDejuIHPbDUD0Bnlpt-dr2BgvfT_LOFx2G_CRRahzBWngniM34Y5UF5JwFBDmpnrzZ2zih1knxTg3fETKwWeSkt4NxeOUheRfZ8TosCuClr4/s320/Dama+de+negre.jpg" width="266px" /></a></div><br />
Quadre dins d'un altre quadre en el que la figura de la dona vestida de negre està inspirada, segurament, en la de la mateixa <b>Emiliana Concha</b>.<br />
<br />
La fama de <b>Boldini</b> com a retratista no parava de créixer fins al punt que, utilitzant l'expressió popular, bé podríem dir que hi havia cua per ser retrat per ell, i també perquè rebés l'encàrrec de la <b>Galleria degli Ufizzi</b>, de <b>Florència</b>, de fer-se un autoretrat destinat a la magnífica col·lecció d'autoretrats del museu florentí.<br />
<br />
Aquest, conegut com l'<i><b>Autoretrat de Montorsoli</b></i>, nom de la població italiana on va realitzar-lo el <b>1896</b>, es l'autoretrat que <b>Boldini</b> va fer-se per oferir-lo a la <b>Galleria</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNa937KabYIwtk75HfXIOnoDDLMik2SLMX8hVdf0TB3OQTzzTWfSqRdyaH0m1W07fUau0K8s0d2ZuCP-G4p9yzXgqxVsjXJkDlFEotBU5tiiQJXnNFDkPGvml_eCPLpM8KkgdaAKC-dWI/s1600/Autoretrat+Montarsoli+%25281892%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNa937KabYIwtk75HfXIOnoDDLMik2SLMX8hVdf0TB3OQTzzTWfSqRdyaH0m1W07fUau0K8s0d2ZuCP-G4p9yzXgqxVsjXJkDlFEotBU5tiiQJXnNFDkPGvml_eCPLpM8KkgdaAKC-dWI/s320/Autoretrat+Montarsoli+%25281892%2529.jpg" width="222px" /></a></div><br />
la qual, com a agrïment, va obsequiar-lo amb una reproducció del bust de marbre titulat <i><b>El cardenal</b></i>, de <b>Giovanni Bernini</b>, un bust que, anys més tard, <b>Boldini</b> retrataria en un dels molts quadres ambientats en el seu estudi:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjuut0RulTGGBmtFrDtD5xJ_qbIj03baNxGXUd1dx2nighTc_AFbD_YPTXtWKtHkKJZ9d1SdyEvhu5jzH5gAIlv0vZuGdqA3_5NIp7mhwWIqEaX_drqgksUdcpnEWz5FpXluieNQqc4g/s1600/El+Cardenal+a+l%2527estudi+del+pintor.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjuut0RulTGGBmtFrDtD5xJ_qbIj03baNxGXUd1dx2nighTc_AFbD_YPTXtWKtHkKJZ9d1SdyEvhu5jzH5gAIlv0vZuGdqA3_5NIp7mhwWIqEaX_drqgksUdcpnEWz5FpXluieNQqc4g/s320/El+Cardenal+a+l%2527estudi+del+pintor.png" width="262px" /></a></div><br />
Tot seguit es pot veure, com a exemple de personatges de la noblesa retratats per <b>Boldini</b>, el realitzat el <b>1898</b> a la controvertida infanta <i><b>doña Eulalia,</b></i> la filla petita d'<b>Isabel II</b> i, per tant, germana d'<b>Alfons XII</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFWuPtjqG9fDQqU3SiZgSPkoafmkRpd6lsD7K9dIF8sO_tiBq9e1qm0VkC1Z2_L_ZkCiMxMHk86tpv4RuD81bM48HxEsByeiFe7qVMa3VvSixAv4YndwTA1IUOeuffGUqNRIQ7zKukogQ/s1600/EULLIA%257E1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFWuPtjqG9fDQqU3SiZgSPkoafmkRpd6lsD7K9dIF8sO_tiBq9e1qm0VkC1Z2_L_ZkCiMxMHk86tpv4RuD81bM48HxEsByeiFe7qVMa3VvSixAv4YndwTA1IUOeuffGUqNRIQ7zKukogQ/s320/EULLIA%257E1.JPG" width="159px" /></a></div><br />
Educada a <b>París</b>, la <b>infanta Eulàlia</b> va ser un membre de la reialesa espanyola amb idees força avançades al temps en què li va tocar viure, fins al punt de ser coneguda com la <i><b>Infanta Republicana</b></i>, tot i que, un cop arruïnada pel seu marit, amb qui l'havien obligat a casar-se, va fixar definitivament la residència a <b>Irún</b> i acabant rendint pleitesia al general <b>Franco</b>, el qual li va oferir, el <b>1942</b>, cotxe i xofer de per vida. La <b>infanta Eulàlia</b> va morir el <b>1958</b>, i està enterrada al monestir d'<b>El Escorial</b>, al <b>Pavelló del Infants</b>.<br />
<br />
De la mateixa època <b>(1896</b>), però, és també aquest <i><b>Retrat de Madame Charles Max</b></i>, en el qual i a diferència de l'anterior, ja es pot observar el característic <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manierisme"><b>manierisme</b></a> propi de l'obra de <b>Boldini</b> a l'hora de representar les figures femenines de l'alta societat del seu temps a qui va retratar,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEkShrPoxru6kAYfUrrnR8565ucnF7v8FFe0wuswdHbcx-KTihh1I9XUSHWuM0k2wNotWwLDXsLnMclIV7KLtxVIHYTGF5K9EGIEgRkP9jFs3Xch3f0vbmmKwle_2hfbPWwucsqRcJxA/s1600/Madame+Charles+Max+1896.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEkShrPoxru6kAYfUrrnR8565ucnF7v8FFe0wuswdHbcx-KTihh1I9XUSHWuM0k2wNotWwLDXsLnMclIV7KLtxVIHYTGF5K9EGIEgRkP9jFs3Xch3f0vbmmKwle_2hfbPWwucsqRcJxA/s320/Madame+Charles+Max+1896.jpg" width="153px" /></a></div><br />
i que li va valer el suport i l'admiració d'un dels homes més influents en el món de les Arts i de les Lletres del <b>París</b> de finals del segle <b>XIX</b> i de principis del <b>XX</b>: l'extravagant <b>comte Robert de Montesquiou</b>, el qual escriuria en un article que "<i><b>l'art del retrat</b></i> [referint-se a Boldini] <i><b>no es fonamenta en la veritat fotogràfica, sinó en la barreja sobre la tela de la identitat del pintor i la del model</b></i>".<br />
<br />
En aquest retrat de l'any <b>1897</b> que es conserva al museu d'<b>Orsay</b>, de <b>París,</b> <b>Boldini</b> va pintar el <b>comte de Montesquiou</b> en una clara postura d'arrogància, de la qual el comte se'n vantava, i lluïnt, altiu, el bastó com si fos un ceptre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL4h3ATldEATgzjn5jmmnUNMRSf1aOlUu6Fz4-zD10nMx1B31zOxyRBxnkWFP8oPoszZsQcukAqMo6fFxMYg5c_X715n1OpiQv5cTROz136Y04Shdl1cvf50OrZnqkE7FyyuOAjHXeVk/s1600/Montesquiou+%25281897%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL4h3ATldEATgzjn5jmmnUNMRSf1aOlUu6Fz4-zD10nMx1B31zOxyRBxnkWFP8oPoszZsQcukAqMo6fFxMYg5c_X715n1OpiQv5cTROz136Y04Shdl1cvf50OrZnqkE7FyyuOAjHXeVk/s320/Montesquiou+%25281897%2529.jpg" width="231px" /></a></div><br />
També de l'any <b>1897</b> és aquest esplèndid retrat, sens cap mena de dubte un dels que més em sedueix:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0qYLNYXKv2fIRxI7i9Bhbdwt0Mi790S3oLRR3nuQvB1xfY9Xjw6nPUeNKOj8sIHwTgZmeIajZshMvLmIA6EaVrQpJcmhHIRyva8KoSuiRDMaKbqDxWuTN3O_DNUSb-H0H6akfqFrg38/s1600/Lady+Colin+Campbell+1897.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0qYLNYXKv2fIRxI7i9Bhbdwt0Mi790S3oLRR3nuQvB1xfY9Xjw6nPUeNKOj8sIHwTgZmeIajZshMvLmIA6EaVrQpJcmhHIRyva8KoSuiRDMaKbqDxWuTN3O_DNUSb-H0H6akfqFrg38/s320/Lady+Colin+Campbell+1897.jpg" width="268px" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i><b>Retrat de lady Colin Campbell</b></i></span></div><br />
Els ulls foscos d'aquesta dona tenen la força atractiva, com la de l'imant la té amb el ferro, que se t'enduu a un sereníssim estany de plàcides aigües, arrecerat dins un ombrívol bosc a l'hora foscant. És, el d'aquesta dona, un esguard net i segur, tendre i, alhora, valent, gens altiu... És l'esguard que il·lumina el rictus plàcid, picardiós, però decididament segur alhora, de <b>Gertrude Elizabeth Blood</b> (<b>1857-1911</b>), esdevinguda <b>lady Colin Campbell</b> quan va casar-se, el <b>1881</b>, amb lord <b>Colin Campbell</b>, membre del Parlament britànic i un dels fills del vuitè duc escocès d'<b>Argyll</b>.<br />
<br />
Pocs anys després de casar-se, concretament el <b>1884</b>, <b>Gertrude</b> va presentar una demanda de separació legal, que li va ser concedida a causa d'haver estat infectada pel seu marit amb una malaltia venèria (no ha quedat mai aclarit si va ser o no la sífilis). L'escàndol va esdevenir, no obstant, quan <b>lord Colin Campbell</b> va presentar poc després una demanda de divorci adduint, en el que es va convertir en un llarguíssim i intrincat judici en plena època victoriana, un <b>quàdruple adulteri</b> per part de la seva dona amb un <b>duc</b>, un <b>general</b>, un <b>metge</b> i un <b>cap de bombers</b>. <br />
<br />
No va ser fins el <b>1886</b> que el tribunal va dictar sentència i va fer-ho a favor de <b>lord Colin Campbell </b>concedint-li el divorci, el que va significar per a <b>Gertrude</b> l'exclosió i el rebuig dels tancats cercles victorians de l'alta societat britànica.<br />
<br />
Ella, però, que era una dona intel·ligent, enginyosa, molt brillant (parlava anglès, francès, italià i tenia coneixements d'alemany, d'espanyol i d'àrab), que era, també, una magnífica esportista, amb un físic esplendorós -i fins i tot una bona cantant!-, va decidir marcar un nou rumb a la seva vida i dedicar-se al periodisme. Les idees liberals que brandava en els articles que escrivia van ser causa de rebre ben aviat el suport incondicionl de rellevants personatges del món de la cultura, com el del dramaturg i activista <b>Bernard Shaw</b> i el del pintor nord-americà <b>James Whistler</b>.<br />
<br />
El posat amb què <b>Boldini</b> presenta el cos de <b>lady Colin Campbell</b> en aquest retrat defuig completament de la rigidesa o de l'artificiositat, trets tan característics i molt remarcats encara en aquella època en els retrats pictòrics, i la mateixa naturalitat i vivesa que vèiem irradiar del rostre de la model les trobem també en la sutil coqueteria del gest del braç esquerre, alçat per poder-se arribar amb la mà al darrere de la negra cabellera i fer-se un petit i "penúltim" retoc al recollit del cabell.<br />
<br />
En aquesta època de finals del <b>XIX</b> i de principis del <b>XX</b>, <b>Boldini</b> ja formava part de l'alta societat de la qual es va sentir tan atret al començament de la seva carrera a <b>Florència</b>.<br />
<br />
Aquí el veiem fotografiat, l'any <b>1913</b>, entremig del pintor i gran retratista francès <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Paul_C%C3%A9sar_Helleu"><b>Paul César Helleu</b></a> i de la marquesa <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Luisa_Casati"><b>Luisa Casati</b></a> durant una de les moltes festes organitzades a <b>Venècia</b> per l'excèntrica noble italiana,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV2GVojX661pvGNUz7uuKDsc1EXYQHGuzX4GgqJhpHiNWfctZDltyRlMyEUlQkqQY9k1sLn01A2aSW4ZApADrDj9D36Tb9PeKu8Vx8ctJnivo_ut6AOWWSVMKykgTR0ff68a6JCMZ6L20/s1600/Festa+veneciana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV2GVojX661pvGNUz7uuKDsc1EXYQHGuzX4GgqJhpHiNWfctZDltyRlMyEUlQkqQY9k1sLn01A2aSW4ZApADrDj9D36Tb9PeKu8Vx8ctJnivo_ut6AOWWSVMKykgTR0ff68a6JCMZ6L20/s320/Festa+veneciana.jpg" width="278px" /></a></div><br />
a la qual <b>Boldini</b> va retratar, el <b>1908</b>, vestida de negre, amb detalls de color lavanda al vestit i amb un gos llebrer, també negre, que la marquesa duu agafat amb una corretja lligada a un collar de brillants. Un dels retrats més cèlebres del pintor italià...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFxDLVV_9lKiTwDAdqdknSszTO1SiK4j7tvb1zuHh8l1yIYSDt0VS9lhVDJrlWIs3X0YIIfiebl1UqCmB_YMKTzXScaEhNBK6z1wMGgkZC53FhaKYB0rr2yq8yw1u5Ek5XBfYM42Waoeg/s1600/Marquesa+Casati.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFxDLVV_9lKiTwDAdqdknSszTO1SiK4j7tvb1zuHh8l1yIYSDt0VS9lhVDJrlWIs3X0YIIfiebl1UqCmB_YMKTzXScaEhNBK6z1wMGgkZC53FhaKYB0rr2yq8yw1u5Ek5XBfYM42Waoeg/s320/Marquesa+Casati.jpg" width="174px" /></a></div><br />
... i el que em va cridar tant l'atenció aquell dia a la Fira del llibre vell.<br />
<br />
Com a curiositat, i és que m'ha fet molta gràcia quan l'he trobat, aquí es pot veure una invitació autògrafa que l'escriptor <b>Marcel Proust</b> li va fer arribar per convidar-lo a una <i><b>première</b></i> de l'<i><b>Ópera Còmica de París</b></i> i on li deia que el passaria a buscar, amb vestit de nit, pels voltants de les 9 del vespre: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKujmHlpiu0YfmSzDE-orOWiXfZ4Ww2vwAydVC1ypdflJz5vX-9MiWAI4igXM07geglwNeIdttLMpGC6Mhp6g2NFiVK0vfipKb9vyDFDnr_xmI07ak0TwwXqI_hHaEur8kQHbwxf-U5H4/s1600/Aut%25C3%25B2graf+Prosut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="295px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKujmHlpiu0YfmSzDE-orOWiXfZ4Ww2vwAydVC1ypdflJz5vX-9MiWAI4igXM07geglwNeIdttLMpGC6Mhp6g2NFiVK0vfipKb9vyDFDnr_xmI07ak0TwwXqI_hHaEur8kQHbwxf-U5H4/s320/Aut%25C3%25B2graf+Prosut.jpg" width="320px" /></a></div><br />
I aquí el veiem, ja per fi, en una divertida caricatura de <b>Sem</b> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Goursat"><b>Georges Goursat</b></a>), fent de parella de ball amb <b>Ava Astor</b>, la que fou la primera dona del multimilionari nord-americà <b>John Jacob Astor</b>, propietari, entre d'altres béns, de l'hotel <b>Waldorf-Astoria</b> novaiorqués i víctima, quan tornava de la lluna de mel del seu segon casament, en l'enfonsament del <b>Titànic</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgED354CzGFgpcs4pB3S2ToFXAfARX3Gk1yvyruDBjZS4Nt6_-hSrOnFJK0TqEF-3UO1iV6iE-F4wbzvJlkWaTjbO4ZrN43VeU1tKXYYZfppS7LGIsODfbWjcO1gmwYWyZhqy26OPs-dt0/s1600/CAricatura+Boldini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgED354CzGFgpcs4pB3S2ToFXAfARX3Gk1yvyruDBjZS4Nt6_-hSrOnFJK0TqEF-3UO1iV6iE-F4wbzvJlkWaTjbO4ZrN43VeU1tKXYYZfppS7LGIsODfbWjcO1gmwYWyZhqy26OPs-dt0/s320/CAricatura+Boldini.jpg" width="192px" /></a></div><br />
D'<b>Ava Astor</b> -<b>Ava Lister</b> quan es va casar amb un noble anglès- és un altre dels millors retrats de <b>Boldini</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnjiJdBacDdclFI2fwp5GEdw2IiGLahpbuwYpwKbVD1TjZKWd57vrG9CgrhMfd7ANm7iyd65_o0zHe3hUlbpzTdRR5d_zRyOMn1c-93dlMYFs_H8ubsJOY9CtI9_smh_HHirUqizhd5c/s1600/La+banda+negra+%25281905%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnjiJdBacDdclFI2fwp5GEdw2IiGLahpbuwYpwKbVD1TjZKWd57vrG9CgrhMfd7ANm7iyd65_o0zHe3hUlbpzTdRR5d_zRyOMn1c-93dlMYFs_H8ubsJOY9CtI9_smh_HHirUqizhd5c/s320/La+banda+negra+%25281905%2529.jpg" width="147px" /></a></div><br />
Conegut, també, com <i><b>La banda negra</b></i>, en aquest retrat <b>Boldini </b>hi va abocar tota la destresa per captar el lleu moviment -invisible a la pintura- del peu dret de la model perquè, amb l'ajut de la mà, la part baixa del darrere del llarg vestit amb daurats brodats li llisqués amb natural elegància sobre el terra just en el moment en què la dama es girava.<br />
<br />
Tot ha esta estudiat minuciosament, fins i tot els rogencs tons del cabell de la model fan joc amb el color del pèl del gosset que se la mira, innocent, com un inconscient admirador més, i hom diria que, dins el reposat silenci de l'elegant cambra, elegància d'una estança tan sols suggerida pels daurats tons d'una cadira, es pot sentir el sedós refrec de la tela del vestit en contacte amb el polit terra.<br />
<br />
Elegància, sofisticació, gest, moviment... captats amb el que a primer cop d'ull semblen espontànies i accelerades pinzellades, unes pinzellades, tan personals, que van ser mereixedores d'un nom: <i><b>sciabolate</b></i>, que en català vindria a ser com dir <i><b>moviments de sabre</b></i>, i és aquesta aparent espontaneïtat generada per les <i><b>sciabolate</b></i>, que en alguns quadres provoquen la sensació que l'obra no està del tot acabada, una de les característiques de l'obra de <b>Boldini</b> que fan servir alguns detractors per titllar-lo de superflu quan és tot al contrari, ja que el pintor ferrarès esbossava conscienciosament i tantes vegades com calgués les obres que després plasmaria de forma definitiva sobre la tela,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkPz6MYrCV0npGCFRdlpVUP0CICpId-n7PHlJHnr9t59pGaql__pAOHThUNC83ODIsmYEa3DoxBMeKIsNU-qw0_eSYJ-uAOod0liVW4opKSZKY4iU14vYdxEn3uPPu2ePwtHJnljoQiM/s1600/Estudi+madame+doyen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkPz6MYrCV0npGCFRdlpVUP0CICpId-n7PHlJHnr9t59pGaql__pAOHThUNC83ODIsmYEa3DoxBMeKIsNU-qw0_eSYJ-uAOod0liVW4opKSZKY4iU14vYdxEn3uPPu2ePwtHJnljoQiM/s320/Estudi+madame+doyen.jpg" width="211px" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Un dels esbossos del <i><b>Retrat de Madame Doyen</b></i></span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKpnOg0gV9dFlrJwDjWbbQ792IRwBObxtkMwzbxDo0RHrXBmH2QBhRcMDsbFYeeEolurBiogua5Xc3axAsLh-Cb8IcvWnTIEYALM0cmnek-ZS69MbRVR9GCSIoHJBBZnQLZBHcK61KYSU/s1600/madame+doyen.+1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKpnOg0gV9dFlrJwDjWbbQ792IRwBObxtkMwzbxDo0RHrXBmH2QBhRcMDsbFYeeEolurBiogua5Xc3axAsLh-Cb8IcvWnTIEYALM0cmnek-ZS69MbRVR9GCSIoHJBBZnQLZBHcK61KYSU/s400/madame+doyen.+1910.jpg" width="195px" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><i><span style="font-size: x-small;">Retrat de Madame Doyen</span></i></b></div><br />
pel que bé es podria dir que totes i cadascuna de les que semblen frenètiques pinzellades eren el resultat de nombrosos estudis fets a consciència, ja que <b>Boldini</b>, com s'ha apuntat abans, era un treballador incansable i mai va deixar de ser un obsesionat de la perfecció, i que les <i><b>sciabolate</b></i> no són, ni molt menys!, pinzellades fetes amb més o menys traça però a l'atzar es pot comprovar en aquest quadre, el títol del qual podria ser una altra encertada definició de la vertigionsa eclosió del pinzell de <b>Boldini</b> sobre la tela: <i><b>Focs d'artifici:</b></i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimDU6NSxqdWg8bwyV9j8Hd_4fgW17K-5R5x43crECi1K4JQOGTTMlCSHg4jXYqfhMYqQmHfuuza5gM4uAhABbhbrntqgRSJbVZuO4EIhHOVbNGmeRwTNlSXQ8XdxDL3O6O6wnrZcxEZVo/s1600/Focs+d%2527artifici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimDU6NSxqdWg8bwyV9j8Hd_4fgW17K-5R5x43crECi1K4JQOGTTMlCSHg4jXYqfhMYqQmHfuuza5gM4uAhABbhbrntqgRSJbVZuO4EIhHOVbNGmeRwTNlSXQ8XdxDL3O6O6wnrZcxEZVo/s320/Focs+d%2527artifici.jpg" width="146px" /></a></div><br />
on el cos de la model sembla sorgir i agafar forma a partir d'un fulgurant esclat de llum i de color com el que deixen en els cels a les nits de festa els jocs de llum i de color creats per la pirotècnia.<br />
<br />
Boldini també és acusat pels seus detractors de mercantilista, però si bé és cert que es feia pagar, i força, pels retrats que se li encomanaven, així com per les obres de creació pròpia, com aquestes dues excel·lents vistes de <b>Venècia</b> tan diferents d'estil malgrat estar totes dues datades l'any <b>1895</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV3PUhfx3OM-xtCR73a3iDVOGXbZVy55hqawKt3WqutQEabDph809gywffMqAwvqDMJuLVCm_g1rUHUTNmCeL8XXbih3_niTKPjdztU9GVv_XQcrsfX47V0xVjfmVvTvP6DV-DT7nRaE/s1600/Sant+Marc+de+Ven%25C3%25A8cia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV3PUhfx3OM-xtCR73a3iDVOGXbZVy55hqawKt3WqutQEabDph809gywffMqAwvqDMJuLVCm_g1rUHUTNmCeL8XXbih3_niTKPjdztU9GVv_XQcrsfX47V0xVjfmVvTvP6DV-DT7nRaE/s320/Sant+Marc+de+Ven%25C3%25A8cia.jpg" width="221px" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzsWKr9XougiUgQg12cczmvV6C8yE9Z2gj-iemTZIePyKkxjLnpDVDPnJP22GhDAcyZwdE8Cy5ELLo3GYl_RaDHm9pNQUkoUmB4SewIkz9H5aS1WAHAG_R0DyWpCQ10WMERlxHCaph6nE/s1600/Vista+de+Ven%25C3%25A8cia.+1895.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="258px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzsWKr9XougiUgQg12cczmvV6C8yE9Z2gj-iemTZIePyKkxjLnpDVDPnJP22GhDAcyZwdE8Cy5ELLo3GYl_RaDHm9pNQUkoUmB4SewIkz9H5aS1WAHAG_R0DyWpCQ10WMERlxHCaph6nE/s320/Vista+de+Ven%25C3%25A8cia.+1895.jpg" width="320px" /></a></div><br />
hem de pensar també que el públic de <b>Boldini</b> era la mateixa acabdalada i malbataradora societat de nobles i, sobretot, de burgesos i nous rics, milionaris ostentosos que viatjaven durant llargs períodes amb personal de servei, formaven part, o n'eren els protagonistes, de les festes més fastuoses, i que en mig matí podien buidar la meitat de qualsevol de les més selectes botigues dels més selectes <i><b>boulevards</b></i> parisencs.<br />
<br />
Fent referència, gairebé al començar, de la gran passió de <b>Boldini</b> per l'ópera, s'han reproduït unes quantes imatges de retrats que el pintor va fer a diferents personatges d'aquest món, però me n'he deixat expressament una ja que, malgrat tractar-se del retrat d'una <b>mezzo-soprano</b>, la volia pel final.<br />
<br />
Es tracta d'una obra de l'any <b>1908</b> titulada <i><b>Mademoiselle Nemidoff</b></i>. La model, <b>Vera Nemidoff</b>, cantant del <b>Teatre de l'Ópera de París</b> i icona de la bellesa femenina del seu temps, va quedar immortalitzada per <b>Boldini</b> en aquest meravellós retrat. Penso que és la imatge idònia com a colofó d'aquest <i><b>post</b></i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BMK97MO7Po8yDtx9TiEFvfFwgq93JFP0hpxdmdAeyhXKUBx5kansPNLkPw4nY1EjvF-5rsTF0fDZPmX6Kb11pqUiGDbS9bKwZU4rXAT5r-ZAEngGTqDiLQqGIuiIu1jDjpOIBY0n_uQ/s1600/vera+nemidoff+1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BMK97MO7Po8yDtx9TiEFvfFwgq93JFP0hpxdmdAeyhXKUBx5kansPNLkPw4nY1EjvF-5rsTF0fDZPmX6Kb11pqUiGDbS9bKwZU4rXAT5r-ZAEngGTqDiLQqGIuiIu1jDjpOIBY0n_uQ/s400/vera+nemidoff+1910.jpg" width="204px" /></a></div><br />
Si <b>Boldini</b> té un lloc referencial en la història de la pintura com a retratista és pel seu agosarat tractament de la figura femenina representat, sobretot, en els retrats que va fer a les dones de l'alta societat del seu temps, unes dones a les quals va saber desprendre'ls-hi el rigorós encotillament -i no només el reflectit en la vestimenta- a què estaven sotmeses.<br />
<br />
Les figures femenines de <b>Boldini</b>, estilitzadament sofisticades, s'expressen, lliures i desinhibides, buscant la complicitat del pintor convençudes que només ell serà capaç de captar just en el moment precis, en aquella dècima de segon, tot l'esclat esplendorós de la seva feminitat.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">* * *</div><br />
Fins el dia <b>26</b> del proper mes de <b>juny</b>, es pot visitar a la ciutat de <b>València</b>, concretament al renovat <b>Centre del Carme</b>, la interessant exposició titulada <b><i>Retrats de la Belle Époque</i></b>, una interessantíssima mostra del retrat pictòric integrada per <b>setanta-vuit</b> obres de <b>quaranta-dos artistes</b>, datades des de finals del segle <b>XIX</b> fins a principis del <b>XX</b>.<br />
<br />
En aquesta exposició s'hi poden admirar retrats, d'entre d'altres pintors, de <b>Sorolla</b>, <b>Toulouse-Lautrec</b>, <b>Zorn</b> -<a href="http://calassur.blogspot.com/2010/03/anders-zorn-un-grandios-aquarellista.html">de qui ja se'n va parlar</a> en aquest mateix <i><b>blog</b></i>-, <b>Singer Sargent</b>, <b>Munch</b>... i tres retrats de <b>Boldini</b>: el de la <b>infanta Eulàlia</b>, el de la ballarina <b>Cléo de Mérode</b>, dels quals se n'ha parlat en aquest post, i un tercer titulat <i><b>Dona de rosa</b></i>, que podeu veure <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/File:Boldini_signora_in_rosa.jpg">en aquest enllaç</a>.<br />
<br />
Amics valencians: si en teniu l'oportunitat, no deixeu de visitar-la!<br />
<br />
Aquesta exposició viatjarà posteriorment fins a <b>Barcelona</b> per instal·lar-s'hi a l'edifici del <b>CaixaForum</b>, on hi romandrà des dels propers <b>19 de juliol</b> fins al <b>25 de setembre</b>.<br />
<br />
I ja, per acabar, em fa molta il·lusió dedicar aquest post a un gran amic: <b>Francesco Folinea</b>, italià com <b>Boldini</b>, gran admirador d'aquest pintor i també, com <b>Boldini</b>, entusiasta de l'òpera, un món del qual ell en formà part durant gairebé tota la seva vida laboral en el teatre <b>Massimo</b>, de <b>Palerm</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-49090620918250291812011-04-22T01:58:00.003+02:002012-03-11T01:43:46.558+01:00EL GRAN INICI DE LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, VIST A TRAVÉS DEL PINZELL DE HIERONYMUS BOSCH<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifrpY04hrUaEqd_MSOZcXgv8LAGz1rOK8cKm-IJOTmahntrnsEOQmv67eW8zoIiJqoxAggBuRYUlROWaNbiLOkqpnbsh1Lfbg8yDOf78qM8jBy9bkJYOrlDgGVnY8enwTj55Uq7dJijko/s1600/bach.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifrpY04hrUaEqd_MSOZcXgv8LAGz1rOK8cKm-IJOTmahntrnsEOQmv67eW8zoIiJqoxAggBuRYUlROWaNbiLOkqpnbsh1Lfbg8yDOf78qM8jBy9bkJYOrlDgGVnY8enwTj55Uq7dJijko/s320/bach.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
Ja se sap: Si per <b>Sant Joan</b> no hi pot faltar la coca o, per <b>Sant Jordi</b>, la rosa i el llibre, per Setmana Santa, <b><i>La Passió segons Sant Mateu</i></b>, una de les cimeres més altes de la música universal -sinó la que més- és present d'una manera o una altra a ca l'Assur.<br />
<br />
¿Com oblidar l'efecte que em va produir la primera vegada que la vaig escoltar després d'haver “descobert” <b>Johan Sebastian Bach</b> el dia que vaig anar al <b>Palau de la Música</b> per veure l'arpista <b>Nicanor Zabaleta</b>, que interpretava amb un conjunt de cambra francès el <b><i>Concert per a flauta i arpa</i></b>, de <b>Mozart</b>, i em vaig quedar petrificat quan aquest grup va tocar com a última peça del programa el <b><i>Concert número 6 de Brandenburg</i></b>, i vaig poder copsar, gairebé des de la primera nota, que la música de <b>Bach</b> era tot un altre món?...<br />
<br />
Les mans em feien mal de tant i tant aplaudir, i no solament -i ho dic de debò- dirigia l'aplaudiment al grup de cambra sinó que també el dirigia al gran músic alemany a qui jo, als meus vint-i-pocs anys, tenia titllat de difícil de comprendre, gairebé d'inabastable i que, en canvi, mentre l'aplaudia, em semblava veure el seu esperit, satisfet, volant i saludant amunt i avall per la preciosa sala de concerts.<br />
<br />
Ni sé les vegades i vegades que, quan em vaig comprar en format “cassette” aquesta <b>Passió,<i></i></b> que desconeixia, vaig escoltar la primera de les corals (<b><i>Kommt, ihr Töchter</i></b>) la que avui, en forma de YouTube que he confegit i que us convido a veure i a escoltar, és la protagonista d'aquest <b><i>post</i></b>!<br />
<br />
Jo no sóc, ni molt menys i com he dit moltes vegades, cap entès en música -i la veritat és que no en sóc en res, d'entès-: La música, quan m'arriba, ho fa a través de la pell, i em resulta impossible descriure l'emoció que em provoca cada vegada -però és que cada vegada, eh?!- que el cos em demana escoltar aquesta <b>Passió</b>, que arrenca amb aquest plany d'impotència per a fer front a la injustícia que es comet condemnant un home innocent i, a la vegada, admirant la fortalesa en forma de serenitat, sense un bri de desesperació, d'aquest mateix home, que sap que ha de morir de forma cruel per donar exemple de fe i per demostrar que la mort no és un final sinó un començament.<br />
<br />
Tant li fa si un és creient o no per copsar, de la mateixa manera que <b>van der Weyden</b> ho va saber manifestar a través de la Pintura en el <a href="http://calassur.blogspot.com/2010/10/rogier-van-der-weyden-el-davallament-de.html"><b><i>Davallament de la creu</i></b></a>, el que <b>Bach</b> ens manifesta a través de la Música: el dolor, sense que aquest ens faci perdre l'enteniment i la reflexió del perquè, davant la injustícia.<br />
<br />
A l'hora de voler confegir un vídeo per penjar aquesta coral a <b>YouTube</b> em va semblar que estaria bé il·lustrant-lo, precisament, a través de la visió contrària al dolor, és a dir, a través de la visió dels qui es rabegen amb el dolor dels altres, pel que vaig tenir molt clar de seguida que les figures esperpèntiques del món fantasiós i oníric que va crear <b>Hieronymus Bosch</b> podrien ser les més idònees.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIrM6oxjhNQEX-KIbd0hbhQZH515vtXWCvU4naR1HsGerzl1a9T8e8bBrzenimsGXSSX8XYesLq_5wTC6CKOuJCMr9_xBAVdx-ULkAz62kuQGRY_sEWYRO90TT8_OThHfj5CoX2Ihfvw/s1600/bosch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIrM6oxjhNQEX-KIbd0hbhQZH515vtXWCvU4naR1HsGerzl1a9T8e8bBrzenimsGXSSX8XYesLq_5wTC6CKOuJCMr9_xBAVdx-ULkAz62kuQGRY_sEWYRO90TT8_OThHfj5CoX2Ihfvw/s320/bosch.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="219" /></a></div>
<br />
Al vídeo, doncs, hi apareixen, per aquest ordre, <b>quatre olis</b> de <b>Hieronymus Bosch</b> pintats sobre taula:<br />
<br />
1. <b><i>Ecce Homo</i></b> (<b>Museu d'Art</b>, de <b>Filadèlfia</b>)<br />
2. <b><i>Ecce Homo</i></b> (<b>Städelsches Kunstinstitut</b>, de <b>Frankfurt</b>) <br />
3. <b><i>La coronació d'espines</i></b> (<b>National Gallery</b>, de <b>Londres</b>)<br />
4. <b><i>La coronació d'espines</i></b> (<b>Museu del Monestir de San Lorenzo del Escorial</b>)<br />
<br />
El primer <b>Ecce Homo</b> que hi apareix, conegut també per l'<b><i>Ecce Homo de Filadèlfia</i></b>, va ser durant molts anys atribuït a <b>H. Bosch</b>, però mitjançant unes proves <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dendrocronologia"><b>dendrocronològiques</b></a> que es van fer a aquesta taula es va demostrar que l'edat de la fusta sobre la qual es va pintar no concordava amb els anys en què va viure el pintor flamenc, ja que aquest va morir l'any <b>1516 </b>i, segons les citades proves, la fusta es calcula que era d'entre els anys <b>1557</b> i <b>1563</b>. De tota manera, però, és pràcticament segur que es tracta de la còpia d'una obra de joventut del pintor flamenc.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUqFeAcM35RIeEQeBUrYoUupj-pIJcPTH_7zBVxpZYYH46XVBvk-uNcPY3CihyVXT1bp49D-RXcTV7V-giyeTYQ27ZUQvsZG1uNvfB2yCcghZ_KxQDXs23sdQWp_91qiWpKBzTxV5KDo/s1600/ECCE_HOMO-DE-FILAD%25C3%2588LFIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUqFeAcM35RIeEQeBUrYoUupj-pIJcPTH_7zBVxpZYYH46XVBvk-uNcPY3CihyVXT1bp49D-RXcTV7V-giyeTYQ27ZUQvsZG1uNvfB2yCcghZ_KxQDXs23sdQWp_91qiWpKBzTxV5KDo/s320/ECCE_HOMO-DE-FILAD%25C3%2588LFIA.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
Al segon <b>Ecce Homo</b> del vídeo se'l coneix com l'<i><b>Ecce Homo de Frankfurt</b></i> i també com L'<b><i>Ecce Homo dels donants</i></b>, pel fet que a la part inferior esquerra de la taula hi apareixen, molt difuminades, les figures de la família que en va fer donació, unes figures que al <b>segle XVI</b> es van eliminar de la taula però que gràcies a una restauració van tornar a aparèixer, encara que molt borroses fins al punt de semblar fantasmagòriques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWBD5Kid3-BuKJO8toHau0c0Qk3nz_pdzX-w1mdZMXxoLviRT2VoaUrruL-1V5l3Bv3oRACRQFWNgl2_TQiU5qmEAmimIkOPMMG2r-IMLUQjFqLMi35RmYRdNHCCBpe5HFOdcKexJ1U-0/s1600/Ecce_Homo_dels_donants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWBD5Kid3-BuKJO8toHau0c0Qk3nz_pdzX-w1mdZMXxoLviRT2VoaUrruL-1V5l3Bv3oRACRQFWNgl2_TQiU5qmEAmimIkOPMMG2r-IMLUQjFqLMi35RmYRdNHCCBpe5HFOdcKexJ1U-0/s320/Ecce_Homo_dels_donants.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="268" /></a></div>
<br />
Com en altres taules gòtiques, en aquesta hi podem observar unes inscripcions que tenen una funció equivalent a la dels globus de les tires dels còmics, és a dir, una forma de visualitzar diàlegs entre els diferents personatges que hi surten retratats:<br />
<br />
Com si sortís de la boca de <b>Ponç Pilat</b> s'hi pot llegir: “<b><i>Ecce Homo</i></b>” (“<b><i>Heus aquí l'home</i></b>”); de la gernació que apareix a sota, “<b><i>Crufige eum</i></b>” (“<b><i>Crucifica'l</i></b>”) i, de la dels borrosos donants, “<b><i>Salve nos, Christe redemptor</i></b>” (“<b><i>Salva'ns, Crist redemptor</i></b>”).<br />
<br />
A totes dues taules hi apareix la figura torturada i vexada de <b>Jesús</b> tal com <b>Pilat</b>, segons els cànons, va mostrar-lo a la multitud abans de rentar-se les mans després d'haver sentit el crit unànim de la multitud exigint la crucifixió d'un home a qui el governador romà no havia trobat cap motiu perquè mereixés ser crucificatt, una multitud a qui el pintor retrata amb exagerades expressions facials per remarcar l'odi; una multitud que branda, amenaçadorament, llances i tota mena d'instruments punxants; una multitud representada amb estranyes vestimentes evocadores dels considerats grans enemics en aquella època del cristianisme: el <b>paganisme</b> i l'<b>Islam</b>.<br />
<br />
La tercera i la quarta de les pintures de <b>H. Bosch</b> que il·lustren el vídeo són, també, dos olis sobre taula, i totes dues, també, tenen el mateix títol: <i><b>La coronació d'espines</b></i>.<br />
<br />
La primera d'aquestes dues <i>Coronacions</i> és la que es conserva a la <b>National Gallery</b>, de <b>Londres</b>, una taula en la que la figura de Jesús apareix envoltada de quatre personatges que representen cadascun d'ells un temperament: el <b>flegmàtic</b> (a dalt a l'esquerra), <b>el melancòlic</b> (a dalt a la dreta), el <b>sanguinari</b> (a baix a l'esquerra) i el <b>colèric</b> (a baix a la dreta).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxs_T07LG9qXhJA-6UWfqvbkzBkuQqA5E0tDmbkNnzgzo9c2-a5kET9-4JIHdZ9e0JUWhIXRyoyMfL4Zu5Qw6SUKpfO4__3WR9mf6T8V0NhuK28cMKeh-U80AQdR8dRmuUmKewlOdtHZw/s1600/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxs_T07LG9qXhJA-6UWfqvbkzBkuQqA5E0tDmbkNnzgzo9c2-a5kET9-4JIHdZ9e0JUWhIXRyoyMfL4Zu5Qw6SUKpfO4__3WR9mf6T8V0NhuK28cMKeh-U80AQdR8dRmuUmKewlOdtHZw/s320/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines..jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="256" /></a></div>
<br />
Observem que el personatge que està a punt de cenyir al cap de <b>Jesús</b> la corona d'espines ha estat representat just en el moment en què la corona suggereix l'aurèola sobre el cap del reu, i observem, també, que per significar la maldat del melancòlic, ja que el gest i l'expressió del qual no són gens suggeridors de crueltat, <b>Bosch</b> l'ha pintat amb un collaret, amb punxes, de gos.<br />
<br />
Ha estat gràcies a <b>Art Project</b>, programa del que <a href="http://calassur.blogspot.com/2011/02/actualitzacio-del-post-marti-dominguez.html">ja se'n va parlar en aquest blog</a> i amb el qual es poden veure, amb excel·lent resolució gràfica. imatges ampliades de moltes de les obres d'art exposades a alguns dels museus més importants del món, que he aconseguit captar un detall del simbolisme emprat per <b>H. Bosch</b> en aquesta taula i que passa bastant desapercebut a les imatges que he trobat a la xarxa: El personatge retratat a baix a l'esquerra duu dibuixades a la toca vermella una mitja lluna i una estrella, símbols de l'<b>Islam</b> i del <b>judaisme</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDlefPIvSOykr0AM4s8wgoGM5N3t0Z_nZe4PWmwB2rgtoW2li0wMEcMsZNTrxE9BSmn2CdAQDcP0zIY4oCxvTvkJbAiRt0mX5mjZHJYVQUK42Hc3WEexcWoKEk7HNWD_-n6vBsha8Qvc/s1600/Detall+mitja+lluna+i+estrella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDlefPIvSOykr0AM4s8wgoGM5N3t0Z_nZe4PWmwB2rgtoW2li0wMEcMsZNTrxE9BSmn2CdAQDcP0zIY4oCxvTvkJbAiRt0mX5mjZHJYVQUK42Hc3WEexcWoKEk7HNWD_-n6vBsha8Qvc/s320/Detall+mitja+lluna+i+estrella.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
I ja, per fi, la darrera de les quatre taules que il·lustren el vídeo: <b><i>La coronació d'espines</i></b> conservada al <b>Museu </b>del<b> Monestir </b>de<b> San Lorenzo de El Escorial</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnzrYzDe1PGL0Vhc0ZAuvHMKTO79p1iDNx1XOyCOQOakY5wcgz3a2WFR8w4UdZwZPoSTDDf4TXyE1xFkgZeHAbV0fdEtDuWYPK2pJ1wBWLaE7LFnX42DE99enWbjuDyQWlF51S4hOHzAM/s1600/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnzrYzDe1PGL0Vhc0ZAuvHMKTO79p1iDNx1XOyCOQOakY5wcgz3a2WFR8w4UdZwZPoSTDDf4TXyE1xFkgZeHAbV0fdEtDuWYPK2pJ1wBWLaE7LFnX42DE99enWbjuDyQWlF51S4hOHzAM/s320/H._+Bosch._La_coronaci%25C3%25B3_d%2527espines+2.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10); -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" width="320" /></a></div>
<br />
A les figures d'aquestes dues darreres taules hi podem apreciar la influència de la pintura renaixentista italiana en l'obra de <b>H. Bosch</b>, el qual, segons sembla, va viatjar, pels voltants del <b>1500</b>, a <b>Venècia</b>, però l'emprempta <b>Bosch</b> s'hi manifesta de forma més que evident en les extravagants vestimentes, com és ara la del barret del personatge situat al primer pla a mà esquerra d'aquesta última taula, el qual duu a la mà un bastó amb una bola de vidre dins la qual hi ha pintada una imatge de <b>Moisès</b> (no es pot apreciar a la fotografia) per poder identificar-lo amb el <b>judaisme</b>.<br />
<br />
Un altre detall propi del genial pintor flamenc que podem observar en aquesta darrera taula és la complicada postura del botxí que posa la corona d'espines a <b>Jesús</b> ja que, per poder fer més força, el botxí té el peu dret -calçat, a més a més, amb una extravagant sabata amb plataforma- recolzat sobre la taula.<br />
<br />
En fi, així, doncs, com que la veu del dolor amb la visió dels qui s'hi rabegen ha estat el que m'ha dut a confegir aquest vídeo, si us ve de gust escoltar <b><i>Kommt, ihr Töchter</i></b>, aquesta estremidora primera coral de <b><i>La Passió segons Sant Mateu</i></b>, de <b>Johan Sebastian Bach</b>, us diria que no ho féssiu com s'acostuma a fer quan sentim una música que ens arriba al cor: amb els ulls tancats, ja que les imatges de <b>Hieronymus Bosch</b> que l'il·lustren volen ser la visió del mal, provocador del lament.<br />
<br />
Aquí teniu el vídeo, <br />
<br />
<br />
<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="311" src="http://www.youtube.com/embed/u3Jm1dE15r4?rel=0" title="YouTube video player" width="500"></iframe></center><br />
<br />
i aquí sota la traducció de la lletra:<br />
<table style="heigth: 600px; margin-left: 150px; text-align: left; width: 500px;"><tbody>
<tr><td><br />
<i><b>Kommt, ihr Töchter</b></i><br />
<br />
-Veniu, Filles, auxilieu-me en l’aflicció, vegeu!<br />
-A qui?<br />
-A l’Espòs.<br />
-Contempleu-lo! <br />
-Com?<br />
-Com un Anyell.<br />
-Mireu!<br />
-Què?<br />
-Observeu la seva Paciència.<br />
-Mireu!<br />
-On? <br />
-En els nostres pecats.<br />
-Contempleu com, per Amor i Misericòrdia,<br />
carrega la seva pròpia Creu.<br />
<br />
Oh, innocent Anyell de Déu,<br />
sacrificat a la fusta de la creu,<br />
pacient en tot moment,<br />
malgrat l’escarni i els turments.<br />
Carregues tots els nostres pecats.<br />
D’altra manera, hauríem desesperat.<br />
Compadeix-te de nosaltres, Jesús!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
I com que ja feia temps que em rondava pel cap dedicar un <b><i>post</i></b> a algú a qui m'aprecio d'una forma molt especial, avui ho puc fer amb la gairebé total i absoluta seguretat que li agradarà ja que, malgrat aquella punta d'ironia i de bon sentit de l'humor que sempre demostra en totes i en cadascuna de les pàgines del seu <i><b>blog</b></i> -<a href="http://anchaesmicasa.wordpress.com/"><b>Ancha es mi casa</b></a>-, quan parla de <b>Bach</b> se'ns mostra tal com és: una persona amb una gran cultura i, sobretot, amb una gran sensibilitat.<b> </b>Per tu, <b>José Luis</b>!<b><br />
</b>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-72015482050704196272011-02-22T04:31:00.000+01:002011-02-22T04:31:52.845+01:00ACTUALITZACIÓ DEL POST "MARTÍ DOMÍNGUEZ IL·LUSTRAT (II)" I UN RETRET AL MUSEU REINA SOFÍA, DE MADRIDQuan a principis de mes, mentre dinava, vaig llegir al diari que <b>Google</b> havia tret una nova eina digital -<a href="http://www.googleartproject.com/">Art Project</a>- per poder-nos acostar als fons artístics de disset importants museus de tot el món i poder contemplar, gràcies a imatges captades amb gran resolució, més de mil obres d'art -bàsicament de pintura-, mentre anava llegint a la notícia quins eren els museus escollits desitjava que un d'ells fos la <b>Galleria degli Ufizzi</b> perquè, n'estava segur, entre les imatges que hi hauria del citat museu no hi faltaria l'<i><b>Adoració dels Reis</b></i>, d'<b>Albert Dürer</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSkmSk3aMEgygQEeBomDM5vYCcog1a3MXUIaW_BovLC9DeD2pwAMfCS-m_DQOVQ-B4K3kRGVz3IoJIw_IWYWSM6A4BXnaOfazoFhFfv-x1aVSUKNB0V4ftTt7jUWGK7OdBnrkkW5BdrLU/s1600/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis..png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);" height="278" alt="L'Adoració dels reis de Dürer" title="L'Adoració dels reis de Dürer" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSkmSk3aMEgygQEeBomDM5vYCcog1a3MXUIaW_BovLC9DeD2pwAMfCS-m_DQOVQ-B4K3kRGVz3IoJIw_IWYWSM6A4BXnaOfazoFhFfv-x1aVSUKNB0V4ftTt7jUWGK7OdBnrkkW5BdrLU/s320/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis..png" width="320" /></a></div><br />
Com era d'esperar, el nom de la <b>Galleria degli Ufizzi</b> figurava entre els museus escollits, pel que vaig suposar que el quadre de <b>Dürer</b> també hi seria i, efectivament, quan al vespre, a casa, vaig connectar-me a l'adreça d'<b>Art Project</b> vaig veure, complagut, que <i><b>L'Adoració dels Reis</b></i>, de <b>Dürer</b>, era un dels quadres triats per la <b>Galleria degli Ufizzi</b> i que, gràcies a la bona resolució que tenia la imatge, podia treure'n un detall que il·lustrés molt millor el fragment d'un dels dos articles -concretament el segon- de <b>Martí Domínguez</b> que vaig transcriure i il·lustrar (<a href="http://calassur.blogspot.com/2010/06/marti-dominguez-illustrat-ii.html">vegeu aquí</a>), article on el biòleg i humanista valencià parlava de l'acuradíssima fidelitat amb què <b>Dürer</b> va reproduir en el citat quadre dues papallones: la <b>Cynthia cardui</b> i la <b>Colias croceus</b>.<br />
<br />
La millor imatge de les que vaig ser capaç d'aconseguir per a aquell <i><b>post</b></i> va ser aquesta:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0F0tT_pv6LTE0MGfplhniC_flDXigQSgugMPOM2x5ceSR85yWAcQQ7oGN_VqIeaRWr8SNEqlD0QNvCIMwF6Q3w8CE0Z_iVmWh6Y4as7wkEFpfYqBnQkxo7ljYjrjvJYNpeYYRjPN7Oo/s1600/Albrecht_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_mags_%2528detall%2529..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" alt="L'Adoració dels reis de Dürer (detall)" title="L'Adoració dels reis de Dürer(detall)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0F0tT_pv6LTE0MGfplhniC_flDXigQSgugMPOM2x5ceSR85yWAcQQ7oGN_VqIeaRWr8SNEqlD0QNvCIMwF6Q3w8CE0Z_iVmWh6Y4as7wkEFpfYqBnQkxo7ljYjrjvJYNpeYYRjPN7Oo/s320/Albrecht_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_mags_%2528detall%2529..jpg" width="320" /></a></div><br />
i aquesta altra és l'aconseguida gràcies a <b>Art Project:</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxQ6yV6c9gh21ylMJQ97Qrj3wQmyk2P0ubaHAwPxA94UYn1s-iZMVVZBi7GzkDUBzb0UK6-pxHZT7Y4q9vgzaWI9tumEWvI3qqZSJLjWLQvsfaNogSVzHlB0eJdbidLyoFocvmRzrLpI/s1600/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis_Mags_%2528detall%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);" height="220" alt="L'Adoració dels reis de Dürer (detall)" title="L'Adoració dels reis de Dürer(detall)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxQ6yV6c9gh21ylMJQ97Qrj3wQmyk2P0ubaHAwPxA94UYn1s-iZMVVZBi7GzkDUBzb0UK6-pxHZT7Y4q9vgzaWI9tumEWvI3qqZSJLjWLQvsfaNogSVzHlB0eJdbidLyoFocvmRzrLpI/s320/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis_Mags_%2528detall%2529.png" width="320" /></a></div><br />
<br />
La difrència és ben notable, pel que no cal dir que, a part de substituir en aquell <i><b>post</b></i> la primera imatge per aquesta darrera, he fet, també, les oportunes modificacions a la part del text on m'excusava de no haver pogut aconseguir una imatge prou nítida, i si ho he fet és perquè és un <i><b>post</b></i> del qual em sento molt satisfet, i més encara me'n sento perquè és un dels que més visites rep i més estona s'hi estan els que se'l llegeixen.<br />
<br />
<b>Art Project</b> és, sense cap mena de dubte, una magnífica eina per poder observar amb tot detall les més de <b>1.000 (!)</b> obres d'art (pintures, escultures, estampes, armadures, màscares, fotografies...) que han estat fotografiades però -<b>sempre hi ha d'haver un però</b>- he tingut una gran decepció pel que fa a les obres triades pel <b>Museu Reina Sofia</b>, de <b>Madrid</b>, ja que estava plenament convençut que tant el <i><b>Gernika</b></i>, de <b>Picasso</b>, com <i><b>El gran masturbador</b></i>, de <i><b>Salvador Dalí</b></i>, dues de les joies més valuoses que van anar a parar a aquest museu figurarien entre les obres triades..., <b>però</b> resulta que no, que d'aquest museu només hi ha imatges de l'obra de <b>Juan Gris</b>; de la <b>maqueta</b> del <b>Pavelló de la República Espanyola </b>a l'<b>Exposició</b> de <b>1937</b> a <b>París</b>, i la resta d'imatges pertanyen a fotografies de la <b>Guerra Civil</b>, que no negaré l'interès, sobretot històric, que puguin tenir, però un museu amb una col·lecció tan basta d'art modern com ho és el <b>Reina Sofía</b> (només a la <b>Fira Arco </b>celebrada enguany ha adquirit obra per valor de <b>680.000 euros</b>), bé podia haver aportat a <b>Art Project</b> un ventall molt més cromàtic i significatiu del seu valuosíssim fons.<br />
<br />
Decebedor, molt decebedor!Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-26456324640234510882011-01-11T04:10:00.001+01:002011-01-11T04:42:19.267+01:00LES MANS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLhGte7ZS6qzd734kvpW6Eu_Y2r5ai3a3A4SSqKzXz02cSPbUTCzqV0VhPU9IEKekph58Sd5aUHG87byNfUdUr89Irk7OVa7irsPsOKm3uOH6dtIceSmH2zeTNB0QrZeAuGjUyZPWrhM/s1600/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLhGte7ZS6qzd734kvpW6Eu_Y2r5ai3a3A4SSqKzXz02cSPbUTCzqV0VhPU9IEKekph58Sd5aUHG87byNfUdUr89Irk7OVa7irsPsOKm3uOH6dtIceSmH2zeTNB0QrZeAuGjUyZPWrhM/s320/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-1.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(179, 179, 179);" width="268" /></a></div><br />
<span class="letrag">F</span>a un parell o tres de mesos que vaig llegir (em sembla que va ser a <i><b>El Periódico</b></i>), una interessant entrevista que li van fer a una model publicitària , la qual deia haver fet ja més de mil espots, però no pas perquè la seva imatge encaixés dins un perfil més o menys determinat, sinó perquè aquella noia (em sap greu no recordar com es deia) tenia unes mans perfectes per a les necessitats de comunicació que aquestes poden arribar a tenir i que tan ben estudiades tenen en el món de la publicitat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDlLg9nhyphenhyphenWLa1tE8P5K17R1d5IXwSv4V9ybySYUWbqsvy1CEKyKeC857Fyau8isVgeQ4V-BDFr8xi6cJ9NECmxGXCjFOCURvn96DoZ1fAvW9nAhB8hTKfsdRRNRx4V5XUxTGcA-1xw3iw/s1600/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDlLg9nhyphenhyphenWLa1tE8P5K17R1d5IXwSv4V9ybySYUWbqsvy1CEKyKeC857Fyau8isVgeQ4V-BDFr8xi6cJ9NECmxGXCjFOCURvn96DoZ1fAvW9nAhB8hTKfsdRRNRx4V5XUxTGcA-1xw3iw/s320/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-2.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(179, 179, 179);" width="204" /></a></div><br />
Per posar un exemple, la model explicava en aquella entrevista que a la celebrada campanya del iogurt Danone (la dels “Cossos Danone”) i on hi sortia la <b>Cindy Crawford</b>, en un moment determinat, l'espectacular estrella nord-americana obria la nevera per agafar-ne un iogurt... Doncs bé, les mans que, mitjançant un primer pla, l'espectador veia que agafaven aquell iogurt no eren les de l'estrella nord-americana, sinó les d'ella, ja que publicitàriament és molt important la manera amb què l'espectador, d'una forma totalment inconscient, veu com es tracta, amb les mans, un producte.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNMM2KcdDMPFyDeAU3qXYOG0VAM0bIRyIz7YwCbhcQWBXwJbmcIkYNNr0gxhWlzz4-iP22vUhWQHVeID7J5WCg0tEsW8sfVfeEaRs2Y7uWmMdkBlqZrDWjD_Qmq6urxF3QZwjH2KL7G4s/s1600/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNMM2KcdDMPFyDeAU3qXYOG0VAM0bIRyIz7YwCbhcQWBXwJbmcIkYNNr0gxhWlzz4-iP22vUhWQHVeID7J5WCg0tEsW8sfVfeEaRs2Y7uWmMdkBlqZrDWjD_Qmq6urxF3QZwjH2KL7G4s/s320/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-3.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(179, 179, 179);" width="213" /></a></div><br />
La noia continuava explicant que agraïa al fat haver-li atorgat unes mans tan perfectes i, alhora, tan expressives fins al punt de pensar que una bona manera de demostrar aquest agraïment seria la d'aprendre el llenguatge de les mans que utilitzen els sordmuts. El va estudiar i, quan en va tenir un bon domini, va anar a una parròquia de Barcelona on cada diumenge es celebra una missa per a fidels amb aquesta discapacitat per a oferir-se com a voluntària per, des de fa deu anys i fins avui, llegir-hi les lectures.<br />
<br />
Em va emocionar molt que els sordmuts li diguessin que, amb els moviments de les mans a l'hora de confegir els signes amb què ella s'hi comunica, els semblava que aquests signes els hi arribaven dansant. Em va semblar, simplement, meravellós saber que de la mateixa manera que els que no tenim aquesta discapacitat discernim diferents matisos en les veus -i no parlem ja dels cecs, que pràcticament totes les “imatges”que els arriben de les persones són a través de la veu- la forma amb què s'expressen els signes dels sordmuts poden també provocar que els receptors hi copsin diferents matisos com per exemple que, en el cas d'aquesta model publicitària, la informació que els transmet els sembla que els hi arriba dansant.<br />
<br />
És indubtable que les mans han tingut un paper fonamental en l'evolució de l'home, ja que és gràcies a elles que aquest va poder polir les pedres per a utilitzar-les com a instrument de caça per a la seva subsistència, gràcies a elles es va poder crear la paraula escrita, i és gràcies a elles que els cirurgians poden utilitzar el bisturí o podem gaudir del so, posem per cas, d'un piano.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfArcVG5YaVRUevrYCHO1ZB_r56q43AqC1t_BVMTVZSwQYmU7ojeLGYJDX7D3R9K0LBYFk1iFK2ZSSu9G_V675ZD2m23SUXY_Z6kNtgWdGEQIy3JNBUix6pt9aTzAoeXmV3Bz_ogOPhpE/s1600/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfArcVG5YaVRUevrYCHO1ZB_r56q43AqC1t_BVMTVZSwQYmU7ojeLGYJDX7D3R9K0LBYFk1iFK2ZSSu9G_V675ZD2m23SUXY_Z6kNtgWdGEQIy3JNBUix6pt9aTzAoeXmV3Bz_ogOPhpE/s320/Javier_Arizabalo_+M%25C3%25A0-4.jpg" style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(179, 179, 179);" width="200" /></a></div><br />
La paraula <b>mà</b> és utilitzada en nombroses locucions per determinar actituds, comportaments, situacions... Diem, per exemple, que els malgastadors tenen la <b>mà foradada</b>; quan necessitem ajut demanem que ens donin <b>un cop de mà</b>; tenir les <b>mans brutes</b> o les <b>mans netes</b> no sempre té a veure amb la higiene..., i així podríem estar-nos una bona estona pensant expressions on hi intervé la paraula <b>mà</b>, però ho deixarem aquí mateix perquè no era d'això del que, des d'un bon principi, volia parlar en aquest post.<br />
<br />
No; tot plegat ha anat sorgint perquè volia parlar d'unes mans, unes mans que, malgrat ser en realitat les veritables protagonistes d'aquest <i><b>post</b></i>, m'ha fet gràcia que hi passessin un pèl desapercebudes. Em refereixo a les <b>mans</b> que figuren a les imatges amb què s'ha il·lustrat el <i><b>post</b></i>.<br />
<br />
No sé si a mida que l'heu anat llegint també heu anat ampliant aquestes imatges. Si no ho heu fet, us suggereixo que ho feu ara: amplieu-les i observeu-les amb molta atenció..., perquè s'ha de ser un gran observador si a primer cop d'ull s'endevina que no són pas els retrats d'unes mans... Bé, en realitat sí que ho són, els retrats d'unes mans, però són uns retrats pintats a l'<b>oli</b> pel pintor <b>hiperrealista</b> basc <b>Javier Arizabalo</b>, del qual, si us ve de gust, podeu veure en <a href="http://www.javierarizabalo.com/">aquesta pàgina</a> més imatges de la seva obra i, veient-les, bé podrem dir que a l'hora de pintar mans, <b>Javier Arizabalo</b> hi té la <b>mà trencada.</b>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-55030866474909252402010-12-25T07:21:00.004+01:002011-01-19T04:46:08.098+01:00BON NADAL!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s1600/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s320/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center; margin: -14px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;"><b>Capitell romànic (S. XII).</div><div style="text-align: center; margin: -10px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;">Església de Saint Trophime. Arle (Provença)</b></div><br />
<center><table><tbody>
<tr><td><i><b>Quan ve Nadal, la cançó del miracle</b></i><br />
<i><b>amb el pessebre de molsa i arboç</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en unes ganes molt vives,</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en un desig de debò</b></i><br />
<i><b>de donar coses al Noi de la Mare,</b></i><br />
<i><b>coses que vinguin de dintre del cor...</b></i></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<span class="letrag">A</span>quests versos de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, uns dels poquíssims versos que un desmemoriat com jo es sap de memòria, serviran per introduir aquesta felicitació nadalenca en forma de <i><b>post</b></i> que l'<b>Anna Maria</b> i jo hem preparat, amb la il·lusió de sempre i malgrat que aquests dies siguin dies tan propis d'anar de corcoll, per a tots els que entreu a casa nostra.<br />
<br />
La imatge que l'encapçala és la d'un capitell romànic de l'església de <b>Saint Trophime</b> (<b>Sant Tròfim</b>), d'<b>Arle</b> (<b>Provença</b>), on hi ha representada la <b>Nativitat</b>; la lectura del <b>Cant Final</b> de <i><b>El Poema de Nadal</b></i>, de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, així com un vídeo amb el primer moviment de l'<i><b>Oratori de Nadal</b></i>, de <b>Johann Sebastian Bach</b>, vídeo, aquest, il·lustrat amb pintures de <b>El Greco</b>, <b>Rubens </b>i <b>Tintoretto</b>, és la forma que hem triat per desitjar-vos a tots un bon Nadal.<br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cecece," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(206, 206, 206); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 1px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<center><b>EL POEMA DE NADAL<br />
(CANT FINAL)</b></center><br />
<i><b>Va ser una nit que va florir l'estrella,</b></i><br />
<i><b>i va néixer l'Infant!</b></i><br />
<i><b>Imaginem que fou la nit més bella,</b></i><br />
<i><b>més musical, més flamejant!...</b></i><br />
<i><b>I fa molt molt temps, molt temps, i algú ensiborna</b></i><br />
<i><b>el nostre pit, per atiar l'oblit,</b></i><br />
<i><b>per fer-nos infidels, però retorna</b></i><br />
<i><b>cada any, aquesta nit.</b></i><br />
<br />
<i><b>La nostra vanitat, prou s'afigura</b></i><br />
<i><b>que està damunt del bé i del mal,</b></i><br />
<i><b>mes no hi val ganivet, ni ànima dura,</b></i><br />
<i><b>és més forta la nit de Nadal!</b></i><br />
<i><b>Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!</b></i><br />
<i><b>Seríem tros de carn i pensament</b></i><br />
<i><b>que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para,</b></i><br />
<i><b>pell d'home arrossegada pel corrent!</b></i><br />
<i><b>Però Nadal ens ha pintat el rostre</b></i><br />
<i><b>amb un vermell precís i decidit,</b></i><br />
<i><b>i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,</b></i><br />
<i><b>de terra, de nissaga i d'esperit.</b></i><br />
<i><b>I ens dóna un punt d'humilitat de cendra</b></i><br />
<i><b>per estimar un racó dintre l'espai,</b></i><br />
<i><b>i desperta en el cor aquell blau tendre</b></i><br />
<i><b>que hem volgut escanyar i que no mor mai.</b></i><br />
<br />
<i><b>Procurem ser una mica criatures</b></i><br />
<i><b>amorosint el baladreig raspós,</b></i><br />
<i><b>i diguem: “Glòria a Déu en les altures”,</b></i><br />
<i><b>amb aquell to que ho deien els pastors.</b></i><br />
<i><b>I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,</b></i><br />
<i><b>i l'orgull de la nostra soledat,</b></i><br />
<i><b>almenys aquesta nit, fem el possible</b></i><br />
<i><b>per ser homes de bona voluntat!</b></i><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><b>Josep M. de Sagarra </b></span><i><b><br />
</b></i></div></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><img border="0" height="0" src="http://c.gigcount.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEyOTMxNjE1OTI2NzMmcHQ9MTI5MzE2MTYwNDQ1NCZwPTE4MDMxJmQ9Jmc9MSZvPWVmZTFkMTI4MzYwZTQ1ZTRiNDNm/YmM3MGEyYmQ5YjU1.gif" style="height: 0px; visibility: hidden; width: 0px;" width="0" /><embed border="0" flashvars="mycolor=003975&mycolor2=77ADD1&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=14&grad=true" height="35" name="myflashfetish" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" quality="high" salign="TL" src="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf?myid=74194644&path=2010/12/23" style="height: 35px; visibility: visible; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219" wmode="transparent"></embed><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/PoemadeNadal%28Cantfinal%29.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="340" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="340"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-3315065086272167702010-10-31T02:08:00.027+02:002010-10-31T07:05:11.549+01:00ROGIER VAN DER WEYDEN. EL DAVALLAMENT DE LA CREU<span class="letrag">A</span> tothom a qui li agrada la pintura té, per una qüestió tan senzilla com ho és allò que en diem el <b>gust personal</b>, més d'un corrent pictòric, o un o varis pintors que, en el cas que hagués de decidir d'entre tots els que han anat sorgint al llarg de la història quins són els dos o tres que més li agraden sabrien sortir-se'n més o menys airosos del pas. Ara bé, quan es tracta de dir <b>quin</b> o, per fer-ho més “senzill”, <b>quines</b> són, d'entre les que coneix, les dues o tres obres pictòriques en concret que més li agraden, la resposta ja els resultaria bastant més complicada, i molt més complicada encara seria si tenim en compte que gairebé ningú pot ser just del tot perquè són moltes les obres que molts mai hem tingut l'oportunitat de veure'n l'original.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggMlv5IW56iCmnNm677bl-p1djJYrPtGfUPets5XqfkRosb3i0X9_NNX4D2uAQRDBhRVJ8BwchC4hd2h8o2WaY2UNS-kDzyNDhm1dBSDvqrKmfq5bRtOEr9IfapPDy-JdpM4Ncmvp9Po8/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggMlv5IW56iCmnNm677bl-p1djJYrPtGfUPets5XqfkRosb3i0X9_NNX4D2uAQRDBhRVJ8BwchC4hd2h8o2WaY2UNS-kDzyNDhm1dBSDvqrKmfq5bRtOEr9IfapPDy-JdpM4Ncmvp9Po8/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden+1.jpg" width="320" /></a></div><br />
(<b>TOTES LES IMATGES D'AQUEST <i>POST</i> SÓN AMPLIABLES</b>)<br />
<br />
Fa molts anys, a <b>Barcelona</b>, quan la ja desapareguda <b>Estació de Rodalies</b> de la <b>RENFE</b> encara era un annex de l'<b>Estació de França</b> i l'entrada principal era just al davant del <b>Pla de Palau</b>, em va cridar l'atenció veure, al quiosc que hi havia gairebé a la sortida, la portada d'una revista, <i><b>Blanco y Negro</b></i>, en la qual hi havia unes fotografies a tot color d'uns rostres emmarcats pel dolor que em van impressionar, tant!, que, malgrat l'elevat preu de la revista, atenent, és clar, a la meva migrada economia en aquella època i edat (i no és que vulgui dir amb això que ara em surtin els calés de les butxaques) no em vaig poder estar de comprar-me-la.<br />
<br />
A la mateixa parada del tramvia que aleshores em duia a la vora d'on treballava, vaig obrir la revista per la pàgina on hi havia l'article, el títol del qual ja venia anunciat a la portada: <i><b>El descendimiento de la Cruz, de Rogier Van der Weyden, una de las joyas del Museo del Prado</b></i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjm0LkWowMGFCXuzcetWPf0RWLXQv2urrIrlDDvmadlG6QfE3lZ1Jj56bw4Ygc6aXKnfPjrg4cI116umMsCj8EcNmopisY-Gxu3mQKWUn6eVaaKoSyI6rjtANhrTC2V3ElZku1XzuXM24/s1600/Tramvia_Barcelona_anys_60.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjm0LkWowMGFCXuzcetWPf0RWLXQv2urrIrlDDvmadlG6QfE3lZ1Jj56bw4Ygc6aXKnfPjrg4cI116umMsCj8EcNmopisY-Gxu3mQKWUn6eVaaKoSyI6rjtANhrTC2V3ElZku1XzuXM24/s320/Tramvia_Barcelona_anys_60.jpg" style="-moz-box-shadow: 6px 6px 10px #d6d6d6;-webkit-box-shadow: 6px 6px 10px #d6d6d6;-ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#d6d6d6, direction=125,strength=10)";filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#d6d6d6, direction=125,strength=10);padding:0px" width="320" /></a></div><br />
Així va ser com vaig saber de l'existència d'aquesta meravella, una pintura davant la qual sempre que he anat a <b>Madrid</b> i he pogut fer alguna escapada al <b>Museu del Prado</b>, m'he estat llargues estones contemplant-la.<br />
<br />
Es tracta d'una <b>pintura a l'oli</b> sobre un <b>panell de fusta</b> de <b>2,20 x 2,64 m</b>., realitzada entre els anys <b>1435</b> i <b>1438</b> per exprés encàrrec del <b>Gremi de Ballesters</b> de <b>Lovaina</b>, un gremi, aquest, que per no poder fer front a la despesa que els significava encarregar, segons el gust de l'època, un retaule esculpit amb fusta policromada que representés el davallament de <b>Jesús</b> de la creu, van encarregar a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_van_der_Weyden"><b>Rogier van der Weyden</b></a> (<b>1399/1400</b> - <b>1464</b>) la realització d'una taula amb el mateix tema per a la capella que el citat gremi tenia dedicada a <b>Nostra Senyora de Fora Murs</b>, a <b>Lovaina</b>.<br />
<br />
Constància d'haver estat aquest <b>Gremi de Ballesters</b> qui va encarregar i, per tant, fer-se càrrec de les despeses d'aquest <i><b>Davallament</b></i>, en queda en les dues petites ballestes que figuren en els dos entrellaçats ornamentals <b>pintats</b> als dos extrems superiors de la part més ampla de la taula,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table style="table-layout: fixed; width: 524px; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpVg8C8EVOZpNizzOSctN2kE-AdJ27ho75DnvC2ZzH-iOW8fHOBQwDFlNsQrmPr2RkTV_bKTsDLHSYmUWKMPgyZ4P88yxtmvr-xHg5uAfyJtJYfTn1JtIkks__YWKuCdpHVHeJdd7yW7o/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpVg8C8EVOZpNizzOSctN2kE-AdJ27ho75DnvC2ZzH-iOW8fHOBQwDFlNsQrmPr2RkTV_bKTsDLHSYmUWKMPgyZ4P88yxtmvr-xHg5uAfyJtJYfTn1JtIkks__YWKuCdpHVHeJdd7yW7o/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+2).jpg" width="180" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDJKoPNpBjGCruJdfRoFaMwnuBEzDyNiJpsY7Iy6IvrkPgTCZx46NU7Fl-d5vJav9SLUFrtriNpNsH97pOXwos5Tcz4K1eoTtiIL7gB2v3GiX2H1D9zhOOWd8M9Vkz84bCtlcTbos0dq8/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+3)+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDJKoPNpBjGCruJdfRoFaMwnuBEzDyNiJpsY7Iy6IvrkPgTCZx46NU7Fl-d5vJav9SLUFrtriNpNsH97pOXwos5Tcz4K1eoTtiIL7gB2v3GiX2H1D9zhOOWd8M9Vkz84bCtlcTbos0dq8/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+3)+3.jpg" width="180" /></a></td></tr>
</tbody></table></div><br />
així com en la forma amb què l'autor va optar per a representar el cos sense vida de Jesús, que recorda la forma d'una <b>ballesta destesada</b> apuntant cap al cel després d'haver disparat la sageta, que bé podria representar l'alliberament de l'ànima i, a la vegada, la materialitat del cos humà que resta a la terra.<br />
<br />
Exactament amb la mateixa postura que <b>Jesús</b>, <b>van der Weyden</b> va pintar la de <b>Maria</b>, víctima d'un desmai, per significar, a la vegada, l'extrem dolor que la mare compartia amb el del seu fill.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5e5SdXiePrN6W-yKv-xdhtXwY_ov0lWu7QvCiu-CVuFmkzZKT7c0Czqud9yBZ_R-ccUYdQtzekco5NVTfoNMu_SLyUpw52rV3CA4gWpPlPTO78DztdwlnwCnGc7KsQec6_JtgiLPTYpI/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5e5SdXiePrN6W-yKv-xdhtXwY_ov0lWu7QvCiu-CVuFmkzZKT7c0Czqud9yBZ_R-ccUYdQtzekco5NVTfoNMu_SLyUpw52rV3CA4gWpPlPTO78DztdwlnwCnGc7KsQec6_JtgiLPTYpI/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden_(detall+1).jpg" width="320" /></a></div><br />
Les figures de <b>Sant Joan</b> i de <b>Maria Magdalena</b>, inclinades a cada extrem de la taula, fan una mena de parèntesis que engloba tot el conjunt de l'obra, de la que cal destacar, només a primera vista, la tècnica del pintor flamenc per aconseguir encaixar deu figures de mida gairebé natural en un espai tan reduït (<b>2,20 x 2,64 m.</b>) sense que l'espectador tingui la sensació d'amuntegament i, a la vegada, degut a l'efecte òptic aconseguit gràcies al tractament dels volums d'aquestes figures, li sembli estar contemplant el relleu d'una escultura.<br />
<br />
El <i><b>Davallament</b></i>, de <b>van der Weyden</b>, és una d'aquelles obres que, per bones que siguin les reproduccions fotogràfiques, aquestes no fan justícia als efectes òptics que només poden copsar-se quan es pot contemplar davant per davant.<br />
<br />
Així, per exemple, ha quedat destacat abans en negreta que els entrellaçats ornamentals situats als extrems de la taula estan <b>pintats</b>. És a dir, <b>no són de fusta</b>, com tampoc ho és la resta del marc, i per tal d'aconseguir una il·lusió òptica encara més convincent, l'autor, utilitzant el que més endavant es coneixerà com a tècnica <i><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Trompe-l%27oeil">trompe-l'oeil</a> </b></i>(<i><b>trampa a l'ull</b></i> traduït literalment en català; <i><b>trampantojo</b></i>, en castellà) fa que el noi enfilat a la creu d'on ha desclavat <b>Jesús</b> “tregui” la mà on duu els claus pel “darrere” d'un d'aquests entrellaçats pintats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhudTPRvZEaSsyBpX5lxcABz9_3hi2ceTw1duOHj5ZyNYXQE9g8TUlW-BpYl0prxwzSJHgKWL8tOJJdnW33U8dOpGIoTlEskE65rzRC5ysK-7f581VZgIqxVrVW-ZPoLzigX0ndV7_Defc/s1600/2010-10-25+00+10+34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhudTPRvZEaSsyBpX5lxcABz9_3hi2ceTw1duOHj5ZyNYXQE9g8TUlW-BpYl0prxwzSJHgKWL8tOJJdnW33U8dOpGIoTlEskE65rzRC5ysK-7f581VZgIqxVrVW-ZPoLzigX0ndV7_Defc/s1600/2010-10-25+00+10+34.jpg" width="320" /></a></div><br />
Gràcies a la utilització de la tècnica pictòrica denominada <b>a l'oli</b>, que el també pintor flamenc <b>Jan van Eick </b>(<b>1390</b>-<b>1441</b>) havia desenvolupat (i no pas inventat com s'ha vingut afirmant durant molt de temps), <b>van der Weyden</b> aconsegueix representar amb un gran realisme tota mena de detalls, com per exemple les vetes de la fusta de l'escala, o les lletres metàli·liques gravades al cinturó de <b>Maria Magdalena</b>, o les pedres ornamentals del vestit de <b>Nicodem</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKEhthcx_uH2t5i0Z9mmeq4ATYCWRZD9-T4HhAV4ja4BmHf0D2tjcKcIajPttRFkt3dEgpNHryUkfXmX1AHdoKVkSFQjVskS8FFr7oXPBpdktlGLyHZnsUQ3bnbx5H3JPFduAtwSuLMhU/s1600/2010-10-23+04+06+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKEhthcx_uH2t5i0Z9mmeq4ATYCWRZD9-T4HhAV4ja4BmHf0D2tjcKcIajPttRFkt3dEgpNHryUkfXmX1AHdoKVkSFQjVskS8FFr7oXPBpdktlGLyHZnsUQ3bnbx5H3JPFduAtwSuLMhU/s1600/2010-10-23+04+06+02.jpg" width="196" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rfWbDRy6znbOQu3LemIZn2o0sikv9RCM6UGJt50AuJl1RQ53rkGhplpeQNuvN6x9lpHJWBlsFutIwQT_d2rxtqXx9i1l60YmkJr-ewDm93OutIPkSb8hsr3a8V65us8-mLRFmSYQytg/s1600/2010-10-24+00+44+23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rfWbDRy6znbOQu3LemIZn2o0sikv9RCM6UGJt50AuJl1RQ53rkGhplpeQNuvN6x9lpHJWBlsFutIwQT_d2rxtqXx9i1l60YmkJr-ewDm93OutIPkSb8hsr3a8V65us8-mLRFmSYQytg/s1600/2010-10-24+00+44+23.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx5-v9u8usOdtQVC43qZp6wyn4_DqNGRT0qA-tft6t4x581bx_WBxO_Nq2eCfpeYvuJ_eUVmqTPkpgDXBJECDDIFhfxtntFVSkoukt2F8FbNAY51yw-gmZdfKjQ4310DiouylHO3CkNF8/s1600/2010-10-24+23+53+49.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx5-v9u8usOdtQVC43qZp6wyn4_DqNGRT0qA-tft6t4x581bx_WBxO_Nq2eCfpeYvuJ_eUVmqTPkpgDXBJECDDIFhfxtntFVSkoukt2F8FbNAY51yw-gmZdfKjQ4310DiouylHO3CkNF8/s1600/2010-10-24+23+53+49.jpg" width="320" /></a></div><br />
La tècnica de pintura a l'oli permet utilitzar pinzells d'un sol pèl i, amb ells, reproduir el detalls més mínims, com les puntes de la rossa cabellera de <b>Maria Salomé</b> o el curosíssim tractament de la barba de <b>Nicodem</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgRvS5y7jdkZ6Zj6lHFQY_Cuh6G9F8c7PXsELHN_dmrRFeQojAde-bUYHoe3RQi1tIidEHnC2PKckmF_ZzmkLcB0HA2W-ceNyOVIR1C5hPR8v1IGQydOK9Bwcs1ZxSswNLZgJxc_qHf4/s1600/2010-10-24+00+45+59.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgRvS5y7jdkZ6Zj6lHFQY_Cuh6G9F8c7PXsELHN_dmrRFeQojAde-bUYHoe3RQi1tIidEHnC2PKckmF_ZzmkLcB0HA2W-ceNyOVIR1C5hPR8v1IGQydOK9Bwcs1ZxSswNLZgJxc_qHf4/s1600/2010-10-24+00+45+59.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy-N9RYfHEqNGVR72W2ZysXXg7A3dQ1zxK8Bij65A_qqaayhhI9L9RO13VakAz4XJdvCMTW3cfm_U4g1hYvs9oByHTdczE2T6qg8LSEq2gwBHgW-PwoFzZfKnRqoeI4YFO9Fvi-MpLrfI/s1600/2010-10-24+23+35+23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy-N9RYfHEqNGVR72W2ZysXXg7A3dQ1zxK8Bij65A_qqaayhhI9L9RO13VakAz4XJdvCMTW3cfm_U4g1hYvs9oByHTdczE2T6qg8LSEq2gwBHgW-PwoFzZfKnRqoeI4YFO9Fvi-MpLrfI/s1600/2010-10-24+23+35+23.jpg" width="320" /></a></div><br />
la cara sense afaitar de Jesús,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeeAfrAzwKgigz_0DMmTyHSoagzATghBYXXFC0OP9Na2pmKtTlIwz9BZYjM5UG9se_GlHyiaO_MHihp_MSXtUVNHkgMs2c-GRlNqZ2EQea7ljxdnSRUIV-U0jnk9BLLAZ-ypRtfxdS-3U/s1600/2010-10-25+00+13+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeeAfrAzwKgigz_0DMmTyHSoagzATghBYXXFC0OP9Na2pmKtTlIwz9BZYjM5UG9se_GlHyiaO_MHihp_MSXtUVNHkgMs2c-GRlNqZ2EQea7ljxdnSRUIV-U0jnk9BLLAZ-ypRtfxdS-3U/s1600/2010-10-25+00+13+04.jpg" width="320" /></a></div><br />
les celles i les pestanyes,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNWdXDa5sFpArmyygFVvsp9SekPgk2NbkvtDT7WRca3n_NEgoMQ_ZssI2N7MIL3l1OOL7HUKZTzaEZlhCDUyTllUdVoLuISSMWrnOP9gLiUi7gl4v3Wxa7EWBTI8kiA_ZMPfU3kGxfe0Q/s1600/2010-10-14+06+03+58.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNWdXDa5sFpArmyygFVvsp9SekPgk2NbkvtDT7WRca3n_NEgoMQ_ZssI2N7MIL3l1OOL7HUKZTzaEZlhCDUyTllUdVoLuISSMWrnOP9gLiUi7gl4v3Wxa7EWBTI8kiA_ZMPfU3kGxfe0Q/s1600/2010-10-14+06+03+58.jpg" width="320" /></a></div><br />
i fins i tot el naixement del pèl púbic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzkTptm2KWtYTPd-HR0KMtM7JDDiPypRJkz0AbVpTWlJPfyjaNZ9t6Let819GHiJ11IE7ZzCPmLFItLsuvpjhrr1IQSQSQDTnV42ntNOq9ZhyphenhyphenVQ-jmbSdlhcJF8pKzwzcT8Ttj56sUa8/s1600/2010-10-17+05+46+44.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzkTptm2KWtYTPd-HR0KMtM7JDDiPypRJkz0AbVpTWlJPfyjaNZ9t6Let819GHiJ11IE7ZzCPmLFItLsuvpjhrr1IQSQSQDTnV42ntNOq9ZhyphenhyphenVQ-jmbSdlhcJF8pKzwzcT8Ttj56sUa8/s1600/2010-10-17+05+46+44.jpg" width="320" /></a></div><br />
Impressiona observar el minuciós treball amb què està reproduïda la textura dels brocats de la túnica que duu posada <b>Josep d'Arimatea</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5lmYXbNb_PS1Ixx_CnZKcFg7rohNkD6CbNUhsKViy-pT38udZ6UiZRHcrOiyTlWnxeBOHJalg6prAhSmLQ-RwEKgznTYQoqSGIWLbX1wf4eyBbQxgr9M_z0spdJ0pU9rA9ZVtEEScbY/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5lmYXbNb_PS1Ixx_CnZKcFg7rohNkD6CbNUhsKViy-pT38udZ6UiZRHcrOiyTlWnxeBOHJalg6prAhSmLQ-RwEKgznTYQoqSGIWLbX1wf4eyBbQxgr9M_z0spdJ0pU9rA9ZVtEEScbY/s1600/1.jpg" width="320" /></a></div><br />
del coll de visó,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUXFNCBNtQowohYSlf_gEJ5fkHCgXZzNuwwxs0RD9l4lC1jg2937a9FDmHhyphenhyphenQEUYDK9egHFRtee8WWY2qRUuuYrAf5tojsjAfnZOCpHvbb7k21XpeuTbk4akcHhttYR3afQq04Jb7i3IU/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUXFNCBNtQowohYSlf_gEJ5fkHCgXZzNuwwxs0RD9l4lC1jg2937a9FDmHhyphenhyphenQEUYDK9egHFRtee8WWY2qRUuuYrAf5tojsjAfnZOCpHvbb7k21XpeuTbk4akcHhttYR3afQq04Jb7i3IU/s1600/2.jpg" width="320" /></a></div><br />
i el contrast entre aquests brocats i la sedosa textura de la roba de <b>Maria Magdalena</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcg2AvJKqWXtHT233-nS4unubxlqNSvVO5XChFVdqmlIZ_dSOzDsRU2N5zAIfnGGDtqSUZVd0bpvfaC_SxXO3SjC-IOjgT5ZjNE09Aa49c3yRLx79ef-1Kire3GbvpZiQfPSALhBe594g/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcg2AvJKqWXtHT233-nS4unubxlqNSvVO5XChFVdqmlIZ_dSOzDsRU2N5zAIfnGGDtqSUZVd0bpvfaC_SxXO3SjC-IOjgT5ZjNE09Aa49c3yRLx79ef-1Kire3GbvpZiQfPSALhBe594g/s1600/3.jpg" width="320" /></a></div><br />
Sempre m'ha fet gràcia pensar, doncs, que a causa dels insuficients recursos d'aquell gremi de ballesters per poder encarregar per a l'altar de la seva capella un grup escultòric de fusta policromada, <b>van der Weyden </b>va realitzar una de les obres més impressionants de tota la història de la pintura.<br />
<br />
No obstant això, també s'ha de tenir en compte que el valor crematístic d'una pintura es mesurava, sobretot, per la quantitat de <b>lapislàtzuli</b> utilitzat, un mineral, aquest, que s'importava d'<b>Afganistan</b> i amb la pols del qual (la <b>latzurita</b>), s'obtenia un pigment de color blau que en el Renaixament tenia el <b>mateix valor que l'or</b>.<br />
<br />
Observant l'ampul·lós vestit de <b>Maria</b>, a la qual sempre se la representa vestida de blau com a símbol de puresa,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_U0S-jIOC00hDPMTaTfjNPrg4MK7V1WpB15-GIoTCdtMDBacJHK7GJ_6H1st6RemmkMZMAHXhZqQo7PNtMtfgN9oO0PNnrCfITbxs2Yq9T9ciR69xIrm_xsWXrq4eJcPBHjRAXEvszFw/s1600/2010-10-23+14+40+43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_U0S-jIOC00hDPMTaTfjNPrg4MK7V1WpB15-GIoTCdtMDBacJHK7GJ_6H1st6RemmkMZMAHXhZqQo7PNtMtfgN9oO0PNnrCfITbxs2Yq9T9ciR69xIrm_xsWXrq4eJcPBHjRAXEvszFw/s1600/2010-10-23+14+40+43.jpg" width="320" /></a></div><br />
així com en l'or del fons de la taula, típic en tota la pintura gòtica, i del magnífic brocat de la túnica de <b>Josep d'Arimatea</b>, podem deduir l'altíssim preu que va costar aquesta obra. A més a més i segons consta a la fitxa del museu del <b>Prado</b>, el <b>lapislàtzuli</b> emprat per pintar el vestit de la <b>Mare de Déu</b> està considerat dels més purs de tot el Renaixement.<br />
<br />
Observem, a la següent il·lustració, a més a més dels imaginaris parèntesis dels que es parlava abans, formats per les figures de <b>Sant Joan</b> i de <b>Maria Magdalena</b>, que una també imaginària diagonal va des de l'esguard de <b>Josep d'Arimatea</b> fins a la <b>calavera</b> que hi ha als peus de <b>Sant Joan</b>, passant per les mans de <b>Jesús</b> i de <b>Maria</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLJEbyWbQ36bHCAJA5GouG168qp5DWbAgoskYrgKzbjxPAReQCOHwU6xqdzv3KCLAC5V1oktInk6W1NFXvsVVeaJCn1eW3vvVu4zybWlc0WZOa0wj-s19hWqrz9P13YTmkjuW6zeGS-8k/s1600/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden+10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLJEbyWbQ36bHCAJA5GouG168qp5DWbAgoskYrgKzbjxPAReQCOHwU6xqdzv3KCLAC5V1oktInk6W1NFXvsVVeaJCn1eW3vvVu4zybWlc0WZOa0wj-s19hWqrz9P13YTmkjuW6zeGS-8k/s320/davallament_de_la_creu_,de_Rogier_van_der_Weyden+10.jpg" width="320" /></a></div><br />
La <b>calavera</b> representa el <b>Gólgota</b> o <b>Calvari</b>, el lloc on fou cricificat <b>Jesucrist</b> i on, segons la tradició jueva, fou enterrat <b>Adam</b>. Simbolitza, a partir de la mort i posterior resurrecció de <b>Crist</b>, la redempció del pecat original, i amb la natura que floreix al seu voltant hi ha simbolitzada la resurecció dels morts.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwwpvZlyBitV3I41-1cGAGCHoQ-yI-VHstzNDfDUvgZJpv4nREtJPolaWgx7NORLCrfo7qLdaphdZnAdOym-WfUi7L3nR94f5Wt6f6vaMR-vsxr7zw6TZfPeEH1opWpd1f2ftkrMh2iM/s1600/2010-10-23+04+20+19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwwpvZlyBitV3I41-1cGAGCHoQ-yI-VHstzNDfDUvgZJpv4nREtJPolaWgx7NORLCrfo7qLdaphdZnAdOym-WfUi7L3nR94f5Wt6f6vaMR-vsxr7zw6TZfPeEH1opWpd1f2ftkrMh2iM/s1600/2010-10-23+04+20+19.jpg" width="320" /></a></div><br />
Bé... Hem parlat de sensacions, de tècniques, d'il·lusions òptiques, de símbols..., i fins i tot de preus!, però malgrat la importància que sens dubte tenen tots els aspectes citats a l'hora de valorar aquesta pintura, retorno als meus 16 o 17 anys quan, un migdia, al passar pel davant del quiosc de l'estació del tren que agafava per anar a treballar, un poderós i invisible imant em va atraure cap a la portada de la revista <i><b>Blanco y Negro</b></i> on hi havia reproduïdes algunes imatges de les diferents expressions del dolor d'uns rostres, els rostres que resultaren ser els dels qui eren presents quan despenjaren d'una creu els cos sense vida d'un home jove que acabava de morir d'una forma tan cruenta com ho és la crucifixió, una mort provocada, sigui dit de pas, que no era tal i com tradicionalment es reflecteix en les obres d'art on tantes vegades ha estat reproduïda, ja que els condemnats eren estacats pels canells i no per les mans perquè quedessin clavats a la fusta horitzontal d'una creu, de manera que, quan alçaven la creu del terra, els reus quedaven penjats només pels canells, sobre els quals requeia tot el pes mort del cos, el que els provocava, a part d'un inimaginable dolor, una lenta agonia fins que morien d'ofec.<br />
<br />
Haver hagut de presenciar veure morir amb un patiment tan cruel un ésser estimat, és el que <b>van der Weyden </b>va saber plasmar en els rostres adolorits dels qui ho van presenciar.<br />
<br />
Tot el que fins ara s'ha anat explicant, a grans trets, sobre els valors artístics que sense cap mena de dubte hi ha -i a gavadals!- en aquesta taula, queden en un digníssim segon pla just en el moment en que l'ull de l'espectador es dirigeix als rostres dels personatges, perquè en aquests rostres hi ha la manifestació o, millor dit, les diferents manifestacions íntimes del dolor de cadascun (fixem-nos que cap d'ells dirigeix l'esguard en direcció al cos de Jesús ni a cap altre de les figures), i és la plasmació d'aquest dolor el que atrau i captiva d'aquesta obra, i aquí és, precisament, on rau el que fa d'aquest <i><b>Davallament</b></i> una de les grans joies de tota la història de la pintura.<br />
<br />
Tant li fa la qualitat així com la quantitat de <b>latzurita</b> que es va necessitar per pintar el vestit de <b>Maria</b>, quan copsem l'esfereïdora pal·lidesa del seu rostre que, a causa d'un desmai, ha perdut tot el control dels muscles de la cara:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0uOWjZZVYAGceYq9kC_NBCHtu6d5Iv9AM5uaHjKwfz_lJybU0XE6r8LHdJssXTbtoPatFQdIPabDE3KaozgqzNLdjlJ0dt94DONj1wpLWjOxKlXz4teW-_IJDy2K6qNi1-fBBuelG6c0/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0uOWjZZVYAGceYq9kC_NBCHtu6d5Iv9AM5uaHjKwfz_lJybU0XE6r8LHdJssXTbtoPatFQdIPabDE3KaozgqzNLdjlJ0dt94DONj1wpLWjOxKlXz4teW-_IJDy2K6qNi1-fBBuelG6c0/s1600/4.jpg" width="320" /></a></div><br />
Què hi fa de la perfecció amb què han estat pintats els plecs de la toca blanca que duu al cap <b>Maria de Cleofàs</b> o de la sedosa textura aconseguida en la vestimenta de <b>Maria Magdalena</b>, la qual és l'única dona de les quatre que, per simbolitzar el seu passat, duu un <b>vestit escotat</b>, si ambdues dones són la viva imatge del desconsol!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwbIR_Oc_NKS72GevCDRAVOHHwiCmXVzrhBckdC1L1ju2LhAAzBgxV3-MNcl7Tq9HDB1oVVVK6jKo2-sJAW7TNd6FOjyL97Qp9S9OE2wwI3D-RWlUb-IZ1HOc9Euv3uHcDpIuNuAvK48/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwbIR_Oc_NKS72GevCDRAVOHHwiCmXVzrhBckdC1L1ju2LhAAzBgxV3-MNcl7Tq9HDB1oVVVK6jKo2-sJAW7TNd6FOjyL97Qp9S9OE2wwI3D-RWlUb-IZ1HOc9Euv3uHcDpIuNuAvK48/s1600/5.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjdgtk6-0taEq6HlFQhesF8ffjG1JSmbgdFSR2DSGM6kZN1PM1dXBQZc5WcJq7RL9rYDfHZ4nu3JyoIX3kLXUNLO_b1rd2uH151xSPbC-SXvpNKulZABskSnqdY6z9VNOmjtOC5I4-sA/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjdgtk6-0taEq6HlFQhesF8ffjG1JSmbgdFSR2DSGM6kZN1PM1dXBQZc5WcJq7RL9rYDfHZ4nu3JyoIX3kLXUNLO_b1rd2uH151xSPbC-SXvpNKulZABskSnqdY6z9VNOmjtOC5I4-sA/s1600/6.jpg" width="320" /></a></div><br />
Quanta tendresa i compassió hi ha reflectit en el dolcíssim rostre de <b>Maria Salomé</b>!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDOi5rsOB6NlFn45oVGOOK2XnnthyPKibOT5Fk33ymLcnJOeu7LhaTBHyw7aTlb9ir5zhvgzuRwBf4eXAsiRzBE_RohS1Ok6kzrI-jgKICvX1rrdki8dEz7AaTenEnwt6ExURGTV_3Wo/s1600/8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDOi5rsOB6NlFn45oVGOOK2XnnthyPKibOT5Fk33ymLcnJOeu7LhaTBHyw7aTlb9ir5zhvgzuRwBf4eXAsiRzBE_RohS1Ok6kzrI-jgKICvX1rrdki8dEz7AaTenEnwt6ExURGTV_3Wo/s1600/8.jpg" width="320" /></a></div><br />
El que seria un tendre petarrell en la cara d'un infant, esdevé un colpidor gest en l'inútil conteniment del plor de <b>Josep d'Arimatea.</b> Qui s'hi fixa, ara, en si la vestimenta que duu pertany o no a l'època en què van succeir els fets?...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrVItZiExnuMgS8U0xeL1XiGCvpAFyk-DkRrLpfOKVErhWw2SDr1zqweHfOUOdkbNsFIpKNEUThIBd1HJoWwQzsaNnk36_dJob2Sa2F0n2AIb0DNdkxI3mB6yXv7aLhO-OYnilDcD-YKk/s1600/9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrVItZiExnuMgS8U0xeL1XiGCvpAFyk-DkRrLpfOKVErhWw2SDr1zqweHfOUOdkbNsFIpKNEUThIBd1HJoWwQzsaNnk36_dJob2Sa2F0n2AIb0DNdkxI3mB6yXv7aLhO-OYnilDcD-YKk/s1600/9.jpg" width="320" /></a></div><br />
Igual que el servent que sosté el recipient on hi duu el perfum per rentar el cos de Crist i el jove encarregat de desclavar-lo,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUT1v44h8O5GyRZmleln66N0gyTBws_g8IgYThIPl3mur0k4M7agjjsN29fXug9kHTFDjgrREgJj4drAN-KFlG1aPq3oiy7Z9WxwRbLYopGxxJ-XryZdUbKSuG5AYMy1YAYJM1tpyX2sA/s1600/10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUT1v44h8O5GyRZmleln66N0gyTBws_g8IgYThIPl3mur0k4M7agjjsN29fXug9kHTFDjgrREgJj4drAN-KFlG1aPq3oiy7Z9WxwRbLYopGxxJ-XryZdUbKSuG5AYMy1YAYJM1tpyX2sA/s1600/10.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcy2UzoNiXwVGTsyLg_vNCU5411WhdHzmd76eIKogSj9Wl10aa6N4ZZXjdWR_vPzP6VmyD3erV-10Cj2MWSLX1Tr05vLpFnzigs3gCrLWOfv6BNDQ_5biScR4383rppW6Y3ly48ishCig/s1600/11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcy2UzoNiXwVGTsyLg_vNCU5411WhdHzmd76eIKogSj9Wl10aa6N4ZZXjdWR_vPzP6VmyD3erV-10Cj2MWSLX1Tr05vLpFnzigs3gCrLWOfv6BNDQ_5biScR4383rppW6Y3ly48ishCig/s1600/11.jpg" width="309" /></a></div><br />
<b>Nicodem</b>, de qui s'ha fet abans referència pel minuciós tractament amb què està pintada la seva llarga barba, no té cap llàgrima als ulls, però impacta la sobrietat del reflexiu gest del noble i savi membre del <b>Sanedrí</b> a qui <b>Jesús</b> va profetitzar-li que seria crucificat (“<i><b>Alçat com Moisès va alçar la serp al desert</b></i>”):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqbQSQfYSTtJe5egjXKP8sDi-Mp7590jxGMDw38fWdQb4W2i3Wn86KCfT7RKEMJiZlba10cuOAmCS4EC4jMD-GaK6iR-8a1BZjt20VDfs9TD8M2aCFk4BraohNJ6C4-V7iQhupXTXZS5I/s1600/12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqbQSQfYSTtJe5egjXKP8sDi-Mp7590jxGMDw38fWdQb4W2i3Wn86KCfT7RKEMJiZlba10cuOAmCS4EC4jMD-GaK6iR-8a1BZjt20VDfs9TD8M2aCFk4BraohNJ6C4-V7iQhupXTXZS5I/s1600/12.jpg" width="257" /></a></div><br />
I ja, per fi, d'impressionant m'atreveixo a qualificar el semblant amb que està representat <b>Sant Joan</b>, el qual, tot i que està evitant que la <b>Mare de Déu</b> caigui a terra desmaiada, sembla com si fos aliè a tot el que l'envolta, i la suavitat de les seves faccions contrasten amb l'enteresa que li dóna el gest reflexiu i contingut. Tota la humanitat d'aquell apòstol predilecte de Jesús està concentrada en la transparent llàgrima que tot just li neix de l'ull envermellit, lluent i xop, propera a començar el mateix curs, galtes avall, de les altres ja vessades llàgrimes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOBZP5jOoEO5iShd6azjECVUbKLHEWMzcmTlKCNIX4g6nelhgsXNIZ4sAkUBTxn9mA_nAwRds3hfPLf_L-wE6n5VZ1v5iuALiqKQ8XlXadABPE7mSEbrZPjaSy4o6uLJbUj8343lcCCjs/s1600/13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOBZP5jOoEO5iShd6azjECVUbKLHEWMzcmTlKCNIX4g6nelhgsXNIZ4sAkUBTxn9mA_nAwRds3hfPLf_L-wE6n5VZ1v5iuALiqKQ8XlXadABPE7mSEbrZPjaSy4o6uLJbUj8343lcCCjs/s1600/13.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_41PCJ5Ovunin5mKL-nzmcKCOVKV95lMQtW3jcV7Xk1FpDIH1DaM80Glg0Nq-v8oeZmQJPxRBjJZMnuGn3SjSmV4wwONzhj3OXqZBvcXepMmreox-S-8bVtZFSHQM9V0YVyL28hlalio/s1600/14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_41PCJ5Ovunin5mKL-nzmcKCOVKV95lMQtW3jcV7Xk1FpDIH1DaM80Glg0Nq-v8oeZmQJPxRBjJZMnuGn3SjSmV4wwONzhj3OXqZBvcXepMmreox-S-8bVtZFSHQM9V0YVyL28hlalio/s1600/14.jpg" width="320" /></a></div><br />
És com un punt màgic d'aquesta taula, que impacta, atrau, captiva i..., sí; finalment ho diré: M'emociona fins al punt de fer-me plorar cada vegada que he tingut l'oportunitat de contemplar aquesta taula al <b>Museu del Prado</b>.<br />
<br />
Sense cap mena de dubte, doncs, quan em pregunten quina és la pintura que més m'agrada sempre responc que <i><b>El davallament de la creu</b></i>, de <b>Rogier van der Weyden</b>. <br />
<br />
I com que estic seguríssim que aquest <i><b>post</b></i> li agradarà d'una manera molt especial, em fa molta il·lusió dedicar-lo a la <b>Maria Assumpta</b>, la incansable blogaire a qui li van atorgar el <b>Segon Premi Cat 2010</b> en la catergoria de <b>Miscel·lània</b> pel seu blog (<a href="http://blogdeassumpta.blogspot.com/"><i><b>El blog de l'Assumpta</b></i></a>).Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-60714760199730110882010-09-21T04:49:00.001+02:002010-10-05T04:56:18.662+02:00LA MUSICA NOTTURNA DELLE STRADE DI MADRID, DE LUIGI BOCCHERINI, IL·LUSTRADA PER GOYA<span class="letrag">E</span>l cas del músic italià <b>Luigi Boccherini</b> és un clar exemple del compositor a qui se'l relaciona amb una sola obra, i en el cas de <b>Boccherini</b> ni això, ja que el <b><i>Cèlebre Minuetto</i></b> (si ara no us ve al cap la coneguda melodia <a href="http://www.epdlp.com/clasica.php?id=80">aquí en teniu un petit fragment</a>) és tan sols un dels moviments d'un quintet per a cordes, i <b>Boccherini</b>, virtuós violoncelista, va ser un prolífic (més de <b>cinc-centes</b> obres catalogades) i un refinadíssim compositor classicista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s1600/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Retrat de Luigi Boccherini" border="0" height="320" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s320/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" title="Retrat de Luigi Boccherini" width="226" /></a></div><br />
Nascut a la <b>Toscana</b> (<b>Lucca, 1743</b>) en una família de músics, <b>Boccherini</b> va anar formant-se com a músic a <b>Roma</b>, <b>Viena</b> i <b>Milà</b>, ciutat aquesta on s'integrà en un quartet de cordes que el va dur a fer gires per <b>Itàlia</b> i per <b>França</b>.<br />
<br />
És a <b>París</b> on, l'any <b>1768</b>, coneix l'ambaixador espanyol a la capital francesa, el qual el convenç per anar a la Cort de <b>Madrid</b>, i si bé, degut a les empentes i als cops de colzes dels músics que ja en formaven part, no va poder entrar al servei del rei <b>Carles III</b>, sí que va aconseguir entrar, el <b>1770</b>, al servei del germà petit d'aquest, l'Infant <b>Lluís Antoni de Borbó i Farnesio</b>, el qual, instal·lat al palau que manà contruir a l'arquitecte <b>Ventura Rodríguez</b> a la petita localitat madrilenya de <b>Boadilla del Monte</b>, vivia envoltat d'una petita Cort d'artistes, que es va endur amb ell sis anys després quan, obligat pel seu germà <b>Carles III</b> a fer un <b>matrimoni morganàtic</b>, va traslladar-se al poblet de <b>Arenas de San Pedro</b> (<b>Àvila</b>), allunyat, per tant, de la <b>Cort de Madrid</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s1600/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Palau Boadilla del Monte" border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s400/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" title="Palau Boadilla del Monte" width="400" /></a></div><br />
No obstant aquest allunyament, l'obra de <b>Boccherini</b>, amb una gran influència de <b>Haydn</b>, va ser coneguda arreu d'Europa, i els setze anys que va estar al servei del noble espanyol van ser per a ell molt productius.<br />
<br />
És d'aquesta època a <b>Arenas de San Pedro</b>, concretament de l'any <b>1780</b>, una composició que a mi em té el cor robat: Es tracta del quintet per a cordes titulat <b><i>Musica Notturna delle Strade di Madrid</i></b>, una peça descriptiva que ens transporta al <b>Madrid</b> del segle <b>XVIII</b>.<br />
<br />
Boccherini utilitza en els <b>dos brevísims primers moviments</b> els violins per imitar el so del toc de campana anunciant l'Ave Maria (en aquest cas en pizzicato) i el so del tambor.<br />
<br />
En el <b>tercer moviment</b> (<b><i>El minuet dels cecs</i></b>) fa que el violoncelista deixi l'arquet i utilitzi el violoncel com si fos una guitarra. Els pizzicatos del violoncel imitant la guitarra aporten un afegit alegre i festiu al ja de per si animós ritme d'aquest minuet, que en el vídeo que he penjat al <b>YouTube</b> que trobareu més avall (sí, sí: he fet un vídeo per penjar a <b>YouTube</b>!), he <i>vestit</i> amb les delicioses pintures amb què <b>Goya</b> va plasmar l'idíl·lic ambient del <b>Madrid</b> festiu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s1600/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La pradera de San Isidro" border="0" height="191" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s400/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" title="La pradera de San Isidro" width="400" /></a></div><br />
En el <b>quart moviment</b> (<b><i>El rosari</i></b>), en clar contrast amb el <b>tercer</b>, la música esdevé summament recollida, i és per això que, al vídeo, l'he il·lustrat amb detalls dels imponents <b>frescos</b> que <b>Goya</b> va pintar a la petita cúpula de l'<b>Emita de San Antonio de la Florida</b>, a la riba del riu <b>Manzanares</b> al seu pas per <b>Madrid</b>, i després amb quadres on el pintor aragonès hi va reflectir la quotidianitat i molts aspectes de la vida sòrdida d'aquell temps (obrers, presons, processons amb penitents autoflagelant-se, manicomis. judicis de la Inquisició, un incendi a la nit..., i fins i tot aquelarres!).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s1600/Incendi_de_nit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Incendi de nit" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s400/Incendi_de_nit.jpg" title="Incendi de nit" width="302" /></a></div><br />
Al <b>cinquè moviment</b>, la música de <b>Boccherini</b> ens retorna al bullici amb un animat cercavila (<b><i>Passa calle</i></b>), que no m'he pogut estar d'il·lustrar-lo, entre d'altres, amb <b><i>El venedor de terrissa</i></b>, un cartró, conservat al <b>Museu de El Prado</b>, que va servir per fer-ne dos tapissos, i que és una de les escenes costumistes que particularment més m'agraden de <b>Goya</b>: <br />
<br />
Davant la parada que un venedor de terrissa (<b>valencià</b>, segons va deixar escrit<b> Goya</b>) hi té instal·lada al terra, hi passa una carrossa ocupada per una dama, a qui veiem tot just insinuada a través de la finestra. Sense adonar-nos-en, els ulls ens fan anar apreciant els esplèndids daurats de la mantellina i del penjoll d'una de les compradores, així com dels ornaments dels uniformes dels lacais... Daurats als blancs, als verds i al vermell de les brillants casaques amb què van uniformats els servents, uns daurats que no eviten copsar la lluentor de la terrissa exposada al terra, sobre palla, al costat del posat indiferent d'un gos mig endormiscat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s1600/El_venedor_de_terrissa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El venedor de terrissa" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s400/El_venedor_de_terrissa.jpg" title="El venedor de terrissa" width="342" /></a></div><br />
Al <b>sisè i curtíssim moviment</b>, el violí que imita l'inquietant so del timbal dels soldats que marxen, de nit, cap a la retreta m'ha fet pensar en una de les meravelles pictòriques de tota la <b>Història de l'Art</b>; un dels quadres que havia vist reproduït multitud de vegades en làmines, però que em va deixar garratibat la primera vegada que el vaig veure <i>in situ</i>: <b><i>El 3 de maig a Madrid</i></b>, conegut també com <b><i>Els afusellaments de la Moncloa</i></b>, o <b><i>de la muntanya del Príncep Pius</i></b>, un quadre on la llum hi té una intervenció essencial, ja que la claror provinent del fanal encès que hi ha als peus del piquet d'execució va creixent d'intensitat fins esdevenir, en arribar al paredó, l'esgarrifosa abraçada gèlida de la mort. Un homenatge amb totes les de la llei <span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><span style="font-size: small;">fet a base de fortes pinzellades amb un domini de la tècnica fora de tota discussió, però que de cap de les maneres volen ser el mitjà per a entabanar-nos amb estereotipades aureoles heroiques. Aquí no hi ha concessions: Hi ha la mort esperant sentir el crit de "Foc!"</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s1600/El_tres_de_maig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El tres de maig" border="0" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s400/El_tres_de_maig.jpg" title="El tres de maig" width="400" /></a></div><br />
I de nou el contrast: Al <b>setè moviment</b>, <b>Boccherini </b>apunta amb elegant marcialitat la retirada de la tropa, pel que al vídeo hi veurem “desfilar” una sèrie de personatges gràcies a una de les facetes on més va excel·lir <b>Goya</b>: el retrat i, quan es parla del <b>Goya-retratista</b> de seguida ens ve al cap el magistral <b><i>Retrat de la família de Carles IV</i></b>, un prodigi de captació de la profunditat psicològica de tots i cadascun dels personatges que en formen part, i, continuant agombolats pel majestuós ritme d'aquest darrer moviment, podrem apreciar, també, a través del retrat d'<b>Isabel Porcel</b> i del de la <b>duquessa d'Alba</b>, el prodigiós domini de la tècnica de <b>Goya</b> a l'hora de plasmar a les seves teles no solament els colors dels teixits sinó també les textures de les vestimentes dels personatges de l'època a qui va retratar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s1600/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La família de Carles IV" border="0" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s400/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" title="La família de Carles IV" width="400" /></a></div><br />
<br />
El darrer dels quadres que he triat és el <b><i>Retrat de la família de l'Infant Lluís Antoni</i></b>, un quadre que <b>Goya</b>, que encara no era el pintor de la Cort espanyola, va pintar a <b>Arenas de San Pedro</b>, i si ho he fet és perquè, a part que, com a curiositat es pot apreciar la increïble semblança del perfil de l'<b>Infant</b> amb el de <b>Joan Carles I</b>, <b>Goya</b> s'hi va retratar ell mateix (a baix, a mà esquerra) i també hi va retratar <b>Luigi Boccherini</b>, que és el personatge que, de perfil, apareix, dret, en primer pla al final del vídeo.<br />
<br />
<br />
<center><object height="350" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Espero i desitjo, doncs, que aquesta deliciosa música de <b>Boccherini</b> il·lustrada per <b>Goya</b> hagi estat del vostre gust.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-83721193032124198392010-06-11T19:01:00.016+02:002011-02-22T04:20:35.494+01:00MARTÍ DOMÍNGUEZ, IL·LUSTRAT (II)Fa uns quants dies, l'amic <b>Titus</b>, l'autor del blog <b><i>El imperio de los sinsentidos</i></b>, va publicar-hi un <b><i>post</i></b> on hi va transcriure tot sencer un article titulat <b><i><a href="http://elblogdetitus.blogspot.com/2010/05/pachelbel-guardiola-i-marti-dominguez.html">Pachelbel, Guardiola i Martí Domíngez</a></i></b>, un article que el<b> biòleg</b> i <b>catedràtic</b> de <b>Periodisme</b> de la <b>Universitat</b> de <b>València</b>, <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/dominguezm/index.php">Martí Domínguez</a></b>, va escriure per a l'edició valenciana de <b><i>El País</i></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhNU4Zk6PaaDTz12hQELUI9UPjypdeqfFPQlFtfL9Nm1-vIlQEwJxnljQdth-xS4tM1WS-TpFPMIid4oQfGxYzYGEjJf7FP31lzyGB75qo8rPis5u9B6LbznrqUxFQMZrnVjsX3l_wP_o/s1600/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_meravelles._Portells_tancats..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhNU4Zk6PaaDTz12hQELUI9UPjypdeqfFPQlFtfL9Nm1-vIlQEwJxnljQdth-xS4tM1WS-TpFPMIid4oQfGxYzYGEjJf7FP31lzyGB75qo8rPis5u9B6LbznrqUxFQMZrnVjsX3l_wP_o/s200/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_meravelles._Portells_tancats..jpg" title="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies" width="186" /></a></div><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #3d85c6;">Hieronymus Bosch. Tríptic </span><i style="color: #3d85c6;">El jardí de les delícies</i><span style="color: #3d85c6;"> (portells tancats)</span></span></div><br />
En el citat article i malgrat definir-se com a poc seguidor del futbol, <b>Martí Domínguez</b> explicava que, gràcies a la seriositat, al rigor, a un controlat entusiasme, amb l'afegit d'una assenyada dosi d'humilitat i d'exquisida educació al front d'un jove i entusiasta equip de futbol, en <b>Pep Guardiola</b> havia aconseguit que l'activista cultural i editor <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Climent_i_Corber%C3%A0">Eliseu Climent</a></b>, així com ell mateix, dues persones poc, o gens, interessades en aquest esport, ara seguissin, amb interès, el brillant joc que practica el <b>Barça</b>.<br />
<br />
Sóc, des de fa temps -ja no sé quantes vegades ho he dit-, un entusiasta admirador de <b>Martí Domínguez</b>, del qual n'he parlat ja en tres <b><i>posts</i></b>: El primer, al blog <b><i>Samfaina d'Arts</i></b>, on el 16 d'abril del 2008, en un post titulat <b><i><a href="http://samfainadarts.blogspot.com/2008/04/des-de-fa-molts-i-molts-anys-per-molts.html">Una recomanació per Sant Jordi</a></i></b>, parlava abastament de <b><i>Bestiari</i></b>, una recopilació en forma de llibre d'una sèrie d'articles que <b>Martí Domínguez</b> va publicar al setmanari valencià <b><i>El Temps</i></b>; el segon, publicat, també a <b><i>Samfaina d'Arts</i></b> el dia 22 d'abril del 2009 i titulat <b><i><a href="http://samfainadarts.blogspot.com/2009/04/no-novetats-sant-jordi-i-ii.html">No-novetats Sant Jordi 2009 (i II)</a></i></b>, on feia esment de <i><b>Les confidències del comte de Buffon</b></i>, la primera novel·la de <b>Martí Domínguez</b>, amb la qual va guanyar, el 1997, el <b>Premi Andròmina</b> de narrativa, i un tercer titulat <a href="http://calassur.blogspot.com/2009/10/marti-dominguez-illustrat.html">Martí Domínguez, il·lustrat</a>, ja més recent i publicat aquí, a <b><i>Ca l'Assur</i></b>, el 13 d'octubre del 2009, on vaig transcriure i il·lustrar amb fotografies un dels articles que conformen el llibre <b><i>Bestiari</i></b>, un article on <b>Martí Domínguez</b> parlava dels <b>corniols</b>, i ho vaig fer per mostrar -i per demostrar- que, a partir de qualsevol tema relacionat amb la <b>Natura</b> com era el cas, en aquell article, dels <b>corniols</b>, unes senzilles flors que creixen en hàbitats boscosos, <b>Martí Domínguez</b> ofereix al lector tot un gavadal d'informació relacionada amb les <b>Arts plàstiques</b>, la <b>Literatura</b> i les <b>Humanitats</b> en general per tal d'incitar la curiositat del lector.<br />
<br />
Una cosa força semblant al que em passa amb <b>J. S. Bach</b>, que quan escolto alguna de les magnífiques composicions que ens va llegar, em costa que em vingui de gust escoltar obres d'altres compositors, quan rellegeixo algun article de <b><i>Bestiari</i></b>, estrany és que no en rellegeixi un altre i un altre i un altre..., i que sempre hi trobi nous al·licients que m'engresquen la curiositat.<br />
<br />
Pocs dies després, doncs, que en <b>Titus</b> publiqués l'article esmentat, la <b>Pilar</b>, al <b><i>blog</i></b> que publica sota el títol de <b><i><a href="http://mm-actualidad.blogspot.com/">Pequeño formato</a></i></b>, parlava, en un <b><i>post</i></b>, de <b><i>Els set pecats capitals</i></b>, una taula pintada per <b>Hieronymus Bosch</b>, conegut també com <b>El Bosco</b>, taula que pot admirar-se, junt amb d'altres i magnífiques obres del pintor flamenc, al <b>Museu del Prado</b>, un <b><i>post</i></b>, aquest de la <b>Pilar</b>, que em va recordar immediatament un dels articles de <b><i>Bestiari</i></b>, on <b>Martí Domínguez</b> esmentava aquest pintor i, per una altra banda, l'<b>Atticus</b>, al <b><i>Blog de Atticcus</i></b>, publicava un altre <a href="http://elblogdeatticus.blogspot.com/2010/05/la-lune-blanche-paul-verlaine.html"><b><i>post</i></b> on parlava de la poesia de <b>Paul Verlaine</b></a>, un <b><i>post</i></b> que novament em va recordar que <b>Martí Domínguez</b> també citava aquest poeta francès en un dels seus articles publicats a <b><i>Bestiari</i></b>.<br />
<br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:70px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOdsa8XHyCpfqZs0jcKsdj8JmUb-6BiDiwpw4Bvty3jqu5er1RvH5aug8f9aqtAMJfC92ROy2G6ppEY-5qsHi-L2FlZp5AtHzFQ_vXfs2ZQLn9tZOSeNQRZzh0H8OcqdNW_45XMye2zk/s1600/Hieronymus_Bosch_Els_set_pecats_capitals+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 5px;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch: Els set pecats capitals" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOdsa8XHyCpfqZs0jcKsdj8JmUb-6BiDiwpw4Bvty3jqu5er1RvH5aug8f9aqtAMJfC92ROy2G6ppEY-5qsHi-L2FlZp5AtHzFQ_vXfs2ZQLn9tZOSeNQRZzh0H8OcqdNW_45XMye2zk/s200/Hieronymus_Bosch_Els_set_pecats_capitals+01.jpg" title="Hieronymus Bosch: Els set pecats capitals" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUebZjEfdtix1A1jIJ88ZyzA1zuwhNdhek4UIYYvAK-pcLvZkekMshPbb7tad1-KfMoVV2dNUk32Vp7LUnTHwmRjpXS1tf4C2hZ-KACE_fW-_KheMGVbjJX9rTHEYeS9dr62_xByjU2g/s1600/Hieronymus_Bosch._Els_set_pecats_capitals_(detall)+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch: Els set pecats capitals (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUebZjEfdtix1A1jIJ88ZyzA1zuwhNdhek4UIYYvAK-pcLvZkekMshPbb7tad1-KfMoVV2dNUk32Vp7LUnTHwmRjpXS1tf4C2hZ-KACE_fW-_KheMGVbjJX9rTHEYeS9dr62_xByjU2g/s200/Hieronymus_Bosch._Els_set_pecats_capitals_(detall)+01.jpg" title="Hieronymus Bosch: Els set pecats capitals (detall)" /></a></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #3d85c6;">Hieronymus Bosch. </span><i style="color: #3d85c6;">Els set pecats capitals</i><span style="color: #3d85c6;"> (esquerra) i detall (dreta)</span></span></div><br />
Des que vaig començar aquest nou <b><i>blog</i></b>, tenia molt clar que parlaria en més d'una ocasió de <b>Martí Domínguez</b>, i com que aquests darrers dies la casualitat ha fet que l'hagi tingut molt present, em ve de gust transcriure, i il·lustrar fins a la mida que em sigui possible, un altre dels articles de <b><i>Bestiari</i></b>, precisament un en què <b>Hieronymus Bosch</b> hi és esmentant just al començament per anar a parar, a través d'ocells, papallones i insectes, i tot citant obres de <b>Jan Brueghel el Vell</b>, d'<b>Albrecht Dürer</b> i de <b>Pisanello</b> a unes pintures de <b>Dalí</b>, un article titulat <b><i>Llagostes surrealistes</i></b>, i que penso que potser pot resultar interessant per a molts.<br />
<br />
<div style="text-align: left;"><b>(Degut a la llargada que ja va adquirint el <i>post</i> -i és que no tinc remei: com m'agradaria ser molt més concís a l'hora d'escriure!-, les fotografies que tot seguit veureu que il·lustren aquest article són d'una mida molt reduïda però, clicant sobre elles, les veureu ampliades per poder observar millor els detalls.)</b></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivoVMHOp5XMfC-4QMiDmHkHy7ew751uNFXVR8CkBy19c85VF8KVFDXgPDO97onEORH26JeRADPBrGdty5IvZcSFBZWXx-QVCil5bLy7fH3dYHnkdLqVzScfvPITPvw0_nrBF0k19-Ck3E/s1600/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_meravelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img 0="" alt="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies" border="0" height="106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivoVMHOp5XMfC-4QMiDmHkHy7ew751uNFXVR8CkBy19c85VF8KVFDXgPDO97onEORH26JeRADPBrGdty5IvZcSFBZWXx-QVCil5bLy7fH3dYHnkdLqVzScfvPITPvw0_nrBF0k19-Ck3E/s200/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_meravelles.jpg" title="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies" /></a></div><br />
<br />
<div style="color: #ff8000; text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">Llagostes surrealistes</span></b></div><blockquote>Una de les coses que més he admirat del famós tríptic <b><i>El jardí de les delícies</i></b> de <b>Hieronymus Bosch</b> és la perfecció amb què hi són pintats els animals. <b>Bosch</b>, amb ull d'expert naturalista, reprodueix acuradament un <b>blauet</b>, un <b>rupit</b>, un <b>gaig</b>, una <b>cadernera</b> i una <b>puput</b>, i molts altres ocells, així com una papallona <b>nimfàlid</b> (<b><i>Aglais urticae</i></b>) i un monstre amb ales de papallona <b>satírid</b>.</blockquote><br />
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: <b>blauet</b>, <b>rupit</b>, <b>gaig</b>, <b>cadernera</b>, <b>puput</b>, papallona <b><i>Aglais urticare</i></b> i papallona <b>satírid</b>:<br />
<br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align: center;margin-left: 60px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5W1Lrye3NXjQu4dGC-OfRE5lO0lyoHbryDWJOVVZpPHK5DY8YHnYzY4gHOovqxsIjUbZ8xTC74wGk0StxAkfXSz0VMxuciDGkl72QoTXMGucfekxQUeWlPdOgJWZTr_tjdJqSyrI-skw/s1600/Blauet+%28foto%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 5px;" target="blank"><img alt="Blauet" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5W1Lrye3NXjQu4dGC-OfRE5lO0lyoHbryDWJOVVZpPHK5DY8YHnYzY4gHOovqxsIjUbZ8xTC74wGk0StxAkfXSz0VMxuciDGkl72QoTXMGucfekxQUeWlPdOgJWZTr_tjdJqSyrI-skw/s90/Blauet+%28foto%29.jpg" title="Blauet" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaDt_q8Nxc5fNW-larYXzDU-4LOkRZOwu-UuS0GIpgAqrRqfuM57Gkaff96xpTSlbIYEK_C0A8_RmQhDbIcAct_DyQqUhE-tgQYxsTKH9Qi7wfu8rAnwgWsPdZdlBRnIkky94iz6hgiiA/s1600/Pit_roig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 5px;" target="blank"><img alt="Rupit" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaDt_q8Nxc5fNW-larYXzDU-4LOkRZOwu-UuS0GIpgAqrRqfuM57Gkaff96xpTSlbIYEK_C0A8_RmQhDbIcAct_DyQqUhE-tgQYxsTKH9Qi7wfu8rAnwgWsPdZdlBRnIkky94iz6hgiiA/s90/Pit_roig.jpg" title="Rupit" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhVLmHKKUsnToE6Pyag6QaPbmvtylyPb9d9QUsBt_Kmb2DXUIcTLGcvyl3SptLqwJ7ge8EysgLlJmzs1QXjJ3r8-vObcGfwuGrEf0OyKcXKLGBbiN4lS2a9ZTgDHG7Nc4aTNic7TQ-F7M/s1600/Gaig_(foto).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 5px;" target="blank"><img alt="Gaig" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhVLmHKKUsnToE6Pyag6QaPbmvtylyPb9d9QUsBt_Kmb2DXUIcTLGcvyl3SptLqwJ7ge8EysgLlJmzs1QXjJ3r8-vObcGfwuGrEf0OyKcXKLGBbiN4lS2a9ZTgDHG7Nc4aTNic7TQ-F7M/s90/Gaig_(foto).jpg" title="Gaig" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtt5Myux9xdGytMKBnPAvTddJHuX5q-VNdxRLMwGfbEHuKLKhGjSn7cJL6YaB2fLTloo2fQYCQdeA_kiFoOdnc4Qaks5Ht5JVtEpEBWD8LfpJMHTSwBgXRENrCznAQw3qVeyhNXUdNrkI/s1600/Cadernera_(foto).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" target="blank"><img alt="Cadernera" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtt5Myux9xdGytMKBnPAvTddJHuX5q-VNdxRLMwGfbEHuKLKhGjSn7cJL6YaB2fLTloo2fQYCQdeA_kiFoOdnc4Qaks5Ht5JVtEpEBWD8LfpJMHTSwBgXRENrCznAQw3qVeyhNXUdNrkI/s90/Cadernera_(foto).jpg" title="Cadernera" /></a></td></tr>
</tbody></table><table style="table-layout: fixed; width: 524px; text-align: center;margin-left: 60px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yY1g6KfIn_QbOeawAurlRC2M1_X_vk5kx2aic0rIlqd2UU_M2ZQxYhwhG6g4mvwIKybUr-aF2QV6VtQ7dy3omGIgMYAFItSqvYDb4on88aqe9Gu45lFvLxXeOs5gfvSNnJk31Y5eVY8/s1600/Puput_(foto).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 10px; margin-right: 10px;" target="blank"><img alt="Puput" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yY1g6KfIn_QbOeawAurlRC2M1_X_vk5kx2aic0rIlqd2UU_M2ZQxYhwhG6g4mvwIKybUr-aF2QV6VtQ7dy3omGIgMYAFItSqvYDb4on88aqe9Gu45lFvLxXeOs5gfvSNnJk31Y5eVY8/s90/Puput_(foto).jpg" title="Puput" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrPPcG125Nn4YgTh1GxreEmrvAf50xakHLqKmV4CQJxAjBbkWi0xo1YEUwPv-kmeNi-b4IYt9vBITClS2mW3LhRNtFLMZkRqeSnjLNz_RX5cOGKpb6HW4DSiNSxOYRXsMTNLAUL68jvUA/s1600/Aglais_urticae_(foto).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 10px;" target="blank"><img alt="Aglais Urticae" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrPPcG125Nn4YgTh1GxreEmrvAf50xakHLqKmV4CQJxAjBbkWi0xo1YEUwPv-kmeNi-b4IYt9vBITClS2mW3LhRNtFLMZkRqeSnjLNz_RX5cOGKpb6HW4DSiNSxOYRXsMTNLAUL68jvUA/s90/Aglais_urticae_(foto).jpg" title="Aglais Urticae" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-6iZNTChufi-gP9wUg_jknxW7Uib7zpyf5DvyTggW5pJGgd79UBF809rFcMmuO7DFM2ITilr9WJNgeo1l9aHoZVX230kruKjoHjeSUAtWnGa8FXcCc-qEQvp1lO0ts0wNtwbwp70SeF0/s1600/Pararge_aegeria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 10px;" target="blank"><img alt="Pararge Aegeria" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-6iZNTChufi-gP9wUg_jknxW7Uib7zpyf5DvyTggW5pJGgd79UBF809rFcMmuO7DFM2ITilr9WJNgeo1l9aHoZVX230kruKjoHjeSUAtWnGa8FXcCc-qEQvp1lO0ts0wNtwbwp70SeF0/s90/Pararge_aegeria.jpg" title="Pararge Aegeria" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
<blockquote>Els detalls naturalístics no els deixa a l'atzar, i cada pinzellada de color està extremadament cuidada.</blockquote><br />
Del panell central (el <b><i>Paradís</i></b>) del tríptic <b><i>El jardí de les delícies</i></b>, vegeu en els dos següents detalls, extrets amb el <b>Google Earth</b>, en primer lloc, un grup d'ocells format per un <b>blauet</b>, un <b>rupit</b>, una <b>cadernera</b> i una <b>puput</b>. L'ocell amb el caparró vermell (entremig del <b>rupit</b> i de la <b>puput</b>) i que a l'article no surt citat, m'ha semblat que era un <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Picot_verd">picot verd</a></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYC6ZIbsc9mLfUQfdnMB87scrRv-cXGfXHYquQ8tXeiDt4N_f7BGcSNzuQfUSitFzEZyYbkSrK5KDLgaWOpP0lNN-VUMe59V2_XJLOPj8NnbikDH6jx5MMXdGMhRRpBbqUaw7-cSO8X4/s1600/Hieronymus_Bosch_.El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" border="0" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYC6ZIbsc9mLfUQfdnMB87scrRv-cXGfXHYquQ8tXeiDt4N_f7BGcSNzuQfUSitFzEZyYbkSrK5KDLgaWOpP0lNN-VUMe59V2_XJLOPj8NnbikDH6jx5MMXdGMhRRpBbqUaw7-cSO8X4/s200/Hieronymus_Bosch_.El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies_(detall).jpg" title="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" width="200" /></a></div><br />
En aquest segon detall s'hi pot veure perfectament una papallona <b>nimfàlid</b> (<b>Aglais urticae</b>) i un <b>gaig</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Oed8xlDX3A86MCXrBZKLPIxAQO0zHT_bVanlTOjY3vNDQOYMHo9jRLB9cjAlv1P20qyG8s4YRvu32FQNUNXdZN6WeWhEwmN0jYFCzOmi0JRnX2EoujFkbAYABZxdus3kcJiwVdQaYBE/s1600/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies_(detall_Papallona_nimf%C3%A0lid_i_gaig).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Oed8xlDX3A86MCXrBZKLPIxAQO0zHT_bVanlTOjY3vNDQOYMHo9jRLB9cjAlv1P20qyG8s4YRvu32FQNUNXdZN6WeWhEwmN0jYFCzOmi0JRnX2EoujFkbAYABZxdus3kcJiwVdQaYBE/s200/Hieronymus_Bosch._El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies_(detall_Papallona_nimf%C3%A0lid_i_gaig).jpg" title="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" /></a></div><br />
Del panell de la dreta del tríptic (l'<b><i>Infern</i></b>), vegeu el monstre amb ales de papallona <b>satírid</b> a què fa referència el text de l'article. Les papallones<b> satírid</b> es caracterizen perquè tenen a les ales unes taques rodones anomenades <b>ocels</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEqps_FlK6A9t6JoItpisepJVWR9Nc9fktsOObCZkal_Zf7D4XpNyI01gIWXHF1M44E5NCkD0XIoBWDITyJ_3zE-rxZZApvBtJ_1OK_X_m4sLmrLo-lzoGbWVRe3McC1AF0Udpy_Lu9w/s1600/Hieronymus_+Bosch_El_+jard%C3%AD_de_les_Del%C3%ADcies_%28detall%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" border="0" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEqps_FlK6A9t6JoItpisepJVWR9Nc9fktsOObCZkal_Zf7D4XpNyI01gIWXHF1M44E5NCkD0XIoBWDITyJ_3zE-rxZZApvBtJ_1OK_X_m4sLmrLo-lzoGbWVRe3McC1AF0Udpy_Lu9w/s200/Hieronymus_+Bosch_El_+jard%C3%AD_de_les_Del%C3%ADcies_%28detall%29.jpg" title="Hieronymus Bosch. El jardí de les delícies (detall)" width="200" /></a></div><br />
<blockquote>I el mateix faria un seguidor seu, <b><i>Brueghel el Vell</i></b>, que ha deixat bellíssims apunts naturalístics en els seus quadres, especialment en aquells olis de la <b>Galeria Doria-Pamphili</b>,</blockquote><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQw6mYlVqV48alWEm5IpkCV1pibYiBpMctwAl-8Ihhj0_COopBnncjbfhRp0nzj98-XuFuTNt9qL9yTpUkP8zGFShwqskroLV50OwPDVmsWX-MKz95VpooTfl8Hd9cuywQnJCIjL5hVU8/s1600/Jan_Brueghel_el_Vell_._Jard%C3%AD_del_Ed%C3%A8n_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Jan Brueghel. Jardí de l'Edén" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQw6mYlVqV48alWEm5IpkCV1pibYiBpMctwAl-8Ihhj0_COopBnncjbfhRp0nzj98-XuFuTNt9qL9yTpUkP8zGFShwqskroLV50OwPDVmsWX-MKz95VpooTfl8Hd9cuywQnJCIjL5hVU8/s320/Jan_Brueghel_el_Vell_._Jard%C3%AD_del_Ed%C3%A8n_(detall).jpg" title="Jan Brueghel. Jardí de l'Edén" /></a></div><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Jan Brueghel el Vell. <b><i>El jardí de l'Edèn</i></b></span></div><br />
<blockquote>i en una natura morta dipositada a la <b>National Gallery of Art</b> de <b>Washington</b>,</blockquote><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0-AR4UudcCV9ju5YaD089COHTdaCo_FUSCGaY3WqS6Jm69ZMv9F-ksr20NfUf61agzA_Hxa1jksxFUCDf7AjCiC9EEq_lYvNt-1nyXhHIz_CJ4HMWAKpb8rq4Kan75qmFgQwbuZGj64/s1600/Jan_Brueghel_el_Vell._Cistell_amb_flors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors" border="0" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0-AR4UudcCV9ju5YaD089COHTdaCo_FUSCGaY3WqS6Jm69ZMv9F-ksr20NfUf61agzA_Hxa1jksxFUCDf7AjCiC9EEq_lYvNt-1nyXhHIz_CJ4HMWAKpb8rq4Kan75qmFgQwbuZGj64/s200/Jan_Brueghel_el_Vell._Cistell_amb_flors.jpg" title="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors" width="200" /></a></div><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Jan Brueghel el Vell. <b><i>Cistella amb flors</i></b></span></div><br />
<blockquote>on defineix fins als darrers detalls una <b>marieta de set punts</b>, una <b>mosca</b> damunt d'una tulipa,</blockquote><br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:80px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKD65znxJTldRvcryzwcL95Y6_1W8M8yCdkfIB-S0894YxgjkqphuCstMFYmBOROguv7oMcQcQpO9P7E7llGKgxjVqFukUqPdanauC6gm37ZBnssOtXF4qGzl38vjy_JzQGM_QUAANif8/s1600/Marieta_de_set_punts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Marieta de set punts" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKD65znxJTldRvcryzwcL95Y6_1W8M8yCdkfIB-S0894YxgjkqphuCstMFYmBOROguv7oMcQcQpO9P7E7llGKgxjVqFukUqPdanauC6gm37ZBnssOtXF4qGzl38vjy_JzQGM_QUAANif8/s120/Marieta_de_set_punts.jpg" title="Marieta de set punts" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKxBjfdeF8Jlvx5aGZrUxbHeWuLhSWyZo4yJeB-rMPBHAC7zWm_E7Xs-vn8plEhR0TMrxFHJZLA8oz5-jgnEO6vOtO0_WpBrklki5EvReHMMb9QYdutFOtenFx2e8eTLDeq4K3bJQzYRQ/s1600/Jan_Brueghel_el_Vell._Cistell_amb_flors_(detall2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKxBjfdeF8Jlvx5aGZrUxbHeWuLhSWyZo4yJeB-rMPBHAC7zWm_E7Xs-vn8plEhR0TMrxFHJZLA8oz5-jgnEO6vOtO0_WpBrklki5EvReHMMb9QYdutFOtenFx2e8eTLDeq4K3bJQzYRQ/s120/Jan_Brueghel_el_Vell._Cistell_amb_flors_(detall2).jpg" title="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors (detall)" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
<blockquote>i un <b>escarabat</b> de la família dels <b>Clèrids</b> (<b>Trichodes apiarius</b>).</blockquote><br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:80px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_A_kpnLZyDGDz1GRDWyzrl3jDYzM1JSANiyv-1xgb7iccMVWchaQeSI7Sx64kQncLoCTsbZJBGqIj2tku_JBSkDU0BN1BM8tltKtX949hKRYLCRnBbhjgTvypykTlQ2wn-fc48-wugZo/s1600/Trichodes_apiarius.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Trichodes Apiarius" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_A_kpnLZyDGDz1GRDWyzrl3jDYzM1JSANiyv-1xgb7iccMVWchaQeSI7Sx64kQncLoCTsbZJBGqIj2tku_JBSkDU0BN1BM8tltKtX949hKRYLCRnBbhjgTvypykTlQ2wn-fc48-wugZo/s120/Trichodes_apiarius.jpg" title="Trichodes Apiarius" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIHKHOmc_b4NeuCCzik7e0N9qXOYZS8Emd1cSL5OxZqOnbWGNELRaciVqb2rih4jxFWMeL0bpz-dqrSnNdUoV_1iXgrMNNwNRb5vLCNQr9IPj6-UyZ94nSUWcjlyOQlhW1YTMuDrrEKHY/s1600/Jan_Brueghel_.Cistell_amb-flors_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIHKHOmc_b4NeuCCzik7e0N9qXOYZS8Emd1cSL5OxZqOnbWGNELRaciVqb2rih4jxFWMeL0bpz-dqrSnNdUoV_1iXgrMNNwNRb5vLCNQr9IPj6-UyZ94nSUWcjlyOQlhW1YTMuDrrEKHY/s120/Jan_Brueghel_.Cistell_amb-flors_(detall).jpg" title="Jan Brueghel el Vell. Cistell amb flors (detall)" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
<blockquote>I això és el que voldria suggerir amb aquestes ratlles: que fins i tot a l'hora de pintar un insecte vol atenció i estudi. No debades, <b>Albrecht Dürer</b> va realitzar moltíssims dibuixos i esbossos naturalístics, i les seues papallones en l'<b><i>Adoració dels mags</i></b></blockquote><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_z58pjmW-OuRWsfr98AGWZ73ffNjdjhlSMIQg3KtD1xVKEdN4QL9e1n8jrrXqn2yDH7ftvd7G0IrT_jmrrIv_2PjQ3h46iPHt9uQDtVl_aqTf4ZYlAEX2mb3URjjjM3-drhbbYio38g/s1600/Albrecht_D%C3%BCrer_-_L'Adoraci%C3%B3_dels_mags.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Albrecht Dürer.L'Adoració dels Mags" border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_z58pjmW-OuRWsfr98AGWZ73ffNjdjhlSMIQg3KtD1xVKEdN4QL9e1n8jrrXqn2yDH7ftvd7G0IrT_jmrrIv_2PjQ3h46iPHt9uQDtVl_aqTf4ZYlAEX2mb3URjjjM3-drhbbYio38g/s200/Albrecht_D%C3%BCrer_-_L'Adoraci%C3%B3_dels_mags.jpg" title="Albrecht Dürer.L'Adoració dels Mags" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Albercht Dürer. <b><i>L'adoració dels mags</i></b></span></div><br />
<blockquote>(el <b>pièrid <i>Colias croceus</i></b> i el <b>nimfàlid <i>Cynthia cardui</i></b>) i l'escarabat <b>cérvol volador</b> (<b><i>Lucanus cervus</i></b>) estan dibuixats amb saviesa.</blockquote><br />
D'esquerra a dreta: Papallona <b><i>Colias croceus</i></b>, papallona <b><i>Cynthia cardui</i></b>, i l'escarabat <b>cérvol volador</b>:<br />
<br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:60px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW91QBb6Kj4wfDqiS1M92J6VbMBDhsP61PJeBoCRMsMuFHQzhzUTnv2Lq96_WmeXWPcr_VIt6Mt-DrV5aD4cyC9nHMjSy4nebKCzC0KTjnGk0NjRBS66xdNF6nztp-sIoqPYTqdsjO2H0/s1600/Colias_croceus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Colias croceus" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW91QBb6Kj4wfDqiS1M92J6VbMBDhsP61PJeBoCRMsMuFHQzhzUTnv2Lq96_WmeXWPcr_VIt6Mt-DrV5aD4cyC9nHMjSy4nebKCzC0KTjnGk0NjRBS66xdNF6nztp-sIoqPYTqdsjO2H0/s120/Colias_croceus.jpg" title="Colias croceus" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_3-oL2-srgw7h_7p058I5OYmzYc8yMzLMHx5KeBtrfjBrLxtfHnyUFH1D4kkdCS1pSSR5K-g8doNO1sjBN_fmGhvprBG1MIOQGfCv-zTE9kkA5S43LOsclXogzKT9kk0K1i3yNVVz7U/s1600/Cynthia_cardui.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Cynthia cardui" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_3-oL2-srgw7h_7p058I5OYmzYc8yMzLMHx5KeBtrfjBrLxtfHnyUFH1D4kkdCS1pSSR5K-g8doNO1sjBN_fmGhvprBG1MIOQGfCv-zTE9kkA5S43LOsclXogzKT9kk0K1i3yNVVz7U/s120/Cynthia_cardui.jpg" title="Cynthia cardui" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVZiO3HVeHFI9pwlUuQfUQ9U8T_tHb1MhHUohtorumWdk6AqhWlgW6jVqpuYoShiIOXxbS5KaqxtfPq14rWHpRiWIqy5Re7Ijb7vbklyXiClBjY7o5hQH-pUV2W3Vv0_yapGwHHLha4RA/s1600/C%C3%A9rvol_volador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Cérvol volador" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVZiO3HVeHFI9pwlUuQfUQ9U8T_tHb1MhHUohtorumWdk6AqhWlgW6jVqpuYoShiIOXxbS5KaqxtfPq14rWHpRiWIqy5Re7Ijb7vbklyXiClBjY7o5hQH-pUV2W3Vv0_yapGwHHLha4RA/s120/C%C3%A9rvol_volador.jpg" title="Cérvol volador" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
Al la part inferior dreta de <b><i>L'Adoració dels mags</i></b> reproduïda més amunt, i malgrat la poca resolució de la fotografia, s'hi pot observar l'escarabat <b>cérvol volador</b> i, a la part inferior de la banda esquerra, les dues papallones que es citen al text: L'una, la <b><i>Cynthia cardui</i></b> està situada sobre la pedra rodona que hi ha al costat de la Mare de Déu, i l'altra, la <b><i>Colias croceus</i></b>, és a l'herba que creix a la mateixa pedra.<br />
<br />
En el detall de <b><i>L'Adoració dels mags</i></b> reproduït aquí sota es poden veure les dues papallones amb molta més definició,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1YH2-C7EJer26vxdzKWtukpa4YQDMvhmIb3P2DXU_if_yRrHj0UjJyVvJ98n7rT4R6IylX3YDFmRC6jhO89Iw-bzh08jcymLDG9GSOXw8zXbGJYR6a-yxRvSMmwY49N4sSfoIVVE1vVQ/s1600/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis_Mags_%2528detall%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cccccc;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cccccc, direction=125,strength=10);" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1YH2-C7EJer26vxdzKWtukpa4YQDMvhmIb3P2DXU_if_yRrHj0UjJyVvJ98n7rT4R6IylX3YDFmRC6jhO89Iw-bzh08jcymLDG9GSOXw8zXbGJYR6a-yxRvSMmwY49N4sSfoIVVE1vVQ/s400/Albert_D%25C3%25BCrer._L%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_Reis_Mags_%2528detall%2529.png" width="400" /></a></div><br />
<br />
i aquí sota hi podeu copsar tota la perfecció amb que <b>Dürer</b> va pintar el <b>cérvol volador</b>, l'escarabat més gran d'Europa, conegut també com <b>escanyapolls</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSQPYjpLRv-8HqZJHTukMPHaZi1QkmJ_Gbb1UUGWqh6Fs3ykdelL8wqKQ43Ms_3ecUNEZqYYE-qsenAKDAdkWG7Er4p9Sn9CzeHCvM7nSIx_6gCIqgdQseRK7MX5XYbDI-DGIt51E0bho/s1600/Albrecht_D%C3%BCrer._C%C3%A9rvol_volador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Albrecht Dürer. L'Adoració dels Mags (detall)." border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSQPYjpLRv-8HqZJHTukMPHaZi1QkmJ_Gbb1UUGWqh6Fs3ykdelL8wqKQ43Ms_3ecUNEZqYYE-qsenAKDAdkWG7Er4p9Sn9CzeHCvM7nSIx_6gCIqgdQseRK7MX5XYbDI-DGIt51E0bho/s150/Albrecht_D%C3%BCrer._C%C3%A9rvol_volador.jpg" title="Albrecht Dürer. L'Adoració dels Mags (detall)." /></a></div><br />
<blockquote>No és un ull vulgar el que els ha immortalitzat, ni un ull maldestre: <b>Dürer</b>, com també <b>Brueghel</b>, <b>Bosco</b> o <b>Pisanello</b>, són els primers a copiar del natural un insecte.</blockquote><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivYW7vGy9ooSSkl1AEbVqXA6GWi36ZaYoETQiRuiFeNL3n6MFsbSObwId66Qog5V6N4mZ4Q3Gqu3pQHiU7NIVH85kS1UTroDXxOslDg1YjpneCAPdzblo1pb0sFO2OXMvollh2_MauEo4/s1600/Saltamart%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Saltamartí " border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivYW7vGy9ooSSkl1AEbVqXA6GWi36ZaYoETQiRuiFeNL3n6MFsbSObwId66Qog5V6N4mZ4Q3Gqu3pQHiU7NIVH85kS1UTroDXxOslDg1YjpneCAPdzblo1pb0sFO2OXMvollh2_MauEo4/s150/Saltamart%C3%AD.jpg" title="Saltamartí" /></a></div><br />
<blockquote>Per això em va desil·lusionar tant descobrir que <b>Salvador Dalí</b> en les seues pintures, d'una minuciositat extraordinària, havia descuidat la reproducció dels insectes. Així, en <b><i>El joc lúgubre</i></b> i en <b><i>El Gran masturbador</i></b>, <b>Dalí</b> pinta uns <b>saltamartins</b> totalment imaginaris, fins a l'extrem que, desconeixent la regla que tot insecte presenta <b>sis potes</b> (<i>hexapoda</i>, els denominen els zoòlegs), els pinta quadrúpedes. En aquest sentit és una llagosta inversemblant, a l'igual que les formigues de molts dels seus quadres, veritables ramats d'ovelles, avançant sobre quatre potes, o fins i tot, com s'esdevé en <b><i>Dones metamorfosades</i></b>, ballant sobre dues d'elles, mentre que les altres dues fan de braços.</blockquote><br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:80px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdoegPN8J9twtAY1GSnuUo2Wkj_E9e4mYJqHjjZmTOZMmUXBAqcyaqoCZKdZwKy_XwIZzbC1KJ-PwkEHvZi9stW6pRXa8ZScCpVnVuMXXSyd_uG-J7I7TLIsSTHayMsTtUUlGIYgQi9-M/s1600/Salvador_Dal%C3%AD._El_joc_l%C3%BAgubre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salador Dalí. El joc lúgubre" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdoegPN8J9twtAY1GSnuUo2Wkj_E9e4mYJqHjjZmTOZMmUXBAqcyaqoCZKdZwKy_XwIZzbC1KJ-PwkEHvZi9stW6pRXa8ZScCpVnVuMXXSyd_uG-J7I7TLIsSTHayMsTtUUlGIYgQi9-M/s150/Salvador_Dal%C3%AD._El_joc_l%C3%BAgubre.jpg" title="Salador Dalí. El joc lúgubre" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimNI6mdLEvfVveBdYFuk8YwjyMBAI6cg6TzITZyIEFjsEn5q0wa_bvZZj_vYP9-kOu_t29AbupLOdsbfRcuMUXDHhJmIIJUk-4dUJw8Jd7z74_k6wR-KasvX70Tu0XwD93_DlEhuSM-ZU/s1600/Salvador_Dal%C3%AD._El_joc-l%C3%BAgubre_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salador Dalí. El joc lúgubre (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimNI6mdLEvfVveBdYFuk8YwjyMBAI6cg6TzITZyIEFjsEn5q0wa_bvZZj_vYP9-kOu_t29AbupLOdsbfRcuMUXDHhJmIIJUk-4dUJw8Jd7z74_k6wR-KasvX70Tu0XwD93_DlEhuSM-ZU/s150/Salvador_Dal%C3%AD._El_joc-l%C3%BAgubre_(detall).jpg" title="Salador Dalí. El joc lúgubre (detall)" /></a></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Salvador Dalí. <b><i>El joc lúgubre</i></b>, i detall</span></div><br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:80px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiot4pT08htMARZHQ_CCED75sVKBm8bQ22i7lxC1pdpc6Z2K-SlEZM4jq7tUD5K9nXwBQAMoW-LwtTlpJeS4Hc93FFGULLTMT4AAltBWN8rdf1qD-9qG2u4O8j-JTj06UVV2DTopma2yF4/s1600/Salvador_Dali._El_gran_masturbador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salvador Dalí. El gran masturbador" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiot4pT08htMARZHQ_CCED75sVKBm8bQ22i7lxC1pdpc6Z2K-SlEZM4jq7tUD5K9nXwBQAMoW-LwtTlpJeS4Hc93FFGULLTMT4AAltBWN8rdf1qD-9qG2u4O8j-JTj06UVV2DTopma2yF4/s150/Salvador_Dali._El_gran_masturbador.jpg" title="Salvador Dalí. El gran masturbador" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8uxSYlJNcirulwlBIiA_U0KBTvNEsRDjZhx6n_R7EAt7Uabzh44tAhUBKH05p0WS8OK32H0_NNpfh_dckoolWk_6Cz1QeyP0OmVnNO1zm8kVdWmCdfiwBSqMZk7qFV4J42tIIs7miBW4/s1600/Salvador_Dal%C3%AD._El_gran_masturbador_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salvador Dalí. El gran masturbador (detall)" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8uxSYlJNcirulwlBIiA_U0KBTvNEsRDjZhx6n_R7EAt7Uabzh44tAhUBKH05p0WS8OK32H0_NNpfh_dckoolWk_6Cz1QeyP0OmVnNO1zm8kVdWmCdfiwBSqMZk7qFV4J42tIIs7miBW4/s150/Salvador_Dal%C3%AD._El_gran_masturbador_(detall).jpg" title="Salvador Dalí. El gran masturbador (detall)" /></a></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Salvador Dalí. <b><i>El gran masturbador</i></b>, i detall</span></div><br />
<blockquote>Evidentment, tot açò us semblarà d'un llepafilisme absurd. L'art no necessita atendre a aquestes rigorositats de naturalista, sinó que respòn a altres estímuls. Sembla que <b>Dalí</b> s'empastifava el bigoti amb aigua amb sucre, per tal que les mosques s'hi acostaren i li produïren en aquell mostatxo en forma de lira vibracions indomables. Però, naturalment, en el mosques d'<b><i>El torero al·lucinògen</i></b>, també hi descobresc errors, i què hi farem, no m'acaben de fer el pes.</blockquote><br />
<table style="table-layout: fixed; width: 524px;text-align:center;margin-left:80px;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmCCB0NbMqLNudjMR208vat2sh57vZhdSHjTLk-GdePmBegL_EZY13NcS1B93VuO-viJ6JskaAGbgT_Hmoiw93eYffti-nSqbN7pqlmfaQh1iDGcWSORBzKQDyomAtVFm6b_dfTZlIzRU/s1600/Salvador_Dal%C3%AD._El_torero_alucin%C3%B3geno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salvador Dalí. El torero al·lucinògen" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmCCB0NbMqLNudjMR208vat2sh57vZhdSHjTLk-GdePmBegL_EZY13NcS1B93VuO-viJ6JskaAGbgT_Hmoiw93eYffti-nSqbN7pqlmfaQh1iDGcWSORBzKQDyomAtVFm6b_dfTZlIzRU/s150/Salvador_Dal%C3%AD._El_torero_alucin%C3%B3geno.jpg" title="Salvador Dalí. El torero al·lucinògen" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc4OdNSVCDfbpqJUY6JkHT6ht72grDEieuIVm69n-PY_PxMYftM-DeFZmq528JHFyiZbrJVmr3Q_eMnhCl-F0f2HmenUAwexaFvOM1srYlDmkJ61yzsjVlEgqKLXUqErJftNMfBv9qF8o/s1600/Salvador_Dal%C3%AD._El_torero_alucin%C3%B3geno_(detall).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salvador Dalí. El torero al·lucinògen" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc4OdNSVCDfbpqJUY6JkHT6ht72grDEieuIVm69n-PY_PxMYftM-DeFZmq528JHFyiZbrJVmr3Q_eMnhCl-F0f2HmenUAwexaFvOM1srYlDmkJ61yzsjVlEgqKLXUqErJftNMfBv9qF8o/s150/Salvador_Dal%C3%AD._El_torero_alucin%C3%B3geno_(detall).jpg" title="Salvador Dalí. El torero al·lucinògen" /></a></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: center;margin-top:-10px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: x-small;">Salvador Dalí. <b><i>El torero al·lucinògen</i></b>, i detall</span></div><br />
<blockquote>I és que el geni de Portlligat va omplir, sense ser conscient, els seus quadres d'insectes absurds, senzillament surrealistes.</blockquote><div style="text-align: right;"><b>Martí Domínguez</b></div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Bé, potser ha sortit un <b><i>post</i></b> una mica massa llarg (potser és un d'aquells <b><i>posts </i></b>que, tal i com em va dir, divertit, un dia en <b>Kike</b> de <b><i><a href="http://www.lacuinavermella.cat/">La cuina vermella</a></i></b>, escric per ser llegit en cap de setmana), però un cop rellegit, ja tot ell ben muntat i tot anant clicant les fotografies per poder comprovar tots els detalls que <b>Martí Domínguez</b> ha anat fent-nos descobrir, i malgrat, també, la feinada d'intentar trobar les millors resolucions, crec, com deia al principi, que pot resultar interessant.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">I com que ja no ve d'un pam (em refereixo a la llargada del <b><i>post</i></b>), no l'acabaré encara sense esmentar, abans, la bona i pacient feina tècnica de l'<b>Anna Maria</b> a l'hora de buscar solucions tant per a disposar les fotografies que il·lustren l'article com per intentar aconseguir les millors resolucions possibles dels detalls dels quadres que s'hi mencionen.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Totes les fotografies de la <b>Natura</b> són extretes de la <b>Wikipèdia</b>, a excepció de la de la papallona <b>satírid</b>, que pertany a la galeria que l'<b>Anna Alsina</b> té a l'àlbum de <b>Picasa</b> titulat <b><i>Els meus "bitxitus"</i></b>, galeria que podeu veure <a href="http://picasaweb.google.com/alsinaanna/ElsMeusBitxitus#5229968952161473506">clicant aquí</a>.</div><br />
I ara sí que acabo (de debò, de debò que sí!), i ho faig dient que, com que he agafat "afició" a això de dedicar algun post a algú que m'imagino que li farà il·lusió, vull dedicar aquest a la <b>Mercè Piqueras</b>, l'autora del <b><i>blog</i></b> <b><i><a href="http://lectoracorrent.blogspot.com/">La lectora corrent</a></i></b>.<br />
<br />
Biòloga com <b>Martí Domínguez</b> i, com ell, amb un sòlid bagatge humanístic, <b>Mercè Piqueras</b> té, a <b><i>La lectora corrent</i></b>, una porta oberta a la <b>Ciència</b> mitjançant un llenguatge <b>amè</b> i <b>entenedor</b>, fruit, sense cap mena de dubte, de l'entusiasme que la mou a l'hora de voler divulgar-la.<br />
<br />
Buf!: Ja està... Avui sí que podria acabar dient allò de "<b>FI</b>", oi?... Què?... L'hi poso?... Va, sí!:<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">FI<span style="font-size: small;">... </span></span><span style="font-size: small;">o potser millor encara:</span></b><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">PER FIIII!!!</span></b></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-54431277304459027572010-05-24T03:16:00.006+02:002010-10-05T04:50:52.639+02:00JOSÉ BENLLIURE GIL, UN GRAN PINTOR VALENCIÀ<span class="letrag">M</span>olt al principi d'entrar a Internet, em feia molta il·lusió trobar-hi fotografies de pintures i escultures que m'agradaven, i durant un temps em vaig dedicar a confegir-me un museu virtual. Aquest és un dels quadres que hi tinc:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLvVGUDax7q4j2zgvbBGDNrt7jGJ2f11KZMba6S5RJ5TweTvz3Jg0R5OuIh8fj4JdoODdNzM93JuUwtSw2U0mdyFxvi-XehMw4hKlMjNmhh9GfOPmAUIFA3Jlg_toofj0FPxrtOAmLMKc/s1600/Benlliure+Gil.+El+descans+de+la+marxa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLvVGUDax7q4j2zgvbBGDNrt7jGJ2f11KZMba6S5RJ5TweTvz3Jg0R5OuIh8fj4JdoODdNzM93JuUwtSw2U0mdyFxvi-XehMw4hKlMjNmhh9GfOPmAUIFA3Jlg_toofj0FPxrtOAmLMKc/s320/Benlliure+Gil.+El+descans+de+la+marxa.jpg" /></a></div><br />
Tal i com acostuma a passar quan s'entra a Internet per buscar-hi una cosa determinada, vas veient que te'n surten, també, d'altres que no coneixies, i com que et criden l'atenció, ja estàs perdut, perquè resulta que buscaves, posem per cas, un quadre de Miró, i en aquella mateixa pàgina on l'has trobat veus que n'hi ha un altre que t'agrada però que és d'un pintor que no coneixies; busques, aleshores, informació sobre aquest altre pintor i trobes que està englobat dins un corrent artístic del qual no n'havies sentit a parlar mai; et sembla interessant, mires quins altres pintors també en formen part i, buscant un fotografia millor d'un altre quadre que t'ha agradat, has entrat a la pàgina d'un museu de...<br />
<br />
... I així, com en el joc de l'oca (d'oca a oca i tiro perquè em toca) acabes, saltant d'una pàgina a una altra, -si és que acabes- entrant..., què sé jo!, al web oficial de Pompeia (per dir alguna cosa).<br />
<br />
Doncs bé, un dels pintors que vaig “descobrir” mitjançant aquest “laberíntic procés” de què parlava va ser el valencià <b>José Benlliure Gil</b> (<b>1855-1937</b>), germà de l'escultor <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Benlliure">Mariano Benlliure</a></b> i dels pintors <b><a href="http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/benlliure-gil-blas/">Blas</a></b> i <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Antonio_Benlliure">Juan Antonio Benlliure</a></b>, així com el pare del també pintor <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Peppino_Benlliure">José Benlliure Ortiz</a></b>, a qui se'l coneixia amb el nom de <b>Peppino</b>, l'autor del quadre que il·lustrava l'anterior <i>post</i> dedicat al <b><i>Sanctus</i></b>, de <b>Gounod</b>, titulat<b> <i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxBfSysd4iUB8kuEbv5CTlFjJhTMgA6zOH4nw8VqFOl-PLCFfuPitx6NTURC4EnDqn8AoCVIyrQIMiRGs3BQQCF8DZ4yQORv-BwbmMmNlcsfDoSEtzlVXV7dg2xn2GrFHLnLBVihqTJ5M/s1600/Josep+Benlliure.jpg">La sortida de missa a Rocafort</a></i></b>, un jove i prometedor pintor, aquest darrer, continuador de la saga dels <b>Benlliure</b>, però que, malauradament, una malaltia pulmonar va acabar amb la seva vida quan només tenia trenta-dos anys.<br />
<br />
L'obra que encapçala aquest post, <b><i>El descans de la marxa</i></b>, propietat del <b>Museu del Prado</b>, però cedit com a fons al <b>Museu de les Belles Arts de València</b> "<b>Sant Pius V"</b>, és una clara mostra de l'indiscutible tècnica acadèmica que <b>Benlliure Gil</b> mostrava des de ben jove, ja que aquest quadre data del <b>1876</b>, és a dir, quan el pintor només tenia <b>vint-i-dos anys</b>.<br />
<br />
Pintor molt del gust de l'època en què va viure, es fa difícil, no obstant, integrar <b>Benlliure Gil</b> en un sol estil concret, tot i que sol etiquetar-se'l com a pintor costumista, una faceta en la que va excel·lir amb obres com aquesta <b><i>Missa a l'ermita</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKgE1I9BbsL5NPm7DopsgpNQ3JMNjJBLYDrGkRiH2gcae2MNtnbLDxb77XGtSqT6H25M8tg0tYYD0S1Nvga-_lYtLeB7H-kOAT-4luFygxb7xzZUkGEPOzXl3guIOgo6B7ucLC1-IeQ7Q/s1600/Benlliure+Gil.+Missa+a+l%27ermita.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKgE1I9BbsL5NPm7DopsgpNQ3JMNjJBLYDrGkRiH2gcae2MNtnbLDxb77XGtSqT6H25M8tg0tYYD0S1Nvga-_lYtLeB7H-kOAT-4luFygxb7xzZUkGEPOzXl3guIOgo6B7ucLC1-IeQ7Q/s320/Benlliure+Gil.+Missa+a+l%27ermita.jpg" /></a></div>amb aquesta <b><i>Missa a Rocafort</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2RKXQonodicLhFpfcPjCrWm53jvw_eFrbfLhk0XaYg29rsSY2_z56VnGd3kBUg54OHGIRqpNFqK-V8fimkKsIdnYXpffrjsr9sNFdKaH7I0SZxas5FlnYbSzVMTk0WDBSUzTQWroPlpo/s1600/Benlliure+Gil.+Ofici+de+missa+a+Rocafort.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2RKXQonodicLhFpfcPjCrWm53jvw_eFrbfLhk0XaYg29rsSY2_z56VnGd3kBUg54OHGIRqpNFqK-V8fimkKsIdnYXpffrjsr9sNFdKaH7I0SZxas5FlnYbSzVMTk0WDBSUzTQWroPlpo/s320/Benlliure+Gil.+Ofici+de+missa+a+Rocafort.jpg" /></a></div>o amb aquest lluminós <b><i>Hortalà</i></b>...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcEk0rUpbhIJafnRaTqU13nMN48zNybT-4lwE_jgZfAbQawxKKr8EFhdBvCZu_xfNMfrvfzFkkDpODVcFYbZcPLdfYcPEawfWyzZbK9QuhymkIRDffty3VKvcIHfDT0zvRuhWfGoZQ0oI/s1600/Benlliure+Gil.+Hortal%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcEk0rUpbhIJafnRaTqU13nMN48zNybT-4lwE_jgZfAbQawxKKr8EFhdBvCZu_xfNMfrvfzFkkDpODVcFYbZcPLdfYcPEawfWyzZbK9QuhymkIRDffty3VKvcIHfDT0zvRuhWfGoZQ0oI/s320/Benlliure+Gil.+Hortal%C3%A0.jpg" /></a></div><br />
... o amb aquest impagable retrat d'un M<b>estre d'escola</b>...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM1_2qIzJIGWiUX2fmFmcoWvbbDuTIdLq5qdpnwGQTRRuVGI6nmFqBRlh57HKMpZlhyphenhyphenOVML7oKBnXq0-NjkMLi4G6d0mAhNwaTBi9nLA3HUh9Nf01xtcvbyhSKaerek_QaIwGG6s9hImo/s1600/Benlliure+Gil.+Mestre+d%27escola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM1_2qIzJIGWiUX2fmFmcoWvbbDuTIdLq5qdpnwGQTRRuVGI6nmFqBRlh57HKMpZlhyphenhyphenOVML7oKBnXq0-NjkMLi4G6d0mAhNwaTBi9nLA3HUh9Nf01xtcvbyhSKaerek_QaIwGG6s9hImo/s320/Benlliure+Gil.+Mestre+d%27escola.jpg" /></a></div><br />
... i que tant em recorda la figura de <b>don Joaquín</b>, aquell també mestre d'escola tan magistralment retratat per <b>Blasco Ibáñez</b> a la novel·la <i><b>La barraca</b></i>, el qual perorava als pobres xiquets que li feien d'alumnes:<br />
<br />
“<i>Son ustedes unos bestias. </i><i>Me oyen como si les hablase en griego. ¡Y pensar que los trato con toda finura, como en un colegio de la ciudad, para que aprendan ustedes buenas formas y sepan hablar como las personas!... En fin, tienen ustedes a quien parecerse: son tan brutos como sus señores padres, que ladran, les sobra dinero para ir a la taberna e inventan mil excusas para no darme el sábado los dos cuartos que me pertenecen.</i>”:<br />
<br />
Però continuem amb <b>Benlliure Gil</b>: Treballador incansable, va conrear altres estils, i m'admira poder gaudir-lo com a pintor preciosista, amb claríssimes influències de <b>Marià Fortuny</b>. <br />
<br />
(Deixeu-me dir entre parèntesis, ara que anomeno <b>Fortuny</b>, com em va emprenyar haver comprat un DVD dedicat a aquest gran pintor reusenc i sentir que la veu <i>en off</i> del narrador pronunciava una vegada darrere una altra “<b>Fortuni</b>”!)<br />
<br />
De la seva etapa a <b>Itàlia</b>, on <b>Benlliure Gil</b> va anar-hi becat quan tenia només 17 anys d'edat i on va acabar intal·lant-s'hi durant uns anys, a Roma, són aquestes tres delicioses pintures. El tema de les dues primeres és el <b><i>Carnaval de Roma</i></b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRwg1UO5PGOk6tDxhTkxmEdtFhwUPGEqmZ2Q8SNDN6gXPT63RV3o_mZ2ivyuvV8TJWJDUjtrpVwHyni1PwDuu-DtXgKlJWl_OEpA5MY2GC8bts2zc5G75mbVvv1V9sSslxCEuuMmCDWqw/s1600/Benlliure+Gil.+Carnaval+a+Roma+00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRwg1UO5PGOk6tDxhTkxmEdtFhwUPGEqmZ2Q8SNDN6gXPT63RV3o_mZ2ivyuvV8TJWJDUjtrpVwHyni1PwDuu-DtXgKlJWl_OEpA5MY2GC8bts2zc5G75mbVvv1V9sSslxCEuuMmCDWqw/s320/Benlliure+Gil.+Carnaval+a+Roma+00.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNCLiIlWiqgPaPH_PcURBr4rL6gXR2Q3zqk_D415Uk79m0jg-6CEdEyBIrcDok_acJgi2xw0ike8obzJ97iuSaIgAIxqBr73KwhOhshZYGcNAh9DK2JfHw2hY_cPknvYEZS02IqfVJnfk/s1600/Benlliure+Gil+Carnaval+a+Roma+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNCLiIlWiqgPaPH_PcURBr4rL6gXR2Q3zqk_D415Uk79m0jg-6CEdEyBIrcDok_acJgi2xw0ike8obzJ97iuSaIgAIxqBr73KwhOhshZYGcNAh9DK2JfHw2hY_cPknvYEZS02IqfVJnfk/s320/Benlliure+Gil+Carnaval+a+Roma+01.jpg" /></a></div><br />
i el d'aquest tercer, el <b><i>Gran Canal de Venècia</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzsEztb4-FxuSdHD_zIzd6jiAgWEHs6d8qnrLhyzcb2ZKUfCzKuQNMs9svei2XIl67lcaXlmv3LopHbKWIqNdRG-I-iCDmpVAaRYPoAhMcFBknWWRpJfv_nz2TndYq-dGvxRRcxk-pN18/s1600/Benlliure+Gil.+El+gran+canal+de+Ven%C3%A8cia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzsEztb4-FxuSdHD_zIzd6jiAgWEHs6d8qnrLhyzcb2ZKUfCzKuQNMs9svei2XIl67lcaXlmv3LopHbKWIqNdRG-I-iCDmpVAaRYPoAhMcFBknWWRpJfv_nz2TndYq-dGvxRRcxk-pN18/s320/Benlliure+Gil.+El+gran+canal+de+Ven%C3%A8cia.jpg" /></a></div> L'any <b>1897</b>, <b>Benlliure Gil</b> va viatjar a <b>Tànger</b>, i fruit d'aquella estada van ser tota una sèrie de pintures orientalistes, com ara aquest <b><i>Interior d'un cafè àrab,</i></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihoB2sT6fM9nweCl0Jm8KWQttCUal1HVXpXrXJy7ev0k9F74lc5Ng5c8uoPQxYJXrjD3ElvpmkMzrXLccTFzOJw9ce0BE6Tq4sdvj4eyjGHPtl7-yu6XrpoLdUXvK5JwhLfKwWYMnKb8s/s1600/Benlliure+Gil.+Interior+d%27un+caf%C3%A8+%C3%A0rab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihoB2sT6fM9nweCl0Jm8KWQttCUal1HVXpXrXJy7ev0k9F74lc5Ng5c8uoPQxYJXrjD3ElvpmkMzrXLccTFzOJw9ce0BE6Tq4sdvj4eyjGHPtl7-yu6XrpoLdUXvK5JwhLfKwWYMnKb8s/s320/Benlliure+Gil.+Interior+d%27un+caf%C3%A8+%C3%A0rab.jpg" /></a></div>o aquest <b><i>Armer itinerant</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWo6xMERRPW50RdjPLEDF4kTUpVRMamoY_ygUdGo5zqt4Oih10jFnzCoCGngBy-UkY3p9O936CS6K7QyLstXPZ-c_a2QJNN6qUCAvzZm-4nQRN4tjNY-Bcyt5aFIVoG1JYaKUVUW05CM/s1600/Benlliure+Gil.+L%27armer+itinerant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWo6xMERRPW50RdjPLEDF4kTUpVRMamoY_ygUdGo5zqt4Oih10jFnzCoCGngBy-UkY3p9O936CS6K7QyLstXPZ-c_a2QJNN6qUCAvzZm-4nQRN4tjNY-Bcyt5aFIVoG1JYaKUVUW05CM/s320/Benlliure+Gil.+L%27armer+itinerant.jpg" /></a></div><br />
<b>Benlliure Gil</b> no va conrear massa el retrat, però el domini que en tenia queda ben manifest en aquest que va fer a la seva filla <b>Maria,</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdt_mcrXhyphenhyphenjLDO7a6LPoi_UdKaMN0ASl57T6XDYRgbZG2zT5moC8KopyLpXx0j3hnBIIoYN1T2F0jdt510cmwyLknAej7CLJRpwP5-tKbFHMQ0z8pPMSDbFQxsHrCMwfyvj9eQxETWA3g/s1600/Benlliure+Gil.+Retrat+de+Maria+Benlliure+Ortiz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdt_mcrXhyphenhyphenjLDO7a6LPoi_UdKaMN0ASl57T6XDYRgbZG2zT5moC8KopyLpXx0j3hnBIIoYN1T2F0jdt510cmwyLknAej7CLJRpwP5-tKbFHMQ0z8pPMSDbFQxsHrCMwfyvj9eQxETWA3g/s320/Benlliure+Gil.+Retrat+de+Maria+Benlliure+Ortiz.jpg" /></a></div>en aquest del seu fill <b>Peppino</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TJbdqE3yW5FvquLZBJArJFfnukMvZhHKZrgQ7zSLHD29q8XnfqyEoPHQ9v7IPRlPolcYu-HLi7gNj3tBhpHN7FavP4DPYlW2UBeF6wTzpsRpwVKDrVJ_nq1Rqp5b1l5IedN9Og6n0WU/s1600/Benlliure+Gil.+Peppino+Benlliure.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TJbdqE3yW5FvquLZBJArJFfnukMvZhHKZrgQ7zSLHD29q8XnfqyEoPHQ9v7IPRlPolcYu-HLi7gNj3tBhpHN7FavP4DPYlW2UBeF6wTzpsRpwVKDrVJ_nq1Rqp5b1l5IedN9Og6n0WU/s320/Benlliure+Gil.+Peppino+Benlliure.jpg" /></a></div><br />
i en aquest <b>Autoretrat</b> datat el 1917:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrOkDSYVvvi4Cu2H35jm1XBUZwupEyONw3mJ7CjxP2CkI0IgofPUaVMVbOyUgkEWdNMXJ2_D8bbc3OP2-gSU1GHdEJ4QEqH3p79Hh-Wwc68lipPskN52IQj401WEuxY7uvpnEBZPdVEOM/s1600/Benlliure+Gil+Autoretrat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrOkDSYVvvi4Cu2H35jm1XBUZwupEyONw3mJ7CjxP2CkI0IgofPUaVMVbOyUgkEWdNMXJ2_D8bbc3OP2-gSU1GHdEJ4QEqH3p79Hh-Wwc68lipPskN52IQj401WEuxY7uvpnEBZPdVEOM/s320/Benlliure+Gil+Autoretrat.jpg" /></a></div><br />
Tal i com s'apuntava al començament, <b>Benlliure Gil</b> va ser un pintor molt considerat en la seva època perquè oferia obres molt del gust dels seus possibles clients a les galeries d'art més importants de <b>Londres</b>, de <b>París</b> i de <b>Nova York</b>. Els gustos, però, de la clientela de finals del segle <b>XIX</b> i de principis del <b>XX</b> van evolucionar, i <b>Benlliure Gil</b> va intentar, seguint al seu gran amic <b>Joaquim Sorolla</b>, esquematitzar la seva pinzellada, i és quan, per exemple en aquest quadre on va retratar aquest <b><i>Racó del jardí</i></b>, de casa seva la pintura de <b>Benlliure Gil</b> esdevé lluminosament mediterrània:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfnQzhpHFexy903q4ZMPZLG_YYC0ukRA46NaRO9tQPOr6YtNrT7rzNRS4bQFd6vuJNFC6JP0dMf4Hg62Myrt2AjeF5fkrKhaE3LmjfXL3QudaKZUNyk6TPu4ljk2z-2KQhsDNijYOEUuM/s1600/Benlliure+Gil.+Rac%C3%B3+del+jard%C3%AD+de+casa+seva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfnQzhpHFexy903q4ZMPZLG_YYC0ukRA46NaRO9tQPOr6YtNrT7rzNRS4bQFd6vuJNFC6JP0dMf4Hg62Myrt2AjeF5fkrKhaE3LmjfXL3QudaKZUNyk6TPu4ljk2z-2KQhsDNijYOEUuM/s320/Benlliure+Gil.+Rac%C3%B3+del+jard%C3%AD+de+casa+seva.jpg" /></a></div><br />
Però on jo trobo al gran <b>Benlliure Gil</b> és a uns quadres on crec que és ell mateix qui gaudeix amb total llibertat del seu art, i és quan pinta el que li agrada més pintar: la gent del seu entorn, i ho trobo en aquests <b><i>Escolanets</i></b> trapelles,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_F3HythJQNjteqeh8unXcHH9u_qdxGDG2u9tyWo49zcdMerHJDT1U2-okxF9QRoN142f5PcAwKygYFQ75LzIGcDDLu8PhSK-atMi_7NlVCLz7ANrXjDZsWMK4vmzsxoEBTH3TEM9vH2w/s1600/Benlliure+Gil.+Escolanets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_F3HythJQNjteqeh8unXcHH9u_qdxGDG2u9tyWo49zcdMerHJDT1U2-okxF9QRoN142f5PcAwKygYFQ75LzIGcDDLu8PhSK-atMi_7NlVCLz7ANrXjDZsWMK4vmzsxoEBTH3TEM9vH2w/s320/Benlliure+Gil.+Escolanets.jpg" /></a></div><br />
o en aquest esplèndid retrat d'un <b><i>Fagotista</i></b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtXfnGhx4McS1SExsxwIN02uayRpuK4WWV5O6BffEasSTeQx1knOBaNi3azCGoyVT6lycziLa10QAB2Q4sO75TAx6YPOkGWAD3cYHwVvNs8ZcDI-B1yYdYN3wjW36gltJNBPcca7Jhddw/s1600/Benlliure+Gil.+El+fagotista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtXfnGhx4McS1SExsxwIN02uayRpuK4WWV5O6BffEasSTeQx1knOBaNi3azCGoyVT6lycziLa10QAB2Q4sO75TAx6YPOkGWAD3cYHwVvNs8ZcDI-B1yYdYN3wjW36gltJNBPcca7Jhddw/s320/Benlliure+Gil.+El+fagotista.jpg" /></a></div><br />
i, sobretot, en aquestes dues figures:<br />
<br />
<b><i>El tio José de Villar del Arzobispo</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMKTq6aFmQsD_9NW13MPmGmGtNuvDJVLvgNa6sLlkQLPn0I1qW-isgTq4-S1GLH18KxYg4_F3EUcpmyNAmPHk74JcyDyjPX9XFZJvyGHpIXqOl2VTnRXmPLOrt1KhIYTQ2RveeqYXQCA4/s1600/Benlliure+Gil.+El+tio+Jos%C3%A9+de+Villar+de+l%27Arzobispo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMKTq6aFmQsD_9NW13MPmGmGtNuvDJVLvgNa6sLlkQLPn0I1qW-isgTq4-S1GLH18KxYg4_F3EUcpmyNAmPHk74JcyDyjPX9XFZJvyGHpIXqOl2VTnRXmPLOrt1KhIYTQ2RveeqYXQCA4/s320/Benlliure+Gil.+El+tio+Jos%C3%A9+de+Villar+de+l%27Arzobispo.jpg" /></a></div><br />
i, sobretot dels sobretots, <b><i>El tio Andreu de Rocafort</i></b>, un quadre, aquest, on <b>Benlliure Gil</b> aconsegueix que la senzilla figura d'aquest llaurador, que mig somriu, mofeta, com si allò de deixar-se pintar fos per seguir el corrent de les vel·leïtats capricioses pròpies d'aquell artista de la capital, esdevingui l'autèntic retrat, aliè del tot a barroques o idíl·liques interpretacions, de la vida en aquell temps a l'<b>Horta valenciana</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TuJ_zXvufq_o2N-5SK6Xg-X0xNvwq_uji0IR88UbgJ7yzrIwbNETwezhjrxUP5j2sIHT_fhlIyY_80xGcF6nnrakSZpezOC6lEYT6N2TgcHUjFCL3n2HcuXGH_2k1lg8CWLOUrZoiyQ/s1600/Benlliure+Gil.+El+tio+Andreu+de+Rocafort.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TuJ_zXvufq_o2N-5SK6Xg-X0xNvwq_uji0IR88UbgJ7yzrIwbNETwezhjrxUP5j2sIHT_fhlIyY_80xGcF6nnrakSZpezOC6lEYT6N2TgcHUjFCL3n2HcuXGH_2k1lg8CWLOUrZoiyQ/s320/Benlliure+Gil.+El+tio+Andreu+de+Rocafort.jpg" /></a></div><br />
Me l'he mirat tantes vegades, aquest quadre, que em fa tot l'efecte que el <b>tio Andreu</b> i jo som ja dos vells amics. És un bon jan, creieu-me, i, quan em parla, m'agrada sentir la inigualable vivacitat de la llengua que només tenen els valencians quan parlen.<br />
<br />
Si aneu a la ciutat de <b>València</b>, no deixeu de visitar la <b>Casa-Museu Benlliure</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE1cyCcJ22OwKfcXAbECnPBAEy7k-Ulu7a7vBenTPusJEjVd8hvlrxHC8kdvvkkO6MC-ddWk79Y3iMdnp01C1UlC113eup0f-OUKP11OF1tQf0NoTutA9k7oUEtc-_pGyJzBijRFfKKgs/s1600/Val%C3%A8ncia+Casa-Museu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE1cyCcJ22OwKfcXAbECnPBAEy7k-Ulu7a7vBenTPusJEjVd8hvlrxHC8kdvvkkO6MC-ddWk79Y3iMdnp01C1UlC113eup0f-OUKP11OF1tQf0NoTutA9k7oUEtc-_pGyJzBijRFfKKgs/s320/Val%C3%A8ncia+Casa-Museu.jpg" /></a></div><br />
ni el magnífic <b>Museu de les Belles Arts "Sant Píus V"</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGye-hLhLDY6hTxsJaZ49xNUWlRZ7hx8Mu5EA4rKMjbDIllIRBPwopBBB6tTPKp5uY9dTdm4DkF60nVbk9HMWgO5-qkM35Z_ZOvyh6lP3CRvklPbsGzO8brXb6Ja4D1Fus-5lGeo_9jfk/s1600/Valencia+Museu+de+les+Belles+Arts+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGye-hLhLDY6hTxsJaZ49xNUWlRZ7hx8Mu5EA4rKMjbDIllIRBPwopBBB6tTPKp5uY9dTdm4DkF60nVbk9HMWgO5-qkM35Z_ZOvyh6lP3CRvklPbsGzO8brXb6Ja4D1Fus-5lGeo_9jfk/s320/Valencia+Museu+de+les+Belles+Arts+01.jpg" /></a></div><br />
un preciós edifici convertit en museu on, a part d'<b>excel·lents taules gòtiques</b>, així com d'obres renaixentistes, barroques i academicistes, hi trobareu una valuosíssima representació de la pintura valenciana de finals del segle <b>XIX</b> i principis del <b>XX</b>, una època anomenada, amb tota justícia, el <b>Nou Segle d'Or de la pintura valenciana</b> (<b>Sorolla, Pinazo Camarlench, Muñoz Degrain, Agrasot, Fillol Granell</b>...), una època en la qual <b>Benlliure Gil</b> hi figura amb lletres ben destacades.<br />
<br />
I com que m'agrada això de poder fer dedicatòries quan penso que als destinataris potser els farà il·lusió, dedicaré, després d'aquests dies que, forçat, he hagut d'estar en via morta, aquest <b><i>post</i></b> als autors de cinc magnífics <b><i>blogs</i></b> escrits des del <b>País Valencià</b> i que intento, sempre que puc, seguir: En <b>Francesc</b> i l<b>'Oreto</b>, de <i><b><a href="http://alataula.blogspot.com/">A la taula i al llit...</a></b></i>; en <b>Titus</b>, de <b><i><a href="http://elblogdetitus.blogspot.com/">El imperio de los sinsentidos</a></i></b>; en <b>Maac</b>, de <b><i><a href="http://cantanellas.blogspot.com/">El blog de Maac</a></i></b>; l'<b>Atticus</b> de <a href="http://elblogdeatticus.blogspot.com/"><b><i>El blog de Atticus</i></b></a>, i en Paco, de <a href="http://paco-cocinaamimanera.blogspot.com/">Pau&Vell</a>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-47377967755452173792010-03-10T04:52:00.012+01:002010-10-05T04:46:58.756+02:00ANDERS ZORN, UN GRANDIÓS AQUAREL·LISTAL'<b>aquarel·la</b>, segons la defineix el <b><i>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans</i></b>, es una “<i>pintura feta amb colors diluïts en aigua que tenen una acusada transparència, que s’aplica normalment sobre paper</i>”.<br />
<br />
<div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmm71-On8_C4eyUSW-jG0YtFl12pxB9ki7VTMrwYqoHb7NEvGNP4vALd6G1FZqFjML9r5Y_jtEOWMbMZ2ctntuVc97x_2pe1v69l_vuYuavMKUR1QJandXX9tKcbCuj0frDHdjoFStgmA/s1600-h/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmm71-On8_C4eyUSW-jG0YtFl12pxB9ki7VTMrwYqoHb7NEvGNP4vALd6G1FZqFjML9r5Y_jtEOWMbMZ2ctntuVc97x_2pe1v69l_vuYuavMKUR1QJandXX9tKcbCuj0frDHdjoFStgmA/s320/001.jpg" vt="true" /></a></div>El que no diu aquesta definició és que l'<b>aquarel·la</b> requereix una gran seguretat per part del pintor ja que no admet les correccions que sí admet, per exemple, la <b>pintura a l'oli</b>. Però això ja són tecnicismes que per parlar dels quals no en tinc els suficients coneixements. Sóc un gran amant de les Arts, però em passa el mateix que a molts de nosaltres ens passa amb la informàtica: que en sóc, simplement, com es diu ara, un <b><i>usuari</i></b>, un terme que, en el meu cas, potser en pintura seria molt més adient anomenar <b><i>badoc</i></b>.<br />
<br />
Com a badoc, doncs, m'ha sorprès més d'una vegada descobrir que hi havia tota una sèrie de quadres que mai m'hauria imaginat que haguessin estat pintats amb la tècnica de l'<b>aquarel·la</b>, un dels quals -i dels més sorprenents, val a dir-ho- és aquest C<b><i>onill</i></b> pintat per <b>Albert Dürer</b>, a l'ull del qual (fixeu-vos en el <b>detall </b>que hi ha reproduït a sota<b>) </b>fins i tot s'hi veu reflectida una finestra!<br />
<br />
(<b>Totes les fotografies del <i>post</i> són ampliables.</b>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1evzy8U5z4uUuieBcXDGSOJraWYI82sY-jOLzH3NxSwonn9eAU_XEENC-G7aZczh2bHPzqgjaFAsSKK3EyQPpIOrB-j1z0hoR4oRRbSATcOYln5OVvmSRwk8kCAuQWJ_hkkkcjeKG28/s1600-h/Durer+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1evzy8U5z4uUuieBcXDGSOJraWYI82sY-jOLzH3NxSwonn9eAU_XEENC-G7aZczh2bHPzqgjaFAsSKK3EyQPpIOrB-j1z0hoR4oRRbSATcOYln5OVvmSRwk8kCAuQWJ_hkkkcjeKG28/s320/Durer+001.jpg" vt="true" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQYPDxLziPkpzbRY1opmnK3wjivicekishqooNIEDG3HqLYYKk3isEOg3Qn5odU0DQQRzpY1Fq1qNSAm_xFUEjzQq9co9ImfmesZtzMkYJNS-Hp6BjIPVBnl1-9mlvnQ-2udL9eodUGxc/s1600-h/Durer+002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQYPDxLziPkpzbRY1opmnK3wjivicekishqooNIEDG3HqLYYKk3isEOg3Qn5odU0DQQRzpY1Fq1qNSAm_xFUEjzQq9co9ImfmesZtzMkYJNS-Hp6BjIPVBnl1-9mlvnQ-2udL9eodUGxc/s320/Durer+002.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Des de sempre, l'<b>aquarel·la</b> m'ha fascinat per la gràcia amb què pot arribar a reflectir sobre un paper la llum, la textura i el moviment de l'aigua.<br />
<br />
Però si deia fa un moment com m'ha arribat a sorprendre “descobrir” que algunes obres pictòriques, les quals, està clar, només havia vist en fotografia, havien estat realitzades amb aquesta tècnica, és perquè el cas més sorprenent per a mi va ser el gran “descobriment”, fa uns anys i mentre començava a confegir-me un museu virtual, d'un pintor suec: <b><a href="http://ca.wikilingue.com/es/Anders_Leonard_Zorn" target="blank">Anders Leonard Zorn</a></b> (1860-1920), , que si bé en vida va ser reconegut, arreu, com un dels grans mestres aquarel·listes de la història, aquest reconeixement sembla ser que entre nosaltres no és massa palès, fins al punt que si busqueu, com vaig fer jo, a la <b>Wikipèdia</b> informació sobre <b>Mora</b>, la població on va néixer <b>Zorn</b>, veureu que ni se l'anomena, a ell, ni tampoc al magnífic <b><a href="http://www.zorn.se/en/home" target="blank">Museu</a></b> que duu el seu nom i que el matrimoni <b>Zorn</b> va llegar als seus habitants. <br />
<br />
<b>Zorn,</b> que va mostrar des de ben petit una traça fora de l'habitual a l'hora de treballar amb fusta formes de cavalls i de figures humanes, va ser enviat, quan tenia 15 anys, a la <b>Reial Academia d'Art d'Estocolm</b>, on si bé va anar-hi predisposat a estudiar escultura, es va inclinar finalment per l'<b>aquarel·la</b>, una tècnica molt poc habitual en aquella època.<br />
<br />
L'any <b>1880</b> va guanyar un concurs entre tots els estudiants de l'<b>Acadèmia</b> amb una bellíssima i delicada <b>aquarel·la</b> titulada <b><i>De dol</i></b>, on, sota la transparència d'un gairebé eteri vel negre, s'hi veu la cara afligida d'una noia jove (una amiga seva que havia perdut el pare). Aquesta obra, que es pot contemplar al <b>Museu Nacional d'Estocolm</b>, va tenir una gran importància per al futur de <b>Zorn</b>, ja que, quan la va veure exposada, el director de l'<b>Acadèmia</b> va comentar, displicent, al jove estudiant que ves on anava pintant sempre sobre trossos de paper (en aquella època l'aquarel·la tenia molt poca consideració entre les arts plàstiques).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxQZTNwePBOMYIQFqV5ZuT2sH3jXpkXxaDLQ4zAZM0XTBU0JlmmYmh1Eu-ChIrKCDo58801jFUUhTshM2gv4L_YSuzNbfCMZhrNRPy3rCRBLCKitoXqgJoIBqdNt3CkvCQKCxVs3HQgjk/s1600-h/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxQZTNwePBOMYIQFqV5ZuT2sH3jXpkXxaDLQ4zAZM0XTBU0JlmmYmh1Eu-ChIrKCDo58801jFUUhTshM2gv4L_YSuzNbfCMZhrNRPy3rCRBLCKitoXqgJoIBqdNt3CkvCQKCxVs3HQgjk/s320/002.jpg" vt="true" /></a></div><br />
L'endemà mateix, però, penedit, el mateix director va preguntar a <b>Zorn</b> quan en volia per aquell retrat, i quan el noi li va contestar que una petita quantitat, el director li va dir que era ben enze de no demanar-ne cent vegades més. Al dia següent, <b>Zorn</b> va rebre un sobre en nom del director amb cent vegades més de diners dels que l'estudiant li havia demanat per adquirir la petita aquarel·la, la qual va ser fins i tot motiu d'elogiosos articles a les revistes d'Art de l'època.<br />
<br />
Va ser, precisament també, en aquesta època que <b>Zorn</b> va conèixer <b>Emma Lamm</b>, la que seria la seva dona. De família acabalada i amb una gran sensibilitat envers la cultura -els <b>Lamm</b> provenien dels primers jueus instal·lats a <b>Suècia</b>-, <b>Emma</b> va ser sempre un referent en la vida del pintor, tant en la personal com en l'artística, però la família d'ella va oposar-se al matrimoni sempre i quan <b>Zorn</b> no obtingués els recursos suficients com per poder formar una família.<br />
<br />
<b>Zorn</b> va viatjar expressament a <b>Madrid</b> per estudiar <i>in situ</i> l'obra de <b>Velázquez</b> al <b>Museu d'El Prado</b>, i d'allà va desplaçar-se a <b>Toledo</b>, <b>Sevilla</b>, <b>Càdis</b> i <b>Granada</b>. A <b>Madrid</b> va coincidir amb el valencià <b>Joaquim Sorolla -</b>mestre de la llum mediterrània-, el qual, referint-se a l'obra de <b>Zorn</b>, va declarar que el pintor suec ja havia arribat, amb l'<b>aquarel·la</b>, a la meta que tots els altres maldaven encara per acostar-s'hi.<br />
<br />
Vet aquí dues de les <b>aquarel·les</b> fruits de la seva estada a <b>Càdis</b> (L'<b><i>Alameda de Càdis</i></b>, i <b><i>Les cosines</i></b>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4m7p0-zdKsmhBS7piafuCuChrMC8QQQtktw-behSOSv2WelilUY6Jy5a34wDV2LQwRojlavq3fWjcJWFGatMRsl6X1Wv7j0F24Mt4XdsOWO_aaL6fvPVX7Y2I_aHSZF21qjstLIdP0yA/s1600-h/011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4m7p0-zdKsmhBS7piafuCuChrMC8QQQtktw-behSOSv2WelilUY6Jy5a34wDV2LQwRojlavq3fWjcJWFGatMRsl6X1Wv7j0F24Mt4XdsOWO_aaL6fvPVX7Y2I_aHSZF21qjstLIdP0yA/s320/011.jpg" vt="true" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPE4AJnkdFlreRoMQJqXF1_GWq285Ctc2PgK66snJn5HayJuxiZajIslAR_5LxS0ORWxASbrppPgb7IWY4YHoAdM5Vf79L5Lr-K1TyRE4y6lUDGmQGthJE1WmMMUEFhX-fLkniITG4Yys/s1600-h/008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPE4AJnkdFlreRoMQJqXF1_GWq285Ctc2PgK66snJn5HayJuxiZajIslAR_5LxS0ORWxASbrppPgb7IWY4YHoAdM5Vf79L5Lr-K1TyRE4y6lUDGmQGthJE1WmMMUEFhX-fLkniITG4Yys/s320/008.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Establert durant uns anys a <b>Londres</b>, on hi havia molta més tradició de l'<b>aquarel·la</b> que no pas a <b>París</b>, <b>Zorn</b> va poder amarar-se de l'art d'aquarel·listes de la mida de <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Constable">Constable</a></b> i de <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner" target="blank">Turner</a></b>.<br />
<br />
El jove <b>Zorn</b> no només dominava el retrat, tal i com es pot comprovar en aquest que realitzà a <b>Lisen Lamm</b>...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgki2N47i6PdoROrBwpq2cFk8DbvBDC5ewKNFDc6wN7Qf1abPyv7o4QhxyTtgIDzpK9fmSe9xfAJagH7v2gzEtq6HJXC6-U8IQi_XMAcnfOjahCninz4QE2Et9tnnTtOh2MCdzHm6LhhSk/s1600-h/005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgki2N47i6PdoROrBwpq2cFk8DbvBDC5ewKNFDc6wN7Qf1abPyv7o4QhxyTtgIDzpK9fmSe9xfAJagH7v2gzEtq6HJXC6-U8IQi_XMAcnfOjahCninz4QE2Et9tnnTtOh2MCdzHm6LhhSk/s320/005.jpg" vt="true" /></a></div><br />
...sinó que el “brodava” amb minuciosos detalls com els que envolten la figura del financer <b>Ernest Cassel</b>. Fixeu-vos, per exemple, en el fum del cigar...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNqBdiu2a37Ns50qj35eVWLQXIKPSFJznS8P6cMuE9NZlfqhELq6o6FWPmq8frDrHdNELqLINZCYvIPQi6IxPMygOWx1Vm8EKgRxX-LNWIt-y5gwQzrEnPme0MLYFhB8qyvGu7bkdUKw0/s1600-h/017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNqBdiu2a37Ns50qj35eVWLQXIKPSFJznS8P6cMuE9NZlfqhELq6o6FWPmq8frDrHdNELqLINZCYvIPQi6IxPMygOWx1Vm8EKgRxX-LNWIt-y5gwQzrEnPme0MLYFhB8qyvGu7bkdUKw0/s320/017.jpg" vt="true" /></a></div><br />
... o en les vaporoses teles del vestit i de l'ornament del pentinat d'aquest <b><i>Retrat d'Edith Palgrave Edward</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-b2ChPE4kjES0CRTlsoEAKMxYRQnZh5n9m8bQXR-ciUVV8VmvKSjXB6jpDK7ie06YckA1YybyebvosOLBNsczTXUIa1TDR3tMflITcKfmxqkAewNSSogzXPdnZR8jQgRyfskMgv-anYQ/s1600-h/007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-b2ChPE4kjES0CRTlsoEAKMxYRQnZh5n9m8bQXR-ciUVV8VmvKSjXB6jpDK7ie06YckA1YybyebvosOLBNsczTXUIa1TDR3tMflITcKfmxqkAewNSSogzXPdnZR8jQgRyfskMgv-anYQ/s320/007.jpg" vt="true" /></a></div><br />
El domini que <b>Zorn</b> tenia de la llum queda ben palès en aquesta <b>aquarel·la</b> de temàtica fantasiosa titulada <b><i>La nimfa de l'amor</i></b>, on el nu femení central sembla emergir de la mateixa natura:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0U2OqieVi11a03b3K9bIvlmlblRqto726PdcGgRPN_y_26ttIlohuB2VhJ2G2DNguFhACTB41t_yBqZTxcbdfzaqVJPLQmb_ERjpv7ayvelPO1lBvWiAUpu64PlvAISL5MPg3dJnCiB8/s1600-h/013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0U2OqieVi11a03b3K9bIvlmlblRqto726PdcGgRPN_y_26ttIlohuB2VhJ2G2DNguFhACTB41t_yBqZTxcbdfzaqVJPLQmb_ERjpv7ayvelPO1lBvWiAUpu64PlvAISL5MPg3dJnCiB8/s320/013.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Minucioses són, també, les pinzellades amb què va saber reflectir l'esclat de la natura en aquesta <b><i>Tarda d'estiu</i></b> sueca:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmrgwoP1bv1-vgCG1PlDv7wZlchT4jza56h71rSaTFmh41Ek5eS6PevUtgI6Vi76vzM0MIxdIf4agFV_Yh7uFS5S1-GpM-UFCMfOarLliURAxx1x8-bIsHSFvdAjUQ3lMLS-87BAk3Bjs/s1600-h/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmrgwoP1bv1-vgCG1PlDv7wZlchT4jza56h71rSaTFmh41Ek5eS6PevUtgI6Vi76vzM0MIxdIf4agFV_Yh7uFS5S1-GpM-UFCMfOarLliURAxx1x8-bIsHSFvdAjUQ3lMLS-87BAk3Bjs/s320/004.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Vegeu aquí sota un <b><i>Estudi de plantes</i></b>...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFA2JC6hS2CsvNJNlNMetON7ymY70taH7KyDg2Q8Du7DSyUaypGntOO5ljgYEU699uhuqgF2hxx9cJfsigUKwqL5Of3_hffzM-_yOe4og9Z5XXanQzkun0nbfZ2qZsnfGdOF8bweUz_Wg/s1600-h/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFA2JC6hS2CsvNJNlNMetON7ymY70taH7KyDg2Q8Du7DSyUaypGntOO5ljgYEU699uhuqgF2hxx9cJfsigUKwqL5Of3_hffzM-_yOe4og9Z5XXanQzkun0nbfZ2qZsnfGdOF8bweUz_Wg/s320/003.jpg" vt="true" /></a></div><br />
...i aquí sota les figures d'un noi jove acompanyat de dues noies que retornen d'una festa camperola (<b><i>Luckt amb dues noies</i></b>):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-7NXUKGdZDpUPdlzlcHO_13_mu8x9EhVhVoOWPAp4Z2wnNzqWKAS6Zknp90XI1ohmRjmbMQQ2B21-PKziPVUSAxxq0JAhtnKCKoexBfoC3hsu1yLZeVLfHC_TKzOhCSGVEUcQ99zmc1I/s1600-h/015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-7NXUKGdZDpUPdlzlcHO_13_mu8x9EhVhVoOWPAp4Z2wnNzqWKAS6Zknp90XI1ohmRjmbMQQ2B21-PKziPVUSAxxq0JAhtnKCKoexBfoC3hsu1yLZeVLfHC_TKzOhCSGVEUcQ99zmc1I/s320/015.jpg" vt="true" /></a></div><br />
(Sí, sí: Totes les reproduccions que hi ha en aquest <i>post</i> són <b>aquarel·les</b>!)<br />
<br />
Quan <b>Zorn</b> va casar-se amb l'<b>Emma</b>, el matrimoni va viatjar a <b>Turquia</b> i a <b>Algèria</b>. De <b>Turquia</b> és aquesta escena de carrer titulada <b><i>A Top Capu </i></b>(<b>Istambul</b>)... <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggmOtmgPP9YuKRk3dFhCKNdBgWHLyDgbQkg7NY8xV4d1DuG7OQL6sqKoWrKVzRpAV_flmDuvK794WfmK8JqnHIA1zr6tOkX3sz-IwrQbCqK_sBlMkJlWj9XhfQGyzjUvjbEBwHGfRIHeU/s1600-h/018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggmOtmgPP9YuKRk3dFhCKNdBgWHLyDgbQkg7NY8xV4d1DuG7OQL6sqKoWrKVzRpAV_flmDuvK794WfmK8JqnHIA1zr6tOkX3sz-IwrQbCqK_sBlMkJlWj9XhfQGyzjUvjbEBwHGfRIHeU/s320/018.jpg" vt="true" /></a></div><br />
...i, d'<b>Algèria</b>, aquesta altra escena del <b><i>Port d'Alger</i></b>, on ja podem observar el magnífic tractament no només de la textura i de la lluminositat, sinó fins i tot del <b>moviment</b> de l'aigua:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFQrs_MfuLjx_Ny4V6P4erXqDuFvkcQu9soWMVOWfhBy5kBYt1qjX849bRsnGCcHdIGXvn8G8gMYh-HzP4zBRkGI7mnHxo_tCTaXQ2ig4ImdvmCnlOIZpLdjc3A7ygLDH9fWXrJrLJlJ0/s1600-h/012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFQrs_MfuLjx_Ny4V6P4erXqDuFvkcQu9soWMVOWfhBy5kBYt1qjX849bRsnGCcHdIGXvn8G8gMYh-HzP4zBRkGI7mnHxo_tCTaXQ2ig4ImdvmCnlOIZpLdjc3A7ygLDH9fWXrJrLJlJ0/s320/012.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Però he de reconèixer que, parlant de la increïble tècnica d'<b>Anders Zorn</b> a l'hora de reproduir la lluminositat, la textura i el moviment de l'aigua, hi ha dues <b>aquarel·les</b> que em deixen bocabadat:<br />
<br />
El <b><i>Port d'Hambug</i></b>...:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRaDIN098O2JNwA2-xUKpZVg8eJr_D7rXEo-XaTKK0pYyHvQk8JGWIMJ1pAN-t9EZ-XvMYNvJK_IX3Pw0txXJhvUkrMsPVA_GobnkUxCHPpUEF07RRHdaZzPYm6E0P9AbNJ-GMJ5r-4Tw/s1600-h/009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRaDIN098O2JNwA2-xUKpZVg8eJr_D7rXEo-XaTKK0pYyHvQk8JGWIMJ1pAN-t9EZ-XvMYNvJK_IX3Pw0txXJhvUkrMsPVA_GobnkUxCHPpUEF07RRHdaZzPYm6E0P9AbNJ-GMJ5r-4Tw/s320/009.jpg" vt="true" /></a></div><br />
... i <b><i>Els plaers de l'estiu</i></b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYSibcOtFR2bNjO9AeYp9JEBuUNOse8S5iy7GIvoi7o4ZON-PMMi2PvKUhYGTxa8fTiGFGAyxvsUUYy9HaIS9bIG9tlwgWAHTh-aWgVDl6N02Mb-oT5LaH3wMx5FUwebVDwFgM48-Rnfc/s1600-h/006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYSibcOtFR2bNjO9AeYp9JEBuUNOse8S5iy7GIvoi7o4ZON-PMMi2PvKUhYGTxa8fTiGFGAyxvsUUYy9HaIS9bIG9tlwgWAHTh-aWgVDl6N02Mb-oT5LaH3wMx5FUwebVDwFgM48-Rnfc/s320/006.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Observeu, també, el que ben bé podríem definir com una instantànea. Aquest <b><i>Mercat del peix a la platja d'Saint Yves</i></b> (<b>Cornualla</b>) on, a part del paisatge i de l'atomosfera marina que s'hi respira, hi veiem, al fons a l'esquerra, la picardiosa mirada que un jove pescador dirigeix a la noia que, en primer pla, estén i separa peixos sobre la sorra. Malgrat que el barret de palla que la noia duu al cap ens impedeixi veure-li els ulls, només amb el somriure que tot just l'artista li insinua, intuïm que no defuig, ans al contrari, l'esguard del noi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglgYVDVQoHknjSeglGpRO1qUOKbE9Uavm9iw8V7mcgSTEV_-rR3ybdZLFdek5S69KnxC-X4j5SWKxjeYWYUlwwmnFMmfKIjfljs0hveH8w7fUCUAqiwbmN8TDLto7ocOd6eaCnuzAIL_c/s1600-h/016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglgYVDVQoHknjSeglGpRO1qUOKbE9Uavm9iw8V7mcgSTEV_-rR3ybdZLFdek5S69KnxC-X4j5SWKxjeYWYUlwwmnFMmfKIjfljs0hveH8w7fUCUAqiwbmN8TDLto7ocOd6eaCnuzAIL_c/s320/016.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Però vet aquí la més famosa de les aquarel·les de <b>Zorn</b>, fruit d'un encàrrec que li va fer el director del <b>Museu Nacional d'Estocolm</b> el <b>1885</b> demanant-li que pintés sobre un tema patriòtic amb la intenció, en un principi, que formés part del fons del museu. (Amplieu la reproducció perquè val molt la pena)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVZKOtP9r-YcwE-Bb5m9LY6MtDEo9kX1DJgnyLC_t2QUmp7jt6cJUq8v8XBlKmVRWnoyvrXzJzdLN2Mr1vXY-CAIbLnD05ajdTnZ9-9bNhNDCfGEc04IzqvDuWyixtQaelbQ6HF1nSFM/s1600-h/010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVZKOtP9r-YcwE-Bb5m9LY6MtDEo9kX1DJgnyLC_t2QUmp7jt6cJUq8v8XBlKmVRWnoyvrXzJzdLN2Mr1vXY-CAIbLnD05ajdTnZ9-9bNhNDCfGEc04IzqvDuWyixtQaelbQ6HF1nSFM/s320/010.jpg" vt="true" /></a></div><br />
<b>Anders Zorn</b> va explicar que havia pintat el que millor coneixia i que més li agradava: els camps i les rases de <b>Mora</b>, on ell hi jugava de petit.<br />
<br />
En aquesta <b>aquarel·la</b> podem observar que mentre al fons superior els camperols més joves estan treballant en la collita, l'àvia, asseguda al centre, bull patates, i una nena, al fons a la dreta, li porta més llenya per atiar el foc. <b>Zorn</b> va titular aquesta <b>aquarel·la</b> <b><i>El nostre pa de cada dia.</i></b><br />
<br />
Tothom que ha vist aquesta <b>aquarel·la</b> al natural coincideix en dir que l'has de tenir a un pam de distància dels ulls per assegurar-te que és una <b>aquarel·la</b> i no una <b>pintura a l'oli</b>.<br />
<br />
<b>Anders Zorn</b>, cap allà els 30 anys, va abandonar l'<b>aquarel·la</b> i es va dedicar a la <b>pintura a l'oli</b>. Afamat retratista, va pintar nombrosos membres de la monarquia sueca i de l'alta societat, tant europea com americana, però mai va deixar de treballar amb la llum i l'aigua, el nu femení i, profundament enamorat de la terra que el va veure néixer (abans d'instal·lar-s'hi definitivament, el matrimoni <b>Zorn</b> mai va deixar de passar els estius a <b>Mora</b>), va retratar en nombrosos quadres els costums de la seva gent ...<br />
<br />
En podríem parlar més, molt més del gran artista (pintor i també escultor) <b>Anders Zorn</b>, però el motiu essencial que m'ha mogut escriure aquest <i>post</i> ha estat <b>Anders Zorn</b> i l'<b>aquarel·la</b>, aquesta tècnica pictòrica que ve difinida al <b><i>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans</i></b> com una “<i>pintura feta amb colors diluïts en aigua que tenen una acusada transparència, que s’aplica normalment sobre paper</i>” i que -afegeixo-, com a badoc que sóc davant una pintura que m'agrada, la trobo sublim.<br />
<br />
És, doncs, per aquest motiu que dedico molt especialment aquest <i>post</i> a en <b><a href="http://rafael-pujals.blogspot.com/" target="blank">Rafael Pujals i Agustí</a></b>, l'autor de l'<b>aquarel·la</b> que il·lustra la capçalera d'aquest <i>blog</i> i, a l'ensems, gran admirador de l'obra d'<b>Anders Zorn</b>, així com també em fa il·lusió dedicar el <i>post</i> a tots els seus amics aquarel·listes de la <b><i><a href="http://colladimecres.blogspot.com/" target="blank">Colla dels dimecres</a></i></b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-20650399501220872702009-12-04T04:15:00.034+01:002010-10-05T04:39:25.581+02:00JOSEP DE RIBERA: EL PEU VAR (EL PATIZAMBO)<span class="letrag">H</span>i ha, al <b>Museu del Louvre</b>, a <b>París</b>, un quadre que m'emociona moltíssim. Es tracta d'una pintura a l'oli, d'una mida no massa gran (164 x 92 cm.), i que és obra del xativí <b>Josep de Ribera</b>, una pintura que quan va entrar a formar part del fons del citat museu va fer-ho amb el nom de <b><i>El nan</i></b>, però que va anar popularitzant-se amb el nom de <b><i>Le pie-bod</i></b> (<b><i>El peu var</i></b>), conegut també en castellà amb el nom de <b><i>El pie varo</i></b> i, més popularment, amb el de <b><i>El patizambo</i></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBlQfpYOlKG4xc5UNZYgl5YqLdYAfD8lwiYfFBkwky_yu9v1hyrSD_kTCp-C1fP6i2FEQxn3lfRXQl21pBolL0Byg1BwgKMt0usmUz1bjrmUKQh1KVOLcb6nb9wFZSeXML-JcP_crolwE/s1600/El+peu+var+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Josep de Ribera: El peu var" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBlQfpYOlKG4xc5UNZYgl5YqLdYAfD8lwiYfFBkwky_yu9v1hyrSD_kTCp-C1fP6i2FEQxn3lfRXQl21pBolL0Byg1BwgKMt0usmUz1bjrmUKQh1KVOLcb6nb9wFZSeXML-JcP_crolwE/s400/El+peu+var+01.jpg" width="270" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #0b5394; font-size: xx-small; line-height: 0.1em;">Josep de Ribera: <i>El peu var</i>.</span></b></div><br />
Pintat l'any <b>1642</b> a <b>Nàpols</b>, aquest quadre és si fa o no fa de la mateixa època en què, a <b>Madrid</b>, <b>Diego Velázquez</b> hi va pintar la sèrie de bufons de la cort de <b>Felip IV</b> i, com els quadres que, basats en escenes protagonitzades per petits brivalls que pul·lulaven entremig de la misèria dels carrers de <b>Sevilla</b>, pintaria, uns quants anys més tard, <b>Bartolomé Esteban Murillo</b>, té en comú amb ells que tots tres artistes defugen, per dir-ho d'alguna manera, de les temàtiques imperants en aquella época mostrant-nos la realitat que els envoltava, una realitat que ben poc tenia a veure ni amb les dèries ni amb les creences de les classes poderoses que eren, al cap i a la fi, els qui els pagaven i, per tant, els qui decidien què i com volien que es pintés.<br />
<br />
És per això que hem de tenir ben clar que estem parlant de la <b>segona meitat del segle XVII</b>, i que, per tant, no ens hem d'enganyar i ni tan sols podem pensar en la probabilitat que aquests tres grans pintors tinguessin el que avui en dia en diríem una "consciència de classe" fins al grau, com a vegades s'ha fet, de posar l'etiqueta de <b>denúncia</b> a aquestes obres que avui es comenten en aquest <b><i>post</i></b>.<br />
<br />
Això no obstant, és admirable el gran respecte amb què <b>Velázquez</b> va pintar la figura deforme de <b>Sebastián de Morra</b>, un bufó de la cort de <b>Felip IV</b>, provocant que, al contemplar el magnífic quadre que penja a les parets del <b>Prado</b>, l'espectador hi copsi immediatament la profunditat que, des de la serenor, desprenen el seriós rictus i l'incisiu esguard amb què aquell nan, esdevingut bufó a causa del seu físic deforme i, per tant, objecte de riota a la cort de <b>Felip IV</b>, ens mira...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiAYGb4df0W-MdS29kEuNFOU1ZUWV6lZuW5web8wDMrLjBfXqOSUEL_vd79xe_vWirBKT35IvFukxQgGVOpGyqaDZ6iI2joneXXfLwoGMWC__U8RTlrgI5GtttvDXxrY3U2vevgp3jMg/s1600/Retrat+del+buf%C3%B3+Sebasti%C3%A1n+de+Morra+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Diego Velázquez: Retrat del bufó Sebastián de Morra" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiAYGb4df0W-MdS29kEuNFOU1ZUWV6lZuW5web8wDMrLjBfXqOSUEL_vd79xe_vWirBKT35IvFukxQgGVOpGyqaDZ6iI2joneXXfLwoGMWC__U8RTlrgI5GtttvDXxrY3U2vevgp3jMg/s400/Retrat+del+buf%C3%B3+Sebasti%C3%A1n+de+Morra+02.jpg" width="336" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;">Diego Velázquez: <i>Retrat del bufó Sebastián de Morra.</i></span></span></b></div><br />
Esperonat per un gran amic seu, <b>Nicolás Omazur</b>, un ric comerciant flamenc i col·leccionista d'art instal·lat a <b>Sevilla</b>, <b>Murillo</b> va pintar una sèrie de quadres, els protagonstes dels quals eren marrecs sevillans que malvivien en la indigència, uns quadres realitzats amb una tècnica impecable i que malgrat l'ensucrament d'algunes de les escenes, contrasten amb tota la rastellera de sants, santets i maresdedéus que conformen el gran gruix de l'obra del pintor sevillà.<br />
<br />
Fent referència als excesos de maquillatge en la història de la pintura per evitar representar la veritable cara de la realitat, el biòleg i humanista <b><a href="http://calassur.blogspot.com/2009/10/marti-dominguez-illustrat.html">Martí Domínguez</a></b> apunta, en un dels seus articles a la revista valenciana <b><i>El Temps</i></b>, que quan <b>Murillo</b> aconsegueix desempallegar-se de totes les Immaculades Concepcions és quan, per exemple, dins l'atmosfera de moviment i de riallades creada en el quadre <b><i>Nois menjant panada, </i></b>el pintor sevillà hi retrata <b>“</b><b>[...]<i> el gest fix, suplicant i pidolaire del gosset, que espera o bé un accident en la trajectòria de l'empanada o, senzillament, una propina </i>[...]<i> un gos autèntic. Un gos famolenc.</i></b>”<br />
<br />
Guaiteu aquí sota l'escena del quadre de què parla<b> Martí Domínguez</b>, i una altra escena de molt semblant al quadre titulat <b><i>Nens jugant a daus</i></b>, obra, també, de <b>Murillo</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb6NIBmmf5vlawogb1z7StbAiB6B5cXfrZOnjomZwRhM7M7bLFO9fUNR29Qjfyc0tfz8hHxUiFHBHSngpKv1vXTv8jtl-C_M6It7ZJpYv4bHO2yDf39zw-RVEYlS6o8Q4Xh6bIqcBAiaA/s1600/Nens+menjant+panada+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Bartolomé Esteban Murillo: Nens menjant panada" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb6NIBmmf5vlawogb1z7StbAiB6B5cXfrZOnjomZwRhM7M7bLFO9fUNR29Qjfyc0tfz8hHxUiFHBHSngpKv1vXTv8jtl-C_M6It7ZJpYv4bHO2yDf39zw-RVEYlS6o8Q4Xh6bIqcBAiaA/s400/Nens+menjant+panada+01.jpg" width="387" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;">Bartolomé Esteban Murillo: <i>Nens menjant panada</i></span>.</span></b></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKFKxfImJNAYuNiAYrq0BXpHehtR6cpt6tDoKhYAgvr0IMe66ZFwnObl_LsDBCTx9z9M0kqalplLv3_tD5aamqa-_xevK6jvEi7DvFVTPuwkVwzsd-lki7WvclfwZIJtJldHTDd_4uCpk/s1600/Nens+jugant+als+daus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Bartolomé Esteban Murillo: Nens jugant a daus" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKFKxfImJNAYuNiAYrq0BXpHehtR6cpt6tDoKhYAgvr0IMe66ZFwnObl_LsDBCTx9z9M0kqalplLv3_tD5aamqa-_xevK6jvEi7DvFVTPuwkVwzsd-lki7WvclfwZIJtJldHTDd_4uCpk/s400/Nens+jugant+als+daus.jpg" width="382" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #0b5394; font-size: xx-small;">Bartolomé Esteban Murillo: <i>Nens jugant a daus</i>.</span></b></div><br />
I tornant, ja per acabar, al quadre de què parlàvem al començament, voldria dir que, per anunciar un dentifrici -o un xampú per als cabells, o una línea de cremes per a qualsevol tipus de pell, o les últimes tendències de la roba de vestir...- cap dels esculturals models protagonistes de qualsevol estudiada campanya no ha superat mai la gràcia, la simpatia, i l'espontaneïtat innata, gens estudiada, amb què el protagonista d'aquest quadre, que ni s'ha pentinat i ni s'ha rentat la cara, somriu...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioo9PDgoUIiMXDkpi1W6UWSzddmQheB31NIrxBv-wMDMeRp8h-uh4B359XWjj5ACav_3KHW8LIZ9EwIioUWToulAVMktUvZ0quPeosrl1WBbqXmZRQf2zifrvmv4OvB8DSOtRI-9LSjFI/s1600/rostre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Josep de Ribera: El peu var (detall)" border="0" height="346" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioo9PDgoUIiMXDkpi1W6UWSzddmQheB31NIrxBv-wMDMeRp8h-uh4B359XWjj5ACav_3KHW8LIZ9EwIioUWToulAVMktUvZ0quPeosrl1WBbqXmZRQf2zifrvmv4OvB8DSOtRI-9LSjFI/s400/rostre.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #0b5394; font-size: xx-small;">Josep de Ribera: <i>El peu var</i> (detall).</span></b></div><br />
Ni tampoc crec que cap d'aquests esculturals models puguin, a les millors passarel·les, lluir les últimes tendències de la moda del vestir amb tanta desimboltura com ho fa el protagonista d'aquest quadre, que s'havia vestit amb el primer -i probablement l'únic- que va trobar a casa -si és que en tenia- per sortir al carrer...<br />
<br />
I és que quan es contempla, dins els rics daurats de les nobles fustes que formen els elegants marcs, la figura del protagonista d'aquest quadre, es percep un esclat de vitalitat, tan esplendent, que fins i tot diries que enfosqueix la radiant llum del suposat paisatge que li fa de fons.<br />
<br />
<br />
<i>P.S. Malgrat que no el conec personalment, sinó que a través de les seves aquarel·les, dibuixos i apunts, així com a les sempre amenes explicacions amb què acompanya les seves obres, vull dedicar aquest post a </i><a href="http://jmlarranagaacuarelas.blogspot.com/"><b>Joshemari Larrañaga</b></a><i> com a mostra de suport pels moments tan durs que aquests dies li toca passar.</i>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-65635315498847536762009-10-13T01:03:00.013+02:002010-10-05T04:35:54.362+02:00MARTÍ DOMÍNGUEZ, IL·LUSTRAT<span style="font-family: inherit;"><span class="letrag">"E</span><b><i>nsenyar delectant</i></b>": Vet aquí la frase que em sembla més adient a l’hora de poder definir els articles que <span style="background-color: #eeeeee; color: blue;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez_i_Romero"><b>Martí Domínguez i Romero</b></a></span>, doctor en Biologia, escriptor, professor de la facultat de Periodisme de la <b>Universitat de València</b>, on també hi dirigeix la revista científica </span><a href="http://www.metode.cat//index.php?option=com_frontpage&Itemid=1"><b><i><span style="background-color: #eeeeee; color: blue; font-family: inherit;">Mètode</span></i></b></a><span style="font-family: inherit;">, va escriure al setmanari <b><i>El Temps</i></b>, el recull dels quals va publicar l’<b>Editorial 3 i 4</b> en forma de llibre: <b><i>Bestiari</i></b>.</span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: inherit;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72-ld8-BmCE-UaP-6xDG_7VcSp917P0p-Co1SEkYBGQscVpfvZG-jX1HYGuMnT0zee1NuMGQXqInjn-bT-Hgkrg9I-yi2laLNd3AgkK7oPrvODzIEj0C5vKJj748L4FqtlEJIM09umAM/s1600/Mart%C3%AD+Dom%C3%ADnguez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Martí Domínguez" border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72-ld8-BmCE-UaP-6xDG_7VcSp917P0p-Co1SEkYBGQscVpfvZG-jX1HYGuMnT0zee1NuMGQXqInjn-bT-Hgkrg9I-yi2laLNd3AgkK7oPrvODzIEj0C5vKJj748L4FqtlEJIM09umAM/s400/Mart%C3%AD+Dom%C3%ADnguez.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #0b5394; font-size: xx-small;">Martí Domínguez</span></b></div><br />
<span style="font-family: inherit;">Si bé els articles que conformen aquest recull de <b>Martí Domínguez</b> tenen com a finalitat principal la de fer-nos despertar l’interès envers la <b>Natura</b> per conscienciar-nos-en, la gràcia d'aquests articles rau en la forma planera amb què l'autor, el qual és posseïdor d'una vastíssima formació humanística, hi aboca els seus coneixements.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: inherit;">A tall d’exemple, transcriuré un dels deliciosos articles d’aquest recull: <b><i>Els corniols d'Hugo van der Goes</i></b>, article que aniré "il·lustrant" amb fotografies i <i>links</i> perquè es pugui comprovar la gran quantitat d’informació que <b>Martí Domínguez</b> aporta per poder aconseguir que el lector segueixi amb interès la lectura alhora que se li encengui la llum de la curiositat.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span><br />
<span style="color: #a64d79;"><span style="font-family: inherit;">Una de les coses que més admire de la prosa de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Mann"><span style="font-family: inherit;">Thomas Mann</span></a><span style="font-family: inherit;"> és la seua enorme precisió. L'escriptor de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%BCbeck"><span style="font-family: inherit;">Lübeck</span></a><span style="font-family: inherit;"> va desgranant el seu llarg discurs, sense presses, amb una exactitud de taxònom de les paraules.</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBMg7lTFuhdSe7RgH64jruvX5BQd3OjlxmvWhQO26LLp7GDtsB3LWS3IIpVv-YQr7NImF-Z5cjk3YtUELuEp_1mcIhHzEqdW-UL-zJOU-67sMergC4deM5fiOYL8VDzUrWTX5EgfJsTSY/s1600/Holstnetor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Porta Holsten" border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBMg7lTFuhdSe7RgH64jruvX5BQd3OjlxmvWhQO26LLp7GDtsB3LWS3IIpVv-YQr7NImF-Z5cjk3YtUELuEp_1mcIhHzEqdW-UL-zJOU-67sMergC4deM5fiOYL8VDzUrWTX5EgfJsTSY/s400/Holstnetor.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0b5394;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i>Holstentor</i> (<i>Porta Holsten</i>), la</b> porta d'entrada a </span><b><span style="font-size: xx-small;">Lübeck.</span></b></span></div><br />
<span style="color: #a64d79;"><span style="font-family: inherit;">En <b><i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_monta%C3%B1a_m%C3%A1gica">La muntanya màgica</a></i></b>, en aquell balneari encimbellat, on el temps per als malalts fa l'efecte d'haver-se aturat, on tots els dies s'assemblen, i on les setmanes assoleixen una dimensió diferent, tan sols el pas de les estacions és percebut amb més a menys interès. D'aquesta manera, és una veritable meravella la descripció que fa Thomas Mann de l'arribada de la primavera, i de com els prats alpins s'omplin de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Campanula"><span style="font-family: inherit;">campànules</span></a><span style="font-family: inherit;"> i </span><a href="http://ichn.iec.cat/bages/roureda/Imatges%20grans/Aquilegia.htm"><span style="font-family: inherit;">corniols</span></a><span style="font-family: inherit;">.</span></span><span style="color: #a64d79;"><br />
</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUS4uvzX6-wURIrdYYISkcu05LsNk0E-fZnUhqg_nD1fEjX9mggyjezOUgQI2B9m-RpFUXVTfHobma034IfKIUydhItHzyvKAEGn-knBJvPpKU5Eoe5rGBkDiRL7ijzOCkfxoaMx6LvQ/s1600/Camp%C3%A0nules+i+corniol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Campànules i corniol" border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUS4uvzX6-wURIrdYYISkcu05LsNk0E-fZnUhqg_nD1fEjX9mggyjezOUgQI2B9m-RpFUXVTfHobma034IfKIUydhItHzyvKAEGn-knBJvPpKU5Eoe5rGBkDiRL7ijzOCkfxoaMx6LvQ/s400/Camp%C3%A0nules+i+corniol.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;"><b>Campànules</b> (esquerra) i <b>corniol</b> (dreta).</span></span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="color: #a64d79; font-family: inherit;">Al llarg del relat de <b><i>La muntanya màgica</i></b> aquells corniols apareixen en diverses ocasions. Hans Castorp, el protagonista, ha adquirit un petit volum de botànica i pacientment (la paciència és una paraula absurda en aquell balneari), va determinant els distints <b><a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=tax%F3&operEntrada=0">taxons</a></b>, entre els quals l'espectacular corniol (<b><i>Aquilegia vulgaris</i></b>). Perquè aquesta planta, que floreix d'una manera més aviat desballestada, amb unes flors gruixudes i violades, que sovint s'escapcen de la tija finíssima, tan sols la descobrim quan ens fixem acuradament, quan en dissequem la inflorescència i ens aturem en els detalls.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Yaah_UmFaq4ulxdCQg4-gXGzKHk6w_fTfH24lJnipfcmKt7KkzXjRalCH3wnJUfisoVPJY-UYHMwOirVkICnE77_qmGN17_K3_r_GJDBJCFsfpxU5D9GCq78ex-pPGVK0UsuJKHSQSM/s1600/Aquilegia+vulgaris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Corniol obert" border="0" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Yaah_UmFaq4ulxdCQg4-gXGzKHk6w_fTfH24lJnipfcmKt7KkzXjRalCH3wnJUfisoVPJY-UYHMwOirVkICnE77_qmGN17_K3_r_GJDBJCFsfpxU5D9GCq78ex-pPGVK0UsuJKHSQSM/s400/Aquilegia+vulgaris.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #0b5394;"><b><span style="font-size: xx-small;">Corniol obert</span></b></span></div><br />
<span style="color: #a64d79; font-family: inherit;">Llavors s'esdevé que ens sorprèn el seu enorme atractiu, amb els pètals robustos i voluptuosos, amb els estams tenyits de grocs intensos, i amb aquelles estructures tan curioses, anomenades <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0196140"><span style="color: blue;">nectaris</span></a></b>, en forma d'esperó, que delimiten una espècie de bosseta (<b><i>aquilegium</i></b> en llatí). Per això, a partir d'aquell dia, Hans Castorp va decorar la seua trista cambra del balneari de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Davos"><b><span style="color: blue; font-family: inherit;">Davos-Platz</span></b></a><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #a64d79;"> amb un pitxer a vessar d'aquestes flors.</span><span style="color: #a64d79;">En canvi, foren altres els motius que animaren el pintor flamenc <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0030332">Hugo van der Goes</a></b> a pintar, en el seu cèlebre <b><i>Tríptic Portinari</i></b>,</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAGgJ2dcmomNCQFNTuPirAsKCF87F2ujFNEw6WBXt2XHOYGyOrm06dYcINEupk_9vZcBTBqdvE4jDdrOivWK5O6bmIhlDrraS4DZC9aJEfPirEhI_mAgeTpbsKKgfsl0k_djVS24fiyDY/s1600/Tr%C3%ADptic++Portinari+%28Hugo+van+der+Goes%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Tríptic Portinari" border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAGgJ2dcmomNCQFNTuPirAsKCF87F2ujFNEw6WBXt2XHOYGyOrm06dYcINEupk_9vZcBTBqdvE4jDdrOivWK5O6bmIhlDrraS4DZC9aJEfPirEhI_mAgeTpbsKKgfsl0k_djVS24fiyDY/s400/Tr%C3%ADptic++Portinari+%28Hugo+van+der+Goes%29.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: #0b5394; font-size: xx-small;">Hugo van der Goes: <i>Tríptic Portinari (</i>Galleria degli Ufizzi, Florència).</span></b></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="color: #a64d79; font-family: inherit;">un petit pitxer amb corniols:</span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAdxic2Zc38cm3XZupoMjbGzZ1HVuxJCHrVamDPfMG7r1xgkv0E7fdfrTD10211oo089muRYpKQrcr2w8C_Vur9GlcTIb5JFyW9TFhF2qfrSmKCBzJrllP-uEV1HbLOIPj3nHwFEKibM/s1600/Tr%C3%ADptic+Portinari+%28detall%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Tríptic Portinari (detall)" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAdxic2Zc38cm3XZupoMjbGzZ1HVuxJCHrVamDPfMG7r1xgkv0E7fdfrTD10211oo089muRYpKQrcr2w8C_Vur9GlcTIb5JFyW9TFhF2qfrSmKCBzJrllP-uEV1HbLOIPj3nHwFEKibM/s400/Tr%C3%ADptic+Portinari+%28detall%29.jpg" width="237" wt="true" /></a></div><div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;"><b><i>Tríptic Portinari</i></b> (detall del pitxer amb corniols).</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="color: #a64d79;"><span style="font-family: inherit;">És ben coneguda la influència que aquesta pintura va exercir sobre els pintors del Quattrocento italià: </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Piero_della_Francesca"><span style="font-family: inherit;">Piero della Francesca</span></a><span style="font-family: inherit;"> i </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Domenico_Ghirlandaio"><span style="font-family: inherit;">Ghirlandaio</span></a><span style="font-family: inherit;"> en resultarien profundament trasbalsats quan la van contemplar a Florència l'any 1475. I, tanmateix, l'arribarien a entendre completament? Piero va pintar la seua Nativitat (National Gallery), on n'imita el Nen:</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aaQl4Z3WG11RtwTTt2r84kvkTksLTROdwDlB_tOhR4ACAsWrEPz0MyxIx4caE6QFgWQj8lsX92MB3cDD2FJgYTTIO58YF6S0wSJtQTQGC9n4dzRgCo-MYeoJMXxNo0Mkaxq_7wE34p4/s1600/Adoraci%C3%B3+dels+pastors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Tríptic Portinari (detall)" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aaQl4Z3WG11RtwTTt2r84kvkTksLTROdwDlB_tOhR4ACAsWrEPz0MyxIx4caE6QFgWQj8lsX92MB3cDD2FJgYTTIO58YF6S0wSJtQTQGC9n4dzRgCo-MYeoJMXxNo0Mkaxq_7wE34p4/s400/Adoraci%C3%B3+dels+pastors.jpg" width="392" wt="true" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #0b5394;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i>Tríptic Portinari</i></b> (detall amb el Nen Jesús).</span></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcLYm2QKRBneTYD6HWJKDgbpLw528rIcx0CrcfMLQptb01gXNLOYDTXhB5ctNGZgGI40tlipLoNyTBa6nuic0IXuv73jlpUhuk_6ZBsae3tq1BVZopX0eaBv6TNy7kqmnTQ_N_r4E_1Rc/s1600/Nativitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Piero della Francesca: Nativitat" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcLYm2QKRBneTYD6HWJKDgbpLw528rIcx0CrcfMLQptb01gXNLOYDTXhB5ctNGZgGI40tlipLoNyTBa6nuic0IXuv73jlpUhuk_6ZBsae3tq1BVZopX0eaBv6TNy7kqmnTQ_N_r4E_1Rc/s400/Nativitat.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><div style="text-align: center;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;"><b><i>Nativitat</i></b>, Piero della Francesca</span></span><br />
<div style="text-align: left;"><span style="color: #a64d79; font-size: xx-small;"></span></div><div style="text-align: left;"><br />
<span style="color: #a64d79; font-family: inherit;">i <b><i>Ghirlandaio</i></b>, la seua <b><i>Adoració</i></b> (<b>Uffizi</b>), on s'inspira en els pastors:</span><br />
<span style="color: #a64d79;"></span></div><div style="text-align: left;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDYo84FujrcPVbcXvrIrEWSFPVZYLkYJ6Vwyp1zGUoDfvEchj8Mx_-kvpHA3ID0xEdbOFrlzCTyCxP1yr-Qa7mFdWbYPYJN5SZ4Al-Lozp8YtNShMacpSWLQYT2_byB8IrqEj-WFHNveE/s1600/Adoraci%C3%B3+dels+pastors+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Tríptic Portinari (detall de l'adoració dels pastors)" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDYo84FujrcPVbcXvrIrEWSFPVZYLkYJ6Vwyp1zGUoDfvEchj8Mx_-kvpHA3ID0xEdbOFrlzCTyCxP1yr-Qa7mFdWbYPYJN5SZ4Al-Lozp8YtNShMacpSWLQYT2_byB8IrqEj-WFHNveE/s400/Adoraci%C3%B3+dels+pastors+02.jpg" width="271" wt="true" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;"><b><i>Tríptic Portinari</i></b> (detall de l'adoració dels pastors).</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIR6kM-3obsu3sDPzEHoxePHyNra-9TJPkq8kLdpy01faRTT1Aj4s4NSX9yh4isJZM_dLf3lvzh9q2XYdK0t_M32ZjMO1jpTEN5zZiF6J5QXMYestjDpH2fxH5QGengtGVx-SUEi7J_Os/s1600/Adoraci%C3%B3+dels+pastors+%28detall%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIR6kM-3obsu3sDPzEHoxePHyNra-9TJPkq8kLdpy01faRTT1Aj4s4NSX9yh4isJZM_dLf3lvzh9q2XYdK0t_M32ZjMO1jpTEN5zZiF6J5QXMYestjDpH2fxH5QGengtGVx-SUEi7J_Os/s400/Adoraci%C3%B3+dels+pastors+%28detall%29.jpg" width="387" wt="true" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="color: #0b5394;"><b>Ghirlandaio</b>: <i><b>Adoració dels pastors</b></i> (detall).</span></span></div><div style="text-align: left;"><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #a64d79;">Però cap dels dos no va considerar aquells estranys corniols, que vora l'altre pitxer de lliris esplendorosos, se'ns apareixen més aviat escarransits i ridículs. El que probablement no sabien aquests artistes toscans és que segurament Van der Goes va pintar aquella estranya planta perquè, com ens recorda el botànic flamenc <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Carolus_Clusius">Clusius</a></b>, les seues llavors, en pols i administrades amb vi, faciliten el part. Per això els corniols de Van der Goes representen, en aquella sublim Adoració, més que l'arribada de la primavera, l'inici pregon i físic de la vida: el bon naixement de Jesús.</span><span style="color: black;"><br />
<br />
Com hem pogut comprovar, doncs, els coneixements de <b>Martí Domínguez</b> no es cenyeixen solament a l’àmbit que podríem denominar estrictament científic, i si bé són, precisament els científics, els coneixements dels quals el biòleg ens vol fer partíceps, sap com posar-los a l’abast de tothom mitjançant nombrosos apunts d’àmbits diversos i diferents als purament científics, com és el cas d’aquest article, un article que comença parlant de <b><i>La muntanya màgica</i></b>, la novel·la de <b>Thomas Mann</b> i, fent esment d’una pintura capdal del segle XV com ho és el tríptic denominat <b><i>Portinari</i></b>, ens porta al <b>Quattrocento</b> italià de la mà de <b>Pietro della Francesca</b> i de <b>Domenico Ghirlandaio</b>..., i tot plegat per parlar-nos de la senzilla flor del <b>corniol</b>, una flor que de ben segur hem vist a la muntanya moltes vegades i gairebé segur, també, que ens ha passat desapercebuda, com gairebé segur que ens hauria passat desapercebuda contemplant el magnífic <b><i>Tríptic Portinari</i></b>, una de les joies de la <b>Galleria degli Uffizi</b>, de <b>Florència</b>.</span></span></div></div></div></div></div></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com6