TXAIKOVSKI I ELS BALLARINS I "ELS BALLARINES" DE TROCKADERO

2010-06-29T04:18:00.003+02:00

Curiosament, aquest mes de juny i sense que ens ho haguéssim dit, els blogs amics El Cafè de nit i In fernem land, així com aquest on sou ara (a l'anterior post) vam coincidir tots tres en parlar del compositor rus Piotr IlitxTxaikovski, un del més clars exponents del romanticisme musical.

A El cafè de nit, en Josep ens oferia dos vídeos on podíem gaudir de dos fragments de dues de les grans composicions orquestrals del gran músic rus: El primer moviment del Concert per a piano i orquestra, i l'intens tercer moviment de la Sisena simfonia, anomenada la Patètica.

Per la seva banda, a In fernem Land, pocs dies abans, així com l'endemà mateix de la representació a la que va assistir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en Joaquim es feia ressò de La dama de piques (cliqueu aquí i aquí), una de les deu òperes de Txaikovski, el compositor a qui va voler dedicar un altre post amb l'audició de l'ària Kuda, kuda, de l'òpera Eugen Onegin, i encara una altra amb l'audició de dues versions de la bellíssima i malenconiosa barcarola titulada Juny, una de les dotze peces per a piano (una amb el nom de cada mes de l'any) que Txaikovski va compondre i reunir sota el títol de Les estacions.

Doncs bé, embriagat durant aquests dies amb la música del gran compositor rus, m'agradaria tornar a parlar d'ell, però m'agradaria fer-ho de manera que la seva meravellosa música servís de fons en aquest post per fer-nos somriure gràcies a Les Ballets Trockadero de Monte Carlo, el grup de dansa format només per homes que va se fundat a Nova York l'any 1974.

Des de les primeres aparicions, els Trocks, tal i com se'ls anomena afectuosament, van rebre les crítiques més elogioses dels experts, així com l'entusiasta rebuda del públic d'arreu del món on han actuat, amb l'afegit que sempre han tingut el suport i el respecte total i absolut de tota la resta de les grans companyies de dansa, ja que si bé l'essència d'aquest grup és la paròdia, a ningú pot passar-li desapercebut l'altíssim nivell tècnic i artístic dels ballarins que el componen, tots ells amb una sòlida formació en el ballet clàssic, amb l'afegit de l'enorme dificultat que suposa per a la massa muscular d'un home poder ballar recolzant-se a terra només amb les puntes dels dits. A més a més i com que els ballarins del Trockadero tant poden representar papers masculins com femenins, cal destacar també la força necessària que han de tenir els primers a l'hora de poder alçar les seves parelles.

No cal dir que una de les peces per excel·lència del repertori dels Trocks és el cèlebre ballet de Txaikovski El llac dels cignes, del qual en fan una versió del segon acte, una versió de la que n'hem extret tres fragments.

En aquest primer, que serveix de presentació, ja podrem veure per on aniran els trets de la coreografia: Amb la conegudíssima música amb què s'identifica aquest ballet, veurem el malvat von Rothbart, el bruixot que, a despit per haver estat refusat per la bellíssima Odette, ha transformat aquesta en un preciós cigne que recuperarà la forma humana durant una breu estona totes les nits..., fins que un bes d'amor destrueixi el cruel encanteri. El ballarí que interpreta el bruixot, tal i com es podrà comprovar en una altra actuació més endavant, té una vis còmica extraordinària.

El príncep Sigfrid, que havia sortit a caçar amb un grup d'amics, ha arribat al llac on viu Odette just en el moment en què la noia recupera la forma humana i, a l'instant, queda captivat per la bellesa d'ella. A l'acte, Odette queda també corpresa davant la figura del jove príncep i, està clar, s'enamoren l'un de l'altra al mateix instant.

En aquest segon fragment, l'eteri so del violí serveix al compositor per descriure els tendres sentiments de l'amor acabat de néixer que es manifesten mútuament la parella, fins que torna a aparèixer a escena el malvat bruixot. A partir d'aquest moment, serà el fosc so del violoncel qui predominarà, significant mals presagis per al futur dels dos enamorats, tot i que l'eteri so del violí, encara que reduït pel del violoncel, semblarà elevar-se per continuar palesant la fortalesa necessària que la parella trobarà en l'amor. La música d'aquest Pas de deux em sembla un dels moments més delicadament inspirats de tot el ballet.

I ja, per fi, arribem a un dels fragments més coneguts d'aquest ballet: El cèlebre i deliciós Pas de quatre, que representa els graciosos andamis de quatre petits cignes.

Una de les peces més cèlebres del ballet clàssic és, sense cap mena de dubte, La mort del cigne, un títol que, erròniament, hi ha qui l'associa amb el ballet El llac dels cignes, quan, en realitat, és una coreografia basada en la música de El cigne, el tretzè fragment dels catorze de què consta la fantasia musical titulada El carnaval dels animals, del compositor francès, també romàntic, Camille Saint-Saëns.

Així, doncs, i encara que no sigui música de Txaikovski, crec que pel fet de ser una peça clàssica del repertori de ballet, val la pena posar la molt especial -i divertida!- versió que d'aquesta romàntica mort en fa un de "els ballarines" de Trockadero, Paul Ghiselin, el mateix que al Llac dels cignes interpretava el paper del malvat bruixot von Rothbart. Aquí sí que la paròdia està ben servida.

Tot plegat, com haureu pogut comprovar si heu vist aquests quatre vídeos, sota el segell de la paròdia vestida amb les millors gales del respecte i de la passió pel ballet d'aquests grans ballarins.

Ca l'Assur

TXAIKOVSKI I ELS BALLARINS I "ELS BALLARINES" DE TROCKADERO