FI DE LLUÍS COMPANYS

15 d’octubre de 2010

Avui, dia 15 d'octubre de l'any 2010, fa setanta anys que Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a Barcelona, al Fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.

 Lluís Companys i Jover és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència.

Setanta anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici. Josep Carner li dedicà aquest poema que, com a homenatge, m'ha fet il·lusió gravar amb un coixí musical suggerit pel bon amic Joaquim, del blog In Fernem Land: l'Adagio per a cordes, de Samuel Barber, dirigit per Leonard Bernstein:



      Fi de Lluís Companys

Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d'amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure'l
la mar i l'aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d'ira "¡Viva España!"
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

"La mort m'espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m'heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir."

Tot peresós, el sol d'octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rígid i groc.

I en encetar-se'n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d'ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d'ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.

                                         Josep Carner

18 comentaris:

paco ha dit...

ben estimat amic enric, desearia decir muchas cosas, de LLUIS COMPANYS y de cientos de miles de ciudadanos que lucharon por la libertad y la REPUBLICA que al igual que El President LLUIS COMPANYS fueron fusilados por los rebeldes, con ó sin juicio sumarisimo, en mi familia hay un caso tan grave como El president, creo que fué la semana pasada o dias anteriores que anularon el juicio del inmenso Poeta Oriholano MIGUEL HERNANDEZ, peró amic enric no devem de perde la perspectiva, que per a desgracia dels demócrates avui encara el poder judicial la majoria de ells son fills y nets dels matexos jutjes que van manar afosellar al PRESIDENT y la resta dels leals a la República y la LLIBERTAT, trobe que dec de parar y no dir cap més, front a aquestes cosses la sang em bull de mala manera....un abrás inmens y solidari per a tu y a CATALUNYA......paco

Joaquim ha dit...

Impressiona molt aquest poema de Carner i que encara avui es neguin les evidències del assassinat comés, és senzillament vergonyós.

josep ha dit...

El fet de la condemna i posterior afusellament del President Companys per part d'un govern colpista ja parla per si sol. Que 70 anys més tard, la causa no hagi estat ni tan sols revisada, per part d'un estat que pomposament s'auto-anomena "democràtic" també diu molt del tipus de "democràcia" d'aquest estat.

Carme ha dit...

Posa la pell de gallina i bull la sang, com diu, el Paco.

José Luis ha dit...

Ja sé que si em possés ho trobaria jo sol però amb ajuda de gent de confiança sempre s’arriba mes lluny i mes ràpid, tot i que m’avergonyeix una mica molt haver de fer aquestes preguntes:

- De què se’l va acusar?
- Que diuen ara per no voler anular el procés

Assur: M’emprenyaré si em dediques mes de dos línees. Amb un parell de bones adreces de internet en tindria prou, que em mereixo que em posin deures extra.

MaryLou ha dit...

Si encara avui, no és reconeix que va ser un govern colpista... que podem esperar!
I que no s'hagi anulat el judici...
Però ho hem de recordar cada any per tal que els joves no oblidin, com diu la cançó:
"Si un traidor puede más que unos cuántos
que esos cuántos no lo olviden fácilmente"
Petonets

Margarida ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Margarida ha dit...

Si més no, ara se li ha fet un funeral de país.
Però crec que encara trigarem molt de temps a veure l'anul·lació del judici. Sobretot si els d'allà pensen com l'Alícia Sánchez Camacho, que (segons he llegit a l'AVUI) diu que els catalans "hem de deixar de mirar al passat i pensar en el futur". Però... tenim futur, si seguim com ara?

Josepb. ha dit...

Enric; -Ca L'Assur- En aquest paìs, quant una persona sap més que els que manen, no hi ha cap més solució que, el.liminar, prescindir, excloure, aquesta persona?
Lluís Companys, advocat, president del Parlament de Catalunya, colaborador de diaris republicans, advocat laboralista... fou el.liminat, prescindit, exclós per ser el que era, una persona honrada defensor dels treballadors?. 70 anys han passat, quants n’han de passar mes, per anul.lar el judíci?
Galileu Galilei; -físic, matemàtic, filósof italià- va ser condemnat per el Sant ofici, encara que no va morir a la foguera va ser excil.liat, el seu judici no es va anul•lar fins l’any 1992. Any 1992 no està equivocat¡¡
La veu de ca l’Assur impresindible en aquest poema de Carner, dedicat a Lluís Companys
Felicitacions Enric¡¡

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies Assur. És un homenatge preciós.

Jesús M. Tibau ha dit...

el nostre president que mai oblidarem

onatge ha dit...

Em fa un a certa gràcia -per dir-ho d'alguna manera- llegir per tot arreu que va ser "afusellat", no és més veritat que va ser ASSASSINAT? Presidents com aquest ja no n'hi han...

Des del far bona nit.
onatge

bego ha dit...

Al damunt de la tomba
hi ha un nat taronger,
i a la branca més alta
hi canta l`esparver,
que diu en son llenguatge,
sempre de cara al vent.
Maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!

(Que la nostra memoria no esborri el passat,
que la lluita per la nostra terra
no sigui en va)

nicol ha dit...

Hola.
Disculpa que te escriba como un comentario...
Queria ofrecerte la posibilidad de intercambiar enlaces con tu blog
Si te interesa puedes puedes poner un enlace en COCHES DE OCASION Esta abajo de todo PON TU ENLACE que está abajo del todo)
Muchas Gracias por tu tiempo...
Un saludo.

Assur ha dit...

Benvolguts:

Tota una sèrie de raons personals que ara no vénen al cas, han fet que hagi “desaparegut” durant uns dies, però em calia una mica de festa, tot i que us demano perdó per no haver contestat els vostres sempre ambles missatges, però ja sabeu que m'enrotllo molt i necessito un temps del qual no disposo sempre que vull. Espero que ho sabreu comprendre.

Paco: Tu sempre tan matiner i jo, en canvi, ja ho veus: sempre tan tocatardant. Entenc perfectament que encara t'indignin manifestacions i actituds fetes des de la prepotència dels qui sempre s'han cregut que els guia la raó. Vencedors que durant quaranta anys van poder homenatjar els seus morts, i vençuts per als qui encara se'ls nega el respecte al seus.

Ai, nen!... La ignomínia no és només a l'home, sinó que també ho és al que aquest home representava; aquí és on rau la negativa guarnida de l'ampul·lositat típica dels mots i de la sintaxis amb què es fan les lleis.

Sí, Josep, sí... Aquesta actitud diu moltes, moltíssimes coses!

Hola, Carme! Efectivament posa la pell de gallina i bull la sang... però no a tothom, i no em refereixo només a la gent de fora.

José Luis: Mira-ho, pr exemple, aquí. (Ni una línia, eh?) :))

Sí, MaryLou: Ja veus si a Déu se li demana poca cosa..., però es fa el sord!

Margardia: Anem ben aviats, també, si el futur és el que aquesta cotorra ens vol oferir!

Josepb: Al pas que van, potser si que d'aquí a tres-cents anys l'anul·laran.

Mercè: Moltes gràcies! Oi que no hauria quedat tan contundent si hagués posat allò de què vam parlar?..., però queda en peu, eh?

Jesús: Com tan encertadament cita la MaryLou: “Si un traidor puede más que unos cuantos / que esos cuantos no lo olviden fácilmente”.

Onatge: Tens raó, però quan es diu “afusellar” el mot mateix ja implica que hi ha algú gros al darrere.

Bego: Gràcies pel poema; faig meu, també, el teu desig, i t'agraeixo molt el que em vas dir dissabte.

Nicol: Em sap greu, però ni tan sols tinc carnet de conduir.

La cuina vermella ha dit...

Amic,

ens hem quedat sense paraules, amb la boca seca, la gola agre i l'emoció d'una esperança, ara mateix presa per un puny. Tant de bo, el sacrifici del President no sigui estèril. Moltes gràcies amic. Gràcies a en Joaquim, també, per la música. Des de que va ser triada per la banda sonora de Gallipoli és per nosaltres la musica dels sacrificis injustos.

Visca Calalunya lliure!

Assur ha dit...

Benvolguda parella: No sabeu l'emoció amb què he llegit els vostres sincers mots i que tant us agraeixo de tot cor. A mi també em quedava la boca seca quan llegia aquest poema en veu alta, que us ben asseguro seria incapaç de llegir-lo en públic perquè no el podria acabar, i és que des de sempre, com el ja sabeu que admirat Cabré, les injustícies em roseguen les entranyes, i si hi va haver, i continua encara havent-hi una injustícia històrica, aquesta té el nom de Lluís Companys.

Una forta abraçada!

àguila ha dit...

visca Catalunya Independent!!
si no l'haguessin assassinat ja seriem independents

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL