ACTUALITZACIÓ DEL POST "MARTÍ DOMÍNGUEZ IL·LUSTRAT (II)" I UN RETRET AL MUSEU REINA SOFÍA, DE MADRID

22 de febrer del 2011

Quan a principis de mes, mentre dinava, vaig llegir al diari que Google havia tret una nova eina digital -Art Project- per poder-nos acostar als fons artístics de disset importants museus de tot el món i poder contemplar, gràcies a imatges captades amb gran resolució, més de mil obres d'art -bàsicament de pintura-, mentre anava llegint a la notícia quins eren els museus escollits desitjava que un d'ells fos la Galleria degli Ufizzi perquè, n'estava segur, entre les imatges que hi hauria del citat museu no hi faltaria l'Adoració dels Reis, d'Albert Dürer.

L'Adoració dels reis de Dürer

Com era d'esperar, el nom de la Galleria degli Ufizzi figurava entre els museus escollits, pel que vaig suposar que el quadre de Dürer també hi seria i, efectivament, quan al vespre, a casa, vaig connectar-me a l'adreça d'Art Project vaig veure, complagut, que L'Adoració dels Reis, de Dürer, era un dels quadres triats per la Galleria degli Ufizzi i que, gràcies a la bona resolució que tenia la imatge, podia treure'n un detall que il·lustrés molt millor el fragment d'un dels dos articles -concretament el segon- de Martí Domínguez que vaig transcriure i il·lustrar (vegeu aquí), article on el biòleg i humanista valencià parlava de l'acuradíssima fidelitat amb què Dürer va reproduir en el citat quadre dues papallones: la Cynthia cardui i la Colias croceus.

La millor imatge de les que vaig ser capaç d'aconseguir per a aquell post va ser aquesta:

L'Adoració dels reis de Dürer (detall)

i aquesta altra és l'aconseguida gràcies a Art Project:

L'Adoració dels reis de Dürer (detall)


La difrència és ben notable, pel que no cal dir que, a part de substituir en aquell post la primera imatge per aquesta darrera, he fet, també, les oportunes modificacions a la part del text on m'excusava de no haver pogut aconseguir una imatge prou nítida, i si ho he fet és perquè és un post del qual em sento molt satisfet, i més encara me'n sento perquè és un dels que més visites rep i més estona s'hi estan els que se'l llegeixen.

Art Project és, sense cap mena de dubte, una magnífica eina per poder observar amb tot detall les més de 1.000 (!) obres d'art (pintures, escultures, estampes, armadures, màscares, fotografies...) que han estat fotografiades però -sempre hi ha d'haver un però- he tingut una gran decepció pel que fa a les obres triades pel Museu Reina Sofia, de Madrid, ja que estava plenament convençut que tant el Gernika, de Picasso, com El gran masturbador, de Salvador Dalí, dues de les joies més valuoses que van anar a parar a aquest museu figurarien entre les obres triades..., però resulta que no, que d'aquest museu només hi ha imatges de l'obra de Juan Gris; de la maqueta del Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició de 1937 a París, i la resta d'imatges pertanyen a fotografies de la Guerra Civil, que no negaré l'interès, sobretot històric, que puguin tenir, però un museu amb una col·lecció tan basta d'art modern com ho és el Reina Sofía (només a la Fira Arco celebrada enguany ha adquirit obra per valor de 680.000 euros), bé podia haver aportat a Art Project un ventall molt més cromàtic i significatiu del seu valuosíssim fons.

Decebedor, molt decebedor!

14 comentaris:

josep ha dit...

Enric,
Aquesta web de art project es una meravella però hi ha moltes mancances per part dels museus. Tu parles del Reina Sofia i estic totalment d'acord, però francament, que a la National Gallery de Londres, per exemple, no hi hagi ni un sol Leonardo, ni la Venus del mirall de Velazquez (o jo no els he sabut trobar) em sembla lamentable. Espero que amb el temps aquesta web es vagi incrementant, tant en obres com en museus, ja que es tracta d'una eina extraordinària.
Una abraçada

kalamar ha dit...

Assur, per les obres de Picasso s'han de pagar drets d'imatge, per això no surten les seves pintures ni al Wikipedia.

Assur ha dit...

Josep: Quan vaig veure que hi havia la National Gallery, de Londres, donava per fet, també, que hi hauria el quadre El matrimoni Arnolfini i m'hauria agradat molt que hagués estat aquest el triat pel citat museu per poder-lo veure en altíssima resolució, ja que hi ha infinitat de detalls que m'agradaria veure de més aprop, però ni hi ha El matrimoni Arnolfini, i van triar Els embaixadors”, de Holbein el Jove, com a imatge a presentar en altíssima resolució.

És evident que tant La Venus del mirall, de Velázquez, com la petita col·lecció dels Leonardo formen part de les més valuoses joies d'aquest museu i hi haurien d'estar, però en part es fa evinent dir aquí allò que tan encertadament es diu en castellà referent als manicomis que “ni están todos los que son, ni son todos los que están” :), vull dir que, com a mínim, hi ha un ventall força divers de les obres d'aquest museu, cosa que no passa amb la, més que minsa, ridícula tria del Reina Sofía.

De tota manera, Josep, a la magnífica pàgina de la National Gallery, (aquí), hi trobaràs, per odrdre alfabètic d'autors, imatges amb alta (no altíssima) resolució de les obres que s'exposen en aquest museu... És per passar-s'hi hores i hores. :))

Una abraçada!

Kalamar: De debò que no havia tingut en compte els “ditxosos” drets d'imatge de la família Picasso i, pel que fa al Gernika, com diria el de l'anunci, “puc acceptar pop com animal de companyia”, però l'aportació d'aquest museu hauria hagut d'estar molt més generosa en quant a obres d'art modern, però ja saps que aquest museu sempre, des que el van crear, ha estat molt especial, i veig que fins i tot amb la nova direcció de Borja-Villel ho continua sent.

P.S. El que no acabo d'entendre és per què a la Wikipèdia en anglès sí que hi figuren reproduccions de Picasso... Misteris de la vida. :))

kalamar ha dit...

No ho sé del cert, serà que els ianquis paguen?? molt estrany..
m'hauràs d'explicar quin anunci és el del pop, que m'interessa molt!

Francesc ha dit...

Això de poder veure fotos de quadres que admires en alta resolució és ben útil per a passar un gust artístic sense haver d'eixir de casa. A mi m'agradaria molt, però, poder contemplar "in situ" eixes obres meravelloses. L'economia familiar no m'ho permet. Per això t'agraesc molt els enllaços que has penjat i que t'hages recordat del Martí Domínguez, un escriptor que seguesc setmanalment a la revista "El Temps" i escriu beníssim. Salutacions

Francesc ha dit...

Per cert, jo tampoc no entenc els "oblits" que esmentes quant a les obres que es poden consultar a Internet.

Assur ha dit...

Kalamar: El fet que a la Wikipèdia en anglès fos a l'única on l'entrada “Picasso” s'il·lustrava amb imatges d'obres del genial malagueny no m'havia picat mai la curiositat, però a rel del teu comentari he intentat esbrinar el per què, i gràcies al traductor de Google (malauradament no sé anglès) més o menys n'he tret l'entrellat llegint -millor dit: traduint- les normes sobre els drets de publicació que figuren sota les imatges un cop les has ampliat:

Resulta que, segons les lleis dels EEUU, qualsevol obra publicada abans de 1923 és considerada de domini públic, i per a les publicades en anys posteriors, les mateixes lleis permeten la reproducció, això sí, en baixa resolució, d'obres d'art per a l'estudi i crítica sempre que no hi hagi ànim de lucre.

Tot, està clar, només és vàlid als EEUU, on amb aquestes lleis donen tota una lliçó d'accès a la cultura per als seus habitants i deixen als ronyosos hereus de Picasso amb un pam de nas.

El que ja no sé, però suposo que deu anar així, és si cada any que passa és un any més també el que s'ha de sumar perquè les obres publicades es considerin de domini públic. És a dir, si l'any que ve es consideraran de domini públic les obres publicades abans de 1924, i així successivament.

I pel que fa a això del “pop”, és normal que, si no sabies d'on ve, com a kalamar, et deixi intrigada. :))

La frase en qüestió (“Admetem pop com animal de companyia”) ve d'un anunci que feien a la televisió d'un joc de preguntes i respostes (l'Scrabel), on un grup d'amics anaven darrere el que n'era el propietari perquè aquest s'enduia, empipat, el joc, fins que un d'aquests amics li deia: “Vinga, va, torna, i t'acceptem que pop és un animal de companyia”.

La frase es va fer popular i s'utilitzava per situacions en les que no s'hi està massa d'acord, però en les que tampoc paga la pena discutir-hi massa. (No sé si m'hauré explicat prou bé.)

Intueixo, doncs, que han passat molts anys des que van fer aquest anunci, i jo, com a senyal inequívoca que m'estic fent vell, vaig posar la frase com si el temps només passés per mi. :))

Una abraçada, kalamar!

Assur ha dit...

Francesc: Celebro que et siguin d'utilitat tant l'enllaç a Art Project com a la National Gallery, de Londres (tot un exemple del que hauria de ser la pàgina web d'un gran museu), que li vaig passar a en Josep noctàmbul.

Em sembla que en som molts els qui ens abelliria gaudir d'una situació econòmica que ens permetés veure en directe totes les meravelles que els artistes ens han deixat escampades arreu del món, però també és cert que fa de bon conformar tenir, com tenim en l'actualitat, accés a elles gràcies a Internet.

Quantes vegades, jo, que no vaig tenir l'oportunitat de poder estudiar (volia fer Història de l'Art) he pensat en la sort que he tingut gràcies a les facilitats que m'ha ofert, i em continua oferint, Internet per, encara que sigui d'una forma autodidacta i dispersa, poder endinsar-me en aquest món, perquè el que m'interessa -parlo d'ara, está clar- no és tenir cap títol, sinó, simplement, saber.

De tota manera, també val a dir que gràcies a la tècnica tenim accés a algunes obres les quals podem veure amb molt més detall que no pas ens ho permet l'ull:

Google Earth, per exemple, et dóna la possibilitat de poder veure amb tota minuciositat quadres del museu del Prado, de Madrid, i és precisament gràcies a a aquesta eina de Google que he pogut il·lustrar els posts dedicats als articles de Martí Domínguez, així com al que vaig dedicar al “Davallament de la creu” de van der Weyden.

Jo continuo empipat amb la tria del Reina Sofía. M'huria agradat tant poder veure en detall, per exemple, els quadres de Dalí que van anar a parar allà “gràcies” a la interpretació del testament del tan genial pintor i -ho dic tal com ho sento- com mala persona que fou l'empordanès!, però, en fi, de la mateixa manera que el rei Sol aquell francès deia que l'Estat era ell, va quedar molt clar, amb aquesta interpretació del testament, que l'Estat, quan els convé, només és Madrid.

Una abraçada per a tu i per a l'Oreto!

kalamar ha dit...

gràcies, Assur per les detallades explicacions.
No deus ser tan vell, que jo he jugat a l'Srabbel dels primers, Jocs de paraules, què poc es juguen ara...
M'imagino que els museus aniran omplint de bon material aquest excel.lent projecte de Google. Donem més temps. Vaig a fer ara una ullada per veure què hi ha del nostre segle.
una abraçada.
kalamar = animal de companyia, com quasi tots els animals, no?

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

Hola:
Vengo a tu blog, con la recomendación que me ha dado josep,(creo que es tu hermano), del blog de Menja De Bacallá.
No había entrado en tu blog, y ahora al verlo con más calma, me doy cuenta, del porque me lo recomienda.
Me gusta, es bueno y espero seguir leyéndote y viéndote con más frecuencia.

Ha sido un placer descubrirte.
Un saludo

CUATRO ESPECIAS

Assur ha dit...

Elena: Bienvenida a esta tu casa. He visitado tu blog y he sabido del grave problema con el que te estás afrontando y no hay nada que me deje peor que tener que decir a alguien con un grave problema como el tuyo que no puedo aportarle absolutamente nada para poder ni tan siquiera intentar ayudarle porque nada se me ocurre de cómo hacerlo.

Me he hecho seguidor de tu blog para poder recibir así todas las novedades, y de corazón te digo que espero que la más importante para ti y los tuyos sea lo antes posible.

Un fuerte abrazo.

Assur ha dit...

Kalamar: Així ho espero: que es vagi ampliant amb bon material a la xarxa gràcias a aquesta magnífica eina de Google.

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

miles de gracias por tus palabras
con cariño

Assur ha dit...

Elena: Puedes creerme que mis palabras son sinceras. Muchos ánimos y un fuerte abrazo.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL