BOLETS AL FORN

19 d’octubre del 2009

La tardor és sinònim de castanyes, moniatos i del que sembla el seu parent ric: de bolets. (De tota manera, però, encara hi ha el parent milionari, que no és cap altre que el panellet).

Dissabte passat, quan a quarts d'11 del matí  vaig sortir de casa per anar a plaça, hi anava, com hi vaig sempre, sense tenir massa clar què fer per dinar diumenge, però ho vaig tenir claríssim de seguida tan bon punt vaig veure un munt de gent esperant la tanda davant la parada de la plaça que en aquesta època té els bolets com a producte estrella.

La recepta amb què els vaig preparar és molt i molt senzilla i de ben segur que molts de vosaltres ja la coneixeu, però no per això deixa de ser una de les millors maneres que hi ha de preparar a casa bolets carnosos com ho són els rovellons.

Bolets al forn

Ingredients (per a 4 persones i com a primer plat):



    ►1 quilo (generós) de rovellons.
    ►1 raig de vi blanc sec.
    ►1 raig d’oli d’oliva.
    ►1 bon manat de julivert.
    ►3 o 4 grans d’all (grossos).



Encenem el forn a 200º

Netegem bé els rovellons i els anem posant, trossejats els més grossos, dins d'una plàtera que pugui anar al forn. És important treure’ls-hi la pinassa que encara puguin tenir i, sobretot, la sorra, però no cal tampoc “dutxar-los” com si acabessin de córrer una marató. Amb un finíssim rajolinet d’aigua de l’aixeta els podem anar netejant d’un a un. Val la pena entretenir-s’hi una mica perquè un excés d’aigua els fa perdre molt de sabor.

Els salprebrem i els ruixem amb el vi blanc sec i l’oli d’oliva.

Posem la plàtera al forn, que haurem abaixat a 180º, i, rementant-los de tant en tant, deixem que es vagin fent.

Quan pràcticament ja siguin cuits (5 minutets abans de treure’ls del forn), hi tirem els alls i el julivert, ben picats, per sobre.

No dic el temps de cocció perquè depèn molt de la quantitat i de la mida. Els que veieu a la fotografia es van fer amb no gaire més de mitja hora.

13 comentaris:

MaryLou ha dit...

Qué bons!!! Tan senzills de fer!!
Petonets

Gemma ha dit...

Com més m'agraden els rovellons és així, al forn, a la planxa o a la brasa, amb poques coses per amanir-los, ja que quan són carnosos i gustoses no necessiten res més.
Has fet el millor plat amb els parents rics dels fruits de tardor :)
Faràs alguna recepta amb els parents milionaris? Jo ja estic estalviant, je je je...

pfp ha dit...

Ay Enric, que alegría me das, una receta¡¡¡, por fín¡¡¡, y además facilita.
Besos

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Assur- En el teu "parent" de casa també l'hi agradent i també un día d'aquets, passaré per plaça i els faré.Salutacions de "l'altra" parent. Josepb.

Francesc ha dit...

MMMM!!! Què bons!!! M'agraden molt els rovellons (així els anomenem a Beneixama) o esclata-sangs (com els anomenem a Tavernes de la Valldigna). Aquesta recepta, no per coneguda i senzilla, no deixa de ser boníssima. Ara mateix me'n menjava uns quants... ;D

josep ha dit...

Enric,
Felicitats. Ja teníem ganes de tornar a gaudir de les teves receptes. Aquests meravellosos bolets al forn han de se deliciosos. S'ha d'aprofitar l'època dels bolets frescos i aquesta rentrée no podia ser més oportuna. Una abrçada i fins aviat.

Assur ha dit...

MaryLou: Ben cert és que la senzillesa (i no només a la cuina) no està pas renyida amb la qualitat sinó que, tot al contrari, buscar tres peus al gat a la manera de fer les coses, moltes vegades les complica i les espatlla.

Gemma: Pel meu gust, aquest tipus de bolet quan menys complicacions hi ha a l’hora de preparar-lo millor són els resultats, i pel que fa als panellets, et diré que no sóc massa aficionat a fer-ne (i no em preguntis per què perquè no t’ho sabria dir): els comprem sempre a una bona pastisseria, i així en tenim de mooooltes varietats, tal com ens agrada.

Pilar: Ja veig que t’ha arribat la flaire fins a Madrid (o a on siguis, perquè mira que no pares, eh?), i encara que no sabessis qui és l’autor del post, sabries que aquestes oloretes són pròpies de les tardors catalanes.

Josepb: T’aconsello que tu que et bellugues més que no pas jo, no vaig a la plaça on jo els compro, perquè en fan pagar gust i ganes.

Francesc: Ignorava del tot que esclata-sang fos un sinònim de rovelló, és més: em pensava que era un mot inventat pels Dagoll-Dagom com a cognom per la sèrie “Els caragols”, sèrie que hauria de ser de culte tant pels originals, interessants i pencadíssims guions, com per la interpretació, la posada en escena, EL LLENGUATGE!!! (quin goig sentir parlar un llenguatge tan i tan correcte)... En fi que, com sempre, ja fugia d’estudi.

Gràcies, noctàmbul! Sempre és un plaer saber que el que fas agrada. ;)

Francesc ha dit...

Hola! Cabut com sóc, m'he mirat la definició que de tots dos noms en dóna el DCVB i és ben bé la mateixa. A l'Alcúdia i a Gavarda dels "rovellons" o "esclata-sangs" en diuen "pebrassos". Segur que si férem una enquesta dialectològica arreu de les terres on es parla català i s'hi fan bolets, hi trobaríem més noms per a aquests bolets. Salutacions

Joaquim ha dit...

Feia dies que per les contrades infernemlanderes hi arribava una flaire agradable, tot seguint el rastre m'ha portat a cal Assur i és clar, no et pots imaginar la il·lussió que m'ha fet tornar a flairar els plats que ens prepares.
Sempre ho expliques de manera senzilla i aquest d'avui també ho sembla, però estic segur que ni amb una elaborada transformació del fotoshop, podria presentar-ho tan apetitós.

Mercè ha dit...

Els bolets com són més bons són cuinats de forma senzilla com tu has fet així al forn o a la brasa. Quin bé de déu de pinetells!!! ;) (Tal com diem a Girona. ;))
Ja tens la recepta a punt pels parents milionaris? :)
Petons!

Assur ha dit...

Francesc: Cabut com tu, m’agrada saber el nom i el perquè del nom de les coses, i he recordat que tenia una mena d’opuscle dedicat als bolets de Catalunya que va regalar, al principi dels principis, la revista “Descobrir” (“Descobrir – Cuina” vindria més tard), i allà he trobat aquests sinònims de “rovelló” o d’”esclata-sang”: “vinader”, “esteper” i “rovelló de solell”.

M’ha encantat el nom de “vinader”, que és com el coneixen a Prades (DCVB dixit). Així, doncs, pel color roig d’aquest bolet pren el nom del rovell (rovelló); de la sang (esclata-sang), i del vi (vinader).

Mira si n’ha estat, de profitós, aquest senzill plat de bolets! ;)


Joaquim: És que les flaires ja ho tenen això: Són discretes, però punyeteres. Elles, les flaires, com aquell qui no ho vol, van surant i passejant-se per l’aire fins que arriben al seu destí i, saps com se n’adonen que arriben als destinataris?... Doncs perquè quan aquests les ensumen tenen la necessitat de dir alguna cosa, ja bé sigui en veu alta, o amb el pensament o, com ha estat el teu cas, per escrit per poder, així, enviar-ho en forma de comentari, un comentari que el causant de la flaire t’agraeix.

Una abraçada, nen!

Assur ha dit...

Hola, Mercè! Es veu que quan he enviat el comentari anterior s'ha creuat amb el teu.

Tal com dius, hi ha menges tan exquisides -com és el cas d'aquest tipus de bolet- que no necessiten "gaires mandangues", ja que són bones per si mateixes.

A Badalona, igual que a aquella població tan gran que hi tenim al costat i que es diu, si no m'erro, Barcelona, ;) tant dels pinatells com dels rovellons els en diem aquest darrer nom, i el més probable és que aquests que surten a la fotografia ho siguin, de pinatells. La veritat és que jo no els sé distingir.

I pel que fa als parents milionaris, com ja he dit a la Gemma, fa anys i panys que no en faig, de panellets. Els comprem a la pastisseria i així en mengem de força varietats. Ara bé, suposo que en el teu cas, si no te'ls fas tu no crec que a Califòrnia en puguis menjar, oi? :))

Una abraçada!

El cullerot Festuc ha dit...

Enric, diumenga la meva mare també ens va fer rovellons al forn...que bons que són!!!!
Petunets,
Eva.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL