DIA MUNDIAL DE LA POESIA, 2011

21 de març del 2011




Avui es celebra arreu el Dia Mundial de la Poesia i, des del blog hem pensat celebrar-ho tot reivindicant aquest gènere literari des de la que, a part de poc coneguda, potser sigui la manifestació menys valorada: la poesia infantil, entenent per aquesta la poesia feta per adults i adreçada als infants, amb la dificultat que comporta saber adequar el llenguatge poètic tenint en compte les mancances de comprensió, i no només lingüístiques, del públic infantil per atraure el seu interès però, a la vegada, no caure en la carrincloneria.

Mitjançant la poesia, els infants descobreixen el ritme i la musicalitat que pot adquirir la llengua però també, d'una forma tan inconscient com es vulgui, és amb la poesia que copsen la possibilitat de concreció que, en clar contrast amb la narrativa, els ofereix la llengua.

No tinc massa material poètic per a infants a casa, pel que he hagut de tirar de veta del material que he trobat a la xarxa i això m'ha servit per descobrir una magnífica pàgina, Darabuc.cat, de Gonzalo García, pàgina dedicada a la literatura per a infants i joves, on la poesia, amb 117 entrades fins al dia d'avui segons consta al llistat d'etiquetes, hi té una important presència i on he llegit uns poemes del polifacètic autor nord-americà, Shel Silverstein, esplèndidament traduïts pel mateix Gonzalo García, dos dels quals transcric a continuació:

El rat-penat

De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»


Il·lustració de Núria Falcón del seu llibre El globus violeta



Vuit globus

Vuit globets que ningú no adquiria
es desagafaren una bona tarda.
Lliures d’emprendre allò que els abellia,
aquells vuit globus feren la volada.
Un s’envolà a tocar del sol… PAM!
Un volgué veure un cotxe de prop… PAM!
Un trencà el son a sobre un roser… PAM!
Un jugà massa amb un nen matusser… PAM!
Un gosà admirar les dents d’un cocodril… PAM!
Un s’enamorà d’un porc espí… PAM!
Un provà l’oli dels ous ferrats… PAM!
Un s’assegué fins que perdé tot l’aire… FFSSSSS!
Vuit globets que ningú no comprava
un bon matí alçaren a volar,
lliures de surar, lliures de planar, lliures d’esclatar
allà on els petava.

(Original en anglès)

Eight balloons no one was buyin’
All broke loose one afternoon.
Eight balloons with strings a-flyin’,
Free to do what they wanted to.
One flew up to touch the sun – POP!
One thought highways might be fun – POP!
One took a nap in a cactus pile – POP!
One stayed to play with a careless child – POP!
One tried to taste some bacon fryin’ – POP!
One fell in love with a porcupine – POP!
One looked close in a crocodile’s mouth – POP!
One sat around ‘til his air ran out – WHOOSH!
Eight balloons no one was buyin’ -
They broke loose and away they flew,
Free to float and free to fly
And free to pop where they wanted to.

 Caricatura d'Enric Larreula

Hi ha a casa nostra un també molt prolífic autor de llibres infantils i juvenils, Enric Larreula, autor, també, d'hilarants llibres de narracions d'humor i que no em canso de recomanar, amb dos dels quals -La propina i La dutxa- va obtenir l'any 1990 i el 2000, respectivament, el Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira.

L'any 1995, a l'editorial Bruño, Larreula va publicar amb la sornegueria que li és pròpia i que tant li admiro, el llibre de poemes Bestiari. L'any 2007, Cruïlla va publicar-li una nova versió revisada amb el títol d'Animalari. D'aquest llibre n'he triat dos poemes:


El mussol

Un mussol que s'hi fixava
com poques bèsties ho fan,
va descobrir un elefant
quan amb la trompa es dutxava.

I en no veure cap aixeta
va dir que no veia clar
com podia una trompeta
fer-li de dutxa de mà.
I com diables s'ho fa
cada vegada que es renta
per poder-se regular
l'aigua freda i la calenta.


La puça

Una puça que saltava
una cosa de no dir,
quan als matins es llevava,
i després de fer un pipí,
a la feina se n'anava,
que era a una hora de camí.

Però tot i que saltava
no hi anava mai a peu,
que cada matí agafava
el gos de les vuit i deu.


No es pot parlar de poesia infantil en la nostra llengua sense esmentar la també polifacètica Joana Raspall, de la qual he triat aquest parell de poemes:


La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: -Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d'allà!
-Parles d'una moto!
No et pots comparar!


Model de bicicleta construït segons un dibuix de Leonardo da Vinci


La rel

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.


Espero que no us hàgiu sentit massa ganàpies tot llegint  aquests poemes sinó que, tot al contrari, hàgiu gaudit tal i com si fóssiu canalla.

9 comentaris:

xisca ha dit...

A mi m'han encantat , i a la biblioteca ho celebram dimecres dia 23 amb un taller de Poem@stels, un taller per infants farem caligrames i un estel , cada nin haurà triat un poema i l'escriurem a la coa de l'estel , si el dia acomanya anirem a amollar-los a la platja. Aquests que has triat m'han agradat molt.

Bon dia Mundial de la Poesia!!!! Una abraçada

Assur ha dit...

Xisca: T'imagin, avui, dia 23, envoltada de nins i escrivint poemes a la coa del magnífic estel que tan de bo pogueu amollar a la platja.

Quin plaer veure com la paraula escrita, vestida de colors, s'envola, amunt, amunt!, pel cel d'Alcúdia!!!

Assur ha dit...

Ah, Xisca!: Celebro molt que t'hagin agradat els poemes triats!

xisca ha dit...

Eiiiiiii!!!! que ara hem tornat de fer l'activitat ,i ha estat molt bé . Els nins i nines han duit el seu poema escrit al paper en forma de fulla d'arbre , fins i tot n'hi havia que l'havíem fetes ells. Els hem recitades , hem après que era un cal·ligrama , perquè hem fet el poema "Lo pi de Formentor" en forma d'arbre , cadascú ha posat la seva fulla a l'arbre . Hem fet un estel cada un i hem escrit el poema a la coa i el millor de tot és que quan han vengut els pares i les mares hem anat al Passeig Marítim i els hem fet volar i HAN VOLAT!!!!! Ha valgut la pena veure com els nins i nines de 6 a 8 anys , fins i tot en teniem de 5 botaven d'alegria en veure el seu estel al cel. Ahhhhh!!! m'oblidava de dir-te que també he contat un conte xinés que es diu " la llegenda de l'estel". Així hem celebrat el nostre dia de la Poesia i l'arribada de la primavera.

Ha estat molt llarg , perdó. Una abraçada

paco ha dit...

Estimat Enric, jó soc una persona sense entudis, de xiquet ja traballava, peró la vida em vá enseñar tot lo poc que sec, i les primeres llectures foren poesies, pressioses, impresionants, que me ván enseñar una part molt important de la vida, com importants foren la generació del 27, per tant deuria ser obligatori llegir poesia a les escoles desde menuts, i com molt bé dia Blas de Otero, LA POESIA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO, i ara en castellá una anécdota meva, recuerdo en uno de los primeros convenios colectivos del textil, de una intervención mia al respecto, un empresario me dijo.....paco tú le pones mucha poesia al convenio, y yo le contesté, cuando se terminen los poetas y no haya poesia, no valdrá la pena vivir, dicho empresario yá no articuló palabra........abraçades paco

kalamar ha dit...

Assur, quina tria tan bonica, m'ha encantat la puça per ser poema-broma.
A veure si ens poses una de teva, que segur que estan per allà amagades!
Després de ser nens ens oblidem dels poemes, les cançons i els gargots

kalamareta.

Assur ha dit...

Xisca: Doncs mira: A mi se m'ha fet curt, el comentari. Gràcies per fer-me partícip de tot el que vau viure i amb tanta il·lusió. Que la poesia sigui, ni que que fos per un dia, la gran protagonista sempre és un motiu d'alegria. L'enhorabona per la feina i per l'empenta!!!

Paco: Molts som els de la nostra generació que no vam tenir l'oportunitat de poder estudiar, però jo també sempre em vaig sentir molt atret, ja des de petit, per la lectura, i fins i tot havia fet “moros” de la mesada que cobrava a la meva mare per comprar-me llibres de l'Austral, que eren els més barats. Un dia, ja de gran, li ho vaig confessar a la meva mare, i ella em va dir que ja se n'havia adonat que li feia “moros”, però que feia veure que no se n'adonava perquè sabia amb què m'ho gastava.

L'anècdota que expliques diu molt de la teva sensibilitat, i m'imagino la cara que faria l'empresari davant una resposta tan contundent com la teva.

Una abraçada.

Kalamar: En Larreula, l'autor de “La puça”, és genial. Mira quina altra:

Era una vaca tan trista,
tan avorrida, tan soca,
ensopida, pessimista,
poca cosa i desmenjada,
que de llet en feia poca
i, per postres!, descremada!


Jo em vaig aficionar a la literatura infantil quan vaig tenir fills, ja que quan jo era petit no hi havia l'oferta com la que hi ha ara i nosaltres havíem de llegir llibres per a adults adaptats, i no, no tinc gaire traça com a poeta: com a molt algun que altre rodolí, unes auques que em van encarregar, algun verset per a núvia i la lletra d'una havanera dedicada a Badalona :))

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Ca l'Assur- molt divertida la puça... i la vaca trista...
Com també ho és; tanqueu els ulls i escolteu...

Assur ha dit...

Josepb: Tot és “made in Larreula”, que és un personatge encantador i no només amb les criatures.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL