tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-87149153166928828542012-05-01T18:15:00.000+02:002012-05-01T18:15:10.597+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: PASTÍS DE POMA AMB AMETLLA, A PROPÒSIT DE LA POMA ESCOLLIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s1600/Cistella+amb+pomes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s320/Cistella+amb+pomes.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Paul Cézanne. <i>Cistella amb pomes</i></b></span></div>
<br />
Vet aquí un dels poemes del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, de <b>Josep Carner</b>, que més m'emocionen, un d'aquells poemes que si bé basta només amb una primera lectura per copsar-ne tota la bellesa, gairebé exigeix una immediata re-lectura per gaudir amb més intentsitat de la tendresa que tot ell destil·la.<br />
<br />
Es tracta de <i><b>La poma escollida</b></i>, un bellíssim poema del qual en són protagonistes <b>Alidé</b> i <b>Lamon</b>, una parella d'ancians que reflexionen sobre el paper que els pertoca fer a la vida a l'avançada edat a què han arribat, amb els molts inconvenients que comporta el fet de fer-se gran i d'haver-se de sentir gairebé, o no tan gairebé, arraconats, com una nosa, però...<br />
<br />
... Però res! No diré res més, de moment. Si us plau: llegiu-lo..., i rellegiu-lo:<br />
<br />
<div>
<br />
<br />
<center>
<table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; background: url(http://2.bp.blogspot.com/-4f4IuiQN9Dc/T5sfIuxWYYI/AAAAAAAAC20/-60kAzkaeNA/s1600/pomes00.jpg); text-align: left; width: 450px;">
<tbody>
<tr> <td><b>Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,<br />
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.<br />
Ara que són al llit, els besa el solellet.<br />
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.<br />
<br />
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?<br />
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada<br />
i sempre sec, i envejo les nores treballant,<br />
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.<br />
<br />
I no et sabria péixer com en el temps florit<br />
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,<br />
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen<br />
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.<br />
<br />
Lamon fa un gran sospir i li diu:<br />
-Oh ma vida, mos peus són balbs<br />
i sento que se me'n va la llum,<br />
i et tinc a vora meu com la poma escollida<br />
que es torna groga i vella i encara fa perfum.<br />
<br />
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:<br />
el fred ens fa temença, la negra nit horror,<br />
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.<br />
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? </b><br />
<div style="margin-left: -30px; text-align: right;">
<b>Josep Carner
</b></div>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Una curiositat d'aquest poema és que és l'únic del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i> en el que un personatge masculí hi té un protagonisme tan rellevant, però hi ha, també, uns detalls tècnics que corroboren la gran mestria de <b>Carner</b> i que m'agradaria comentar, sense ni tan sols pretendre que aquest apunt esdevingui un minuciós anàlisi del poema, anàlisi que, sigui dit de pas, no tinc, ni molt menys, els suficients coneixements per poder fer.<br />
<br />
Es tracta, per exemple, d'observar al primer i al segon quartet la utilització de la figura retòrica anomenada <b>polisíndeton</b>, la qual consisteix en la sovint repetició d'una mateixa conjunció (en aquest cas la “<b>i</b>”) quan <b>Alidé</b> explica a <b>Lamon</b> les raons que li provoquen el plor:<br />
<br />
"[...] <i><b><u>i</u></b> sempre sec, <u><b>i</b></u> envejo les nores treballant, / <b><u>i</u></b> quan els néts em vénen em troben tan gelada. // <b><u>I</u></b> no et sabria péixer com en el temps florit / ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, / <b><u>i</u></b> tu vols que t'abrigui <b><u>i</u></b> els braços em tremolen / <b><u>i</u></b> em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.</i>"<br />
<br />
Amb aquest recurs, l'autor no solament aconsegueix traspassar-nos les frustracions que per culpa de l'avançada edat la dona pateix en el dia a dia que li toca viure, sinó que gràcies a aquesta repetició de la conjunció “<b>i</b>” amb què <b>Carner</b> enllaça les oracions d'una forma tan seguida ens mostra també la clara i plena consciència, la maduració interna que s'ha anat fent <b>Alidé</b> d'una més que evident i, alhora, crua realitat.<br />
<br />
Els tres quartets que conformen les tres primeres estrofes són fets amb versos de <b>dotze síl·labes</b>, és a dir, amb els anomenats <b>versos alexandrins</b> (en <b>castellà</b> els alexandrins en tenen <b>catorze</b>, de síl·labes), uns versos, els alexandrins, que es caracteritzen pel ritme intern que tenen, ja que la sisena síl·laba de cada un d'ells sempre és <b>tònica</b>, o el que és el mateix: la sisena síl·laba ha de ser o bé un mot monosíl·lab o bé la síl·laba d'una paraula on hi recau l'accent, i si a aquest ritme intern s'hi afegeix la musicalitat de la rima final dels versos, tot plegat conflueix en una deliciosa sonoritat.<br />
<br />
Arriba un moment, però, concretament en la <b>quarta estrofa</b>, que en lloc de <b>quatre</b> versos en té <b>cinc</b>, en què tant el nombre de síl·labes, com el ritme i la rima es trenquen en els tres primers versos, just després que <b>Alidé</b> ha acabat de confessar a <b>Lamon</b> les angoixes que li provoquen aquell desassossec que l'ha dut fins al plor, una fòrmula, la d'aquest trencament, que serveix a l'autor per emfasitzar el breu silenci que es produeix en aquell moment (“<i><b>Lamon fa un gran sospir...</b></i>”) així com també li serveix per remarcar els primers mots amb què <b>Lamon</b>, per referir-se al seu també més que evident deteriorament físic, respon a <b>Alidé</b>: “<i><b>-Oh ma vida, mos peus són balbs / i sento que se me'n va la llum</b></i>”.<br />
<br />
A partir d'aquestes tres versos i amb el darrer mot (<b>llum</b>) d'aquesta quarta estrofa, <b>Carner</b> recobra la rima i el ritme dels alexandrins per tornar a dotar de musicalitat els tendres mots finals amb què <b>Lamon</b> parla a <b>Alidé</b> per expressar-li el que només un amor com el d'ells, que a base d'anys i anys han anat madurant, pot aconseguir: Que, com de la poma quan madura, s'apreciï més la invisible flaire d'aquest fruit que no pas la bencossada aparença.<br />
<br />
Aquest trencament i la posterior utilització de la rima i del ritme mitjançant els versos alexandrins per cloure el poema el trobo, i que se'm perdoni la passió, simplement... GENIAL!<br />
<br />
I aquí teniu, per si us ve de gust escoltar-la, la lectura gravada del poema amb un bellíssim coixí musical que, una vegada més, m'ha suggerit, i una vegada més de tot cor li ho agraeixo, el bon amic <b>Joaquim</b>, del blog <b><a href="http://ximo.wordpress.com/">In Fernem Land</a></b>, Es tracta del <i><b>Nocturn número 2</b></i> de l'<b>Opus 27,</b> de <b>Fréderic Chopin</b>.<br />
<br />
<br />
<br />
<center><object data="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" height="25" id="dewplayer" name="dewplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="240"> <param name="wmode" value="transparent" />
<param name="movie" value="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" />
<param name="flashvars" value="mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Poma%20escollida.mp3&showtime=1" />
</object> <a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Poma%20escollida.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="margin-left: 20px; margin-top: -20px; padding: 0px;" /></a></center>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>* * *</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s1600/pastis-de-poma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s320/pastis-de-poma.jpg" width="320" /></a></div>
I ara passem a la recepta: Un exquisit pastís de poma, la massa del qual està feta amb ametlla mòlta i farina. És de senzillíssima i ràpida elaboració, i la vaig trobar a <a href="http://bocadosdecielo.blogspot.com.es/2012/02/tarta-de-manzana-y-almendra.html"><i><b style="color: red;">Bocados de cielo</b></i></a>, un magnífic <i><b>blog</b></i> on hi ha etiquetades, fins al dia d'avui, dinou receptes, tant de plats dolços com salats, en les que hi intervé la <b>poma</b>. Les fotografies de tots els plats d'aquest <i><b>blog</b></i> són molt cuidades i les explicacions per elaborar-les, molt detallades. Un <b><i>blog</i></b>, en definitiva, del que els aficionats a la cuina en podeu treure molt bon profit.
<br />
<div>
<br />
<br />
<center><table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; background: url(http://3.bp.blogspot.com/-G0lXLBZuVo8/T5syFihrTZI/AAAAAAAAC3k/thrG1Ybbgmw/s1600/quadres0500.jpg); text-align: left; width: 350px;">
<tbody>
<tr> <td><b>
Ingredients:<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 pomes grosses.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 100 gr. d'ametlles mòltes. <br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 ous.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 120 gr. de sucre.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 50 gr. de farina.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> Un grapadet d'ametlles filetejades.
</b>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Enceneu el forn a 180º<br />
<br />
Unteu amb mantega un motlle circular d'uns 20 centímetres de diàmetre (millor si és desmuntable).<br />
<br />
Barregeu ben barrejades la farina i les ametlles mòltes.<br />
<br />
Peleu 2 pomes, ratlleu-les i incorporeu-les a la barreja d'amentlla mòlta i farina. <br />
<br />
Amb el batedor de varetes, bateu els ous amb el sucre fins que vegeu que la mescla blanquegi.<br />
<br />
Ara es tractrà d'unir les dues barreges, i ho farem, <b>sense batre</b> i mitjançant una llengua pastissera (o una espàtula, o una cullera metàl·lica, grossa, de les de servir), amb suaus moviments de dalt a baix fins que vegem que ambdues barreges han quedat ben incorporades.<br />
<br />
Aboqueu la massa resultant al motlle.<br />
<br />
Peleu la poma que us queda, talleu-la a quarts, traieu-ne el cor i, de cada quart, feu-ne mitjes llunes de, si fa o no fa, 1 centímetre de gruix, amb les quals anireu formant un cercle sobre la massa. Finalment, al buit que us haurà quedat al centre hi posareu les ametlles filetejades (o laminades).<br />
<br />
Enforneu-lo durant uns 30 o 35 minuts.<br />
<br />
Per abrillantar-lo i que així faci més goig, pinzelleu-lo amb gelatina de poma, fosa amb una mica d’aigua al microones, o bé amb melmelada d’albercoc, escalfada també amb una mica d’aigua al microones i passada per un colador fi.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-79594366594048616592012-01-30T01:40:00.000+01:002012-01-30T02:51:29.876+01:0025 ANYS SENSE FOIX<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFwcJplIGda1Z_ViUs80sBY0i6Ba3yA2rvNZQj_G-cLjv288IVdz-WJ0zgFc0hh-dIvd8tt_nmudlEOaWsWYOoxeyA4b0i4TC3hhY7t5nUkiRmV5JOENyGlA9tpaE7LhEqDeD2dUAYwaQ/s1600/25+anys+foix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img class="ombra" border="0" height="66" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFwcJplIGda1Z_ViUs80sBY0i6Ba3yA2rvNZQj_G-cLjv288IVdz-WJ0zgFc0hh-dIvd8tt_nmudlEOaWsWYOoxeyA4b0i4TC3hhY7t5nUkiRmV5JOENyGlA9tpaE7LhEqDeD2dUAYwaQ/s400/25+anys+foix.jpg" width="299" /></a></div>
<br />
A la secció setmanal <i><b>Un sofà a la riba</b></i>, que <b>Josep M. Fonalleres</b> té al diari <i><b>El Punt Avui</b></i>, l'escriptor i articulista gironí escrivia el passat dia 27 <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/499863-foix-25.html">un article</a> dedicat a <b>J. V. Foix</b>, en el qual feia referència a <b>Jorge Luis Borges</b> i on explicava que l'escriptor argentí parlava d'un llibre de contes del qual no en recordava més que les il·lustracions a la vegada que es lamentava de recordar alguns dels llibres que havia llegit tan sols pel color de l'enquadernació o per saber en quin prestatge el podria trobar, però que, en canvi, de la resta del llibre no en recordava res..., “<i><b>O potser sí</b></i> -acabava reflexionant <b>Borges</b>-: <i><b>Potser ho hem incorporat com si la memòria fos una pila on s'amunteguen els <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=palimpsest&operEntrada=0">palimpsestos</a></b></i>”.<br />
<br />
Aquesta reflexió final de <b>Jorge Luis Borges</b> servia a <b>Josep M. Fonalleres</b> per adonar-se que ell també tenia aquesta sensació amb l'obra de <b>J. V. Foix</b>, ja que si bé durant molt de temps l'havia acompanyat, pensava que, potser, amb el pas del temps, precisament, no la recordava com quan es va atrevir a llegir, anys enrere i davant el mateix poeta ja ancià, els versos que ara creia oblidats..., però a l'hora d'escriure aquell article, <b>Fonalleres</b> s'adonà que, “<i><b>a poc a poc, sense voler-ho, com una pila de palimpsestos, s'han anat acumulant tots els versos que em pensava que havia oblidat. I les imatges i no t'omplo de flors perquè ja no t'estimo, i tots hi serem, al Port, amb la Desconeguda, i a cal fuster hi ha novetat, i la vetusta gonella, i m'exalta el nou i m'enamora el vell...</b></i>”<br />
<br />
No he trobat millor inici per poder retre des del blog aquest humil homenatge a <b>J. V. Foix</b> que la referència a aquest magnífic article de <b>Josep M. Fonalleres</b>, ja que també jo, sense cap mena de dubte ni de bon tros tan bon coneixedor de l'obra de l'obra del poeta de Sarrià com la que, també sense cap mena de dubte, té <b>Fonalleres</b> -i ja sabeu que no practico la falsa modèstia-, vaig tenir la mateixa sensació quan, dies enrere vaig assabentar-me que es preparava a la xarxa aquest homenatge.<br />
<br />
"<i><b>Quant de temps sense obrir un llibre de </b></i><b>Foix</b><i><b> </b></i>-vaig dir-me-,<i><b> tant i tant que vas arribar a gaudir amb la riquesa del seu llenguatge transformada en música gràcies a la perfecció rítmica impresa en els seus versos!</b></i>"<br />
<br />
Vaig saber de l'obra de <b>J. V. Foix</b> -com la de tants autors que escrivien en català!-, en una època en què vaig decidir no ser un analfabet de la meva pròpia llengua i em vaig matricular a <b>Català</b>, com a assignatura optativa, al primer curs de la carrera que als anys <b>70</b> del cada vegada menys recent segle passat se'n deia <i><b>Filosofia i Lletres</b></i>.<br />
<br />
Va ser la professora d'aquella assignatura la que ens va llegir un dia a classe el poema <i><b>És quan dormo que hi veig clar</b></i>, i val a dir que em vaig sentir avergonyit en adonar-me, després d'escoltar-lo i de les posteriors explicacions que la professora ens en va fer, així com de les posteriors lectures que hi vaig dedicar gràcies al full ciclostilat que ella mateixa ens va repartir, si n'era, d'ignorant!<br />
<br />
I és que m'havia matriculat a aquella assignatura de català bàsicament perquè en acabar aquell curs havia de marxar a fer “la mili” molt lluny de casa i pensava que em sentiria molt estrany havent d'escriure cartes en castellà tant a la meva família com a l'Anna Maria, amb qui ja feia uns quants anys que sortíem junts, però va ser a partir d'aquell curs, que no vam poder acabar sencer degut a la quantitat i quantitat de vagues que durant aquella època hi havia a la universitat, que vaig adonar-me que només voler saber les quatre regles justes per saber escriure en aquella llengua en què jo només sabia parlar era com si algú que diu que té interès en conèixer algun personatge a qui admira té l'oportunitat d'anar a sopar amb ell i l'únic que l'interessa és poder acabar fent-se, al final, una fotografia junts.<br />
<br />
Retornant ara a les reflexions de <b>Borges</b> i de <b>Fonalleres</b> que es citaven a l'inici d'aquest apunt, he de dir que se'm va posar la pell de gallina quan, al moment de començar a recordar alguns dels versos de <b>J. V. Foix</b>, els primers que em van venir al cap van ser els dos darrers del primer dels poemes que <b>Foix</b> va enviar per felicitar les festes de Nadal als seus amics -ho va fer des de l'any <b>1948</b> fins el <b>1958</b>-, i que posteriorment es van editar en forma de llibre amb el títol de <i><b>Onze Nadals i un Cap d'Any</b></i>. Són aquells dos versos plens de tedresa que diuen: “<i><b>Vindré mudat, al costat de la dona, / amb els vestits de quan ens vam casar.</b></i>”<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkMLqfdyXaaB5WolAfmHf8Aw6O0fye_3cSa-QXX7e3hZ627fF4RxMTVObv6AJgUws2XdE-g4zDVLjEZ_o-iQ4u2V_vVrHta4OLyamOajkP_rrPVozlzAzACqD9bKNsuF1EEVmLlO5VqNM/s1600/Onze+Nadals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkMLqfdyXaaB5WolAfmHf8Aw6O0fye_3cSa-QXX7e3hZ627fF4RxMTVObv6AJgUws2XdE-g4zDVLjEZ_o-iQ4u2V_vVrHta4OLyamOajkP_rrPVozlzAzACqD9bKNsuF1EEVmLlO5VqNM/s200/Onze+Nadals.jpg" width="141" /></a></div>
<br />
Doncs encara que <b>Nadal</b> ja fa dies que ha passat, seré fidel a aquest meu primer pensament dels versos de <b>J. V. Foix</b> i, com a homenatge al gran poeta per commemorar els vint-i-cinc anys de la seva mort, reproduiré i llegiré, del llibre <i><b>Onze Nadals i un Cap d'Any</b></i>, el poema <b><i>També vindrem, Infant, a l'hora vella</i></b>.<br />
<br />
<center><object type="application/x-shockwave-flash" data="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" width="240" height="25" id="dewplayer" name="dewplayer"> <param name="wmode" value="transparent" /><param name="movie" value="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" /> <param name="flashvars" value="mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/nadala%20foix.mp3&showtime=1" /></object> <a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/nadala%20foix.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding:0px;margin-top:0px; margin-left:270px;margin-bottom:-34px;" /></a></center>
<center><table style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding:20px; background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 0%; color: #3e1b97; padding: 20px; text-align: left; width: 320px;"><tbody>
<tr><td>També vindrem, Infant, a l’hora vella<br />
Com a pagès, per ser més sols amb Tu;<br />
Deixarem rella i la mula de sella,<br />
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.<br />
<br />
Et portarem vegetals esperances<br />
I el que jo tinc en el graner tardà:<br />
Llibres marcits, amb versos de vacances<br />
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.<br />
<br />
Els vaig escriure en el parlar dels pares,<br />
Que és el més dolç per qui el sap confegir,<br />
Però hi fa nit en platges i sahares,<br />
I el teu Nom és de sol i de jardí.<br />
<br />
Guardo per Tu gallines ponedores<br />
A camp obert, darrere el mur herbós,<br />
Tocant al rec on maduren les móres<br />
Per als infants que Et saben dir de Vós.<br />
<br />
En embolcalls que em fan la passa curta,<br />
Porto una leica i pàl·lids pensaments,<br />
Cançons d’hivern en fontanes de murta<br />
D’un monestir i un castell transparents.<br />
<br />
Mantells eslaus i Florències alades,<br />
Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,<br />
Illes ardents i gorgs negres amb fades,<br />
Llavor de goig i guies del Pertús.<br />
<br />
I els segells nous de la Teva naixença<br />
En atlas filatèlics estel·lars,<br />
Vàlids per tots, per l’amo i pel remença,<br />
Pels llibertins, els pròdigs i els avars.<br />
<br />
Porto els papers d’una casa forana<br />
Escumejant vora la mar i el port;<br />
—Omple-la tu amb Ta divina ufana,<br />
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.<br />
<br />
I quan tot just si la tenora sona,<br />
Pastors i estels perduts serrat enllà,<br />
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,<br />
I els corns reials qui sap qui els sentirà,<br />
Vindré mudat, al costat de la dona,<br />
Amb els vestits de quan ens vam casar.<br />
<div style="font-size: 80%; text-align: right;">
<b>El Port de la Selva. Nadal de 1948</b></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</center><div style="text-align: left;">
Com he fet al començar, manllevaré de l'excel·lent article de <b>Josep M. Fonalleres</b>, i acabaré amb els mateixos mots amb què ell l'acabà: “<i><b>Totes aquelles lectures que ens van marcar</b></i> [...] <i><b>tornen per instal·lar-se. De fet, no van fugir mai. S'estaven amagades, somortes, a l'espera d'una inesperada erupció.</b></i>”
</div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-77944753326273510982012-01-22T02:24:00.000+01:002012-01-22T03:02:43.042+01:00PRESENT, FUTUR... I PASSAT<br />
El passat dia 1, la <span style="background-color: #f3f3f3; color: black;"></span><a href="http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2012/01/bon-any-2012.html" style="background-color: #f3f3f3; color: red;"><b style="color: black;">Mariàngela Vilallonga</b><span style="color: black;"> donava </span>des del seu blog</a> la benvinguda al recent estrenat any <b>2012</b> amb una cita d'<b>Ovidi</b>: Un fragment dels <i><b>Fastos</b></i>, l'obra que el poeta llatí va deixar inacabada, ja que dels dotze llibres que tenia previst escriure, cada un d'ells dedicat a cada un dels mesos de l'any, <b>Ovidi</b> només en va deixar escrits els sis primers a causa d'haver estat desterrat de Roma per ordre de l'emperador <b>August</b>. Als <i><b>Fastos</b></i>, <b>Ovidi</b> descriu l'origen dels noms dels mesos i les festivitats del calendari romà, així com els ritus que s'hi practicaven.<br />
<br />
El fragment citat per la <b>Mariàngela</b> corresponia al dia <b>1 de gener</b>, festivitat que a l'imperi romà es dedicava al déu <b>Janus</b>, de l'etimologia del nom del qual prové el mot <i><b>gener</b></i> del nostre calendari.<br />
<br />
<b>Janus</b> tenia una característica única entre tots els déus de la mitologia romana, i és que era un déu amb <b>dues cares</b>, gràcies a les quals podia mirar endavant i enrere a la vegada.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFta-VPXnASYvXEPud4__PDuTx6b7f_L8cGKofZir_yEMJmHCmc6WZYz9Xbx6EVqCZ2e-iW_LPLvAA-p1wm6iuDsahYiJKFi-L7DFoPQP2hv-PAEG0CPeCfijUZJYbztu04OTJqHD7Y0/s1600/janus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFta-VPXnASYvXEPud4__PDuTx6b7f_L8cGKofZir_yEMJmHCmc6WZYz9Xbx6EVqCZ2e-iW_LPLvAA-p1wm6iuDsahYiJKFi-L7DFoPQP2hv-PAEG0CPeCfijUZJYbztu04OTJqHD7Y0/s320/janus.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Bust del déu Janus (Museus vaticans)</b></span></div>
<br />
<br />
Mirar endavant (<b>present</b> i <b>futur</b>) i mirar enrere (<b>passat</b>) és el que proposo, a manera de reflexió, en aquest primer apunt de l'any <b>2012</b> amb la lectura-audició de dos poemes de <b>Salvador Espriu</b> pertanyents al <i><b>Llibre de Sinera</b></i>: el <i><b>XXIV</b></i> i el <b><i>XVIII</i></b>. <br />
<br />
<br />
Esplèndidament musicat i cantat pel cantautor valencià <b>Raimon</b>, el poema <i><b>XXIV</b></i> del <i><b>Llibre de Sinera</b></i> va convertir-se en <b><i>He mirat aquesta terra</i></b>, una de les cançons que més m'emocionen cada vegada que l'escolto, tant és així que sense cap mena de vergonya confessaré que fins i tot vaig plorar amb emoció incontenible quan, ja fa bastants anys, li vaig sentir cantar a <b>Raimon</b> en un recital que va fer al desaparegut Cine Nou de Badalona.<br />
<br />
Feia molt poc que jo havia tornat d'un llarg viatge que vaig fer per motius de feina a alguns països d'Europa i als Estats Units per aportar tota mena d'informació de com funcionaven els centres on es produïen llibres en sistema braille, i quan vaig veure, per exemple, que a Alemanya tenien un model de l'estereotípia com la que jo encara utilitzava per fer els clixés..., però exposat en un petit museu!, em va fer l'efecte que aquí encara vivíem a l'Edat de Pedra.<br />
<br />
En els països que vam visitar en aquella època, tota la producció de llibres i de revistes en sistema braille estava ja completament informatitzada, amb la gran quantitat d'avantatges que això significava a l'hora que els lectors cecs tinguessin accés a tota mena de lectures.<br />
<br />
A Holanda, per exemple, les grans novetats bibliogràfiques sortien el mateix dia en tinta i en braille, i mentre nosaltres publicàvem una revista mensual, els cecs suecs rebien per correu a casa seva... un diari en sistema braille!<br />
<br />
Al tornar després d'aquella fructífera experiència, vaig passar una època en què, mig en broma i mig seriosament, jo deia als amics que volia ser suec, que no ens n'adonàvem però que vivíem en un país que feia pena..., però aquell vespre, en aquell recital al desaparegut Cine Nou de Badalona, la veu de <b>Raimon</b> transmetent en forma de cant la serenor que les paraules d'amor que <b>Salvador Espriu</b> havia escrit dedicades al meu país em va fer adonar de com continuava estimant-me'l.<br />
<br />
He trobat a You Tube aquest preciós vídeo de Marcel Puig i Puig, que amb fotografies del mateix autor il·lustren el text d'<b>Espriu</b> fet cançó per i en la veu de <b>Raimon</b>.
<br/>
<br/>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/3FWNGPJ9uJc" width="420"></iframe></div>
<center><table style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding; background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 0%; color: #3e1b97; padding: 20px; text-align: left; width: 350px;"><tbody>
<tr><td>
<br/>
<center><b>XXIV</b></center>
Quan la llum pujada des del fons del mar<br />
a llevant comença just a tremolar,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Quan per la muntanya que tanca el ponent<br />
el falcó s’enduia la claror del cel,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit<br />
i boques de fosca fressen als camins,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Quan la pluja porta l’olor de la pols<br />
de les fulles aspres dels llunyans alocs,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Quan el vent em parla en la solitud<br />
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç<br />
de passar la rella damunt els records,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp<br />
l’ample silenci que estenen els grills,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Mentre comprenien savis dits de cec<br />
com l’hivern despulla la son dels sarments,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.<br />
<br />
Quan la desbocada força dels cavalls<br />
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,<br />
he mirat aquesta terra,<br />
he mirat aquesta terra.</td></tr>
</tbody></table>
</center>
I si després de proposar la lectura, o l'audició, o la lectura i l'audició d'aquest magnífic poema per fer referència al present i al futur en aquestes dates inicials de l'any, tot seguit proposo la lectura, o l'audició, o la lectura i l'audició d'un altre magnífic poema de <b>Salvador Espriu</b> per fer referència al passat és perquè, com deia al començament, el déu <b>Janus</b> tenia dues cares, gràcies a les quals podia veure el present, el futur i el passat, i era precisament per aquesta característica, la de poder tenir la visió del present i del futur, alhora que la del passat, que <b>Janus</b> era un dels déus més venerats pels romans.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkLapRGT1XrXiDE7MAQl-ABISvy_03OWhPAbtdQ3IlYMmrYRfGMoysx906gPQmcCVPQnh6BIjlDqa8URfYuFz22-2p1YJn59Nijv47yTMBivn-Ur7ko_0q-_0WIzOKWXhN9MGrOFuuIQ/s1600/Arc+de+Janus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkLapRGT1XrXiDE7MAQl-ABISvy_03OWhPAbtdQ3IlYMmrYRfGMoysx906gPQmcCVPQnh6BIjlDqa8URfYuFz22-2p1YJn59Nijv47yTMBivn-Ur7ko_0q-_0WIzOKWXhN9MGrOFuuIQ/s320/Arc+de+Janus.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Roma. <i>Arc de Janus</i>. (Fotografia de Mariàngela Vilallonga)</span></b>
</div>
<br />
Vaig llegir no fa pas massa que, a part de l'edat real que pugui tenir, una persona és jove quan parla sobretot d'<b>il·lusions</b> i que, en canvi, ja és vella quan acostuma a parlar només de <b>records</b>. Com dirien els italians, “<i><b>si non è vero, è ben trovato</b></i>”..., però hem de tenir en compte que la paraula <b><i>record</i></b> no té perquè ser precisament un sinònim de nostàlgia d'un temps ja passat, i crec que si bé és bo sentir-se jove i parlar d'il·lusions, també és bo recordar, recordar per no oblidar, per exemple, que, tal i com inicia <b>Salvador Espriu</b> el poema que proposo per fer referència al passat, hi hagué un temps, no massa llunyà i que sembla que alguns enyoren, en què “<i><b>No s’entenia la cançó de la nit, / de tan clares com eren les paraules.</b></i>”<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object type="application/x-shockwave-flash" data="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" width="240" height="25" id="dewplayer" name="dewplayer"> <param name="wmode" value="transparent" /><param name="movie" value="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" /> <param name="flashvars" value="mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/5%20arbres.mp3&showtime=1" /> </object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/5%20arbres.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding:0px 10px;margin:0px;" /></a></div>
<center><table style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding; background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 0%; color: #3e1b97; padding: 20px; text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><br />
<center><b>XVIII</b></center>
No s’entenia la cançó de la nit,<br />
de tan clares com eren les paraules.<br />
<br />
«<i>T’avens a vendre per engrunes d’or</i><br />
<i>l’antic solar on has bastit la casa.</i><br />
<i>Als fills imposes, car els vols senyors,</i><br />
<i>guisofis agres d’una llengua estranya.</i><br />
<i>Arran sempre de terra, el teu musell</i><br />
<i>s’afina barrigant entre deixalles.</i><br />
<i>L’amo t’encerta cada dia el llom,</i><br />
<i>en fer-ne dòcil blanc d’escopinades.</i><br />
<i>Grunys de plaer i ben humil t’ajups</i><br />
<i>sota el fuet i les burles més grasses</i>.»<br />
<br />
D’aquella mar venia l’aspre cant<br />
d’una veu d’ira que no pot cansar-se.<br />
Des de molt lluny volà com un falcó<br />
d’esteses ales amples.<br />
Entrava llargament en el recer<br />
del jardí dels cinc arbres. <span style="font-size: x-small;">(*)</span></td></tr>
</tbody></table>
</center>
<span style="font-size: x-small;">(*)</span> El “<i><b>jardí dels cinc arbres</b></i>” era com <b>Espriu</b> anomenava el pati que hi havia a la casa on vivia a <b>Arenys de Mar</b>, la <b>Sinera</b> gairebé omnipresent en la seva obra poètica.
<br />
<br />
Vull expressar, una vegada més, l'agraïment que dec al bon amic <b>Joaquim</b>, del blog <a href="http://draft.blogger.com/%20http://ximo.wordpress.com/"><b><i>In Fernem Land</i></b></a>, per haver-me suggerit la melodia que ha servit de coixí musical a la lectura del <b><i>poema XVIII</i></b> del <i><b>Llibre de Sinera</b></i>. Es tracta d'una delicada i bellísima peça titulada <b><i>Amorosa</i></b>, composta per <b>Agustí Grau</b> i interpretada per <b>Kalina Macuta</b> al violí i <b>Daniel Blanch</b> al piano, en una gravació de <b>Columna Música</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-86828321468276521732011-09-04T07:57:00.001+02:002011-09-04T13:54:48.449+02:00DIADA D'ESTELLES 2011. HOMENATGE AL DOCTOR JOAN BAPTISTA PESET I ALEIXANDRE<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOteVpP87N59ThPmGsGBypFnBxAuhnaC6xKqkGAj1Ju0BSPLho1dW_pnAgOpPdKN4Cb6kQs4A1O0lLXfv91UpIhlb6zHc-JvNHLUDx3Z2-WuqmATYVMEZYuaCE231ssyirFRtvYERwxI/s1600/Estell%25C3%25A9s.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOteVpP87N59ThPmGsGBypFnBxAuhnaC6xKqkGAj1Ju0BSPLho1dW_pnAgOpPdKN4Cb6kQs4A1O0lLXfv91UpIhlb6zHc-JvNHLUDx3Z2-WuqmATYVMEZYuaCE231ssyirFRtvYERwxI/s320/Estell%25C3%25A9s.png" width="320" /></a></div>
<br />
<i><b>Als cinquanta anys de la meua vida,</b></i><br />
<i><b>quan davallen les aigües, tèrboles, pels espills,</b></i><br />
<i><b>molt modestament inicie aquest cant.</b></i><br />
<br />
Amb aquests versos, <b>Vicent Andrés Estellés</b> inicia el llibre <i><b>Declaració de principis</b></i>, el primer dels <b>seixanta</b> que conformen els tres volums de la que serà l'obra més extensa i ambiciosa del poeta de <b>Burjassot</b>: el <i><b>Mural del País Valencià</b></i>, un abrandat cant a la terra, als pobles i a la seva gent.<br />
<br />
Al segon volum del <i><b>Mural</b></i> (<b><i>Un poble en marxa</i></b>) hi ha un llibre, concretament el <i><b>XIII</b></i>, la tercera part del qual -<i><b>Ofici permanent a la memòria de Joan Baptista Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941</b></i>- és un homenatge a aquest metge valencià condemnat a mort després de dos consells de guerra:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBAk0CJ86lrlf7r7IUZnjxPPA5vuqvky5n4QCN3HF7d0awBmYN9NZd9-ThhLmzeuhzMixKynXPXfQFiAajyv6a6KfYRe1zXEMc0ypBDyrabzp-UEDFDv_KgdgEGTDnNEDWmnKQEIR0ayY/s1600/PESET-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBAk0CJ86lrlf7r7IUZnjxPPA5vuqvky5n4QCN3HF7d0awBmYN9NZd9-ThhLmzeuhzMixKynXPXfQFiAajyv6a6KfYRe1zXEMc0ypBDyrabzp-UEDFDv_KgdgEGTDnNEDWmnKQEIR0ayY/s320/PESET-4.jpg" width="235" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Joan B. Peset Aleixandre (Fotografia: Morella)</span></b></div>
<br />
A la sentència del primer dels consells es va valorar la conducta humanitària del metge que es va dedicar durant tota la guerra i de forma exclusiva a salvar vides als hospitals de <b>Castelló</b> i de <b>València</b>, i de la persona que va ajudar a civils i a religiosos perseguits a la zona republicana amb el perill que per a la pròpia vida això li podia significar.<br />
<br />
Va ser per aquestes raons, doncs, que a la primera sentència es demanava al doctor <b>Peset</b> la commutació de la pena màxima per trenta anys de presó.<br />
<br />
Un parell de dies després del dictamen d'aquesta sentència, però, l'oftalmòleg <b>José Roca Meca</b> va demanar un segon judici aportant una prova tan “contundent” com ho era el text d'una conferència pronunciada al <b>Paranimf</b> de la Universitat de <b>València</b> on el doctor <b>Peset</b> hi manifestava els seus sentiments democràtics i el rebuig a l'alçament militar.<br />
<br />
<b>La segona i definitiva sentència no contemplava, ja, la commutació de la pena de mort.</b><br />
<br />
<b>Juan José López Ibor</b>, que havia estat un dels més destacats alumnes del doctor <b>Peset</b>, si bé va declarar en el consell de guerra que “<i><b>si hubiese podido evitar</b></i> [referint-se al doctor <b>Peset</b>] <i><b>los asesinatos dichos, lo haría</b></i>”, no va bellugar un sol dit per demanar clemència a favor del seu professor, tot al contrari que un altre destacat alumne del doctor <b>Peset</b>, <b>Pedro Laín Entralgo</b>, el qual, l'any <b>1982</b>, escriuria: “<i><b>Me cabe la amarga satisfacción de haber acompañado, de despacho en despacho, implorando clemencia, a la que pronto iba a ser su viuda.</b></i>”<br />
<br />
Totes les portes, però, es van tancar, malgrat que fins i tot qui aleshores era l'arquebisbe de <b>València</b>, <b>Prudencio Melo</b>, val a dir que d'un forma tímida, bellugués, també de manera inútil, algun fil per obrir-les.<br />
<br />
<i><b>Aquesta, és l'hora dels morts,</b></i><br />
<i><b>morts que tenien pare i mare,</b></i><br />
<i><b>morts que tenien esposa i fills,</b></i><br />
<i><b>que tenien una promesa,</b></i><br />
<i><b>morts que tenien dignitat</b></i><br />
<i><b>i morien per sols un pètal.</b></i><br />
<br />
Així, doncs, aquell que, segons la <b>Real Academia de Historia</b>, va ser un <i><b>intel·ligent</b></i>, <b><i>moderat</i></b>, <i><b>valerós</b></i> i <i><b>catòlic</b></i> general va signar el “vist i plau” a aquesta segona i definitiva sentència, pel que, pocs dies després, concretament el <b>24 de maig de 1941</b>, el doctor <b>Joan Batista Peset i Aleixandre</b> va ser afusellat a la tàpia del cementiri de <b>Paterna</b>.<br />
<br />
<i><b>oficieu amb mi, companys,</b></i><br />
<i><b>pels afusellats, pels nostres morts.</b></i><br />
<br />
<i><b>pujarem els morts a l'altar,</b></i><br />
<i><b>un per un, en un silenci extens.</b></i><br />
<br />
<i><b>els morts, de cara a l'assemblea,</b></i><br />
<i><b>inermes amb la seva mort.</b></i><br />
<br />
<b>Joan Baptista Peset i Alexandre</b> (<b>Godella</b>, <b>1886</b>), provinent d'una família de metges i d'intel·lectuals de gran i llarga tradició liberal, era, als <b>23 anys</b> acabats de fer, <b>pèrit químic</b> i <b>pèrit mecànic</b>, així com <b>doctor</b> en <b>Medicina</b>, en<b> Ciències Químiques</b> i en <b>Dret</b>, i, becat pel govern espanyol, va poder ampliar estudis mèdics a <b>Weisbaden</b> i a <b>París</b>.<br />
<br />
Catedràtic, des de <b>1910</b> a <b>1916</b>, de <b>Medicina legal i toxicologia</b> a la Universitat de <b>Sevilla</b>, vitals van ser els seus coneixements en la lluita contra una <b>epidèmia de tifus</b> que l'any <b>1912</b> es declarà en aquesta capital andalusa.<br />
<br />
L'any <b>1916</b>, el doctor <b>Beset</b> es va fer càrrec de la càtedra de <b>Medicina legal i toxicologia</b> a la Universitat de <b>València</b>, ciutat on emprendria importantíssims projectes sanitaris, tals com ho van ser la creació de l'<b>Institut municipal d'higiene</b> -l'edifici del qual va costejar amb diners de la seva pròpia butxaca-, la direcció, des de <b>1928</b> a <b>1939</b> de la revista <i><b>Crónica Médica</b></i>, així com els de la investigació que el van portar a descobrir un tractament contra la <b>meningitis purulenta</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO4rkQLP-zl6WZAo2abfgkc2V01n5ytf6wPsUxwmgjmmpmms4LOvUbupGFK2mHeo7sOoTLYMD_HGrDjZCc7linWkTSS4Ro6Wb7yQu1TbwBVb-ytdNbKrcyoOIg93cwQMDy01hmXt5sDtE/s1600/Peset-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO4rkQLP-zl6WZAo2abfgkc2V01n5ytf6wPsUxwmgjmmpmms4LOvUbupGFK2mHeo7sOoTLYMD_HGrDjZCc7linWkTSS4Ro6Wb7yQu1TbwBVb-ytdNbKrcyoOIg93cwQMDy01hmXt5sDtE/s320/Peset-6.jpg" width="232" /></a></div>
<br />
<b>Vicerector</b>, des de <b>1931</b> a <b>1932</b>, i <b>rector</b>, des de <b>1932</b> a <b>1934</b>, de la Universitat de <b>València</b>, el doctor <b>Peset</b> va promoure durant el seu mandat la vitalització democràtica de l'ens així com la millora de les instal·lacions. Cal destacar, també, que va ser un dels impulsors de l'<b>Institut Cossio</b>, de <b>València</b>, escola seguidora del model de la <b>Institución Libre de Enseñanza</b>.<br />
<br />
<i><b>Aquesta, és l'hora dels morts,</b></i><br />
<i><b>per allò que no fou possible,</b></i><br />
<i><b>i era possible, i és possible,</b></i><br />
<i><b>hores d'intensa claredat</b></i><br />
<i><b>i de mudable firmament,</b></i><br />
<i><b>tothom en pau i llibertat.</b></i><br />
<br />
El <b>febrer</b> de l'any <b>1936</b>, <b>Joan Baptista Peset</b> es va presentar a les eleccions generals per <b>Izquierda Republicana</b>, eleccions de les que en va sortir com a gran guanyador en la seva circumscripció, una dada que avala la gran popularitat i estimació que per a ell sentia el poble de València.<br />
<br />
Pocs mesos després, però, a l'esclatar la guerra, va ocupar-se bàsicament de l'organització d'hospitals fins que, pràcticament perduda la guerra pels republicans, al febrer de <b>1939</b> va traspassar la frontera francesa amb les <b>Corts de la República</b>, frontera que tornaría a traspassar de bell nou, però en sentit contrari, per la convicció moral d'estar fins al final amb la <b>República</b>.<br />
<br />
Ja tot perdut, el doctor <b>Peset</b> va intentar fugir amb la seva família pel port d'<b>Alacant</b>, però com d'altres milers de persones, esperaren debades uns vaixells que mai arribarien.<br />
<br />
Detingut per les tropes franquistes, <b>Joan Baptista Peset</b> va ser reclòs a diferents camps de concentració fins que el dia <b>15 de gener de 1940</b> va ser ingressat a la presó <b>Model</b> de <b>València</b>, d'on en sortiria el <b>24 de maig de 1941</b> amb tres companys més (<b>Antoni Agustín Gil</b>; <b>Leopold José Milla</b>, i <b>Jacint Ferrer Llàcer</b>, llauradors de <b>37</b> i de <b>35</b> anys, respectivament, els dos primers -del tercer no n'he sabut trobar informació), amb destinació, tots quatre, a <b>Paterna</b>, on van ser executats.<br />
<br />
<i><b>Vora el barranc del Carraixet,</b></i><br />
<i><b>torna el camí de la lluita:</b></i><br />
<i><b>alliberem la nostra terra</b></i><br />
<i><b>de tota mena de traïdors.</b></i><br />
<i><b>Pujarà el sol a les murades,</b></i><br />
<i><b>i mirarem tota la terra
alliberada,</b></i><br />
<i><b>intensa i nostra</b></i><br />
<i><b>vora el barranc del Carraixet.</b></i><br />
<br />
(Els versos que s'han intercalat al text pertanyen tots a <i><b>Ofici permanent a la memòria de Joan Baptista Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941</b></i> -<i><b>Llibre XIII</b></i> del <i><b>Mural del País Valencià</b></i>).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPgputDWXSrjTnbVTBichKmQ8gyqGvnYodwOBpza4fE4wg5SUY5jiPhzNaVgPWq6ers8DGmjozYG6KUxflcw4ymO6l8jHr7J1-vYTfuX0zDMM7yR7P6ix_mQP0qj11g7GFOUcsIZ8p3g/s1600/homenatge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPgputDWXSrjTnbVTBichKmQ8gyqGvnYodwOBpza4fE4wg5SUY5jiPhzNaVgPWq6ers8DGmjozYG6KUxflcw4ymO6l8jHr7J1-vYTfuX0zDMM7yR7P6ix_mQP0qj11g7GFOUcsIZ8p3g/s320/homenatge.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Homentage davant el sepulcre del doctor Peset</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">(Cementiri General de València, 24-V-2007)</span></b>
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>* * *</b> </div>
<br />
Vaig saber de l'existència del doctor <b>Joan Baptista Peset i Aleixandre</b> gràcies al <i><b>Mural del País Valencià</b></i>, i val a dir que em va deixar molt impressionat, i com que feia temps que tenia pensat dedicar-li un apunt però sempre, per una cosa o una altra, no acabava de buscar tota la informació necessària per poder-lo confegir amb cara i ulls, m'ha semblat adient fer-ho, tot i que, com m'acostuma a passar, a corre-cuita, afegint-me a aquest segon homenatge dels <i><b>blogs</b></i> a <b>Vicent Andrés Estellés</b>, amb la bona fe de pensar que la memòria del poeta servís per honorar, a la vegada, la memòria de <b>Joan Baptista Peset i Aleixandre</b>, símbols ambdós de la lluita a favor de la <b>Llibertat</b> al <b>País Valencià</b>.<br />
<br />
Per acabar, la transcripció del poema <b>VII</b> de l'<i><b>Ofici permanent...</b></i>, titulat <i><b>In memòriam</b></i>:<br />
<br />
<i><b>El teu matí, la difunta dolcesa,</b></i><br />
<i><b>entre fusells de tenebrós metall</b></i><br />
<i><b>abandonat, abandonat pels déus,</b></i><br />
<i><b>abandonat, caminaves segur.</b></i><br />
<i><b>Els criminals dels ossos criminals,</b></i><br />
<i><b>més criminals que mares han parit,</b></i><br />
<i><b>els criminals de plom i tenebra,</b></i><br />
<i><b>t’obrien pas, i segur caminaves</b></i><br />
<i><b>vers una mort, vers el mur popular</b></i><br />
<i><b>que se’t donà un matí qualsevol.</b></i><br />
<i><b>Tu, l’home bo, tu, l’home intel·ligent,</b></i><br />
<i><b>tu, la raó de tot un poble, caus,</b></i><br />
<i><b>sempre dictant correcció, benigne,</b></i><br />
<i><b>assenyalant les normes de conducta,</b></i><br />
<i><b>oh mort, oh mort, oh mort que necessite</b></i><br />
<i><b>cantar jo, brusc, perquè torna el record,</b></i><br />
<i><b>torna la llum que els ulls impartien,</b></i><br />
<i><b>torna la llum que endevinava, clar,</b></i><br />
<i><b>aquell matí de fusells i pistoles!</b></i><br />
<i><b>Et deixaré un ram d’amargues síl·labes,</b></i><br />
<i><b>i vetlaràs perquè seguesca sempre
fidel,</b></i><br />
<i><b>fidel al nostre extens país.</b></i>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-32061542305168929832011-06-08T02:57:00.000+02:002011-06-08T02:57:27.747+02:00EL CANT ESPIRITUAL, DE JOAN MARAGALL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IAWw4iiwqdL4ltgm6PnzP-XEKfc13YNSsJ_J-f4IoyyDid8hZ-b3gVpYMhsMc_2VkCDxAXe7vfPWlgHWmIbOuYa-w3RiWBA38RciJPsm2AN-tdpv8vRrLPhw_lVbiQm1gDRP3kSrPX8/s1600/Any+Maragall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="103" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IAWw4iiwqdL4ltgm6PnzP-XEKfc13YNSsJ_J-f4IoyyDid8hZ-b3gVpYMhsMc_2VkCDxAXe7vfPWlgHWmIbOuYa-w3RiWBA38RciJPsm2AN-tdpv8vRrLPhw_lVbiQm1gDRP3kSrPX8/s320/Any+Maragall.jpg" width="320" /></a></div><br />
Com que en el <b><i>post</i></b> anterior dedicat al pintor italià <b>Giovanni Boldini</b> es va parlar, evidentment, del <b>retrat</b> i es va fer una brevíssima referència als diferents tipus que hi ha, m'ha semblat una manera força adient de començar aquest <b><i>post</i></b> parlant del <b>retrat literari</b> i del que de Joan Maragall en va fer, l'any <b>1912</b>, <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/ruyraj/pagina.php?id_sec=16">Joaquim Ruyra</a></b>.<br />
<br />
De dificilíssima factura i molt poc sovintejat quan els protagonistes retratats no són personatges de ficció sinó de carn i ossos, a <b><i>Joan Maragall. Un assaig</i></b>, pertanyent al llibre de <b>Josep Pla</b> titulat <b><b>Tres biografies</b></b> (<i><b>Obra Completa</b></i>, <b>núm. 15</b>), l'autor empordanès fa referència al retrat literari dient que “<b>[...] <i>la gent s'estima més escriure del que no ha vist mai que sobre el que ha vist amb els ulls reals.</i></b>”, i tot seguit transcriu un fragment de l'esmentat retrat de <b>Maragall</b> escrit per <b>Ruyra</b>, fragment que no em puc estar de transcriure, jo també, per l'indubtable valor literari que penso que té i, sigui dit de pas, que tant m'admira en l'obra narrativa de l'escriptor de <b>Blanes</b>:<br />
<br />
"<b><i>Era de mitjana talla, prim de carns i ben proporcionat, i és movia, àdhuc en els seus últims anys, amb un bell aire d’agilitat jovençana. La seva testa hauria caigut bé sobre un d’aquells colls amples i acanalats del segle XVI, que presentaven els caps com en safata, i fins i tot s’hauria pogut comparar, sens desavantatge, amb les més egrègies que l’ostentaren. Grossa sens desmesura, magra sense eixutesa, tenia una gravetat pensativa i dolça, i un relleu ni tan enèrgic que li llevés elegància, ni tan suau que li llevés majestat i distinció. Heus-en aquí detallades les entresenyes: front espaiós, celles negres, un xic crescudes, un si és no és borrascoses, ulls grossos, foscos i brillants, nas de perfil irreprensible, l’apòfisi suaument prominent, les aletes un pensament dilatades com per a un respir d’emoció, tota la cara aprimant-se gradualment cap a la part inferior, revestida d’un bigoti braument robust i d’una barba curteta, on l’argent dels anys començava a llustrejar com filet d'aigua entre la molsa.</i></b>"<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqWEPaAD3dBF3AoZOnKqKK9NRjkjXpu04TNKiZnItrI0_bfAaWLaW7ohA5W5nFBKY6GYe50TzyAOsV5iXDNbscIuYFryAzkb5a8cQ7PGvEe-g0jv_RGg5qeaLBLACwOsKExlq6KvtAz8s/s1600/Retrat+Maragall-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqWEPaAD3dBF3AoZOnKqKK9NRjkjXpu04TNKiZnItrI0_bfAaWLaW7ohA5W5nFBKY6GYe50TzyAOsV5iXDNbscIuYFryAzkb5a8cQ7PGvEe-g0jv_RGg5qeaLBLACwOsKExlq6KvtAz8s/s320/Retrat+Maragall-2.jpg" width="230" /></a></div><br />
El fet que <b>Joan Maragall</b> (<b>Barcelona, 1860-1911</b>) morís als -només!- <b>51 anys</b>, és la causa que coincidint, respectivament, els anys <b>2010</b> i <b>2011</b> amb el <b>150è aniversari</b> del seu naixement i el de la seva mort s'hagin volgut ben aprofitar aquests dos anys per divulgar i fer conèixer més a fons un personatge i una obra tan cabdals de la nostra història.<br />
<br />
Em fa una especial il·lusió afegir-me a aquest <b><a href="http://www.joanmaragall.cat/ca/inici">Any Maragall</a></b> mitjançant la transcripció i la lectura d'un dels poemes més coneguts del poeta: <i><b>El cant espiritual</b></i>, un poema del que en vaig tenir notícia per primera vegada en el funeral d'un company de la colla amb la que, d'adolescent, anava d'excursió, i que havia mort en un desgraciat accident:<br />
<br />
En un moment determinat de la missa de funeral -en plena època <b><i>kumbaià</i></b>, per situar-nos-, un dels caps de colla de l'agrupament excursionista el va llegir i, com era lògic als meus 15 o 16 anys, en vaig captar només les engrunes, però sí que em va sorprendre intuir-hi alguna cosa que res tenia a veure amb les lletres carregades d'alabances i de resignacions dels <i><b>cants espirituals,</b></i> tan a l'ús en l'època de què parlo.<br />
<br />
Va ser per aquest motiu, doncs, que vaig atrevir-me, un cop acabada la cerimònia, a demanar al cap de colla si podia deixar-me aquell poema que havia llegit per poder-lo copiar a casa a màquina i durant un temps me'l vaig llegir moltes vegades, però sempre que ho feia em quedava entrebancat allà mateix, en els versos que diuen:<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b><i>Aquell que a cap moment li digué "Atura't"<br />
sinó al mateix que li dugué la mort,<br />
jo no l'entenc, Senyor, ¡jo, que voldria <br />
aturar tants moments de cada dia <br />
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...</i></b></div><br />
A qui es referia el poeta quan parlava d'algú que va dir “<b><i>Atura't!</i></b>” i, pel que em semblava entendre, per què aquest imperatiu va ser la causa de la mort d'aquest <i><b>algú</b></i>?...<br />
<br />
Vaig preguntar al cap de colla si ell ho sabia, però amb les explicacions que em va donar vaig intuir que no, que tampoc, i més que res perquè, després d'un munt d'explicacions que notava improvisades, va acabar dient-me que aquell fragment s'havia d'entendre ja només amb el que deia, perquè era molt complicat d'explicar...<br />
<br />
Així és, doncs, que em vaig quedar amb les ganes de saber-ho fins que un bon dia, al cap ja d'uns anys i passejant un assolellat diumenge per la <b>Rambla de Badalona</b>, em vaig trobar amb el <b>senyor Vall</b>, un gran mestre -i millor persona encara- que havia tingut des de petit i fins que vaig acabar el que en aquell temps es deia el <b>Batxillerat Elemental</b>.<br />
<br />
Feia molts anys que no el veia, el <b>senyor Vall</b>, i em va fer una especial il·lusió que, tan bon punt ens vam haver saludat, em preguntés com m'anaven les lectures..., i si ja havia descobert altres poetes a part de <b>Bécquer</b>, i si em va fer il·lusió va ser perquè, sens dubte, allò volia dir que es recordava de mi i concretament d'aquell dia en què em vaig “enfrontar” a classe amb ell, defensant jo, amb tota la passió dels meus 13 o 14 anys, el poeta andalús com el cim més alt de la poesia de tots els temps.<br />
<br />
“<i><b>Assuret</b></i> -recordo que em va dir donant així ja per acabada la “discussió” d'aquell dia a classe:- <i><b>ja veuràs com d'aquí a uns anys, si et continua agradant i interessant la poesia, no deixaràs d'admirar Bécquer, però llegint altres poetes et trobaràs que segurament et diran coses que més endavant et faran més el pes que el que aleshores et podrà dir Bécquer.</b></i>”<br />
<br />
Per haver recordat el <b>senyor Vall</b>, allà a la Rambla, aquella anècdota, em va venir immediatament al cap el <i><b>Cant espiritual</b></i>, i convençut com estava que ell coneixeria aquest poema amb profunditat, vaig explicar-li que després d'haver-lo llegit desenes de vegades encara hi havia un fragment que no entenia, i el bon home em va deixar ben parat quan, abans que acabés d'explicar-me, va recitar pausadament:<br />
<br />
-<i>"<b>Aquell que a cap moment li digué `Atura't!´ / sinó al mateix que li dugué la mort, / jo no l'entenc, Senyor.</b></i>"... -i mirant-me amb aquell somriure murri que sempre havia gastat sota l'espès i fosc bigoti, ja completament blanc, em va preguntar:- És aquest el fragment, oi?...<br />
<br />
I allà mateix, a la Rambla, molt a prop del lloc que es pot veure a l'aquarel·la d'en <b>Rafael Pujals</b> que il·lustra l'encapçalament d'aquest <i><b>blog</b></i>, vaig saber, gràcies a l'erudició d'aquell magnífic mestre, que aquest fragment és una referència al <i><b>Faust</b></i>, de <b>Goethe</b>, l'autor que tanta influència va tenir en el pensament i en l'obra de <b>Joan Maragall</b>, al qual l'havia impactat tant el <i><b>Werther</b></i>, novel·la que havia llegit en una traducció francesa, que va aprendre de forma autodidacte l'alemany per poder-la llegir en la llengua original, una llengua, l'alemanya, de la qual Maragall traduiria posteriorment al català obres de <b>Schiller</b>, <b>Novalis</b>, <b>Nietzsche</b> i del mateix <b>Goethe</b>.<br />
<br />
Resulta que al <i><b>Faust</b></i> escrit per <b>Goethe</b>, <b>Mefistòfil </b>va pactar amb el protagonista del mite que la vida d'aquest darrer li duraria fins que li digués “<i><b>Atura't!</b></i>” just en l'instant més bell que visqués mai, i d'aquí ve que <b>Maragall</b> no entengués <b>Faust</b>, perquè ell, el poeta, enamorat apassionadament de la vida, “<i><b>... voldria / aturar tants moments de cada dia / per fe'ls eterns a dintre del meu cor.</b></i>”<br />
<br />
Tenia entès, per fi, tot aquest poema que <b>Maragall</b> va escriure l'any <b>1910</b> i que es publicaria l'any següent -<b>1911</b>- dins el llibre <i><b>Seqüències</b></i>, just un mes després del naixement del seu tretzè i darrer fill, <b>Jordi</b> (el pare de <b>Pasqual Maragall</b>), i deu mesos abans de morir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSINfoGcX39ET0sDXHhPXbCZd_yZX5ZZRKgX5shC9IBIo-Q1Z-hwJlD_MrKwDveyQIOo-R-i3qMDhQyDR10vp4oXzuum7rVjYNup-5GUKWy5-RbRMvVao4CN1Uc9ikFEnG9sz0p7wr-Ms/s1600/Cant_espiritual_de_Joan_Maragall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSINfoGcX39ET0sDXHhPXbCZd_yZX5ZZRKgX5shC9IBIo-Q1Z-hwJlD_MrKwDveyQIOo-R-i3qMDhQyDR10vp4oXzuum7rVjYNup-5GUKWy5-RbRMvVao4CN1Uc9ikFEnG9sz0p7wr-Ms/s320/Cant_espiritual_de_Joan_Maragall.jpg" width="241" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><b>Fragment manuscrit de Maragall del <i>Cant espiritual</i></b></span></div><br />
Amb l'excepció d'aquest fragment, crec que els dubtes que el poeta vessa en el seu <b>Cant espiritual</b> són del tot entenedors, de tota manera, però, si s'hi vol aprofundir encara més, <a href="http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196175/269883">aquí, en aquest enllaç</a>, hi ha el rigorós estudi d'<b>Eduard Valentí i Fiol</b>, publicat l'any <b>1962,</b> titulat <i><b>La gènesi del "Cant espiritual" de Maragall</b></i>, un estudi on l'autor en parla, abastament, d'aquest passatge, i és precisament en aquest estudi que, basant-se en un carta de <b>Joan Maragall</b> adreçada a <b>Carles Rahola</b>, <b>Valentí i Fiol</b> “identifica” per primera vegada <b>Faust</b> dins el <i><b>Cant espiritual</b></i>.<br />
<br />
M'ha resultat molt interessant lligir un altre estudi que he trobat a la xarxa, obra de <b>Josep Manuel Udina</b>, del <b>Departament de Filosofia</b> de la <b>Universitat Autònoma</b> de <b>Barcelona</b>, titulat <a href="http://ddd.uab.cat/pub/enrahonar/0211402Xn42p141.pdf"><i><b>Una lectura no canònica del "Cant espiritual" de Joan Maragall</b></i></a>, on l'autor fa una lectura que defuig de l'espiritualitat del poema sense posar-ne en dubte en cap moment la del poeta.<br />
<br />
I em permeto, ja per fi, recomanar també un <b><i>blog</i></b>: <a href="http://lectordemaragall.blogspot.com/"><i><b>Lector de Maragall</b></i></a>, l'autor del qual, <b>Ignasi Moreta</b>, és un jove doctor en <b>Humanitats</b> per la <b>Universitat Pompeu Fabra</b>, professor d'<b>Humanitats</b> d'aquesta mateixa universitat i especialitzat en l'estudi del <b>pensament de Joan Maragall</b>, al qual va dedicar la seva tesi doctoral. Els articles d'aquest <i><b>blog</b></i> són molt breus i d'una admirable concisió que, sense concessions diguem-ne mitificadores, ens ajuden a apropar-nos i entendre el món i l'obra de <b>Joan Maragall</b>.<br />
<br />
Aquí teniu, doncs, la transcripció del <i><b>Cant espiritual</b></i> i, més avall, el <b>YouTube</b> que he confegit amb la lectura del poema, il·lustrada amb fotografies del bon amic <b>Josep Colet,</b> dels <i><b>blogs</b></i> <a href="http://elcafedenit.blogspot.com/"><b>El Cafè de nit</b></a> i <a href="http://clic-clac-foto.blogspot.com/"><b>Clic, clac, foto</b></a>, i amb un coixí musical (un fragment del <i><b>Quintet per a cordes en do major</b></i>, <b>D. 956</b>, de <b>Franz Schubert</b>), suggerit pel també bon amic <b>Joaquim</b>, del <i><b>blog</b></i> <a href="http://ximo.wordpress.com/"><i><b>In fernem land</b></i></a>.<br />
<br />
Moltes gràcies, <b>Josep</b> i <b>Joaquim</b>, un cop més, per l'entusiasta col·laboració que tan bon punt us vaig demanar em vau oferir de seguida!<br />
<br />
<center><div style="color: #20124d; text-align: center;width: 400px;"><b>CANT ESPIRITUAL</b> </div><div style="color: #0c343d; text-align: left;width: 400px;margin-left:100px"><br />
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira<br />
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,<br />
¿què més ens podeu dar en una altra vida?<br />
<br />
Per ‘xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,<br />
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor<br />
que s’hi mou sempre... ¡i temo tant la mort!<br />
<br />
¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure<br />
aquest cel blau damunt de les muntanyes,<br />
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?<br />
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau<br />
i no voldré més cel que aquest cel blau.<br />
<br />
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»,<br />
sinó al mateix que li dugué la mort,<br />
jo no l’entenc, Senyor; ¡jo, que voldria<br />
aturar tants moments de cada dia<br />
per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...<br />
¿O és que aquest «fer etern» és ja la mort?<br />
Mes llavores, la vida, ¿què seria?<br />
¿Fóra només l’ombra del temps que passa,<br />
i la il·lusió del lluny i de l’aprop,<br />
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,<br />
enganyador, perquè ja tot ho és tot?<br />
<br />
¡Tant se val! Aquest món, sia com sia,<br />
tan divers, tan extens, tan temporal;<br />
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,<br />
és ma pàtria, Senyor; ¿i no podria<br />
esser també una pàtria celestial?<br />
Home só i és humana ma mesura<br />
per tot quant puga creure i esperar:<br />
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,<br />
¿me’n fareu una culpa més enllà?<br />
Més enllà, veig el cel i les estrelles,<br />
i encara allí voldria esser-hi hom:<br />
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,<br />
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,<br />
¿per què aclucà’ls cercant un altre <i>com</i>?<br />
¡Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!<br />
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, ¿qui ho sap?<br />
Tot lo que veig se vos assembla en mi...<br />
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.<br />
I quan vinga aquella hora de temença<br />
en què s’acluquin aquests ulls humans,<br />
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans<br />
per contemplar la vostra faç immensa.<br />
¡Sia’m la mort una major naixença!</div><table><tbody> </tbody></table></center><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://2.gvt0.com/vi/ev4jP_frkrY/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ev4jP_frkrY&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/ev4jP_frkrY&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-89376028733147797512011-04-23T05:15:00.000+02:002011-04-23T05:15:36.233+02:00PER SANT JORDI 2011, ROSA LEVERONI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS2jEkYRxp8M0x8RBXQyX2AtBhtfyZNFDEIx9IWpRFijbZ5fSCxjXAvakSPamKso6jo-4WBqi4vee7oqPrE8VlKZrKqY1AR7p1IElvwAF5JUv4zTwIXxTRwm2mlOtvk_t4ZrAFS7Yag3g/s1600/Rosa_Leveroni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS2jEkYRxp8M0x8RBXQyX2AtBhtfyZNFDEIx9IWpRFijbZ5fSCxjXAvakSPamKso6jo-4WBqi4vee7oqPrE8VlKZrKqY1AR7p1IElvwAF5JUv4zTwIXxTRwm2mlOtvk_t4ZrAFS7Yag3g/s320/Rosa_Leveroni.jpg" width="188" /></a></div><br />
Calculo que si no va ser l'any <b>1993</b> va ser el <b>1994</b> que vaig participar, com a tertulià, durant una temporada a <b>Ràdio Ciutat de Badalona</b> en un programa que presentava i dirigia en <b>Quim Olivares</b>, un periodista i locutor badaloní que, com molts d'altres formats a les ràdios locals, va entrar poc després a formar part de la plantilla de la <b>Coporació Catalana de Mitjans Asudiovisuals</b>.<br />
<br />
Un dia i per intentar apaivagar una mica els ànims entre els diferents contertulians, que érem de pensaments variats i, en alguns casos, totalment oposats, a en <b>Quim</b> se li va ocórrer la idea de fer un programa completament distès amb una temàtica que res tenia a veure amb les que normalment es tractaven: Parlaríem de <b>poesia</b>, de manera que cadascun dels contertulians duria a l'emissora uns quants poemes que li agradessin per la raó que fos i els llegiria després d'haver comentat perquè els havia triat.<br />
<br />
Un d'aquests contertulians va parlar d'un poema que a mi em va frapar d'una manera molt especial, pel que, en acabar el programa, vaig estar parlant amb ell per perquè em donés més informació sobre la poetessa que el va escriure, i em va explicar, indignadíssim, que era vergonyós que <b>Rosa Leveroni</b>, l'autora d'aquell poema, estigués gairebé en l'oblit, ja que des de feia molts anys no es reeditava res d'ella i gairebé ni se'n parlava tot i tractar-se de l'autora d'una <b>obra poètica de referència</b> de la segona meitat del segle XX, respectada -i lloada- per <b>Riba</b>, <b>Vinyoli</b>, <b>Ferrater</b>, <b>Foix</b>, <b>Espriu</b>...<br />
<br />
Va ser gràcies a <b>Internet</b> que molts anys després vaig anar aconseguint, de forma molt dispersa, val a dir-ho, informació sobre <b>Rosa Leveroni</b> i coneixent, a la vegada, algun més dels seus poemes gràcies a que hi havia qui n'havia penjat a la xarxa.<br />
<br />
Fa pocs dies i pensant en el <i><b>post</b></i> de <b>Sant Jordi</b>, on hi volia transcriure i llegir uns quants poemes d'amor, em va venir al cap aquell poema i, buscant al <b>Google</b> per veure si n'hi havia algun més d'aquesta autora, em vaig trobar amb la sorpresa que a mitjans de l'any passat l'editorial<b> CCG</b> havia editat una antologia de <b>Rosa Leveroni</b> titulada <i><b>La poesia essencial</b></i>; que el mateix segell editorial gironí, a finals d'aquell mateix any, n'havia publicat l'<b>obra completa</b> i, a més a més, vaig assabentar-me que l'editorial <b>Viena</b>, el <b>2009</b>, havia publicat la correspondència entre la poetessa i l'historiador <b>Ferran Soldevila</b> amb el títol <i><b>Cartes d'amor i d'exili</b></i>...<br />
<br />
... I m'havia passat tot per alt!!!<br />
<br />
Sense cap mena de dubte, doncs, tant l'obra completa de <b>Leveroni</b> com l'epistolari que va mantenir amb <b>Ferran Soldevila</b> seran dos dels llibres que em compraré aquest any per <b>Sant Jordi</b>, però malgrat que encara no disposo d'ells, gràcies a un magnífic blog que he descobert fa pocs dies (<a href="http://leveronicentenari.blogspot.com/"><i><b>Rosa Leveroni: Cent anys</b></i></a>) he pogut començar a endinsar-me en el món de la poetessa que als dinou anys va ingressar a l'<b>Escola de Bibliotecàries</b>, on es va enamorar d'un dels professors -<b>Ferran Soldevila</b>-, casat i setze anys més gran que ella amb qui va compartir un <b>amor secret</b>, ple d'inseguretats i de pors per part de l'historiador. <br />
<br />
El primer dels tres poemes que he triat és el que vaig sentir llegir a aquell contertulià de la ràdio, però abans de llegir-los tots tres i, si us ve de gust, escoltar-los gravats, transcriuré un fragment, que em sembla prou significatiu, d'una de les cartes que <b>Rosa Leveroni</b> va adreçar a <b>Ferran Soldevila</b> i que he trobat en un dels <i><b>posts</b></i> del <b><i>blog</i></b> abans esmentat dedicat a la poetessa:<br />
<br />
«<b><i>[Em dius] que has rebut moltes cartes i et fas un embolic, tot coses encoratjadores. Per què no em dius, francament, que et cansen o que no t’interessen ja?, que tens altres coses en què pensar, més noves, més interessants? Digues-m’ho, digues-m’ho d’un cop, a veure si puc arrencar-me aquest amor que m’obsessiona i que és la meva vida i la meva mort! Però no m’ho diguis, amor, no podria resistir-ho. Tingues compassió de mi, si el record de la teva afecció pretèrita t’és encara agradable, menteix piadosament… Però no, no és possible, si fos veritat, si el meu amor era per tu, només un episodi, em mataria…</i></b>»<br />
<br />
<br />
<center><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/Records.mp3"><img src="https://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/audio_icon.jpg" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius-bottomleft: 6px; -moz-border-radius-bottomright: 6px; -moz-border-radius-topleft: 6px; -moz-border-radius-topright: 6px; border: 1px solid rgb(0, 102, 153); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><div style="color: #20124d; text-align: center;"><b>Records</b> </div><div style="color: #20124d; text-align: center;"><b>(III)</b></div><br />
Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça <br />
que desgrana el molí. <br />
Aquest oreig suau que t'agombola <br />
perfumant-te el matí. <br />
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda <br />
en la calma dels horts. <br />
Si fos aquesta pau que t'acompanya <br />
en el repòs dels ports ... <br />
O fos la punxa de la rosa encesa <br />
d'un desig abrandat. <br />
Aquell record d'una hora de follia, <br />
d'aguda voluptat. <br />
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres <br />
que varen ser-te amics. <br />
O bé la revifalla rancorosa <br />
d'aquells menyspreus antics. <br />
Si jo no fos per tu record amable, <br />
fos almenys un neguit, <br />
un odi o un dolor, una recança ... <br />
Ho fos tot, menys l'oblit</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<br />
<center><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/P%C3%B2rtic%281%29.mp3"><img src="https://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/audio_icon.jpg" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius-bottomleft: 6px; -moz-border-radius-bottomright: 6px; -moz-border-radius-topleft: 6px; -moz-border-radius-topright: 6px; border: 1px solid rgb(0, 102, 153); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><div style="color: #20124d; text-align: center;"><b>Pòrtic</b> </div><br />
Jo porto dintre meu<br />
per fer-me companyia<br />
la solitud només,<br />
la solitud immensa<br />
de l’estimar infinit<br />
que voldria ésser terra,<br />
aire i sol, mar i estrella,<br />
perquè fossis més meu,<br />
perquè jo fos més teva</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<br />
<center><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/Elegiadelsamorsincerts%282%29.mp3"><img src="https://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/audio_icon.jpg" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius-bottomleft: 6px; -moz-border-radius-bottomright: 6px; -moz-border-radius-topleft: 6px; -moz-border-radius-topright: 6px; border: 1px solid rgb(0, 102, 153); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><div style="color: #20124d; text-align: center;"><b>Elegies de l'amor incert</b> </div><br />
És la claror daurada de la posta<br />
d'un dia de tardor<br />
que veig en els teus ulls i que m'ofrenen<br />
la seva tremolor.<br />
<br />
És aquell deix cansat, com d’arribada<br />
després de tràngols forts<br />
a l’esperat recer, on tots el somnis<br />
troben la pau dels ports.<br />
<br />
És el somriure lleu, la veu sonora<br />
d’haver estimat ja tant,<br />
que em prenen dolçament i se m’emporten<br />
sense saber on van...</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<b>Els millors desitjos perquè passeu una bona Diada de Sant Jordi!</b>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-61856141203472182182011-03-21T22:12:00.000+01:002011-03-21T22:12:01.073+01:00DIA MUNDIAL DE LA POESIA, 2011<br/><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPbrA43UTY186O3LN1gxMQD91uPEQkXBo6Uqz1GZ0bGkFXDqr7PaYZGY7Wtj6usTUmXJwOSK8tErJ3oO4uikemP23QN9n9qBwFG0yg1HYLvPz0N7_H1J3xo4ExynmtVQjntk9K8eyIgwQ/s1600/dia-mundial-poesia%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="58" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPbrA43UTY186O3LN1gxMQD91uPEQkXBo6Uqz1GZ0bGkFXDqr7PaYZGY7Wtj6usTUmXJwOSK8tErJ3oO4uikemP23QN9n9qBwFG0yg1HYLvPz0N7_H1J3xo4ExynmtVQjntk9K8eyIgwQ/s320/dia-mundial-poesia%255B1%255D.jpg" width="320" /></a></div><br />
Avui es celebra arreu el <b>Dia Mundial de la Poesia</b> i, des del <i><b>blog</b></i> hem pensat celebrar-ho tot reivindicant aquest gènere literari des de la que, a part de poc coneguda, potser sigui la manifestació menys valorada: la <b>poesia infantil</b>, entenent per aquesta la poesia feta per adults i adreçada als infants, amb la dificultat que comporta saber adequar el llenguatge poètic tenint en compte les mancances de comprensió, i no només lingüístiques, del públic infantil per atraure el seu interès però, a la vegada, no caure en la carrincloneria.<br />
<br />
Mitjançant la poesia, els infants descobreixen el ritme i la musicalitat que pot adquirir la llengua però també, d'una forma tan inconscient com es vulgui, és amb la poesia que copsen la possibilitat de concreció que, en clar contrast amb la narrativa, els ofereix la llengua.<br />
<br />
No tinc massa material poètic per a infants a casa, pel que he hagut de tirar de veta del material que he trobat a la xarxa i això m'ha servit per descobrir una magnífica pàgina, <i><b><a href="http://darabuc.cat/">Darabuc.cat</a></b></i>, de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Darabuc"><b>Gonzalo García</b></a>, pàgina dedicada a la literatura per a infants i joves, on la poesia, amb <b>117 entrades</b> fins al dia d'avui segons consta al llistat d'etiquetes, hi té una important presència i on he llegit uns poemes del polifacètic autor nord-americà, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Shel_Silverstein"><b>Shel Silverstein</b></a>, esplèndidament traduïts pel mateix <b>Gonzalo García</b>, dos dels quals transcric a continuació:<br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 250px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>El rat-penat</center><br />
De matí, el rat-penat<br />
es queixa de costum:<br />
«Enceneu-me la fosca,<br />
que em fa nosa la llum!»<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI5v7SZv4cnNiSQ2yJg8O9y5vvclFwIVt8FqxSHHyLwmk91R2Syfc3p9__GvxZF5BrbaAOQTQNbM1Klcv_4-crSP28nLo_nrQ21RWEaez9lc65ntfFZUZtgFkj5OHEQQ1VM33uvr_IgZc/s1600/Gl%25C3%25B2ria+Falc%25C3%25B3n.+El+globus+violeta.+SD+Edicions.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI5v7SZv4cnNiSQ2yJg8O9y5vvclFwIVt8FqxSHHyLwmk91R2Syfc3p9__GvxZF5BrbaAOQTQNbM1Klcv_4-crSP28nLo_nrQ21RWEaez9lc65ntfFZUZtgFkj5OHEQQ1VM33uvr_IgZc/s320/Gl%25C3%25B2ria+Falc%25C3%25B3n.+El+globus+violeta.+SD+Edicions.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Il·lustració de <b>Núria Falcón del seu llibre <i>El globus violeta</i></b></span></div><br />
<br />
<center><object height="24" width="300" data="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" type="application/x-shockwave-flash" id="audio2"><param value="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" name="movie"><param value="playerID=1&soundFile=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Els%20vuit%20globus.mp3
&bg=0xffffff&leftbg=0x3008b2&lefticon=0xffffff&rightbg=0xc8ddee&rightbghover=0x569fd7&righticon=0x023053&righticonhover=0xffffff" name="FlashVars"><param value="transparent" name="wmode"></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Elsvuitglobus.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 420px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>Vuit globus</center><br />
Vuit globets que ningú no adquiria<br />
es desagafaren una bona tarda.<br />
Lliures d’emprendre allò que els abellia,<br />
aquells vuit globus feren la volada.<br />
Un s’envolà a tocar del sol… PAM!<br />
Un volgué veure un cotxe de prop… PAM!<br />
Un trencà el son a sobre un roser… PAM!<br />
Un jugà massa amb un nen matusser… PAM!<br />
Un gosà admirar les dents d’un cocodril… PAM!<br />
Un s’enamorà d’un porc espí… PAM!<br />
Un provà l’oli dels ous ferrats… PAM!<br />
Un s’assegué fins que perdé tot l’aire… FFSSSSS!<br />
Vuit globets que ningú no comprava<br />
un bon matí alçaren a volar,<br />
lliures de surar, lliures de planar, lliures d’esclatar<br />
allà on els petava.<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 420px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>(Original en anglès)</center><br />
<i>Eight balloons no one was buyin’</i><br />
<i>All broke loose one afternoon.</i><br />
<i>Eight balloons with strings a-flyin’,</i><br />
<i>Free to do what they wanted to.</i><br />
<i>One flew up to touch the sun – POP!</i><br />
<i>One thought highways might be fun – POP!</i><br />
<i>One took a nap in a cactus pile – POP!</i><br />
<i>One stayed to play with a careless child – POP!</i><br />
<i>One tried to taste some bacon fryin’ – POP!</i><br />
<i>One fell in love with a porcupine – POP!</i><br />
<i>One looked close in a crocodile’s mouth – POP!</i><br />
<i>One sat around ‘til his air ran out – WHOOSH!</i><br />
<i>Eight balloons no one was buyin’ -</i><br />
<i>They broke loose and away they flew,</i><br />
<i>Free to float and free to fly</i><br />
<i>And free to pop where they wanted to.</i><br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnosOmMtS0oAjGHgDuShatXYeQ-dWnGlHKYg3ni7p3Nvlfll0hX05Jm8MP8qaC4IGHfpUrvzoRsAJPc3mj7YXhQNfv_dnOr7yMPX-lDdh6omQX0daomZcy9skMgBzJQMmDczuFKfsXcuo/s1600/Caricatura+Enric+Larreula.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnosOmMtS0oAjGHgDuShatXYeQ-dWnGlHKYg3ni7p3Nvlfll0hX05Jm8MP8qaC4IGHfpUrvzoRsAJPc3mj7YXhQNfv_dnOr7yMPX-lDdh6omQX0daomZcy9skMgBzJQMmDczuFKfsXcuo/s320/Caricatura+Enric+Larreula.gif" width="191" /></a></div><div style="text-align: center;"> <span style="font-size: x-small;">Caricatura d'<b>Enric Larreula</b></span></div><br />
Hi ha a casa nostra un també molt prolífic autor de llibres infantils i juvenils, <a href="http://www.escriptors.cat/autors/larreulae/"><b>Enric Larreula</b></a>, autor, també, d'hilarants llibres de narracions d'humor i que no em canso de recomanar, amb dos dels quals -<i><b>La propina</b></i> i <i><b>La dutxa- </b></i>va obtenir l'any <b>1990</b> i el <b>2000</b>, respectivament, el <b>Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira</b>.<br />
<br />
L'any <b>1995</b>, a l'editorial <b>Bruño</b>, <b>Larreula</b> va publicar amb la sornegueria que li és pròpia i que tant li admiro, el llibre de poemes <i><b>Bestiari</b></i>. L'any <b>2007</b>, <b>Cruïlla</b> va publicar-li una nova versió revisada amb el títol d'<i><b>Animalari</b></i>. D'aquest llibre n'he triat dos poemes:<br />
<br />
<center><object height="24" width="300" data="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" type="application/x-shockwave-flash" id="audio2"><param value="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" name="movie"><param value="playerID=1&soundFile=http://dl.dropbox.com/u/8955473/El%20mussol.mp3&bg=0xffffff&leftbg=0x3008b2&lefticon=0xffffff&rightbg=0xc8ddee&rightbghover=0x569fd7&righticon=0x023053&righticonhover=0xffffff" name="FlashVars"><param value="transparent" name="wmode"></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Elmussol.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 300px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>El mussol</center><br />
Un mussol que s'hi fixava<br />
com poques bèsties ho fan,<br />
va descobrir un elefant<br />
quan amb la trompa es dutxava.<br />
<br />
I en no veure cap aixeta<br />
va dir que no veia clar<br />
com podia una trompeta<br />
fer-li de dutxa de mà.<br />
I com diables s'ho fa<br />
cada vegada que es renta<br />
per poder-se regular<br />
l'aigua freda i la calenta.<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 300px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>La puça</center><br />
Una puça que saltava<br />
una cosa de no dir,<br />
quan als matins es llevava,<br />
i després de fer un pipí,<br />
a la feina se n'anava,<br />
que era a una hora de camí.<br />
<br />
Però tot i que saltava<br />
no hi anava mai a peu,<br />
que cada matí agafava<br />
el gos de les vuit i deu.<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
No es pot parlar de poesia infantil en la nostra llengua sense esmentar la també polifacètica <a href="http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/"><b>Joana Raspall</b></a>, de la qual he triat aquest parell de poemes:<br />
<br />
<center><object height="24" width="300" data="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" type="application/x-shockwave-flash" id="audio2"><param value="https://sites.google.com/site/scriptsbalcon/b/blJReprodujtE.swf" name="movie"><param value="playerID=1&soundFile=http://dl.dropbox.com/u/8955473/La%20bicicleta.mp3&bg=0xffffff&leftbg=0x3008b2&lefticon=0xffffff&rightbg=0xc8ddee&rightbghover=0x569fd7&righticon=0x023053&righticonhover=0xffffff" name="FlashVars"><param value="transparent" name="wmode"></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Labicicleta.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 300px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>La bicicleta</center><br />
Jo tinc una “bici”<br />
pintada de nou.<br />
Quan vull s'està quieta<br />
i quan vull es mou.<br />
<br />
Avui no vol córrer<br />
i no sé per què;<br />
l'he greixada amb oli<br />
d'un setrill sencer!<br />
Amb draps de camussa<br />
tota l'he eixugat,<br />
i ja un cop polida<br />
així ha rondinat:<br />
M'ha dit: -Estic prima;<br />
no em tractes prou bé.<br />
-Si tu ets la més ferma<br />
de tot el carrer!<br />
-Mira quines rodes <br />
té aquella d'allà!<br />
-Parles d'una moto!<br />
No et pots comparar!<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj07gBqzl0YPpkua3bYaf0oEKbPw07VQiwhyNd5yY5rwjynPbw5PIEOgOx1yXMAhc8kJDgtDXCgLH110YmNPsr4MlbCFO0sVoZ8FZ70Ylcq_6wr7OLeMbKomMljBooTAOSss73rin20i9I/s1600/Bicicleta.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj07gBqzl0YPpkua3bYaf0oEKbPw07VQiwhyNd5yY5rwjynPbw5PIEOgOx1yXMAhc8kJDgtDXCgLH110YmNPsr4MlbCFO0sVoZ8FZ70Ylcq_6wr7OLeMbKomMljBooTAOSss73rin20i9I/s320/Bicicleta.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Model de bicicleta construït segons un dibuix de <b>Leonardo da Vinci</b></span></div><br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; border: 1px solid #006699; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 300px;margin-left: 30px;"><tbody>
<tr><td><center>La rel</center><br />
La rel de l'arbre no sap<br />
que jo li estimo les branques<br />
perquè fan ombra a l'estiu,<br />
i l'hivern, al foc escalfen;<br />
perquè puc collir-hi flors<br />
i quan té fruita, menjar-ne.<br />
<br />
I no li prenc res de franc!<br />
que quan està assedegada<br />
i els núvols passen de llarg,<br />
sóc l'amic que li dóna aigua.<br />
</td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
Espero que no us hàgiu sentit massa ganàpies tot llegint aquests poemes sinó que, tot al contrari, hàgiu gaudit tal i com si fóssiu canalla.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-55030866474909252402010-12-25T07:21:00.004+01:002011-01-19T04:46:08.098+01:00BON NADAL!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s1600/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrO1TLzXhnic5IMY6cnG0UlGLHoUfadNRkgfEGei_LPnYQcC5gtJdxgPd-eWdWHi9o2_FT_3gwaDdIVBVDmAuP5uRIbFHRia9KQ9KOxo1nMMUzYNPutKjjlMk_nYy7pYkP0EohIcb345g/s320/Capitell+de+la+Nativitat._Esgl%25C3%25A9sia_de_Saint-Trophime_Arl%25C3%25A8s_%2528Fran%25C3%25A7a%2529_+%2528segona_meitat_segle_XII%2529.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center; margin: -14px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;"><b>Capitell romànic (S. XII).</div><div style="text-align: center; margin: -10px 0px 0px 0px;color: #3d85c6;font-size:80%;">Església de Saint Trophime. Arle (Provença)</b></div><br />
<center><table><tbody>
<tr><td><i><b>Quan ve Nadal, la cançó del miracle</b></i><br />
<i><b>amb el pessebre de molsa i arboç</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en unes ganes molt vives,</b></i><br />
<i><b>ens fa pensar en un desig de debò</b></i><br />
<i><b>de donar coses al Noi de la Mare,</b></i><br />
<i><b>coses que vinguin de dintre del cor...</b></i></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<span class="letrag">A</span>quests versos de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, uns dels poquíssims versos que un desmemoriat com jo es sap de memòria, serviran per introduir aquesta felicitació nadalenca en forma de <i><b>post</b></i> que l'<b>Anna Maria</b> i jo hem preparat, amb la il·lusió de sempre i malgrat que aquests dies siguin dies tan propis d'anar de corcoll, per a tots els que entreu a casa nostra.<br />
<br />
La imatge que l'encapçala és la d'un capitell romànic de l'església de <b>Saint Trophime</b> (<b>Sant Tròfim</b>), d'<b>Arle</b> (<b>Provença</b>), on hi ha representada la <b>Nativitat</b>; la lectura del <b>Cant Final</b> de <i><b>El Poema de Nadal</b></i>, de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, així com un vídeo amb el primer moviment de l'<i><b>Oratori de Nadal</b></i>, de <b>Johann Sebastian Bach</b>, vídeo, aquest, il·lustrat amb pintures de <b>El Greco</b>, <b>Rubens </b>i <b>Tintoretto</b>, és la forma que hem triat per desitjar-vos a tots un bon Nadal.<br />
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cecece," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(206, 206, 206); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 1px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<center><b>EL POEMA DE NADAL<br />
(CANT FINAL)</b></center><br />
<i><b>Va ser una nit que va florir l'estrella,</b></i><br />
<i><b>i va néixer l'Infant!</b></i><br />
<i><b>Imaginem que fou la nit més bella,</b></i><br />
<i><b>més musical, més flamejant!...</b></i><br />
<i><b>I fa molt molt temps, molt temps, i algú ensiborna</b></i><br />
<i><b>el nostre pit, per atiar l'oblit,</b></i><br />
<i><b>per fer-nos infidels, però retorna</b></i><br />
<i><b>cada any, aquesta nit.</b></i><br />
<br />
<i><b>La nostra vanitat, prou s'afigura</b></i><br />
<i><b>que està damunt del bé i del mal,</b></i><br />
<i><b>mes no hi val ganivet, ni ànima dura,</b></i><br />
<i><b>és més forta la nit de Nadal!</b></i><br />
<i><b>Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!</b></i><br />
<i><b>Seríem tros de carn i pensament</b></i><br />
<i><b>que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para,</b></i><br />
<i><b>pell d'home arrossegada pel corrent!</b></i><br />
<i><b>Però Nadal ens ha pintat el rostre</b></i><br />
<i><b>amb un vermell precís i decidit,</b></i><br />
<i><b>i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,</b></i><br />
<i><b>de terra, de nissaga i d'esperit.</b></i><br />
<i><b>I ens dóna un punt d'humilitat de cendra</b></i><br />
<i><b>per estimar un racó dintre l'espai,</b></i><br />
<i><b>i desperta en el cor aquell blau tendre</b></i><br />
<i><b>que hem volgut escanyar i que no mor mai.</b></i><br />
<br />
<i><b>Procurem ser una mica criatures</b></i><br />
<i><b>amorosint el baladreig raspós,</b></i><br />
<i><b>i diguem: “Glòria a Déu en les altures”,</b></i><br />
<i><b>amb aquell to que ho deien els pastors.</b></i><br />
<i><b>I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,</b></i><br />
<i><b>i l'orgull de la nostra soledat,</b></i><br />
<i><b>almenys aquesta nit, fem el possible</b></i><br />
<i><b>per ser homes de bona voluntat!</b></i><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><b>Josep M. de Sagarra </b></span><i><b><br />
</b></i></div></td></tr>
</tbody></table></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><img border="0" height="0" src="http://c.gigcount.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEyOTMxNjE1OTI2NzMmcHQ9MTI5MzE2MTYwNDQ1NCZwPTE4MDMxJmQ9Jmc9MSZvPWVmZTFkMTI4MzYwZTQ1ZTRiNDNm/YmM3MGEyYmQ5YjU1.gif" style="height: 0px; visibility: hidden; width: 0px;" width="0" /><embed border="0" flashvars="mycolor=003975&mycolor2=77ADD1&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=14&grad=true" height="35" name="myflashfetish" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" quality="high" salign="TL" src="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf?myid=74194644&path=2010/12/23" style="height: 35px; visibility: visible; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219" wmode="transparent"></embed><a href="https://sites.google.com/site/arxiusdecalassur/PoemadeNadal%28Cantfinal%29.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="340" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="340"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-90747038416435008082010-10-15T06:17:00.006+02:002010-10-31T02:14:00.043+01:00FI DE LLUÍS COMPANYS<p$1></p$1><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAl-u6CFVR-AmNO9scziMtHQBit51aboclrSbX_lzzuX0n6mgX8UubTW1FY0cSQMMGjc6Sv6ocgQj3foYqMOogaJISqYMVMDIwBVp40ODtnZdn9M1pvAaWbsmEGk5rUUCFil8emt0coT8/s1600/Llu%C3%ADs_Companys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAl-u6CFVR-AmNO9scziMtHQBit51aboclrSbX_lzzuX0n6mgX8UubTW1FY0cSQMMGjc6Sv6ocgQj3foYqMOogaJISqYMVMDIwBVp40ODtnZdn9M1pvAaWbsmEGk5rUUCFil8emt0coT8/s400/Llu%C3%ADs_Companys.jpg" width="288" /></a></div><p$1><p$1><span class="letrag">A</span>vui, dia <b>15 d'octubre</b> de l'any<b> 2010</b>, fa setanta anys que <b>Lluís Companys i Jover</b>, <b>President de la Generalitat de Catalunya</b>, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a <b>Barcelona</b>, al <b>Fossat de Santa Eulàlia</b> del castell de <b>Montjuïc</b>.<br />
<br />
<p$1><p$1> </p$1></p$1><b>Lluís Companys i Jover</b> és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència.<br />
<br />
Setanta anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici.<p$1><p$1> </p$1></p$1><b>Josep Carner</b> li dedicà aquest poema que, com a homenatge, m'ha fet il·lusió gravar amb un coixí musical suggerit pel bon amic <b>Joaquim</b>, del <i>blog</i> <a href="http://ximo.wordpress.com/"><b>In Fernem Land</b></a>: l'<i><b>Adagio per a cordes</b></i>, de <b>Samuel Barber</b>, dirigit per <b>Leonard Bernstein</b>:<br />
<br />
</p$1></p$1><center><object data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" height="35" style="height: 35px; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=69467095&path=2010/10/14&mycolor=022a7a&mycolor2=77ADD1&mycolor3=ffffff&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Companys.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<p$1><center><table style="font-weight: bold; text-align: left; width: 360px;"><tbody>
<tr><td><p$1><span style="color: #1e0096; font-size: 120%; font-weight: bold;"><br />
Fi de Lluís Companys<br />
<br />
Era el moment de les tenebres<br />
quan llum no veieu ni camí<br />
i amagaven la cara els àngels<br />
d'amargues menes de morir.<br />
Els grans traïdors de la terra<br />
varen lliurar-lo al més roí.<br />
<br />
–Véns i et perdem –deien en veure'l<br />
la mar i l'aire pirinenc.<br />
Ulls catalans espurnejaven:<br />
Va de la mort al negre avenc.<br />
Amb posat d'ira "¡Viva España!"<br />
escopí un noi escardalenc.<br />
<br />
Del pobre clos on el tancaven<br />
sonaren pany i forrellat.<br />
De sos amics era en la casa:<br />
del perseguit i del postrat.<br />
Tenia allí per companyona<br />
la catalana llibertat.<br />
<br />
El van jutjar quatre fantasmes<br />
de l'eterna Espanya dorment,<br />
amb llurs espases de per riure<br />
i llur orgull, boira en el vent.<br />
Fins que un matí sent a la porta:<br />
Heus ací la mort, President.<br />
<br />
"La mort m'espera, bona amiga<br />
de mà cruel i tendra sí.<br />
Ara, mos peus, aneu descalços:<br />
sense embolcall m'heu de servir.<br />
És tocant terra catalana,<br />
sentint-la bé, com vull morir."<br />
<br />
Tot peresós, el sol d'octubre<br />
daurava el dia a poc a poc.<br />
Quan els fusells van encarar-li<br />
ell espera la veu de: –Foc!<br />
que, eixit d'un rengle, donaria<br />
l'oficial, rígid i groc.<br />
<br />
I en encetar-se'n la paraula<br />
amb dring de renec foraster,<br />
ell crida: –Visca Catalunya!<br />
Tot, gent i pati, es va desfer:<br />
i un batre d'ulls abans de caure<br />
la gran Invocada veié<br />
com una barca tota sola<br />
però menada pels destins:<br />
per uns destins d'ales nacrades<br />
i el guspireig de les onades<br />
i els salts de joia dels dofins.</span><br />
<p$1> <span style="color: #151515;">Josep Carner</span><br />
<p$1><p$1></p$1></p$1></p$1></p$1></td></tr>
</tbody></table></center></p$1>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-84250146330426204082010-09-04T21:40:00.005+02:002010-10-05T04:55:14.818+02:00EL PRIMER RECORD QUE TINC DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Diada d'Estellés" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP_RcnxDWdySSfrJrGwqjZT6464j9mZWSW5MtMzLXWM8n8a1AFhfvO5QnrRw0-zhx34_KoFbBDp-B7RqiGePk7ygBwo6YR38BDvGCB8eURqVtvTpKW4V3Ukk29guUOVQdv_03DqPTPS3w/s320/Diada_Estelles.jpg" title="Diada d'Estellés" /></div><br />
<span class="letrag">V</span>aig saber per primera vegada de <b>Vicent Andrés Estellés</b> gràcies a una de les magnífiques entrevistes que <b>Montserrat Roig</b> feia al Segon Canal de TVE (<b>UHF</b>, circuit tancat de Catalunya), en el programa titulat <b><i>Personatges</i></b>.<br />
<br />
Era a finals dels <b>anys 70</b> i, per tant, feia poc que havia mort el dictador. Jo devia tenir uns 25 o 26 anys i, com molts, gràcies a programes com aquell vam anar coneixent i familiaritzant-nos amb <b>personatges</b>, que si bé eren dignes d'aquest substantiu de <b>qualitat</b>, molts d'ells no ens eren gaire -i en més d'un cas, gens- coneguts com, tot al contrari, sí que ho eren molts d'altres personatges, al quals aquest mateix substantiu de qualitat els esqueia, però en el sentit més despectiu que pugui tenir aquest terme.<br />
<br />
Recordo que aquest personatge, <b>Vicent Andrés Estellés</b>, de qui jo no n'havia sentit a parlar mai, em va sobtar en el moment en què el vaig veure aparèixer a través del blanc i negre de la pantalla, ja que el seu posat d'home senzill semblava que li esqueia més a un administratiu dels qui en aquella època treballaven des de ben jovenents i amb fidelitat fora de dubte a l'empresa on acabarien jubilant-se, que no pas a un <b>periodista</b>, <b>escriptor</b> i <b>poeta</b>, tal i com el va presentar <b>Montserrat Roig</b>.<br />
<br />
Des de sempre -encara que jo penso que en vaig ser consicent des que, d'adolescent, vaig sentir cantar en <b>Raimon</b>-, m'ha agradat tant l'accent valencià que, quan sento que algú el parla, l'escolto amatent i amb la mateixa avidesa com quan escolto la deliciosa musicalitat d'una simfonia de <b>Haydn</b> plena de matisos que no vull que se m'escapin, i quan <b>Vicent Andrés Estellés</b>, amb somriure bonhomiós, va començar a parlar, està clar, en valencià, jo, està clar, vaig començar a escoltar-lo amatent i amb avidesa.<br />
<br />
Potser puc semblar exagerat, però és així mateix com ho recordo, i recordo, molt vagament, com és lògic, el controlat entusiasme del to de la veu d'aquell home quan va començar a parlar de <b>poesia</b>, i em va sobtar -i de quina manera-, quan <b>Montserrat Roig</b> el va instar a llegir un dels seus poemes, aquest:<br />
<br />
<div><center><br />
<table #e2e2e2,="" cellpadding="50" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color=" style="-moz-background-inline-policy: continuous; -moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url(https://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/platja01.jpg) no-repeat; border-bottom: rgb(181,181,181) 2px solid; border-left: rgb(181,181,181) 2px solid; border-right: rgb(181,181,181) 2px solid; border-top: rgb(181,181,181) 2px solid; color: #021a76; font-size: 100%; font-weight: bold; text-align: left; width: 455px;"><tbody>
<tr><td><br />
<div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>M'he masturbat avui mirant el cos</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>des del meu llit d'una jove a la platja:</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>he retornat a la meua infantesa</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>d'albercoquers i de dacsars furtius.</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>He estat feliç, immensament feliç.</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>He rescatat la meua adolescència</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>amb brusca mà mentre mirava el cos,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>compacte i bru, d'adelerada gràcia.</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>En arribar aquell delit suprem,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>el goig darrer, he sentit caure espès,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>en gotes grans i calentes l'esperma.</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>No he lamentat el que he fet: contemplava,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>amable, el cos, dura imatge invencible,</b></div><div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-weight: normal;"><b>i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.</b></div></td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
S'ha de tenir en compte que estem parlant de <b>finals dels anys 70</b>, i que la gent de la meva edat havíem hagut de viure una moral que estigmatitzava el sexe tant si era de pensament, com de paraula o d'obra, i com que un dels efectes més immediats de les llibertats va ser el que es va conèixer com el <b><i>destape</i></b>, el sexe va passar, ben aviat, de ser pràcticament un tabú a convertir-se en un dels emblemes més preuats de la llibertat tot i l'alt grau de sòrdida grolleria amb què en molts aspectes van “vestir-lo” perquè veiés la llum.<br />
<br />
D'aquí, doncs, la meva sorpresa quan vaig sentir que els primer mots d'un poema fossin “<b><i>M'he masturbat...</i></b>”, i que aquells mots inicials, a mida que el poema anava avançant, no em provoquessin ni tan sols un contingut somriure maliciós, sinó que, tot al contrari, em despertessin l'interès per conèixer un poeta capaç d'explicar en un poema allò que s'iniciava amb aquells mots... I com que no hi havia -ni era imaginable que algun dia hi hagués- <b>Google</b>..., cap a la llibreria hi falta gent!<br />
<br />
Des de l'any <b>1978</b> i segons consta sota la discreta signatura que vaig estampar al costat del preu, escrit amb llapis i encara visible, que em va costar (350 ptes.), tinc el primer llibre que de <b>Vicent Andrés Estellés</b> vaig tenir a les mans:<br />
<br />
<b><i>Manual de conformitats</i></b>. <b>Obra Completa 3</b><br />
<b>Sèrie <i>La unitat</i></b>, número 29<br />
Primera edició, 1977<br />
Editorial: <b>Eliseu Climent</b><br />
<br />
En aquest llibre de l'<b><i>Obra Completa</i></b> d'<b>Estellés</b> va ser on hi vaig trobar el poema que l'autor havia llegit durant l'entrevista al programa de televisió conduït per <b>Montserrat Roig</b>. El poema pertanyia al llibre que l'autor havia titulat <b><i>Les acaballes de Catul</i></b>... <b>Catul</b>... "És clar... -vaig dir-me, lligant caps:- el dels poemes satírics i el dels poemes eròtics dedicats a <b>Lèsbia</b>..."<br />
<br />
I allà mateix, a la llibreria, mentre anava fullejant amb deler aquell tercer volum de l'<b><i>Obra Completa</i></b> de <b>Vicent Andrés Estellés</b>, sentia com se m'enduia, agombolat, el ritme gairebé omnipresent del <b>vers blanc</b>, així com la delicada dringadissa de les rimes internes d'altres poemes dels altres llibres que també conformaven aquell tercer volum de l'<b><i>Obra Completa</i></b>.<br />
<br />
Ritmes i rimes, però, al servei de la paraula, i no paraules al servei del ritme i de la rima: Acabava de descobrir un gran poeta, al qual, a més a més, recordant el seu parlar en aquella entrevista, he procurat sempre llegir amb el millor <b>accent valencià</b> que he estat capaç d'aconseguir... quan el llegeixo per a mi sol, ja que, en veu alta, aquest accent, amb mi, perdria la natural i àgil vivesa que només té la gent del <b>País Valencià</b> quan parla.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-33853062917131165842010-08-30T02:46:00.011+02:002010-10-05T04:54:26.414+02:00CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MÀRIUS TORRES (II)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Centenari del naixement de Màrius Torres" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFdtenmAZ6hkC_X3MH5VL1pmbGLAUrXqDqNdx8yx3Da_hN0cyBsI4VeRdOA-6W2Lc_eUlaZEHKqCy_T7hSfA3PvzzJ51hsiVxRrBEWXF1VxgdkOmeGBKLKoibrPa_I_53R9rTfPiVakrQ/s1600/M%C3%A0rius_Torres.jpg" title="Centenari del naixement de Màrius Torres" /></div><br />
<blockquote>«Algú va dir: “<i>Les dues i sis minuts</i>”. Tot reposava i ja els metges havien cedit el seu lloc a la misteriosa mort, que ara ho omple tot de silenci.»</blockquote><br />
Amb aquestes paraules, el dia <b>8 de gener de 1942</b>, <b>Mercè Figueras</b> -la <b>Mahalta</b> dels poemes de <b>Màrius Torres</b>- va reiniciar la interrompuda carta que havia començat a escriure a la família del poeta, exiliada a <b>Montpeller</b>, en la qual els relatava els fets <span style="font-family: inherit;">que</span> s'anaven produint des que la malaltia de <b>Màrius</b> s'agreujà fins al punt de provocar-li la mort pocs dies després. Quan <b>Mercè Figueras</b> reinicià aquesta carta, feia deu dies que <b>Màrius Torres</b> havia expirat.<br />
<br />
A les <b>dues i sis minuts del migdia</b> del dia <b>29 de desembre de 1942</b>, al sanatori de <b>Puig d'Olena</b>, situat dalt d’un turó del terme de <b>Sant Quirze de Safaja</b>, a la comarca del <b>Vallès Oriental</b>, la <b>Mort</b> va endur-se la jove però madura, sòlida i treballada veu d'una de les grans figures líriques de les nostres lletres, una veu, la de <b>Màrius Torres</b>, que hagué de restar durant molts anys emmudida fins que, gràcies al constant i incansable capteniment al servei de les lletres catalanes, ferides de mort en acabar la <b>Guerrra Civil</b>, del seu amic <b>Joan Sales</b>, es transformà, l'any <b>1947</b>, a <b>Mêxic</b>, en lletra impresa, i no va ser fins tres anys després, el <b>1950</b>, que l'obra de <b>Màrius Torres</b> es va poder publicar a <b>Catalunya</b> dins la col·lecció <b>Els llibres de l'Ossa Menor</b>.<br />
<br />
<b>La mort</b>, junt amb <b>la bellesa del món</b>, <b>la nit</b> i <b>Déu</b>, és, segons el magnífic estudi <i><a href="http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46548/57786"><b>Temes principals en la poesia de Màrius Torres</b></a></i>, realitzat pel també poeta lleidatà <b>Jordi Pàmies</b>, un dels quatre temes essencials de la poesia de <b>Màrius Torres</b>, i serà precisament amb aquest tema, el de la <b>mort</b>, que escriurà un dels seus poemes més celebrats i coneguts: <b><i>Dolç àngel de la mort</i></b>, un poema a partir del qual ell mateix deixarà de considerar-se com “un metge que fa versos” i, encoratjat per <b>Joan Sales</b> i per <b>Carles Riba</b>, es disposarà a treballar per aconseguir aprofundir i afermar-se en la creació poètica: "<b><i>Versos plens de poesia</i></b>", segons <b>Xavier Bru de Sala</b>, que <b>Màrius Torres</b> va escriure "<b><i>com a eina per explorar i expressar el sentit de l’existència, amb major presència de les interrogacions que no pas de les afirmacions</i></b>", segons <b>Margarida Prats</b>, Doctora en Filologia i especialista en l'obra poètica de <b>Màrius Torres</b>.<br />
<br />
<b><i>Dolç àngel de la mort</i></b> data del <b>1936</b>, gairebé un any després que <b>Màrius Torres</b> ingressa al sanatori antituberculós de <b>Puig d'Olena</b>, en el qual, plenament conscient de patir una malaltia -la tuberculosi- que per a ell serà inguarible, hi haurà de viure, aïllat, els estralls de la <b>Guerra Civil</b> així com, en acabada aquesta, la solitud i l'enyor que li suposarà l'<b>exili</b> a <b>França</b> de tota la seva família:<br />
<br />
<b><i>Estimo tant el meu enyorament,</i></b><br />
<b><i> que, si al país que ploro,</i></b><br />
<b><i> un àngel em volgués menar sobtadament, </i></b><br />
<b><i> diria a l'àngel: -espereu un moment,</i></b><br />
<b><i> ara no puc venir: que no veieu que em moro?</i></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Sanatori de Puig d'Olena" height="158" onmouseout="this.width=260;this.height=158;" onmouseover="this.width=460;this.height=280;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRLI-BfsVObGKahnHfO2SZd10On3BPn6gwy6Lt8tAvBNM3Fj1YKmygAObAsfinvfrF5GEW3xtGopCg-KoOoIPon9Ekl4oXUPZkJNrUu79f8E5PRBSTdocUOrxHg0Cw8AEJvff0zATB_HI/s1600/Sanatori+de+Puig+d%27Olena.jpg" title="Sanatori de Puig d'Olena" width="260" /></div><br />
Per afegir-me a l'homenatge que amb motiu de commemorar el centenari del seu naixement es fa des de la blogesfera a <b>Màrius Torres</b>, he triat dos dels seus poemes que parlen de la <b>mort</b>, però en clar contrast l'un de l'altre:<br />
<br />
<b><i>Dolç àngel de la mort</i></b>, el primer dels dos poemes escollits, és una clara elegia escrita des del manifest abaltiment d'un home conscient que no se'n sortirà de la malaltia que pateix (no oblidem que <b>Màrius Torres</b> s'havia doctorat, feia un parell d'anys, a <b>Madrid</b>, en <b>Medicina</b>), mentre que el segon -<b><i>Arbor mortis</i></b>-, en canvi, escrit tres anys després, és una clara mostra de l'home que, malgrat la seva joventut (no oblidem, tampoc, que quan el va escriure, l'any <b>1939</b>, <b>Màrius Torres</b> tenia <b>29 anys</b>) (<b>!</b>) té completament assumida la idea de la mort, la mort que no pel fet de saber que li serà prematura deixarà de ser el lògic, natural i inevitable fi del camí que hi mena i que just s'inicia en el moment de néixer.<br />
<br />
<b>Màrius Torres</b>, però, tal com ja havia deixat clarament dit en el contundent <i>tanka</i>, datat el <b>1938</b>, <b><i>Rosa</i></b>, acararà la mort no pas amb impotent resignació,<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b><i>Com si et diguessis</i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i>mentre t'esfulla l'aire:</i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i>-Morir és tan fàcil!</i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i>I tot en mi contesta:</i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i>-Tan fàcil a una rosa!</i></b></div><br />
sinó que l'afrontarà des d'una serena reflexió no exempta, però, a vegades, de la temença a no ser capaç d'arribar-hi amb la suficient dignitat i prou coratge, tal i com deixaria reflectit més tard en aquests tres darrers versos d'un poema escrit l'any <b>1940</b>:<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><i><b>Déu meu, ja estic a punt.</b></i></div><div style="text-align: center;"><i><b>Ja vençut, però encara sota el meu estendard</b></i></div><div style="text-align: center;"><i><b>-més tard, potser seria massa tard.</b></i></div><br />
Llegiu i, si us ve de gust, escolteu aquests dos poemes que he llegit en veu alta fent servir com a coixí musical dues peces de <b>Fréderic Chopin</b>, un músic de qui enguany també es commemora el centenari del seu naixement (en aquest cas, però, el segon), i a qui <b>Màrius Torres</b>, gran melòman i bon intèrpret de piano, admirava.<br />
<br />
<br />
<br />
<center><br />
<br />
<div style="color: #741b47;"><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-background-inline-policy: continuous; -moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url("https://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/MàriusTorres01.jpg") no-repeat scroll 0% 0% transparent; border: 2px solid rgb(181, 181, 181); font-weight: bold; text-align: left; width: 450px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<div style="color: #561435; text-align: center;">DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT</div><br />
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val<br />
que vinguis ara. <br />
Ara no temo gens el teu bes glacial, <br />
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara <br />
de més enllà del gual. <br />
<br />
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura <br />
per ben morir. <br />
Tot allò que he estimat únicament perdura <br />
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, <br />
freda, de tan pura. <br />
<br />
Del llim d’aquesta terra amarada de plors <br />
el meu anhel es desarrela. <br />
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç <br />
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, <br />
ni llast de records! <br />
<br />
I tot el meu futur està sembrat de sal!<br />
Tinc peresa de viure demà encara...<br />
<br />
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, <br />
el dolor que m’espera em fa mal... <br />
<br />
I gairebé donaria, per morir ara <br />
—morir per sempre—, una ànima immortal.<br />
1936</td></tr>
</tbody></table></div></center><br />
<br />
<br />
<br />
<center><br />
<br />
<div style="visibility: visible;"><object data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" height="35" style="height: 35px; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=65847575&path=2010/09/03&mycolor=003fad&mycolor2=77ADD1&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/M%C3%A0riusTorres.Dol%C3%A7%C3%A0ngeldelamort.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></div></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=3385306291713116584#" onclick="Effect.toggle("Torres1","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="https://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/youtube01.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="Torres1" style="display: none;"><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/W19vSbt_EDA?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/W19vSbt_EDA?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></div></div><br />
<br />
<br />
<br />
<center><br />
<br />
<div><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-background-inline-policy: continuous; -moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url("https://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/Arbormortis.jpg") no-repeat scroll 0% 0% transparent; border: 2px solid rgb(181, 181, 181); color: #003399; font-weight: bold; text-align: left; width: 450px;"><tbody>
<tr><td><br />
<div style="color: #073763; text-align: center;">ARBOR MORTIS</div><br />
<i>Al punt que hom naix comença de morir </i><br />
<i>e morint creix, e creixent mor tot dia. </i><br />
(<b>Pere March</b>)<br />
<br />
Déu, al primer batec de cada cor que neix,<br />
sembra dues llavors en una sola argila: <br />
la vida remorosa que cada instant s'esfila, <br />
la mort silenciosa que cada instant s'acreix.<br />
<br />
En l'estança més closa de la nostra existència,<br />
allà on només habiten l'esperança o l'horror,<br />
viu l'Arbre de la Mort; i creix, interior,<br />
de tot el que es marceix en la nostra vivència.<br />
<br />
Quan ve, tumultuós, el gran vent del destí,<br />
el seu brancatge, nu com un esquelet, vibra.<br />
Arbre, en la primavera que tu trauràs de mi,<br />
estreny, amb les arrels, el meu cos fibra a fibra.<br />
<br />
Faran les teves fulles una ombra de repòs,<br />
i un aspre perfum d'ànima vindrà a les teves flors. <br />
1939</td></tr>
</tbody></table></div></center><br />
<br />
<br />
<br />
<center><object data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" height="35" style="height: 35px; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=65412114&path=2010/08/29&mycolor=020994&mycolor2=77ADD1&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/arbormortis.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br />
<br />
No voldria que, abans d'acabar aquest <i>post</i>, em passés per alt voler agrair de tot cor a la <b>Carme Rosanas</b>, del blog <i><b><a href="http://carmerosanas.blogspot.com/">Col·lecció de moments</a></b></i>, la feliç iniciativa de proposar aquest homenatge des de la blogesfera a la figura de <b>Màrius Torres</b>, així com també felicitar la <b>Paeria</b> de <b>Lleida</b> i les institucions que li han fet costat a l'hora d'elaborar el magnífic <i>web</i> que, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del poeta, han elaborat, un <i>web</i> on, <a href="http://mariustorres.paeria.cat/ca/?set_language=ca">clicant aquí</a>, hi trobarem entre d'altres interessants informacions i enllaços, l'obra poètica de <b>Màrius Torres</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-5160106587128275432010-07-19T04:21:00.004+02:002010-10-05T04:52:54.540+02:00CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MÀRIUS TORRES (I)<b>Carme Rosanas</b>, des del seu blog <i><a href="http://carmerosanas.blogspot.com/2010/07/centenari-de-marius-torres.html"><b><span style="color: red;">Col·lecció de moments</span></b></a></i> proposa fer, el <b>dia 30</b> del proper mes d'<b>agost</b>, un homenatge des de la catosfera per commemorar el centenari del naixement del poeta lleidatà <b>Màrius Torres</b> (<b>Lleida, 1910</b> - <b>Puig d'Olena</b>, <b>1942</b>), un homenatge al qual em va fer molta il·lusió adherir-me immediatament perquè penso que, a través de la catosfera, entre tots plegats podem sumar-nos al reconeixement a la figura i a la veu d'un gran poeta a qui la vida li va ser gasiva i les circumstàncies històriques que li van tocar viure al final d'aquesta van propiciar un injust desconeixement.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img height="217" onmouseout="this.width=250;this.height=217;" onmouseover="this.width=454;this.height=394;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7VtJqGfbl3ryKlb6jfo9oSURXANMu-iORDp3aoAfCk4zXtOQCEb9iieHKldVrlPby6G3IeD8kkmojdyZxmAEreM4lPJND8O1L7or6D0FL6emZxD9NKl6RhRZAEZXbfWmXLZwwpjCUow/s1600/Homenatge_a_M%C3%A0rius_Torres,_Lleida.jpg" width="250" /></div><br />
Des de la diversitat dels nostres <b><i>blogs:</i></b> amics de les <b>lletres</b>, de la <b>música</b>, de les <b>arts</b>, de la <b>cuina</b> (sí, sí: per què no una recepta inspirada en la persona, en l'entorn o en algun dels seus poemes?), animo, com ho ha fet la <b>Carme Rosanas</b>, a sumar-nos a aquest homenatge a <b>Màrius Torres</b> en forma de <b><i>post. </i></b>Fins el dia <b>30 d'agost</b> tenim temps suficient per preparar-lo!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img height="217" onmouseout="this.width=250;this.height=217;" onmouseover="this.width=454;this.height=394;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin-xouHxRhgpRxGwv4U518eouxtmNftCn2cOKZ3L2zoB7VM02INOWargdCVMBTlg2ovsUNE4DVWzQEDUtcO_D0rbC0j117PcqBHZv_Fz90ETDZBP5Z_gMweM9-9XWP-SxtJIbpp_ZFJCU/s1600/Centenari_M%C3%A0rius_Torres_1910-2010.jpg" width="250" /></div><br />
<b>Lluís Llach</b>, a <b>Verges</b>, en el concert amb què es va acomiadar dels escenaris no va obviar citar <b>Màrius Torres</b> qualificant-lo com un dels grans poetas catalans del passat <b>segle XX</b> abans de cantar una de les cançons més emblemàtiques i inspirades del seu extens repertori, la <b><i>Cançó a Mahalta</i></b>, la lletra de la qual és un dels nou poemes que, amb el mateix títol, <b>Màrius Torres</b> va escriure i dedicar a <b>Mercè Figueras</b>, la noia a qui va conèixer al sanatori de <b>Puig d'Olena</b>, a <b>Sant Quirze Safaja</b>, on estaven ingressats degut a la tuberculosi que ambdós patien, una malaltia, aquesta, que <b>Màrius Torres</b>, al contrari de <b>Mercè Figueras</b>, no va poder superar i que l'any <b>1942</b> -el poeta en tenia, doncs, només <b>32</b>!- li va provocar la mort, esdevinguda al mateix sanatori i, per tant, allunyat de tota la seva família, que <b>l'any 1939</b> va haver de marxar, exiliada, a <b>França</b>.<br />
<br />
Escolteu, si us ve de gust, aquesta sentida i esplèndida interpretació de <b>Lluís Llach</b>,<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=516010658712827543#" onclick="Effect.toggle("expandirLlach","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandirLlach" style="display: none;"><div style="clear: both; text-align: center;"><object height="364" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aq9yhyFMcmY&hl=es_ES&fs=1?rel=0&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aq9yhyFMcmY&hl=es_ES&fs=1?rel=0&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="364"></embed></object></div></div><br />
<br />
i el poema titulat <b><i>El cant dels poetes</i></b>:<br />
<br />
<img border="0" height="0" src="http://counters.gigya.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEyNzk1MDI4OTAzNDcmcHQ9MTI3OTUwMjkwNjg2NyZwPTE4MDMxJmQ9Jmc9MSZvPWJjYjAxYTQ*MGQ*NTRkMGU5OTY1/MDYwYjk3MjE5ODYw.gif" style="height: 0px; visibility: hidden; width: 0px;" width="0" /> <br />
<center><br />
<div style="visibility: visible;"><object data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" height="35" style="height: 35px; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=60985382&path=2010/07/18&mycolor=055499&mycolor2=77ADD1&mycolor3=ffffff&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0grad=false"/></object><a href="http://sites.google.com/site/assurbaye/Elcombatdelspoetes.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 10px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" /></a></div><br />
<br />
<br />
<br />
<center><br />
<table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url(http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg); border-bottom: rgb(181,181,181) 2px solid; border-left: rgb(181,181,181) 2px solid; border-right: rgb(181,181,181) 2px solid; border-top: rgb(181,181,181) 2px solid; color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td>Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre<br />
els morts <br />
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer, <br />
en el combat obscur per la nostra remença <br />
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç. <br />
<br />
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa <br />
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç <br />
i paga, sota els dits implacables i forts, <br />
el vol de les sagetes amb la seva sofrença. <br />
<br />
Com més dur serà el braç i més potent el puny, <br />
els àgils projectils arribaran més lluny <br />
i serà més daurat el vi de la victòria. <br />
<br />
I del nostre esperit, distès igual que un arc, <br />
els versos volaran amb un impuls tan llarg <br />
que es perdran en el cel inútil de la glòria.<br />
<span style="color: #073763; font-size: x-small;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"> Màrius Torres</span></span><br />
<div style="color: #073763; font-family: Times, "Times New Roman", serif; line-height: 0.6em;"><span style="font-size: x-small;"> <i> El combat dels poetes.</i></span></div></td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<br />
i animeu-vos a afegir-vos i a promocionar aquest merescut homenatge a <b>Màrius Torres</b>!</center></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-50142182908897592472010-07-12T02:09:00.005+02:002010-10-05T04:52:36.415+02:00ESTIMAR TOT AIXÒ DEL MEU PAÍS<div style="text-align: left;">Per celebrar l'èxit d'assistència massiva a la manifestació d'ahir, m'ha semblat adient fer-ho amb uns versos de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, concretament els de les darreres estrofes del <b>Cant Sisè</b> de <b><i>El Comte Arnau</i></b>.<br />
<br />
En aquests versos, el poeta ens presenta un <b>comte Arnau</b> moribund que s'adona, quan ja és a les portes de la mort que, malgrat haver estat amo i senyor d'unes terres que creia conèixer pam a pam, mai s'havia aturat a contemplar-ne la bellesa que li oferia el corrent d'un senzill rierol o l'incipient brotar d'un pi novell...</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVYSSzZQGILGoQiFGuAA1-d1WyhRZWOoLvT-2e9GMSv65LH7-RRn6kKCZ3_UE8zR1s827B2Yg_HsyX3sZAjOUaqmAjwTPj-SyTQ6AyH_VnoVVes0OhVw1WcEpnuJInbY2kh79Te4iyOA/s1600/Manifestaci%C3%B3_10-VI-10..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVYSSzZQGILGoQiFGuAA1-d1WyhRZWOoLvT-2e9GMSv65LH7-RRn6kKCZ3_UE8zR1s827B2Yg_HsyX3sZAjOUaqmAjwTPj-SyTQ6AyH_VnoVVes0OhVw1WcEpnuJInbY2kh79Te4iyOA/s320/Manifestaci%C3%B3_10-VI-10..jpg" /></a></div><div style="color: #073763; text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Fotografia: Josep Colet, del <i>blog</i> <i><a href="http://elcafedenit.blogspot.com/">El cafè de nit</a>.</i></span></b></div><br />
<div style="text-align: left;">Em fa com l'efecte que nosaltres estàvem tranquil·lets perquè també ens pensàvem que ho teníem tot, com a mínim, bastant ben apamat... Sí, d'acord: érem -i continuem sent- conscients que hi ha una terrible crisi econòmica i, conseqüentment, un alarmant atur, i que ens indignem sobremanera quan ens assabantem d'un nou cas de corrupció, i que si la immigració, i que si...</div><br />
<div style="text-align: left;">... Però tenim un País on hi viu gent que no s'adona -o no vol adonar-se- del bé cultural que li han llegat les generacions passades que el van habitar, un llegat cultural on hi figura, en un dels preferentíssims primers llocs, una llengua que ens és <b>PRÒPIA</b>, una llengua que, no obstant haver estat sistemàticament prohibida d'usar de forma oficial des d'aquell fatídic <b>Decreto de Nueva Planta</b>, la gent ha servat, fins i tot m'atreviria a afirmar que de forma instintiva, generació rere generació, però una llengua que encara ara i avui cal defensar amb ungles i dents perquè sabem que a cada petita revifalla que ha anat fent, hi ha hagut qui s'ha entestat en vexar-la i a posar-li tota mena d'entrebancs en nom d'uns cínics postulats “universalistes”.</div><br />
<div style="text-align: left;">El <b>comte Arnau</b>, moribund, s'adona, ja tard, de no haver estimat ni respectat la terra per on havia fet i desfet a la mida del seu gust... Ahir, milers i milers de ciutadans de totes les edats i condicions socials van sortir al carrer per fer saber que ells encara són ben vius, i que estimen, senten, respecten -i exigeixen el respecte que es mereix- la terra i tot el llegat cultural que han rebut, una terra on alguns es creuen tenir encara el pretensiós dret de poder fer i de desfer a la mida del seu gust.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70ARu2yyoOs6MgfcAByW6GIbwyeMEd9yG9xwn70cNsNxuVBq7W6pGLAGNGLFToJqigLie-suF1tE3ghshFeLiSBQvlhCblyQPx8-irP3ndql6c7urv2uvCHQM8ZLR7uZkk7Po1Hx2oXo/s1600/Estatut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70ARu2yyoOs6MgfcAByW6GIbwyeMEd9yG9xwn70cNsNxuVBq7W6pGLAGNGLFToJqigLie-suF1tE3ghshFeLiSBQvlhCblyQPx8-irP3ndql6c7urv2uvCHQM8ZLR7uZkk7Po1Hx2oXo/s200/Estatut.jpg" width="172" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: left;">No seria jo mateix si no m'enrotllés una mica més i no fugís, a la vegada, d'estudi afegint que les dues darreres estrofes d'aquest fragment res tenen a veure en relació amb la temàtica del <b><i>post</i></b>, ja que en els setze versos que les conformen es descriu la mort del <b>comte Arnau</b>, però no m'he pogut estar de transcriure-les i, per tant, també de llegir-les en veu alta perquè qui no les conegui pugui copsar la força realista del moment descrit amb el to poètic amb què <b>Josep Maria de Sagarra</b> era capaç de bastir els seus poemes.</div><br />
<div style="text-align: left;">He sentit a dir moltes vegades que <b>Sagarra</b> fou, més que no pas un poeta, un gran <b><i>versaire</i></b>... Doncs, per mi, que visquin els grans <b><i>versaires</i></b> capaços d'escriure versos com aquests setze amb què s'acaba el <b>Cant Sisè</b> de <b><i>El Comte Arnau</i></b>!</div><br />
<br />
<br />
<center><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://radio.zanorg.com/zplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Comte%20Arnau.mp3&c1=cccccc&c2=FF9B59&c3=1304E0&down=1&autoplay=0&vol=75" width="200" height="20"/> <param name="movie" value="http://radio.zanorg.com/zplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Comte%20Arnau.mp3&c1=cccccc&c2=FF9B59&c3=1304E0&autoplay=0&vol=75" /></object><a href="http://sites.google.com/site/assurbaye/comtearnau%28finalcantsis%C3%A8%29%281%29.mp3"><img style="padding:0px 0px 0px 10px;" src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif"/></a><br />
</center><br />
<br />
<br />
<center><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 2px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td>Després del gran desvari s'asserena,<br />
i sembla com que el pit se li ha refet,<br />
i les paraules lentament destrena<br />
sense bellugar-se, amb el respirar quiet.<br />
<br />
—Obriu-me el finestral, que fa un bon dia,<br />
deixeu que em toqui una miqueta el sol,<br />
veig l'aglevat, i veig la rodalia<br />
i algun ocell menut que trenca el vol.<br />
Del llit estant, veig la riera gerda<br />
i aquell matoll que brota, i el camí<br />
amb tot el fistonet de mata verda,<br />
veig allò tan callat que es mou per mi.<br />
Ara penso unes coses que en ma vida<br />
estic segur que jo no he pensat mai,<br />
tot això d'ací baix sento que em crida,<br />
ara que em moro no li ve d'un ai.<br />
<br />
Jo he anat sempre, pel mig o per les vores,<br />
damunt dels lliris o damunt dels fems,<br />
el meu cavall m'ha pres totes les hores<br />
i per mirar-me el món no he tingut temps.<br />
No he judicat si aquesta alzina és bella,<br />
o bé si el faig tenia un verd més clar;<br />
mai m'he aturat a contemplar una estrella<br />
ni he tingut una flor dins de la mà.<br />
Però ara que el repòs, si us plau per força,<br />
em té aturat i em té lligat al llit,<br />
i el vímet del voler me'l sento tòrcer,<br />
s'endolceix el vinagre del despit.<br />
I l'ull que a penes veu, s'obre i s'atura<br />
amb un desig terrible de mirar<br />
tot el color, la gràcia i la figura<br />
d'aquest país que em fan abandonar.<br />
I això que esguardo airosament m'estreva,<br />
ara que em priven d'arriscar-hi el peu,<br />
i me n'adono que la terra meva<br />
és tan ben feta de pertot arreu!<br />
No em dolen els punyals ni els trets de fona,<br />
ni la sang ni els deliris ni el basqueig,<br />
em dol no haver sabut passar una estona<br />
reposant amb la pau d'això que veig.<br />
Si m'ha atret una dona vora un marge,<br />
no he anat amb perles ni ramets de flors,<br />
no he mirat si era fai o si era sarja,<br />
he anat sense pensar, de dret al cos.<br />
I mai m'he dit: que és clara aquesta estona,<br />
el marge verd, la gleva de rovell,<br />
i la pinta i els dits d'una minyona<br />
que es pentina la mata del cabell.<br />
I més endins un terrassà amb l'arada,<br />
i allà un pinet que encara és un reboll,<br />
i al cel una oreneta espitregada,<br />
i tot plegat sentida de fonoll.<br />
Si hagués pensat així, si aquestes coses<br />
s'haguessin fos a dintre del meu greix,<br />
m'hauria dit: Ets boig com les aloses<br />
i m'hauria rigut de mi mateix.<br />
I ara el meu desmenjar em sembla mentida,<br />
i avui que fa aquest cel i fa tan bo,<br />
comprenc que no he tret suc d'aquesta vida<br />
perquè no he sabut veure tot això.<br />
Ai, muntanyoles, degotants rieres,<br />
arbres menuts, caminalets de pau,<br />
tant que conec tresqueres i dreceres<br />
i em costa tant de dir l'adéu-siau!...<br />
És ben trist de girar sempre l'esquena<br />
i ser bèstia de cau o de pendís!<br />
És ben trist no mirar! Val tant la pena<br />
d'estimar tot això del meu país!...<br />
<br />
I aquí va parar en sec, i es desmaiava,<br />
que havia fet, parlant, un gran esforç;<br />
pels dintres de la cambra s'olorava<br />
un gemec de cançó d'enterramorts.<br />
I va entrar tot de ple dins l'agonia,<br />
el cor s'anà aturant poc a poquet,<br />
la llengua s'encallava i no es movia,<br />
el rostre groc i tremolant de fred.<br />
I després es sentí aquella ranera,<br />
i aquell esparpillar-se de l'ull tort...<br />
tot allò que s'espera i no s'espera,<br />
i el riure sense llavis de la mort...<br />
<br />
Ran de finestra un roquerol xisclava,<br />
quan varen cloure els ull al comte Arnau,<br />
i el cel era d'un blau que esgarrifava,<br />
d'un blau que feia angúnia de tan blau.<br />
<span style="color: #073763; font-size: x-small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> Josep. M. de Sagarra</span></span><br />
<div style="color: #073763; font-family: Times,"Times New Roman",serif; line-height: 0.6em;"><span style="font-size: x-small;"> <i> El comte Arnau</i> (fragment final del Cant Sisè).</span></div></td></tr>
</tbody></table></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-36341777058751124542010-04-23T04:43:00.003+02:002015-08-08T03:58:30.361+02:00SANT JORDI: DOS POEMES D'AMOR<b><span class="letrag">S</span>ant Jordi,</b> la <b>Festa</b> de totes les festes de l'any. La gran Festa dels llibres, de les roses, de l'amor... però, sobretot, la <b>gran Festa cívica</b> de tot un poble, el català, perquè hem estat nosaltres mateixos, la gent, els qui l'hem convertit en una gran <b>Festa</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfos0eQIX5sYgjU-P8rr5_oRWWAnIwTqFguH8K02uIilTUELv33WXduObkXiocdFzHUcR47vUiSaihsD98ntrB-nV-SYiRbJqlhhbL72oKD9ACzKi4HvgEPBtA0U-RipCiyxbGNjpEtk4/s1600/sant_jordi%5B1%5D.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Sant Jordi 2010" border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfos0eQIX5sYgjU-P8rr5_oRWWAnIwTqFguH8K02uIilTUELv33WXduObkXiocdFzHUcR47vUiSaihsD98ntrB-nV-SYiRbJqlhhbL72oKD9ACzKi4HvgEPBtA0U-RipCiyxbGNjpEtk4/s400/sant_jordi%5B1%5D.png" width="400" wt="true" /></a></div><br />
Des de <b><i>Ca l'Assur</i></b> volem unir-nos a aquesta <b>Festa</b> amb dos poemes d'amor, on aquest sentiment hi és reflectit de dues maneres ben diferents, ja que si bé el poema <b><i>Ex abundantia cordis</i></b>, de <b>Xavier Bru de Sala</b>, és un brillant esclat d'incontinguda vitalitat, a l'altre poema, <b><i>Amor, em plau la teva veu tan fina...</i></b>, hi trobarem un <b>Miquel Martí i Pol</b> acaronant l'erotisme gairebé amb un xiuxiueig.<br />
<br />
<b>BONA DIADA DE SANT JORDI A TOTHOM!</b><br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/moctf0kgqhprmz8j3r8veh70b0d2rsgr?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" cellspacing="0" style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><center><span style="color: black;"><b>EX ABUNDANTIA CORDIS</b></span></center><br />
<br />
<span style="color: black;"><b>M'imagino galop de cavalls,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>m'afiguro vol de caderneres,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>em projecto encenent les palleres</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>de masos enclotats a les valls:</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>em guarneixo amb capells i palloles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i m'endinso al bosc de Folgueroles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>M'incremento poders invisibles;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>suo perles, robins i tumbaga;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>passo portes tancades, si em vaga</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc la pell, sóc el fible amb què em fibles;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc capaç d'alçar pesos i boles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>amb un sol dit; sóc el trau on t'escoles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Em retrato gegant a les eres</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>d'un immens casalot irreal,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc un llop, un famèlic ullal</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i el concert que ara doma les feres;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>pujo prest a totes les eroles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i t'hi invoco en gràcils fumeroles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Dormo al teu pit, borrissol de llana;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc el metro que et porta a la feina,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>el guerrer que per tu desembeina,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>o el cambrer que et demana: -què mana?</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Marco el pas, molt ardit, amb les soles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>a terra, i al cap tres banderoles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Cada cop que el teu cos se m'acosta</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sento un ferro vermell a la templa:</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc el monjo que prega al teu temple,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>sóc el sol que declina a la posta,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>o el pinzell i l'engrut amb què encoles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>el meu glavi al teu cos quan t'envoles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Si m'estimes, seré un estol d'aus,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>si m'estimes, gegant a les eres,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>si m'estimes, un foc de palleres,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i si no, m'ho imagino i en paus;</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>de l'amor vull saber beceroles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i els teus ulls n'han de ser les escoles.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Ho pots veure, estic boig, per tu ploro,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>si t'arrenco un sospir o un somriure</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>ja tinc corda i més corda per viure.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>I si no, rediré com un lloro:</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>em guarneixo amb capells i palloles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i m'endinso al bosc de Folgueroles,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>em guarneixo amb capells i palloles,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i m'endinso al bosc de Folgueroles...</b></span></td></tr>
</tbody></table><span style="color: black;"><b></b></span></center></div><br />
<center><img src="https://46a4d4bf-a-62cb3a1a-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/Linea%2Bdivisoria1.png" /></center><br />
<br /><br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/skltwkqef4c8wsam9rczq2gzdfag2dsd?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br /><br />
<div><center><table cellpadding="50" cellspacing="0" style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<span style="color: black;"><b>Amor, em plau la teva veu tan fina </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i el teu mirar sorprès, interrogant, </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>quan la tendra duresa de la sina </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>m’endolceix la duresa de les mans.</b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Em plau saber-te vora meu, quieta, </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i llegir-te en els llavis el desig, </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i veure’t tremolosa, insatisfeta, </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>si malmet el silenci algun trepig. </b></span><br />
<span style="color: black;"><br />
<b></b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>s’ha arrecerat al teu posat incert </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>i ets picant com la fruita poc madura </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>quan jugues amb els ulls a no ser pura</b></span><br />
<span style="color: black;"><b>amb els ulls tan intensament oberts.</b></span></td></tr>
</tbody></table></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-57828180393227338922010-03-23T02:47:00.014+01:002015-08-08T03:11:36.384+02:00DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2010: DOS POEMES DE PERE QUART<span class="letrag">A</span>quest darrer diumenge, en un dinar que, a <b>Barcelona</b>, vam fer tota una colla d'amics de la <b>blogosfera gastronòmica catalana</b>, la <b>Txell</b> i en <b>Kike</b>, del <i>blog<b><b></b></b></i> <b><i><a href="http://www.lacuinavermella.cat/">La cuina vermella</a></i></b>, van comentar que just en aquell mateix dia es celebrava el <b><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3704866/poesia-saviesa-compartida-loblit.html">Dia mundial de la poesia</a></b>, un esdeveniment del qual jo no me n'havia assabentat i que, per tant, em va ben passar per alt.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVbel_7dt8QpLahHUM0ys60It6NeM2_DryG7HHCajJLRRICO-sCDAmu9pJnpcxokusV7I4KBLL02f8oYmb0fG-sQH4Fd_HC8t38nwPoYmQe8ZQZhCRkJ_PMwVfTniNwJJQgH45WjyiKcI/s1600-h/Cartell+Dia+mundial+de+la+poesia+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Cartell del dia mundial de la poesia" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVbel_7dt8QpLahHUM0ys60It6NeM2_DryG7HHCajJLRRICO-sCDAmu9pJnpcxokusV7I4KBLL02f8oYmb0fG-sQH4Fd_HC8t38nwPoYmQe8ZQZhCRkJ_PMwVfTniNwJJQgH45WjyiKcI/s320/Cartell+Dia+mundial+de+la+poesia+01.jpg" vt="true" /></a></div><br />
Tots els assistents vam estar d'acord dient que va ser una llàstima el fet de no haver-nos-en assabentat abans ja que, a l'animada sobretaula d'aquell dinar, cadascun de nosaltres hauria pogut llegir un poema que hagués dut ja triat de casa i unir-nos, així, a aquesta celebració.<br />
<br />
I com que a la conversa de la sobretaula havia sortit el tema de la poesia, els mateixos amics -la <b>Txell</b> i en <b>Kike- </b>van comentar que havien llegit feia poc un poema de <b><a href="http://www.escriptors.com/autors/oliverj/">Pere Quart</a></b>, en el qual els semblava veure-hi reflectit l'ideari del seu <i>blog</i>, un poema que, via <b><i>e-mail</i></b>, van remetre'm tot just van haver arribat a ca seva i que diu així:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cecece," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(206, 206, 206); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 1px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<center><b>CODICIL D'UN POETA</b></center><br />
<br />
Us llego, amics, senzillament,<br />
els tres quefers humils de sempre:<br />
viure (i menjar) amb decòrum cada dia,<br />
si podeu, endegar cobejança i luxúria;<br />
pensar (creure o dubtar)<br />
en la certesa i les hipòtesis<br />
de la mort de la carn<br />
i la vida nova de l'ànima.<br />
<br />
No hi ha res a fer; i ja basta.<br />
La resta és literatura.</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Molt en la línia concisa i contundent que, junt amb una intel·ligent ironia, el caracteritzen, el poeta sabadellenc ens ofereix en aquest poema un testament que bé podríem titllar de sorprenent, ja que resulta paradoxal que, en el testament que ens deixa, un poeta no ens llegui, com en un principi seria lògic, la seva obra, sinó que precisament aquesta obra el poeta l'entén gairebé com si fossin les escorrialles del seu llegat vital, és a dir, el que li va sortir a més a més, però no pas el més essencial de la seva vida.<br />
<br />
L'important, pel poeta, és saber estar a la vida d'una forma sòbria i continguda, sense transcendentalismes ni artificiositats, unes formes, aquestes, que, a l'acte, m'han dut a la memòria aquells versos de <b>Raimon</b> que parlen del silenci propi “<i><b>de gent sense místics / ni grans capitans.</b></i>" i que "<b><i>en frases solemnes / no han cregut mai</i>.</b>”<br />
<br />
Gran lliçó, la de <b>Pere Quart</b>, de maduresa, d'enteniment...<br />
<br />
Però no voldria deixar escapar l'oportunitat després d'haver parlat de <b>Pere Quart</b> per, encara que es celebrés el passat diumenge el <b>Dia mundial de la poesia</b>, llegir, per adherir-me a aquesta <b>Diada</b>, un poema seu basat en el que potser sigui el succés més catastròfic provocat per <b>Jahvé</b> i que s'explica a l'<b>Antic Testament</b> de la <b>Bíblia</b>: <b>El diluvi universal</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8RooEUgut04gm913RTnKRuWMyQ8IXnLBqzrSuWcsU_iNOar28kwEcnVIuG9NNsSHrjScY4FM-jznn7NYihSZOQ41yhleMXSC1y-OXmpzD22AmqyitFMJUgVIc7wCCDnWwW4hNXQu4B_s/s1600/El+gran+diluvi+00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="El gran diluvi" border="0" height="237" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8RooEUgut04gm913RTnKRuWMyQ8IXnLBqzrSuWcsU_iNOar28kwEcnVIuG9NNsSHrjScY4FM-jznn7NYihSZOQ41yhleMXSC1y-OXmpzD22AmqyitFMJUgVIc7wCCDnWwW4hNXQu4B_s/s400/El+gran+diluvi+00.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0b5394;"><b>Bonaventura Peeters, el Vell</b>. <i><b>El gran diluvi</b></i></span></span></div><br />
Fa trenta dies que plou a bots i a barrals i, dins l'arca que va manar-li construir, <b>Noè</b> s'atreveix a dirigir-se al <b>Suprem Creador</b> perquè aquest tingui clemència i aturi d'una vegada el desmesurat xàfec, i ho fa en conseqüència del que ja s'ha convertit en un més que insuportable ambient a bord d'aquella arca construïda a corre-cuita, així com amb un llenguatge, respectuós com cal però enraonat, propi d'un ancià patriarca.<br />
<br />
El poema pertany al llibre <b><i>Terra de naufragis</i></b>, i és un divertit compendi d'ironia basat en la pura lògica de la mentalitat humana davant l'exacervada fúria divina.<br />
<br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/hf10zk78mos8js78o5ywi9g2ckwqyj0j?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<div><br />
<center><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cecece," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(206, 206, 206); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 1px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
Noè mira, poruc, per l'ull de bou.<br />
<br />
L'aiguat no amaina.<br />
Ja es nega el pic més alt de la muntanya.<br />
No es veu ni un bri de verd,<br />
ni un pam de terra.<br />
<br />
<i>Senyor, per què no atures aquest xàfec?</i><br />
<i>Minva el gra i el farratge</i><br />
<i>i les bèsties es migren a les fosques;</i><br />
<i>totes -te'n faig l'aposta-</i><br />
<i>deuen pensar el mateix:</i><br />
“I mentrestant els peixos se la campen!”<br />
<i>Jo tampoc no m'explico el privilegi.</i><br />
<br />
<i>Ja no donem abast tapant goteres:</i><br />
<i>i en dos indrets de la bodega</i><br />
<i>la fusta m'ha traït: traspua</i><br />
<i>a despit del betum.</i><br />
<br />
<i>Fa trenta dies que plou massa!</i><br />
<br />
Noè cercava el cel per la lluerna<br />
i veia la cortina espessa de la pluja.<br />
<br />
<i>La família, ho saps prou, no se'n fa càrrec.</i><br />
<i>El fills em planten cara, rabiosos,</i><br />
<i>les nores xafardegen i no sirguen,</i><br />
<i>els infants, sense sol, s'emmusteeixen.</i><br />
<i>I la dona, ui la dona!</i><br />
<i>em fon, de pensament, amb la mirada.</i><br />
<br />
<i>Tanta humitat no em prova:</i><br />
<i>garratibat de reuma,</i><br />
<i>què valc, Senyor?</i><br />
<i>I, a més, el temps pesa qui-sap-lo:</i><br />
<i>ja en tinc sis-cents de repicats!</i><br />
<br />
<i>Prou mullader, Jahvè, repensa't!</i><br />
<i>Que el bastiment, de nyigui-nyogui,</i><br />
<i>poc mariner, sortí d'una drassana</i><br />
<i>galdosa, a fe!</i><br />
<i>I el costellam grinyola, es desajusta.</i><br />
<br />
<i>No m'ennaveguis més, estronca</i><br />
<i>les deus de la justícia</i><br />
<i>i engega el sol de la misericòrdia!</i><br />
<i>Ja fóra hora d'estendre la bugada!</i><br />
<br />
<i>Ben cert que ets Tu qui fa i desfà les coses;</i><br />
<i>i per amor de tu suportaré el que calgui.</i><br />
<i>Només volia dir-te</i><br />
<i>-i sé per què t'ho dic-</i><br />
<i>que aquest país no és per a tanta pluja,</i><br />
<i>o el llot no adoba res:</i><br />
<i>cria mosquits i lleva febres.</i><br />
<i>Caldrà refer els conreus i escarrassar-se.</i><br />
<i>Som quatre gats malavinguts</i><br />
<i>i me n'estic veient una muntanya...</i><br />
<br />
Vingué aleshores un colom tot blanc,<br />
però ensutzat de colomassa,<br />
i s'aturà a l'espatlla dreta<br />
del vell senyor almirall,<br />
el qual, amb la mà plana,<br />
oferí quatre veces a l'ocell amansit.<br />
<br />
En aquell temps ningú no s'estranyava<br />
de res.<br />
Vegeu la Bíblia.</td></tr>
</tbody></table></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-53889699352739043772010-02-22T02:59:00.014+01:002015-08-08T03:04:50.332+02:0025 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU<span class="letrag">F</span>a molts anys, el poeta <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Argent%C3%A9_i_Artigal"><b>Joan Argenté</b></a> em va explicar una anècdota que em va fer posar la pell de gallina:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyO3T-_BZbvXmB0tcNuW5LKUlypaFC0nz48yJlvCBKdPYJWBmvGpA09tkzziGNmuQh0zgP-mbUUcXBrjIXWTM_kluFuK82K2Dfl0fXxI8p31hCfl2IEluEvZnMg_MFZBf8StAL1dvzBg0/s1600-h/Salvador+Espriu+00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Salvador Espriu" border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyO3T-_BZbvXmB0tcNuW5LKUlypaFC0nz48yJlvCBKdPYJWBmvGpA09tkzziGNmuQh0zgP-mbUUcXBrjIXWTM_kluFuK82K2Dfl0fXxI8p31hCfl2IEluEvZnMg_MFZBf8StAL1dvzBg0/s320/Salvador+Espriu+00.jpg" /></a></div><br />
Pels voltants dels anys 60 del passat segle, un grup d'estudiants de la <b>Universitat de Barcelona</b>, indignats per les declaracions fetes pel <b>ministre de Cultura</b> del govern del <b>general Franco</b> d'aquella època, unes declaracions on el ministre titllava els estudiants universitaris del país de no ser prou esforçats en comparació amb els estudiants de les universitats estrangeres, van dirigir-se al professor <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Sacrist%C3%A1n_Luz%C3%B3n">Manuel Sacristán</a></b> perquè els defensés mitjançant una nota on s'hi reflecitís l'absoluta disconformitat envers aquelles declaracions.<br />
<br />
El resultat va ser un escrit on <b>Sacristán</b> desmentia amb rotunditat les declaracions del ministre, escrit que els estudiants van demanar a <b>Salvador Espriu</b> que els el traduís al català per considerar aquests que no tenien prou nivell per escriure amb la correcció necessària en aquesta llengua.<br />
<br />
<b>Salvador Espriu</b>, un home que mai va defugir de compromisos, va traduir l'escrit de <b>Sacristán</b> al català, i quan aquest el va llegir, va demanar, meravellat, al estudiants que guardessin com un tresor aquella traducció ja que era una mostra de l'exquisidesa amb què es podia arribar a utilitzar una llengua.<br />
<br />
Si he fet memòria d'aquesta anècdota, la qual, per cert, m'ha fet molta il·lusió haver trobat ben documentada <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=80234#sdfootnote7sym">aquí</a>, és perquè sempre he admirat l'impecable ús del català en l'obra de <b>Salvador Espriu</b>.<br />
<br />
De cap de les maneres em sento capaç -i que Déu men reguardi d'osadies semblants!-de poder parlar amb profunditat de l'obra d'<b>Espriu</b>, però sí que vull mostrar l'admiració i el respecte que em mereixen la senzillesa i la rectitud d'un personatge a qui li devem, amb infinit agraïment, el fet d'haver-nos llegat una obra on la paraula, lluny, molt lluny d'inflades i engolades pretensions, esdevé la més perfecta i bella de les joies, perquè quan diem <b>paraula</b> i ens referim a <b>Salvador Espriu</b> estem parlant de rigor, de persistència i, sobretot, de necessitat.<br />
<br />
Malgrat el pessimisme que es delata en els versos d'un dels més bellament espriuans poemes de <b><i>Les hores</i></b> ("<i>Ara he de callar / que no tinc prou força / contra tant de mal</i>"), que són l'expressió més esfereïdora del lament enfront de la injustícia i de la impotència, <b>Espriu</b> va mantenir sempre una actitud de decidida, valenta i constant rebel·lia enfront les vexacions, fins i tot per part d'alguns catalanoparlants, a què estava sotmesa la llengua catalana durant els foscos anys d'imposició de la dictadura franquista, i va ser, <b>la paraula</b>, la pacífica i incontestable arma amb la que va lluitar llegant-nos, alhora, una obra literària de primera magnitud.<br />
<br />
Llegir <b>Espriu</b>, un autor que amaga infinitat de vegades una fina ironia sota l'aparença d'una greu severitat, no és solament percebre la llum i la ductilitat que pot arribar a tenir la nostra llengua, ni tampoc és, només, arribar a poder sentir-se agombolat per la musicalitat dels seus sons. <b>Llegir Espriu és sentir-se segur d'una llengua</b>.<br />
<br />
Vull, ja per acabar, felicitar efusivament la <b>Roser Caño</b>, del blog <b><a href="http://rcanovalls.blogspot.com/2010/02/25-sense-espriu-la-catosfera-es-prepara.html">Antaviana</a></b> , la qual ha tingut la feliç iniciativa de convidar tothom que ho volgués a dedicar un post a <b>Salvador Espriu</b> per commemorar que avui, dia <b>22 de febrer del 2010</b>, fa 25 anys que va morir, i com que la proposta era també que cadascú que dediqués un post a <b>Espriu</b> ho fes amb el màxim de consonància de l'esperit del blog, us deixo llegit en veu alta un dels poemes més coneguts d'<b>Espriu</b>, llegit, com sempre faig, amb el màxim de respecte i d'admiració, en aquest cas no solament al poeta, sinó també a la <b>Roser Caño</b>.<br />
<br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/zitdurqtevhgp4u4aqsbj14m2nps466x?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<div><br />
<center><table style="text-align: left; width: 520px; color: #006699;font-weight:bold; background:url(http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg); border: 1px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5);"><tbody>
<tr><td> <b> ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE</b><br />
<br />
<b> Oh, que cansat estic de la meva</b><br />
<b> covarda, vella, tan salvatge terra,</b><br />
<b> i com m’agradaria allunyar-me’n,</b><br />
<b> nord enllà,</b><br />
<b> on diuen que la gent és neta</b><br />
<b> i noble, culta, rica, lliure,</b><br />
<b> desvetllada i feliç!</b><br />
<b> Aleshores, a la congregació, els germans dirien</b><br />
<b> desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,</b><br />
<b> així l’home que se’n va del seu indret”,</b><br />
<b> mentre jo, ja ben lluny, em riuria</b><br />
<b> de la llei i de l’antiga saviesa</b><br />
<b> d’aquest meu àrid poble.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Però no he de seguir mai el meu somni</b><br />
<b> I em quedaré aquí fins a la mort.</b><br />
<b> Car sóc també molt covard i salvatge</b><br />
<b> i estimo a més amb un</b><br />
<b> desesperat dolor</b><br />
<b> aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.</b><br />
<br />
<b> </b><b>Salvador Espriu</b></td></tr>
</tbody></table></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-79428840498863508762010-02-18T03:12:00.013+01:002015-08-08T03:00:57.039+02:00TRADUCCIONS (I)<b>Traduttore... ¿traditore?</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1ethJSjyofxWdWzlCQ_stDaGybHEJrOunAI_YZ-MdPgdr-r2Q4RU4KhxSrCVNwCmKDU9v8mLUxICoLtc9v52kJoYpA1NRynvRakkhrD7ZRGC4jelWsP1rNx7qClPDlwnXWvMBnpYvUs/s1600-h/Retrat+de+William+Shakespeare+0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Retrat de William Shakespeare" border="0" ct="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1ethJSjyofxWdWzlCQ_stDaGybHEJrOunAI_YZ-MdPgdr-r2Q4RU4KhxSrCVNwCmKDU9v8mLUxICoLtc9v52kJoYpA1NRynvRakkhrD7ZRGC4jelWsP1rNx7qClPDlwnXWvMBnpYvUs/s400/Retrat+de+William+Shakespeare+0001.jpg" width="321" /></a></div><br />
És un tema, el de les traduccions, que sempre m'ha despertat un gran interès, ja que si bé tinc la sort de poder parlar, escriure i llegir no només en una, sinó en dues llengües (català i castellà) literàriament molt riques, per a la resta de les llengües sóc un analfabet, pel que, com a un gran nombre -per no dir la majoria- d'aficionats a la lectura, ha estat, gràcies a les traduccions, que he tingut a l'abast obres literàries originalment escrites en llengües més o menys properes a la nostra.<br />
<br />
Traduir no només vol dir traspassar tot un seguit de mots d'una llengua a una altra, i si bé hi ha traduccions que fan malbé fins i tot la mateixa llengua a la qual es tradueix, també és cert que hi ha traduccions magnífiques fins al punt de fer oblidar al lector que està llegint un text traduït.<br />
<br />
Traduir d'una llengua a una altra és un <b>art</b> que requereix un gran coneixement d'ambdues llengües, i si bé per sortir del pas a l'hora de llegir un text sense cap pretensió literària tenim la magnífica eina del traductor automàtic de <b>Google</b>, una cosa ben diferent és traduir, posem per cas, un sonet de <b>Shakespeare</b>, i no parlem ja de traduir-lo, a més a més, intentant que a la llengua a la qual volem traduir-lo hi hagi el ritme i les rimes construïdes de manera que, com dèiem més amunt, fins i tot ens faci oblidar als lectors que estem llegint un poema traduït.<br />
<br />
<b><a href="http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3825">Gerard Vergés</a></b> va publicar, el <b>1993</b>, <b><i>Tots els sonets de Shakespeare</i></b> (<b>Editorial Columna</b>), una traducció que li va valer, el <b>1994</b>, el sempre prestigiós <b>Premi de traducció de la Crítica Serra d'Or</b>. Segons es llegeix a la contracuberta del llibre, <b>Pablo Neruda</b> va definir aquests sonets com a: “<b><i>tallats en l'òpal de les llàgrimes, en el robí de l'amor, en la maragda de la gelosia i en l'ametista del dol</i></b>”.<br />
<br />
Aquesta tan “nerudiana” definició dels sonets shakesperians em sembla tot un encert, i si ho puc dir és gràcies al fet que els he pogut llegir en la meva llengua, i gràcies al fet que algú, com en aquest cas <b>Gerard Vergés</b>, s'hagués estat trencat les banyes durant dos anys per traduir-los.<br />
<br />
Hi ha, en la llengua catalana, una gran tradició que ve de molt lluny pel que fa a les traduccions de grans obres literàries en aquesta nostra llengua, com és el cas del vigatà <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Febrer">Andreu Febrer</a></b> el qual, a principis del <b>segle XV</b>, va ser el primer en traduir <b>en vers</b> una de les obres considerades unànimement universals: <b><i>La Divina Comèdia</i></b>, del toscà <b>Dante Alighieri</b>.<br />
<br />
I com que d'aquest tema de la traducció m'agradaria anar-ne parlant detingudament, voldria dedicar-li uns quants <b><i>posts</i></b>. Així, doncs, a manera de tast introductori deixo transcrit (original i traducció) un dels cent-cinquanta-quatre sonets de <b>Shakespeare</b> traduïts per <b>Gerard Vergés</b>, un sonet que a mi m'agrada d'una manera molt especial: el <b>CXXIX</b> (cap dels sonets de <b>Shakespeare</b> té títol) i, com sempre que tracto de poesia al <b><i>blog</i></b>, us el deixo també llegit, tan bé com he sigut capaç, per mi al final.<br />
<br />
<div><center><table style="background-color: #f3f3f3; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 400px; font-weight:bold; border: 2px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5); "><tbody>
<tr><td><br />
SONNET CXXIX<br />
<br />
The expense of spirit in a waste of shame<br />
Is lust in action; and till action, lust<br />
Is perjured, murderous, bloody, full of blame,<br />
Savage, extreme, rude, cruel, not to trust;<br />
Enjoy'd no sooner but despised straight;<br />
Past reason hunted; and no sooner had,<br />
Past reason hated, as a swallowed bait,<br />
On purpose laid to make the taker mad:<br />
Mad in pursuit, and in possession so;<br />
Had, having, and in quest to have, extreme;<br />
A bliss in proof, and proved, a very woe;<br />
Before, a joy proposed; behind, a dream.<br />
<br />
All this the world well knows; yet none knows well<br />
To shun the heaven that leads men to this hell.<br />
<br />
William Shakespeare<br />
<br />
</td></tr>
</tbody> </table></center></div><br />
<div><center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/vnp3lf3th5omudw2vi5jso6788ogrk03?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center></div><br />
<div><center><table style="background-color: #f3f3f3; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 350px; border: 2px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5);
"><tbody>
<tr><td><br />
SONET CXXIX<br />
<br />
L'ànima es consumeix, desvergonyida,<br />
en la lubricitat no dissipada,<br />
lubricitat sagnant, falsa, homicida<br />
i salvatge i cruel i malfiada.<br />
Bandejada al moment que el goig s'obté,<br />
és perseguida amb el més cec furor,<br />
i fa el paper de l'ham, escat perquè<br />
qui el mossegui naufagui en la bojor.<br />
Boig qui l'anhela i qui la té a l'abast;<br />
record, desig i gust fills de la fúria,<br />
plaer en tastar-la, i plor després del tast,<br />
goig convertit en somni és la luxúria.<br />
<br />
La gent ho sap, però no té govern<br />
per evitar aquest cel que ens duu a l'infern.<br />
<br />
William Shakespeare<br />
(traducció: Gerard Vergès)<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-70112836703152696742010-02-07T02:57:00.013+01:002015-08-08T02:48:20.266+02:00UNA FELICITACIÓ EN FORMA DE VERS<span class="letrag">L'</span>altre dia, al magnífic <i>blog</i> <b><i><a href="http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/search/label/Mar%C3%A7al" target="blank">Una cosa molt gran en una de molt petita</a></i></b>, <i>blog</i> dedicat a la poesia i que, amb una constància admirable, publica l'<b>Helena Bonals</b>, l'autora hi va dedicar un <i>post</i> a un petit poema del llibre <b><i>Bruixa de dol</i></b>, de <b><a href="http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27" target="blank">Maria-Mercè Marçal</a></b> (<b>Barcelona 1952-1998</b>):<br />
<br />
<div><center><table style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 420px; font-weight:bold;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
Pujaré la tristesa dalt les golfes<br />
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,<br />
el cartipàs vençut, la tralatana vella.<br />
I baixaré les graus amb vestit d'alegria<br />
que hauran teixit aranyes sense seny.<br />
<br />
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRb6zK5KAtfQeR5kXLSixxZ0kdW2OM9tyM7mcxVnpAsnOm5hBDc9x_Hdm3VbWgKvjdR2pjtMpZlexemGtUz7lprJBnAmnpoi6OdDUnePllI9w0c20lkn_IcpFwvAPYXGbzhe3PaaniJns/s1600-h/foto_colita2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Retrat de Maria-Mercè Marçal" border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRb6zK5KAtfQeR5kXLSixxZ0kdW2OM9tyM7mcxVnpAsnOm5hBDc9x_Hdm3VbWgKvjdR2pjtMpZlexemGtUz7lprJBnAmnpoi6OdDUnePllI9w0c20lkn_IcpFwvAPYXGbzhe3PaaniJns/s320/foto_colita2.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Colita: Retrat de Maria-Mercè Marçal</span> </div><br />
Feia temps, molt de temps, que no rellegia res de <b>Maria-Mercè Marçal</b>, la poetessa, escriptora i traductora que va néixer a <b>Barcelona</b> però que va passar tota la infantesa a <b>Ivars d'Urgell</b> (<b>Pla d'Urgell</b>), d'on sempre se'n va sentir filla, fins que va tornar a <b>Barcelona</b> per estudiar-hi <b>Filologia Clàssica. </b>Un cop llicenciada, va exercir, fins a la seva prematura mort l'any <b>1998</b>, com a professora de Llengua i Literatura Catalanes a diversos instituts (a <b>Sant Boi de Llobregat</b> i a <b>Barcelona</b>).<br />
<br />
L'any <b>1973</b> va participar en la fundació de l'editorial <b>Llibres del Mall</b>, i el <b>1976</b>, a l'edat de <b>24 anys</b>, va guanyar el prestigiós premi de poesia <b>Carles Riba</b> amb <b><i>Cau de llunes</i></b> (Edicions Proa), llibre on hi deixà escrita la seva divisa: “<b><i>A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel</i></b>”.<br />
<br />
No sóc, ni mai he pretès semblar-ho, cap expert en poesia. M'agrada, això sí, la poesia, i sóc del tot conscient de ser-ne un simple i desordenat lector, però avui tinc ganes de parlar d'un bellíssim poema de <b>Maria-Mercè Marçal</b>, les dues primeres estrofes del qual són, sempre segons el meu entendre, la més tendra de les imatges poètiques del que pot arribar a sentir una dona embarassada d'un fill desitjat:<br />
<br />
<br />
<div><center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/xl3k3ot8m4ulk2hluj7bjiyrdw6q5wwk?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<div><br />
<br />
<center><table style="background-color: #efefef; background-image: url(;); color: #006699; text-align: left; width: 250px; font-weight:bold;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
Aquesta capsa dolça<br />
de molsa<br />
que et guarda, amb pany fadat;<br />
que oneja sense fressa,<br />
ni pressa,<br />
amb bleix extasiat,<br />
<br />
és el meu cos que et serva<br />
com l’herba<br />
serva el crit del seu verd;<br />
que es corba al teu creixent<br />
i aprèn<br />
el teu batec obert.<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Aquests deliciosos dotze versos -i perdoneu el que pot semblar una ensucrada, per repetitiva, adjectivació- són les dues primeres estrofes del tercer dels quatre poemes que conformen les <b><i>Cançons de l'enforcall</i></b>, del llibre <i><b>Sal Oberta</b></i>, uns versos que, des que els vaig llegir arran que <b>Llibres del Mall</b> va publicar-lo l'any <b>1982</b>, sempre em tornen al cap quan sé d'una parella que espera amb il·lusió el naixement d'un fill.<br />
<br />
Quanta tendresa i quanta força hi ha, alhora, en aquestes dues estrofes -així com en la resta del poema, tal i com ho podreu comprovar al final d'aquest post, on el trobareu transcrit tot sencer-, amanyagades per la musicalitat que els proporciona la bellíssima combinació dels mots que les conformen:<br />
<br />
El ventre matern esdevé, en la veu de la poetessa, una capsa feta amb molsa i tancada amb un pany encantat, a l'interior de la qual hi impera, bressolat per la calma, un pacífic silenci; una capsa feta de molsa que es va corbant a mida que la vida que hi batega hi va creixent. Es podia trobar una imatge més poètica d'un embaràs que aquesta que ens deixà escrita <b>Maria-Mercè Marçal</b>?...<br />
<br />
He sigut dues vegades pare il·lusionat i, per tant, he compartit amb l'Anna Maria les il·lusions i -per què no dir-ho?- aquelles pors del tot normals, i lògiques, fruits naturals, sobretot, de la temença de no estar molt segurs de si ens en podrem sortir com cal d'un esdeveniment d'aquesta magnitud.<br />
<br />
Per tot això, doncs, és pel que em veig en cor de poder dedicar, amb tota la meva estimació, aquest post a l'<b>Eva Montearriba</b>, l'autora del blog <b><i><a href="http://elcullerotfestuc.blogspot.com/2010/01/soc-un-nen.html" target="blank">El cullerot festuc</a></i></b>, la qual ens va comunicar des del seu blog, amb l'alegria i la il·lusió que la caracteritzen, que esperava, amb en <b>Riqui</b>, el que serà el <b>seu primer fill</b>.<br />
<br />
<b>Eva</b> i <b>Riqui</b>: Viviu amb tota la intensitat que us sigui possible aquest temps d'espera, ja que us asseguro, i perdoneu-me si us semblo amb el que us dic un “iaio” xaruc, que poques coses a la vida us faran sentir tan feliços i, sobretot, tan units l'una amb l'altre com aquest intens periode de les vostres vides que esteu vivint.<br />
<br />
<div><center><table style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 300px; font-weight:bold;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
Aquesta capsa dolça<br />
de molsa<br />
que et guarda, amb pany fadat;<br />
que oneja sense fressa,<br />
ni pressa,<br />
amb bleix extasiat,<br />
<br />
és el meu cos que et serva<br />
com l’herba<br />
serva el crit del seu verd;<br />
que es corba al teu creixent<br />
i aprèn<br />
el teu batec obert.<br />
<br />
¿Quina remor petita<br />
m’invita<br />
a abocar-me al pou clar?<br />
¿Quin ressò de salobre<br />
mig m’obre<br />
finestres al demà?<br />
<br />
Sento els dits de la pluja<br />
que puja<br />
vidre amunt del meu cor.<br />
I els nusos del llevant,<br />
trucant<br />
per fer fora la mort.<br />
<br />
¿Com granarà el paisatge<br />
que, en gatge<br />
de tendresa, m’ofrenes,<br />
si l’ombra del neguit<br />
ha ordit<br />
paranys a les carenes?<br />
<br />
¿Com obriré la fruita<br />
que lluita<br />
amb armes de festí,<br />
si la dansa d’arrels,<br />
amb tels<br />
d’enyor, trena el camí?<br />
<br />
¿Com tindré del teu cau<br />
la clau,<br />
si tristor m’esgarria?<br />
Per copsar el teu senyal<br />
em cal<br />
vestit nou d’alegria! <br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"> Maria-Mercè Marçal, <i>Sal oberta</i></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-61096779515074041822010-02-01T00:49:00.006+01:002015-08-08T02:44:21.415+02:00CENTENARI DE MIGUEL HERNÁNDEZ (II)<span class="letrag">H</span>i ha, d'entre tota l'obra hernandiana, un poema d'aquells que el llegeixes una vegada i una altra i sempre arriba a un punt o a un altre, segons el moment, on l'emoció fa de les seves i, o bé et sents estremir tota la pell de dalt a baix, o bé no pots evitar que se t'entelin els ulls fins al punt de no poder continuar amb la lectura.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZHv_wMSRs_q0BLYHgDWam8jgRUN8rKhDl4YhqORkIGcgeWu1liukTtX0CujkXpc7RtF0mCFrgs6oupe1Ej6vQBqYH1alMxJeHfK1HkVvcCVvrq-9adZX-n42UCHmSa9AzORrFNvstv5g/s1600-h/miguel-hernandez%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZHv_wMSRs_q0BLYHgDWam8jgRUN8rKhDl4YhqORkIGcgeWu1liukTtX0CujkXpc7RtF0mCFrgs6oupe1Ej6vQBqYH1alMxJeHfK1HkVvcCVvrq-9adZX-n42UCHmSa9AzORrFNvstv5g/s320/miguel-hernandez%5B1%5D.jpg" /></a></div><br />
El poema de <b>Miguel Hernández</b> a què em refereixo és el titulat <b><i>Antes del odio</i></b>, un dels darrers que va escriure i que pertany al llibre <b><i>Cancionero y romancero de ausencias</i></b>, obra pòstuma que conté els poemes que el poeta d'Oriola va començar a escriure després del duríssim cop que l'any <b>1938</b>, és a dir, en plena <b>Guerra Civil</b>, li va significar la mort, al cap de pocs mesos d'haver nascut, del seu primer fill. i que va continuar escrivint en el que ell, fet presoner en acabar la guerra, en va dir “<b><i>turisme a través de les presons</i></b>”: primer la presó de <b>Sevilla</b> i, posteriorment, les d'<b>Oriola</b>, <b>Palència</b> i <b>Madrid</b> fins que, ja per fi i a la presó irònicament anomenada <b>Reformatori d'Adults</b> d'<b>Alacant</b>, va morir, el març de 1942, víctima d'una tuberculosi.<br />
<br />
A <b><i>Amor antes del odio</i></b> hi trobem <b>Miguel Hernández</b> enfrontant-se a la duríssima situació de veure's privat dels béns més preuats per ell: el de la llibertat, que pel fet d'haver lluitat per ella era, ara, causa de presó, i el del seu gran amor, <b>Josefina</b>, de la qual s'ha dit que potser hagi estat una de les dones més estimades de la història de la literatura. No obstant això, hi ha també en aquest poema el <b>Miguel Hernández</b> que ens mostra la gran capacitat pel sofriment que li atorgava la força del desig d'aquests dos béns vitals.<br />
<br />
Versos, els d'aquest poema del <b><i>Cancionero y romancero de ausencias</i></b> que ens fan estremir fins al punt de fer-nos aflorar, malgrat el nostre paper de lectors-espectadors, la impotència davant la injustícia, el gust amargant de la qual, sigui dit de pas, només s'albira a no ser cas d'haver-la hagut de mastegar per poder empassar-se-la.<br />
<br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/bg8yn1qte6lo69qlrnodq1rdh8fx4pi5?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 450px; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px; border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b>Beso soy, sombra con sombra.</b><br />
<b> Beso, dolor con dolor,</b><br />
<b> por haberme enamorado,</b><br />
<b> corazón sin corazón,</b><br />
<b> de las cosas, del aliento</b><br />
<b> sin sombra de la creación.</b><br />
<b> Sed con agua en la distancia,</b><br />
<b> pero sed alrededor.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Corazón en una copa</b><br />
<b> donde me lo bebo yo,</b><br />
<b> y no se lo bebe nadie,</b><br />
<b> nadie sabe su sabor.</b><br />
<b> Odio, vida: ¡cuánto odio</b><br />
<b> sólo por amor!</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> No es posible acariciarte</b><br />
<b> con las manos que me dio</b><br />
<b> el fuego de más deseo,</b><br />
<b> el ansia de más ardor.</b><br />
<b> Varias alas, varios vuelos</b><br />
<b> abaten en ellas hoy</b><br />
<b> hierros que cercan las venas</b><br />
<b> y las muerden con rencor.</b><br />
<b> Por amor, vida, abatido,</b><br />
<b> pájaro sin remisión.</b><br />
<b> Sólo por amor odiado,</b><br />
<b> sólo por amor.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Amor, tu bóveda arriba</b><br />
<b> y yo abajo siempre, amor,</b><br />
<b> sin otra luz que estas ansias,</b><br />
<b> sin otra iluminación.</b><br />
<b> Mírame aquí encadenado,</b><br />
<b> escupido, sin calor</b><br />
<b> a los pies de la tiniebla</b><br />
<b> más súbita, más feroz,</b><br />
<b> comiendo pan y cuchillo</b><br />
<b> como buen trabajador</b><br />
<b> y a veces cuchillo sólo,</b><br />
<b> sólo por amor.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Todo lo que significa</b><br />
<b> golondrinas, ascensión,</b><br />
<b> claridad, anchura, aire,</b><br />
<b> decidido espacio, sol,</b><br />
<b> horizonte aleteante,</b><br />
<b> sepultado en un rincón.</b><br />
<b> Espesura, mar, desierto,</b><br />
<b> sangre, monte rodador,</b><br />
<b> libertades de mi alma</b><br />
<b> clamorosas de pasión,</b><br />
<b> desfilando por mi cuerpo,</b><br />
<b> donde no se quedan, no,</b><br />
<b> pero donde se despliegan,</b><br />
<b> sólo por amor.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Porque dentro de la triste</b><br />
<b> guirnalda del eslabón,</b><br />
<b> del sabor a carcelero</b><br />
<b> constante y a paredón,</b><br />
<b> y a precipicio en acecho,</b><br />
<b> alto, alegre, libre soy.</b><br />
<b> Alto, alegre, libre, libre,</b><br />
<b> sólo por amor.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> No, no hay cárcel para el hombre.</b><br />
<b> No podrán atarme. no.</b><br />
<b> Este mundo de cadenas</b><br />
<b> me es pequeño y exterior.</b><br />
<b> ¿Quién encierra una sonrisa ?</b><br />
<b> ¿Quién amuralla una voz?</b><br />
<b> A lo lejos tú, más sola</b><br />
<b> que la muerte, la una y yo.</b><br />
<b> A lo lejos tú, sintiendo</b><br />
<b> en tus brazos mi prisión,</b><br />
<b> en tus brazos donde late</b><br />
<b> la libertad de los dos.</b><br />
<b> Libre soy, siénteme libre.</b><br />
<b> Sólo por amor.</b><br />
<b> <span style="font-size: x-small;"> Miguel Hernández</span></b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
He intentat llegir aquest poema en veu alta donant-li el to de serenor, tot i la ràbia continguda, que crec que té, així com el to de serè convenciment d'esperança que es respira al final. Tot plegat, sense estridències i, sobretot, amb un respecte total i com a homentage a aquest gran poeta, el descobriment del qual, a través d'una d'aquelles edicions de l'editorial argentina <b>Losada</b> que passava de mà en mà a la universitat durant la dictadura, va ser per a mi un raig de llum dins d'aquella foscor, i és per això mateix que tan encertats em semblen els enaltits mots que <b>Pablo Neruda</b> va dedicar a <b>Miguel Hernández</b> defininint-lo com un “... <b><i>arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz</i></b>”.<br />
<br />
Aquest poema, <b><i>Antes del odio</i></b>, n'és una bona prova.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24013243826406832992010-01-24T03:39:00.041+01:002015-08-08T02:39:46.090+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: CREMA DE LLIMONA, A PROPÒSIT DE "LES LLIMONES CASOLANES"<span class="letrag">E</span>l que només podria ser, i en definitiva no deixa de ser, una tòpica escena de la quotidianitat esdevé <b>Poesia</b> (així, en majúscula i destacat amb negreta), amb totes les connotacions que implica la paraula, a <b><i>Les llimones casolanes</i></b>, el poema <b>XV</b> del llibre <b><i>Els fruits saborosos</i></b>, de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s1600-h/llimoner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimoner" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s320/llimoner.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: black; font-size: xx-small;">Llimona casolana (del llimoner de l'Anna Maria)</span></div><br />
<div><center><table style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 500px; font-weight:bold; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b> LES LLIMONES CASOLANES<br />
<br />
Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa<br />
damunt el voleiar dels braços i el vestit.<br />
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa<br />
i ja a la cantonada és Licas, el marit.<br />
<br />
Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.<br />
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,<br />
amb una revolada cruel i una amorosa<br />
ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.<br />
<br />
Cansada, pren la copa de bella transparència<br />
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,<br />
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència<br />
el raig de la llimona, la mel de romaní.<br />
<br />
I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.<br />
La llum en el cristall, esparvilladament,<br />
damunt sa cara es mou i l'omple de besades<br />
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.</b><br />
<b> Josep Carner</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/f05pe15tgojaog5m8u1t54bnqsgjuhxb?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<br />
Dividit en dues i ben definides parts (just meitat i meitat del poema), <b>Carner</b> hi reflecteix, de manera esplèndida i en clar contrast, <b>dinamisme</b> i <b>calma</b>.<br />
<br />
El <b>dinamisme</b> s'hi fa ben palès i de forma ben immediata ja des del primer mot amb què se'ns presenta <b>Metimna</b>, la protagonista: <b><i>atrafegada</i></b>. Un dinamisme que l'autor accentua tot seguit amb les imatges de la <b>cara encesa</b> i del <b>voleiar de braços i del vestit</b> de la dona, així com de l'entorn, creat per ella mateixa, per on <b>Metimna</b> es mou en aquella hora del tragí propi d'una casa al migdia: El dinar que es cou, la roba ja estesa, i tot a punt per quan arribi <b>Licas</b>, el marit. (Recordem que la primera edició de <b><i>Els fruits saborosos</i></b> data de <b>1906</b> i que, per tant, veiem reflectida una societat burgesa idealitzada segons l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme"><b>ideari noucentista</b></a>).<br />
<br />
No calen presentacions per fer-nos adonar de seguida que <b>Liceni</b> i <b>Naïs</b> són els dos fills (la parelleta) del matrimoni (en aquella època era inamiginable viure “en pecat”), i que el nen, més entremaliat i bellugadís, tal i com pertoca per “raons” de sexe, que la seva germaneta, lliure del control de la mare trenca, molt probablement amb un cop de pilota, un vidre.<br />
<br />
Serà aquest petit estrall casolà, amb l'immediat afegit dels plors de la nena, la pedra de toc perquè la mare, "<b><i>amb una revolada cruel i una amorosa</i></b>", agafi les regnes per restablir l'ordre a la llar, aquella pau que, segons el poeta, <b><i>amen els déus</i></b>.<br />
<br />
I arribem així a la segona part del poema, la de la <b>calma</b>: <b>Metimna</b>, cansada pel tràfec que ha dut durant tot el matí, s'asseu i es disposa a fer-se una llimonada tot contemplant, mentre se la prepara, els efectes que, com un joc de fugisseres coloracions, hi fa la llum a la transparència de la copa, on l'aigua dissoldrà l'aspror del suc de la llimona amb la dolçor de la mel i, ja conscient d'haver aconseguit retornar la tranquil·litat a la llar, mig acluca els ulls per reposar.<br />
<br />
No puc evitar, malgrat que no es tracta exactament de la mateixa temàtica, que l'aire que "es respira” al quadre de <b>Ramon Casas</b> titulat <b><i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Interior_a_l%27aire_lliure">Interior a l'aire lliure</a> </i></b>em faci pensar en el que també “es respira” en el poema de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s1600-h/Ramon+Casas+000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Ramon Casas. Interior a l'aire lliure" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s320/Ramon+Casas+000.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Ramon Casas. <i>Interior a l'aire lliure</i></span></div><br />
Només rau en el poder creatiu dels veritables artistes, com en aquests dos casos ho demostren <b>Carner</b> i <b>Casas</b>, perquè l'acte més insignificadament quotidià que poguem imaginar-nos esdevingui una obra d'art.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">* * *</span></div><br />
I ara anem cap a la part, si es vol dir així, més <i>material</i> d'aquest <b><i>post</i></b>: Anem cap a la recepta, la recepta d'unes postres excepcionals: senzilles, econòmiques i que, a més a més, compleixen a la perfecció el paper de les postres: ser el punt i final de qualsevol àpat per opípar, sobretot en el sentit que té aquest mot pel que fa a la quantitat, que hagi estat, ja que com que aquesta crema no duu llet, és molt lleugera i refrescant.<br />
<br />
La recepta la vaig treure del llibre de la <b>Carme Ruscalleda</b> <b><i>Cuinar per ser feliç</i></b>.<br />
<br />
<b>Ingredients (8 persones)</b>:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 210px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 llimones</b> <br />
► <b>4 ous sencers</b>.<br />
► <b>300 gs. de sucre</b><br />
► <b>50 gs. de Maizena</b><br />
► <b>1 litre d'aigua mineral</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s1600-h/Llimones-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimones" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s320/Llimones-framed.jpg" /></a></div><br />
Poseu l'aigua al foc fins que arrenqui el bull.<br />
<br />
Mentrestant, barregeu en un recipient prou gros i que pugui anar al foc els tres ous amb el sucre i la Maizena, i afegiu-hi, tot seguit, la pell ratllada i el suc de les tres llimones.<br />
<br />
Aboqueu-hi l'aigua bullint, poseu el recipient al foc i remeneu-ho tot fins que bulli.<br />
<br />
Coleu-ho mentre ho distribuiu en platets, o en cassoletes de les de la crema o, com a la fotografia, en copes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s1600-h/crema+de+llimona+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s320/crema+de+llimona+04.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s1600-h/crema+de+llimona+03-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 0px 0px 150px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s320/crema+de+llimona+03-framed.jpg" /></a></div><br />
Deixeu que es refredi a la nevera.<br />
<br />
Una recepta molt semblant la vaig treure ja fa temps del llibre <b><i>La cuina moderna a Catalunya</i></b>, (<b>Ed. Espasa-Calpe</b>, <b>1985</b>) una magnífica edició bilingüe (català-castellà) feta a partir d'un recull de plats dels considerats els millors restaurants distribuïts, en aquella època, per <b>tot el Principat</b> (<b>Reno</b>, <b>Hispània</b>, <b>Eldorado petit</b>, <b>Boix</b>, i <b>Gatell</b>), recull elaborat pel matrimoni format per la <b>Tin</b> i en <b>Nèstor Luján.</b> La recepta era, concretament, del restaurant <b>Hispània</b>, d'<b>Arenys de Mar</b>, regentat per les germanes <b>Paquita</b> i <b>Lolita Reixach</b>, ubicat molt apropet, per tant, de <b>Sant Pol de Mar</b>, on la <b>Carme Ruscalleda</b>, <b>la primera <i>chef</i> del món</b> -és important recordar-ho- amb <b>5 estrelles Michelin</b>, hi té el restaurant <b>Sant Pau</b>.<br />
<br />
Els ingredients que s'utilitzen per a 6 persones en aquesta altra recepeta són els següents:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 200px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 ous sencers</b><br />
► <b>1/2 litre d'aigua</b><br />
► <b>150 gs. de sucre</b><br />
► <b>Pell d'una llimona</b><br />
► <b>1 cullerada de midó<br />
de patata</b><br />
► <b>1/2 got de suc<br />
de llimona</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
La manera de fer aquesta crema és exactament la mateixa.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-74164976797010308382010-01-02T05:06:00.013+01:002015-08-08T02:06:16.577+02:00CENTENARI DE MIGUEL HERNÁNDEZ (I)<span class="letrag">E</span>nguany es commemorarà el centenari del naixement d'una de les figures poètiques en llengua castellana més importants del passat segle XX i, no obstant això, silenciada, arraconada i, quan no, vista, fins i tot encara avui, com una nosa: <b>Miguel Hernández</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheKJxNNoI8zrTFfgwIdP1F09O7Tec_ME0l8YASW6FO-8RT44zx1g2tU4pgPl8QJCGW_hulU_ywD7gzhIT0hv3njnFj9An4pUv77mJBAqiYmD1M3GrkFjuVL-IeQIJxZIOtpkiPSeg7x0U/s1600/Miguel+Hern%C3%A1ndez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Miguel Hernández" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheKJxNNoI8zrTFfgwIdP1F09O7Tec_ME0l8YASW6FO-8RT44zx1g2tU4pgPl8QJCGW_hulU_ywD7gzhIT0hv3njnFj9An4pUv77mJBAqiYmD1M3GrkFjuVL-IeQIJxZIOtpkiPSeg7x0U/s400/Miguel+Hern%C3%A1ndez.jpg" width="347" /></a></div><br />
Com a senzill però sentit homenatge, tenia previst que el primer <i>post</i> del 2010 en fos un de dedicat a ell amb la lectura d'un poema d'un <b>Hernández</b> encara jove i ple d'il·lusions...<br />
<br />
(Em permeto fer aquest petit parèntesi per dir que acabo d'adonar-me que he escrit “<b>encara jove</b>” referint-me a algú que va morir quan havia acabat de complir <b>31 anys</b>!)<br />
<br />
... Anava dient, doncs, que em feia il·lusió llegir en veu alta un poema, que m'estimo d'una manera molt especial, de <b>Miguel Hernández</b>, però, com ja sabeu alguns, he deixat de fumar i això m'està provocant notoris canvis a la veu. He fet vàries proves a diferents hores, però no hi ha hagut res a fer. És un poema bastant llarg i, mentre el llegeixo, tant em pot passar que em quedi sense veu, sobretot al final d'una frase, com que em surtin uns “galls” com els que em sortien quan, d'adolescent, vaig fer el canvi de veu, uns “galls” que si bé aleshores em feien avergonyir, trobo que ara fins i tot em fa il·lusió fer, ja que em sembla que retorno als meus joves tretze o catorze anys.<br />
<br />
En fi, bromes a part, queda pendent la lectura del poema, però no el petit homenatge al gran poeta. Així és que he pensat que serien idònies les bellísimament esgarrifoses <b><i>Nanas de la cebolla</i></b> interpretades, en la versió musical que en va fer <b>Alberto Cortez</b>, per un jove <b>Joan Manuel Serrat</b> en un concert celebrat l'any <b>1974</b> al <b>Casino de l'Aliança del Poblenou</b>, de <b>Barcelona</b>.<br />
<br />
El <b>setembre de 1939</b>, just acabada la guerra civil espanyola, <b>Miguel Hernández</b> estava reclòs a la presó de <b>Torrijos</b>, on li va arribar la notícia que les penúries per les que estava passant la seva dona (<b>Josefina Manresa</b>) eren tan grans que només podia alimentar-se de pa i cebes... <b>Josefina</b> havia de donar de mamar al seu fillet, de <b>vuit mesos</b>, <b>Manuel Miguel</b>. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5TeKoS7DpFFkJS3XpMPRiEkeEIximInqMQM1vkZaBSyUYmsZ2j06hGudwTYSg-rAsK1E3X1NRi40hsYtOQjZJGks1WfvoA3_itueWhXN9D53eMhndqTD36FhWSzHS-WHgiRgc6tJF0g/s1600/Manuel+Miguel+Hern%C3%A1ndez+Manresa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Manuel Miguel Hernández Manresa" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5TeKoS7DpFFkJS3XpMPRiEkeEIximInqMQM1vkZaBSyUYmsZ2j06hGudwTYSg-rAsK1E3X1NRi40hsYtOQjZJGks1WfvoA3_itueWhXN9D53eMhndqTD36FhWSzHS-WHgiRgc6tJF0g/s400/Manuel+Miguel+Hern%C3%A1ndez+Manresa.jpg" width="306" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: xx-small;">Fotografia de Manuel Miguel Hernández Manresa</span></div><br />
Al cap d'uns dies, el poeta enviava a <b>Josefina</b> les dotze estrofes del que serien conegudes com les <b><i>Nanas de la cebolla</i></b> (<b>Hernández</b> no va arribar a posar-li títol) acompanyades d'una carta on li deia:<br />
<br />
<span style="color: #674ea7; font-weight:bold; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px;">“<i>Estos días me los he pasado cavilando sobre tu situación, cada día más difícil. El olor de la cebolla que comes me llega hasta aquí, y mi niño se sentirá indignado de mamar y sacar zumo de cebolla en vez de leche. Para que lo consueles, te mando esas coplillas que le he hecho, ya que aquí no hay para mí otro quehacer que escribiros a vosotros o desesperarme...</i>”</span><br />
<br />
No cal dir res mes.<br />
<br />
<br />
<center><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Eed6g_9H6NQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
M'agradaria afegir un parell de detalls que crec interessants. <br />
<br />
El primer és que en aquesta versió musical, que data del <b>1972</b>, es de suposar que es va emprar la primera edició, publicada l'any <b>1946</b> per la revista <b><i>Halcón</i></b>, de <b>Valladolid</b>, i no va ser fins l'any <b>1977</b> que l'editorial <b>Zero</b>, de <b>Bilbao</b>, va publicar l'<b><i>Obra poética completa</i></b> amb tota una sèrie de correccions. Una d'elles, i prou important, és que on hi diu, tal i com Serrat canta, “<i>Ríete, niño, / que te <b>traigo</b> la luna / cuando es preciso</i>.” ha de dir: “<i>Ríete, niño, / que te <b>tragas</b> la luna / cuando es preciso.</i>”<br />
<br />
I el segon detall que m'agradaria afegir és que en aquesta mateixa versió musical hi manquen dues estrofes del poema original, i són les dues que a continuació s'han transcrit:<br />
<br />
<br />
<center><table style="text-align: left; width: 250px;
color: #006699; font-weight:bold; background:url(http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg); border: 1px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5);
"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
Alondra de mi casa,<br />
ríete mucho.<br />
Es tu risa en tus ojos<br />
la luz del mundo.<br />
Ríete tanto<br />
que en el alma al oírte<br />
bata el espacio.<br />
<br />
La carne aleteante,<br />
súbito el párpado,<br />
el niño como nunca<br />
coloreado.<br />
¡Cuánto jilguero<br />
se remonta, aletea,<br />
desde tu cuerpo!<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-36872450405868696572009-12-22T02:09:00.008+01:002015-08-08T01:54:27.972+02:00EL POEMA DE NADAL (CANT IV), J. M. DE SAGARRA, EN VEU ALTA<span class="letrag">A</span> l'escola on vaig fer els estudis primaris (parlo d'uns cinquanta anys enrere), un gran mestre -i millor persona-, el <b>Sr. Ramon Vall</b>, em va fer descobrir el poeta <b>Josep Maria de Sagarra</b> a través del que popularment es coneixia com a <b><i>dècimes.</i></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTHx33YfhKUI-NXl92EUiSysiJ-EFdzPTR6z-FJFtey2r-0wnCbVdfo9GHQdlBIxtJND_XwJrh4ZcFvO8V3MaDPXBC9_QJZwRlwJp57a6zKOEHXXnuSqStzT5EBVPjoFCS6K_RqyI2Bk8/s1600-h/Nadal+2009+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Pessebre (any 2009) al claustre de la Catedral de Barcelona" border="0" height="315" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTHx33YfhKUI-NXl92EUiSysiJ-EFdzPTR6z-FJFtey2r-0wnCbVdfo9GHQdlBIxtJND_XwJrh4ZcFvO8V3MaDPXBC9_QJZwRlwJp57a6zKOEHXXnuSqStzT5EBVPjoFCS6K_RqyI2Bk8/s400/Nadal+2009+01.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #3d85c6;">Pessebre (2009) al claustre de la Catedral de Barcelona</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
Se'n deia <b><i>dècimes</i></b> als petits poemes de temes nadalencs que ens feien aprendre als menuts quan s'acostaven aquestes festes perquè nosaltres, a casa, enfilats dalt d'una cadira, les recitéssim en el dinar de Nadal a l'hora dels torrons. Moltes d'aquelles <b><i>dècimes</i></b> eren fragments d'<b><i>El poema de Nadal</i></b>, un poema dividit en quatre cants i un cant final, que <b>Josep Maria de Sagarra</b> va escriure l'any <b>1930</b>.<br />
<br />
Fa molts i molts anys, per tant, que cada vegada que rellegeixo aquest poema, i ho acostumo a fer durant aquestes dades des de fa, també, molts anys, cada vegada, doncs, que em trobo amb algun dels fragments que havia après a l'escola a través de les <b><i>dècimes</i></b>, em torna immediatament a la memòria el so sec que, quan manava callar la classe, en treia el mestre tot picant amb el regle de fusta sobre la taula on s'asseia..., el color verd clar amb què estaven pintades les parets de les classes..., el gust de pa amb xocolata que m'enduia per berenar..., l'olor de la tinta amb què escrivíem havent de sucar el plomí (en dèiem “la plumilla”) al tinter...<br />
<br />
A l'escola on van anar els meus dos fills no els van ensenyar a “dir la dècima”, però jo sí que els en vaig ensenyar mentre van ser petits, perquè em semblava que un Nadal amb canalla a casa però sense <b><i>dècima</i></b> a l'hora dels torrons, no era un Nadal, i pels meus dos fills també jo vaig fer servir fragments d'<b><i>El poema de Nadal</i></b>, de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, fragments que els menuts recitaven davant les cares embadalides de tota la família reunida a la taula..<br />
<br />
Doncs avui seré jo qui per felicitar-vos el Nadal us digui una <b><i>dècima</i></b>, un pèl més llarga, val a dir-ho, que les que s'ensenyava a recitar als nens, però també serà d'<b><i>El poema de Nadal</i></b>, de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, concretament tot el tot el <b>Cant IV</b>, i em permetreu que dediqui aquesta lectura a una persona a qui m'estimo molíssim. Em refereixo a en <b>Joaquim</b>, àlies <b><i>Ximo</i></b>, autor del magnífic blog <b><i>In fernem Land,</i></b> per tal de mostrar-li tot el meu suport (que no pas, com molt bé sap, el meu <b><i>recolzament</i></b>) en aquests moments tan durs pels que està passant.<br />
<br />
A tothom, de part de l'Anna Maria i meva, MOLT BONES FESTES!<br />
<br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/cia6k5ah1bm710nbxk0k?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<br />
<center><table cellpadding="50" cellspacing="0" style="text-align: left; width: 450px; color: #006699; font-weight:bold; background:url(http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg); border: 2px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5);
"><tbody>
<tr><td><br />
<b> EL POEMA DE NADAL</b> <br />
(CANT IV)<br />
<br />
El camí ens ha portat a Betlem!<br />
Xiscla l'alegria nova!<br />
Com hem vingut? No ho sabem!<br />
Tampoc sabem si ho mereixem,<br />
però som al davant de la cova!<br />
Hem seguit els pastors dins la nit crua?<br />
Tenim l’ull esgarrinxat<br />
per l’estrella? Tenim l’ànima nua<br />
de tota veritat?...<br />
Ai, no és pas hora de confessió<br />
que escorcolli la sang impia!<br />
És l’hora del xisclet de l’alegria,<br />
o, si voleu, és l’hora del perdó,<br />
de l’oblit de la carn i la cançó<br />
dintre la llum de l’establia;<br />
perquè som criatures mortals,<br />
i si hem caigut tres cops al dia,<br />
i si hem jurat en fals,<br />
ecara ens queda al fons del fons<br />
l'entendriment per a aquesta hora;<br />
no estan cremats tots els racons!<br />
Encara hi ha un nervi que riu<br />
i el llavi esquerp es fa més viu<br />
mentre el rampell del mal recula<br />
i en mig la palla flamejant<br />
l'alè del bou i de la mula<br />
humitegen la pell de l'Infant!<br />
El llavi esquerp, i el crit i el plor<br />
no han oblidat nostra cançó,<br />
que tot ho aviva i tot ho aclara,<br />
i es va sentint el tendre so<br />
de fa mil anys, de sempre i d'ara...<br />
aquest so tan tan humil, tan de debò:<br />
“<i>Què li darem an el Noi de la Mare,</i><br />
<i>què li darem que li sàpiga bo!...</i>”<br />
És l'alegria, la gran alegria<br />
de veure que encara tenim per consol,<br />
la galta freda del Noi que somnia<br />
i el ritme d'aquesta cançó de bressol!<br />
És l'alegria de veure com passa<br />
l trista sentència del full consumit;<br />
de veure que no es desglaça<br />
el que és només eixarreït;<br />
i tot allò que ho engoleix la barcassa<br />
que mena l'oblit!<br />
De veure que aquesta llampant caravana<br />
on ploren i riuen cent mil vanitats,<br />
de tant que demana,<br />
no troba paraula pels llavis pintats!<br />
De veure que hem anat adelerats<br />
i que amb les ungles hem tocat l'arrel<br />
de tots el pecats daurats<br />
i el baf de les roses vives,<br />
i només havem sentit<br />
una mica més de fel<br />
al voltant de les genives<br />
i en el fons del fons del pit!<br />
<br />
És l'alegria, la gran alegria<br />
de poder escanyar amb les mans<br />
l'horrible sornegueria<br />
de tots els respectes humans!<br />
De sentir aquest xiscle nou<br />
de llengua de criatures,<br />
de ser igual que la mula i el bou,<br />
de ser de fang com les figures<br />
que no es mouen ni se'n van,<br />
ni els importa res de fora,<br />
perquè tenen al davant<br />
las pell nua d'un infant<br />
que plora!<br />
<br />
L'alegria de pensar serenament <br />
que de tot el bagatge de la vida,<br />
de tot l'orgull passat i present<br />
no hi ha res que ens crida;<br />
no hi ha res que ens apagui la set,<br />
ni ens ompli la mirada,<br />
no hi ha res que ens escalfi aquest gran fred<br />
de l'ànima descarnada,<br />
i només aquesta mica<br />
de cançó, aquesta musica<br />
d'una Verge i un Infant<br />
i un Fuster que la contempla,<br />
té la força enlluernant<br />
que no té tot l'or del temple;<br />
té un sentit tebi i pregon,<br />
que no te cap veu inflada,<br />
ni cap ciència del món<br />
ni cap mirtra encarcarada!<br />
<br />
I aquesta cançó només,<br />
estranya, anònima, lliure,<br />
s'enganxa al llavi, després<br />
de tant dubtar i tant somriure;<br />
i ens dóna un deliri foll,<br />
i sentim el cor com salta,<br />
i ens fa doblegar el genoll,<br />
i ens humiteja la galta.<br />
I sense saber per què<br />
aquest plor viu i serè<br />
tot l'esperit ens amara<br />
i anem reprenent el to<br />
de fa mil anys, de sempre i d'ara:<br />
“<i>Què li darem an el Noi de la Mare,</i><br />
<i>què li darem que li sàpiga bo!...</i>"<br />
<br />
En quin llavi de dona seria, <br />
en quin lloc de muntanya o del pla <br />
aquesta tonada floria? <br />
Quina fou la primera que es trobà<br />
amb la blanca melodia<br />
com una oreneta caçada amb la mà,<br />
sense esquerperia?<br />
Quina dona del meu país,<br />
amb aire amorós i enyoradís,<br />
vestida de sarja i esclop, <br />
però amb una veu molt clara<br />
va cantar per primer cop<br />
la cançó del Noi de la Mare? <br />
Jo em penso que era de feixes foranes,<br />
d’aquelles que van dur 1 arada al puny,<br />
avesada a sentir les campanes<br />
una mica de Iluny;<br />
avesada a sentir el cop que pega<br />
la destral que esmussa el fil;<br />
i el cucut llaminer, que gemega<br />
la segona quinzena d’abril.<br />
Una planta de bona figura,<br />
i una cabellera sense desgavell;<br />
i a la pell de la galta la pintura<br />
del préssec novell.<br />
Tres passades de verd de fageda<br />
li mantenien un to d’aigua als ulls.<br />
Per les coses dels altres muda i freda,<br />
gens envejosa dels graners curulls!<br />
I aquesta dona del meu país,<br />
sense cap esverament,<br />
va trencar el seu viure gris<br />
amb les estrelles d’un infantament...<br />
I es va lliurar del pes<br />
i va tenir el seu fill, sens cridar massa,<br />
com les ovelles que no saben res<br />
d’aquell misteri tan estrany que els passa.<br />
I estava tan contenta del fill seu,<br />
que per fer-lo somriure crida i malda,<br />
i com si contemplés el fill de Déu<br />
se'l mirava adormit a la falda.<br />
I mentre que sospira, violenta,<br />
per la finestra, guarnida de gel,<br />
va entrar una mena d’alosa lluenta<br />
que deuria venir del fons del cel.<br />
I la dona guaità com fugia<br />
la visió estranya, de pressa i corrents,<br />
i va sentir una gran rampell d’alegria<br />
que li cremà la blancor de les dents.<br />
I es va sentir la llengua baladrera<br />
de flautes, de ferrets i cascavells,<br />
com si tingués al pit una pomera<br />
amb totes les branques guarnides d'ocells.<br />
I del desig de muica fent tria, <br />
perquè té ganes de dir la millor, <br />
tot bolcant a l'infant que dormia, <br />
li deuria sortir aquesta cançó: <br />
"<i>Què li darem an el Noi de la Mare, </i><br />
<i>què li darem que li sàpiga bo?...</i>"<br />
I mentre deia les dolces paraules,<br />
la cançó anava escampant-se pel món. <br />
La van aprendre les fulles de menta, <br />
i va enganxar-se al bec dels falciots,<br />
al campanar les campanes movien <br />
poc a poquet, el batall tremolós:<br />
"<i>Què li darem an el Noi de la Mare?</i>" <br />
Els grills somiquen damunt del rostoll,<br />
i les aranyes, quan filen, la canten,<br />
i les abelles brunzint sota el sol. <br />
Totes les dones amb fills a la falda, <br />
totes les dones la saben de cor! <br />
Va caminant i baixant la muntanya, <br />
la cançó arriba a la platja i al moll: <br />
"Què li darem an el Noi de la Mare?... " <br />
canta la vela, que empeny el xaloc,<br />
i el card que cruix í l'arjau que grinyola, <br />
i el fum de pipa que engega el patró.<br />
Quan ve Nadal, la cançó del miracle<br />
fa que tremoli l'esquena dels llops.<br />
Fins els qui cremen i roben i maten,<br />
si de menuts l'han sentida algun cop,<br />
la volen dir i se'ls encalla la llengua,<br />
la volen dir i els escanya la por!<br />
<br />
Quan ve Nadal, la cançó del miracle<br />
amb el pessebre de molsa i arboç,<br />
ens fa pensar en unes ganes molt vives,<br />
ens fa pensar en un desig de debò,<br />
de donar coses al Noi de la Mare,<br />
coses que vinguin de dintre del cor,<br />
perquè si és llum i misteri que espanta,<br />
perquè si aguanta la bola del món,<br />
té la carn nua ajaguda a la palla<br />
i té les galtes mullades de plor,<br />
i vol sentir-nos molt més a la vora,<br />
ben acostats al voltant dels pastors,<br />
i vol sentir a la pell les nostres ànimes<br />
com l'alè de la mula i el bou!<br />
<b> Josep Maria de Sagarra</b></td></tr>
</tbody></table></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-62920042662466102862009-12-13T03:22:00.012+01:002010-10-05T04:40:37.150+02:00CONCHITA SUPERVÍA CANTA JOSEP M. DE SAGARRA<span class="letrag">A</span>vui, dia de <b>Santa Llúcia</b>, el dia en què la tradició mana fer el pessebre i engalanar les cases amb motius nadalencs, inaugurem el blog ben engalanat amb els motius nadalencs que el blog lluirà fins passat <b>Reis</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxm8KXlWCJivxqUka56OO5MKl2p1r8-yq0jFCj1gVaMtQDx3S_RpbXDproqcC-YvCmSUJj6at4EnA1fL-2fTnxYlNyDTm2eaLaWU4ZsX_SxDAw27cvVr6Dan4Rx0MeoI7RDuT1INE4eg/s1600-h/Ti%C3%B3+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvxm8KXlWCJivxqUka56OO5MKl2p1r8-yq0jFCj1gVaMtQDx3S_RpbXDproqcC-YvCmSUJj6at4EnA1fL-2fTnxYlNyDTm2eaLaWU4ZsX_SxDAw27cvVr6Dan4Rx0MeoI7RDuT1INE4eg/s320/Ti%C3%B3+001.jpg" vt="true" /></a></div><br />
A tot això s'hi ha d'afegir una molt especial il·lusió, ja que ho hem volgut fer coincidir amb el mateix dia en què es publicaria aquest <i>post</i>, el qual, i d'una manera molt i molt especial i per un motiu que ell ja sap, està dedicat a una gran "<b>Enciclopèdia</b>" de la música que, en lloc de ser de paper, està feta de espècie humana..., i de la de primera qualitat. Els blocaires aficionats a l'òpera saben molt bé que aquesta persona no pot ser una altra que en <b>Colbran</b>.<br />
<br />
Amic <b>Colbran</b>: Quan vaig llegir l'article sobre el qual versa aquest <i>post</i>, immediatament vaig pensar que era un article que et resultaria interessant, ja que és la visió que, d'una de les millors veus líricas catalanes de tota la història, en té una de les plomes més exquisides de les nostres lletres, i està escrit en la mateixa època en què aquella cantant barcelonina triomfava a tots els grans teatres d'òpera del món.<br />
<br />
Es tracta de <b>Conchita Supervía</b> i de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, i perquè no quedi tot només en la lletra, t'he fet el “yutub” que hi ha aquí sota, on <b>Conchita Supervia</b> canta, segons la preciosa versió musical que en va fer <b>Eduard Toldrà</b>, el poema de <b>Josep Maria de Sagarra</b> titulat <b><i>Romanç de Santa Llúcia</i></b>, un poema datat el <b>desembre de 1915</b> i publicat dins el llibre <b><i>Cançons d'abril i de novembre</i></b>.<br />
<br />
Les fotografies són de l'<b>Anna Maria</b>. Va ser ella qui va tenir la idea d'anar a l'església de <b>Betlem</b>, a la Rambla de <b>Barcelona</b>, a fotografiar la fantàstica <b>Exposició de pessebres</b> que hi fan cada any durant aquestes dades.<br />
<br />
Desitgem que tot plegat t'agradi, <b>Colbran</b>!<br />
<br />
<br />
<center><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lFNlBL2oxng&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/lFNlBL2oxng&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></center><br />
<br />
<div style="text-align: center;">* * *</div>En un interessantíssim recull dels articles que entre els anys <b>1929</b> i <b>1935</b> va escriure per a la revista quinzenal <b><i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mirador_%28revista%29">Mirador</a></i></b> el polifacètic escriptor barceloní <b>Josep Maria de Sagarra</b>, un recull que l'<b>Editorial Vergara</b> va publicar en dos volums amb el títol de <b><i>L'aperitiu</i></b> -el mateix títol de la secció que <b>Sagarra</b> duia a <b>Mirador</b>- hi ha un article publicat el <b>26 de febrer de 1931</b>, un article dedicat a la mezzosoprano catalana <b>Concepció Supervia i Pascual</b> (Barcelona 1895 – Londres 1936), coneguda artísticament amb el nom de <b>Conchita Supervía</b>.<br />
<br />
<b>Sagarra</b> iniciava aquell article fent una mena de panegíric del nom artístic de la cantant amb tot allò que aquest nom li suggereix <span style="color: purple;"><span style="color: black;">“</span></span><span style="color: #990000;">... </span><span style="color: #674ea7;">perquè Conchita -escriu- és de les poques paraules que tenen un gust i un picant especial. Conchita fa pensar en un port ultramarí de l'any 1824, amb negres lluents com una capsa de llumins, i amb ex-presidiaris espanyols que es dedicaven a ensinistrar gossos i a ensenyar a cantar l'Himne de Riego a unes cotorres apoplèctiques pintades amb l'</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anilina"><span style="color: #3d85c6;"><b>anilina</b></span></a><span style="color: black;"> <span style="color: #674ea7;">més fabulosa i més permanent. Conchita fa pensar en un segle XIX aventurer i sensual, pintat de sucre, de palmeres, d'insurrectes i de cotilles de senyora</span>”.</span><br />
<br />
Crida l'atenció que en aquest article <b>Sagarra</b> utilitzi el terme <i><b>vedette</b></i> per referir-se a la cantant: “<span style="color: #674ea7;">... És per això</span> -escriu <b>Sagarra</b>- <span style="color: #674ea7;">que Conchita Supervía, <i>vedette</i> internacional...</span>”, i crida l'atenció perquè el mot <b><i>vedette</i></b> el tenim del tot associat amb la primera actriu, i amb poca roba, d'una revista musical i no pas amb una cantant que, com és en el cas de la <b>Supervía</b>, en termes operístics anomenaríem més aviat com una <b><i>prima donna</i></b>.<br />
<br />
Però és que el terme <b><i>vedette</i></b>, tal i com encara l'escrivia <b>Sagarra</b>, és un terme francès que el català va adoptar posteriorment amb la grafia <b>vedet</b>, i així és com el defineix el <b><i>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: </i></b>“<i>Artista principal d’un espectacle de teatre, de cinema, de varietats, de circ, etc.</i>”. Un mot, aquest de <b>vedet</b>, que ve, com ja s'ha dit, del francès <b><i>vedette</i></b> i que, curiosament, té l'origen en el llenguatge militar, ja que la <b><i>vedette</i></b> ve a ser el que en català en diríem l'<b>avançada</b> (la <b>avanzadilla</b>, en castellà) d'una tropa o d'un exèrcit per controlar els moviments de l'enemic.<br />
<br />
Però, en fi, continuem amb <b>Sagarra</b> i la <b>Supervía</b>:<br />
<br />
Com si li costés deixar d'esplaiar-se amb tot el que li suggereix el nom de <b>Conchita</b>, <b>Sagarra</b> comença a fer una descripció física de la cantant:<br />
<br />
“<span style="color: #674ea7;">Però Conchita Supervía, de Conchita, en té el nas menut i la boca pintada en forma de cor d'una jugada de pòquer. Dic això perquè els asos, quan es juga al pòquer, fan un efecte més viu i més tremolós que en qualsevol altre joc de cartes.<span style="color: black;"> [...]</span> El color de les galtes és el mateix color de les galtes que pintava Fragonard</span>”, i afegeix <b>Sagarra</b> que hi ha poques dones que sàpiguen trobar el punt just d'aquest color, pel que arriba a la conclusió que les que acosegueixen trobar aquest punt just “<span style="color: #674ea7;">... més que a la crema i a les pólvores és degut a una mena d'irradiació especial que els ve dels nervis.</span>”<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIwrjpSIXfqL9PjZVY0j6y7UcLe4nZnJF2sNjmpe3wGmUHsfmwNLx2_yk-e_fD5i_WC-QxoDjUf91ryB83vAbq5egSv4rRyHUDWBRU2EA1q9zmKomqTpHDCh_WVucN7U-vE7YMBWJoPw/s1600-h/Supervia+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Conchita Supervía" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIwrjpSIXfqL9PjZVY0j6y7UcLe4nZnJF2sNjmpe3wGmUHsfmwNLx2_yk-e_fD5i_WC-QxoDjUf91ryB83vAbq5egSv4rRyHUDWBRU2EA1q9zmKomqTpHDCh_WVucN7U-vE7YMBWJoPw/s320/Supervia+01.jpg" vt="true" /></a></div><br />
<b>Sagarra</b> admet ser un llec en matèria musical: “<span style="color: #674ea7;">Estimo de la música allò que em cau a l'orella, i gràcies</span>”, i confessa que el que li agrada més de la <b>Supervía</b> és “<span style="color: #674ea7;">quan diu cançons catalanes i sobretot quan canta coses del port de Nàpols o del port d'Almeria, coses que tenen una alegria esqueixada o una tristesa fisiològica</span>”, i li arriba tant a l'ànima quan la <b>Supervía</b> canta el <b><i>Polo</i></b>, de <b>Manuel de Falla</b>, que assegura que “<span style="color: #674ea7;">El qui no ha sentit aquesta cançó dels llavis de Conchita Supervía no es pot fer càrrec del partit que es pot treure d'una melodia que segurament deu ésser anònima com totes les bones melodies, fins a produir la sensació clínica, inconfessable, però rutilant, d'aquesta cosa tan vulgar que en diuen la tristesa sexual</span>.”<br />
<br />
I ja, per acabar, només diré que si voleu comprovar que el que va escriure <b>Sagarra</b> sobre la <b>Supervía </b>no eren educats afalacs, aquí teniu el <b><i>Polo</i></b>, de <b>Manuel de Falla</b>, cantat per <b>Concepció Supervia i Pascual</b>, coneguda arreu del món amb el nom de <b>Conchita Supervía.</b><br />
<br />
<br />
<center><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sS5KLw62nXQ&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/sS5KLw62nXQ&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></center><br />
<br />
Tots aquells que ho desitgeu teniu a la vostra disposició, escanejat i tot sencer, l'article en què s'ha basat aquest <b><i>post</i></b>, article que amb molt de gust es farà arriba als qui ho demanin a través del correu.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-49989205212153257432009-11-25T02:37:00.019+01:002015-08-08T01:15:41.470+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: CODONYAT, A PROPÒSIT DE "ELS CODONYS TARDORALS"<i><b><span class="letrag">E</span>ls codonys tardorals</b></i> és el poema que duu el número <b>XVI</b> dels divuit que conformen el llibre de poemes <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, de <b>Josep Carner</b>, i el fet que hagi estat precisament aquest el triat perquè sigui el primer de tota la sèrie és, simplement, perquè ara és època de codonys i, per tant, l'època de fer codonyat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuIRMllKoNDGz7fNsnel_RLIpaeCm7ZmSCQ38QayI8ipr2lZ_Y7Lr53_Vo-oObFwGi7vVcG037Vq9KaeHOrp0_9QksFUwMSEWZ61G1lZzc8TC90rFuoHK_YoYKOtBzrOorSK4xqhSrSo/s1600-h/Codonys+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Codonys" border="0" height="327" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuIRMllKoNDGz7fNsnel_RLIpaeCm7ZmSCQ38QayI8ipr2lZ_Y7Lr53_Vo-oObFwGi7vVcG037Vq9KaeHOrp0_9QksFUwMSEWZ61G1lZzc8TC90rFuoHK_YoYKOtBzrOorSK4xqhSrSo/s400/Codonys+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
Però anem a pams: En primer lloc i tal i com ja es va anticipar en el "<b><i>post-pròleg</i></b>", en cada un dels divuit posts dedicats a aquest llibre de <b>Josep Carner</b> es parlarà una mica de cadascun dels divuit poemes, i m'agradaria, a cada lectura que de cadascun d'ells en faci, saber expressar-ne no solament el ritme que li donen les diferents rimes -en el cas d'aquests <i><b>Codonys tardorals</b></i>, les de les quatre quartetes de què està format el poema-, sinó també saber-ne expressar la musicalitat interna assolida amb l'exquisida i minuciosa tria de tots i cadascun dels mots que, com si fossin conscients de saber-se protagonistes d'un poema, semblen bressolar-se, desinhibits, per la brisa de la lluminosa mediterrània.<br />
<br />
Escolteu, si us ve de gust, doncs, aquest poema que també trobareu transcrit sota el reproductor:<br />
<br />
<div align="center"><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/831md7nx3ug318447dqha3upxzf11o6x?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></div><br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 480px; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px; border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<span style="color: black;"><b> Els codonys tardorals</b></span><br />
<br />
<b> Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa, </b><br />
<b> té una blancor molt gerda en tot el cos diví, </b><br />
<b> i corre, embriagada de tanta jovenesa, </b><br />
<b> i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Però ja saps com elles es tornen malgirbades </b><br />
<b> per fills i feines, o perquè no n’han tingut, </b><br />
<b> i amb cara tediosa caminen desmarxades </b><br />
<b> i són codonys, diries, el fruit més boterut.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat, </b><br />
<b> nosaltres rondinem, esgarriant les passes, </b><br />
<b> i flagel·lem el dia amb folles amenaces, </b><br />
<b> saturns a la memòria del goig mal escampat.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Llavores, el codony, que es féu vell en la branca, </b><br />
<b> dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, </b><br />
<b> i si l’amorosim al caliu de la llar </b><br />
<b> i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.</b><br />
<b> Josep Carner</b><br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<div style="text-align: left;">En el diàleg que dins el poema mantenen dos amics queda ben palesa la utilització que <b>Carner</b> fa d'un fruit propi de la <b>tardor</b>, com ho és el <b>codony</b>, per relacionar-lo amb l'etapa tardoral de la vida humana, i ho fa amb la intenció de convidar-nos a reflexionar sobre el pas del temps, un recorregut, aquest, que repercutirà físicament tant en l'home (“<b><i>nosaltres rondinem, esgarriant les passes</i></b>”) com en la dona (“<b><i>amb cara tediosa caminen desmarxades</i></b>”), però si bé, en un princip, l'home esdevindrà taciturn i li costarà acceptar de bon grat l'inexorable pas del temps, serà gràcies a l'aixopluc que dins la llar hi trobarà en la companyia de la dona, la qual, com el codony (“<b><i>que es fa vell en la branca</i></b>”), haurà madurat dins la llar, que acabaran tots dos gaudint de la vellesa fent-se companyia l'un a l'altra.<br />
<br />
Si us plau, per favor, atenció, un moment, ei, ei, ei!!!... Que ningú s'esvaloti, ara, pel que s'acaba de dir: Tal i com s'anirà veient poema a poema, <b>Carner</b> descriu a <b><i>Els fruits saborosos</i></b> situacions del tot quotidianes..., però situacions protagonitzades per una societat acomodada, la societat burgesa de <b>finals del segle XIX</b> i de <b>princips del XX</b> (la primera edició d'<b><i>Els fruits saborosos</i></b> data de <b>1906</b>, quan <b>Josep Carner</b>, nascut el <b>1884</b>, tenia <b>22 anys</b>), una societat burgesa idealitzada pel poeta segons els cànons a què aspirava l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme">ideari noucentista</a>: una societat liberal i culta, però, com és lògic, una societat que duia arrossegant un feixuc llast de conceptes heretats, el quals, a ulls d'ara, ens semblen del tot desfasats i, almenys pel que fa a la lletra, superats.<br />
<br />
No sabria acabar aquest comentari sense fer esment de la preciosa i sonora <b>metàfora</b> del darrer vers de la primera quarteta, on l'autor compara la lleugeresa de moviments de la joveníssima <b>Ligea</b> amb "<i><b>el tany </b></i><i><b>que es gronxa en l’aire del matí</b></i>".<br />
<br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-size: large;"><b>* * *</b></span></div><div style="text-align: left;">I ara deixem ja la lírica i anem a parlar dels <b>codonys</b> des d'un punt de vist molt més terrenal, tot i que us puc ben assegurar que en aquest codonyat que veieu aquí baix hi cantaven els àngels, i dic "hi cantaven" perquè dels dos quilos que en van sortir ja no en queda més que el record.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygxt-ZWML6dJwS8l1ZVOiIcluDPB_gxP0en21swT_79oEIS00Qv8e2e4zqdWoFzgFd96wcn-kFZ5la5Ub1q3pQ67h4upu-3t2n0GVuIqJWTcG4J2bjCisPbDVt0KidtbZlRRMz6O4mv4/s1600-h/Codonyat+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Codonyat" border="0" height="302" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygxt-ZWML6dJwS8l1ZVOiIcluDPB_gxP0en21swT_79oEIS00Qv8e2e4zqdWoFzgFd96wcn-kFZ5la5Ub1q3pQ67h4upu-3t2n0GVuIqJWTcG4J2bjCisPbDVt0KidtbZlRRMz6O4mv4/s400/Codonyat+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: left;"><br />
Per confegir-lo necessitem:</div><br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 270px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 quilos de codonys.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 750 grams (aprox.) de sucre.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> Opcional:</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 1/2 branqueta de canyella.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 1/2 pela de llimona.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<div style="text-align: left;">Posem a escalfar aigua en una olla on ens hi càpiguen els codonys sencers, que tirarem quan l'aigua comenci a bullir. Al cap d'uns 25 minuts, traiem els codonys de l'aigua i, quan siguin freds, els pelem i els tallem a trossos. Els pesem i els hi afegim el mateix pes de sucre.<br />
<br />
Passem la barreja de codonys i de sucre pel <i>pímer</i> i la posem dins una cassola on hi afegirem la branqueta de canyella i la pela de llimona, si és que decidim posar-n'hi. A foc mitjà, i amb una mica (de 20 a 25 minuts) de paciència ho anirem remenant tot sovint perquè no se'ns enganxi.<br />
<br />
Quan tingui la textura desitjada, posarem el codonyat dins un o varis motlles i deixarem que es refredi del tot abans de desmotllar-lo. Els motlles ideals són els de silicona, i el codonyat, a la nevera i ben tapat, es conserva molt de temps (diuen que sis o set mesos), tot i que a casa, dels dos quilos de codonyat que em van sortir amb aquestes proporcions ja no en queda ni una engruna, pel que tinc previst fer-ne un parell de quilos més aquest cap de setmana.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4hEep2aotnYaEQAvcBe_fxcfroD-HfouaKpKzFl-lY2QRGRDkYwAqPsw8RnlfVqmApTFbbzUFZHXTy69HKLxtzQIZ50HmbByg46Vz8hI6DHFgbQj1Ge2IY39SFWqnUAYGkbkeGL-Yj8/s1600-h/Formatge+i+codonyat+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Formatge i codonyat" border="0" height="400" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4hEep2aotnYaEQAvcBe_fxcfroD-HfouaKpKzFl-lY2QRGRDkYwAqPsw8RnlfVqmApTFbbzUFZHXTy69HKLxtzQIZ50HmbByg46Vz8hI6DHFgbQj1Ge2IY39SFWqnUAYGkbkeGL-Yj8/s400/Formatge+i+codonyat+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
Sé que sona a tòpic, però no té res a veure el codonyat fet a casa amb el que normalment es compra al mercat.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-60151662294797041662009-11-20T00:56:00.017+01:002015-08-08T01:21:32.720+02:00LEÓN FELIPE, 20-N<span class="letrag">L</span>a veritat és que, ni que sigui per encapçalar amb quatre mots que podríem anomenar <i><b>de cortesia</b></i> aquest <i>post</i>, fa mitja vergonya escriure el que sigui per precedir el contundent poema de <b>León Felipe</b> <b><i>Ya no hay locos</i></b>, un poema que us proposo rellegir al qui ja el coneixíeu i, als qui no, llegir-lo per primera vegada i, a tots, escoltar-lo si us ve de gust...<br />
<br />
I és que avui és dia <b>20 de novembre</b>, una data que els que estimem la llibertat d'una manera molt especial perquè vam viure molts anys sense ella no oblidarem mai.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkWoJhgjYjruBtBgmsWIORVKm5dlmerFG8iD9SxDpVkejKPfgDePSLF0gJR4ABB9YLIncv6GH8ytotT_cr4SYn7X6IGcPmZgg0J_eetE1IACcT3EcnW1016bFKh22Ixweuo_HFrapOF9s/s1600-h/Le%C3%B3n+Felipe+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="León Felipe" border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkWoJhgjYjruBtBgmsWIORVKm5dlmerFG8iD9SxDpVkejKPfgDePSLF0gJR4ABB9YLIncv6GH8ytotT_cr4SYn7X6IGcPmZgg0J_eetE1IACcT3EcnW1016bFKh22Ixweuo_HFrapOF9s/s320/Le%C3%B3n+Felipe+01.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>León Felipe</b></span></div><br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" cellspacing="0" style="text-align: left; width: 480px; font-size: 80%; color: #006699;font-weight:bold; background:url(http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg); border: 1px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #e2e2e2; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#e2e2e2, direction=125,strength=5);
"><tbody>
<tr><td><br />
<center><span style="font-size: large;"><b>PERO YA NO HAY LOCOS</b></span></center><br />
Ya no hay locos, amigos, ya no hay locos.<br />
Se murió aquel manchego, aquel estrafalario fantasma<br />
del desierto y...<br />
ni en España hay locos. <br />
Todo el mundo está cuerdo, terrible, monstruosamente cuerdo.<br />
Oíd... esto,<br />
historiadores... filósofos... loqueros...<br />
Franco... el sapo iscariote y ladrón en la silla del juez<br />
repartiendo castigos y premios,<br />
en nombre de Cristo, con la efigie de Cristo prendida del pecho,<br />
y el hombre aquí, de pie, firme, erguido, sereno,<br />
con el pulso normal, con la lengua en silencio,<br />
los ojos en sus cuencas y en su lugar los huesos...<br />
El sapo iscariote y ladrón repartiendo castigos y premios...<br />
y yo, callado, aquí, callado, impasible, cuerdo...<br />
¡cuerdo!, sin que se me quiebre el mecanismo del cerebro.<br />
¿Cuándo se pierde el juicio? (yo pregunto, loqueros).<br />
¿Cuándo enloquece el hombre?<br />
¿Cuándo, cuándo es cuando se enuncian los conceptos<br />
absurdos y blasfemos<br />
y se hacen unos gestos sin sentido, monstruosos y obscenos?<br />
¿Cuándo es cuando se dice por ejemplo:<br />
No es verdad. Dios no ha puesto<br />
al hombre aquí, en la Tierra, bajo la luz y la ley del universo;<br />
el hombre es un insecto<br />
que vive en las partes pestilentes y rojas del mono y del camello?<br />
¿Cuándo si no es ahora (yo pregunto, loqueros),<br />
cuándo es cuando se paran los ojos y se quedan abiertos,<br />
inmensamente abiertos,<br />
sin que puedan cerrarlos ni la llama ni el viento?<br />
¿Cuándo es cuando se cambian las funciones del alma<br />
y los resortes del cuerpo<br />
y en vez de llanto no hay más que risa y baba en nuestro gesto?<br />
Si no es ahora, ahora que la justicia vale menos, infinitamente menos<br />
que el orín de los perros;<br />
si no es ahora, ahora que la justicia tiene menos, infinitamente menos<br />
categoría que el estiércol;<br />
si no es ahora... ¿cuándo se pierde el juicio?<br />
Respondedme loqueros,<br />
¿cuándo se quiebra y salta roto en mil pedazos<br />
el mecanismo del cerebro?<br />
<br />
Ya no hay locos, amigos, ya no hay locos. Se murió aquel manchego,<br />
aquel estrafalario fantasma del desierto<br />
y ... ¡Ni en España hay locos! ¡Todo el mundo está cuerdo,<br />
terrible, monstruosamente cuerdo! ...<br />
¡Qué bien marcha el reloj! ¡Qué bien marcha el cerebro!<br />
Este reloj ..., este cerebro, tic-tac, tic-tac, tic-tac, es un reloj<br />
perfecto...<br />
perfecto, ¡perfecto! <br />
<br />
León Felipe<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/fsngzf5ibtslcb6cgun3q6xpa4tec2dy?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
Hi haurà més <b><i>posts</i></b> dedicats a León Felipe, segur!Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com7