Ca l'Assur

Mestre, t'ha tocat un premi al que faràs honor...

2012-05-26T14:22:12.315+02:00

Mestre, t'ha tocat un premi al que faràs honor. Paciència, per aixo i per tot ;-)

http://anchaesmicasa.wordpress.com/2012/05/26/19897/

M'agrada la paraula, jo vaig triar la paraula ...

2012-05-13T19:04:06.518+02:00

M'agrada la paraula, jo vaig triar la paraula Didal. Ha estat una altra iniciativa interessant la del Víctor.

Kalamar: Encara et queden mooooolts anys per ser u...

2012-05-13T14:36:09.693+02:00

Kalamar: Encara et queden mooooolts anys per ser una deliciosa velleta a qui el seu marit li agradarà encara dir-li que ha estat feliç estimant-la. L'important -ara- es que cap dels dos us esteu mai de dir-vos-ho cada vegada que ho desitgeu.

Assumpta: Tu continua amb la franquesa de sempre, però tal i com fas sempre, també, sempre oberta. Que no agrada el Carner traductor de Dickens?... Doncs no agrada i ja està, però de ben segur que en l'extensíssima obra de Carner hi pots entrar i remenar tant com vulguis perquè és també segur que hi trobaràs moltíssimes coses que t'agradaran.

I pel que fa al pastís, ja veus que més senzill no pot ser, eh?: I sense haver de pujar les clares a punt de neu! :))

José Luis: Encertes plenament, segons el meu parer, amb la comparació del plany d'Alidé amb el parlar neguitós d'una criatura quan vol deixar anar tot el que duu al pap, i és que a mi em fa el mateix efecte que el que tu apuntes, tot i que em va semblar (no sé si dir-ne "prudent") no dir-ho ja que potser -que ja passa, a vegades- els lectors hi veiem "missatges" on els autors no han volgut anar més lluny que escriure el que han escrit i prou.

Estic molt content que t'hagi agradat tant el poema, i a veure si un dia em dónes la sorpresa i publiques el pastís, eh? :))

Una paraula molt ben triada i que escau perfectame...

2012-05-12T10:13:51.962+02:00

Una paraula molt ben triada i que escau perfectament en la diversitat d'olors que percevem quan entrem en aquest lloc.

Enric; -Assur- La mare feia versos per a tot i per...

2012-05-10T13:00:31.837+02:00

Enric; -Assur- La mare feia versos per a tot i per a tothom...

Una paraula molt subtil, una explicació amb el teu...

2012-05-10T12:07:26.438+02:00

Una paraula molt subtil, una explicació amb el teu habitual tarannà (aquesta darrera paraula ve una mica forçada; es la que hauria apadrinat jo)

M'agraden aquestes paraules tan catalanes, tan...

2012-05-10T10:48:13.976+02:00

M'agraden aquestes paraules tan catalanes, tan nostres... i que, a més, ens porten un record tan bonic com és el teu cas...
No les hem de deixar perdre :-))

Ara ja sé d'on et ve la vena d'amor per la llengua i la cultura!! ;-)

Em sume als comentaris precedents... La flaire de ...

2012-05-10T10:27:02.669+02:00

Em sume als comentaris precedents... La flaire de pomes, que humanitza el lloc de treball, la flaire de pa acabat de coure. La flaire d'un post que ens duu a escenes precioses. Gràcies.

Quin apunt tan dolç i entranyable. Una imatge bell...

2012-05-10T07:25:52.009+02:00

Quin apunt tan dolç i entranyable. Una imatge bellíssima.
Salutacions

No en podia ser un altra, la flaire dels fogons, l...

2012-05-09T23:22:33.086+02:00

No en podia ser un altra, la flaire dels fogons, la flaire de la bonhomia, la flaire de l'escriptura, la flaire de la paraula, la flaire d'un mestre, la flaire d'un amic.
Perfecte!

Preciós el poema, Assur, i no cal rellegir-lo. Ide...

2012-05-04T17:00:41.845+02:00

Preciós el poema, Assur, i no cal rellegir-lo. Ideal per negats per la poesia com jo. Em sembla que aquesta “i” repetida, es fonamental també perquè fa parlar a l’avia com un nen petit neguitós, es maquíssim. He vist al diccionari que “péixer” (paraula que vaig conèixer per allò del “donar peixet”) no implica necessariament ficar l’aliment a la boca, però potser sí que aquí vol dir això: “I no et sabria péixer com en el temps florit”, que bonic. De les pomes, ja et diré si mai hi arribo.

Ai... porto tres començaments de comentari i cap e...

2012-05-04T00:54:11.291+02:00

Ai... porto tres començaments de comentari i cap em sembla bo! ;-)

És que m'ha agradat tant aquest post! Quin poema tan maco!... Jo no el coneixia... Ja vaig comentar una vegada (perdó!!) que jo li tinc una mica de por a en Carner, pobre... però és que sempre tinc la sensació que no l'entendré i suposo que per això m'estic perdent unes magnífiques traduccions de Dickens...

Però així, explicat com tu ho has fet, poc a poc, l'he pogut entendre una mica, llegir-lo i, finalment, escoltar-lo en la teva veu! :-))

I què dir del pastís!! Quina pinta tan deliciosa... m'encanten les ametlles! Crec que jo el sabria fer... no porta clares muntades!! :-DD

Res de rellegir: escoltar-te i reescoltar-te que e...

2012-05-02T20:30:34.285+02:00

Res de rellegir: escoltar-te i reescoltar-te que encara se sent més la musicalitat i la tendres d'aquest preciós poema,
gràcies Assur,
voldria que el meu home de vellet em digués això i moriria feliç

El més trist de tot plegat, amic Titus, és que de ...

2012-05-01T12:02:24.355+02:00

El més trist de tot plegat, amic Titus, és que de drames actuals comparables amb els de la “Medusa” són notícies als mitjans de comunicació que formen part de la quotidianitat i, per tant, de la indiferència més absolutes, i el que encara és pitjor: el drama per a molts dels anònims protagonistes continua en terra ferma. Només has de veure el que està succeint, per exemple, al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona, on li neguen l'entrada al Síndic de Greuges de Catalunya, o en el de Sapadors, de València. En fi...

No saps com em satisfà que hagis trobat interessant l'apunt, i celebro de tot cor que t'hagi agradat. Moltes gràcies!

Benvolgut amic Joaquim: És un plaer, i dels grossos, llegir tot el que em dius referent a aquest apunt que, com tots els altres, saps que intento treballar no només amb cura, sinó també amb tot el sentiment que em va fer decidir treballar-lo, així com també que provoqui reflexions com la que fas al final del teu comentari. És una gran satisfacció saber que a Ca l'Assur hi entren persones amb la sensibilitat i la qualitat humana com la que tu desprens.

Benvolguda kalamar: Malgrat que la pronuncia del teu nom (kalamà) rimi amb el cognom de Delacroix (Delacruà), vinc observant que aquest pintor francès no és allò que se'n diu sant de la teva devoció, oi? :))

A part la petita broma, moltíssimes gràcies per la felicitació, que venint d'algú bona coneixedora del món de les Arts com ho ets tu, és un motiu de gran satisfacció.

José Luis: Vull agrair-te, també des d'aquí, l'enllaç a aquest apunt des del teu blog, una prova més de la sinceritat que sempre destil·len els teus mots, que no per amables deixen de ser francs.

I pel que fa a denominar “apunt” a segons quines entrades, cert és que potser no reflecteixi bé el que en realitat són, però com que també és ben cert que l'hàbit no fa el monjo, tant li fa com se l'anomeni, ja que penso que l'important, per a mi, és aprendre amb aquestes entrades i copsar que no només per a mi tenen interès.

Una aBARÇAda!

'Casa Inhòspita': celebrant l'any Dick...

2012-04-27T22:37:44.816+02:00

'Casa Inhòspita': celebrant l'any Dickens fascicle a fascicle

VilaWeb ofereix cada setmana la traducció inèdita de Josep Tebé de Bleak House de Charles Dickens.

Aquí podeu trobar el primer lliurament
http://www.vilaweb.cat/noticia/4004442/20120423/casa-inhospita-celebrant-lany-dickens-fascicle-fascicle.html

Twitter @casa_inhospita
Facebook: http://www.facebook.com/casainhospita

Bona lectura,

Cristian.

Interesantíssim, un luxe dels que em fa seguir reb...

2012-04-14T11:15:57.672+02:00

Interesantíssim, un luxe dels que em fa seguir rebutjant la paraula "apunt". Un bon gust i una feinada que qualsevol que arribi aquí t’agrairà.

M'he deixat el teu apunt per aquesta tarda per...

2012-04-13T20:18:36.165+02:00

M'he deixat el teu apunt per aquesta tarda per assaborir-lo lentament. Quina història tan dramàtica i quina pintura tan extraordinària. Fa de mal dir però el rai de Gericault no es pot comparar als naufragis una mica mediocres que vam veure de l'amic Delacroix. Ens has fet observar amb cura els detalls i els nombrosos esbossos, que he gaudit moltíssim.
Felicitats, Assur!

Aquest matí quan he rebut l’avís d'un nou apun...

2012-04-13T13:10:32.384+02:00

Aquest matí quan he rebut l’avís d'un nou apunt a Ca l'Assur me'n he alegrat doblement.
Primer en veure que havies tornat a publicar, cosa que sempre és un goig, i en segon lloc en llegir-lo, ja que com era de preveure, l’extraordinària narrativa del dramàtic relat i la manera com ho descrius, el fa alhora que interessant un al•legat contra el pitjor de la condició humana. Que tot plegat ho acompanyis amb detall precís, gràcies al dramàtic quadre de Géricault i els seus corresponents apunts, acaba per arrodonir un altre apunt esplèndid.
Hauré de tornar a llegir-lo en deteniment. La condició humana no té límits, sobretot quan es tracta de mostrar els aspectes més vils. Malauradament quan és al contrari i ens surt el millor del que som capaços, acostumem a no donar-li la importància que es mereix.

Aquest és un quadre que sempre m'ha impression...

2012-04-13T12:28:28.547+02:00

Aquest és un quadre que sempre m'ha impressionat (i a quí no?), però, tot i que ja havia sentit alguna cosa de la història de la Medusa, no coneixia tot l'horror que hi havia al darrere, tant que fins i tot dos segles després continua sent indignant. Però més indignant és pensar que encara hi han naufrags que esperen ser rescatats i capitans que es neguen a fer-ho. Com es pot ser tan inhumà?
Moltes gràcies per donar a conèixer tants detalls d'aquesta obra mestra i per fer-ho tan bé.

Efectivament, maac: La finalitat inicial dels que ...

2012-03-28T14:27:12.128+02:00

Efectivament, maac: La finalitat inicial dels que podríem anomenar ja com a retratistes era la de reflectir la realitat, tot i que, segurament i moltes vegades, amb una mica de “sabó” per intentar complaure el protagonista, i que el retrat fins i tot podrà arribar a esdevenir una imatge més o menys allunyada de la realitat sense deixar de ser per això un retrat, però ja en el Renaixement l'artista necessita crear: vol anar més lluny de reflectir “només” un rostre o una figura sencera, i és per això que són molts els retrats renaixentistes carregats de detalls i de simbologia. “El matrimoni Arnolfini”, de van Eyck, n'és un exemple claríssim, o, citant un article escrit pel teu paisà Martí Domínguez per a la revista “El Temps”, un article en el qual, després d'explicar les greus dificultats econòmiques que van acompanyar durant tota la vida Dürer (havia arribat a pagar posada retratant els amos de les fondes on hi feia estada!), acaba parlant de l'autoretrat d'aquest que hi ha al Louvre, on el genial pintor de Nüremberg apareix amb un card a la mà.

Diu Martí Domínguez:

“El card és símbol del dolor i de la fatiga, i representa en l'art cristià els sofriments dels màrtirs i de Crist, i, en aquest sentit, Dürer se'ns mostra com un màrtir del seu destí amb un card panical que resulta extraordinàriament real, amb unes punxes com espases.”

Reflexions com aquesta de Martí Domínguez crec que són les que ens fan veure que, sense deixar ni molt menys d'obviar-la, la tècnica és una eina que està al servei dels veritables artistes.

Bueno, yo creo que antes de las vanguardias artíst...

2012-03-23T21:14:01.915+01:00

Bueno, yo creo que antes de las vanguardias artísticas el retrato intentó plasmar la realidad, a veces psicológica, o también psicológica, pero la realidad, y después con la llegada de las vanguardias es cuando adquiere una nueva dimensión convirtiéndose en una pura imagen, en una representación de la realidad, a veces inexacta. Esto da para mucho más, pero más o menos eso es lo que yo pienso.

José Luis: Consti que això dels nibelungs, sigui a...

2012-03-21T11:02:19.804+01:00

José Luis: Consti que això dels nibelungs, sigui amb bledes o amb mongetes tendres, ho has dit tu, eh?, perquè jo no havia donat cap pista..., ni tampoc dic que la paraula nibelung ho sigui, una pista..., que en aquest món d'Internet s'acaba sabent tot i s'ha d'anar amb peus de plom. ;)

José Luis: Recordava perfectament que tant tu com ...

2012-03-21T10:59:40.061+01:00

José Luis: Recordava perfectament que tant tu com en Fede i a propòsit de l'apunt que vaig dedicar al “Davallament” de Van der Weyden, vau coincidir en comentar com us havia frapat l'esguard del papa Innocenci X, i et confessaré que mentre anava confegint el fragment de l'apunt que parla d'ell pensava en vosaltres dos.

No saps la il·lusió que m'ha fet quan has dit que havies anat a veure el “Davallament” al Prado i que l'haguessis pogut contemplar amb tota tranquil·litat tal i com es mereix aquesta obra mestra!

Veus, en canvi?: No coincidim quan parles de Pla i dius que les pàgines paisatgístiques et cansen, ja que a mi em passa tot al contrari. Un dels llibres que més m'agraden de Pla és “Cadaqués”, perquè hi abunden molt les descripcions de paisatge, un paisatge que, es nota de lluny estant, el tenia enamorat.

“Goita”, com dirien a Girona, com, amb quatre delicades pinzellades, descriu al llibre “Cadaqués” la llum sobre un oliverar:

“L’aire i la llum viuen entre la cal·ligrafia precisa de les branques. Sota la seva fronda ingràvida i lleugera, la llum s’atura amb lenta i suau morbidesa: a l’estiu, era una lluna daurada; al setembre, d’un blau netíssim; ara, amb l’aire fresc, el blau es dilueix en un verd prim, que és com un blau tocat de fatiga.”

Titus: Mestres, metges i la resta del funcionariat ja esteu ben apanyats, ja, amb tota aquesta flora peppero-convergent!, i ho dic amb coneixement de causa perquè l'Anna Maria treballa a Justícia i estan que trinen.

Els del tripartit no van fer res, absolutament res per agilitar-ne el funcionament, i es preveuen moltes escabetxinades.

Si diumenge l'Arenas té majoria absoluta a Andalusia, que Déu ens agafi confessats o, en el nostre cas, amb moltes misses escoltades: deixem-nos, durant aquests dies que falten, de simfonies, òperes, concerts per a volins, falutes, etc., i escoltem misses amb força devoció; què et sembla, per començar, la de en si menor de Bach... :))

Assur, la manca de recursos ve donada per les cara...

2012-03-18T11:10:48.159+01:00

Assur, la manca de recursos ve donada per les característiques especials del centre. La seguretat de que no anem a millorar, al menys en un temps, sí que ve donada per les retallades. Si ens quedem com estem, ja estarem millor que la majoria de centres.

Segons la teva interessant hipòtesi, i tenint pres...

2012-03-17T09:50:03.687+01:00

Segons la teva interessant hipòtesi, i tenint present que tot el que agrada, o engreixa o es pecat, els nibelungs amb bledes et baixarien molt el colesterol. Però potser moriries directament de fàstic.

He de dir que les patates amb bledes son el meu exemple predilecte de plat que, si es de molt bona qualitat i ben fet es boníssim (i no em cansa) i si no es així, es per llençar-lo. Potser amb certes musiques passa el mateix.