ALS LECTORS

4 de juliol del 2011

Bernini. Columnata de la Plaça de Sant Pere
Tots els que teniu un blog sou conscients que hi ha lectors que el segueixen -alguns fins i tot amb fidelitat-, però que, per les raons que siguin, no us hi han enviat mai cap comentari, la qual cosa i sota el meu punt de vista és tan respectable i personal que ni tan sols mereixia haver-ho comentat, però si ho acabo de fer és perquè no he trobat una altra manera d'iniciar aquest apunt, que vol ser una mena de prefaci a tres apunts que tinc pràcticament enllestits per publicar-los, d'un a un i després d'aquest “apunt-preàmbul”, de manera que formin una unitat.

I és que resulta que una bona amiga i companya de la feina, la Isabel Barreda, que és una d'aquestes persones "anònimes", com, per cert, també ho són altres companys i bons amics d'on treballo, als quals, si em perdoneu un momentet, els estiro les orelles:

(Hola, "Pita", "Miki", Vítoooor", "Sebas", "Xiquet"... Ja sé que em llegiu, ja, encara que mai m'envieu cap comentari!)

Bé, continuo: La Isabel, com que sap que m'agraden els punts de llibre, quan va a algun lloc i en veu algun que creu que em farà il·lusió de tenir, sempre té el detall de comprar-lo per regalar-me'l quan torna del viatge.

El passat llarg cap de setmana -el de la Pasqua de Pentacosta- la Isabel, l'amiga de qui parlo, va anar a Roma perquè el seu marit és un dels integrants del Cor del Centre Moral i Cultural del Poblenou, una magnífica coral del tot amateur que va ser convidada a cantar a la basílica de Santa Maria la Maggiore d'aquella ciutat i, com és lògic, van aprofitar el viatge per fer turisme -ella fins i tot quan la coral assajava- per la capital italiana.

El dia que vaig tornar a entrar a treballar passat aquell cap de setmana de Pasqua que abans esmentava, em vaig trobar sobre la taula un calendari del 2012 format per dotze punts de llibre il·lustrats, cada un d'ells, amb imatges de diferents obres del genial artista del barroc italià Gian Lorenzo Bernini.

Òndia, Isabel: Moltíssimes gràcies! -li vaig dir, agraït, mentre m'anava mirant els dotze punts de llibre que formaven aquell calendari tan especial, i va ser quan vaig arribar al mes de luglio, que encara que no sé italià vaig imaginar-me de seguida que volia dir “juliol”, que em vaig aturar per dir-li:- Ah, mira: el "David"!... Com m'arriba a agradar aquesta escultura de Bernini!... I mira si m'agrada que fins i tot li vaig dedicar un apunt a la “Samfaina” que...

... Però abans que jo continués parlant, em va mirar amb aquell somriure murri que gasta per dir-me:

I per què et creus que vaig anar a la Galleria Borghese?...

Em va fer tanta, però tanta il·lusió que algú, en aquest cas aquesta amiga, hagués tingut en compte que si algun dia anava a Roma aniria a veure el David de Bernini perquè jo n'havia fet un apunt -i d'això ja en feia dos anys!

Vista de la façana de la Galleria Borghese

Mentre ella va anar explicant-me les sensacions que va sentir davant el David i, està clar, davant El rapte de Prosèrpina, i davant l'Apol·lo i Dafne, dos grups escultòrics del mateix Bernini que també hi ha exposats a la Borghese, se'm va ocórrer tot d'una que, amb unes quantes modificacions, podria recuperar en aquest blog aquell apunt que a la Samfaina d'Arts vaig dedicar al David, i preparar-ne dos més dedicats a les altres dues magnífiques escultures citades de Bernini perquè quedés com una unitat dins d'aquest blog.

Així, doncs, dit i fet: Deixaré un parell o tres de dies aquest “apunt-preàmbul” i publicaré, amb uns petits canvis, el que vaig dedicar al David a la Samfaina, així com uns altres dos apunts dedicats a l'Apol·lo i Dafne i a El rapte de Prosèrpina, els quals ja tinc pràcticament enllestits, amb la il·lusió que resultin prou interessants perquè, quan els publiqui, si algú que se'ls llegeix fa algun dia una escapadeta a Roma, tingui en compte una visita a la Galleria Borghese per admirar, entre d'altres meravelles artístiques que hi ha en aquest esplèndid palau-museu romà, aquestes tres obres mestres de l'escultura barroca italiana.

8 comentaris:

Francesc ha dit...

Quina sort tenir amics i amigues com els que esmentes. Com sempre, tots els teus escrits SÓN MOLT BENVINGUTS!!! Salutacions

Assumpta ha dit...

Ja espero els tres apunts!!! :-))

A mi també m'agraden molt els punts de llibre, fins i tot en faig, de dibuixats, brodats, cosits... clar que els meus estan a anys llum d'aquests que t'han regalat (quin detall tan maco!!)

Q ha dit...

Quan anàrem a Roma, tot i haver fet reserva, no poguérem entrar a la Galleria Borghese. Amb els posts que publicaràs sobre aquestes obres, de segur que comencem a fer plans per tornar-hi.
Fa molt de goig quan algú que no deixa mai cap comentari et demostra, d'alguna manera,a que li interessa allò que fas. En el cas del teu bloc, sempre.
Besets

josep ha dit...

Enric,
En el darrer viatge a Roma, se'ns va tirar el temps a sobre, i la Galleria Borghese es una de les coses que ens ha quedat pendent per a la propera visita.
Espero amb interès els posts sobre Bernini, un artista genial sense el qual la imatge de Roma seria molt diferent. L'empremta que va deixar en places, fonts i decoració d'esglésies es extraordinària i única. Es sens dubte, un dels atractius de la capital del Lazio.
Una abraçada

paco ha dit...

Hola Enric, jó soc un dels que en visiten próu a menut i moltes vegades no en dexe cap comentari, he confesat el méu pecat,.......salutaçións paco

Joaquim ha dit...

És ben curiós Enric, comentava al Cafè de Nit no fa gaires dies, arran dels magnífics apunts que els cafeters noctàmbuls han dedicat a Roma, que els mancava dir alguna cosa d'un dels racons que més m'agraden de la ciutat i vas tu i el treus a relluir.
En Josep ja t'acaba de dir que s'ho han deixat per la propera visita i fan bé, a Roma si ha de tornar de tant en tant.

Espero amb ànsia tornar a gaudir dels apunts ja publicats a aquella samfaina de saborosos records.

Josep ha dit...

Hola Enric. Jo sóc un d'aquests que de vegades, només de vegades, passa per un bloc, el llegeix amb interès i després no contesta. Confesso que alguna vegada és perquè no se contestar, ja sigui perquè és una poesia o per ser un article que no se que puc dir. En això del punt del llibre, jo pensava que havia poca afició, però segons sembla hi ha molta gent. Una gran amiga meva,-és bibliotecària-és una d'elles. En el Centre Moral del Poble Nou, a mi em van batejar allà, on des de fa molts anys està ubicat, carrer de Pujades perquè l'església de Santa Maria del Taulat estava en obres o alguna cosa semblant.
salutacions.

Assur ha dit...

Francesc: Tot i el descontrol que sempre porto, puc vantar-me de tenir bons amics, com no et càpiga cap dubte que us sento a l'Oreto i a tu.

Assumpta: Espero que t'agradin tots tres apunts i també que si un dia vas a Roma vagis a veure aquestes tres magnífiques obres d'Art (així, en majúscula), ja que són d'aquelles peces que no passen desapercebudes com els passa a moltes altres peces que també hi ha als museus.

I sí, ja vaig veure que ets una “manetes”, tot i que diguis que els teus punts de llibre estan a anys llum dels que em va regalar la meva amiga. El que tenen de bonic aquestes coses, més que no pas el valor monetari, és el detall. Un està tan content quan veu alguna cosa que segurament li farà il·lusió a un altre, que no dubta en comprar-ho per poder-li regalar!

Una abraçada!

Queti: Tot i haver fet la reserva, no hi vau poder entrar?... Quina ràbia, no?, però Roma sempre té alguna excusa per tornar-hi, i la d'anar a la Borghese n'és una de molt convincent.

I pel que dius dels lectors anònims, sí que en fa, sí, d'il·lusió, quan “surten de l'anonimat” i veus que el teu treball ha valgut la pena. Al cap i a la fi, la finalitat bàsica dels blogglers és la de compartir experiències i coneixements.

Moltes gràcies per la consideració i estima que tens pels meus escrits.

Josep: Efectivament, Roma no seria la mateixa sense Bernini, ja que la seva empremta la veus per tot arreu i hi ha obres d'ell, com diria l'amic Joaquim, que són d'autèntic reclinatori. Jo, de moment, només parlaré d'aquestes tres escultures, però no descarto, més endavant, parlar d'altres obres seves que són autèntiques joies una per una, encara que, parlant de la Borghese, hi ha també altres meravelles que no són d'ell, però que bé val la pena anar a admirar-les.

Paco: Moltes gràcies per la teva fidelitat, i pots ben creure'm que no sóc dels que passa llista de qui envia o no comentaris. L'important és que passin coses com la que explico que em va passar amb aquesta amiga meva.

Una abraçada!

Joaquim: Sí; ja vagi llegir el teu comentari al blog dels “noctàmbuls”, i em va fer gràcia la casualitat, així com també em va fer gràcia veure que tenies com a il·lustració als esdeveniments musicals, i ara al darrer apunt dedicat a la “Daphne” d'Strauss, el preciós grup escultòric de Bernini “Apol·lo i Dafne”, del qual en parlaré en el proper apunt (vull dir després del “David”), i pel que fa als apunt de la “Samfaina”, ja vaig dir que n'aniria recuperant alguns dels que vaig escriure per aquell blog perquè em semblen prou interessants i són del tot intemporals.

Josepb: Ja n'hem parlat alguna vegada sobre això dels comentaris, i ens va quedar molt clar que no era cap obligació fer-ne, i pel que fa als punts, jo no em considero col·leccionista, ni molt menys!, però m'agraden i els trobo molt útils sobretot quan llegeixo llibres que no són novel·les per anar marcant pàgines on hi ha algun fragment que penso que potser m'interessarà rellegir, encara que tot i així, com que no m'agrada guixar els llibres, ni que sigui amb llapis, hi tinc punts en algunes novel·les per trobar de seguida fragments que m'han agradat especialment.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL