SANT JORDI: DOS POEMES D'AMOR

23 abril de 2010

Sant Jordi, la Festa de totes les festes de l'any. La gran Festa dels llibres, de les roses, de l'amor... però, sobretot, la gran Festa cívica de tot un poble, el català, perquè hem estat nosaltres mateixos, la gent, els qui l'hem convertit en una gran Festa.

Sant Jordi 2010

Des de Ca l'Assur volem unir-nos a aquesta Festa amb dos poemes d'amor, on aquest sentiment hi és reflectit de dues maneres ben diferents, ja que si bé el poema Ex abundantia cordis, de Xavier Bru de Sala, és un brillant esclat d'incontinguda vitalitat, a l'altre poema, Amor, em plau la teva veu tan fina..., hi trobarem un Miquel Martí i Pol acaronant l'erotisme gairebé amb un xiuxiueig.

BONA DIADA DE SANT JORDI A TOTHOM!



EX ABUNDANTIA CORDIS


M'imagino galop de cavalls,
m'afiguro vol de caderneres,
em projecto encenent les palleres
de masos enclotats a les valls:
em guarneixo amb capells i palloles
i m'endinso al bosc de Folgueroles.


M'incremento poders invisibles;
suo perles, robins i tumbaga;
passo portes tancades, si em vaga
sóc la pell, sóc el fible amb què em fibles;
sóc capaç d'alçar pesos i boles
amb un sol dit; sóc el trau on t'escoles.


Em retrato gegant a les eres
d'un immens casalot irreal,
sóc un llop, un famèlic ullal
i el concert que ara doma les feres;
pujo prest a totes les eroles
i t'hi invoco en gràcils fumeroles.


Dormo al teu pit, borrissol de llana;
sóc el metro que et porta a la feina,
el guerrer que per tu desembeina,
o el cambrer que et demana: -què mana?
Marco el pas, molt ardit, amb les soles
a terra, i al cap tres banderoles.


Cada cop que el teu cos se m'acosta
sento un ferro vermell a la templa:
sóc el monjo que prega al teu temple,
sóc el sol que declina a la posta,
o el pinzell i l'engrut amb què encoles
el meu glavi al teu cos quan t'envoles.


Si m'estimes, seré un estol d'aus,
si m'estimes, gegant a les eres,
si m'estimes, un foc de palleres,
i si no, m'ho imagino i en paus;
de l'amor vull saber beceroles
i els teus ulls n'han de ser les escoles.


Ho pots veure, estic boig, per tu ploro,
si t'arrenco un sospir o un somriure
ja tinc corda i més corda per viure.
I si no, rediré com un lloro:
em guarneixo amb capells i palloles
i m'endinso al bosc de Folgueroles,
em guarneixo amb capells i palloles,
i m'endinso al bosc de Folgueroles...






Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.


Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.


Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura
amb els ulls tan intensament oberts.

17 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi Enric!!! Gràcies per aquest regal d'aquests poemes i moltes gràcies per la rosa virtual!!! :)
Ara toca disfrutar d'aquest gran dia sortint a passejar!!!
Petunets,
Eva.

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Bon Sant Jordi, Enric! Gràcies pels poemes i les roses.

Assumpta ha dit...

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!! :-))

Un post que m'ha agradat molt, no tan sols pels poemes sinó també per la introducció. Les quatre línies i mig de dalt de tot, que resumeixen el nostre sentir :-))

Les roses són precioses i... aquest drac que treu foc i tot m'ha fet riure (al pobre sant Jordi no crec que li hagi fet tanta gràcia jajajaja)

paco ha dit...

enric, que en disfrutis molt de aquest dia del llibre, nó avuí sols si nó totes les dies del any, disfruta de la llectura, el aroma dels roses y de la llibertat........salutaçións paco

Gemma ha dit...

Bon sant Jordi!!!!!!
´´Es veritat que aquesta es la nostra festa, l'hem feta del poble entre tots i crec que per molts es la festa mes sentida de l'any. Per mi, la millor festa amb diferencia!!!!

Sara Maria ha dit...

Gràcies Assur!!! Bona diada!!!

Mercè ha dit...

Feliç Diada de Sant Jordi, Enric! Gràcies per aquests poemes. Espero que hàgiu gaudit d'un molt bon dia. Per mi, és una de les festes més especials i la que enyoro més. ;)
Petons!

josep ha dit...

Enric,
Esperem que hagis passat una bona diada. Has estat venent llibres com cada any?
Gràcies per les dues joies poètiques que ens has deixat.
Una abraçada

Joaquim ha dit...

L'endemà del dia més bonic del any, et desitjo com cada dia de l'any, el millor.

Margarida ha dit...

Gràcies, Enric, per aquestes roses tan boniques amb que ens obsequies, i gràcies per aquests poemes que ens recites. El segon m'ha agradat moltíssim, tant que me'l faria meu.
Una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Que maco que ho fas tot Enric....M´agrada molt visitar-te!!!!
Moltes felicitats a tu i a les teves nenes....:))))

Josepb. ha dit...

Enric; ...quin xiuxiueig sentir aquest poema de Miquel Martí Pol... tant i tant profund.
Feliç diada de Sant Jordi i que aquest xiuxiueig estigui permanent cada dia.

xisca ha dit...

Enric , esper que hagis tingut un bon dia de Sant Jordi !!!! Tens tota la raó , aquesta festa l'heu feta el poble català i és l'enveja de tota la resta de pobles. Moltes gràcies per les roses i també pels poemes, encara que personalment m'agrada molt el segon , en Miquel Martí Pol és una de les meves debilitats.

Gràcies una altra vegada.

Assur ha dit...

Eva: Ja pots començar a imaginar-te que, a partir del Sant Jordi de l'any que ve, algú, petit-petit encara, t'oferirà també una rosa.

Mariàngela: És tot un plaer tenir-te aquí. Moltes gràcies, i a veure si em poso al dia.

Assumpta: Celebro compartir amb tu el sentit que té aquesta Festa, i que t'hagin agradat els poemes, les roses i el drac traient foc fins i tot pels queixals. L'Anna Maria diu que sóc una mica “hortera” perquè em fan tanta gràcia aquestes figures en moviment, però, mira, per exemple, sóc un fanàtic de la música de J.S. Bach, i em posa la pell de gallina sentir cantar en Dyango. Cadascú és com és, oi? :))

Paco: Moltíssimes gràcies pels teus desitjos, que faig meus envers tu, i que la paraula llibertat no sigui mai més una fita. Són precisament en dates com aquestes quan els que n'hem estat mancats durant molts anys ens n'adonem i potser per això en gaudim encara més.

Gemma: Sí, senyora, Sant Jordi és, amb diferència, la millor de totes les festes de l'Any. Només hem de sortir al carrer i immergir-nos entremig de la gent.

Gràcies a tu, Sara Maria, i és un plaer saber-te amiga.

Mercè: Del que dius n'estava ben segur perquè a mi, n'estic segur, em passaria el mateix. Encara recordo, i mira que en fa, d'anys, el Sant Jordi que vaig haver de passar fent “la mili” al Sàhara, on ni tan sols hi vaig veure cap dia de l'any ni una sola rosa. Quan ho has viscut en pròpia pell en tens més consciència de què significa. Una fortíssima abraçada, Mercè!

Josep: Enguany, després de més de vint anys de fer-ho i per tot un seguit de problemes, no vaig poder anar a donar un cop de mà a la llibreria dels meus amics. Ja us telefonaré, però és que vaig molt atabalat darrerament. Celebro que t'hagin agradat els dos poemes.

Ei, nen!: Ja saps que les nostres més que considerables diferències “netrebkomonroeanes” no podran amb el que més ens importa de nosaltres: l'amistat. De tota manera, aquest Assur que porto a dins no para, tu: Eppur si muove! :)) Una abraçada.

Margarida: T'agraeixo molt els teus mots i els celebro. Jo també, i pots ben creure'm que de bona gana, me'l faria meu, el poema de Martí i Pol, però d'éssers com ell en neixen molt de tant en tant, tot i així, hem de donar les gràcies d'haver tingut la sort d'haver-lo tingut entre nosaltres.

Dolors: Moltíssimes gràcies. No saps com m'agrada tot el que sempre em dius!

Josepb: Celebro que t'hagi agradat tant aquest xiuxiueig, i t'agraeixo els bons desitjos.

Xisca: Gràcies pels teus mots. Martí i Pol és una de les debilitats de moltíssima gent, entre les quals també jo m'hi incloc. Res més es pot dir ja d'aquest poema, que estava segur que agradaria a tothom, però deixa'm que reivindiqui també el vital esclat de joia d'un home enamorat que tan bé reflecteix Xavier Bru de Sala en el seu poema, i és que em fa tant de goig sentir, ENCARA, que un home expressi en veu alta, en aquest cas en forma de poema, els seus sentiments amorosos!

Francesc ha dit...

Hi arribe "una mica" tard al teu magnífic post. L'enhorabona. Francesc

Assur ha dit...

La qüestió és arribar-hi, Francesc. Moltes gràcies!

Assumpta ha dit...

I és clar!! ;-)) si aquest dragó és simpatiquíssim!! :-))

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL