SOPA DE PEIX (NOMÉS AMB UN CAP DE BACALLÀ)

2 de març del 2010

Sempre que es parla de plats tradicionals, es va a raure al menjar com a forma de subsistència amanit amb tocs d'enginy per transformar el que en podríem dir "l'alimentació bàsica" en un plaer. Les coques anomenades de recapte en podrien ser un bon i precís exemple, ja que no són altra cosa que una base de pa amb infinitat de possibilitats escampades per sobre que les fan molt més apetitoses que un tros de pa amb fuet.

Sopa de peix

La sopa de peix és, al meu entendre... i gust (sóc home “de cullera”) una de les creacions més encertades del “menjar de subsistència” esdevingut plaer, ja que la base sempre són o bé peixos amb tantes espines que fan de mal menjar, o bé d'aquelles parts del peix (espines i caps) que no es mengen i -i això és important de remarcar- les sopes de peix tenen tants gustos diferents com diferents siguin les espècies de peix que hi posem.

Jo sóc un autèntic fanàtic (sí, sí: fanàtic!) d'una sopa de peix que precisament el peix que hi poso, a més a més de fer un brou exquisit, no em costa ni cinc cèntims, ja que la Rosa, la peixatera a qui normalment sempre li compro, me'l regala perquè, com passa amb els caps de molts peixos (sobretot els de lluç) així com amb les espines, per exemple les del llenguado, que fan, aquestes, per a mi, el millor dels fumets, molta gent no ho aprofita. Estic parlant del cap del que a gran part del Principat anomenem bacallà fresc.

(Permeteu-me que faci aquí un petit parèntesi per, si ho creieu interessant, cliqueu aquí per anar al bloc del Massitet i de la Qui s'ho menja -Olleta de verdures- on en un dels seus posts vam tenir un interessant intercanvi de comentaris referents a la diferent manera que tenim els meridionals i els septentrionals d'anomenar aquest peix.)

Bacallà
Abadejo

Fet aquest parèntesi, i si us sembla, anem a la sopa:

A part del cap del bacallà (no vaig atinar a pesar-lo, però feia ben bé un pam i mig de llarg), vaig fer servir:


Pel brou de verdures:

► Un manat d'herbes pel brou: nap,
      xirivia, pastanagues, api
      (només la penca, ja que les fulles fan
      un brou on hi predomina en excés el
      gust) i porro.

► 1 carbassó mitjanet.
► 1 patata grossa.
► 1 ceba grossa pelada sencera
      i punxada amb un clau d'olor.

► 1 tomàquet gros sencer.
► Una bona branca de julivert.
► 1 fulla de llorer.

Pel sofregit:

► Oli d'oliva.
► Un parell de cebes de Figueres.
► 2 grans d'all.
► 1 cullerada de tomàquet fregit.
► 1 cullerada rasa (de les culleres de tè)
      d'un bon pebre vermell dolç
      (sóc un fan del pimentón amb
      denominació d'origen de La Vera).

► Un bon raig de vi blanc sec
      (un bon xerès sec és perfecte).

Vaig omplir una olla amb aigua mineral i, ja al foc, vaig anar tirant-hi (pelats o nets segons el cas) tots els ingredients per coure un bon brou de verdures, que vaig donar per fet quan el nap ja era cuit.

A mig fer, vaig salar el brou i vaig començar a preparar el sofregit tot pelant i tallant en làmines els grans d'all i, a la juliana ben fina, les cebes, que vaig sofregir en una paella amb oli d'oliva i amb el foc ben suau.

Quan la ceba, al cap d'un bona estona, ja estava transparent, vaig salar-la i, després d'apujar al màxim el foc, vaig tirar-hi un bon raig de xerès sec.

Un cop l'alcohol del vi es va haver evaporat, vaig abaixar el foc; vaig tirar a la paella la cullerada de tomàquet fregit i, després d'integrar-lo amb la ceba i l'all, hi vaig tirar el pebre vermell.

Unes quantes remenades perquè el pebre vermell no es cremés, i el sofregit ja estava al punt.

Després de comprovar que el brou ja estava també al punt, vaig retirar tots els ingredients i en aquest líquid hi vaig abocar el cap del bacallà i el sofregit.

Vaig apujar el foc al màxim i, tot just la sopa va començar a bullir, vaig anar abaixant-lo desescumant la sopa fins que va fer xup-xup (així la vaig deixar uns vint-i-cinc minuts). Cinc minuts abans, però, hi vaig abocar una mica (la mida, si fa o no fa d'una cullerada de tè) d'absenta.

Vaig treure de seguida el cap del bacallà perquè es refredés i vaig passar la sopa a través del colador xinès.

Ja tenia la sopa de peix feta, i quan vaig comprovar que el cap del bacallà ja no cremava vaig anar traient-li tota la carn (EXCELSA) de les ganyes.

A mi, particularment, m'agrada molt la sopa de peix amb quatre grans d'arròs i la mica de carn que hi pugui haver a les ganyes del peix amb què, en aquest cas, ha estat feta... I res més.

13 comentaris:

MaryLou ha dit...

Segur que era boníssima!!! la sopa de peix m'encanta, amb qualsevol peix.
Petonets

paco ha dit...

hola enric, has demos-trat que a vegades de un product sensil, es fá un plat fabulós, feliçitaçións per aquesta elabora-ció.......paco

Gemma ha dit...

Sopes com aquestes tenen totes les virtuts: baratetes, escalfen ara que fa fred, senzilles d'ingredients i queden boníssimes!!!! Amb l'arròs que dius o també amb fideuets segur que agraden a tothom.

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Enric!!!
Aquesta sopa només amb cap de bacallà ??? ni han moltes més de coses, eh!!!!
Com tu molt be dius , les sopes queda'n boní-simes amb les sobres que no volen els altres...
Jo soc pesada , però sempre explico el mateix .....a la botiga , et diuen ...posam un lluç ..però no vull el cap, ara posam una bruixa a filets ...però no vull les espines....i així , fins que al final et diuen : ara posam peix per fer sopa o fumet....i és llavors quan les vull matar i les renyo....No tothom ho fa , però encara hi ha molta gent que les espines i caps no entenen que amb tot això poden fer ....doncs una sopa boní-sima com la teva...
En el meu bloc , hi tinc el bacallà , per si el voleu veure de veritat.......Jo també vaig parlar del bacallà fresc...
Una abraçada , Enric.

Assumpta ha dit...

Mare meva del meu cor!! Això havia d'estar DELICIÓS!! I a aquestes hores, amb la gana ja feta, en menjaria un bon plat!! :-))

La cuina vermella ha dit...

Nosaltres som uns afortunats perquè hem tastat aquesta meravella culinària!!! Enric, tens unes mans d'or, tot el que cuines ho brodes.. ens haguessis hagut de veure al cap de tres dies de venir a casa teva cruspint-nos aquell calamars farcit... encara era més bo. Que afortunats som de tenir-te!!! Moooolts petons i fins ben aviat, que tenim un dinaret pendent, eh?

pfp ha dit...

Enric, ya se que vamos a comer el sábado, ah, y no veas como huele esta noche mi casa a coca de llardons, de maravilla, además,tengo que ir gastándolos,¡¡¡ medio kilo¡¡¡ se dice pronto no se si poner un tenderete de cocas en la esquina de casa¡¡¡

un abrazo

Margarida ha dit...

Veig que també saps aprofitar molt bé els caps dels peixos! Precisament de caps i d'espines parlo a la meva última recepta.
A mi la sopa de peix m'agrada més amb fideus de cabell d'àngel, perquè està cuita de seguida. L'arròs triga tant a coure que gastes molt de caldo. I també sóc de les que treuen tota la molla que es pot dels caps (sobretot les galtes!)
Quan tinc uns quants caps i faig una sopeta dic "Avui, aquest plat és gratis". I tots riuen. Deuen pensar que no sé el que em dic...
Una abraçada!

Assur ha dit...

Oi que sí, MaryLou?... TOTES les sopes de peix, depenent del tipus de peix que facis servir, tenen el seu què, i són molt nutrients i gens embafadores. Sóc molt, molt soper (amb la Mafalda no ens entendríem gens en aquest aspecte): dóna'm la sopa que vulguis, però, això sí: tinc una debilitat per les sopes de peix..., i per la de ceba!

Paco: És el que deia al començament del “post”: alimentar-se no vol dir aburrir-se, i d'aquí l'enginy de les classes més desfavorides per fer, fins i tot de les sobres, autèntiques exquisideses, i aquesta sopa n'és ben bé una prova.

Ai, Gemma!... No pas a tothom, a casa, agrada la sopa de peix: L'Anna Maria mateix sé que se la menja perquè sap que a mi m'agrada molt, però ella és més de l'escudella, tot i que no és massa “sopera”, i a cap dels meus dos fills els agrada tampoc, i tot i que no sóc massa aficionat a la pasta, amb fideuets també m'agrada, també! ;)

Dolors: I tant que en aquesta sopa, de peix, només hi havia el cap d'un bacallà fresc, t'ho ben juro! Ara bé: era un senyor cap, eh?... I sí, jo també ho veig quan vaig a plaça que hi ha molta gent que rebutja espines i caps. A l'estiu passat, la peixatera a qui li compro em va obsequiar amb els caps de dos quilos de gambes que una clienta li va comprar i li va dir que els hi traiés: En vaig fer festa major!!!

Assumpta: Veig que, a part de l'Espriu i de Chopin, coincidim, també, amb la sopa de peix, de la qual cosa me n'alegro, també, moltíssim. ;)

Parella: Que els “vermells” volgueu donar testimoni que el que he explicat sobre aquesta sopa és veritat, m'omple de satisfacció i (ara que ningú ens escolta) d'una mica d'orgull també... I que quan us vaig dir de tot cor si volíeu el calamar farcit que va sobrar i em vau dir que sí, el meu orgull va arribat a cotes altíssimes!!!

Sí, sí: tenim pendent el “dinaret”, i tant que me'n recordo!!!

Pilar: De debò que encara ric imaginant el teu marit al mercat de La Concepció demanant un quilo (!!!) de llardons! :))) I, pel que fa a quantitat de coques que hauràs de fer, potser que t'ho pensis i les vens, eh?... Ves a saber si no faràs la primera pela! (Estos catalanes...) :))

Mira, mira: Ja m'imagino la teva paradeta a Madrid amb aquest rètol: “Cocas de `lardones´ Pilar. Proveedores de La Zarzuela”. T'ho imagines?...

Si fas la sopa dissabte ja em diràs el què, eh?

Margarida: Vaig molt de bòlit i fa dies que no passo pel teu magnífic blog (i saps que no sóc cap adulador), i ja em llegiré el “post” del que em parles, a més a més, està clar, dels “posts” que tinc pendents encara de llegir.

És cert que l'arròs es menja molt i molt de líquid, i que amb fideus també es un plat sensacional, però a casa en som pocs i quan faig sopa de peix me l'he de menjar gairebé tota jo, pel que no em ve d'aquí, i a mi fins i tot l'escudella m'agrada més amb arròs que no pas amb pasta.

Una abraçada!

Glòria ha dit...

De peix, potser només hi havia el cap de bacallà, però la resta d'ingredients que vas fer servir per fer la sopa li devien donar tot el sabor que es mereixia.

Com m'agraden les onades que van passant aquí al costat mentre escric aquest comentari !!.

No tot són postres ha dit...

Sopa de cap de bacallà i herbes pel brou, carabassó, patata, ceba,tomàquet, julivert, llorer i un bon sofregit!!! Aquest és el títol correcte, jejej

Boníssima la sopeta de peix, i així has aprofitat aquell cap que d'altra manera no n'haguéssis fet res.
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Això del "bacallà" i de "l'abadejo" té el seu què. No sabia que eren dues espècies diferents. Tampoc no recordava la conversa amb Massitet i me l'he remirada. També m'he espavilat per a trobar el llibre i demanar-lo per internet.
M'ha semblat molt curiós poder fer una recepta amb un cap de bacallà. Ara, que amb la resta d'ingredients tan bons que hi has posat, no m'estranya gens que t'eixira bo. Salutacions.
Tornant als noms del peix: en algunes zones del País Valencià se li diu "bacallar", "abadejo", "baejo", "abaetxo" (zones de l'apitxat) i ves a saber de quines altres maneres més.

Assur ha dit...

Glòria: I és clar que, sense la resta dels nombrosos ingredients que intervenen en les sopes de peix “com-déu-mana”, aquestes no serien el que són: pures delícies!, però tot i així, permet-me que insisteixi i que tregui les meves arrels més catalanes: És un dels plats més nutrients i, alhora, més econòmics.

I pel que fa a l'efecte que imita la mar en moviment al fons de la pantalla, tal i com ja et deus imaginar, tot és mèrit de l'Anna Maria.

Dolça: Sí, sí: El títol que proposes seria molt més fidel al resultat final, però, com deia al començament del “post”, aquests menjars “de subsistència” que han arribat a nosaltres com a delicioses menges, són fruit de l'enginy, i de ben segur que qui se la va “inventar” per primer cop no estava per “masses” bròquils. :)), i pel que dius de l'aprofitament, calculo que aquesta sopa (parlo només dels ingredients), de la qual en van sortir cinc plats ben curulls, no va arribar als 2 euros.

Una abraçada!

Francesc: Veig que, com jo amb el cap de bacallà que em va regalar la peixatera, n'has tret força partit (en aquest cas lingüístic) amb el “post”, però al revés que jo amb la sopa, t'ha sortit una mica car si has adquirit el llibre, que ja em sabràs dir si n'és de bo!

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL