TXAIKOVSKI I ELS BALLARINS I "ELS BALLARINES" DE TROCKADERO

29 de juny de 2010

Curiosament, aquest mes de juny i sense que ens ho haguéssim dit, els blogs amics El Cafè de nit In fernem land, així com aquest on sou ara (a l'anterior post) vam coincidir tots tres en parlar del compositor rus Piotr IlitxTxaikovski, un del més clars exponents del romanticisme musical.

Edgar Degas. L'Estrella

A El cafè de nit, en Josep ens oferia dos vídeos on podíem gaudir de dos fragments de dues de les grans composicions orquestrals del gran músic rus: El primer moviment del Concert per a piano i orquestra, i l'intens tercer moviment de la Sisena simfonia, anomenada la Patètica.

Per la seva banda, a In fernem Land, pocs dies abans, així com l'endemà mateix de la representació a la que va assistir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en Joaquim es feia ressò de La dama de piques (cliqueu aquí i aquí), una de les deu òperes de Txaikovski, el compositor a qui va voler dedicar un altre post amb l'audició de l'ària Kuda, kuda, de l'òpera Eugen Onegin, i encara una altra amb l'audició de dues versions de la bellíssima i malenconiosa barcarola titulada Juny, una de les dotze peces per a piano (una amb el nom de cada mes de l'any) que Txaikovski va compondre i reunir sota el títol de Les estacions.

Doncs bé, embriagat durant aquests dies amb la música del gran compositor rus, m'agradaria tornar a parlar d'ell, però m'agradaria fer-ho de manera que la seva meravellosa música servís de fons en aquest post per fer-nos somriure gràcies a Les Ballets Trockadero de Monte Carlo, el grup de dansa format només per homes que va se fundat a Nova York l'any 1974.

Ballet Trockadero

Des de les primeres aparicions, els Trocks, tal i com se'ls anomena afectuosament, van rebre les crítiques més elogioses dels experts, així com l'entusiasta rebuda del públic d'arreu del món on han actuat, amb l'afegit que sempre han tingut el suport i el respecte total i absolut de tota la resta de les grans companyies de dansa, ja que si bé l'essència d'aquest grup és la paròdia, a ningú pot passar-li desapercebut l'altíssim nivell tècnic i artístic dels ballarins que el componen, tots ells amb una sòlida formació en el ballet clàssic, amb l'afegit de l'enorme dificultat que suposa per a la massa muscular d'un home poder ballar recolzant-se a terra només amb les puntes dels dits. A més a més i com que els ballarins del Trockadero tant poden representar papers masculins com femenins, cal destacar també la força necessària que han de tenir els primers a l'hora de poder alçar les seves parelles.

No cal dir que una de les peces per excel·lència del repertori dels Trocks és el cèlebre ballet de Txaikovski El llac dels cignes, del qual en fan una versió del segon acte, una versió de la que n'hem extret tres fragments.

En aquest primer, que serveix de presentació, ja podrem veure per on aniran els trets de la coreografia: Amb la conegudíssima música amb què s'identifica aquest ballet, veurem el malvat von Rothbart, el bruixot que, a despit per haver estat refusat per la bellíssima Odette, ha transformat aquesta en un preciós cigne que recuperarà la forma humana durant una breu estona totes les nits..., fins que un bes d'amor destrueixi el cruel encanteri. El ballarí que interpreta el bruixot, tal i com es podrà comprovar en una altra actuació més endavant, té una vis còmica extraordinària.



El príncep Sigfrid, que havia sortit a caçar amb un grup d'amics, ha arribat al llac on viu Odette just en el moment en què la noia recupera la forma humana i, a l'instant, queda captivat per la bellesa d'ella. A l'acte, Odette queda també corpresa davant la figura del jove príncep i, està clar, s'enamoren l'un de l'altra al mateix instant.

En aquest segon fragment, l'eteri so del violí serveix al compositor per descriure els tendres sentiments de l'amor acabat de néixer que es manifesten mútuament la parella, fins que torna a aparèixer a escena el malvat bruixot. A partir d'aquest moment, serà el fosc so del violoncel qui predominarà, significant mals presagis per al futur dels dos enamorats, tot i que l'eteri so del violí, encara que reduït pel del violoncel, semblarà elevar-se per continuar palesant la fortalesa necessària que la parella trobarà en l'amor. La música d'aquest Pas de deux em sembla un dels moments més delicadament inspirats de tot el ballet.



I ja, per fi, arribem a un dels fragments més coneguts d'aquest ballet: El cèlebre i deliciós Pas de quatre, que representa els graciosos andamis de quatre petits cignes.



Una de les peces més cèlebres del ballet clàssic és, sense cap mena de dubte, La mort del cigne, un títol que, erròniament, hi ha qui l'associa amb el ballet El llac dels cignes, quan, en realitat, és una coreografia basada en la música de El cigne, el tretzè fragment dels catorze de què consta la fantasia musical titulada El carnaval dels animals, del compositor francès, també romàntic, Camille Saint-Saëns.

Així, doncs, i encara que no sigui música de Txaikovski, crec que pel fet de ser una peça clàssica del repertori de ballet, val la pena posar la molt especial -i divertida!- versió que d'aquesta romàntica mort en fa un de "els ballarines" de Trockadero, Paul Ghiselin, el mateix que al Llac dels cignes interpretava el paper del malvat bruixot von Rothbart. Aquí sí que la paròdia està ben servida.



Tot plegat, com haureu pogut comprovar si heu vist aquests quatre vídeos, sota el segell de la paròdia vestida amb les millors gales del respecte i de la passió pel ballet d'aquests grans ballarins.

10 comentaris:

josep ha dit...

Enric,
Fantàstic aquest repàs per una de les obres més conegudes del món de la dansa. La genialitat musical de Txaikovski queda palesa en cada nota, i la qualitat dels "trocks" està fora de tot dubte, malgrat la conya que hi posen en tot moment.
Gràcies per fer-nos gaudir de les gravacions.
Una abraçada

Assumpta ha dit...

M'ha agradat moltíssim aquest post, Enric!! I, tot i que admeto que no havia sentit a parlar mai dels "Trocks", sí que he reconegut perfectament cada una de les peces que has posat (a casa -dels meus pares- teniem el disc llac dels Cignes de Txaikovski) i he gaudit veient aquestes interpretacions tan "diferents"... i, la darrera -la que no pertany al llac dels Cignes- quan el cigne va perdent totes les plomes, ho he trobat maquíssim :-))

Bé, jo vaig opinant sense vergonya, eh? ;-) Suposo que dir que la meva formació en música clàssica és a partir dels discs que compraven els meus pares (aficionats però res més) no queda massa erudit, però és la pura veritat :-))

Ei... dimarts que ve s'acaba Casal Rock... ho trobaré a faltar... :-)

Assur ha dit...

Josep: És que Txaikovski és molt Txaikovski!, i els Trocks són molt els Trocks, i aquesta barreja de Txaikovski-Trocks la trobo genial. Tenia moltes ganes de dedicar-los un post, però a “yutub” no trobava exactament el que volia, i com que ara l'Anna Maria ha après a capturar imatges i teníem el DVD, el vaig poder fer “a la mida”.

Una abraçada!


Assumpta: No saps com celebro que hagis gaudit amb aquest post, i que la música de Txaikovski et sigui tan agradable com m'ho és a mi i, per favor digues sempre el que sentis deixant-te estar de si ets més o menys entesa, perquè et ben asseguro que jo, de música (i gairebé de res) no en sé gens: Només m'agrada (com m'agraden moltes coses) i m'agrada compartir-la tal i com m'agrada compartir tot el que m'agrada.

Efectivament, “La mort del cigne” és una “passada” tal i com la interpreta aquest ballarí. A més a més, en aquest vídeo hi ha un primer pla on es pot veure perfectament com balla de puntetes.

Sí, noia: el “Casal Rock” arriba a la seva fi. Tinc ganes ja de veure com va anar el concert, però a la vegada em sap greu que s'acabi. De totes passades, suposo que aquest programa no el deixaran perdre i la propera temporada hi haurà un nou Casal amb gent nova, que de ben segur ens seran tan entranyables com la que hem conegut en aquest.
Una abraçada!

Margarida ha dit...

Quina bona estona he passat contemplant els Trocks! Fins i tot hi havia moments que oblidava que eren homes! Aquestes peces no em cansaria mai d'escoltar-les, les tinc en Cd i moltes vegades me'ls poso.
Un plaer haver passat avui pel teu bloc!

Assur ha dit...

Margarida: A mi també m'agrada molt tenir Txaikovski fent-me companyia, i celebro que hagis gaudit amb els Trocks, i em permeto dir que quan comentes que arribes a oblidar que són homes és precisament perquè, després de la possible sorpresa inicial, acabem contemplant, embadalits, uns grandiosos artistes.

Si entres al seu web, podràs llegir la multitud de crítiques elogioses que han recollit d'arreu on han actuat.

Moltíssimes gràcies pel teu comentari!

Josepb. ha dit...

Enric; Txaikovski un dels més lluats compositors russos i també un gran romàntic, al igual que també fou un gran compositor de peces de ballet; El Trencanous, La bella dorment, El Llac dels cignes... El pas de quatre, és un dels moviments més ballats de tots els ballets i d'una gran dificultat en fer-ho.
Aquest grup trockadero de Monte Carlo, tenen moltes hores de ballet i de fer puntetes amb les sabatilles de ballet, doncs aguantar-se d'aquetsa forma tant precisa i fent el "pallasso" ben fet, crec que és de les coses més complicades que hi ha.
Un gran nivell i de molta categoría¡¡
Felicitacions per el "post" Enric¡¡ :-D

Assur ha dit...

Efectivament, Josep, tu ho has dit: D'una gran categoria!, ja que la paròdia no té perquè ser sinònim de mal gust. Qui decideix fer paròdia del que sigui ha de tenir molt clar en quin terreny es fica si no vol caure en el ridícul més estrepitós, i aquesta gent, de ridícula, no en té res, però és que res de res.

José Luis ha dit...

Hola un altre cop!

Genial! Son boníssims i m'ho he passat pipa, tot i que el contrast entre la musica, interpretada normal i seriosament i la conya del ball, es un xic complicat. Però es igual. Moltes gracies per aquest descobriment, que demá en buscaré més, però ara me’n vaig al llit rient.

Francesc ha dit...

No havia sentit mai això dels "trocks", però m'ho he passat pipa mirant-me'ls. Salutacions i gràcies per aquest post tant simpàtic i entretingut.

Assur ha dit...

José Luis: Celebro que el descobriment d'aquests genials artistes et provoqués el riure i l'interès. Et recomano que et miris al web que tenen (al post hi trobaràs el linck) els retalls de, més que crítiques, les cròniques dels diaris i revistes dels diferents llocs del món per on han passat. Val molt la pena i crec que et resultarà interessant.

Francesc: Eh que sí, que són boníssims??? Aquest fragment, l'Anna Maria el va extreure d'un dels dos DVDs que tenim, i que moltes vegades ens tornem a mirar.

P.S. Encara que no tingui res a veure amb aquest post, et voldria comentar que el llevat i jo continuem sent incompatibles: No hi ha manera!, i això que la darrera vegada que ho vaig provar li vaig parlar i tot per dir-li (t'ho prometo que ho vaig fer) que si llevava, no li diria mai més “llevat”, sinó “rent”... Però, xiquet, es veu que tant li fa! :))

Una abraçada per a tu i per a l'Oreto.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL