MARTÍ DOMÍNGUEZ, IL·LUSTRAT

13 d’octubre de 2009

"Ensenyar delectant": Vet aquí la frase que em sembla més adient a l’hora de poder definir els articles que Martí Domínguez i Romero, doctor en Biologia, escriptor, professor de la facultat de Periodisme de la Universitat de València, on també hi dirigeix la revista científica Mètode, va escriure al setmanari El Temps, el recull dels quals va publicar l’Editorial 3 i 4 en forma de llibre: Bestiari.


Martí Domínguez
Martí Domínguez

Si bé els articles que conformen aquest recull de Martí Domínguez tenen com a finalitat principal la de fer-nos despertar l’interès envers la Natura per conscienciar-nos-en, la gràcia d'aquests articles rau en la forma planera amb què l'autor, el qual és posseïdor d'una vastíssima formació humanística, hi aboca els seus coneixements.


A tall d’exemple, transcriuré un dels deliciosos articles d’aquest recull: Els corniols d'Hugo van der Goes, article que aniré "il·lustrant" amb fotografies i links perquè es pugui comprovar la gran quantitat d’informació que Martí Domínguez aporta per poder aconseguir que el lector segueixi amb interès la lectura alhora que se li encengui la llum de la curiositat.


Una de les coses que més admire de la prosa de Thomas Mann és la seua enorme precisió. L'escriptor de Lübeck va desgranant el seu llarg discurs, sense presses, amb una exactitud de taxònom de les paraules.

Porta Holsten
Holstentor (Porta Holsten), la porta d'entrada a Lübeck.

En La muntanya màgica, en aquell balneari encimbellat, on el temps per als malalts fa l'efecte d'haver-se aturat, on tots els dies s'assemblen, i on les setmanes assoleixen una dimensió diferent, tan sols el pas de les estacions és percebut amb més a menys interès. D'aquesta manera, és una veritable meravella la descripció que fa Thomas Mann de l'arribada de la primavera, i de com els prats alpins s'omplin de campànules i corniols.


Campànules i corniol
Campànules (esquerra) i corniol (dreta).

Al llarg del relat de La muntanya màgica aquells corniols apareixen en diverses ocasions. Hans Castorp, el protagonista, ha adquirit un petit volum de botànica i pacientment (la paciència és una paraula absurda en aquell balneari), va determinant els distints taxons, entre els quals l'espectacular corniol (Aquilegia vulgaris). Perquè aquesta planta, que floreix d'una manera més aviat desballestada, amb unes flors gruixudes i violades, que sovint s'escapcen de la tija finíssima, tan sols la descobrim quan ens fixem acuradament, quan en dissequem la inflorescència i ens aturem en els detalls.

Corniol obert
Corniol obert

Llavors s'esdevé que ens sorprèn el seu enorme atractiu, amb els pètals robustos i voluptuosos, amb els estams tenyits de grocs intensos, i amb aquelles estructures tan curioses, anomenades nectaris, en forma d'esperó, que delimiten una espècie de bosseta (aquilegium en llatí). Per això, a partir d'aquell dia, Hans Castorp va decorar la seua trista cambra del balneari de Davos-Platz  amb un pitxer a vessar d'aquestes flors.En canvi, foren altres els motius que animaren el pintor flamenc Hugo van der Goes  a pintar, en el seu cèlebre Tríptic Portinari,

Tríptic Portinari
Hugo van der Goes: Tríptic Portinari (Galleria degli Ufizzi, Florència).

un petit pitxer amb corniols:

Tríptic Portinari (detall)
Tríptic Portinari (detall del pitxer amb corniols).

És ben coneguda la influència que aquesta pintura va exercir sobre els pintors del Quattrocento italià: Piero della Francesca i Ghirlandaio en resultarien profundament trasbalsats quan la van contemplar a Florència l'any 1475. I, tanmateix, l'arribarien a entendre completament? Piero va pintar la seua Nativitat (National Gallery), on n'imita el Nen:

Tríptic Portinari (detall)
Tríptic Portinari (detall amb el Nen Jesús).


Piero della Francesca: Nativitat
Nativitat, Piero della Francesca

i Ghirlandaio, la seua Adoració (Uffizi), on s'inspira en els pastors:

Tríptic Portinari (detall de l'adoració dels pastors)
Tríptic Portinari (detall de l'adoració dels pastors).

Ghirlandaio: Adoració dels pastors (detall).

Però cap dels dos no va considerar aquells estranys corniols, que vora l'altre pitxer de lliris esplendorosos, se'ns apareixen més aviat escarransits i ridículs. El que probablement no sabien aquests artistes toscans és que segurament Van der Goes va pintar aquella estranya planta perquè, com ens recorda el botànic flamenc Clusius,  les seues llavors, en pols i administrades amb vi, faciliten el part. Per això els corniols de Van der Goes representen, en aquella sublim Adoració, més que l'arribada de la primavera, l'inici pregon i físic de la vida: el bon naixement de Jesús.

Com hem pogut comprovar, doncs, els coneixements de Martí Domínguez no es cenyeixen solament a l’àmbit que podríem denominar estrictament científic, i si bé són, precisament els científics, els coneixements dels quals el biòleg ens vol fer partíceps, sap com posar-los a l’abast de tothom mitjançant nombrosos apunts d’àmbits diversos i diferents als purament científics, com és el cas d’aquest article, un article que comença parlant de La muntanya màgica, la novel·la de Thomas Mann i, fent esment d’una pintura capdal del segle XV com ho és el tríptic denominat Portinari, ens porta al Quattrocento italià de la mà de Pietro della Francesca i de Domenico Ghirlandaio..., i tot plegat per parlar-nos de la senzilla flor del corniol, una flor que de ben segur hem vist a la muntanya moltes vegades i gairebé segur, també, que ens ha passat desapercebuda, com gairebé segur que ens hauria passat desapercebuda contemplant el magnífic Tríptic Portinari, una de les joies de la Galleria degli Uffizi, de Florència.

6 comentaris:

Oreto ha dit...

Gràcies Enric, m'enxissa el Martí Domínguez i sovint treballe els seus textos amb els meus alumnes de batxillerat. Passe un gust!

b7s

Glòria ha dit...

No coneixia aquest autor però l'he trobat d'una lectura molt àgil i agradable. El text ens porta a fer tot un recorregut per diferents temàtiques, amb un nexe d'unió que són els corniols. I quin treball d'il·lustració que has fet!.

Fins aviat

GLÒRIA ha dit...

Jo sí que coneixia aquest autor gràcies a tu.
Un post elegant i que, alhora, delecta.
Que segueixi la ratxa, Assur.

Joaquim ha dit...

Renoi, quina manera de delectar més planera, sense deixar de ser molt erudita.
Quin privilegi, estar dotat per ser tan didàctic, oi?
M'ha agradat molt.
Gràcies Assur

Francesc ha dit...

A mi em passa com a l'Oreto. També m'agrada molt com escriu el Martí Domínguez. La revista "Mètode" la rebem puntualment a casa ja que ens l'envien gratuïtament car sóc membre de l'associació d'antics alumnes de la Universitat de València. El Martí és tal i com l'has descrit tu: un savi que acosta la seua saviesa al gran públic de manera que arriba a tothom. Aquest post teu és una molt bona mostra de tot el que et pots trobar a qualsevol dels seus articles.
Un petit secret: "La muntanya màgica" és un dels meus llibres preferits. Salutacions

Assur ha dit...

Estimats Oreto i Francesc (per ordre d'enviament del comentari): No solament estava ben segur que coneixíeu Martí Domínguez, sinó que, sense haver-ne parlat mai amb vosaltres, estava conevençut que us havia d’agradar a la força. És una llàstima que aquí dalt es conegui sobretot el Martí Domínguez novel·lista i no pas l’articulista. “Peiximinuti”, per exemple, seria un magnífic llibre per recomanar, tal com es fa al País Valencià, als instituts.

Glòria: Celebro que t’hagi agradat la “il·lustració” de l’article, i et confessaré que tinc un arxiu ben ple de més “il·lustracions" d’altres articles que hi ha en aquest recull, i és que aquests articles em provoquen, sobretot i com deia al començament del “post”, que se m’encengui la llum de la curiositat.

GLÒRIA: Ja saps com m’arriba a agradar tota l’obra d’aquest autor doncs te n’havia parlat moltes vegades. Celebro que t’hagi agradat, i gràcies pels ànims (sense fumar, em costa taaaant, sobretot, escriure!)

Joaquim: És, realment, un privilegi per la nostra llengua comptar amb erudits de la talla humana com ho és en Martí Domínguez, un personatge a qui m’agradaria molt conèixer personalment ja que, n’estic segur, ens faríem molt amics ben aviat. Li entusiasmen J.S. Bach i Pla. A Bach li dedica un article basant-se amb l’herba blenera que és dels més bonics i emotius que hi ha en tot el llibre, pel que ja et pots imaginar quan el llegeix el bleda assolellada que tens per amic, oi?

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL