tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-8158289771689496542010-11-21T02:27:00.002+01:002010-12-25T06:25:33.294+01:00JOHANN SEBASTIAN BACH I ANTONI GAUDÍ: DOS ARTISTES SUBLIMS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlHEbHWmxxU9B7pl_4AIxN7oaPKxeuXArIXcWaraEA6UKdRND56Zx33PhTVozs3nFwLKJMGKyMXVR0Zh8zv0SC1vSVsP3yvmQx78TBCYxHGlRDlS4v84eME-1rZ4zDM8xrDImI-knkFY/s1600/Sagrada_Family_A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="320" alt="Temple de la Sagrada Família, 2010 (aquarel·la d'Antoni Colomer)" title="Temple de la Sagrada Família, 2010 (aquarel·la d'Antoni Colomer)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlHEbHWmxxU9B7pl_4AIxN7oaPKxeuXArIXcWaraEA6UKdRND56Zx33PhTVozs3nFwLKJMGKyMXVR0Zh8zv0SC1vSVsP3yvmQx78TBCYxHGlRDlS4v84eME-1rZ4zDM8xrDImI-knkFY/s320/Sagrada_Family_A.jpg" width="235" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; margin: -6px 0px 0px 0px;"><a href="http://antonicolomer.blogspot.com/"><strong>Antoni Colomer</strong></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; margin: -8px 0px 0px 0px; color:#999999;"><strong><i>Temple de la Sagrada Família</i>, 2010 (aquarel·la)</strong></div><br />
<span class="letrag">V</span>eient en el resum de notícies que acostumo a mirar a través del canal de televisió <b>3-24</b> les meravelloses imatges que de la <b>Sagrada Família</b> va oferir <b>TV3</b> amb motiu de la missa que el <b>Papa de Roma</b> va oficiar-hi, em vaig quedar astorat davant la bellesa que oferia l'interior de la que ja és la novena basílica que té <b>Barcelona</b>. Durant uns breus segons vaig sentir que vuint-cents (!) cantaires entonaven el celebèrrim <i><b>Al·leluia</b></i>, de l'oratori <i><b>El Messies</b></i>, de <b>G. F. Händel</b>, i sense poder saber quina sonoritat pot tenir aquell grandiós espai, vaig imaginar-me que, sonés com sonés, de ben segur que vuit-centes persones cantant l'<i><b>Al·leluia</b></i>, posaria la pell de gallina a més d'un dels assistents.<br />
<br />
Com ja ha quedat palès en aquest blog, m'emociona molt la música religiosa, i veient aquelles sublims imatges de l'interior del temple, de seguida vaig imaginar-me que, allà, la també sublim música de <b>J. S. Bach</b> hi hauria casat de meravella.<br />
<br />
<b>J.S. Bach</b>, a part de la joia musical que representa la <i><b>Missa en Si menor</b></i>, va compondre quatre misses breus anomenades <i><b>luteranes</b></i>, les quals no solen interpretar-se amb massa freqüència, però que jo vaig tenir la sort de poder gaudir-ne, fa ja uns quants anys, a l'<b>Auditori</b> de <b>Barcelona</b> dirigides per <b>John Eliot Gardiner</b>, un concert que sempre més recordaré com un dels que més i més m'han emocionat mai, fins al punt de no poder contestar quan, al sortir, l'<b>Anna Maria</b> em preguntava si m'havia agradat, ja que sabia que si deia un sol mot estava ben llest perquè la plorera estava assegurada.<br />
<br />
Les misses cantades luteranes consten de dues parts: El <b>Kyrie</b> i el <b>Gloria</b> (les catòliques en consten de cinc: <b>Kyrie</b>, <b>Gloria</b>, <b>Credo</b>, <b>Sanctus-Benedictus</b> i <b>Agnus Dei</b>), i és d'una d'aquestes quatre misses breus de <b>J. S. Bach</b> que hi ha un <b>Gloria</b>, concretament el de la <b>Missa en fa major</b> (<b>BWV233</b>), que se m'enduu per allà on vol. Quan l'he volgut definir, l'adjectiu que trobo que més li escau és <b>embriagador</b>.<br />
<br />
Feia temps que em rondava pel cap dedicar-li un post, i va ser que, veient les imatges de què parlava al començament, em va venir la idea de fer un <b>You Tube</b> on hi combinaria la música de <b>Bach</b> amb fotografies de la <b>Sagrada Família</b>.<br />
<br />
La brillant versió, gravada l'any <b>1974</b>, és de l'<b>Orchestre de Chambre</b> i l'<b>Ensemble Vocal de Lausanne</b>, dirigits pel seu fundador <b>Michel Corboz</b>. <br />
<br />
Les primeres fotografies que apareixen al vídeo són de vistes exteriors del temple: La de la primera façana que es va construir -la del <b>Naixement</b>-, i de la darrera ja acabada -la de la <b>Passió</b>.<br />
<br />
De la façana del <b>Naixement</b> hi veurem el <b>Pessebre</b>, obra de l'escultor gironí <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Busquets_i_Mollera"><b>Jaume Busquets</b></a>, així com les dues columnes que hi ha entre els tres portals d'aquesta façana, a la base de les quals hi ha dues tortugues: una tortuga de terra, a la de la banda de muntanya, i una tortuga marina, a la banda de mar, que representen aquests dos elements així com també són referència a algunes cultures en les quals la tortuga simbolitzava l'estabilitat de la terra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyTY7fafdQZbYqjEBJ1BfpekPyT08oC6UuGQrOf09xg6x0uIeDk-El12JCzp8zVCrrQH04wTfmCh3b8LOYVLK9qlrRsBI_vHBPFSvZLtY82IBWel0tE40JyXj9sdPO_rlb_hziVxinlEU/s1600/Josep_Maria_Subirachs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="157" alt="Josep M. Subirachs" title="Josep M. Subirachs" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyTY7fafdQZbYqjEBJ1BfpekPyT08oC6UuGQrOf09xg6x0uIeDk-El12JCzp8zVCrrQH04wTfmCh3b8LOYVLK9qlrRsBI_vHBPFSvZLtY82IBWel0tE40JyXj9sdPO_rlb_hziVxinlEU/s320/Josep_Maria_Subirachs.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin:-6px 0px 0px 0px;"><strong>Josep M. Subirachs</strong></div><br />
Les escultures de la façana de la <b>Passió</b> van ser encarregades el <b>1986</b> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar"><b>Josep Maria Subirachs</b></a>, el qual hi treballà amb dedicació plena fins que enllestí les més de cent figures esculpides en pedra l'any <b>2005</b>. Davant l'entrada central de les tres que té aquesta façana, hi ha la figura de la <b>Flagel·lació</b> i, a la banda dreta, <b>El bes de Judes</b> i el <b>criptograma</b> inspirat en el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Quadrat_m%C3%A0gic"><b>Quadrat màgic</b></a>, que hi ha al gravat <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:D%C3%BCrer_Melancholia_I.jpg"><i><b>La malenconia</b></i></a>, d'<b>Albrecht</b> <b>Dürer</b>, en el qual, sumades totes les xifres en horitzontal, en vertical, en diagonal, en els quadrats dels extrems... (es poden fer un total de <b>210</b> <b>combinacions</b>) sumen <b>33</b>, l'edat en què <b>Jesucrist</b> fou crucificat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFvAgRRtRoc8ZzEn_hJ9nfZCbnO5mRYiYBPhagoHgjK2pVYz98xC8dYQz5esmxja_CiMADi_OjHf_zrjxQFPToQr8SoZ4LjNr9qT7wy0mdhW5xnzbUDpoKlLaAfYtCPBLptXDuqzgKIU/s1600/Albrecht_D%25C3%25BCrer_-_Melencolia_I_%2528detail%2529%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=10);" border="0" height="320" alt="Albrecht Dürer. Quadrat màgic (detall)" title="Albrecht Dürer. Quadrat màgic (detall)" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFvAgRRtRoc8ZzEn_hJ9nfZCbnO5mRYiYBPhagoHgjK2pVYz98xC8dYQz5esmxja_CiMADi_OjHf_zrjxQFPToQr8SoZ4LjNr9qT7wy0mdhW5xnzbUDpoKlLaAfYtCPBLptXDuqzgKIU/s320/Albrecht_D%25C3%25BCrer_-_Melencolia_I_%2528detail%2529%255B1%255D.jpg" width="306" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -6px 0px 0px 0px;"><strong>Albrecht Dürer</strong></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -9px 0px 0px 0px;"><strong><i>Quadrat màgic</i> (detall del gravat <i>La malenconia</i>, 1514)</strong></div><br />
El personatge que es veu al costat del grup que representa la <b>Verònica</b>, és un retrat d'<b>Antoni Gaudí</b>, inspirat en el de la cèlebre fotografia on es veu el genial arquitecte, dos anys abans de morir atropellat per un tramvia, a la processó del <b>Corpus</b> de la <b>Catedral de Barcelona</b>, i el personatge que es veu als peus de <b>Jesús</b> en el moment d'anar-lo a enterrar, és un autoretrat de <b>Subirachs</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0so5VP2aejUfbAVUwHY0KcoD-opRWJzHm6ICeJwLvicEEcZgJ-jzU9EoabfVdK9laSeyIwDlqHXq-NMKaSgNNM73AHNmmzqZ8Y17AAujq78fiQhG6791dahpNL6Rna9naEZAWxxI0GTQ/s1600/Gaud%25C3%25AD_en_procesi%25C3%25B3n_Corpus_Christi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="320" alt="Antoni Gaudí a la processó de Corpus de la Catedral de Barcelona" title="Antoni Gaudí a la processó de Corpus de la Catedral de Barcelona" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0so5VP2aejUfbAVUwHY0KcoD-opRWJzHm6ICeJwLvicEEcZgJ-jzU9EoabfVdK9laSeyIwDlqHXq-NMKaSgNNM73AHNmmzqZ8Y17AAujq78fiQhG6791dahpNL6Rna9naEZAWxxI0GTQ/s320/Gaud%25C3%25AD_en_procesi%25C3%25B3n_Corpus_Christi.jpg" width="225" /></a></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -6px 0px 0px 0px;"><b>Antoni Gaudí a la processó de Corpus</b></div><div style="text-align: center; font-size: 80%; color: #999999; margin: -9px 0px 0px 0px;"><b>de la Catedral de Barcelona (1924)</b></div><br />
La porta de la que serà l'entrada principal de la façana de la <b>Glòria</b>, la que va obrir el <b>Papa</b> per entrar a la nau central, és també obra de <b>Josep Maria Subirachs</b>. És una porta de bronze de <b>5 x 5 metres</b>. Té <b>dos batents</b>, a la part central dels quals hi figura en alt relleu el text sencer del <b>Pare Nostre</b> en català i, al fons, gravat en <b>quaranta-nou llengües</b> més, el fragment de la citada oració que diu “<i>El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui</i>”. Destaquen, pel color, dues lletres de la paraula <b>caiguem</b> (“<i>no permeteu que <b>caiguem</b> en la temptació</i>”): la lletra <b>A</b> i la lletra <b>G</b>, que són les inicials d'<b>A</b>ntoni <b>G</b>audí.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMy8DOLTHqIbZJjI-bBhORnuumkicT6oF4f1Bc2GJZ_FH0Q4uJwEZhTIJI4Gwhuf063jGxno8CjS5AafbpclIBnQqh97MuPfesVw9Sxd7pEQey2fTWRNB5hwXeHwwSiiA9BRIEeCY-mlA/s1600/Benet_VI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #dbdada;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#dbdada, direction=125,strength=6);" border="0" height="220" alt="Benet XVI" title="Benet XVI" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMy8DOLTHqIbZJjI-bBhORnuumkicT6oF4f1Bc2GJZ_FH0Q4uJwEZhTIJI4Gwhuf063jGxno8CjS5AafbpclIBnQqh97MuPfesVw9Sxd7pEQey2fTWRNB5hwXeHwwSiiA9BRIEeCY-mlA/s320/Benet_VI.jpg" width="320" /></a></div><br />
La nau central, de <b>45 metres d'alçada</b>, està suportada per fileres d'airoses columnes que, com troncs d'arbre, es ramifiquen a la part superior i aguanten cadascuna d'elles el pes que els pertoca sense necessitat de contraforts, el que proporciona una sensació d'esveltesa amb l'afegit lumínic de la gran quantitat de llum natural que entra per les nombroses obertures, llum que quan travessa els acolorits vitralls de <b>vidre de murano</b> fa que l'espectador li sembli estar immers sota un gran “boscatge” que va canviant de colors depenent de l'hora del dia.<br />
<br />
Espero que, si us ve de gust mirar i escoltar en aquest vídeo l'obra d'aquests dos grans genis, us agradi.<br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/CZgVpu7Oi0c?fs=1&hl=es_ES&hd=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/CZgVpu7Oi0c?fs=1&hl=es_ES&hd=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18