tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-17042038367814045222012-05-09T10:55:00.000+02:002014-07-28T22:18:39.210+02:00aPARAULA'm: FLAIRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWZxhZVvPDvGRSxnJmvBPk5LkIKsoeQBou9TIn5IRhBRItS1K-TjFTpbBKDo0uTwguM0PO508wwSnV42h39WcTa-p9NoamhSeJxqDzlNy7u5FsE5uta_Cp-WaL8O1Rt-QyNB5RNtoyCuM/s1600/any_paraula_viva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWZxhZVvPDvGRSxnJmvBPk5LkIKsoeQBou9TIn5IRhBRItS1K-TjFTpbBKDo0uTwguM0PO508wwSnV42h39WcTa-p9NoamhSeJxqDzlNy7u5FsE5uta_Cp-WaL8O1Rt-QyNB5RNtoyCuM/s1600/any_paraula_viva.jpg" height="83" width="320" /></a></div>
<br />
Quan, a través de <a href="http://vpamies.dites.cat/2012/05/aparaulam.html" style="color: red;"><i><b>Raons que rimen</b></i></a>, el <i>blog</i> de l'incombustible <b>Víctor Pàmies</b>, vaig assabentar-me de l'original iniciativa d'apadrinar una paraula i avui, dia <b>9</b> de <b>maig</b> del <b>2012</b>, <b>Centenari</b> de la <b>primera</b> <b>reunió</b> de la <b>Secció Filològica</b> de l'<b>Institut d'Estudis Catalans</b>, publicar un escrit completament lliure que versi sobre aquesta paraula, el primer que em va passar pel cap per tal de poder-m'hi afegir va ser que fos la sort qui m'ajudés a triar la paraula que apadrinaria.<br />
<br />
“<i>Serà</i> -vaig dir-me, engrescat- <i>la primera paraula que vegi quan obri, per qualsevol pàgina, <b>La plaça del diamant</b></i>.”<br />
<br />
Tot decidit, vaig aixecar-me per anar cap a buscar la novel·la de la Rodoreda a la prestatgeria, però abans d'haver fet una segona passa, vaig aturar-me en sec.<br />
<br />
“<i>No, no!</i> -vaig dir-me, mig renyant-me-. <i>De cap de les maneres! Com has de deixar que sigui l'atzar qui decideixi sobre quina paraula has de triar quan des de sempre has tingut aquella mena d'estima tan particular per la paraula <b>flaire</b>?</i><br />
<br />
Un pèl avergonyit per no haver-hi atinat des d'un bon principi, però satisfet d'haver reaccionat de seguida, vaig decidir, convençut, que l'escollida seria <b>flaire</b>, una paraula que vaig aprendre de la meva mare quan jo tenia uns 13 o 14 anys.<br />
<br />
Ella, la meva mare, tenia una traça especial a l'hora de confegir llargues tirallongues d'enginyosos rodolins, que preparava perquè servissin de diversió quan els llegia en veu alta a les festes familiars o amb amics, i va ser en la lectura d'uns d'aquells rodolins on vaig sentir que havia fet servir la paraula <b>flaire</b>, de la qual, com que m'era del tot desconeguda, vaig preguntar-li el significat.<br />
<br />
-La <b>flaire</b> -em va explicar la meva mare- ve a ser com l'olor, però no l'olor que fan directament les coses, sinó aquella olor que, surant a l'aire, deixen aquestes coses... Mira, per exemple: Quan ensumes una rosa, sents que fa olor, oi?, però, oi que també quan entres en un lloc on hi ha roses notes que, encara que no les vegis, a l'aire que s'hi respira hi ha l'olor de les roses?... Doncs d'aquesta olor se'n diu <b>flaire</b>.<br />
<br />
En aquell moment em van agradar, tant!, el so de la paraula així com la definició que la meva mare m'en va fer, que sempre més, quan llegeixo, o sento, o utilitzo aquesta paraula, a l'acte em ve al record la meva mare com una tènue, gairebé imperceptible i amorosa <b>flaire</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-85478068631077898182011-10-24T02:27:00.000+02:002011-10-24T02:43:32.908+02:00ALS LECTORS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb9vVtkJvYbjPpdTn4AdvL9szaEDOuKwh2pJupUzq1-uQ2paZeRjVUllUWC8PlQ9A1HdAx4y_-F17Ua36XyxcM5xVSn5bLVglzIN1k5ZUoNO1H0Lt8gsjmzRmyTUF9r3v1O2dBCDDQN24/s1600/fil%25C3%25B2sof+meditant..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img class="ombra" border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb9vVtkJvYbjPpdTn4AdvL9szaEDOuKwh2pJupUzq1-uQ2paZeRjVUllUWC8PlQ9A1HdAx4y_-F17Ua36XyxcM5xVSn5bLVglzIN1k5ZUoNO1H0Lt8gsjmzRmyTUF9r3v1O2dBCDDQN24/s400/fil%25C3%25B2sof+meditant..jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Suposo, perquè és més que evident, que heu notat que, d'un temps ençà, sóc molt irregular tant en la publicació de nous apunts com en la redacció de comentaris als diferents blogs que vaig seguint. Tinc una forma de ser que sóc d'aquells que no puc evitar viure les coses amb més passió, la gran majoria de les vegades, del que es mereixen les circumstàncies, i com que sempre intento que la processó només em vagi per dins, és, precisament a dins, on tot més em repercuteix.<br />
<br />
I és que s'ha produït un fet a la meva vida que si bé m'il·lusiona, i molt, també m'espanta perquè s'ha produït sense que hagi tingut gaire temps per fer-me'n el càrrec:<br />
<br />
El mes de juliol, pel fet d'haver estat cotitzant a la Seguretat Social des de l'any 1965, és a dir, que l'1 de gener del 2012 en farà quaranta-set que hi cotitzo, vaig demanar a l'empresa on treballo la jubilació anticipada quan el 16 de novembre d'enguany compleixi els 60 anys. Tenia, per llei, dret a aquesta jubilació però sempre i quan l'empresa es comprometés a posar una altra persona al meu lloc i jo vagi a treballar uns determinats dies a l'any.<br />
<br />
Han estat gairebé quatre mesos d'incertesa fins que, per fi, concretament dimecres passat, des de la direcció del Centre on treballo em van dir que s'hi avenien, i si bé no podrà ser el mateix dia 16 del proper novembre la data en què em pugui jubilar, sí que ho podré fer a principis del proper mes de desembre.<br />
<br />
Estic, com deia al començament, molt content, de debò, però també em sento, ho confesso, una mica atordit, ja que la meva vida farà un gir de tres-cents seixanta graus, i si bé d'una cosa n'estic ben segur, i aquesta és que no aniré a prendre el sol a un banc de la Rambla (la de Badalona, està clar), ni a veure com estan d'avançades les obres als carrers, ni aniré a buscar o a portar els meus néts on calgui (entre d'altres coses perquè de néts no en tinc), m'estic plantejant moltes coses i estic fet un mar de dubtes sobre com enfocaré el meu immediat futur a partir de desembre que ve.<br />
<br />
En fi: espero anar paint-ho de mica en mica, i suposo que algun o altre dels projectes que tinc al cap intentaré assolir. De moment, ja dic, estic bastant atabalat i això em provoca una desconcentració que no puc evitar.<br />
<br />
Pel que fa al blog, tinc molts projectes que la manca de temps, i darrerament de concentració, m'impedeixen realitzar, ja que sóc molt lent a l'hora d'escriure i també indecís a l'hora de triar els temes, i que suposo, amb una mica de la imprescindible autodisciplina que sí tinc segur m'exigiré, podré dur a terme, i espero i confio que tot plegat serà a fi de bé.<br />
<br />
Només em resta, ja per acabar, demanar-vos disculpes pel to tan personalista d'aquest apunt, que res té a veure amb el tarannà del blog, però si m'he decidit a escriure'l és perquè estic completament segur de la vostra comprensió.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-88866733737358088802011-09-11T04:34:00.000+02:002011-09-11T05:01:44.456+02:0011 DE SETEMBRE 2011<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizmT5nmkK0sjGLLdxWF0meVxiJL7Kf__MdVbQU47jZ6B3UsEsJ6TIPf2Ksk_6nkJMd31XAq_RIIY-cXwqKCOXWG-qIYPvzJAfB018z5jF0Z8EkgqbD3fusS3IRchnbWtCZMzmHORtOx4A/s1600/Senyera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizmT5nmkK0sjGLLdxWF0meVxiJL7Kf__MdVbQU47jZ6B3UsEsJ6TIPf2Ksk_6nkJMd31XAq_RIIY-cXwqKCOXWG-qIYPvzJAfB018z5jF0Z8EkgqbD3fusS3IRchnbWtCZMzmHORtOx4A/s400/Senyera.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<center><table cellpadding="20" cellspacing="0" style="font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><span style="font-size: large;">Quan la llum pujada des del fons del mar</span><br />
<span style="font-size: large;">a llevant comença just a tremolar,</span><br />
<span style="font-size: large;">he mirat aquesta terra,</span><br />
<span style="font-size: large;">he mirat aquesta terra.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;">(<b>Salvador Espriu</b></span>)</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-58826394159485645622011-01-06T19:47:00.001+01:002011-01-07T01:40:22.001+01:00A PROPÒSIT D'UNS VITRALLS NADALENCS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWBnryTlP9WEzInrYVsY8b7CIIklLqLoIpRgdm-0haSuBAkvMCX04AdVp0WoVO-qVdO7rNPTUBkY8rtVwQ-rLkZIscEYklkOOQWWWmnq_eb3ETIV9mspaRuz-jc0NkZRw-DPey3w8ZDlk/s1600/Douglas_Strachan._+Adoraci%25C3%25B3_+dels_+Reis_+i_+dels_+pastors_+%2528entre_+1929_+i_+1945%2529._+Esgl%25C3%25A9sia_+de_+Sant_+Oswald%252C_+Hotham._+East+_Yorkshire_+%2528Anglaterra%2529..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWBnryTlP9WEzInrYVsY8b7CIIklLqLoIpRgdm-0haSuBAkvMCX04AdVp0WoVO-qVdO7rNPTUBkY8rtVwQ-rLkZIscEYklkOOQWWWmnq_eb3ETIV9mspaRuz-jc0NkZRw-DPey3w8ZDlk/s320/Douglas_Strachan._+Adoraci%25C3%25B3_+dels_+Reis_+i_+dels_+pastors_+%2528entre_+1929_+i_+1945%2529._+Esgl%25C3%25A9sia_+de_+Sant_+Oswald%252C_+Hotham._+East+_Yorkshire_+%2528Anglaterra%2529..jpg" width="320" /></a></div><div style="color: #006699; font-size: 12px; margin: -16px 0px 0px; text-align: center;"><b>Douglas Strachan.<i> Adoració dels Reis i dels pastors</i> (entre 1929 i 1945).</b></div><div style="color: #006699; font-size:12px; margin: -8px 0px 0px; text-align: center;"><b>Església de Sant Oswald, Hotham. East Yorkshire (Anglaterra).</b></div><br />
A <b>Sant Oswald</b>, la parròquia del petit poble anglès de <b>Hotham</b> (<b>Comtat</b> de l'<b>Est de Yorkshire</b>; <b>256 habitants</b> segons el cens del <b>2001</b>), <b>sis</b> dels finestrals que hi ha són obra del genial vitraller escocès <b><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Douglas_Strachan">Douglas Strachan</a></b>.<br />
<br />
La imatge d'avui, reservada pel darrer dia perquè sigui un digníssim colofó del que hem pretès que fos una petita però variada i, alhora, prou significativa mostra virtual de vitralls amb temes nadalencs, correspon a un detall d'un dels esmentats sis finestrals realitzats per <b>Strachan</b>, concretament al dedicat a la <b>Nativitat</b>. <br />
<br />
Ens agradaria manifestar a través d'aquest <i><b>post</b></i> la gran satisfacció per l'interès i per la magnífica acollida que ha tingut, sobretot per part dels lectors habituals del <i><b>blog</b></i>, aquesta petita mostra diària, la qual ens ha servit per a obrir les portes al fabulós i riquíssim món del vitrall, un món on hi té un protagonisme essencial la llum, la qual, a l'inrevés del que li passa a la pintura, no se'ns mostra presonera dins el marc d'un quadre sinó que, completament lliure, s'involucra mitjançant totes les gammes i intensitats que és capaç d'oferir per sentir-se part implicada d'una obra d'Art.<br />
<br />
A la columna de la dreta hi deixarem durant uns quants dies el botó d'enllaç (<i><b>Vitralls de Nadal</b></i>) que us portarà a una pàgina on hi trobareu els <b>vint-i-cinc vitralls</b> que, des del dia de <b>Santa Llúcia</b>, han anat il·lustrant, dia a dia i fins avui, el <i><b>blog</b></i>, una pàgina, aquesta, on també podreu ampliar les resolucions de les fotografies per poder observar-les, si així ho desitgeu, amb més detall.<br />
<br />
De debò que és un plaer el temps emprat buscant i rebuscant bones imatges i informació de les mateixes només pel fet de copsar l'interès que tot plegat ha anat suscitant.<br />
<br />
Moltes gràcies!Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24300669702953400102011-01-01T11:15:00.002+01:002011-01-01T14:14:27.214+01:00FELIÇ ANY NOU!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXx3IoUldibsPybPyRNsW6kdHc8NjVPdP5hb0SoDOqCbziYWHksOV8Fvy0qN1CGzC1ns_k3P2Vuk_Wuzax1FJsbGzjvcedLUcCcP0hH9lFXe2Dt3eHUwdLMKy6ppRDxKZjzVhBJHg4D_I/s1600/2011-01-01+10+37+52.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="-moz-box-shadow: 5px 5px 5px #c5c5c5;-webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #c5c5c5;-ms-filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#c5c5c5, direction=125,strength=10);filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#c5c5c5, direction=125,strength=10);" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXx3IoUldibsPybPyRNsW6kdHc8NjVPdP5hb0SoDOqCbziYWHksOV8Fvy0qN1CGzC1ns_k3P2Vuk_Wuzax1FJsbGzjvcedLUcCcP0hH9lFXe2Dt3eHUwdLMKy6ppRDxKZjzVhBJHg4D_I/s400/2011-01-01+10+37+52.png" width="379" /></a></div><br />
<br />
<span class="letrag">A</span> punt de gaudir amb el <b>Concert d'Any Nou</b>, que des de <b>Viena</b> dirigirà enguany el jove director austríac <b>Franz Welser-Möst</b>, i que com a homenatge al gran compositor romàntic hongarès <b>Franz Liszt</b>, de qui durant aquest recent estrenat <b>2011</b> es commemorarà el <b>dos-cents aniversari</b> del seu naixement, l'<b>Orquestra Filharmònica de Viena</b> interpretarà el <b>Vals Mefisto nº1</b>, i a punt també, mentre l'escoltaré per la ràdio, de preparar un arròs a la cassola pels sis que avui serem a dinar a casa, us deixo aquest vídeo que, després de mil-i-una peripècies, per fi he pogut penjar a <b>You Tube</b>.<br />
<br />
Es tracta d'una de les meravelloses corals de l'<b>Oratori de Nadal</b>, de <b>Johann Sebastian Bach</b>, pertanyent a la <b>Cinquena Part</b> d'aquesta magnífica obra: <b><i>Ehre sei dir, Gott, gesungen</i></b> (<i><b>Que glòria, oh Déu, us sia cantada</b></i>), interpretada pel <b>Wiener Sängerknaben</b> (<b>Petits cantaires dd Viena</b>), el <b>Chorus Viennensis</b> i el <b>Concentus Musicus Wien</b>, sota la direcció de <b>Nikolaus Harnoncourt</b>.<br />
<br />
Mentre escoltem aquesta preciosa coral, en la que hi ha uns deliciosos diàlegs entre dos oboès (l'instrument musical que més m'agrada i que <b>Bach</b> tant excelsament va utilitzar) i les cordes, podrem passejar la vista a través de dos tapissos d'escenes nadalenques.<br />
<br />
El primer és un tapís del <b>segle XV</b>, i tot i que pertany al tresor de la <b>Catedral de Sens</b>, a la <b>Borgonya</b>, en l'actualitat està dipositat al <b>Museu</b> de la citada ciutat francesa, i el segon, exposat al <b>Museu del Vaticà</b>, és un tapís del <b>segle XVI</b> realitzat a partir d'un cartró pintat per <b>Rafael</b>.<br />
<br />
Amb aquest <b>You Tube</b> us desitgem que aquest any que tot just comença us sigui a tots venturós, però no voldríem deixar passar aquesta felicitació sense esmentar un fet que ens ha omplert de joia: el naixement, el passat dia <b>27</b>, d'una nena. Es diu <b>Isabel</b> i és la primera filla de l'amic <b>Titus</b> -l'autor del <b>blog</b> <a href="http://elblogdetitus.blogspot.com/"><b><i>El imperio de los sinsentidos</i></b></a>-, i de la seva dona. Per molts anys, parella!, i permeteu-nos que sigui a la <b>Isabel</b> a qui, amb tota la il·lusió, dediquem aquest vídeo.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b>FELIÇ ANY NOU!</b></div><br />
<div style="text-align: center;"><object height="340" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/tqWPN9v42oY?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x2b405b&color2=0x6b8ab6"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aWFwDilL2SQ?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="385"></embed></object></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-4602730399655278422010-12-13T06:53:00.001+01:002010-12-13T06:55:03.015+01:00AVUI ÉS SANTA LLÚCIA<span class="letrag">A</span>vui, 13 de desembre, <b>Santa Llúcia</b>, és el dia en què tradicionalment es comença a fer els pessebres a les cases i a guarnir-les de cara al <b>Nadal</b> per considerar-se aquest data com la que obre oficialment aquestes festes.<br />
<br />
Així, doncs, i per unir-nos a aquesta tradició, avui inaugurem la mica d'ornamentació nadalenca que ha confegit l'<b>Anna Maria</b> pel blog, en el qual, sota la il·lustració de l'encapçalament, cada dia i fins al <b>dia de Reis</b>, hi posarem, tal i com l'any passat ja vam fer amb diferents pintures, la imatge d'un vitrall on s'hi representi alguna escena nadalenca.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLCKAgNlfN2h_UkbcRCs-VzMzAe1dpk2SCZm_o6KRrC25eZwyhfM18KqBwu3jEEMblkng2_U4c0EfRvsX6lL9e3uXQW438jo1FLPeshps5l2x7UM-6xvnzgyQGp2zOBsKYziHPnrUXoA/s1600/l%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_pastors+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLCKAgNlfN2h_UkbcRCs-VzMzAe1dpk2SCZm_o6KRrC25eZwyhfM18KqBwu3jEEMblkng2_U4c0EfRvsX6lL9e3uXQW438jo1FLPeshps5l2x7UM-6xvnzgyQGp2zOBsKYziHPnrUXoA/s320/l%2527Adoraci%25C3%25B3_dels_pastors+01.jpg" width="320" /></a></div><br />
El primer dels triats és un fragment d'un vitrall del segle XIV -restaurat al XIX- pertanyent al finestral dedicat als <b>Goigs de la Mare de Déu</b>, de l'església anglicana de <b>Tots els Sants</b>, a la ciutat medieval de <b>York</b>, la capital del comtat de <b>Yorkshire</b>, al nord d'<b>Anglaterra</b>, on s'hi representa la <b>Nativitat</b>.<br />
<br />
Si bé la intenció inicial era que avui sortís també un <i><b>post</b></i><b></b> dedicat al frontal de l'altar de l'església romànica de <b>Santa Maria d'Avià</b> (Berguedà), el cas és que m'agradaria acabar-lo d'arrodonir i treure'l tan bon punt el tingui completament enllestit, però per aquest fet avui no podíem trencar la tradició que marca el dia de <b>Santa Llúcia</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24234895112963312732010-09-29T05:05:00.003+02:002010-10-05T04:56:52.867+02:00JA TENIM 1 ANY<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img src="https://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/AnimatedBirthdayCake.gif" /></div><br />
<span class="letrag">D</span>oncs sí; avui, dia <b>29 de setembre</b>, fa just un any que, mitjançant un il·lusionat clic al botó <b><i>Publica un missatge</i></b>, <b><i>Ca l'Assur</i></b> es va afegir al cada dia més nombrós grup de <i>blogs</i> en català que naveguem per la xarxa, malgrat que els qui em coneixeu personalment sabeu que no en tenia gaires ganes.<br />
<br />
Vaig trigar uns quants mesos sense acabar de decidir-me, i he de dir que si al final ho vaig fer va ser perquè l'<b>Anna Maria</b> es va anar engrescant tota sola amb això dels <i>gadgets</i>, de les <i>firebars</i> i de tota la pesca de noms -que jo encara confonc- que s'utilitzen en el llenguatge per a fer les plantilles, fins que, un bon dia, ella que va i em diu: “<b><i>Enric</i></b> (en la intimitat no em diu <b>Assur</b>)<b><i> t'estic fent una plantilla per a un blog... Mira si t'agrada</i></b>...”<br />
<br />
La sorpresa va ser gran, ja que ella mai havia parat esment en tot això dels <i>blogs</i> i, a més a més, de debò us dic que, per no tenir, no tenia ni idea ni tan sols de com s'enviava un comentari, i va ser gran la sorpresa perquè el que jo m'imaginava que seria un senzill apunt de plantilla, va resultar ser-ne una amb un preciós fons de color blau marí, que immediatament em va suggerir mediterraneítat...<br />
<br />
"<i><b>Òndia, nena!!!</b></i>"<br />
<br />
Encapçalava aquella plantilla una fotografia de la <b>Rambla de Badalona</b> i hi havia tres columnes: la del mig, la destinada als escrits dels <i>posts</i>, tenia un full de calendari on hi figurava la data del dia; un lloc destacat per a posar-hi al títol, i el text de demostració tipogràfica <i>"Lore ipsum..."</i> (fins i tot amb el tipus de lletra triat!) Ja només calia, doncs, empescar-se un nom i buscar una altra imatge que s'hi adigués més que no pas la que, com a prova, hi havia perquè fes el fet.<br />
<br />
Vam trobar un nom, vam veure a la xarxa la preciosa aquarel·la d'un racó de la <b>Rambla de Badalona</b>, obra d'en <b>Rafael Pujals</b>, a qui li vam demanar permís per a posar-la i, de mica en mica, la plantilla va anar agafant la forma que, fins avui, amb algunes variacions, encara té.<br />
<br />
Ha estat, també fins avui i us ho dic ple de satisfacció, un navegar plàcid i, sobretot, il·lusionat, sense presses ni obligacions de cap mena, sempre pensant més en intentar escriure <i>posts</i> que creia que podrien resultar interessants que no pas en forçar-me en treure'ls amb estricta regularitat. El treball de fer i el de penjar les fotografies i el vídeos és tot obra de l'<b>Anna Maria</b>.<br />
<br />
Em nego rotundament, això sí, a parlar d'estadístiques. Les xifres són a la vista i hi ha les que hi ha; ni més ni menys. El que per a l'<b>Anna Maria</b> i per a mi compta és que tant ella, que sempre busca -i troba!- alguna cosa per millorar el disseny, com jo, que sempre que acabo d'escriure el text d'un <i>post</i> m'agrada pensar que resultarà més interessant que l'anterior, continuem creient que totes les hores que hi dediquem bé paguen la pena per sentir-nos acompanyats de gent com vosaltres.<br />
<br />
I és amb el sincer desig que, sempre que ho vulgueu, entreu a <b><i>Ca l'Assur</i></b>, que us donem les gràcies per tornar-hi a ser avui.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-50726282516907888582010-09-11T05:59:00.004+02:002010-10-05T04:55:38.351+02:00ONZE DE SETEMBRE 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH1UNuueMeyoEadEyZybQ2dd7wfC_ji8gXTXVarhw_mZ5A6ihLxXDAv2VZcry1E3Jpg72OQvA_5JhNhiDUrCGvzN4_AWKpe0ujTm0WYSHVLvD6Di64XQUmgZDoxVVohRoMIsLBHdDgk4o/s320/SENYERA+01.jpg" width="320" /></div><br />
No caldrien les paraules, però escoltar Lluís Llach sempre és un plaer.<br />
<br />
<center><object height="350" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/cc3u16wo-Gk?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/cc3u16wo-Gk?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Que tingueu una bona Diada!Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-50142182908897592472010-07-12T02:09:00.005+02:002010-10-05T04:52:36.415+02:00ESTIMAR TOT AIXÒ DEL MEU PAÍS<div style="text-align: left;">Per celebrar l'èxit d'assistència massiva a la manifestació d'ahir, m'ha semblat adient fer-ho amb uns versos de <b>Josep Maria de Sagarra</b>, concretament els de les darreres estrofes del <b>Cant Sisè</b> de <b><i>El Comte Arnau</i></b>.<br />
<br />
En aquests versos, el poeta ens presenta un <b>comte Arnau</b> moribund que s'adona, quan ja és a les portes de la mort que, malgrat haver estat amo i senyor d'unes terres que creia conèixer pam a pam, mai s'havia aturat a contemplar-ne la bellesa que li oferia el corrent d'un senzill rierol o l'incipient brotar d'un pi novell...</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVYSSzZQGILGoQiFGuAA1-d1WyhRZWOoLvT-2e9GMSv65LH7-RRn6kKCZ3_UE8zR1s827B2Yg_HsyX3sZAjOUaqmAjwTPj-SyTQ6AyH_VnoVVes0OhVw1WcEpnuJInbY2kh79Te4iyOA/s1600/Manifestaci%C3%B3_10-VI-10..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVYSSzZQGILGoQiFGuAA1-d1WyhRZWOoLvT-2e9GMSv65LH7-RRn6kKCZ3_UE8zR1s827B2Yg_HsyX3sZAjOUaqmAjwTPj-SyTQ6AyH_VnoVVes0OhVw1WcEpnuJInbY2kh79Te4iyOA/s320/Manifestaci%C3%B3_10-VI-10..jpg" /></a></div><div style="color: #073763; text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Fotografia: Josep Colet, del <i>blog</i> <i><a href="http://elcafedenit.blogspot.com/">El cafè de nit</a>.</i></span></b></div><br />
<div style="text-align: left;">Em fa com l'efecte que nosaltres estàvem tranquil·lets perquè també ens pensàvem que ho teníem tot, com a mínim, bastant ben apamat... Sí, d'acord: érem -i continuem sent- conscients que hi ha una terrible crisi econòmica i, conseqüentment, un alarmant atur, i que ens indignem sobremanera quan ens assabantem d'un nou cas de corrupció, i que si la immigració, i que si...</div><br />
<div style="text-align: left;">... Però tenim un País on hi viu gent que no s'adona -o no vol adonar-se- del bé cultural que li han llegat les generacions passades que el van habitar, un llegat cultural on hi figura, en un dels preferentíssims primers llocs, una llengua que ens és <b>PRÒPIA</b>, una llengua que, no obstant haver estat sistemàticament prohibida d'usar de forma oficial des d'aquell fatídic <b>Decreto de Nueva Planta</b>, la gent ha servat, fins i tot m'atreviria a afirmar que de forma instintiva, generació rere generació, però una llengua que encara ara i avui cal defensar amb ungles i dents perquè sabem que a cada petita revifalla que ha anat fent, hi ha hagut qui s'ha entestat en vexar-la i a posar-li tota mena d'entrebancs en nom d'uns cínics postulats “universalistes”.</div><br />
<div style="text-align: left;">El <b>comte Arnau</b>, moribund, s'adona, ja tard, de no haver estimat ni respectat la terra per on havia fet i desfet a la mida del seu gust... Ahir, milers i milers de ciutadans de totes les edats i condicions socials van sortir al carrer per fer saber que ells encara són ben vius, i que estimen, senten, respecten -i exigeixen el respecte que es mereix- la terra i tot el llegat cultural que han rebut, una terra on alguns es creuen tenir encara el pretensiós dret de poder fer i de desfer a la mida del seu gust.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70ARu2yyoOs6MgfcAByW6GIbwyeMEd9yG9xwn70cNsNxuVBq7W6pGLAGNGLFToJqigLie-suF1tE3ghshFeLiSBQvlhCblyQPx8-irP3ndql6c7urv2uvCHQM8ZLR7uZkk7Po1Hx2oXo/s1600/Estatut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70ARu2yyoOs6MgfcAByW6GIbwyeMEd9yG9xwn70cNsNxuVBq7W6pGLAGNGLFToJqigLie-suF1tE3ghshFeLiSBQvlhCblyQPx8-irP3ndql6c7urv2uvCHQM8ZLR7uZkk7Po1Hx2oXo/s200/Estatut.jpg" width="172" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: left;">No seria jo mateix si no m'enrotllés una mica més i no fugís, a la vegada, d'estudi afegint que les dues darreres estrofes d'aquest fragment res tenen a veure en relació amb la temàtica del <b><i>post</i></b>, ja que en els setze versos que les conformen es descriu la mort del <b>comte Arnau</b>, però no m'he pogut estar de transcriure-les i, per tant, també de llegir-les en veu alta perquè qui no les conegui pugui copsar la força realista del moment descrit amb el to poètic amb què <b>Josep Maria de Sagarra</b> era capaç de bastir els seus poemes.</div><br />
<div style="text-align: left;">He sentit a dir moltes vegades que <b>Sagarra</b> fou, més que no pas un poeta, un gran <b><i>versaire</i></b>... Doncs, per mi, que visquin els grans <b><i>versaires</i></b> capaços d'escriure versos com aquests setze amb què s'acaba el <b>Cant Sisè</b> de <b><i>El Comte Arnau</i></b>!</div><br />
<br />
<br />
<center><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://radio.zanorg.com/zplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Comte%20Arnau.mp3&c1=cccccc&c2=FF9B59&c3=1304E0&down=1&autoplay=0&vol=75" width="200" height="20"/> <param name="movie" value="http://radio.zanorg.com/zplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Comte%20Arnau.mp3&c1=cccccc&c2=FF9B59&c3=1304E0&autoplay=0&vol=75" /></object><a href="http://sites.google.com/site/assurbaye/comtearnau%28finalcantsis%C3%A8%29%281%29.mp3"><img style="padding:0px 0px 0px 10px;" src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif"/></a><br />
</center><br />
<br />
<br />
<center><table cellpadding="30" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#e2e2e2," style="-moz-border-radius: 6px 6px 6px 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px rgb(226, 226, 226); background: url("http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/COMENTARISAUTOR.jpg") repeat scroll 0% 0% transparent; border: 2px solid rgb(181, 181, 181); color: #006699; font-weight: bold; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td>Després del gran desvari s'asserena,<br />
i sembla com que el pit se li ha refet,<br />
i les paraules lentament destrena<br />
sense bellugar-se, amb el respirar quiet.<br />
<br />
—Obriu-me el finestral, que fa un bon dia,<br />
deixeu que em toqui una miqueta el sol,<br />
veig l'aglevat, i veig la rodalia<br />
i algun ocell menut que trenca el vol.<br />
Del llit estant, veig la riera gerda<br />
i aquell matoll que brota, i el camí<br />
amb tot el fistonet de mata verda,<br />
veig allò tan callat que es mou per mi.<br />
Ara penso unes coses que en ma vida<br />
estic segur que jo no he pensat mai,<br />
tot això d'ací baix sento que em crida,<br />
ara que em moro no li ve d'un ai.<br />
<br />
Jo he anat sempre, pel mig o per les vores,<br />
damunt dels lliris o damunt dels fems,<br />
el meu cavall m'ha pres totes les hores<br />
i per mirar-me el món no he tingut temps.<br />
No he judicat si aquesta alzina és bella,<br />
o bé si el faig tenia un verd més clar;<br />
mai m'he aturat a contemplar una estrella<br />
ni he tingut una flor dins de la mà.<br />
Però ara que el repòs, si us plau per força,<br />
em té aturat i em té lligat al llit,<br />
i el vímet del voler me'l sento tòrcer,<br />
s'endolceix el vinagre del despit.<br />
I l'ull que a penes veu, s'obre i s'atura<br />
amb un desig terrible de mirar<br />
tot el color, la gràcia i la figura<br />
d'aquest país que em fan abandonar.<br />
I això que esguardo airosament m'estreva,<br />
ara que em priven d'arriscar-hi el peu,<br />
i me n'adono que la terra meva<br />
és tan ben feta de pertot arreu!<br />
No em dolen els punyals ni els trets de fona,<br />
ni la sang ni els deliris ni el basqueig,<br />
em dol no haver sabut passar una estona<br />
reposant amb la pau d'això que veig.<br />
Si m'ha atret una dona vora un marge,<br />
no he anat amb perles ni ramets de flors,<br />
no he mirat si era fai o si era sarja,<br />
he anat sense pensar, de dret al cos.<br />
I mai m'he dit: que és clara aquesta estona,<br />
el marge verd, la gleva de rovell,<br />
i la pinta i els dits d'una minyona<br />
que es pentina la mata del cabell.<br />
I més endins un terrassà amb l'arada,<br />
i allà un pinet que encara és un reboll,<br />
i al cel una oreneta espitregada,<br />
i tot plegat sentida de fonoll.<br />
Si hagués pensat així, si aquestes coses<br />
s'haguessin fos a dintre del meu greix,<br />
m'hauria dit: Ets boig com les aloses<br />
i m'hauria rigut de mi mateix.<br />
I ara el meu desmenjar em sembla mentida,<br />
i avui que fa aquest cel i fa tan bo,<br />
comprenc que no he tret suc d'aquesta vida<br />
perquè no he sabut veure tot això.<br />
Ai, muntanyoles, degotants rieres,<br />
arbres menuts, caminalets de pau,<br />
tant que conec tresqueres i dreceres<br />
i em costa tant de dir l'adéu-siau!...<br />
És ben trist de girar sempre l'esquena<br />
i ser bèstia de cau o de pendís!<br />
És ben trist no mirar! Val tant la pena<br />
d'estimar tot això del meu país!...<br />
<br />
I aquí va parar en sec, i es desmaiava,<br />
que havia fet, parlant, un gran esforç;<br />
pels dintres de la cambra s'olorava<br />
un gemec de cançó d'enterramorts.<br />
I va entrar tot de ple dins l'agonia,<br />
el cor s'anà aturant poc a poquet,<br />
la llengua s'encallava i no es movia,<br />
el rostre groc i tremolant de fred.<br />
I després es sentí aquella ranera,<br />
i aquell esparpillar-se de l'ull tort...<br />
tot allò que s'espera i no s'espera,<br />
i el riure sense llavis de la mort...<br />
<br />
Ran de finestra un roquerol xisclava,<br />
quan varen cloure els ull al comte Arnau,<br />
i el cel era d'un blau que esgarrifava,<br />
d'un blau que feia angúnia de tan blau.<br />
<span style="color: #073763; font-size: x-small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> Josep. M. de Sagarra</span></span><br />
<div style="color: #073763; font-family: Times,"Times New Roman",serif; line-height: 0.6em;"><span style="font-size: x-small;"> <i> El comte Arnau</i> (fragment final del Cant Sisè).</span></div></td></tr>
</tbody></table></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-54563689184929226992010-03-29T01:56:00.005+02:002010-10-05T04:48:07.751+02:00MONA SOLIDÀRIA<span class="letrag">A</span>quests dies, molts dels blogaires gastronòmics de ben segur que ja estem pensant en quina mona prepararem per a la Pasqua i, està clar, hem de proveir-nos que si de plomes de colors, que si de la figureta de moda d'enguany..., i, està clar, no hi poden faltar els pollets.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZT3QV7S_llOuP_J4uoP2q6p1zRaG9l27xOKTht6StLJK1Mo9qCCtmErbKW9meZFvpb85f-YyTFu9pjTs6piU6qgCMX4KJ0aV9sFRqruny56Yyq17CUqrdY2WX7gbKEVFpaCCzt0w-r8E/s1600/Pollet+solidari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Pollet solidari" border="0" height="400" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZT3QV7S_llOuP_J4uoP2q6p1zRaG9l27xOKTht6StLJK1Mo9qCCtmErbKW9meZFvpb85f-YyTFu9pjTs6piU6qgCMX4KJ0aV9sFRqruny56Yyq17CUqrdY2WX7gbKEVFpaCCzt0w-r8E/s400/Pollet+solidari.jpg" width="286" /></a></div><br />
La MaryLou, des del seu blog, <a href="http://miraconet.blogspot.com/" target="blank">El meu raconet</a>, va fer-se ressò d'una campanya promoguda per <span id="goog_418147565"></span><a href="http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=3747">Intermón Oxfam<span id="goog_418147566" target="blank"></span></a> i el Gremi de Pastisseria de la Diputació de Barcelona: <b>Apunta't a la Mona Solidària!</b><br />
<br />
Copio i enganxo el text de la MaryLou:<br />
<br />
<span style="color: #8e7cc3;">La campanya consisteix en oferir pollets solidaris que s’inspiren en els pollets indispensables i carismàtics de les mones de Pasqua. Amb un donatiu de 2 euros, es poden incorporar com a complement de la mona de forma voluntària.</span><br />
<span style="color: #8e7cc3;"><br />
</span><br />
<span style="color: #8e7cc3;">Els diners que s’aconsegueixin amb la campanya aniran destinats a Intermón Oxfam per a col·laborar amb projectes com, per exemple, el de Tanzània, on donen suport a la producció del pollastre local per garantir l'alimentació de les famílies.</span><br />
<span style="color: #8e7cc3;"><br />
</span><br />
<span style="color: #8e7cc3;">Aquest blog s'adhereix a aquesta iniciativa solidària.</span><br />
<br />
I aquest altre blog, també! Em sembla una magnífica idea, i us animo a adherir-vos-hi, tant si en el blog hi tracteu gastronomia com si no.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-89409003368605527702009-09-29T00:40:00.005+02:002010-10-05T04:34:56.327+02:00HOLA A TOTHOM<span class="letrag">N</span>o sé si havent triat aquest preciós <b>You Tube</b> com a il·lustració per a endegar aquest nou blog seré més o menys original. El que sí crec saber, però, és que el que en podríem dir “l'esperit” de la lletra d’aquesta cançó d’en <b>Jaume Sisa</b> casa molt bé amb les intencions del, també diguem-ne, “esperit” que m’agradaria que tingués aquest nou <i>blog</i>, i és amb aquest esperit (ara ja escrit sense la precaució de fer-ho entre cometes) que us dono la benvinguda a <i><b>Ca l’Assur</b></i>.<br />
<br />
Així , doncs, feu-me el favor i passeu...<br />
<br />
<br />
<center><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pdlvAvC4Tw4&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/pdlvAvC4Tw4&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></center><br />
<br />
... Passeu, si us plau, i sense cap mena de compromís, perquè de tot cor jo també us dic que casa meva (o el que és el mateix: ca l’Assur) és casa vostra, ja que sóc dels molts que creuen que, en el món dels <i>blogs</i>, l’esperit de compartir fa que, com canta en <b>Sisa</b>, jo també dubti que pugui haver-hi cases d’algú.<br />
<br />
I com que ja només començar s’ha parlat de compartir, m’agradaria, també ja només començar, compartir amb vosaltres una il·lusió molt especial i que no és cap altra que la de fer-vos saber que l’<b>Anna Maria</b>, la meva dona, copsant el meu més que evident desànim a l’hora d’embarcar-me en la publicació d’un nou <i>blog</i>, va animar-me a fer-ho oferint-se ella mateixa a fer-ne el disseny: Un dia, davant la meva sorpresa, em va mostrar una primera prova, la qual em va agradar i, de mica en mica, l’ha anat treballant i fent que aquella prova inicial prengués cos fins arribar a aquest resultat final que teniu a la pantalla:<br />
<br />
A la capçalera, i com és lògic, hi figura el títol del <i>blog</i>: <b><i>Ca l’Assur, </i></b>un nom, el d’<b>Assur</b>, que un bon dia va passar-me pel cap per utilitzar-lo com a <i>nick</i> i amb el que, de mica en mica i sobretot entre els amics de la xarxa que, com jo, són aficionats a l’òpera, m’ha anat identificant fins al punt que, sense adonar-me’n, he acabat creient-me que me’n dic, i encara que m’imagino que més d’un se’n riurà, confesso que m’agradaria de dir-me’n, d’<b>Assur</b>, el nom d’un dels protagonistes (el dolent) de <b><i>Semiramide</i></b>, l’òpera que potser més m’agrada de <b>Rossini</b>, un compositor per l'obra del qual sento una gran admiració.<br />
<br />
Com podeu veure, a mà esquerra de la capçalera hi figura la fotografia d’una aquarel·la. La pintura original és obra d’en <a href="http://rafael-pujals.blogspot.com/" target="blank"><b><span style="background-color: #eeeeee;">Rafael Pujals</span></b></a>, a qui, malgrat ser també de Badalona, no tinc el gust –encara- de conèixer personalment, i a qui en el dia de l'estrena d’aquest nou espai faig públic el meu agraïment per permetre’m utilitzar aquesta preciosa imatge que va pintar d’un racó de la Rambla de Badalona que jo m’estimo molt especialment per dues raons: L’una és perquè just al davant del jardinet que s’hi veu, a una de les cases que hi ha a mà dreta i que no surten a l’aquarel·la, hi vivia el senyor <b>Ramon Vall Guixeres</b> -el senyor <b>Vall</b>-, un mestre a qui em vaig estimar moltíssim i a qui recordo sovint pel molt que d’ell vaig aprendre com a alumne i com a persona, i l’altra raó és perquè a causa de les obres de remodelació que hi ha previst d’iniciar en aquesta Rambla el proper mes d’octubre, <a href="http://www.eltotdigital.com/la-rambla-canviara-la-seva-cara-despres-de-25-anys/" target="blank"><b><span style="background-color: #eeeeee;">en aquest lloc</span></b></a> hi haurà un espai dedicat a la memòria d’un altre badaloní: el poeta Josep Gual Lloberes.<br />
<br />
I ja, per acabar, també m’agradaria donar les gràcies des d’aquí als autors dels <i>blogs</i> d’ajuda <b>Ciudad Blogger,</b> <b>El Escaparate de Rosa</b>, <b>Gem@ Blog</b>, <b>Oloblogger</b>, <b>Tirando Deblog</b>, <b>Tuneando el blog</b>, y <b>Vagabundia</b>, <i>blogs</i> als quals tot i que ja hem adreçat de manera particular el nostre agraïment volem fer constar-lo també públicament ja que han estat fonamentals a l’hora de dissenyar la plantilla d’aquest nou blog gràcies a la valuosa i eficaç informació tècnica que publiquen. Al <i>footer</i> que hi ha sota de tot hi trobareu permanentment els seus enllaços.<br />
<br />
Ja hi ha, doncs, si se’m permet el símil, una casa acabada d’amoblar; ara només cal que aquesta casa no es quedi només en el disseny i que s’ompli de contingut, i perquè això succeeixi us convido a entrar-hi i a dir-hi la vostra sempre, està clar, que us vingui de gust.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com35