tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-65710943434854103492010-04-15T01:49:00.009+02:002015-08-08T03:37:34.970+02:00POUR ME RAPPROCHER DE MARIE<span class="letrag">A</span>hir vaig veure que el <b>Liceu</b> havia afegit al canal que hi té a <b>You Tube</b> un video de l'òpera <b><i>La fille du régiment</i></b>, de <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaetano_Donizetti" target="blank">Gaetano Donizetti</a></b>. Es tracta d'un fragment gravat en una de les funcions que amb tant d'èxit es van representar fa pocs dies al teatre d'ópera de la Rambla de <b>Barcelona</b>, ópera que va ser protagonitzada per la soprano italiana <b><a href="http://ciofi.blogspot.com/" target="blank">Patrizia Ciofi</a></b> i pel tenor peruà <b><a href="http://www.juandiegoflorez.com/" target="blank">Juan Diego Flórez</a></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTJadTSgWG8uQTK4Eej3JPk09W5yW-A_13BXZ3rBtmPOcBG7GSeQhPaqoA7ARrI-G_2l6BBek7OSJPZv45QylZikPB412bHUBDMhFRiMpNfV7W8qCcm7MoWWCYPgUPALUB2qwD0w2Yt4/s1600/Juan+Diego+Fl%C3%83%C2%B3rez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Juan Diego Flórez" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTJadTSgWG8uQTK4Eej3JPk09W5yW-A_13BXZ3rBtmPOcBG7GSeQhPaqoA7ARrI-G_2l6BBek7OSJPZv45QylZikPB412bHUBDMhFRiMpNfV7W8qCcm7MoWWCYPgUPALUB2qwD0w2Yt4/s400/Juan+Diego+Fl%C3%B3rez.jpg" width="282" wt="true" /></a></div><br />
És bastant normal que el fragment que ha triat el <b>Liceu</b> sigui el que sens dubte és el més conegut i, per a molts, el més esperat de tota l'obra: l'ària <b><i>Ah!, mes amis!</i></b>, ja que en aquesta ària el tenor s'ha d'enfrontar amb <b>nou</b> <b>dos</b> de pit, i a fe que en són ben pocs els tenors que s'hi puguin encarar, i encara menys els que ho puguin fer amb l'aparent facilitat amb què ho ve demostrant des de fa temps, i aquests dies al <b>Liceu</b> no va ser una excepció, <b>Juan Diego Flórez</b>.<br />
<br />
Si no coneixeu aquesta ària o, els que sí la coneixeu, us ve de gust tornar-la a escoltar en una d'aquelles memorables funcions del <b>Liceu</b>, <span style="color: red;"><b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=oZIR_0HfAqc" target="blank">cliqueu aquí</a></b></span>. La imatge i el so d'aquests <b>You Tube</b> del <b>Liceu </b>són prou bons.<br />
<br />
Ara bé, en aquesta mateixa ópera hi ha també una ària que canta, gairebé al final, el tenor -<b><i>Pour me rapprocher de Marie</i></b>- i que a mi em té el cor robat ja que m'emociona fins al punt que sempre em fa saltar la llagrimeta, o sigui que ja us podeu imaginar com va anar el dia que la vaig sentir cantar en directe.<br />
<br />
Pels qui no coneixeu l'argument d'aquesta ópera us en faig cinc cèntims:<br />
<br />
<b>Marie</b> és una jove cantinera de la tropa de l'exèrcit francès que, en l'època napoleònica, envaeix el <b>Tirol</b>. <b>Tonio</b>, un xicot tirolès, s'ha enamorat de <b>Marie</b> i per poder estar amb ella s'ha fet soldat de l'exèrcit enemic, però entra en l'acció una <b>marquesa</b>, la qual esbrina que <b>Marie</b> és parenta seva (al final resulta que és la seva filla). La <b>marquesa</b> reclama endur-se <b>Marie </b>al seu castell per poder-la "educar" segons els costums de la noblesa i casar-la amb un duc. El mateix dia de la boda, però, l'exèrcit francès, ja comandat per <b>Tonio</b>, ocupa el castell per evitar aquest casament, i és aleshores quan <b>Tonio</b>, dirigint-se a la <b>marquesa</b>, li explica els seus sentiments envers <b>Marie</b> amb aquesta ària que us deixo aquí traduïda o, millor dit, versionada:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" cellspacing="0" style="background-color: #efefef; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 340px;"><tbody>
<tr><td><br />
Per poder apropar-me a Marie,<br />
vaig allistar-me com a humil soldat.<br />
Per ella, arriscant-me la vida,<br />
em deia en els combats: <br />
“Ben cert és que la celsitud embriaga, <br />
ja que aquest àngel m'ha ben encisat.”<br />
<br />
Em caldria deixar de viure<br />
si hagués de deixar d'estimar.<br />
<br />
Tremolós em dirigeixo a vos, senyora,<br />
per reclamar-vos el meu únic bé.<br />
Si he sabut llegir bé en la seva ànima,<br />
la felicitat que jo sento és la d'ella també,<br />
I quan l'esperança del meu cor sigui lliure<br />
la seva veu us farà capitular.<br />
<br />
Em caldria deixar de viure<br />
si hagués de deixar d'estimar.</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
(Al final, la <b>Marie</b> i en <b>Tonio</b> es casen, està clar.)<br />
<br />
Al contrari del que passa amb l'ària de què parlàvem tot just començar, és a dir, la que es coneix amb el nom de <i><b>Ah, mes amis!</b></i>, i en la qual, com dèiem, el tenor ha hagut de deixar anar <b>9 dos</b>, pot semblar que, quan arriba el moment, cantar aquesta altra ària és com bufar i fer ampolles..., però no, no és així; ni molt menys!, ja que a <b><i>Pour me rapprocher de Marie</i></b> l'espectacularitat, per anomenar-ho d'alguna manera, rau en una <b>interpretació</b> que arriba després d'uns moments hilarants en el divertit transcurs de l'ópera, i per a la qual <b>Tonio</b>, el personatge que interpreta el tenor, ha de canviar de manera dràstica de <b>xip</b>, ja que ha de saber expressar davant la marquesa els seus sentiments envers <b>Marie</b>, i ho ha de fer amb una gran contenció però, alhora, gens exenta de la ferma seguretat que ha de demostrar algú que sap que el que reclama és just: Ell es deleix per l'amor de <b>Marie</b>, i <b>Marie</b>, per l'amor d'ell. No poden obligar la noia a casar-se amb algú a qui no estima.<br />
<br />
<b>Tonio</b>, doncs, ens ha d'entendrir mentre va manifestant tot el que sent per <b>Marie</b>, i ens ha de fer esgarrifar de dalt a baix quan, gairebé al final de l'ària (<b>minut 3:40</b>), un sobtat agut, com el clam sorgit d'una ànima propera a la desesperació, irromp de la seva gola, i ens ha de fer sentir que l'emoció fins i tot pot arribar a amarar-nos els ulls quan sentim que aquell clam acaba, amb l'ària, transformat en una angoixosa súplica.<br />
<br />
<b>Juan Diego Flórez</b>, magistral com sempre i amb una seguretat que el públic percep des que entona la primera nota, broda aquesta ària, que podeu sentir i veure-li interpretar a <b>Viena</b>, en la mateixa producció que es va posar en escena, fins pa pocs dies, al <b>Gran Teatre del Liceu</b>, de <b>Barcelona</b>.<br />
<br />
Us animo, als qui no coneixeu aquesta preciosa ària, a escoltar-la (són solament <b>quatre minuts i mig</b>!) i a copsar-hi tota la tendresa i la forta càrrega de sentiment amb què <b>Gaetano Donizetti</b> va saber ornamentar aquest moment amb un delicat i invisible vestit anomenat <b>música</b>. I als qui ja la coneixeu, em fa l'efecte que poca cosa més es pot afegir al que s'ha dit, oi?, però potser, si heu arribat a llegir fins aquí, us abellirà tornar a gaudir-la una altra vegada.<br />
<br />
I ja, per acabar, i com que m'imagino que la <b>Glòria</b> d'<b><span id="goog_836615075"></span><a href="http://elcafedenit.blogspot.com/" target="blank">El Cafè de Nit<span id="goog_836615076"></span></a></b>, apassionada <b><i>fan</i></b> de <b>Juan Diego Flórez</b>, va gaudir com jo, al <b>Liceu</b>, d'aquesta ària -i de tota l'ópera, val a dir-, és a ella a qui em fa il·lusió dedicar-li aquest <b><i>post</i></b>.<br />
<br />
<br />
<center><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-hFKU9a_nBg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9