tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-26630192449979941102010-06-29T04:18:00.003+02:002010-10-05T04:52:17.845+02:00TXAIKOVSKI I ELS BALLARINS I "ELS BALLARINES" DE TROCKADERO<span class="letrag">C</span>uriosament, aquest mes de juny i sense que ens ho haguéssim dit, els <b><i>blogs </i></b>amics <b><i>El Cafè de nit </i></b>i <b><i>In fernem land</i></b>, així com aquest on sou ara (a l'anterior <b><i>post</i></b>) vam coincidir tots tres en parlar del compositor rus <b>Piotr IlitxTxaikovski</b>, un del més clars exponents del romanticisme musical.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpG2nCBqwqVHeCDvJRsT0_Cxk1Cu1NUDjchBFHML07QZGutMTfw-ExHvJf4sbgRxhU-pDeFjEwJNJ3IAJlG5F34uRSkKu2nlI_VNzGf6lxYj0TdbAOu-zFiJsEJ9EJNnpoxZHfNsgu4E/s1600/Edgar_Degas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Edgar Degas. L'Estrella" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwpG2nCBqwqVHeCDvJRsT0_Cxk1Cu1NUDjchBFHML07QZGutMTfw-ExHvJf4sbgRxhU-pDeFjEwJNJ3IAJlG5F34uRSkKu2nlI_VNzGf6lxYj0TdbAOu-zFiJsEJ9EJNnpoxZHfNsgu4E/s320/Edgar_Degas.jpg" title="Edgar Degas. L'Estrella" /></a></div><br />
A <b><i>El cafè de nit</i></b>, en <b>Josep</b> ens oferia <a href="http://elcafedenit.blogspot.com/2010/06/txaikovski.html">dos vídeos</a> on podíem gaudir de dos fragments de dues de les grans composicions orquestrals del gran músic rus: El <b>primer moviment</b> del <b><i>Concert per a piano i orquestra</i></b>, i l'intens <b>tercer moviment</b> de la <b><i>Sisena simfonia</i></b>, anomenada la <b><i>Patètica</i></b>.<br />
<br />
Per la seva banda, a <i><b>In fernem Land</b></i>, pocs dies abans, així com l'endemà mateix de la representació a la que va assistir al <b>Gran Teatre del Liceu</b> de <b>Barcelona</b>, en Joaquim es feia ressò de <b><i>La dama de piques</i></b> (cliqueu <b><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/14/sapropa-la-pikovaia-dama/">aquí</a></b> i <b><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/23/liceu-pikovaia-dama/">aquí</a></b>), una de les deu òperes de <b>Txaikovski</b>, el compositor a qui va voler dedicar un altre <i>post</i> amb l'audició de l'ària <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/15/pavol-breslikkuda-kuda-kuda-vi-udalilis/">Kuda, kuda</a></i></b>, de l'òpera Eugen Onegin, i encara una altra amb l'audició de <b>dues versions</b> de la <b>bellíssima</b> i malenconiosa barcarola titulada <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/2010/06/25/el-juny-segons-txaikovski/">Juny</a></i></b>, una de les dotze peces per a piano (una amb el nom de cada mes de l'any) que <b>Txaikovski</b> va compondre i reunir sota el títol de <b><i>Les estacions</i></b>.<br />
<br />
Doncs bé, embriagat durant aquests dies amb la música del gran compositor rus, m'agradaria tornar a parlar d'ell, però m'agradaria fer-ho de manera que la seva meravellosa música servís de fons en aquest <i>post</i> per fer-nos somriure gràcies a <b><a href="http://www.trockadero.org/">Les Ballets Trockadero de Monte Carlo</a></b>, el grup de dansa <b>format només per homes</b> que va se fundat a <b>Nova York</b> l'any <b>1974</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRuv_rP4xpLnt8vfuaYieTCdct1Q-fxOeRYSF-5cBicuvCrjRnUX8HiGe2C3_4Tpiv5W68XwwLAo-JGP5YRcS3dUTrgavakFEUQOo-QO7fBIOs_UQuG6SieC0Y60eNAK2oh9nVnhSvUE/s1600/Ballet_Trockadero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Ballet Trockadero" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRuv_rP4xpLnt8vfuaYieTCdct1Q-fxOeRYSF-5cBicuvCrjRnUX8HiGe2C3_4Tpiv5W68XwwLAo-JGP5YRcS3dUTrgavakFEUQOo-QO7fBIOs_UQuG6SieC0Y60eNAK2oh9nVnhSvUE/s320/Ballet_Trockadero.jpg" title="Ballet Trockadero" /></a></div><br />
Des de les primeres aparicions, els <b>Trocks</b>, tal i com se'ls anomena afectuosament, van rebre les crítiques més elogioses dels experts, així com l'entusiasta rebuda del públic d'arreu del món on han actuat, amb l'afegit que sempre han tingut el suport i el respecte total i absolut de tota la resta de les grans companyies de dansa, ja que si bé l'essència d'aquest grup és la <b>paròdia</b>, a ningú pot passar-li desapercebut l'altíssim nivell tècnic i artístic dels ballarins que el componen, tots ells amb una sòlida formació en el ballet clàssic, amb l'afegit de l'enorme dificultat que suposa per a la massa muscular d'un home poder ballar recolzant-se a terra només amb les puntes dels dits. A més a més i com que els ballarins del <b>Trockadero</b> tant poden representar papers masculins com femenins, cal destacar també la força necessària que han de tenir els primers a l'hora de poder alçar les seves parelles.<br />
<br />
No cal dir que una de les peces per excel·lència del repertori dels <b>Trocks</b> és el cèlebre ballet de <b>Txaikovski</b> <b><i>El llac dels cignes</i></b>, del qual en fan una versió del segon acte, una versió de la que n'hem extret tres fragments.<br />
<br />
En aquest primer, que serveix de presentació, ja podrem veure per on aniran els trets de la coreografia: Amb la conegudíssima música amb què s'identifica aquest ballet, veurem el malvat <b>von Rothbart</b>, el bruixot que, a despit per haver estat refusat per la bellíssima <b>Odette</b>, ha transformat aquesta en un preciós cigne que recuperarà la forma humana durant una breu estona totes les nits..., fins que un bes d'amor destrueixi el cruel encanteri. El ballarí que interpreta el bruixot, tal i com es podrà comprovar en una altra actuació més endavant, té una vis còmica extraordinària.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero1","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero1" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxfTlEG-kR_Vcw5hpA8Xh_E0COOxt62hgdgxmQD6hS79agCH2ZZdWB8_75Xl0O5cjD0wSo6WFD07cHcbW0qVQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
El príncep <b>Sigfrid</b>, que havia sortit a caçar amb un grup d'amics, ha arribat al llac on viu <b>Odette</b> just en el moment en què la noia recupera la forma humana i, a l'instant, queda captivat per la bellesa d'ella. A l'acte, <b>Odette</b> queda també corpresa davant la figura del jove príncep i, està clar, s'enamoren l'un de l'altra al mateix instant.<br />
<br />
En aquest segon fragment, l'eteri so del violí serveix al compositor per descriure els tendres sentiments de l'amor acabat de néixer que es manifesten mútuament la parella, fins que torna a aparèixer a escena el malvat bruixot. A partir d'aquest moment, serà el fosc so del violoncel qui predominarà, significant mals presagis per al futur dels dos enamorats, tot i que l'eteri so del violí, encara que reduït pel del violoncel, semblarà elevar-se per continuar palesant la fortalesa necessària que la parella trobarà en l'amor. La música d'aquest <b><i>Pas de deux</i></b> em sembla un dels moments més delicadament inspirats de tot el ballet.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero2","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero2" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyE4BaFi48wRkqPUOXvDrWNs4wqnYvLgtqauK3KNSRvXS1BBnNrr0sOlD5S9JnM_6_zqjuoZJdkXNDhN_AOyg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
I ja, per fi, arribem a un dels fragments més coneguts d'aquest ballet: El cèlebre i deliciós <b><i>Pas de quatre</i></b>, que representa els graciosos andamis de quatre petits cignes.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero3","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero3" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyS28SokFwNkuV7BatArY1ncgvmWtXwXVtVlKyMz72l5zh2bI5Rh326oWNtyk3hc8bmahPYoZ6B9Lyt_eYI5Q' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
Una de les peces més cèlebres del ballet clàssic és, sense cap mena de dubte, <b><i>La mort del cigne</i></b>, un títol que, erròniament, hi ha qui l'associa amb el ballet <b><i>El llac dels cignes</i></b>, quan, en realitat, és una coreografia basada en la música de <b><i>El cigne</i></b>, el tretzè fragment dels catorze de què consta la fantasia musical titulada <b><i>El carnaval dels animals</i></b>, del compositor francès, també romàntic, <b>Camille Saint-Saëns</b>.<br />
<br />
Així, doncs, i encara que no sigui música de <b>Txaikovski</b>, crec que pel fet de ser una peça clàssica del repertori de ballet, val la pena posar la molt especial -i divertida!- versió que d'aquesta romàntica mort en fa un de "els ballarines" de <b>Trockadero</b>, <b>Paul Ghiselin</b>, el mateix que al <b><i>Llac dels cignes</i></b> interpretava el paper del malvat bruixot <b>von Rothbart</b>. Aquí sí que la paròdia està ben servida.<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=2663019244997994110#" onclick="Effect.toggle("trockadero4","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="trockadero4" style="display: none;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='300' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyebwMy-NlCKsEyUFZxdQTLj6c6UALKB0CD7DWIdyikaUyc0JAGPHXCLSPTqi8_zDFZtx-FB9HArSLOJUjpZw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div></div><br />
Tot plegat, com haureu pogut comprovar si heu vist aquests quatre vídeos, sota el segell de la <b>paròdia</b> vestida amb les millors gales del <b>respecte</b> i de la <b>passió</b> pel ballet d'aquests grans ballarins.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-12514663807066113112010-06-19T03:50:00.005+02:002015-08-08T04:14:58.791+02:00EL VALS D'EUGEN ONEGIN<span class="letrag">D</span>es de fa ja dies que em rondava pel cap dedicar un <b>post<i></i></b> a un fragment d'òpera que m'agrada d'una manera molt especial, però tenia el dubte de fer-ho perquè pensava que potser es podria considerar que no és gaire-gaire “operístic”, ja que es tracta d'un vals, però és precisament amb un magnífic vals que, després d'una curta però intensa introducció orquestral, s'inicia el segon acte d'<b><i>Eugen Onegin</i></b>, la més coneguda de les òperes de <b>Piotr Ilitx Txaikovski</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEo8gKyzayFtChPbdoiuVMMQH0jZVdqWHjoEUiEjX2rky6YXQEuDOmlHk4zY6eWTkNKgOgfnu2nyua6uLgPjpqL5qyOdZeqmnI26WGVCspE-vcuChGJdOR6dy_iRbu6OxNrI5Sjz2Q8rY/s1600/Retrat+de+Txaikovski01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Retrat de Txaikovski" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEo8gKyzayFtChPbdoiuVMMQH0jZVdqWHjoEUiEjX2rky6YXQEuDOmlHk4zY6eWTkNKgOgfnu2nyua6uLgPjpqL5qyOdZeqmnI26WGVCspE-vcuChGJdOR6dy_iRbu6OxNrI5Sjz2Q8rY/s320/Retrat+de+Txaikovski01.jpg" title="Retrat de Txaikovski" width="208" /></a><b> </b></div><div class="separator" style="clear: both; color: #3d85c6; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><b>Retrat de Piotr Ilitx Txaikovski</b>.</span></div><br />
Els valsos més populars -sens dubte els vienesos- tenen aquell aire eteri que, tot escoltant-los, segur que més d'una vegada ens hem imaginat que els podríem ballar tot seguint el ritme vaporós de les seves melodies sense gairebé tocar de peus a terra.<br />
<br />
Els valsos escrits per compositors rusos, en canvi, com ara els del mateix <b>Txaikovski</b> als ballets <b><i>La bella dorment</i></b>,<br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/T7JMoy6EAnM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/T7JMoy6EAnM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center><br />
<b><i>El trencanous</i></b> (el <b><i>Vals de les flors</i></b>),<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir2","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir2" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/o5NNsYsJbwM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/o5NNsYsJbwM&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
o el vals de <b><i>Masquerade</i></b>, de <b>Khatxaturian</b>,<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir3","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir3" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/fPp3Qh-GRqs&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/fPp3Qh-GRqs&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
o el de la <b><i>Suite número 2 de jazz</i></b>, de <b>Xostakóvitx</b>, un vals, aquest darrer, que molts haureu sentit, durant els entreactes, al vestíbul del <b>Teatre Nacional de Catalunya</b>,<br />
<br />
<a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=6431914832009370222&postID=1251466380706611311#" onclick="Effect.toggle("expandir4","slide"); return false"><img border="0" onmouseout="this.style.opacity=1.0;this.filters.alpha.opacity=100" onmouseover="this.style.opacity=0.5;this.filters.alpha.opacity=50" src="http://9170685969333385753-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/arxiusdecalassur/clik2.jpg" style="opacity: 1;" /></a><br />
<div id="expandir4" style="display: none;"><center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/xQCfmpN_wmc&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/xQCfmpN_wmc&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center></div><br />
són d'una sonoritat molt més densa sense que això signifiqui, ni molt menys, que no tinguin, com els vienesos, aquell sensual encant.<br />
<br />
Referent a les sensacions que em provoquen uns i altres valsos, m'agrada fer un símil amb la textura de dos teixits, que si bé són ben diferents, totes dues textures provoquen al tacte una agradosa i fins i tot sensual reacció: la <b>seda</b> pels <b>valsos vienesos</b>, i el <b>vellut</b> pels <b>valsos russos</b>.<br />
<br />
Però anem al gra: Amb aquest vals que, com ja s'ha dit, s'inicia el segon acte de l'òpera <b><i>Eugen Onegin</i></b>, se'ns fa partíceps d'una bulliciosa festa, amb l'agradable sorpresa per part dels convidats que també hi ha ball gràcies a la banda d'una companyia militar que passava per les terres on viu la jove protagonista, <b>Tatiana</b>, filla d'uns acomodats hisendats, just el dia en què aquesta celebra el seu aniversari.<br />
<br />
Mentre ballen, els convidats canten, exultants d'alegria, perquè poden gaudir del ball en aquell territori tan allunyat de qualsevol gran urbs (pensem que som a mitjans del segle XIX).<br />
<br />
En un moment determinat, els homes del cor fan un apart per dir que ja era hora que en aquell racó de món hi hagués una festa tan divertida com la que estan celebrant, ja que l´única distracció que ells tenen és la caça. Fixem-nos (minut 1:37 al 2:00) com el compositor utilitza les trompes de l'orquestra per imitar els corns de cacera.<br />
<br />
Tot seguit, són les dones del cor les qui, en un altre apart, celebren també que hi hagi aquell sarau ja que quan els seus marits tornen de treballar ho fan cansats i amb ganes d'anar a dormir.<br />
<br />
Un grup de noies envolta el capità de la companyia de soldats per agrair-li que els hagi proporcionat la banda de música, i el ball continua.<br />
<br />
S'hi incorporen <b>Tatiana</b> (la soprano nord-americana <b>Renée Fleming</b>, a qui tan bé escauen sempre els vestits de l'època romàntica) i <b>Onegin</b> (el xicot del cabell blanc, el baríton rus de cognom, per a mi, gairebé tan impronunciable com el del volcà islandès que va organitzar mesos enrere aquell rebombori en el món de l'aviació: <b>Dimitri Hvorostovsky</b>).<br />
<br />
Mentre <b>Tatiana</b> i <b>Onegin</b> ballen, ell s'adona que són el centre d'atenció i sent com el critiquen: que si és així o que si és aixà..., que si fa o no fa bé això o allò..., i fins i tot arriben a dir, en contra d'ell, que només veu vi negre!<br />
<br />
Indignat, <b>Onegin</b> deixa de ballar amb <b>Tatiana</b>, i com que qui l'havia convidat a la festa, sense que ell en tingués gaires ganes, va ser el seu amic <b>Lenski</b> (el tenor mexicà <b>Ramón Vargas</b>), decideix venjar-se d'ell traient a ballar <b>Olga</b>, germana de <b>Tatiana</b> i promesa del seu amic (paper que interpreta la contralt russa <b>Elena Zaramba</b>), per fer veure que la corteja.<br />
<br />
Veient com <b>Onegin</b> galanteja <b>Olga</b>, <b>Lenski</b> té un atac de gelosia que durà a la tragèdia ja que, ofès, reptarà a un duel a <b>Onegin</b> i...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSOyVvQ4-UaK7YbSNsvjCnEeipIaG69DWkqzOJdUQEHPDoCNwm988K6O7udODuVLIH3Dy3xWjxmQycrshfsAxfC379N4aAz_FmiI2acDWTE4pWynnmGjCO_cHICMVAY5egL6V0v-GoIM/s1600/Jean_L%C3%A9on_Ger%C3%B4me.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Jean-Léon Gerôme" border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSOyVvQ4-UaK7YbSNsvjCnEeipIaG69DWkqzOJdUQEHPDoCNwm988K6O7udODuVLIH3Dy3xWjxmQycrshfsAxfC379N4aAz_FmiI2acDWTE4pWynnmGjCO_cHICMVAY5egL6V0v-GoIM/s320/Jean_L%C3%A9on_Ger%C3%B4me.jpg" title="Jean-Léon Gerôme" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><b style="color: #3d85c6;"><span style="font-size: x-small;">Jean-Léon Gerôme.<i> Duel després de la festa</i>.</span></b></div><br />
... Bé, tampoc voldria espatllar l'argument als qui no el conegueu, perquè del que es tractava era, simplement, d'escoltar, sempre que us vingui de gust, aquest vals... <br />
<br />
<center><object height="300" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/kTlhKpgHsQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/kTlhKpgHsQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="300"></embed></object></center><br />
<br />
... Una magnífica estratagema, no us sembla?, de l'autor per anunciar, dins l'alegria d'una festa, els moments dramàtics que ben aviat succeiran.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18