tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-4700439838531956762011-05-14T22:11:01.166+02:002011-06-11T21:18:12.866+02:00GIOVANNI BOLDINI, EL PINTOR DE LA BELLE ÉPOQUE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNbsX8go3hivk0y59Q7kgLV1D4C0e7tK5U8T4MaR8zJJSLeyMXZH0VIxWpWAwEyJzAJprI4XDovJGj4bg66_CZj0libqMSGIujEceYIoF34ehdiOgAJq7E5Tr77WBkJrlffkNoP2P1FY/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNbsX8go3hivk0y59Q7kgLV1D4C0e7tK5U8T4MaR8zJJSLeyMXZH0VIxWpWAwEyJzAJprI4XDovJGj4bg66_CZj0libqMSGIujEceYIoF34ehdiOgAJq7E5Tr77WBkJrlffkNoP2P1FY/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-2.jpg" width="217px" /></a></div><br />
Suposo que no només em passa a mi, però em sembla ben curiós que jo, que sempre he hagut de tirar endavant amb una memòria de pardalet, recordi com si fos ara moltíssims instants que he viscut, però instants, la gran majoria, d'aquells que no m'han significat allò que hom podria considerar moments clau en la vida d'una persona.<br />
<br />
Un d'aquests instants -ja veureu quina poca-soltada- és just el moment en què, en un llibre d'<b>Història de l'Art</b> escrita en anglès que vaig estar fullejant en una Fira de llibre vell al <b>Passeig de Gràcia</b>, de <b>Barcelona</b>, vaig veure, en una de les il·lustracions, per primera vegada la imatge d'un retrat femení que em van cridar molt l'atenció, i com que en l'època de què parlo no solament no hi havia <b>Internet</b> sinó que, per tal d'ubicar-nos, la “tecnologia punta” de què jo n'era conscient eren les dues màquines d'escriure elèctriques (per cert, enormes!) que utilitzaven les dues secretàries de direcció a l'empresa on treballava, vaig quedar-me amb el nom del pintor: <b>Giovanni Boldini</b>, i vaig pensar que, com que el cognom començava amb la lletra “<b><i>B</i></b>”, quan arribaria a casa buscaria més informació d'aquest pintor a l'enciclopèdia <i><b>Monitor</b></i>, que la meva mare m'estava col·leccionant per fascicles, ja que si bé l'enciclopèdia no estava encara completa, els volums corresponents a les entrades a la lletra “<b><i>B</i></b>” ja estaven fins i tot relligats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqAzlyEUfrJHzo4Wh_FWyKJHri7cjwK1AHruBOBbmZIplzKm7Y2Op37wTj5gxySyV2HlgtwWu_g7USrZinA1g5oiLOWc-g4qMslZp5dsowdO2tKK0E6x7AwHDPtnKufC-zxq14RxQqWo/s1600/Enciclop%25C3%25A8dia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="246px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqAzlyEUfrJHzo4Wh_FWyKJHri7cjwK1AHruBOBbmZIplzKm7Y2Op37wTj5gxySyV2HlgtwWu_g7USrZinA1g5oiLOWc-g4qMslZp5dsowdO2tKK0E6x7AwHDPtnKufC-zxq14RxQqWo/s320/Enciclop%25C3%25A8dia.jpg" width="320px" /></a></div><br />
Però no... <b>Boldini, Giovanni</b> no hi era, i val a dir que em vaig sentir una mica desil·lusionat amb el <b><i>Monitor</i></b> ja que tenia considerada aquella enciclopèdia, que de fascicle en fascicle setmanal anava augmentant en nombre de volums, com la font més inesgotable del saber.<br />
<br />
El nom de <b>Boldini</b>, però -cosa ben estranya en mi-, em va quedar gravat, i ben estrany també era que a qualsevol enciclopèdia o història de l'art amb què per casualitat em topava no mirés si hi venia informació sobre aquell pintor, que pel nom i cognom m'imaginava italià i de qui només havia vist aquell retrat femení signat per ell..., o això és el que em pensava..., perquè em vaig quedar ben parat quan, anys després, un dia vaig saber que hi havia un altre retrat, obra també del per a mi encara misteriós <b>Boldini</b>, que jo havia vist moltíssimes vegades, un d'aquells retrats amb què hom identifica de seguida i de forma inconscient el nom amb l'aspecte del personatge:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHObg2RjjHLB6E1rmQStQpZCyZPxgJfq3ysl2gXAftRNZLlKI7Ir01Sq_o83fAJ880oQRWBafGbfjK6Zsq4l1letMj8_ggsaOPy5z6ZlDwRCObmDvHNa10ZjirYbIJGrOyy37_LGFgnc/s1600/Giuseppe+Verdi.+pastel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHObg2RjjHLB6E1rmQStQpZCyZPxgJfq3ysl2gXAftRNZLlKI7Ir01Sq_o83fAJ880oQRWBafGbfjK6Zsq4l1letMj8_ggsaOPy5z6ZlDwRCObmDvHNa10ZjirYbIJGrOyy37_LGFgnc/s320/Giuseppe+Verdi.+pastel.jpg" width="247px" /></a></div><br />
Efectivament, aquest retrat de <b>Giuseppe Verdi</b>, realitzat al <b>pastel</b> sobre <b>paper, </b> és obra de <b>Giovanni Boldini</b>, el qual n'hi havia fet un altre a l'<b>oli</b> sobre <b>tela, </b>del que el pintor no en va quedar massa content. Aquest conegudíssim retrat de <b>Verdi</b> el va realitzar <b>Boldini</b> en <b>només cinc hores</b> i, després d'exposar-lo a <b>París</b> i a <b>Venècia</b>, se'l va quedar fins que, finalment, va fer-ne donació a la <b>Galleria d'Arte Moderna di Roma</b>.<br />
<br />
D'informació sobre <b>Giovanni Boldini</b> no va ser que en vaig trobar per primera vegada, escassa i al cap de molts anys, a l'<i><b>Enciclopèdia Catalana</b></i> que m'havia comprat a pagaments, i si bé va ser allà on vaig assabentar-me que el tal <b>Boldini</b> era un pintor que destacà, sobretot, com a retratista de l'alta societat del seu temps, com que a l'<b><i>Enciclopèdia</i></b> no hi havia cap il·lustració d'ell, no en vaig poder començar a poder veure fins que vaig entrar a <b>Internet</b>, i a fe que n'estic força content d'haver memoritzat aquell dia a la Fira del llibre vell el nom d'aquell pintor perquè els retrats de <b>Giovanni Boldini</b> em fascinen.<br />
<br />
Val a dir que sóc un entusiasta del retrat, i no solament del pictòric sinó també del fet mitjançant l'escultura, del fotogràfic i, naturalment, del literari, però ara m'adono que des d'un bon principi volia parlar d'aquest pintor italià i em sembla que ja he fet prou <i>giragonses</i>, pel que començaré d'una vegada a encarar el tema dient que <b>Giovanni Boldini</b> va néixer el <b>31 de desembre de 1842</b> a <b>Ferrara</b>.<br />
<br />
<b>Giovanni</b> era el vuitè dels tretze fills d'<b>Antonio Boldini</b>, pintor academicista d'una gran tècnica gràcies a la qual es guanyava la vida com a restaurador i com a copista de quadres. Va ser del seu pare que el jove <b>Boldini</b> va aprendre les primeres tècniques de dibuix i de pintura. Aquí teniu, com a mostra del seu talent precoç, una de les primeres obres que va realitzar: el retrat del seu germà <b>Francesco</b>, un retrat que <b>Giovanni</b> va pintar quan tenia <b>18</b> o <b>19</b> <b>anys</b>.<br />
<br />
(<b>Totes les imatges d'aquest post són ampliables.</b>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNSTBglNZp3oox4F7_tHItmhybxbNwJrfcxsaJWczRStAjN4liapNTHM1jdC_MQ3zDERHM5_2iObf19HlvPiAatevIwN6qm2hN0w0GAlhu5v7BA0FwVRdn1rNdaBhJSTzmew27BdSeRI/s1600/Francesco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNSTBglNZp3oox4F7_tHItmhybxbNwJrfcxsaJWczRStAjN4liapNTHM1jdC_MQ3zDERHM5_2iObf19HlvPiAatevIwN6qm2hN0w0GAlhu5v7BA0FwVRdn1rNdaBhJSTzmew27BdSeRI/s320/Francesco.jpg" width="240px" /></a></div><br />
Gràcies a una herència rebuda d'un oncle avi seu, <b>Boldini</b> va poder marxar, quan tenia <b>20 anys</b>, de <b>Ferrara</b> per ingressar a l'<b>Acadèmia de Belles Arts de Florència</b>, ciutat on va entrar en contacte amb pintors del moviment anomenat <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Macchiaioli"><b>macchiaoli</b></a>, un equivalent a l'<b>impressionisme</b> francès però sorgit a <b>Itàlia</b> ben bé una dècada abans, i si bé el jove pintor va freqüentar l'ambient artístic amb els components d'aquest moviment que tenien lloc al <a href="http://www.caffemichelangiolo.com/"><b>Caffè Michelangielo</b></a> de la capital de la <b>Toscana</b> i indubtablement va beure del missatge naturalista dels <b>macchiaioli,</b> <b>Boldini</b> es va sentir ben aviat atret per l'ambient i la bona vida que es respirava als salons de la burgesia i de l'alta societat local.<br />
<br />
(Perdoneu aquest petit parèntesi, però no em puc estar de dir que si bé, com deia al principi, sóc un desastre a l'hora de recordar noms -i ja no dic de recordar com s'escriuen correctament segons quins noms, o cognoms, estrangers-, sí que recordo perfectament, des que ho vaig llegir i no crec que l'oblidi, el nom d'un dels professors que impartia classes a l'<b>Acadèmia de Belles Arts de Florència</b> quan <b>Boldini</b> hi va ingressar: El bon home es deia <b>Enrico Pollastrini</b>, i suposo que no cal que digui per què em va quedar gravat de seguida.)<br />
<br />
Durant un temps d'quells anys a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> va ser hoste d'una rica família britànica, la família <b>Falconer</b>, a qui el jove pintor els decorà amb motius camperols les parets d'una sala de la vil·la que aquesta família posseïa a <b>Pistoia</b>. Aquí sota n'hi ha dos detalls:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_c16TysnfVF3o6vqNZIUjLPxTWLhluDyMbG0eXgj6bFn18MFBjU8jrE04o2TFX7KdrthNUoEYezt9I3y64dvI6rHlnIGLouzOxztBTEKPO23NUNiQEUj3nkCuYmvACO9yE-S-Sn4aC8/s1600/paller.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_c16TysnfVF3o6vqNZIUjLPxTWLhluDyMbG0eXgj6bFn18MFBjU8jrE04o2TFX7KdrthNUoEYezt9I3y64dvI6rHlnIGLouzOxztBTEKPO23NUNiQEUj3nkCuYmvACO9yE-S-Sn4aC8/s320/paller.jpg" width="208px" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYTIoIQvu4VGkTEHln4674TW8heuV6mHpeh55EMnJ-JXWeENKi4fHwacnZqV-kfo4Iwwbxojj5p-IWQBeqpfPxjlh6XiEQEjuDJuQ8tAIE7pmG8NgZpEzmKqZp96vZ7XppAkkNJ6Bv0Y/s1600/Contadini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYTIoIQvu4VGkTEHln4674TW8heuV6mHpeh55EMnJ-JXWeENKi4fHwacnZqV-kfo4Iwwbxojj5p-IWQBeqpfPxjlh6XiEQEjuDJuQ8tAIE7pmG8NgZpEzmKqZp96vZ7XppAkkNJ6Bv0Y/s400/Contadini.jpg" width="210px" /></a></div><br />
Però el <b>Boldini</b> retratista no deixava de bullir en el seu interior tal i com ho demostren els següents dos retrats pertanyents a l'època d'aquesta estada a <b>Florència</b>:<br />
<br />
El realitzat, el <b>1865</b>, a l'<b>advocat Commoto</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj_1KnBSKZcxXqBVx3_dkbQexSRfkofzfTR-nPx3yIMehkhcTY1AVppe3eAVyHrfEy4haXsuvXFS7X4jhQdWVMq0wsjsGFE9MBoa7uqS0Fy2J4J4kpx_WYYF3mHC2crGShyphenhyphenqazExT_QI/s1600/Advocat+Commoto+1865.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj_1KnBSKZcxXqBVx3_dkbQexSRfkofzfTR-nPx3yIMehkhcTY1AVppe3eAVyHrfEy4haXsuvXFS7X4jhQdWVMq0wsjsGFE9MBoa7uqS0Fy2J4J4kpx_WYYF3mHC2crGShyphenhyphenqazExT_QI/s320/Advocat+Commoto+1865.jpg" width="256px" /></a></div><br />
i el del seu amic i pintor del grup <i><b>macchiaioli</b></i> <b>Cristiano Banti</b>, realitzat l'any següent: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkqdcCZaE-aMvEzue6YDDYREbkS0IuTcG1-IRvk5UBcMvecMwETnSc4B6PW9Di_6VbR4EfSv1ddVN6V2TcBPFyh7VnoG3G3vFPLkfIZSGM2Ds-mUmcBQ5HDNBxmQiXecPjwDATe7NCR0/s1600/Cristiano+Banti+1866.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkqdcCZaE-aMvEzue6YDDYREbkS0IuTcG1-IRvk5UBcMvecMwETnSc4B6PW9Di_6VbR4EfSv1ddVN6V2TcBPFyh7VnoG3G3vFPLkfIZSGM2Ds-mUmcBQ5HDNBxmQiXecPjwDATe7NCR0/s320/Cristiano+Banti+1866.jpg" width="180px" /></a></div><br />
Després de quatre anys a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> va viatjar a <b>França</b> on, a <b>París</b>, coneixeria, entre d'altres, a <b>Edgard Degas, </b>amb qui va fer, ja per sempre, una gran amistat, a <b>Alfred Sisley</b>, <b>Edouard Manet</b>, <b>Goustave Coubert</b>, <b>John Singer Sargent</b>.... És durant aquesta època, concretament l'any <b>1867</b> que va pintar a <b>Montecarlo </b>un retrat titulat <i><b>Un general espanyol</b></i>, (<b>Esteban de Seravalle de Assereto</b>), un retrat del qual se'n sentiria molt satisfet, ja que sempre el considerà com una de les seves millors obres del periode de joventut.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YK2uFZR3V6NC3gbHOdGdW7IJxp8DnjbvAQGUlD2CXI-JtfyUT56mPW76HAlY6IxL35rQfsMUio82ji8w5WEDWzqPqv0LF5nppzI7L9_EDrh_Al9uYHY09a7XlWL16LEz9iB-8Od0Bc8/s1600/General+espanyol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YK2uFZR3V6NC3gbHOdGdW7IJxp8DnjbvAQGUlD2CXI-JtfyUT56mPW76HAlY6IxL35rQfsMUio82ji8w5WEDWzqPqv0LF5nppzI7L9_EDrh_Al9uYHY09a7XlWL16LEz9iB-8Od0Bc8/s320/General+espanyol.jpg" width="255px" /></a></div><br />
Invitat per <b>William Cornwallis-West</b>, a qui havia conegut a <b>Florència</b>, <b>Boldini</b> es traslladà a <b>Londres</b>, on el citat aristòcrata anglès no solament va posar-li a l'abast un cèntric estudi amb tota mena de comoditats, sinó que també li va obrir les portes de l'alta societat londinenca. No obstant això, seduït per l'ambient que es vivia a la capital francesa, <b>Boldini</b> es traslladà un any després a <b>París</b> per instal·lar-s'hi, ja, de forma definitiva.<br />
<br />
Durant aquests primers anys a la capital francesa, a part dels quadres preciosistes ambientats al <b>segle XVIII</b> i que tant d'èxit tenien en aquella època -sobretot entre els rics col·leccionistes nord-americans-, com ara aquesta exquisida aquarel·la titulada <i><b>Dama davant el mirall</b></i>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw802E92OiwlbEsYz_vTaU4KUipwKhS2qaZTq82pGsOufaV5IGvwXnv9vBRfFzfGYvhxb_y6xVW_6O94K2TltlmuV6tEQlZpmQ_7dyPJ8orb2tKP9rhNYpyiTn9silCm_jHbb8C3sRb9w/s1600/Dama+davant+el+mirall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw802E92OiwlbEsYz_vTaU4KUipwKhS2qaZTq82pGsOufaV5IGvwXnv9vBRfFzfGYvhxb_y6xVW_6O94K2TltlmuV6tEQlZpmQ_7dyPJ8orb2tKP9rhNYpyiTn9silCm_jHbb8C3sRb9w/s320/Dama+davant+el+mirall.jpg" width="237px" /></a></div><br />
<b>Boldini</b> també té una sèrie de quadres de temàtica ambientada en la bullícia dels carrers parisencs i que m'agraden d'una manera molt particular, com ara aquesta vista de la <i><b>Place de Clichy</b></i> (<b>1874</b>),<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYY7FXRAZ0ggJueLVyNl-ibrKIpSK1unTscO8wiLOIEA_ZK2DYiIGqNyf5lrzTrnrz0sxkX7lhiP5Ns7GDNOh_KmC06Mn-ECCBtXiVW9pAvjyJvYQTRPRUKrF0NWiEn-WHHZus-iEpEBE/s1600/Place+Clichy%252C+1874.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="213px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYY7FXRAZ0ggJueLVyNl-ibrKIpSK1unTscO8wiLOIEA_ZK2DYiIGqNyf5lrzTrnrz0sxkX7lhiP5Ns7GDNOh_KmC06Mn-ECCBtXiVW9pAvjyJvYQTRPRUKrF0NWiEn-WHHZus-iEpEBE/s320/Place+Clichy%252C+1874.jpg" width="320px" /></a></div><br />
o aquest, titulat <i><b>Creuant el carrer</b></i> (<b>1875</b>):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcuxykztorP4OUylQ_hYymiktVSFM6dZ73hjSjd8cO_CDp5GsovYEG4k2g1EZ079Msbs1PX4Hqrw0vWJo9afWsHeSfENVEfFmGKx3BoOucZhNFU6RIedlrBhTHjsSU1i5Cceztm2bEAo/s1600/Creuant+el+carrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcuxykztorP4OUylQ_hYymiktVSFM6dZ73hjSjd8cO_CDp5GsovYEG4k2g1EZ079Msbs1PX4Hqrw0vWJo9afWsHeSfENVEfFmGKx3BoOucZhNFU6RIedlrBhTHjsSU1i5Cceztm2bEAo/s320/Creuant+el+carrer.jpg" width="263px" /></a></div><br />
o aquest <i><b>Portal a Montmarte</b></i> (<b>1880</b>):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI3YJr7Q4K5GIeFwqcEVqAt45eWF0tY4OZlA68-WP8kdxaahsyyJRAWdgTLhfU4vKH_49bfeb3Eb4WwgMMw3sqH1PZKDhA2s2e1HjBGlehKlWsFX54VvWTVmLNeUUqwwfzldYdfpwCR3c/s1600/portacina+a+Montmartre+1875.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="256px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI3YJr7Q4K5GIeFwqcEVqAt45eWF0tY4OZlA68-WP8kdxaahsyyJRAWdgTLhfU4vKH_49bfeb3Eb4WwgMMw3sqH1PZKDhA2s2e1HjBGlehKlWsFX54VvWTVmLNeUUqwwfzldYdfpwCR3c/s320/portacina+a+Montmartre+1875.jpg" width="320px" /></a></div><br />
Però hi ha un racó retratat per <b>Boldini</b> que encara m'agrada d'una manera molt més especial. És aquest, titulat <i><b>Estàtua al parc de Versalles</b></i>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjurPOTU5AwD0hm6nbBQMYGGZyA-qcmf7-3dhYhvtWqZlTgrY0aCRhoXibVhAal4Fg6wRmHM0WkDIg4JhlN7hVZTh6ZzeOzbaaMVt4XdI7Yz8xENo13HgMYuHLwZOQv7Yw-eNcWPPN8aU0/s1600/ESTTUA%257E1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjurPOTU5AwD0hm6nbBQMYGGZyA-qcmf7-3dhYhvtWqZlTgrY0aCRhoXibVhAal4Fg6wRmHM0WkDIg4JhlN7hVZTh6ZzeOzbaaMVt4XdI7Yz8xENo13HgMYuHLwZOQv7Yw-eNcWPPN8aU0/s320/ESTTUA%257E1.jpg" width="244px" /></a></div><br />
on el realisme amb què està pintada l'estàtua no està gens renyit amb una visió més artísticament creativa, que va més enllà de l'academicisme i que s'evidencia en els destacats i lluminosos colors ocres de les marcides fulles que en la tardor versallesca cauen dels arbres del parc i que suggereixen l'inexorable pas del temps davant la impertorbable immobilitat de la figura de pedra.<br />
<br />
El <b>1876</b>, <b>Boldini</b> havia viatjat a <b>Alemanya</b> per poder conèixer personalment el pintor alemany <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Adolph_Menzel"><b>Adolph von Menzel</b></a>, a qui tan admiravava i a qui li va dedicar aquest magnífic retrat:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNE5Fb3MXTURKCWS-KrwoZG3tskf0C4yo3Mdg-wVDKCNdqikQ0lZ8laf_rBuOKoEn77hscP5eR3Gi-QtH9kLeA84l6WPkVuHWijWFR4fHQDy0F7DRbaVGQRrkD-33Mu-ddUyDwEvnN1zA/s1600/Adolf+von+Menzel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="232px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNE5Fb3MXTURKCWS-KrwoZG3tskf0C4yo3Mdg-wVDKCNdqikQ0lZ8laf_rBuOKoEn77hscP5eR3Gi-QtH9kLeA84l6WPkVuHWijWFR4fHQDy0F7DRbaVGQRrkD-33Mu-ddUyDwEvnN1zA/s320/Adolf+von+Menzel.jpg" width="320px" /></a></div><br />
En aquest mateix viatge <b>Boldini</b> va desplaçar-se fins a <b>Holanda</b> per poder conèixer a fons l'obra del gran retratista que fou <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Hals"><b>Frans Hals</b></a>.<br />
<br />
L'any <b>1884</b>, <b>Boldini</b> va presentar a l'<b>Exposició de París</b> el quadre titulat <i><b>Les bugaderes</b></i>, amb el qual va obtenir la <b>Medalla d'Or</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQaJnCJY-XnloEJQlBtXSajlDCGG4hdmXUuQMRG6G6qZntm74E2smfk5eO5ZLoTNlNW2cXyhWXjE6UtLBqGHErFiNqsZtNwKuqvs5rGvNFyd3X7z0WcompJ4xtXh96gRJOpBnm5Qt7PVQ/s1600/bugaderes-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="242px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQaJnCJY-XnloEJQlBtXSajlDCGG4hdmXUuQMRG6G6qZntm74E2smfk5eO5ZLoTNlNW2cXyhWXjE6UtLBqGHErFiNqsZtNwKuqvs5rGvNFyd3X7z0WcompJ4xtXh96gRJOpBnm5Qt7PVQ/s400/bugaderes-2.jpg" width="400px" /></a></div><br />
<b>Giovanni Boldini</b>, que, com a dada curiosa, només feia <b>un metre cinquanta-quatre d'alçada</b>, ja era, amb <b>30 anys</b> acabats de fer, un pintor reconegut i admirat.<br />
<br />
Va ser a l'any <b>1886</b> quan <b>Boldini</b> va realitzar en només cinc hores el cèlebre retrat al pastel de <b>Giuseppe Verdi</b> de què s'ha parlat més amunt, ja que aquest altre,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TrPpoEMFZQ_qqj9m0qbkDp0KfCzAw8siiFiSw-DMXKyIv4G5zDQPpQaavBYsTwWxtTbScsrJZvBbLP5MkXBKcbcmlAOWLlQOuF6KZSCUQrWjDB80853jJ2KH5HR83TDoF34VWELiN8M/s1600/Verdi+%2528oli%2529+1886.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TrPpoEMFZQ_qqj9m0qbkDp0KfCzAw8siiFiSw-DMXKyIv4G5zDQPpQaavBYsTwWxtTbScsrJZvBbLP5MkXBKcbcmlAOWLlQOuF6KZSCUQrWjDB80853jJ2KH5HR83TDoF34VWELiN8M/s320/Verdi+%2528oli%2529+1886.jpg" width="251px" /></a></div><br />
realitzat a l'oli sobre tela i que va ser el que <b>Verdi</b> es va quedar, a <b>Boldini</b> no li va acabar de fer el pes.<br />
<br />
I ja que es parla de <b>Verdi</b>, suposo que potser resultarà una dada interessant pels amants de l'òpera que segueixen aquest <i><b>blog</b></i> comentar que el nostre protagonista n'era un gran entusiasta, de l'ópera, i que va ser un dels convidats a la llotja de l'<b>Scalla de Milà</b> el dia de l'estrena de l'<i><b>Otel·lo</b></i> verdià, i que, a més a més de <b>Giuseppe Verdi</b>, també va retratar el compositor <b>Giacommo Puccini</b> (<b>1886</b>),<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4TBPgrD1m3hszwV1TPt9U5cEBvG1vHkLsGQ90FVKoJHuQcSW6RqS0pV62ExobbBzO5pok-Kd1HcFs9zrWzBMZpLUO5qbJzt7ISFXDB50sPxByysQNR6flVKWvPtCxUK2XPY8ZmLX_Zxk/s1600/Puccini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4TBPgrD1m3hszwV1TPt9U5cEBvG1vHkLsGQ90FVKoJHuQcSW6RqS0pV62ExobbBzO5pok-Kd1HcFs9zrWzBMZpLUO5qbJzt7ISFXDB50sPxByysQNR6flVKWvPtCxUK2XPY8ZmLX_Zxk/s320/Puccini.jpg" width="258px" /></a></div><br />
el tenor basc-argentí <b>Florencio Constantino</b> abillat per representar el paper d'<b>Ernani</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OP1Ii9p3ZAGfr1XD72pNfk_NJbWeuvfOd0E3UQwoD7MFNL51DqDTdv9qEc2CV2i8j5H5rGrpL7yORZDJ-vGg6_pnuMQXqVh-eCwyIuQDJi7MUAcrBGPupmkar9k9XDvbo7IBcEeJmv4/s1600/Costantino+en+el+paper+d%2527Ernani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OP1Ii9p3ZAGfr1XD72pNfk_NJbWeuvfOd0E3UQwoD7MFNL51DqDTdv9qEc2CV2i8j5H5rGrpL7yORZDJ-vGg6_pnuMQXqVh-eCwyIuQDJi7MUAcrBGPupmkar9k9XDvbo7IBcEeJmv4/s320/Costantino+en+el+paper+d%2527Ernani.jpg" width="225px" /></a></div><br />
el director <b>Emanuele Muzzio</b> (c. <b>1882</b>), responsable, l'any <b>1871</b>, de la direcció de l'estrena mundial a <b>Egipte</b> de l'òpera <i><b>Aïda</b></i>, que <b>Giuseppe Verdi</b> va compondre per celebrar la inaguració del <b>Canal de Suez</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaEvYT0ci-PBdSkwjv6sKg8LY1UilgdHopM6LomhmvAZJ28oRSlbBDM-7cIltX38thBFTqi-3R1pGJeF_dCIm3oluhqBNL8VcI_4W4X3-EoG59vLRtLyf-eamLhyphenhyphenmoMPbEMaz8i2CO6xY/s1600/Emanuele+Muzio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaEvYT0ci-PBdSkwjv6sKg8LY1UilgdHopM6LomhmvAZJ28oRSlbBDM-7cIltX38thBFTqi-3R1pGJeF_dCIm3oluhqBNL8VcI_4W4X3-EoG59vLRtLyf-eamLhyphenhyphenmoMPbEMaz8i2CO6xY/s320/Emanuele+Muzio.jpg" width="236px" /></a></div><br />
la soprano italiana <b>Lina Cavalieri</b> (<b>1901</b>), la bellesa de la qual va fer que se la conegués arreu com "<i><b>La donna piu bella del mondo</b></i>", un apel·latiu, aquest, que va servir per posar el títol a la pel·lícula que, basada en la biografia d'aquesta soprano, va protagonitzar <b>Gina Lollobrigida</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZaOcqkZm7EOvBKUnz9wYgbTkITxsBO9uJZEBxzhEITCOKtWo_DlzzWUpQfOEFmgmPwOJuJlL_bIZ6T1VBj1D0ETeMenr4h8Ie4YG3xgGYQ1mXJt_iA52LB39Z3GjaXjEuGqFz5YGxh0/s1600/LIna+Cavalieri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZaOcqkZm7EOvBKUnz9wYgbTkITxsBO9uJZEBxzhEITCOKtWo_DlzzWUpQfOEFmgmPwOJuJlL_bIZ6T1VBj1D0ETeMenr4h8Ie4YG3xgGYQ1mXJt_iA52LB39Z3GjaXjEuGqFz5YGxh0/s320/LIna+Cavalieri.jpg" width="276px" /></a></div><br />
i malgrat que hi ha qui no està massa d'acord que a l'abonament del <b>Liceu</b> s'hi inclogui cada temporada un espectacle de ballet, crec que val la pena, per la bellesa del retrat<b>,</b> incloure aquí el d'una gran ballarina, <b>Cléo de Mérode</b>, la qual -fem ara una mica de bugada i diguem-ho ben fluixet- <span style="font-size: x-small;">va ser l'amant del rei belga </span><b><span style="font-size: x-small;">Leopold II</span>.</b> <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25XinFMXJH18GpcL7VQMx0FW8aR9kIcCJKbF-7zL6aunYr3xjwENcr0RrffzT6Qf0JYu4aID00bIs6-RWUQZA33F-YPXms6fVdnYrhqO9MIWNtmTcgPzbV8uVB3zeluObxphYAvjbIvY/s1600/Cl%25C3%25A9o+de+Merode+1901.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25XinFMXJH18GpcL7VQMx0FW8aR9kIcCJKbF-7zL6aunYr3xjwENcr0RrffzT6Qf0JYu4aID00bIs6-RWUQZA33F-YPXms6fVdnYrhqO9MIWNtmTcgPzbV8uVB3zeluObxphYAvjbIvY/s320/Cl%25C3%25A9o+de+Merode+1901.jpg" width="266px" /></a></div><br />
<b>Boldini</b>, doncs, al contrari d'altres pintors contemporanis seus, no va haver de passar mai per la bohèmia, ja que el seu estil casava en perfecta harmonia amb els cànons de bellesa de l'alta societat de l'època en què va viure, i si bé és cert que sempre li havia agradat estar envoltat de plaers mundans i de belleses femenines, aquest fet no va influir mai gens ni mica ni en el seu caràcter de treballador incansable ni en les ànsies d'aprendre, i és per això, per exemple, que l'any <b>1889</b> va viatjar, amb el seu amic <b>Degas</b>, a <b>Madrid</b> per aprofundir en les obres de <b>Velázquez</b>, de <b>Goya</b> i en la dels tres <b>Tiepolo</b>.<br />
<br />
El <b>1888</b> pinta el retrat d'<b>Emiliana Concha de Ossa</b>, neboda del <b>cònsul xilè</b> al <b>Vaticà</b>, un retrat conegut amb el nom de <i><b>Pastello in bianco</b></i> , ja que és un quadre realitzat al <b>pastel</b> amb tons clars (blanc, beix, rosa, blau...) i brillants, que dominen la composició. Sens dubte una de les més exquisides obres del pintor de <b>Ferrara</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKL8FbqJWtw74xo2ONKof1pZ-D6zDyhvW5hwHXDnBHekxRfp2752HzwlCHxYbVmOixWKK0s8S2-gKmIslk7B7_CEJR6aR5MCHRAdxlPt9ANmmBzQ760dM2Lik4NNI6m4oTBhT0jjL__Y/s1600/Emiliana+Concha+de+Ossa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKL8FbqJWtw74xo2ONKof1pZ-D6zDyhvW5hwHXDnBHekxRfp2752HzwlCHxYbVmOixWKK0s8S2-gKmIslk7B7_CEJR6aR5MCHRAdxlPt9ANmmBzQ760dM2Lik4NNI6m4oTBhT0jjL__Y/s400/Emiliana+Concha+de+Ossa.jpg" width="213px" /></a></div><br />
Entendreix contemplar el tímid i delicat somriure de la jove xilena que, als <b>divuit anys</b>, va posar pel pintor amb gest gairebé vacil·lant, gosaria dir que fins i tot amb un puntet de continguda entremaliadura adolescent i amb les mans, enguantades fins l'avantbraç, unides davant la falda d'un vaporós vestit de mussolina blanca, etèria com l'encara incipient maduresa de la noia, a qui <b>Boldini</b> va qualificar de "<i><b>bella com un amor</b></i>".<br />
<br />
Tant satisfet es va sentir <b>Boldini</b> amb el resultat final d'aquest retrat que se'l va quedar amb el propòsit de no vendre'l mai i, per tant, va haver de fer-ne una nova versió, que és la que hi ha reproduïda aquí sota i que va ser la que la família de la noia, pel que sembla sense estar-hi massa d'acord, es va quedar i va endur-se'n quan va tornar cap a <b>Xile</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VSzyMoeTOsWk5NFTOXTJxrOEK67NH-F40UnfTRxiB832SVZ7lwKwU6hABHkW_zuT6Gi66jlPPtatq0nsis6tAP-yFJ-wwIWUqSIk_4QrQTeiHpWm_UAKqlwVcRr55Op0y0xIfzYa8iY/s1600/Emiliana+Concha+de+Ossa-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VSzyMoeTOsWk5NFTOXTJxrOEK67NH-F40UnfTRxiB832SVZ7lwKwU6hABHkW_zuT6Gi66jlPPtatq0nsis6tAP-yFJ-wwIWUqSIk_4QrQTeiHpWm_UAKqlwVcRr55Op0y0xIfzYa8iY/s320/Emiliana+Concha+de+Ossa-2.jpg" width="173px" /></a></div><br />
Si bé <b>Boldini</b> va realitzar el <i><b>Pastello in bianco</b></i> amb la tècnica denominada <b>pastel</b>, no ho va fer, però i com és habitual, sobre suport de <b>paper</b>, sinó sobre <b>tela</b>, ja que havien sortit al mercat unes barretes de colors sintètics, les quals, segons el fabricant, es podien aplicar sobre aquest darrer suport amb els mateixos excel·lents resultats que havien donat sempre sobre paper.<br />
<br />
Malauradament, però, no va ser així i, amb el temps, els colors sobre el llenç es van anar diluint i oxidant fins al punt que calgué una llarga i minuciosa restauració per tornar a la tela els brillants colors primitius. <br />
<br />
L'any <b>2005</b> es va fer a <b>Milà</b> la presentació del quadre restaurat, del qual la vídua de <b>Boldini</b> n'havia fet donació a la <b>Pinacoteca di Brera</b> d'aquesta ciutat pocs anys després de la mort del pintor, ocorreguda l'any <b>1833</b> a <b>París</b>. Per a aquella presentació, el <b>Museu Boldini</b>, de <b>Ferrara</b>, va cedir, durant uns mesos perquè fos exposat al costat del quadre restaurat, aquest interessant treball de <b>Boldini</b> titulat <i><b>Dona de negre observant el Pastello in bianco a l'estudi del pintor</b></i>, realitzat el mateix any -<b>1888</b>- en què va pintar el <i><b>Pastello</b></i>: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pbbdjC7IqJNXyNJ68cvvNVnAnyvjg_8KDejuIHPbDUD0Bnlpt-dr2BgvfT_LOFx2G_CRRahzBWngniM34Y5UF5JwFBDmpnrzZ2zih1knxTg3fETKwWeSkt4NxeOUheRfZ8TosCuClr4/s1600/Dama+de+negre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pbbdjC7IqJNXyNJ68cvvNVnAnyvjg_8KDejuIHPbDUD0Bnlpt-dr2BgvfT_LOFx2G_CRRahzBWngniM34Y5UF5JwFBDmpnrzZ2zih1knxTg3fETKwWeSkt4NxeOUheRfZ8TosCuClr4/s320/Dama+de+negre.jpg" width="266px" /></a></div><br />
Quadre dins d'un altre quadre en el que la figura de la dona vestida de negre està inspirada, segurament, en la de la mateixa <b>Emiliana Concha</b>.<br />
<br />
La fama de <b>Boldini</b> com a retratista no parava de créixer fins al punt que, utilitzant l'expressió popular, bé podríem dir que hi havia cua per ser retrat per ell, i també perquè rebés l'encàrrec de la <b>Galleria degli Ufizzi</b>, de <b>Florència</b>, de fer-se un autoretrat destinat a la magnífica col·lecció d'autoretrats del museu florentí.<br />
<br />
Aquest, conegut com l'<i><b>Autoretrat de Montorsoli</b></i>, nom de la població italiana on va realitzar-lo el <b>1896</b>, es l'autoretrat que <b>Boldini</b> va fer-se per oferir-lo a la <b>Galleria</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNa937KabYIwtk75HfXIOnoDDLMik2SLMX8hVdf0TB3OQTzzTWfSqRdyaH0m1W07fUau0K8s0d2ZuCP-G4p9yzXgqxVsjXJkDlFEotBU5tiiQJXnNFDkPGvml_eCPLpM8KkgdaAKC-dWI/s1600/Autoretrat+Montarsoli+%25281892%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNa937KabYIwtk75HfXIOnoDDLMik2SLMX8hVdf0TB3OQTzzTWfSqRdyaH0m1W07fUau0K8s0d2ZuCP-G4p9yzXgqxVsjXJkDlFEotBU5tiiQJXnNFDkPGvml_eCPLpM8KkgdaAKC-dWI/s320/Autoretrat+Montarsoli+%25281892%2529.jpg" width="222px" /></a></div><br />
la qual, com a agrïment, va obsequiar-lo amb una reproducció del bust de marbre titulat <i><b>El cardenal</b></i>, de <b>Giovanni Bernini</b>, un bust que, anys més tard, <b>Boldini</b> retrataria en un dels molts quadres ambientats en el seu estudi:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjuut0RulTGGBmtFrDtD5xJ_qbIj03baNxGXUd1dx2nighTc_AFbD_YPTXtWKtHkKJZ9d1SdyEvhu5jzH5gAIlv0vZuGdqA3_5NIp7mhwWIqEaX_drqgksUdcpnEWz5FpXluieNQqc4g/s1600/El+Cardenal+a+l%2527estudi+del+pintor.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjuut0RulTGGBmtFrDtD5xJ_qbIj03baNxGXUd1dx2nighTc_AFbD_YPTXtWKtHkKJZ9d1SdyEvhu5jzH5gAIlv0vZuGdqA3_5NIp7mhwWIqEaX_drqgksUdcpnEWz5FpXluieNQqc4g/s320/El+Cardenal+a+l%2527estudi+del+pintor.png" width="262px" /></a></div><br />
Tot seguit es pot veure, com a exemple de personatges de la noblesa retratats per <b>Boldini</b>, el realitzat el <b>1898</b> a la controvertida infanta <i><b>doña Eulalia,</b></i> la filla petita d'<b>Isabel II</b> i, per tant, germana d'<b>Alfons XII</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFWuPtjqG9fDQqU3SiZgSPkoafmkRpd6lsD7K9dIF8sO_tiBq9e1qm0VkC1Z2_L_ZkCiMxMHk86tpv4RuD81bM48HxEsByeiFe7qVMa3VvSixAv4YndwTA1IUOeuffGUqNRIQ7zKukogQ/s1600/EULLIA%257E1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFWuPtjqG9fDQqU3SiZgSPkoafmkRpd6lsD7K9dIF8sO_tiBq9e1qm0VkC1Z2_L_ZkCiMxMHk86tpv4RuD81bM48HxEsByeiFe7qVMa3VvSixAv4YndwTA1IUOeuffGUqNRIQ7zKukogQ/s320/EULLIA%257E1.JPG" width="159px" /></a></div><br />
Educada a <b>París</b>, la <b>infanta Eulàlia</b> va ser un membre de la reialesa espanyola amb idees força avançades al temps en què li va tocar viure, fins al punt de ser coneguda com la <i><b>Infanta Republicana</b></i>, tot i que, un cop arruïnada pel seu marit, amb qui l'havien obligat a casar-se, va fixar definitivament la residència a <b>Irún</b> i acabant rendint pleitesia al general <b>Franco</b>, el qual li va oferir, el <b>1942</b>, cotxe i xofer de per vida. La <b>infanta Eulàlia</b> va morir el <b>1958</b>, i està enterrada al monestir d'<b>El Escorial</b>, al <b>Pavelló del Infants</b>.<br />
<br />
De la mateixa època <b>(1896</b>), però, és també aquest <i><b>Retrat de Madame Charles Max</b></i>, en el qual i a diferència de l'anterior, ja es pot observar el característic <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manierisme"><b>manierisme</b></a> propi de l'obra de <b>Boldini</b> a l'hora de representar les figures femenines de l'alta societat del seu temps a qui va retratar,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEkShrPoxru6kAYfUrrnR8565ucnF7v8FFe0wuswdHbcx-KTihh1I9XUSHWuM0k2wNotWwLDXsLnMclIV7KLtxVIHYTGF5K9EGIEgRkP9jFs3Xch3f0vbmmKwle_2hfbPWwucsqRcJxA/s1600/Madame+Charles+Max+1896.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEkShrPoxru6kAYfUrrnR8565ucnF7v8FFe0wuswdHbcx-KTihh1I9XUSHWuM0k2wNotWwLDXsLnMclIV7KLtxVIHYTGF5K9EGIEgRkP9jFs3Xch3f0vbmmKwle_2hfbPWwucsqRcJxA/s320/Madame+Charles+Max+1896.jpg" width="153px" /></a></div><br />
i que li va valer el suport i l'admiració d'un dels homes més influents en el món de les Arts i de les Lletres del <b>París</b> de finals del segle <b>XIX</b> i de principis del <b>XX</b>: l'extravagant <b>comte Robert de Montesquiou</b>, el qual escriuria en un article que "<i><b>l'art del retrat</b></i> [referint-se a Boldini] <i><b>no es fonamenta en la veritat fotogràfica, sinó en la barreja sobre la tela de la identitat del pintor i la del model</b></i>".<br />
<br />
En aquest retrat de l'any <b>1897</b> que es conserva al museu d'<b>Orsay</b>, de <b>París,</b> <b>Boldini</b> va pintar el <b>comte de Montesquiou</b> en una clara postura d'arrogància, de la qual el comte se'n vantava, i lluïnt, altiu, el bastó com si fos un ceptre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL4h3ATldEATgzjn5jmmnUNMRSf1aOlUu6Fz4-zD10nMx1B31zOxyRBxnkWFP8oPoszZsQcukAqMo6fFxMYg5c_X715n1OpiQv5cTROz136Y04Shdl1cvf50OrZnqkE7FyyuOAjHXeVk/s1600/Montesquiou+%25281897%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL4h3ATldEATgzjn5jmmnUNMRSf1aOlUu6Fz4-zD10nMx1B31zOxyRBxnkWFP8oPoszZsQcukAqMo6fFxMYg5c_X715n1OpiQv5cTROz136Y04Shdl1cvf50OrZnqkE7FyyuOAjHXeVk/s320/Montesquiou+%25281897%2529.jpg" width="231px" /></a></div><br />
També de l'any <b>1897</b> és aquest esplèndid retrat, sens cap mena de dubte un dels que més em sedueix:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0qYLNYXKv2fIRxI7i9Bhbdwt0Mi790S3oLRR3nuQvB1xfY9Xjw6nPUeNKOj8sIHwTgZmeIajZshMvLmIA6EaVrQpJcmhHIRyva8KoSuiRDMaKbqDxWuTN3O_DNUSb-H0H6akfqFrg38/s1600/Lady+Colin+Campbell+1897.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0qYLNYXKv2fIRxI7i9Bhbdwt0Mi790S3oLRR3nuQvB1xfY9Xjw6nPUeNKOj8sIHwTgZmeIajZshMvLmIA6EaVrQpJcmhHIRyva8KoSuiRDMaKbqDxWuTN3O_DNUSb-H0H6akfqFrg38/s320/Lady+Colin+Campbell+1897.jpg" width="268px" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i><b>Retrat de lady Colin Campbell</b></i></span></div><br />
Els ulls foscos d'aquesta dona tenen la força atractiva, com la de l'imant la té amb el ferro, que se t'enduu a un sereníssim estany de plàcides aigües, arrecerat dins un ombrívol bosc a l'hora foscant. És, el d'aquesta dona, un esguard net i segur, tendre i, alhora, valent, gens altiu... És l'esguard que il·lumina el rictus plàcid, picardiós, però decididament segur alhora, de <b>Gertrude Elizabeth Blood</b> (<b>1857-1911</b>), esdevinguda <b>lady Colin Campbell</b> quan va casar-se, el <b>1881</b>, amb lord <b>Colin Campbell</b>, membre del Parlament britànic i un dels fills del vuitè duc escocès d'<b>Argyll</b>.<br />
<br />
Pocs anys després de casar-se, concretament el <b>1884</b>, <b>Gertrude</b> va presentar una demanda de separació legal, que li va ser concedida a causa d'haver estat infectada pel seu marit amb una malaltia venèria (no ha quedat mai aclarit si va ser o no la sífilis). L'escàndol va esdevenir, no obstant, quan <b>lord Colin Campbell</b> va presentar poc després una demanda de divorci adduint, en el que es va convertir en un llarguíssim i intrincat judici en plena època victoriana, un <b>quàdruple adulteri</b> per part de la seva dona amb un <b>duc</b>, un <b>general</b>, un <b>metge</b> i un <b>cap de bombers</b>. <br />
<br />
No va ser fins el <b>1886</b> que el tribunal va dictar sentència i va fer-ho a favor de <b>lord Colin Campbell </b>concedint-li el divorci, el que va significar per a <b>Gertrude</b> l'exclosió i el rebuig dels tancats cercles victorians de l'alta societat britànica.<br />
<br />
Ella, però, que era una dona intel·ligent, enginyosa, molt brillant (parlava anglès, francès, italià i tenia coneixements d'alemany, d'espanyol i d'àrab), que era, també, una magnífica esportista, amb un físic esplendorós -i fins i tot una bona cantant!-, va decidir marcar un nou rumb a la seva vida i dedicar-se al periodisme. Les idees liberals que brandava en els articles que escrivia van ser causa de rebre ben aviat el suport incondicionl de rellevants personatges del món de la cultura, com el del dramaturg i activista <b>Bernard Shaw</b> i el del pintor nord-americà <b>James Whistler</b>.<br />
<br />
El posat amb què <b>Boldini</b> presenta el cos de <b>lady Colin Campbell</b> en aquest retrat defuig completament de la rigidesa o de l'artificiositat, trets tan característics i molt remarcats encara en aquella època en els retrats pictòrics, i la mateixa naturalitat i vivesa que vèiem irradiar del rostre de la model les trobem també en la sutil coqueteria del gest del braç esquerre, alçat per poder-se arribar amb la mà al darrere de la negra cabellera i fer-se un petit i "penúltim" retoc al recollit del cabell.<br />
<br />
En aquesta època de finals del <b>XIX</b> i de principis del <b>XX</b>, <b>Boldini</b> ja formava part de l'alta societat de la qual es va sentir tan atret al començament de la seva carrera a <b>Florència</b>.<br />
<br />
Aquí el veiem fotografiat, l'any <b>1913</b>, entremig del pintor i gran retratista francès <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Paul_C%C3%A9sar_Helleu"><b>Paul César Helleu</b></a> i de la marquesa <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Luisa_Casati"><b>Luisa Casati</b></a> durant una de les moltes festes organitzades a <b>Venècia</b> per l'excèntrica noble italiana,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV2GVojX661pvGNUz7uuKDsc1EXYQHGuzX4GgqJhpHiNWfctZDltyRlMyEUlQkqQY9k1sLn01A2aSW4ZApADrDj9D36Tb9PeKu8Vx8ctJnivo_ut6AOWWSVMKykgTR0ff68a6JCMZ6L20/s1600/Festa+veneciana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV2GVojX661pvGNUz7uuKDsc1EXYQHGuzX4GgqJhpHiNWfctZDltyRlMyEUlQkqQY9k1sLn01A2aSW4ZApADrDj9D36Tb9PeKu8Vx8ctJnivo_ut6AOWWSVMKykgTR0ff68a6JCMZ6L20/s320/Festa+veneciana.jpg" width="278px" /></a></div><br />
a la qual <b>Boldini</b> va retratar, el <b>1908</b>, vestida de negre, amb detalls de color lavanda al vestit i amb un gos llebrer, també negre, que la marquesa duu agafat amb una corretja lligada a un collar de brillants. Un dels retrats més cèlebres del pintor italià...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFxDLVV_9lKiTwDAdqdknSszTO1SiK4j7tvb1zuHh8l1yIYSDt0VS9lhVDJrlWIs3X0YIIfiebl1UqCmB_YMKTzXScaEhNBK6z1wMGgkZC53FhaKYB0rr2yq8yw1u5Ek5XBfYM42Waoeg/s1600/Marquesa+Casati.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFxDLVV_9lKiTwDAdqdknSszTO1SiK4j7tvb1zuHh8l1yIYSDt0VS9lhVDJrlWIs3X0YIIfiebl1UqCmB_YMKTzXScaEhNBK6z1wMGgkZC53FhaKYB0rr2yq8yw1u5Ek5XBfYM42Waoeg/s320/Marquesa+Casati.jpg" width="174px" /></a></div><br />
... i el que em va cridar tant l'atenció aquell dia a la Fira del llibre vell.<br />
<br />
Com a curiositat, i és que m'ha fet molta gràcia quan l'he trobat, aquí es pot veure una invitació autògrafa que l'escriptor <b>Marcel Proust</b> li va fer arribar per convidar-lo a una <i><b>première</b></i> de l'<i><b>Ópera Còmica de París</b></i> i on li deia que el passaria a buscar, amb vestit de nit, pels voltants de les 9 del vespre: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKujmHlpiu0YfmSzDE-orOWiXfZ4Ww2vwAydVC1ypdflJz5vX-9MiWAI4igXM07geglwNeIdttLMpGC6Mhp6g2NFiVK0vfipKb9vyDFDnr_xmI07ak0TwwXqI_hHaEur8kQHbwxf-U5H4/s1600/Aut%25C3%25B2graf+Prosut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="295px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKujmHlpiu0YfmSzDE-orOWiXfZ4Ww2vwAydVC1ypdflJz5vX-9MiWAI4igXM07geglwNeIdttLMpGC6Mhp6g2NFiVK0vfipKb9vyDFDnr_xmI07ak0TwwXqI_hHaEur8kQHbwxf-U5H4/s320/Aut%25C3%25B2graf+Prosut.jpg" width="320px" /></a></div><br />
I aquí el veiem, ja per fi, en una divertida caricatura de <b>Sem</b> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Goursat"><b>Georges Goursat</b></a>), fent de parella de ball amb <b>Ava Astor</b>, la que fou la primera dona del multimilionari nord-americà <b>John Jacob Astor</b>, propietari, entre d'altres béns, de l'hotel <b>Waldorf-Astoria</b> novaiorqués i víctima, quan tornava de la lluna de mel del seu segon casament, en l'enfonsament del <b>Titànic</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgED354CzGFgpcs4pB3S2ToFXAfARX3Gk1yvyruDBjZS4Nt6_-hSrOnFJK0TqEF-3UO1iV6iE-F4wbzvJlkWaTjbO4ZrN43VeU1tKXYYZfppS7LGIsODfbWjcO1gmwYWyZhqy26OPs-dt0/s1600/CAricatura+Boldini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgED354CzGFgpcs4pB3S2ToFXAfARX3Gk1yvyruDBjZS4Nt6_-hSrOnFJK0TqEF-3UO1iV6iE-F4wbzvJlkWaTjbO4ZrN43VeU1tKXYYZfppS7LGIsODfbWjcO1gmwYWyZhqy26OPs-dt0/s320/CAricatura+Boldini.jpg" width="192px" /></a></div><br />
D'<b>Ava Astor</b> -<b>Ava Lister</b> quan es va casar amb un noble anglès- és un altre dels millors retrats de <b>Boldini</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnjiJdBacDdclFI2fwp5GEdw2IiGLahpbuwYpwKbVD1TjZKWd57vrG9CgrhMfd7ANm7iyd65_o0zHe3hUlbpzTdRR5d_zRyOMn1c-93dlMYFs_H8ubsJOY9CtI9_smh_HHirUqizhd5c/s1600/La+banda+negra+%25281905%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnjiJdBacDdclFI2fwp5GEdw2IiGLahpbuwYpwKbVD1TjZKWd57vrG9CgrhMfd7ANm7iyd65_o0zHe3hUlbpzTdRR5d_zRyOMn1c-93dlMYFs_H8ubsJOY9CtI9_smh_HHirUqizhd5c/s320/La+banda+negra+%25281905%2529.jpg" width="147px" /></a></div><br />
Conegut, també, com <i><b>La banda negra</b></i>, en aquest retrat <b>Boldini </b>hi va abocar tota la destresa per captar el lleu moviment -invisible a la pintura- del peu dret de la model perquè, amb l'ajut de la mà, la part baixa del darrere del llarg vestit amb daurats brodats li llisqués amb natural elegància sobre el terra just en el moment en què la dama es girava.<br />
<br />
Tot ha esta estudiat minuciosament, fins i tot els rogencs tons del cabell de la model fan joc amb el color del pèl del gosset que se la mira, innocent, com un inconscient admirador més, i hom diria que, dins el reposat silenci de l'elegant cambra, elegància d'una estança tan sols suggerida pels daurats tons d'una cadira, es pot sentir el sedós refrec de la tela del vestit en contacte amb el polit terra.<br />
<br />
Elegància, sofisticació, gest, moviment... captats amb el que a primer cop d'ull semblen espontànies i accelerades pinzellades, unes pinzellades, tan personals, que van ser mereixedores d'un nom: <i><b>sciabolate</b></i>, que en català vindria a ser com dir <i><b>moviments de sabre</b></i>, i és aquesta aparent espontaneïtat generada per les <i><b>sciabolate</b></i>, que en alguns quadres provoquen la sensació que l'obra no està del tot acabada, una de les característiques de l'obra de <b>Boldini</b> que fan servir alguns detractors per titllar-lo de superflu quan és tot al contrari, ja que el pintor ferrarès esbossava conscienciosament i tantes vegades com calgués les obres que després plasmaria de forma definitiva sobre la tela,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkPz6MYrCV0npGCFRdlpVUP0CICpId-n7PHlJHnr9t59pGaql__pAOHThUNC83ODIsmYEa3DoxBMeKIsNU-qw0_eSYJ-uAOod0liVW4opKSZKY4iU14vYdxEn3uPPu2ePwtHJnljoQiM/s1600/Estudi+madame+doyen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkPz6MYrCV0npGCFRdlpVUP0CICpId-n7PHlJHnr9t59pGaql__pAOHThUNC83ODIsmYEa3DoxBMeKIsNU-qw0_eSYJ-uAOod0liVW4opKSZKY4iU14vYdxEn3uPPu2ePwtHJnljoQiM/s320/Estudi+madame+doyen.jpg" width="211px" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Un dels esbossos del <i><b>Retrat de Madame Doyen</b></i></span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKpnOg0gV9dFlrJwDjWbbQ792IRwBObxtkMwzbxDo0RHrXBmH2QBhRcMDsbFYeeEolurBiogua5Xc3axAsLh-Cb8IcvWnTIEYALM0cmnek-ZS69MbRVR9GCSIoHJBBZnQLZBHcK61KYSU/s1600/madame+doyen.+1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKpnOg0gV9dFlrJwDjWbbQ792IRwBObxtkMwzbxDo0RHrXBmH2QBhRcMDsbFYeeEolurBiogua5Xc3axAsLh-Cb8IcvWnTIEYALM0cmnek-ZS69MbRVR9GCSIoHJBBZnQLZBHcK61KYSU/s400/madame+doyen.+1910.jpg" width="195px" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><i><span style="font-size: x-small;">Retrat de Madame Doyen</span></i></b></div><br />
pel que bé es podria dir que totes i cadascuna de les que semblen frenètiques pinzellades eren el resultat de nombrosos estudis fets a consciència, ja que <b>Boldini</b>, com s'ha apuntat abans, era un treballador incansable i mai va deixar de ser un obsesionat de la perfecció, i que les <i><b>sciabolate</b></i> no són, ni molt menys!, pinzellades fetes amb més o menys traça però a l'atzar es pot comprovar en aquest quadre, el títol del qual podria ser una altra encertada definició de la vertigionsa eclosió del pinzell de <b>Boldini</b> sobre la tela: <i><b>Focs d'artifici:</b></i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimDU6NSxqdWg8bwyV9j8Hd_4fgW17K-5R5x43crECi1K4JQOGTTMlCSHg4jXYqfhMYqQmHfuuza5gM4uAhABbhbrntqgRSJbVZuO4EIhHOVbNGmeRwTNlSXQ8XdxDL3O6O6wnrZcxEZVo/s1600/Focs+d%2527artifici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimDU6NSxqdWg8bwyV9j8Hd_4fgW17K-5R5x43crECi1K4JQOGTTMlCSHg4jXYqfhMYqQmHfuuza5gM4uAhABbhbrntqgRSJbVZuO4EIhHOVbNGmeRwTNlSXQ8XdxDL3O6O6wnrZcxEZVo/s320/Focs+d%2527artifici.jpg" width="146px" /></a></div><br />
on el cos de la model sembla sorgir i agafar forma a partir d'un fulgurant esclat de llum i de color com el que deixen en els cels a les nits de festa els jocs de llum i de color creats per la pirotècnia.<br />
<br />
Boldini també és acusat pels seus detractors de mercantilista, però si bé és cert que es feia pagar, i força, pels retrats que se li encomanaven, així com per les obres de creació pròpia, com aquestes dues excel·lents vistes de <b>Venècia</b> tan diferents d'estil malgrat estar totes dues datades l'any <b>1895</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV3PUhfx3OM-xtCR73a3iDVOGXbZVy55hqawKt3WqutQEabDph809gywffMqAwvqDMJuLVCm_g1rUHUTNmCeL8XXbih3_niTKPjdztU9GVv_XQcrsfX47V0xVjfmVvTvP6DV-DT7nRaE/s1600/Sant+Marc+de+Ven%25C3%25A8cia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV3PUhfx3OM-xtCR73a3iDVOGXbZVy55hqawKt3WqutQEabDph809gywffMqAwvqDMJuLVCm_g1rUHUTNmCeL8XXbih3_niTKPjdztU9GVv_XQcrsfX47V0xVjfmVvTvP6DV-DT7nRaE/s320/Sant+Marc+de+Ven%25C3%25A8cia.jpg" width="221px" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzsWKr9XougiUgQg12cczmvV6C8yE9Z2gj-iemTZIePyKkxjLnpDVDPnJP22GhDAcyZwdE8Cy5ELLo3GYl_RaDHm9pNQUkoUmB4SewIkz9H5aS1WAHAG_R0DyWpCQ10WMERlxHCaph6nE/s1600/Vista+de+Ven%25C3%25A8cia.+1895.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="258px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzsWKr9XougiUgQg12cczmvV6C8yE9Z2gj-iemTZIePyKkxjLnpDVDPnJP22GhDAcyZwdE8Cy5ELLo3GYl_RaDHm9pNQUkoUmB4SewIkz9H5aS1WAHAG_R0DyWpCQ10WMERlxHCaph6nE/s320/Vista+de+Ven%25C3%25A8cia.+1895.jpg" width="320px" /></a></div><br />
hem de pensar també que el públic de <b>Boldini</b> era la mateixa acabdalada i malbataradora societat de nobles i, sobretot, de burgesos i nous rics, milionaris ostentosos que viatjaven durant llargs períodes amb personal de servei, formaven part, o n'eren els protagonistes, de les festes més fastuoses, i que en mig matí podien buidar la meitat de qualsevol de les més selectes botigues dels més selectes <i><b>boulevards</b></i> parisencs.<br />
<br />
Fent referència, gairebé al començar, de la gran passió de <b>Boldini</b> per l'ópera, s'han reproduït unes quantes imatges de retrats que el pintor va fer a diferents personatges d'aquest món, però me n'he deixat expressament una ja que, malgrat tractar-se del retrat d'una <b>mezzo-soprano</b>, la volia pel final.<br />
<br />
Es tracta d'una obra de l'any <b>1908</b> titulada <i><b>Mademoiselle Nemidoff</b></i>. La model, <b>Vera Nemidoff</b>, cantant del <b>Teatre de l'Ópera de París</b> i icona de la bellesa femenina del seu temps, va quedar immortalitzada per <b>Boldini</b> en aquest meravellós retrat. Penso que és la imatge idònia com a colofó d'aquest <i><b>post</b></i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BMK97MO7Po8yDtx9TiEFvfFwgq93JFP0hpxdmdAeyhXKUBx5kansPNLkPw4nY1EjvF-5rsTF0fDZPmX6Kb11pqUiGDbS9bKwZU4rXAT5r-ZAEngGTqDiLQqGIuiIu1jDjpOIBY0n_uQ/s1600/vera+nemidoff+1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="400px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BMK97MO7Po8yDtx9TiEFvfFwgq93JFP0hpxdmdAeyhXKUBx5kansPNLkPw4nY1EjvF-5rsTF0fDZPmX6Kb11pqUiGDbS9bKwZU4rXAT5r-ZAEngGTqDiLQqGIuiIu1jDjpOIBY0n_uQ/s400/vera+nemidoff+1910.jpg" width="204px" /></a></div><br />
Si <b>Boldini</b> té un lloc referencial en la història de la pintura com a retratista és pel seu agosarat tractament de la figura femenina representat, sobretot, en els retrats que va fer a les dones de l'alta societat del seu temps, unes dones a les quals va saber desprendre'ls-hi el rigorós encotillament -i no només el reflectit en la vestimenta- a què estaven sotmeses.<br />
<br />
Les figures femenines de <b>Boldini</b>, estilitzadament sofisticades, s'expressen, lliures i desinhibides, buscant la complicitat del pintor convençudes que només ell serà capaç de captar just en el moment precis, en aquella dècima de segon, tot l'esclat esplendorós de la seva feminitat.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">* * *</div><br />
Fins el dia <b>26</b> del proper mes de <b>juny</b>, es pot visitar a la ciutat de <b>València</b>, concretament al renovat <b>Centre del Carme</b>, la interessant exposició titulada <b><i>Retrats de la Belle Époque</i></b>, una interessantíssima mostra del retrat pictòric integrada per <b>setanta-vuit</b> obres de <b>quaranta-dos artistes</b>, datades des de finals del segle <b>XIX</b> fins a principis del <b>XX</b>.<br />
<br />
En aquesta exposició s'hi poden admirar retrats, d'entre d'altres pintors, de <b>Sorolla</b>, <b>Toulouse-Lautrec</b>, <b>Zorn</b> -<a href="http://calassur.blogspot.com/2010/03/anders-zorn-un-grandios-aquarellista.html">de qui ja se'n va parlar</a> en aquest mateix <i><b>blog</b></i>-, <b>Singer Sargent</b>, <b>Munch</b>... i tres retrats de <b>Boldini</b>: el de la <b>infanta Eulàlia</b>, el de la ballarina <b>Cléo de Mérode</b>, dels quals se n'ha parlat en aquest post, i un tercer titulat <i><b>Dona de rosa</b></i>, que podeu veure <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/File:Boldini_signora_in_rosa.jpg">en aquest enllaç</a>.<br />
<br />
Amics valencians: si en teniu l'oportunitat, no deixeu de visitar-la!<br />
<br />
Aquesta exposició viatjarà posteriorment fins a <b>Barcelona</b> per instal·lar-s'hi a l'edifici del <b>CaixaForum</b>, on hi romandrà des dels propers <b>19 de juliol</b> fins al <b>25 de setembre</b>.<br />
<br />
I ja, per acabar, em fa molta il·lusió dedicar aquest post a un gran amic: <b>Francesco Folinea</b>, italià com <b>Boldini</b>, gran admirador d'aquest pintor i també, com <b>Boldini</b>, entusiasta de l'òpera, un món del qual ell en formà part durant gairebé tota la seva vida laboral en el teatre <b>Massimo</b>, de <b>Palerm</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com23