UNA RECOMANACIÓ PER SANT JORDI 2010: EL BES DE LA NIVAIRA, DE JOAQUIM BORRELL

5 d’abril del 2010

El Dia de Sant Jordi, a les llibreries -i no cal dir que a les parades que s'instal·len als carrers- hi predominen, sobretot, els clients que hi busquen els llibres que més gràcia els fan d'entre les darreres novetats que han sortit al mercat, però també hi ha gent que aprofita el petit descompte que es fa aquest dia i adquirir algun llibre de preu una mica més elevat que els altres (diccionaris, llibres il·lustrats...), i també hi ha qui demana consell per endur-se'n algun llibre, ja bé sigui per regalar o per regalar-se'l, i que tant li fa que sigui o no una novetat.

Si avui, quan encara queden ben bé tres setmanes pel Dia de Sant Jordi, m'he decidit escriure aquest post, és perquè vull parlar d'una novel·la apareguda l'any 1990 i que, per tant, amb tota seguretat no figurarà entre les novetats del ja proper Sant Jordi, amb la possibilitat afegida que tampoc sigui un dels llibres de fons que hi hagi a les lleixes de moltes llibreries.

Em refereixo a El bes de la nivaira, del valencià Joaquim Borrell, notari de professió, i autor, d'entre d'altres, de la celebrada i divertida novel·la L'esclava de blau, una novel·la ambientada a la Roma de Juli Cèsar, i protagonitzada per l'exquirient grec Diomedes i la seva esclava Baiasca. (Exquirent és un enginyós mot inventat per l'autor i que vindria a ser el que en l'actualitat es coneix com a detectiu privat. Ex quirent: el que inquireix des de fora.)

El bes de la nivaira

Joaquim Borrell, del qual ben poca informació personal se'n troba, va exercir, abans d'instal·lar-se definitivament a València, de notari durant uns anys a Lleida, i és al Pallars Sobirà del segle XVI on ambienta aquesta extraordinària novel·la que té, per a mi i en aquest ordre, el que més valoro en una història de ficció: Que estigui ben escrita i que la temàtica, sigui quina sigui, em resulti interessant des d'un bon començament, i a fe que el començament d'aquesta novel·la no pot estar més ben escrit i em va ben enganxar des dels dos primers paràgrafs que tot seguit es transcriuen:


Una balda rovellada, amb els trets borrosos d'un drac, sobresortia de la vella porta del monestir, envaïda pel corc i per la molsa. L'heura s'enfilava per les esquerdes del mur i les fulles, negres a l'esmortida llum del capvespre, semblaven amenaçadors triangles de ferro punxegut. Queia un fi plovisqueig i enmig dels núvols grisencs els primers estels tremolaven, com esglaiats per la tempesta que llampegava sobre les línies confuses de l'horitzó. Al fons dels cingles, des de la penombra que planava sobre el congost, el riu Noguera es rebel·lava contra l'estretor de les ribes de roca amb un bram espaordidor.


Vaig engrapar l'anella penjada dels queixals del drac i vaig tustar sobre les estelles de roure. El cavall, fermat a la soca d'una alzina guerxa, renillà darrere meu en to d'advertiment. Les frontisses grinyolaren amb un gemec gairebé humà i sota la llinda aparegué la figura d'un monjo.

Així comença l'aventura del cavaller Eimeric d'Orxelles, un jove capità que toca sempre de peus a terra i a qui el Sant Ofici ha enviat fins al convent de Santa Maria de Gerri amb l'encàrrec que, des d'allà, guiat per un sorrut i esquerp traginer de nom Aniol, condueixi, fins a Esterri d'Àneu, Marginda, una atractiva, intel·ligent i misteriosa noia acusada de bruixeria.

Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal
Gerri de la Sal. Monestir de Santa Maria.

De cap de les maneres vull no ja desvelar, sinó ni tan sols insinuar absolutament res de la sinuosa i, alhora, ben traçada trama d'un viatge en el qual, tot resseguint la Noguera, els personatges es veuran implicats en tota mena de situacions, tant plaents i tendres com perilloses; divertides i dramàtiques i, fins i tot en alguns moments, fantasioses, encara que d'aquestes darreres...

... No; no! He dit que de cap de les maneres volia desvelar -i no ho faré- el més mínim detall de la ben trenada història d'aquest intricat viatge narrat a El bes de la nivaira per terres pallareses i que esdevindrà -i això sí que ho puc dir- una apassionant i, sobretot, creïble aventura que transcorre per llocs on, com a mínim, ens són familiars de nom.

Però no faltaré a la meva paraula si dic que Joaquim Borrell mostra en tot moment, tant en les descripcions com en els diàlegs, un domini del lèxic propi de l'entorn on es desenvolupa la història, sense que això signifiqui, com els passa a alguns autors, que gallardegi en cap moment de vocabulari.

Els diàlegs són àgils i transcriuen a la perfecció el tarannà dels diferents personatges, i la prosa, polida i exenta de construccions recargolades, té el do de la precisió, sempre ben delimitada, sense que això signifiqui, ni molt menys, escassetat de recursos per part de l'autor.

Llegiu, com un tastet més, aquesta magnífica i, alhora, concisa descripció de l'arribada dels tres personatges davant d'Els Encantats reflectits a l'estany de Sant Maurici:

Vam atènyer la riba d'un llac inhòspit d'aigües cendroses que semblaven dur dissolta tota l'agressivitat dels penyals feréstecs que s'hi reflectien. Dos cims bessons es retallaven contra els núvols, com les agulles d'una catedral gegantina cisellada en la roca viva. La neu esmaltava les seves esquerdes amb garlandes blanques, semblants als cassigalls d'una capa d'hivern esquinçada per la desglaça.



He dit, al començar, que publicava aquest post ben bé tres setmanes abans de Sant Jordi, i si ho he fet és perquè, si us sembla engrescadora la història que es narra a El bes de la nivaira, tingueu el temps suficient per, si no la tenen a la vostra llibreria, l'encomaneu perquè us la demanin a la distribuïdora. Jo, a molts dels lectors d'aquest blog, us la recomanaria personalment amb els ulls clucs.

Aquí us deixo les dades del llibre:



Joaquim Borrell
El bes de la nivaira
Columna Edicions, S.A. Barcelona.


El bes de la nivaira va merèixer, el 1991, el prestigiós Premi de la Crítica Serra d'Or, un dels pocs premis que s'atorguen sense cap mena de remuneració econòmica.

16 comentaris:

Assumpta ha dit...

Home!! I què faig amb el de la xocolata? Que el meu pressupost és molt limitat!!
Em sembla que començaré a entrar pels blogs dient que queda prohibit recomanar cap més llibre d'aquí al dia 24 d'abril :-))

Ara bé, després, a l'agost una celebra el seu sant... també hi ha l'aniversari, els Reis... i sinó hi ha les biblioteques, que fan un bon servei ;-))

Assur ha dit...

HAHAHAHAHA!!!, Assumpta: Ets ràpida com el llamp!, i sí, tens raó quan dius que hauria d'estar prohibit recomanar llibres ja que els pressupostos arriben fins on arriben, però bé sempre ens queden les celebracions i, està clar, les biblioteques. De tota manera, també t'he de dir que aquesta novel·la no és excessivament cara, ja que no és massa llarga (i fixa't que no dic per desgràcia perquè la trobo fins i tot rodona pel que fa al nombre de pàgines), i és d'una col·lecció senzilla de Columna. Jo, amb aquesta darrera, ja l'he llegit tres vegades, i encara que sé el que passarà en tot moment, la he gaudit molt només pel plaer de la lectura per la lectura.

Gemma ha dit...

Enric, amb aquesta recomanació tan enèrgica m'has convençut! El buscaré i el compraré! Pel què has explicat, segur que m'agradarà: tant la trama, com l'estil com, sobretot, la ubicació al Pirineu, són molt del meu gust!!!
I veus, en canvi jo dic, sort de les recomacions bloggaires que si no no hauria pogut descobrir aquest llibre ;)

Assur ha dit...

Gemma: Quna he escrit al final de "post" que a molts dels lectors d'aquest blog us el recomanaria a ulls clucs, no et càpiga el més mínim dubte que era en tu amb un dels que ho faria amb més convicció, ja que, n'estic seguríssim, que t'agradarà... i molt!

ELS PEIXOS ha dit...

Hola , Enric!!!
Jo soc una de les que necessita recomanació amb els llibres ...fins i tot en necessitaria un parell més , jo no llegue-ho gaire i ara amb el bloc encara tinc menys temps....però tinc un marit que llegeix fins i tot dormint , tenim llibres a la cuina i al quarto de bany ...i no pocs, vull dir que amb aquest home em fa falta molta recomanació perquè ja no tinc cap, per pensar amb més llibres....
Aixo de llegir sempre diem que cal tenir temps , i la excusa quan no llegui'm ...és que no tenim temps , però a casa la prova estar que el meu marit no te temps ...però li agrada tan llegir que quan esta assentat al ........també llegeix, en canvi a mi no m´agrada gaire , prefereixo esta a qui....

Una abraçada , Enric..

Francesc ha dit...

És clar que prenc en compte aquesta recomanació!!! Després del teu magnífic post, me n'ha fet ganes de llegir-lo. Salutacions

Assumpta ha dit...

Només sóc ràpida al món dels blogs... per la vida real sóc com una tortugueta...
Tres vegades?? Uau!! Doncs sí que t'ha d'haver agradat moltíssim!! :-))

Su ha dit...

me quedo fascinada leyéndote!

josep ha dit...

Una boníssima recomanació per a un aficionat a la novel·la història i molt especialment la que té com escenari la Catalunya medieval. En prenc nota i de ben segur que cau. Gràcies.

Margarida ha dit...

Jo també en prenc nota!
I sóc com tu, que ja te l'has llegida tres vegades tot i sabent com acaba. A casa no entenen que no em fa res saber el final d'un obra per decidir-me a llegir-la!
Una abraçada

paco ha dit...

enric, me encanta seguir tu blog, siempre aprendo algo nuevo, lo lamentable para mi, debido a mi estado psiquico desde hace años es que nó puedo leer, nó retengo nada de lo leido en mi memoria, tan sólo me queda la música y algo de cocina, un abrazo paco

Assur ha dit...

Dolors: És ben cert això que dius: No tenir temps és l'excusa típica d'aquells a qui no els agrada llegir, ja que a mi, que no m'agrada, per exemple, el futbol, no se m'acudiria mai dir que ahir no vaig veure el partit del Barça perquè no tenia temps, oi? :))

De tota manera, penso que no passa res si a algú no li agrada llegir, com si no li agrada la òpera, o la música clàssica. Jo, quan era jovenet, em sentia estrany perquè no m'agradaven el Beatles i m'entusiasmava Chopin, i em sembla que era un noi ben normal, oi? :))

A casa, per exemple, jo sóc l'únic lector, ja que ni l'Anna Maria ni els meus dos fills són de massa lectures. En canvi, veus?, a l'Anna Maria li encanta la jardineria i la informàtica (el disseny d'aquest blog és tot seu) i té un jardí i unes plantes d'interior que és un goig mirar-t'ho.

Una abraçada!

Francesc: No tenia ni el més mínim dubte que tu series un dels que aquest llibre et faria goig. A més a més, és un llibre molt adient per treballar-lo a classe de català, ja que és molt amè i, a la vegada, molt ric de lèxic.

Asumpta: Ràpida ràpida, ets als blogs, i la prova és que ahir a la nit l'Anna Maria ja em va comentar que havies tret post del Barça. :)) I, pel que fa al llibre, sí, sí: És, per a mi, una gran novel·la. M'agrada llegir -i rellegir- coses que em semblen ben escrites.

Su: No me hagas poner colorado, por favor, aunque te agradezco de todo corazón tus palabras. Un beso.

Josep: Un altre que sabia que “picaria” (he, he, he...), ja que, no ho dubtis, és un llibre que crec fet a la teva mida. (Com no us agradi, em pelareu) :))

Margarida: A mi tampoc em fa res, tot al contrari, tornar-me a llegir un llibre que m'ha agradat en una primera lectura, ja que en la, o les, lectures posteriors sempre hi trobes punts que potser no te n'havies adonat. Jo rellegeixo sovint Pla, Rodoreda, Cabré, Calders..., i ja sé que m'emocionaré una altra vegada quan, per exemple, rellegeixi algun poema de Martí i Pol, o quan torni a escoltar una peça de Bach, i ja sabent el final d'una novel·la, per intrigant que sigui, tampoc em fa res si m'agrada com està escrita.

Saps una cosa curiosa que em passa?... Doncs que cada vegada que escolto o veig la "Carmen", de Bizet, al final, penso sempre que potser el masclista repugnant de Don José potser no la matarà... Però, noia, sempre acaba fent-ho.

P.S. Ah!: L'Anna Maria va posar, amb els blocs d'ajuda que hi ha al final de tot del blog, l'enllaç al de l'Oriol. Ella és molt poc d'esciure pel que em fa dir-te que el feliciti de la seva part perquè n'ha tret molt de partit. (Com puja aquesta canalla, oi?) :))

Paco: Em sap molt de greu el que em dius, però de tota manera celebro que aquest blog et sigui plaent i et faci passar, si més no, moments agradables. Molts ànims i una fortíssima abraçada, Paco!

xisca ha dit...

Enric , em sembla molt bé la teva recomanació per a Sant Jordi . Ben segur que el llegiré i estic segura ja d'entrada que m'agradarà .

Però per deformació profesional ( faig feina a una biblioteca) m'estimo més anar a la biblioteca a cercar el llibre i no m'ocupa tant d'espai a ca meva, je , je.... Com veis som una rata de biblioteca.

El recomanaré per adquirir-lo a la biblioteca.

Moltes gràcies Enric.

Una besada

Assur ha dit...

Xisca: Les biblioteques són sempre una bona opció, i són, també, "mata-excuses" pels que diuen que els llibres són cars (que ho són bastant, eh?).

Espero, tot i que n'estic segur que serà al contrari, que no et decebi aquesta lectura.

Gràcies per la visita, Xima!

Gemma ha dit...

La llibreria m'acaba de dir que el llibre està esgotat :(
Una companya de feina m'ha dit que a Gràcia hi ha la llibreria Taifa que potser el tenen...

Assur ha dit...

Òndia, quin greu!... Doncs jo no fa pas massa que en vaig comprar un per regalar. Ja faré jo les meves gestions, també.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL