SOPA CREMOSA D'ESPÀRRECS

19 d’abril de 2010

Comencem pel començament: Els espàrrecs, de qualsevol tipus i de qualsevol manera, m'agraden amb deliri i, per tant, sempre em vénen de gust.

Espàrrecs

Com que sóc un home “de cullera”, m'agraden tota mena de sopes, i una de les que més, i la prova és que la faig tot sovint, és aquesta sopa cremosa d'espàrrecs, ja que és molt ràpida i senzilla de fer i, a la vegada, deliciosa.

Ah!: I tant es pot menjar calenta, com tèbia, com freda.

Un dels secrets... Bé, de secret, res de res, perquè pecaria de bufat si pensés que només ho faig jo... No; diem, doncs, que una de les característiques que fa que el resultat final d'aquesta sopa cremosa que proposo resulti, pel meu gust, molt més fi, és que el sofregit no el faig amb ceba, sinó que el faig amb porro.

Una altra de les coses que he variat de la manera com venia fent aquesta sopa és que, fins fa ben poc, utilitzava brou de pollastre (Aneto), però des que vaig anar a la darrera classe de la Mireia Carbó i va comentar que, si les bullim només amb aigua, les verdures que utilitzem per fer una sopa o una crema mantindran intacte el seu sabor, ho vaig provar i ja sempre més ho he fet així.

Dit això, anem per la recepta:

Ingredients (per a 4 persones):


1 manat de espàrrecs verds.
2 porros (no cal que només
     sigui la part blanca).

1 patata grossa.
Oli, o mantega.
1 litre i quart d'aigua.
Sal.

Posem al foc una olla amb l'oli o amb la mantega suficient (no massa, perquè el porro, quan cou, ja deixa anar molt de líquid) per sofregir els porros tallats a rodanxes -no massa gruixudes- a foc suau i vigilant que no se'ns cremin.

Mentrestant, pelem la patata i la tallem també a rodanxes fines.

Rentem bé els espàrrecs, dels quals en traurem la part més dura, i els trossegem.

Quan veiem que el porro ja està sofregit, hi tirarem una mica de sal i la patata.

Tot remenant-ho perquè la patata s'impregni bé del sabor del sofregit, deixarem que cogui uns cinc minuts, passats els quals abocarem a l'olla els espàrrecs trossejats i farem, també, que s'impregnin del gust del sofregit.

(Per no fer-les malbé, en aquesta operació no hi tirarem les puntes dels espàrrecs que ens han semblat més maques i que després en serviran de guarnició.)

Abocarem l'aigua bullent a l'olla, les puntes dels espàrrecs, i ho salarem.

Apujarem el foc i, just quan comencia a bullir, controlarem el foc perquè la sopa faci xup-xup durant mitja hora.

En acabat, retirarem les puntes dels espàrrecs que ens serviran de guarnició, triturarem amb el braç elèctric la sopa i, finalment, la passarem a través del colador xinès per evitar fils.

Al moment de servir-la, hi col·locarem al damunt les puntes dels espàrrecs que hem reservat.

Crema

Senzilla, barata (dissabte passat, a plaça, a última hora un manat d'espàrrecs el tenien d'oferta a 1 euro), i un lleuger, nutrient, i exquisit primer plat que tant ens pot servir per a un dinar com per a un sopar i, el que també és important, tant per a l'estiu com per a l'hivern.

17 comentaris:

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Enric!!!
Crec que seria la única crema que em menjaria ..la d´esparrecs....però ara que ja en tenim tans dels prims ...pot ser que també t´agradarien...
Aquest son els de jardi i els altres de bosc ...o com va aixo??
A casa ja fa uns dies que en tenim i fem truita...
Un secret!!!! Tinc una clienta que sempre me´n porta acabats de cullir , el seu marit en sap molt i sempre me´n regal.la
Fins un altre post...

Assumpta ha dit...

Ooooooh, oooooh i mil vegadees oooooooooh!!

això és tan senzill que fins i tot jo m'atreviria a fer-ho... i ha de ser deliciosa jejeje... i és que a mi també m'encanten els esparrecs, de tota mena... La meva sogra moltes vegades compra llaunes d'aquests gruixuts, blancs, hi posa una mica de maionesa i... ufffff... què bo!! :-DD

Assumpta ha dit...

I només embrutes una olla!! No fas el sofregit a una paella ni vas empastifant tot de trastos... Encara millor :-DDD

El cullerot Festuc ha dit...

Jo com tu m'encanten els plats de cullera...i els espàrrecs verds tb!!!! La faré ben aviat, que el metge m'ha renyat pel pes i aquesta sopa m'anirà molt bé per fer bondat i disfrutar menjant! jejeje!!!
Petunets,
Eva.

josep ha dit...

Enric,
Jo també sóc de cremes i sopes, especialment a l'hivern, però aquesta d'espàrrecs, com d'altres, de cara a la primavera i l'estiu, ben fresquetes també són boníssimes.

Josepb. ha dit...

Assur; -Enric- D'aquest plat que es fet amb espàrrecs, se'n diu mata dos oucells d'un tret... bé potser tres o més...calenta, tebia, freda...ràpid, senzill... bó... Que vagi de gust Enric¡¡ :-D

Mercè ha dit...

Enric, els espàrrecs a mi també m'agraden molt, i en forma de sopa o crema, boníssima!! Jo sempre l'he fet amb aigua com diu la Mireia. :)
Petons!

paco ha dit...

hola enric, a mí las sopas digamos que nó me ván, péro eso nó quiere decir que pueda ignorar la calidad de las mismas, dicho ésto reconozco que tu crema de espárragos es todo un lujo al paladar.......saludos paco

Gemma ha dit...

Sóc fan de les cremes de vedures, coincideixo que amb el porro queden molt més fines... I els consells de la Mireia són fantàstics, val la pena fer-li cas, oi?
La crema d'espàrrecs en concret és de les que m'agraden més, a l'estiu fresca trobo que fa passar molt la sed.

Assur ha dit...

Dolors: Aquest tipus d'espàrrecs de què parles se'n diuen, si no vaig errat, “espàrrecs de marge”, i són ideals per menjar-los, sobretot, amb remenat d'ous o, com acompanyament, fregits, bullits o al vapor. Crec que seria una llàstima que acabessin fets puré. :)

En canvi, aquests cultivats com els que veus a la fotografia que encapçala el “post”, al ser molt més grossos, pesen també molt més i amb un manat en tens ben bé per quatre “bols” i la mica més per si algú vol repetir. Creu-me que, fresqueta de la nevera, aquesta sopa-crema és, també, molt refrescant.

Assumpta: De debò et dic que és molt més senzill de fer aquesta sopa-crema que no pas endevinar els objectes que proposes al teu blog. :)), a més a més, amb tots els avantatges que té a l'hora de fer-la i que a tu, pel que veig, no se t'han escapat, ni cal dir que no fa gens ni mica de mandra d'haver-la de fer, i el resultat és molt bo, tant és així que fins i tot et pot servir com a solució quan no saps què fer de primer plat el dia que tens convidats a casa i tens previst un contundent segon plat.

Eva: Ai, aquesta lluita amb els quilets de les embarassades!... Veus, però?: Jo no la tinc, ja que sembla que estigui embarassat de per vida i no em poden dir que quan surti la criatura de la panxa hauré de fer règim :)) Ja m'ho sabràs dir, si la fas, i sens dubte que és un magnífic i nutrient plat. No sóc gens entès en vitamines, minerals i tota aquesta pesca, però m'he assabentat que els espàrrecs porten de tot i que van bé per tot.

Josep: No coincidim amb el peix (ni amb la Gruberova) :)), però sí amb la cullera (i amb la Georghiu, i amb la Bartoli, i amb la Damrau...). A part bromes, els que som “sopers” ens hem d'espavilar a trobar fòrmules per a l'estiu si no volem estar, com els conills, menjant herbes cada dia. :))

Josepb: Moltes vgades, i no només a la cuina, les coses més senzilles ens donen més satisfaccions que les sofisticades, i aquesta sopa-crema n'és ben bé un exemple.

Mercè: La veritat és que des que la Mireia ho va dir en aquella classe, sempre més ho fet, això de fer servir aigua en lloc de brou per les sopes on hi ha verdures, i la veritat és que queden molt més gustoses. A més a més, gairebé sempre utilitzava els bricks de l'Aneto, i si t'ho mires bé, resultava més car el brick que no pas la resta dels ingredients.

Paco: Vaja, Paco, veig que ets com la Mafalda, que no podia amb les sopes, :)) però no s'hi pot fer res amb els gustos de cadascú. De totes maneres, moltes gràcies pels teus mots.

Sí, Gemma, s'ha de fer cas als qui, com la Mireia, saben -i raonen- el que diuen, per això m'agraden tant les seves classes, perquè no t'ensenya només com es fa un plat, que si t'ho mires bé, només llegint la recepta més o menys ja saps per on tirar, sinó que són tots aquests complements d'informació que aporta i que jo trobo sempre útils.

Lamambalina ha dit...

Hola Assun!

Tens un espai ben xulo!

Salut y bona cuina!!!!!


Lamambalina

pilar ha dit...

Enrric, no se me ocurre mejor cosa que felicitarte el día de mañana Sant Jordi, entre ese aroma de sopa de esparragos que pienso hacer la semana que viene.

un abrazo que disfrutes el día

Pilar

Francesc ha dit...

A mi també m'agraden molt els espàrrecs. Aquesta recepta teua de la sopa cremosa em fa moltes ganes. Segur que a Oreto li agradaria. Li encanten les sopes. Salutacions i bona Diada de Sant Jordi!!!

Assur ha dit...

Lamambalina: Benvinguda al blog, i moltíssimes gràcies pels teus mots!

No em dic Assun, sinó Assur..., bé, en realitat, em dic Enric. Això d'Assur em ve perquè sóc un gran admirador de Rossini, i a una de les óperes d'ell que més m'agraden -potser la que més- hi surt un personatge (el dolent) que es diu així. ;)

Una abraçada.

Pilar: Moltes gràcies, i que passis tu també una bona Diada. Aquests dies vaig una mica atabalat, ja parlarem. Un petó.

Francesc: Moltes gràcies, també, i com he dit, també, a la Pilar, aquests vaig una mica atabalat. Ja parlarem. Besades per a tu i per a l'Oreto!

Anònim ha dit...

Amiable dispatch and this post helped me alot in my college assignement. Thanks you for your information.

Assur ha dit...

You’re welcome, Anònim. I’m very happy if i have could help you.

calmariet ha dit...

Volia fer aquesta crema amb espàrrecs blancs. L'has provat? I si ho has fet. Que tal està?

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL