tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-60714760199730110882010-09-21T04:49:00.001+02:002010-10-05T04:56:18.662+02:00LA MUSICA NOTTURNA DELLE STRADE DI MADRID, DE LUIGI BOCCHERINI, IL·LUSTRADA PER GOYA<span class="letrag">E</span>l cas del músic italià <b>Luigi Boccherini</b> és un clar exemple del compositor a qui se'l relaciona amb una sola obra, i en el cas de <b>Boccherini</b> ni això, ja que el <b><i>Cèlebre Minuetto</i></b> (si ara no us ve al cap la coneguda melodia <a href="http://www.epdlp.com/clasica.php?id=80">aquí en teniu un petit fragment</a>) és tan sols un dels moviments d'un quintet per a cordes, i <b>Boccherini</b>, virtuós violoncelista, va ser un prolífic (més de <b>cinc-centes</b> obres catalogades) i un refinadíssim compositor classicista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s1600/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Retrat de Luigi Boccherini" border="0" height="320" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBPyLCoxsYPVhOfMnUKU7SfJDYb64Dtg4BO-DOnuR9jgB7PtaB1TcTUHlptsILDrmYz4eVuIzjBw2l17zuuCSwBCWXk1pPW2wZs_l8bD2paR64meJoGmwIwTdEgIw6kvqRRPSmD9BLgM/s320/An%C3%B2nim._Retrat_de_Luigi_Boccherini.jpg" title="Retrat de Luigi Boccherini" width="226" /></a></div><br />
Nascut a la <b>Toscana</b> (<b>Lucca, 1743</b>) en una família de músics, <b>Boccherini</b> va anar formant-se com a músic a <b>Roma</b>, <b>Viena</b> i <b>Milà</b>, ciutat aquesta on s'integrà en un quartet de cordes que el va dur a fer gires per <b>Itàlia</b> i per <b>França</b>.<br />
<br />
És a <b>París</b> on, l'any <b>1768</b>, coneix l'ambaixador espanyol a la capital francesa, el qual el convenç per anar a la Cort de <b>Madrid</b>, i si bé, degut a les empentes i als cops de colzes dels músics que ja en formaven part, no va poder entrar al servei del rei <b>Carles III</b>, sí que va aconseguir entrar, el <b>1770</b>, al servei del germà petit d'aquest, l'Infant <b>Lluís Antoni de Borbó i Farnesio</b>, el qual, instal·lat al palau que manà contruir a l'arquitecte <b>Ventura Rodríguez</b> a la petita localitat madrilenya de <b>Boadilla del Monte</b>, vivia envoltat d'una petita Cort d'artistes, que es va endur amb ell sis anys després quan, obligat pel seu germà <b>Carles III</b> a fer un <b>matrimoni morganàtic</b>, va traslladar-se al poblet de <b>Arenas de San Pedro</b> (<b>Àvila</b>), allunyat, per tant, de la <b>Cort de Madrid</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s1600/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Palau Boadilla del Monte" border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP4RRZjPy66Pa-3KB1NNOSRIKXREMjqGM5QQqumr-bWWnQ4ANRoQ9y4ojjofG0Nt6WP42T4TBx5BTB9bd7gR0ZPWcIupr7dko90PqP7nt4_1Bh0hce5wxXb1T_vKgRMLAVWsmob9aP0w/s400/Palau_Boadilla_del_Monte.jpg" title="Palau Boadilla del Monte" width="400" /></a></div><br />
No obstant aquest allunyament, l'obra de <b>Boccherini</b>, amb una gran influència de <b>Haydn</b>, va ser coneguda arreu d'Europa, i els setze anys que va estar al servei del noble espanyol van ser per a ell molt productius.<br />
<br />
És d'aquesta època a <b>Arenas de San Pedro</b>, concretament de l'any <b>1780</b>, una composició que a mi em té el cor robat: Es tracta del quintet per a cordes titulat <b><i>Musica Notturna delle Strade di Madrid</i></b>, una peça descriptiva que ens transporta al <b>Madrid</b> del segle <b>XVIII</b>.<br />
<br />
Boccherini utilitza en els <b>dos brevísims primers moviments</b> els violins per imitar el so del toc de campana anunciant l'Ave Maria (en aquest cas en pizzicato) i el so del tambor.<br />
<br />
En el <b>tercer moviment</b> (<b><i>El minuet dels cecs</i></b>) fa que el violoncelista deixi l'arquet i utilitzi el violoncel com si fos una guitarra. Els pizzicatos del violoncel imitant la guitarra aporten un afegit alegre i festiu al ja de per si animós ritme d'aquest minuet, que en el vídeo que he penjat al <b>YouTube</b> que trobareu més avall (sí, sí: he fet un vídeo per penjar a <b>YouTube</b>!), he <i>vestit</i> amb les delicioses pintures amb què <b>Goya</b> va plasmar l'idíl·lic ambient del <b>Madrid</b> festiu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s1600/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La pradera de San Isidro" border="0" height="191" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWp3dv1Gy7it7npetETTcsMphTA7kkSvzIKMYyoTZEJK51sKvuzGsQvUmQnC-yYB5wfvetHNTyWwELNT1BoIvM_DLfW58cppf0z7jERmw31nkVHu1viBd9y_E7kXRr1oWc-67JLowjqlk/s400/La_Pradera_de_San_Isidro.jpg" title="La pradera de San Isidro" width="400" /></a></div><br />
En el <b>quart moviment</b> (<b><i>El rosari</i></b>), en clar contrast amb el <b>tercer</b>, la música esdevé summament recollida, i és per això que, al vídeo, l'he il·lustrat amb detalls dels imponents <b>frescos</b> que <b>Goya</b> va pintar a la petita cúpula de l'<b>Emita de San Antonio de la Florida</b>, a la riba del riu <b>Manzanares</b> al seu pas per <b>Madrid</b>, i després amb quadres on el pintor aragonès hi va reflectir la quotidianitat i molts aspectes de la vida sòrdida d'aquell temps (obrers, presons, processons amb penitents autoflagelant-se, manicomis. judicis de la Inquisició, un incendi a la nit..., i fins i tot aquelarres!).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s1600/Incendi_de_nit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Incendi de nit" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PIk__tr1sBskNH5MP9jZKostR6Iv-JroQ0Xzif5vixz3OPaYo8VvxjD29D5UxIzc6JPmG0QIocH6c-WMtsZu_KG9L3d8rUid_PZNwhtE7xfS88e_gfVf6rHwbnHsUIiR-s2l0D7aq34/s400/Incendi_de_nit.jpg" title="Incendi de nit" width="302" /></a></div><br />
Al <b>cinquè moviment</b>, la música de <b>Boccherini</b> ens retorna al bullici amb un animat cercavila (<b><i>Passa calle</i></b>), que no m'he pogut estar d'il·lustrar-lo, entre d'altres, amb <b><i>El venedor de terrissa</i></b>, un cartró, conservat al <b>Museu de El Prado</b>, que va servir per fer-ne dos tapissos, i que és una de les escenes costumistes que particularment més m'agraden de <b>Goya</b>: <br />
<br />
Davant la parada que un venedor de terrissa (<b>valencià</b>, segons va deixar escrit<b> Goya</b>) hi té instal·lada al terra, hi passa una carrossa ocupada per una dama, a qui veiem tot just insinuada a través de la finestra. Sense adonar-nos-en, els ulls ens fan anar apreciant els esplèndids daurats de la mantellina i del penjoll d'una de les compradores, així com dels ornaments dels uniformes dels lacais... Daurats als blancs, als verds i al vermell de les brillants casaques amb què van uniformats els servents, uns daurats que no eviten copsar la lluentor de la terrissa exposada al terra, sobre palla, al costat del posat indiferent d'un gos mig endormiscat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s1600/El_venedor_de_terrissa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El venedor de terrissa" border="0" height="400" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEyLxhd8rj2nlKGtLayDSH3uP6yJkHRKbN7dgxoEiEvUQnisHMrjf0fEQuk7_5vIQ3oA0JaRQ9SHeEsaeXrU-arUs0_HF7Zl54PG5h8dbVAgSRWDh4vHGlwN22zaDDWlOa5eLZcV5M98/s400/El_venedor_de_terrissa.jpg" title="El venedor de terrissa" width="342" /></a></div><br />
Al <b>sisè i curtíssim moviment</b>, el violí que imita l'inquietant so del timbal dels soldats que marxen, de nit, cap a la retreta m'ha fet pensar en una de les meravelles pictòriques de tota la <b>Història de l'Art</b>; un dels quadres que havia vist reproduït multitud de vegades en làmines, però que em va deixar garratibat la primera vegada que el vaig veure <i>in situ</i>: <b><i>El 3 de maig a Madrid</i></b>, conegut també com <b><i>Els afusellaments de la Moncloa</i></b>, o <b><i>de la muntanya del Príncep Pius</i></b>, un quadre on la llum hi té una intervenció essencial, ja que la claror provinent del fanal encès que hi ha als peus del piquet d'execució va creixent d'intensitat fins esdevenir, en arribar al paredó, l'esgarrifosa abraçada gèlida de la mort. Un homenatge amb totes les de la llei <span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><span style="font-size: small;">fet a base de fortes pinzellades amb un domini de la tècnica fora de tota discussió, però que de cap de les maneres volen ser el mitjà per a entabanar-nos amb estereotipades aureoles heroiques. Aquí no hi ha concessions: Hi ha la mort esperant sentir el crit de "Foc!"</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s1600/El_tres_de_maig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El tres de maig" border="0" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSBxOJj86-nVXlgrIOIcg8ziiGFCJ4urJpVnsEA7g05dy5RyvQHmY3vsyW41tCVF0M6dcVQzOIQuVCCTIhbFxe5-ieUqsHwxXzFdxvsI-A3n2Nm7eqo6bJMv15uy_3xGYRI2qmWF9hJxY/s400/El_tres_de_maig.jpg" title="El tres de maig" width="400" /></a></div><br />
I de nou el contrast: Al <b>setè moviment</b>, <b>Boccherini </b>apunta amb elegant marcialitat la retirada de la tropa, pel que al vídeo hi veurem “desfilar” una sèrie de personatges gràcies a una de les facetes on més va excel·lir <b>Goya</b>: el retrat i, quan es parla del <b>Goya-retratista</b> de seguida ens ve al cap el magistral <b><i>Retrat de la família de Carles IV</i></b>, un prodigi de captació de la profunditat psicològica de tots i cadascun dels personatges que en formen part, i, continuant agombolats pel majestuós ritme d'aquest darrer moviment, podrem apreciar, també, a través del retrat d'<b>Isabel Porcel</b> i del de la <b>duquessa d'Alba</b>, el prodigiós domini de la tècnica de <b>Goya</b> a l'hora de plasmar a les seves teles no solament els colors dels teixits sinó també les textures de les vestimentes dels personatges de l'època a qui va retratar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s1600/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La família de Carles IV" border="0" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexYDgokc5vBEFaH2kR1kf4zLoIQxSli8sWQgeqN9CPJue37M14hXNj5vpCZ_134wqiF7-mVRWpMQuLtttVj8WOWPdMlauEeRgLJlSlCZrhaXid9awRZ_UYJrmnhVe-jLRwk3bmaYru_w/s400/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV%5B1%5D.jpg" title="La família de Carles IV" width="400" /></a></div><br />
<br />
El darrer dels quadres que he triat és el <b><i>Retrat de la família de l'Infant Lluís Antoni</i></b>, un quadre que <b>Goya</b>, que encara no era el pintor de la Cort espanyola, va pintar a <b>Arenas de San Pedro</b>, i si ho he fet és perquè, a part que, com a curiositat es pot apreciar la increïble semblança del perfil de l'<b>Infant</b> amb el de <b>Joan Carles I</b>, <b>Goya</b> s'hi va retratar ell mateix (a baix, a mà esquerra) i també hi va retratar <b>Luigi Boccherini</b>, que és el personatge que, de perfil, apareix, dret, en primer pla al final del vídeo.<br />
<br />
<br />
<center><object height="350" width="460"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/p0f-rQV--jU?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6&hd=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="460" height="350"></embed></object></center><br />
<br />
Espero i desitjo, doncs, que aquesta deliciosa música de <b>Boccherini</b> il·lustrada per <b>Goya</b> hagi estat del vostre gust.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11