Sagarra: "El cementiri dels mariners"

2 de novembre de 2009

Cementiri de Llofriu

Amb un programa de gravació que encara dominem ben poc, estem treballant i fent proves pel que és un il·lusionat  projecte d’aquest blog, i per fer una prova m’ha vingut de gust gravar per avui, dia 2 de novembre -diada dels difunts- aquest preciós poema de Josep Maria de Sagarra: El cementiri dels mariners, del llibre Àncores i estrelles.



           EL CEMENTIRI DELS MARINERS

            Quan la passada del vent afina
            la tarda tèbia del mes d'agost,
            penges com una morta gavina
            dalt de la pedra grisa del rost.

            Des de les blanques parets estretes
            veus una mica de mar només;
            i encara et poses tot de puntetes,
            blanc cementiri dels mariners.

            Ningú, que els vespres a tu s'atansa
            per la drecera magra dels horts,
            dirà quan et vegi l'esquena mansa
            que ets el pacífic hostal dels morts.

            No et dignifiquen l'antiga esquerda
            de les costelles màgics xiprers;
            només et volta la vinya verda,
            blanc cementiri dels mariners.

            És una vinya plana com totes,
            ni tu l'esveres, ni pensa en tu;
            dels ceps li pengen les fràgils gotes
            tornassolades del vi madur.

            Aquelles bèsties, que sol haver-hi
            en la pelada pau dels costers
            s'et fan amigues sense misteri,
            blanc cementiri dels mariners.

            Tant a les clares, com a les fosques,
            res de basardes, res de perills:
            tots els migdies zumzeig de mosques,
            tots els capvespres desmai de grills.

            I a trenc d'albada, lleu transparència:
            còbits que piulen pels olivers.
            I sempre un clima d'indiferència,
            blanc cementiri dels mariners.

            Dins la badia, les fustes fartes
            de sal i pesca, mullen el llom;
            els homes passen del joc de cartes
            a l'opalina gràcia del rom.

            Les dones seuen a les cadires
            amb aquells aires manifassers...
            I ningú pensa que tu respires,
            blanc cementiri dels mariners.

            I ve que un dia, la veu rossola
            d'una campana llagrimejant;
            i gent negrenca, s'acorriola
            seguint la vinya del teu voltant.

            La caixa llisa puja la costa;
            tu, ni la mires; ja saps qui és.
            Sens reverència reps el teu hoste,
            blanc cementiri dels mariners.

            I els qui te'l duen, mentre la pala
            remou la terra, nets de corcó,
            pensen quina hora i en quina cala
            i amb qui els pertoca calar l'artó.

            Els crida el tràngol i la mullena;
            cara-impassibles baixen després,
            al teu silenci girats d'esquena,
            blanc cementiri dels mariners.

            Si el mar és fúria, bot i deliri.
            i és embranzida i és cos a cos,
            ¿qui se'n recorda del cementiri,
            del gris de nacre del seu repòs?

            Tu ho saps comprendre; per'xò no goses
            guarnir-te d'arbres ni de cloquers.
            Tu saps comprendre totes les coses,
            blanc cementiri dels mariners!

            Ells fan la ruta de la pobresa,
            tu fas el somni de l'infinit.
            Si ells es resignen a anar a l'encesa,
            també et resignes a llur oblit.

            Perquè et resignes, perquè t'adones
            del que és el sempre i és el mai més,
            jo et vinc a veure moltes estones,
            blanc cementiri dels mariners.

            Jo et vinc a veure per la drecera,
            seguint les vinyes, deixant el port;
            i em vivifiques amb la manera
            clara i tranquil·la de dir la mort.

            La mort com una gran companyia
            neta de tèrbols crits baladrers...
            La mort, com feina de cada dia,
            mig de tristesa, mig d'alegria...,
            blanc cementiri dels mariners!
                                            Josep M. de Sagarra.




8 comentaris:

Josepb. ha dit...

Enric; -Ca l'Assur- Per qué es tant i tant meravellós Josep María de Sagarra... i amb quina facilitat feia versos. Molt bonics aquests versos d'en Segarra, i parlats amb la teva veu els fa encara més creibles. Felicitats per aquesta nova secció Enric¡¡. Josepb.

MaryLou ha dit...

Qué bonic!!! com tot el que escribia Segarra!!
Petonets

Assur ha dit...

Moltes gràcies, Josepb i MaryLou, pel vostre comentari amb què denoteu el plaer que, com a mi, us proporciona Josep M. de Sagarra, un poeta moltes vegades injustament denostat fins al punt d'haver sentit definir-lo com a "versaire" amb tot el sentit pejoratiu que té aquest mot.

Sempre recordaré que Lluís Llach, a propòsit d'haver musicat el poema "Vinyes verdes", va dir que no li havia costat gens ni mica fer-ho perquè la musicalitat ja la duien els mateixos mots del poema.

Joaquim ha dit...

Assur, avui finalment he pogut escoltar-te, tot llegint Sagarra que em fa delir com pocs poetes i et felicito per la iniciativa, és un post molt maco i original, que és una cosa que agraeixo dels blogs, doncs tots tendim a repetir formules i continguts.
Això que em pugui descarregar l'Assur recitant Sagarra ho trobo fantàstic.

BRAVO!

josep ha dit...

Enric,
Magnífica la poesia de'n Segarra i també la recitació, encara que a tu no t'ho sembli. Realment sona molt bé, i segurament la veu anirà sonant millor cada dia.
Una abraçada

Assur ha dit...

Joaquim i Josep: Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris plens d'ànims per tal de continuar llegint poemes precisament en un moment en què la veu no m'acompanya massa ja que m'està fent l'"índiu" per culpa del no-tabac. (Quines coses!!!) :))

De tota manera, tranquils perquè no he tornat a fumar un sol cigarret des del dia en què em van ingressar.

Ah! I també celebro moltíssim que gaudiu amb Sagarra, un poeta i escriptor de qui en parlaré força en aquest blog.

Una abraçada a tots dos.

TONI ha dit...

Enhorabona Assur,
Tens una veu magnífica, i recites sense afectació, amb la naturalitat necessària perquè els versos flueixin. Segarra és un geni potser poc valorat i poc conegut. Està bé que en fem proselitisme, i tu has triat una molt bona manera de divulgar-lo.
Gràcies !

Assur ha dit...

Moltíssimes gràcies, Toni!, i "ben trobat " al club dels sagarrians :))

Jo també estic convençut que Sagarra és una figura a reivindicar tot i que agrada a moltíssima gent, ja que malgrat el mal so (tot és casolà), déu-n'hi-do els visitants que descarreguen aquest arxiu per escoltar-lo -el mateix passa amb els dos fragments que he també gravat del seu Poema de Nadal.

No; no serà el darrer poema de Sagarra que llegeixi en aquesta secció.

Una abraçada.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL