ELS FRUITS SABOROSOS (PRESENTACIÓ)

18 de novembre de 2009

Una de les coses amb què em vaig comprometre amb mi mateix quan vaig acabar de decidir-me a tornar a la blogoesfera va ser amb la d’intentar que els posts que escriuria en el nou blog fossin el més concisos possible, cosa bastant difícil per a mi, que tinc una gran facilitat, quan escric, de saltar des d’una flor fins dalt de tot d’un avet i, un cop allà i encara a mig instal•lar-m’hi, baixar en picat per anar a xerrar amb un caragol que passava xino-xano cap a un hortet proper.

Amb aquest esperit de concisió per bandera, doncs, intentaré ser concís al màxim i diré que aquest post és el que farà de pròleg a tota una sèrie de divuit posts més que tinc previst anar publicant amb el títol de Els fruits saborosos.

Els fruits saborosos de Josep Carner

He de dir que en aquest primer "post-presentació" -o "post-pròleg", com es vulgui-, la sort m’ha donat un cop de mà per no haver-me d’allargar gaire, ja que amb la ceba –per no parlar d’obsessió- de ser concís, i quan ja començava a desesperar-me per no saber per on podia aprimar més el text introductori que anava escrivint per parlar de la importància d’Els fruits saborosos i, evidentment, del seu autor, vet aquí que fa uns dies, tot rellegint un recull en forma de llibre dels articles que Josep Maria de Sagarra havia escrit entre 1929 i 1935 per a la revista Mirador, concretament a la secció que ell va batejar com L’aperitiu, vaig trobar un article dedicat a la figura de Carles Riba, un article en el qual Sagarra feia esment d’una manera tan clara com concisa de la vital importància que té per a les lletres catalanes la figura de Josep Carner.

Claretat i concisió, la de Sagarra, que jo, per molt bona voluntat que hi posi, no crec que aconsegueixi mai en els meus escrits, i és per això que us convido a llegir aquest fragment de l’article esmentat, un article que es va publicar el dia 21de maig de 1931:

[Carner ...] havia estat el gran estassabarders –que dirien a l’Empordà- de tota la carrincloneria, de tota la imbecilitat indocumentada en forma de prosa i de poesia que s’estilava a Catalunya. Carner va dotar la literatura catalana d’un coll net i d’una camisa neta, per a poder-se presentar entre gent civil; li va ensenyar una manera de saludar les senyores, de menjar els espàrrecs, d'anar a missa i de pagar un taxi.

Després de Carner, els escriptors que volguessin tenir una mica de cara i ulls no es podien permetre certes modalitats rupestres ni certes ganyotes de seminari. Carner era un home de punch i al mateix temps de gràcia i de barrila. Tota la seva obra anava fluint d’una manera despreocupada, amb aquella tombarella genial d’un saltimbanqui que fa equilibris sense donar-los gota d’importància.”


Clar i català!: I és que, malgrat que va ser després d’un llarguíssim i, sobretot no ho oblidéssim pas, obligat silenci, amb l’aparició o, millor dit, amb la irrupció de Josep Carner en una literatura que pel fet de començar a reviscolar no se li podien permetre concessions que mai els haurien estat permeses a les literatures que havien anat fent des de sempre el seu camí sense cap mena d’entrebanc forani, hi ha, en aquesta literatura reviscolant, que no és cap altra que la catalana, un abans i un després de Josep Carner, i si bé hi ha qui creu que el seu pes com a poeta ha estat sobrevalorat, ningú ni tan sols mig gosaria a discutir-lo com el gran creador d’una llengua literària lliure del tot de caduques cotilles, una llengua literària -la catalana- desempellegada d’ampuloses impostacions també del tot inapropiades per a una llengua que volia tenir -i gràcies a Josep Carner ho aconseguiria-, un pes prou qualitatiu dins la literatura moderna.

Josep Carner
Josep Carner


I si bé els divuit fruits que conformen Els fruits saborosos van ser un pretext del poeta per a la reflexió del pas del temps, per a mi i com a homentage a Carner seran un pretext perquè, a mida que -anuncio-, els vagi trancrivint i fent un petit comentari de cadascun d’ells, serveixin d’il•lustració per a cada una de les divuit receptes que aniré penjant en divuit posts, en cadascuna de les quals l’ingredient principal serà cadascun dels divuit fruits que va triar Carner per confegir Els fruits saborosos.

Bufa!... Sort que havia de ser concís, oi?...

7 comentaris:

MaryLou ha dit...

A mi ja m'està be que no siguis concís!!!;-);-) M'agrada llegir-te, sempre n'aprenc alguna cosa!!! Gràcies!
Petonets

Gemma ha dit...

Ja estic esperant amb candeletes els divuit posts receptes-homenatge als divuit fruits saborosos d'en Josep Carner... Trobo que és una idea fantàstica i molt original!

ELS PEIXOS ha dit...

Molt ben explicat , tot el que tu escrius , sempre pensa'n em els que et llegim.Per la meva part , estupend Post.Concís o no..

Josepb. ha dit...

Bé Enric, a veure que ens presentes, amb aquets fruits saborosos. Josepb.

josep ha dit...

Estimat Enric
Amb espectació esperem la serie de posts que has anunciat. La presentació és d'alló més prometedor. Ah! no cal que t'esforcis en ser concís, ni et surt, ni ho volem. Una abraçada

Francesc ha dit...

A mi també m'agrada que no sigues concís. És un goig llegir-te. Espere amb candeletes els teus posts gastronòmico-literaris. Salutacions

Assur ha dit...

MaryLou: Ets molt i molt generosa amb el teu comentari, i te'n dono de tot cor les gràcies.

Gemma: Amb els posts sobre “Els fruits saborosos” que publicaré jugaré amb avantatge: Mig post (el poema corresponent de Carner) segur que serà bo. ;)

Moltes gràcies també, Dolors dels Peixos, pel teu generós comentari, i espero continuar publicant posts que siguin del teu interès.

Josepb: Com li deia a la Gemma, com a mínim els poemes de Josep Carner que hi transcriuré seran bons, pel que cada vegada que surti un post nou ja tindrà mig garantida la qualitat. ;)

Josep (noctàmbul): Ja veurem, ja, què en sortirà de tot això. Espero estar a l'alçada, eh?

Francesc: Tu “quoque”, Francescus?..., i tant que m'agradaria ser concís, com la "Senyu", i no hi ha manera, però sempre és una satisfacció no semblar-vos massa “rotllista”.

Una abraçada a tots!

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL