tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-87149153166928828542012-05-01T18:15:00.000+02:002012-05-01T18:15:10.597+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: PASTÍS DE POMA AMB AMETLLA, A PROPÒSIT DE LA POMA ESCOLLIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s1600/Cistella+amb+pomes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUkSMUzn5KkM22mjrk1qibZPb-HNOdnS397SqKTcPb3R_7RueKml7xkyxFTf5fyO0yMsXD_9tsnkSShelWrMXstaQR_nhGv_5XWTKrnXQ3cqsL76YM9S4IojdPFz9BbHC081DkHPztTo/s320/Cistella+amb+pomes.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Paul Cézanne. <i>Cistella amb pomes</i></b></span></div>
<br />
Vet aquí un dels poemes del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, de <b>Josep Carner</b>, que més m'emocionen, un d'aquells poemes que si bé basta només amb una primera lectura per copsar-ne tota la bellesa, gairebé exigeix una immediata re-lectura per gaudir amb més intentsitat de la tendresa que tot ell destil·la.<br />
<br />
Es tracta de <i><b>La poma escollida</b></i>, un bellíssim poema del qual en són protagonistes <b>Alidé</b> i <b>Lamon</b>, una parella d'ancians que reflexionen sobre el paper que els pertoca fer a la vida a l'avançada edat a què han arribat, amb els molts inconvenients que comporta el fet de fer-se gran i d'haver-se de sentir gairebé, o no tan gairebé, arraconats, com una nosa, però...<br />
<br />
... Però res! No diré res més, de moment. Si us plau: llegiu-lo..., i rellegiu-lo:<br />
<br />
<div>
<br />
<br />
<center>
<table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 5px 8px #cccccc; background: url(http://2.bp.blogspot.com/-4f4IuiQN9Dc/T5sfIuxWYYI/AAAAAAAAC20/-60kAzkaeNA/s1600/pomes00.jpg); text-align: left; width: 450px;">
<tbody>
<tr> <td><b>Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,<br />
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.<br />
Ara que són al llit, els besa el solellet.<br />
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.<br />
<br />
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?<br />
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada<br />
i sempre sec, i envejo les nores treballant,<br />
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.<br />
<br />
I no et sabria péixer com en el temps florit<br />
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,<br />
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen<br />
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.<br />
<br />
Lamon fa un gran sospir i li diu:<br />
-Oh ma vida, mos peus són balbs<br />
i sento que se me'n va la llum,<br />
i et tinc a vora meu com la poma escollida<br />
que es torna groga i vella i encara fa perfum.<br />
<br />
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:<br />
el fred ens fa temença, la negra nit horror,<br />
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.<br />
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? </b><br />
<div style="margin-left: -30px; text-align: right;">
<b>Josep Carner
</b></div>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Una curiositat d'aquest poema és que és l'únic del llibre <i><b>Els fruits saborosos</b></i> en el que un personatge masculí hi té un protagonisme tan rellevant, però hi ha, també, uns detalls tècnics que corroboren la gran mestria de <b>Carner</b> i que m'agradaria comentar, sense ni tan sols pretendre que aquest apunt esdevingui un minuciós anàlisi del poema, anàlisi que, sigui dit de pas, no tinc, ni molt menys, els suficients coneixements per poder fer.<br />
<br />
Es tracta, per exemple, d'observar al primer i al segon quartet la utilització de la figura retòrica anomenada <b>polisíndeton</b>, la qual consisteix en la sovint repetició d'una mateixa conjunció (en aquest cas la “<b>i</b>”) quan <b>Alidé</b> explica a <b>Lamon</b> les raons que li provoquen el plor:<br />
<br />
"[...] <i><b><u>i</u></b> sempre sec, <u><b>i</b></u> envejo les nores treballant, / <b><u>i</u></b> quan els néts em vénen em troben tan gelada. // <b><u>I</u></b> no et sabria péixer com en el temps florit / ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, / <b><u>i</u></b> tu vols que t'abrigui <b><u>i</u></b> els braços em tremolen / <b><u>i</u></b> em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.</i>"<br />
<br />
Amb aquest recurs, l'autor no solament aconsegueix traspassar-nos les frustracions que per culpa de l'avançada edat la dona pateix en el dia a dia que li toca viure, sinó que gràcies a aquesta repetició de la conjunció “<b>i</b>” amb què <b>Carner</b> enllaça les oracions d'una forma tan seguida ens mostra també la clara i plena consciència, la maduració interna que s'ha anat fent <b>Alidé</b> d'una més que evident i, alhora, crua realitat.<br />
<br />
Els tres quartets que conformen les tres primeres estrofes són fets amb versos de <b>dotze síl·labes</b>, és a dir, amb els anomenats <b>versos alexandrins</b> (en <b>castellà</b> els alexandrins en tenen <b>catorze</b>, de síl·labes), uns versos, els alexandrins, que es caracteritzen pel ritme intern que tenen, ja que la sisena síl·laba de cada un d'ells sempre és <b>tònica</b>, o el que és el mateix: la sisena síl·laba ha de ser o bé un mot monosíl·lab o bé la síl·laba d'una paraula on hi recau l'accent, i si a aquest ritme intern s'hi afegeix la musicalitat de la rima final dels versos, tot plegat conflueix en una deliciosa sonoritat.<br />
<br />
Arriba un moment, però, concretament en la <b>quarta estrofa</b>, que en lloc de <b>quatre</b> versos en té <b>cinc</b>, en què tant el nombre de síl·labes, com el ritme i la rima es trenquen en els tres primers versos, just després que <b>Alidé</b> ha acabat de confessar a <b>Lamon</b> les angoixes que li provoquen aquell desassossec que l'ha dut fins al plor, una fòrmula, la d'aquest trencament, que serveix a l'autor per emfasitzar el breu silenci que es produeix en aquell moment (“<i><b>Lamon fa un gran sospir...</b></i>”) així com també li serveix per remarcar els primers mots amb què <b>Lamon</b>, per referir-se al seu també més que evident deteriorament físic, respon a <b>Alidé</b>: “<i><b>-Oh ma vida, mos peus són balbs / i sento que se me'n va la llum</b></i>”.<br />
<br />
A partir d'aquestes tres versos i amb el darrer mot (<b>llum</b>) d'aquesta quarta estrofa, <b>Carner</b> recobra la rima i el ritme dels alexandrins per tornar a dotar de musicalitat els tendres mots finals amb què <b>Lamon</b> parla a <b>Alidé</b> per expressar-li el que només un amor com el d'ells, que a base d'anys i anys han anat madurant, pot aconseguir: Que, com de la poma quan madura, s'apreciï més la invisible flaire d'aquest fruit que no pas la bencossada aparença.<br />
<br />
Aquest trencament i la posterior utilització de la rima i del ritme mitjançant els versos alexandrins per cloure el poema el trobo, i que se'm perdoni la passió, simplement... GENIAL!<br />
<br />
I aquí teniu, per si us ve de gust escoltar-la, la lectura gravada del poema amb un bellíssim coixí musical que, una vegada més, m'ha suggerit, i una vegada més de tot cor li ho agraeixo, el bon amic <b>Joaquim</b>, del blog <b><a href="http://ximo.wordpress.com/">In Fernem Land</a></b>, Es tracta del <i><b>Nocturn número 2</b></i> de l'<b>Opus 27,</b> de <b>Fréderic Chopin</b>.<br />
<br />
<br />
<br />
<center><object data="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" height="25" id="dewplayer" name="dewplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="240"> <param name="wmode" value="transparent" />
<param name="movie" value="https://sites.google.com/site/assurbaye/dewplayer-rect.swf" />
<param name="flashvars" value="mp3=http://dl.dropbox.com/u/8955473/Poma%20escollida.mp3&showtime=1" />
</object> <a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Poma%20escollida.mp3"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="margin-left: 20px; margin-top: -20px; padding: 0px;" /></a></center>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>* * *</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s1600/pastis-de-poma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYah9zHVHTaia61hqHgBRoAXDRRS1jv5-Bl3aYvRdt9xsfzi6irce9y3T5lFd2Vuyac5CcVlJe7qeUPMt3UgDgzPkESkd9DpYb5m__p_ACSAzcIIfo-HcVmsFuc9Q-gju-zrtmgxarCI/s320/pastis-de-poma.jpg" width="320" /></a></div>
I ara passem a la recepta: Un exquisit pastís de poma, la massa del qual està feta amb ametlla mòlta i farina. És de senzillíssima i ràpida elaboració, i la vaig trobar a <a href="http://bocadosdecielo.blogspot.com.es/2012/02/tarta-de-manzana-y-almendra.html"><i><b style="color: red;">Bocados de cielo</b></i></a>, un magnífic <i><b>blog</b></i> on hi ha etiquetades, fins al dia d'avui, dinou receptes, tant de plats dolços com salats, en les que hi intervé la <b>poma</b>. Les fotografies de tots els plats d'aquest <i><b>blog</b></i> són molt cuidades i les explicacions per elaborar-les, molt detallades. Un <b><i>blog</i></b>, en definitiva, del que els aficionats a la cuina en podeu treure molt bon profit.
<br />
<div>
<br />
<br />
<center><table cellpadding="40" cellspacing="0" direction="125,strength=5)";" filter:="" progid:dximagetransform.microsoft.shadow(color="#cccccc," style="-moz-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; -webkit-box-shadow: 0px 4px 8px #cccccc; background: url(http://3.bp.blogspot.com/-G0lXLBZuVo8/T5syFihrTZI/AAAAAAAAC3k/thrG1Ybbgmw/s1600/quadres0500.jpg); text-align: left; width: 350px;">
<tbody>
<tr> <td><b>
Ingredients:<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 pomes grosses.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 100 gr. d'ametlles mòltes. <br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 3 ous.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 120 gr. de sucre.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> 50 gr. de farina.<br />
<span style="color: #3d85c6;">►</span> Un grapadet d'ametlles filetejades.
</b>
</td> </tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Enceneu el forn a 180º<br />
<br />
Unteu amb mantega un motlle circular d'uns 20 centímetres de diàmetre (millor si és desmuntable).<br />
<br />
Barregeu ben barrejades la farina i les ametlles mòltes.<br />
<br />
Peleu 2 pomes, ratlleu-les i incorporeu-les a la barreja d'amentlla mòlta i farina. <br />
<br />
Amb el batedor de varetes, bateu els ous amb el sucre fins que vegeu que la mescla blanquegi.<br />
<br />
Ara es tractrà d'unir les dues barreges, i ho farem, <b>sense batre</b> i mitjançant una llengua pastissera (o una espàtula, o una cullera metàl·lica, grossa, de les de servir), amb suaus moviments de dalt a baix fins que vegem que ambdues barreges han quedat ben incorporades.<br />
<br />
Aboqueu la massa resultant al motlle.<br />
<br />
Peleu la poma que us queda, talleu-la a quarts, traieu-ne el cor i, de cada quart, feu-ne mitjes llunes de, si fa o no fa, 1 centímetre de gruix, amb les quals anireu formant un cercle sobre la massa. Finalment, al buit que us haurà quedat al centre hi posareu les ametlles filetejades (o laminades).<br />
<br />
Enforneu-lo durant uns 30 o 35 minuts.<br />
<br />
Per abrillantar-lo i que així faci més goig, pinzelleu-lo amb gelatina de poma, fosa amb una mica d’aigua al microones, o bé amb melmelada d’albercoc, escalfada també amb una mica d’aigua al microones i passada per un colador fi.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-27537293496067339942010-10-06T03:15:00.019+02:002010-10-06T03:38:03.218+02:00POPETS AMB CEBA<span class="letrag">A</span>bans de començar, només un breu incís: Per problemes tècnics derivats de la dificultat que suposen algunes incompatibilitats entre els diferents navegadors, sobretot per part de l'<b>Explorer</b> envers la resta, no va ser possible que el <i>post</i> del primer aniversari del <i>blog</i> sortís amb aquesta, per dir-ho d'alguna manera, nova imatge, la qual creiem que comportarà una lectura dels <i>posts</i> més còmoda i, per tant, més agradable.<br />
<br />
I ara anem cap al <i>post</i>, que avui va de teca:<br />
<br />
Un dels llibres de cuina dels que més content estic pel rendiment que n'he tret és, sense cap mena de dubte, <b><i>Àpats de fonda</i></b> (al final del post hi trobareu la referència bibliogràfica), del qual n'he fet un bon munt de receptes (<a href="http://calassur.blogspot.com/2010/01/galtes-de-porc-al-forn.html">aquestes galtes de porc</a>, per exemple), i totes, seguint fil per randa les cuidadíssimes indicacions de l'autor, no solament han resultat excel·lents, sinó que m'han sortit bé sempre a la primera.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjGNhF8h2C-kA_0Ijxe1kQI_8X8hvHBEbSwINkCQzfPy621U4wzegJCCX0A0MO1oUhe9lFkLGcgIN25zuFhDkLd8jHEr-qmyN3FuRDmLqWTgnLxwcnIeY7oJOoBj8pQE6tDkxyw4KNDgU/s1600/%C3%80pats+de+fonda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjGNhF8h2C-kA_0Ijxe1kQI_8X8hvHBEbSwINkCQzfPy621U4wzegJCCX0A0MO1oUhe9lFkLGcgIN25zuFhDkLd8jHEr-qmyN3FuRDmLqWTgnLxwcnIeY7oJOoBj8pQE6tDkxyw4KNDgU/s320/%C3%80pats+de+fonda.jpg" width="306" /></a></div><br />
Feia dies que tenia ficat al cap que, quan trobés a plaça popets, per variar la manera que normalment sempre els faig i que ja vaig explicar al post titulat <b><i><a href="http://calassur.blogspot.com/2009/11/popets-estofats-al-so-de-la-creacio-de.html">Popets al so de La Creació</a></i></b>, els prepararia seguint una de les receptes d'aquest llibre perquè volia comprovar si, tl i com m'imaginava, el toquet d'anís que ja veureu que hi intervé tindria la seva gràcia, com així va ser, ja que l'anís no s'hi notava, però tothom va trobar que el suquet era d'aquells per sucar-hi -i força!- pa.<br />
<br />
Doncs vet aquí que dissabte passat no, l'altre, en arribar davant la parada de la Rosa, la peixatera a qui sempre compro, vaig veure que al cove hi tenia<br />
<br />
- ... un, dos tres, quatre ... nou, deu!<br />
<br />
Deu popets, tu! Deu popets preciosos, frescos..., justos els que necessitava perquè l'endemà, diumenge, seríem tres a dinar a casa i aquells deu popets m'anirien al pèl per servir-los de segon plat.<br />
<br />
A la parada hi tenia dues senyores al davant i jo, que ja començo a ser gat vell, després d'haver comptat amb la vista aquells deu popets, vaig fer com els bons jugadors de pòquer: Cara de <i>ídem</i> i l'esguard impassible, però encara amb l'afegit, murri, de mirar tota l'estona just cap a l'altra banda de la parada.<br />
<br />
El cor em va fer un sotrac quan la filla de la Rosa, que ven amb ella a la parada, va dir a la senyora a qui estava despatxant si volia aquells popets, que els hi deixaria a bon preu, però la senyora li va dir que als de casa seva no els agradaven, els popets, però que de tota manera ja en tenia prou amb tot el que s'havia quedat perquè cada dia s'esgarrifava més amb el que es gastava a plaça, i que si naps i que si cols...<br />
<br />
Bufff! "<i>Falsa alarma!</i>", vaig pensar, respirant tranquil, però calleu, calleu perquè, aleshores, és la Rosa la que va i diu a l'altra senyora a qui ella despatxava:<br />
<br />
-I a vostè, senyora “fulaneta”, no li agraden els popets?... <br />
<br />
Es va fer un silenci que segurament no va durar més de dos o tres segons, però creieu-me que em va semblar que durava quatre o cinc dècades.<br />
<br />
La senyora es va mirar els popets; la Rosa els va donar un lleu copet de puny perquè, veient com amb aquell lleu contacte s'encongien, la senyora comprovés que eren frescos-frescos; la senyora va preguntar si els podia fer com si fos sípia; la Rosa li va dir que pràcticament sí, que amb quatre patatetes, i que si tomba i que si gira fins que, al final, la senyora, amb cert aire despectiu, com si aquells popets no fessin per ella, va deixar anar, displicent:<br />
<br />
-Bah!... No, no.. Deixa-ho córrer!<br />
<br />
I jo, mentrestant, la cara impassible i dret com un pal, eh?, i creieu-me que em va costar déu i ajut per no tornar al meu posat natural i abraçar ben fort a aquella dona malgrat el menyspreu amb què va tractar aquells popets que gairebé segur anirien a parar al meu cistell o, millor dit, al meu carret, perquè per anar a plaça, tot i que la tinc just davant de casa, fa temps que tant si tinc previst de comprar molt o poc, sempre, però és que sempre agafo el carret.<br />
<br />
M'havia quedat tot sol comprant a la parada, i com que ja havia patit no ho sabeu bé prou, em va venir de gust gaudir una estoneta amb el risc. Així és que, en lloc de demanar directament aquells deu popets, vaig dir a la Rosa que em fes aquell parell de llenguados a filets, tot i que haig de confessar que, mentrestant, de reüll, anava comprovant que ningú més s'acostava per aturar-se a aquella parada, i després que la peixatera em preguntés si volia les espines del llenguado i de jo contestar-li que sí, perquè les congelaria per quan fes fumet, la dona em pregunta:<br />
<br />
-Què més farem, avui, senyor Assur?...<br />
<br />
Estic cansat de dir-li que no em digui senyor, que amb Assur ja n'hi ha prou, però la dona és de l'antiga escola i no hi ha manera!... Però, en fi, això ja és un altre assumpte, la qüestió és que, sense esperar resposta, la bona dona em torna a preguntar:<br />
<br />
-No voldrà pas aquests popets, avui?” <br />
<br />
Ara era la meva: Com que ja m'havia reprimit a fer un bot d'alegria com si fos una criatura a qui li han regalat el joc de Nintendo que tant esperava, i un "sí", així, sense més, em semblava més aviat propi d'aquells que van a comprar a plaça fa quatre dies i els convencen de seguida perquè es quedin el primer que els ofereixen, però com que tampoc era qüestió de fer-me el desmenjat i fer un lleig a aquelles preciositats, tal i com, instants abans, havia fet aquella malcarada als que, ara sí que ho podia dir, ja (!) eren els meus popets, vaig resoldre contestar, amb aplom:<br />
<br />
-No ho sé... Quants n'hi ha?...<br />
<br />
Ha!, com si jo no sabés de sobres i de contrasobres que n'hi havia deu de justos: Els havia comptat tan bon punt havia arribat a la parada, i un parell més de vegades, de reüll, mentre havia fet veure que aquella guerra no anava amb mi!<br />
<br />
-... vuit, nou, i deu. Deu n'hi ha -va respondre'm la Rosa, i va afegir:- Què li sembla, senyor Assur, els hi poso tots deu?... Ja els hi netejaré i els hi faré a bon preu si se me'ls queda tots.<br />
<br />
Ni en Jon Bayne hauria fet tan ben fet el paper de dur que vaig fer jo quan vaig contestar-li...<br />
<br />
-Doncs sí; posi-me'ls, que d'una manera o altra els faré per demà dinar.<br />
<br />
... mentre per dins meus cantava: “Oe, oe, oe, oe!!!!” com si fos un seguidor del Barça quan l'equip marca el tercer gol al Madrid.<br />
<br />
Òndiaaaaaaa!!! Però on sóc, jo, ara???... Havia de posar la recepta dels popets que vaig fer diumenge passat no, l'altre, seguint la recepta que havia vist al llibre <b><i>Àpats de fonda</i></b>, i encara sóc a plaça!!!... I és clar que després hi ha gent que em diu que faig els <i>posts</i> massa llargs i s'esperen a llegir-los els caps de setmana... On vas a parar!<br />
<br />
Va, vinga, aniré per feina! Copiaré la recepta tal i com ve redactada al llibre, que ja ho explica prou bé l'autor, perquè si ara començo a explicar-la jo, segur que per entremig perdo el fil i capaç seria d'embrancar-me a parlar dels pocavergonyes d'en Millet i d'en Montull o, què sé jo!..., de la Processó del Silenci que es fa aquí, a Badalona, quan és Dijous Sant.<br />
<br />
Així, doncs, va! Aquí sota la transcric, i perdoneu:<br />
<br />
Ai, no!, un momentet de res, per favor, que em descuidava de dir que, tal i com explicava a l'altra recepta de popets de què parlava més amunt (us deixo una altra vegada, <a href="http://calassur.blogspot.com/2009/11/popets-estofats-al-so-de-la-creacio-de.html">aquí, el linck</a> per estalviar-vos la feina d'haver d'anar fins on he deixat l'altre, que prou estona fa que us dono la tabarra), quan els popets, la sípia o els calamars els faig guisats, sempre els estofo una mica abans de tirar-los a la cassola, i el suquet que deixen anar el faig servir com si fos aigua.<br />
<br />
I ara sí. Aquí teniu la recepta:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsUn5-OdDcEWGFl9296JBM18byPWY9EtltyLqvp34QhnhWK2qv3_THNUOP-LX488Ele491QExRTJw59IqgNPzD-BshNzALzjeEDLbCCtJygO1KVQVxx7f3wvnrMwInuC2Fafrg3laWzzQ/s1600/Popets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsUn5-OdDcEWGFl9296JBM18byPWY9EtltyLqvp34QhnhWK2qv3_THNUOP-LX488Ele491QExRTJw59IqgNPzD-BshNzALzjeEDLbCCtJygO1KVQVxx7f3wvnrMwInuC2Fafrg3laWzzQ/s320/Popets.jpg" width="320" /></a></div><br />
Ingredients per a 6 persones<br />
<br />
<div><center><br />
<table cellpadding="20" style="background: url(http://img517.imageshack.us/img517/1627/quadres0500.jpg); border-bottom: rgb(202,212,222) 4px solid; border-left: rgb(202,212,222) 4px solid; border-right: rgb(202,212,222) 4px solid; border-top: rgb(202,212,222) 4px solid; text-align: left; width: 370px;"><tbody>
<tr><td><b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 kg de popets</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 6 cebes de Figueres</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 4 alls</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 fulla de llor</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 got de vi blanc sec</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 picada (ametlles, avellanes, pinyons,</b><br />
<b> pebre negre, 2 grans d'all)</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> anís dolç (una cullerada de les de cafè)</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> pebre negre</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> oli d'oliva</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> sal</b></td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Preparació:<br />
<br />
Netegeu els popets i, una vegada nets, poseu-los a escórrer.<br />
<br />
Peleu i talleu les cebes a la juliana i poseu-les a coure a poc foc en una paella a la qual haureu posat oli d'oliva abundant, afegiu-hi un polsim de sal. La ceba ha de quedar transparent i tova, sense que quedi daurada. Una vegada sigui cuita, retireu-la del foc i reserveu-la.<br />
<br />
Tot seguit, i a la mateixa paella, poseu-hi a coure els popets a foc moderat durant 10 minuts, saleu-los, afegiu-hi la fulla de llor i, de tant en tant, feu-hi una remenadeta amb una cullera de fusta; passat aquest temps, poseu-hi el vi i deixeu que redueixi un xic.<br />
<br />
Mentrestant, podeu fer una picada amb les ametlles, avellanes, pinyons, els alls, un polsim de pebre, un rajolí d'oli i l'anís dolç. Per acabar d'escurar bé la picada, poseu un rajolí d'aigua al morter i poseu-lo a la paella.<br />
<br />
Quan el vi hagi reduït, poseu-hi la ceba i la picada, deixant que cogui tot plegat a poc foc durant 10 minuts, d'aquesta manera es mesclaran els sabors.<br />
<br />
Serviu-ho ben calent.<br />
<br />
<b>Jaume Carles Font</b><br />
<b><i>Àpats de fonda</i></b><br />
<i><b>(165 receptes per menjar com a les fondes)</b></i><br />
Col·lecció <b><i>El cullerot</i></b>, núm. <b>41</b><br />
<b>Cossetània Edicions</b><br />
<b>Valls</b>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-9255503143112859472010-08-27T03:11:00.003+02:002015-08-05T14:29:13.756+02:00PASTÍS DE MATÓ SENSE FARINA<span class="letrag">H</span>e estat darrerement, m'ho reconec, una mica engandulit, ja que gairebé tothom encara és de vacances durant aquests dies i, malgrat que jo ja les vaig fer el mes de juny, em fa com l'efecte que encara no n'he fet, i el temps, tot i que em sembli al contrari, passa que vola, ja que fa més de quinze dies que no escric cap <b><i>post</i></b>, i penso que potser ja comença a ser-ne hora<b><i>.</i></b><br />
<br />
El temps passa que vola acabo de dir... I tant!, perquè ja fa <b>dos anys</b> (!) -els ha fet aquest mes d'agost que s'acaba- que la <b>Dolça</b>, tot just haver estrenat el seu <b><i>blog</i></b>, <b><a href="http://nototsonpostres.blogspot.com/">No tot són postres... a la cuina</a></b>, va penjar una recepta d'un pastís fet només amb <b>mató</b>, <b>sucre</b> i <b>ous</b>, un pastís que, segons explicava, ja el feia la seva àvia i que a casa seva és tot un clàssic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGD7gUCQE8XGVEjSolzmXW7aNl84ujYEU-bJj1KjhzRRyVgoghsH4Gt5bvWx416K76ml2ld0MEFOuO86bMgLk4G0UEwAd9uyMgr1vRBApgyplRnn21XmdZUljdLA_FlBAJbc1scfuipI/s1600/Past%C3%ADs_de_mat%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><img alt="Pastís de mató" height="245" onmouseout="this.width=260;this.height=245;" onmouseover="this.width=460;this.height=433;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGD7gUCQE8XGVEjSolzmXW7aNl84ujYEU-bJj1KjhzRRyVgoghsH4Gt5bvWx416K76ml2ld0MEFOuO86bMgLk4G0UEwAd9uyMgr1vRBApgyplRnn21XmdZUljdLA_FlBAJbc1scfuipI/s320/Past%C3%ADs_de_mat%C3%B3.jpg" title="Pastís de mató" width="260" /></div><br />
El va titular, molt encertadament, <b>Pastís de mató sense farina</b> (<a href="http://nototsonpostres.blogspot.com/2008/08/pasts-de-mat-sense-farina.html">aquí hi ha l'enllaç</a>), i és un pastís que no solament he fet moltíssimes vegades, sinó que l'he recomanat i explicat com es fa a molta gent, perquè són unes postres molt lleugeres i idònies per acabar un dinar o un sopar sense gaires complicacions a l'hora d'elaborar-los, sobretot ara que ens fa aquesta calorada.<br />
<br />
L'única variant que faig respecte al que fa la <b>Dolça</b> és que jo l'aromatitzo amb una mica de pell de llimona ratllada perquè li aporti una mica més de frescor, una frescor que, val a dir-ho, el pastís, que és molt millor servir fresc de la nevera, ja té.<br />
<br />
Per fer-lo necessitarem:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="40" style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 410px;"><tbody>
<tr><td><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span><span style="color: #0b5394;"> <span style="color: black;">500 gs. de mató.</span></span></b><span style="color: #0b5394;"> </span><b style="color: #666666;">(No són manies, però tinc</b><br />
<div style="color: #666666;"><b> comprovat que com de més qualitat sigui</b></div><div style="color: #666666;"><b> aquest formatge, millor serà el delicat<br />
gust final.)</b></div><b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">150 gs. de sucre.</span></b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">6 ous.</span></b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> <span style="color: black;">La pell de mitja llimona</span></b><span style="color: black;"> </span><b style="color: #666666;">(grossa), ratllada</b><br />
<div style="color: #666666;"><b> tan finament com us sigui possible.</b></div><br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Encenem el forn a <b>200º</b>.<br />
<br />
Untem amb mantega un motlle rodó.<br />
<br />
Separem les clares dels rovells dels ous.<br />
<br />
Barregem, primer amb una forquilla metàl·lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell ratllada de la llimona, el sucre i el mató, i batem aquesta barreja fins que ens quedi una massa ben escumosa.<br />
<br />
Pugem immediatament les clares a punt de neu ben fort i, acte seguit i tan de pressa com ens sigui possible, amb suaus moviments de dalt a baix i amb molta cura perquè no se'ns abaixin ni les clares a punt de neu ni la massa batuda anteriorment, incorporarem les clares a punt de neu al batut d'ous, mató i sucre amb l'ajut d'una cullera metàl·lica grossa (de les de servir) o amb una llengua pastissera (és l'estri idoni).<br />
<br />
Aboquem aquesta barreja al motlle, que ja teníem untat amb mantega, i el posem al forn, que ja teníem encès a <b>200º</b>, i que abaixarem a <b>180</b>.<br />
<br />
Calculeu, si fa o no fa, <b>tres quarts</b> d'hora – <b>una hora</b>. Això dels temps als forns fa de molt mal aconsellar. La prova de l'escuradents és la que us farà saber si el pastís ja és cuit.<br />
<br />
Un cop fora del forn, l'aboqueu sobre una reixeta perquè es refredi i, un cop fred del tot, el guardeu a la nevera fins al moment de servir-lo.<br />
<br />
Penseu que és un pastís que no puja massa i que, un cop fred, s'abaixa una mica, però això fa, precisament, que acabi tenint una textura sòlida i suaument mantegosa, allò que ens fa dir: "<i>Es desfà a la boca!</i>"<br />
<br />
Si el voleu empolsimar amb sucre en pols, feu-ho just abans del moment de servir-lo, ja que la mateixa humitat del pastís provoca que el sucre quedi embegut de seguida.<br />
<br />
La <b>Dolça</b> explica també com fer la recepta amb la <b>Turbo-Chef</b>, i igual que a casa seva, aquest pastís, que es fa en un tres i no res, ja és un clàssic a casa nostra.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-8386179311525191862010-07-25T23:34:00.003+02:002015-08-05T14:26:54.670+02:00GASPATXO DE SÍNDRIA<span class="letrag">D</span>e la mateixa manera que quan ens fa una calor tan sufocant com la que ens està fent aquests darrers dies ens abelleix menjar coses fresques, als que ens posem a la cuina ens abelleixen, a la vegada, preparacions curtes en les quals, si pot ser, no hi intervinguin els fogons.<br />
<br />
La proposta d'aquest <b>gaspatxo de síndria</b> és un magnífic entrant, que farà contents tant als qui s'encarreguen de la cuina a casa, com als comensals, ja que l'elaboració és molt ràpida i el resultat molt agraït.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSPKTC2CRA9HHk-on14ZkeGtGfjiXMYe_irjorK7DS68JAI3djGAugI5e5uXAbkTJpPHqgmHiYkMWaEPKGMfZ7M83iTufm14dye2hHZ7jWIEA1mk49Exes99_GqjehOL9xiK9VhdJbxDc/s1600/s%C3%ADndria+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="síndria" height="222" onmouseout="this.width=250;this.height=222;" onmouseover="this.width=460;this.height=408;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSPKTC2CRA9HHk-on14ZkeGtGfjiXMYe_irjorK7DS68JAI3djGAugI5e5uXAbkTJpPHqgmHiYkMWaEPKGMfZ7M83iTufm14dye2hHZ7jWIEA1mk49Exes99_GqjehOL9xiK9VhdJbxDc/s1600/s%C3%ADndria+02.jpg" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 200px; padding-top: 0px;" title="síndria" width="250" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBlCKBaM3KRcRr_sGCYmmNDt3wnvs1AgM9YHVzc1jZkCmOOQw96jDDn8OvgBni7QNHHZwu3WB_IUzzho0YrLrJjP27YmlNfUJ95zW-Kjv1Cti8LCglufFrugB3TwttBOr4WbhrQljkhJM/s1600/s%C3%ADndria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" target="blank"><img alt="síndria" height="272" onmouseout="this.width=250;this.height=272;" onmouseover="this.width=460;this.height=500;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBlCKBaM3KRcRr_sGCYmmNDt3wnvs1AgM9YHVzc1jZkCmOOQw96jDDn8OvgBni7QNHHZwu3WB_IUzzho0YrLrJjP27YmlNfUJ95zW-Kjv1Cti8LCglufFrugB3TwttBOr4WbhrQljkhJM/s1600/s%C3%ADndria.jpg" title="síndria" width="250" /></a></div><br />
Necessitem (per a quatre gots de la mida dels d'aigua):<br />
<br />
<div><br />
<center><br />
<table cellpadding="20" style="background: url(); border-bottom: rgb(202,212,222) 4px solid; border-left: rgb(202,212,222) 4px solid; border-right: rgb(202,212,222) 4px solid; border-top: rgb(202,212,222) 4px solid; text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Uns tres quarts de quilo de polpa de síndria<br />
(sense llavors).</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Tres tomàquets grossos ben madurs.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Un granet d'all (opcional).</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Un raig d'un bon vinagre de vi blanc.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Un raig d'un bon oli d'oliva.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Sal, pebre.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Un toquet de salsa Perrins.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Un toquet de salsa Tabasko.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Api.</b></td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Passarem pel braç elèctric la polpa de la síndria, els tomàquets, ben nets però sense pelar i tallats a quarts, i el gra d'all. Hi afegirem el vinagre, l'oli i ho salpebrerem al gust.<br />
<br />
Passarem tot aquest triturat pel colador xinès i ho deixarem a la nevera fins al moment de servir-ho.<br />
<br />
Es pot preparar, si els ingredients, com és lògic, els teníem frescos de la nevera, amb molt poca antelació.<br />
<br />
Ho servirem, individualment, dins d'un got de vidre o, per fer-ho una mica més vistós, dins d'un altre tipus de recipient de vidre com el de la fotografia, i just abans de portar-ho a taula, hi afegirem, a cada recipient, un toquet de salsa <b>Perrins, </b>un altre de salsa <b>Tabasco</b> (per a mi, aquests dos toquets són la gràcia del resultat final), i una branqueta d'api.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnk8jRkugU248UJElPH87Hcj08VWDVc8zbUZiXbYBXPWjzLPx5cDlChZtOMtfQpcmD-p04A2Bh4iskjh19zwNanPo8M8unUHoUDsOW3MzD0L1yzxE7ovrTSgPNZIZaVo2nl4Hkwx8dPn0/s1600/s%C3%ADndria+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" target="blank"><img alt="gaspatxo de síndria" height="245" onmouseout="this.width=260;this.height=245;" onmouseover="this.width=460;this.height=433;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnk8jRkugU248UJElPH87Hcj08VWDVc8zbUZiXbYBXPWjzLPx5cDlChZtOMtfQpcmD-p04A2Bh4iskjh19zwNanPo8M8unUHoUDsOW3MzD0L1yzxE7ovrTSgPNZIZaVo2nl4Hkwx8dPn0/s1600/s%C3%ADndria+001.jpg" title="gaspatxo de síndria" width="260" /></a></div><br />
Aquesta recepta, des que la vaig veure en <a href="http://www.tv3.cat/videos/578029">aquest vídeo de <b>TV3</b></a>, l'he fet moltes vegades, i l'alterno amb una altra de molt semblant que van publicar primer la <b>Xaro</b> al seu antic <i>blog</i> <b><i><a href="http://xaro-cuinetes.blogspot.com/2008/08/gaspatxo-de-sndria.html">Cuinetes</a></i></b> i, poc després, la <b>Glòria</b> al <b><i><a href="http://elcafedenit.blogspot.com/2008/08/gaspatxo-de-sndria.html">Cafè de nit</a></i></b>.<br />
<br />
Una recomanació, però: Molta atenció amb la salsa <b>Tabasco</b>, que dissabte se'm va escapar una mica la mà en un dels gots, i va resultar bastant, per no dir massa, picant.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-56841830965778405582010-06-04T04:50:00.006+02:002015-08-05T14:32:03.055+02:00ARRÒS DE CONILL I CEPS<span class="letrag">S</span>ense exagerar gens ni gota: Feia més de trenta anys que no menjava un arròs de conill!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3LqAIdYyZsVtPoNVXVeA7wE0w0F5ybmVSGPnugZfOBPCModAeOPROWu7fSGdYwuTnsOL1DoaGt5A-lswJfMWyXK6weqKTjIENTJ1m20PrzhQ_i-5DgQ-L4oScXvRrkmqsL8jX9n1lpAc/s1600/arr%C3%B2s+amb+conill.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="arròs de conill i ceps" border="0" height="335" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3LqAIdYyZsVtPoNVXVeA7wE0w0F5ybmVSGPnugZfOBPCModAeOPROWu7fSGdYwuTnsOL1DoaGt5A-lswJfMWyXK6weqKTjIENTJ1m20PrzhQ_i-5DgQ-L4oScXvRrkmqsL8jX9n1lpAc/s400/arr%C3%B2s+amb+conill.jpg" width="300" /></a></div><br />
I és que com que a l'Anna Maria no li agrada el conill, sempre que faig arròs el faig de peix, o de verdures, o de bacallà, i d'aquí no en sortim.<br />
<br />
Però l'altre dia al vespre em va venir com una mena de desig al recordar l'arròs amb conill i caragols que feia la meva mare, i com que a la meva sogra li agrada molt el conill, encara que els caragols, no, vaig pensar: “<i>Que carai, tu: demà arròs amb conill per a la meva sogra i per a mi, i a l'Anna Maria ja li faré una amanida d'arròs, que s'enllesteix en un tres i no res!</i>”<br />
<br />
Dit i fet. Vaig estar mirant diferents receptes i, al final, el vaig fer com tot seguit s'explica:<br />
<br />
Ingredients (per a <b>2</b> persones):<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="20" style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 320px;"><tbody>
<tr><td><b><span style="color: #3d85c6;">►</span> ½ conill tallat a trossos.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">► </span></b><b>2 tasses de les de cafè<br />
d'arròs bomba</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 grapat de ceps deshidratats.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 ceba grossa.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 2 grans d'all.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 pebrot verd.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 2 cullerades de tomàquet fregit.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 raig d'un brandi que estigui bé.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 picada feta amb un parell d'alls,</b><br />
<b> julivert, ametlles torrades, 3 pets</b><br />
<b> de monja i uns brins de safrà.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> 1 branquilló de farigola.</b><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">►</span> Oli, sal i pebre.</b></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: left;">Una estona abans de començar, vaig posar en aigua tèbia els ceps perquè s'hidratessin i, just començar a fer l'arròs, vaig posar a escalfar aigua mineral.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">En una cassola amb oli d'oliva vaig posar a coure els talls de conill salpebrats.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Un cop van començar a enrossir-se, vaig treure els talls de conill de la cassola i hi vaig tirar els dos grans d'all tallats a làmines fines i la ceba tallada a la juliana.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Quan la ceba va començar a coure, la vaig salar i vaig afegir-hi el pebrot verd tallat petit.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Tot plegat va coure <b>molt a poc a poc</b>, i quan la ceba ja estava transparent, vaig apujar el foc al màxim i hi vaig tirar un bon raig del brandi.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Evaporat l'alcohol del brandi, vaig afegir al sofregit un parell de cullerades de tomàquet fregit i els ceps ja hidratats i escorreguts.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Un parell o tres de remenades perquè tot s'impregnés bé i, a continuació, hi vaig tirar l'arròs. Integrat ja l'arròs, hi vaig afegir el conill i l'aigua bullent (el doble del volum de l'arròs).</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Un cop va començar a bullir l'arròs, vaig abaixar una mica el foc i hi vaig integrar la picada i el branquilló de farigola.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">El vaig tastar i em va semblar que li calia una mica de sal, que li vaig afegir, i al cap de 15 minuts d'anar coent fent xup-xup, vaig apagar el foc i el vaig deixar reposar 5 minuts més.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Que n'arribo a ser, de ruc! Més de trenta anys sense menjar un dels arrossos a la cassola més bons que hi ha!!!</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Vam quedar amb la meva sogra que el repetiríem més d'una vegada.</div></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-13539793801700544232010-04-19T18:38:00.004+02:002015-08-08T03:39:00.659+02:00SOPA CREMOSA D'ESPÀRRECS<span class="letrag">C</span>omencem pel començament: Els <b>espàrrecs</b>, de qualsevol tipus i de qualsevol manera, m'agraden amb deliri i, per tant, sempre em vénen de gust.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsfwutr8S12phwxa3x6mqiS03kEo6CoP-yodzdF2vSgupD7E9s6lNB12CGi4i7rNvjPVpRIXTAVsOMTw3BGpVC0cJHytCKZNEvtzTM1C3X-QstNau-kv-XfPStGID9RUPXqc4wMetmr0Y/s1600/esp%C3%A0rrecs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Espàrrecs" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsfwutr8S12phwxa3x6mqiS03kEo6CoP-yodzdF2vSgupD7E9s6lNB12CGi4i7rNvjPVpRIXTAVsOMTw3BGpVC0cJHytCKZNEvtzTM1C3X-QstNau-kv-XfPStGID9RUPXqc4wMetmr0Y/s400/esp%C3%A0rrecs.jpg" width="381" wt="true" /></a></div><br />
Com que sóc un home “de cullera”, m'agraden tota mena de sopes, i una de les que més, i la prova és que la faig tot sovint, és aquesta sopa cremosa d'espàrrecs, ja que és molt ràpida i senzilla de fer i, a la vegada, deliciosa.<br />
<br />
<b>Ah!: I tant es pot menjar calenta, com tèbia, com freda.</b><br />
<br />
Un dels secrets... Bé, de secret, res de res, perquè pecaria de bufat si pensés que només ho faig jo... No; diem, doncs, que una de les característiques que fa que el resultat final d'aquesta sopa cremosa que proposo resulti, pel meu gust, molt més fi, és que el sofregit no el faig amb ceba, sinó que el faig amb <b>porro</b>.<br />
<br />
Una altra de les coses que he variat de la manera com venia fent aquesta sopa és que, fins fa ben poc, utilitzava brou de pollastre (Aneto), però des que vaig anar a la darrera classe de la <b>Mireia Carbó</b> i va comentar que, <b>si les bullim només amb aigua</b>, les <b>verdures</b> que utilitzem per fer una sopa o una crema <b>mantindran intacte el seu sabor</b>, ho vaig provar i ja sempre més ho he fet així.<br />
<br />
Dit això, anem per la recepta:<br />
<br />
Ingredients (per a 4 persones):<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 manat de espàrrecs verds.</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 2 porros (no cal que només<br />
sigui la part blanca).</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 patata grossa.</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> Oli, o mantega.</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> 1 litre i quart d'aigua.</b><br />
<b><span style="color: #0b5394;">►</span> Sal.</b></td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Posem al foc una olla amb l'oli o amb la mantega suficient (no massa, perquè el porro, quan cou, ja deixa anar molt de líquid) per sofregir els porros tallats a rodanxes -no massa gruixudes- a foc suau i vigilant que no se'ns cremin.<br />
<br />
Mentrestant, pelem la patata i la tallem també a rodanxes fines.<br />
<br />
Rentem bé els espàrrecs, dels quals en traurem la part més dura, i els trossegem.<br />
<br />
Quan veiem que el porro ja està sofregit, hi tirarem una mica de sal i la patata.<br />
<br />
Tot remenant-ho perquè la patata s'impregni bé del sabor del sofregit, deixarem que cogui uns cinc minuts, passats els quals abocarem a l'olla els espàrrecs trossejats i farem, també, que s'impregnin del gust del sofregit.<br />
<br />
(<b>Per no fer-les malbé, en aquesta operació no hi tirarem les puntes dels espàrrecs que ens han semblat més maques i que després en serviran de guarnició</b>.)<br />
<br />
Abocarem l'aigua bullent a l'olla, les puntes dels espàrrecs, i ho salarem.<br />
<br />
Apujarem el foc i, just quan comencia a bullir, controlarem el foc perquè la sopa faci xup-xup durant <b>mitja hora</b>.<br />
<br />
En acabat, retirarem les puntes dels espàrrecs que ens serviran de guarnició, triturarem amb el braç elèctric la sopa i, finalment, la passarem a través del colador xinès per evitar fils.<br />
<br />
Al moment de servir-la, hi col·locarem al damunt les puntes dels espàrrecs que hem reservat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5QYZe4WlpttXc5jbew_VGG9WhlaodxxT05WhRe3Grr2Y1RcTYCrFLpBRmZAIuIBd0us-7GdamCCVjeWLNEea7Jo4SbLwGReIHbBnyplZfSRQjMbdoQSqMjkDY7Q-l_eFOkULDhXnxzs4/s1600/sopa+d%27esp%C3%A0rrecs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Crema" border="0" d?espàrrecs?="" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5QYZe4WlpttXc5jbew_VGG9WhlaodxxT05WhRe3Grr2Y1RcTYCrFLpBRmZAIuIBd0us-7GdamCCVjeWLNEea7Jo4SbLwGReIHbBnyplZfSRQjMbdoQSqMjkDY7Q-l_eFOkULDhXnxzs4/s400/sopa+d%27esp%C3%A0rrecs.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><br />
Senzilla, barata (dissabte passat, a plaça, a última hora un manat d'espàrrecs el tenien d'oferta a 1 euro), i un lleuger, nutrient, i exquisit primer plat que tant ens pot servir per a un dinar com per a un sopar i, el que també és important, tant per a l'estiu com per a l'hivern.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-19434344141097433152010-03-02T03:57:00.011+01:002015-08-08T03:07:00.816+02:00SOPA DE PEIX (NOMÉS AMB UN CAP DE BACALLÀ)<span class="letrag">S</span>empre que es parla de plats tradicionals, es va a raure al menjar com a forma de subsistència amanit amb tocs d'enginy per transformar el que en podríem dir "l'alimentació bàsica" en un plaer. Les coques anomenades de recapte en podrien ser un bon i precís exemple, ja que no són altra cosa que una base de pa amb infinitat de possibilitats escampades per sobre que les fan molt més apetitoses que un tros de pa amb fuet.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMjWWQyGSUn_OQ5n7JZQqMsggbzYCikPq3CnSCVeVGIXTqd2G5G53g9Sk3qNS6druvQMkde_qoAuCum_VwDmzgXhaW36yDr5KOhy8yBdXsW6l3WZ_6_XFcFARahES3LPpwp3Ov4R3Y104/s1600-h/Sopa+de+peix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Sopa de peix" border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMjWWQyGSUn_OQ5n7JZQqMsggbzYCikPq3CnSCVeVGIXTqd2G5G53g9Sk3qNS6druvQMkde_qoAuCum_VwDmzgXhaW36yDr5KOhy8yBdXsW6l3WZ_6_XFcFARahES3LPpwp3Ov4R3Y104/s320/Sopa+de+peix.jpg" /></a></div><br />
La sopa de peix és, al meu entendre... i gust (sóc home “de cullera”) una de les creacions més encertades del “menjar de subsistència” esdevingut plaer, ja que la base sempre són o bé peixos amb tantes espines que fan de mal menjar, o bé d'aquelles parts del peix (espines i caps) que no es mengen i -i això és important de remarcar- les sopes de peix tenen tants gustos diferents com diferents siguin les espècies de peix que hi posem.<br />
<br />
Jo sóc un autèntic fanàtic (sí, sí: fanàtic!) d'una sopa de peix que precisament el peix que hi poso, a més a més de fer un brou exquisit, no em costa ni cinc cèntims, ja que la <b>Rosa</b>, la peixatera a qui normalment sempre li compro, me'l regala perquè, com passa amb els caps de molts peixos (sobretot els de lluç) així com amb les espines, per exemple les del llenguado, que fan, aquestes, per a mi, el millor dels fumets, molta gent no ho aprofita. Estic parlant del cap del que a gran part del Principat anomenem <b>bacallà fresc</b>.<br />
<br />
(Permeteu-me que faci aquí un petit parèntesi per, si ho creieu interessant, <b><a href="http://olletadeverdures.wordpress.com/2009/03/31/quaresma-abadejo-arrebossat/">cliqueu aquí </a></b>per anar al bloc del <b>Massitet</b> i de la <b>Qui s'ho menja</b> -<b><i>Olleta de verdures-</i></b> on en un dels seus <b><i>posts</i></b> vam tenir un interessant intercanvi de comentaris referents a la diferent manera que tenim els meridionals i els septentrionals d'anomenar aquest peix.)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTyaDEG2mvYY2dzKteNKz6IymHoe_4yDUVJSg1uMxyYICboq152Pfrri9z6XYFdFIF9blsIyoJuI96kf_P2A7tKG8MNj5T3E9QoQckT0__7EZvBbLqGmosap7lpxCxvjXGYCXn5qKCu_U/s1600-h/Bacall%C3%A0+02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Bacallà" border="0" height="237" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTyaDEG2mvYY2dzKteNKz6IymHoe_4yDUVJSg1uMxyYICboq152Pfrri9z6XYFdFIF9blsIyoJuI96kf_P2A7tKG8MNj5T3E9QoQckT0__7EZvBbLqGmosap7lpxCxvjXGYCXn5qKCu_U/s320/Bacall%C3%A0+02.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcIbVWTwa-JUbCm4R4bjg9fNZS57dUO9qeADB8wUppzhgwlpcw5GCnSQwKV2aAyxAQZi0lQDl1M8L8rmlYBMPCaZNNf5gseBNO1kLq-NGIDOtWr26_Ro3P7kIkk54Uvxy9poqCBGY9Xdk/s1600-h/abadejo+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Abadejo" border="0" height="237" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcIbVWTwa-JUbCm4R4bjg9fNZS57dUO9qeADB8wUppzhgwlpcw5GCnSQwKV2aAyxAQZi0lQDl1M8L8rmlYBMPCaZNNf5gseBNO1kLq-NGIDOtWr26_Ro3P7kIkk54Uvxy9poqCBGY9Xdk/s320/abadejo+01.jpg" width="320" /></a></div><br />
Fet aquest parèntesi, i si us sembla, anem a la sopa:<br />
<br />
A part del cap del bacallà (no vaig atinar a pesar-lo, però feia ben bé un pam i mig de llarg), vaig fer servir:<br />
<br />
<div><center><table cellpadding="30" style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 400px;"><tbody>
<tr><td><br />
<b><span style="color: #3d85c6;">Pel brou de verdures:</span></b><br />
<br />
<b>► Un manat d'herbes pel brou: nap,</b><br />
<b>xirivia, </b><b>pastanagues, api<br />
(només la penca, ja que les fulles fan<br />
un brou on hi predomina en excés el<br />
gust) i porro.</b><br />
<b>► 1 carbassó mitjanet.</b><br />
<b>► 1 patata grossa.</b><br />
<b>► 1 ceba grossa pelada sencera<br />
i punxada amb un clau d'olor.</b><br />
<b>► 1 tomàquet gros sencer.</b><br />
<b>► Una bona branca de julivert.</b><br />
<b>► 1 fulla de llorer.</b><br />
<br />
<b><span style="color: #3d85c6;">Pel sofregit:</span></b><br />
<br />
<b>► Oli d'oliva.</b><br />
<b>► Un parell de cebes de Figueres.</b><br />
<b>► 2 grans d'all.</b><br />
<b>► 1 cullerada de tomàquet fregit.</b><br />
<b>► 1 cullerada rasa (de les culleres de tè)<br />
d'un bon pebre vermell dolç<br />
(sóc un <i>fan </i>del <i>pimentón</i> amb<br />
denominació d'origen de La Vera).</b><br />
<b>► Un bon raig de vi blanc sec<br />
(un bon xerès sec és perfecte).</b></td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Vaig omplir una olla amb aigua mineral i, ja al foc, vaig anar tirant-hi (pelats o nets segons el cas) tots els ingredients per coure un bon brou de verdures, que vaig donar per fet quan el nap ja era cuit.<br />
<br />
A mig fer, vaig salar el brou i vaig començar a preparar el sofregit tot pelant i tallant en làmines els grans d'all i, a la juliana ben fina, les cebes, que vaig sofregir en una paella amb oli d'oliva i amb el foc ben suau.<br />
<br />
Quan la ceba, al cap d'un bona estona, ja estava transparent, vaig salar-la i, després d'apujar al màxim el foc, vaig tirar-hi un bon raig de xerès sec.<br />
<br />
Un cop l'alcohol del vi es va haver evaporat, vaig abaixar el foc; vaig tirar a la paella la cullerada de tomàquet fregit i, després d'integrar-lo amb la ceba i l'all, hi vaig tirar el pebre vermell.<br />
<br />
Unes quantes remenades perquè el pebre vermell no es cremés, i el sofregit ja estava al punt.<br />
<br />
Després de comprovar que el brou ja estava també al punt, vaig retirar tots els ingredients i en aquest líquid hi vaig abocar el cap del bacallà i el sofregit.<br />
<br />
Vaig apujar el foc al màxim i, tot just la sopa va començar a bullir, vaig anar abaixant-lo desescumant la sopa fins que va fer xup-xup (així la vaig deixar uns vint-i-cinc minuts). Cinc minuts abans, però, hi vaig abocar una mica (la mida, si fa o no fa d'una cullerada de tè) d'absenta.<br />
<br />
Vaig treure de seguida el cap del bacallà perquè es refredés i vaig passar la sopa a través del colador xinès.<br />
<br />
Ja tenia la sopa de peix feta, i quan vaig comprovar que el cap del bacallà ja no cremava vaig anar traient-li tota la carn (EXCELSA) de les ganyes.<br />
<br />
A mi, particularment, m'agrada molt la sopa de peix amb quatre grans d'arròs i la mica de carn que hi pugui haver a les ganyes del peix amb què, en aquest cas, ha estat feta... I res més.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-19572668063061031352010-02-11T02:54:00.013+01:002015-08-08T02:53:18.054+02:00COCA DE LLARDONS<span class="letrag">P</span><b>er Carnaval tot s'hi val</b>!<br />
<br />
<br />
<center>
<img alt="Assur" border="0" src="https://46a4d4bf-a-62cb3a1a-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/assurpirata001.jpg" style="height: 438px; width: 480px;" /></center>
<br />
<br />
Vet aquí un adagi fet, com aquell qui diu, amb quatre mots i que l'encerta de ple: I és que no cal dir res més per entendre el significat d'aquesta festa, la de <b>Carnaval</b>: Una barrija-barreja d'esbojarradament i de maduresa reflexiva. En termes gastronòmics, que per alguna cosa aquest blog també toca la gastronomia, podríem definir el <b>Carnaval</b> com un <b><i>mar i muntanya</i></b> o, pels que sou aficionats a altres tipus de contrasts, una combinació de <b>dolç</b> i de <b>salat</b>.<br />
<br />
<b>Per Carnaval tot s'hi val</b> i, per tant, s'hi val a dir i a fer tot allò que normalment no es pot dir ni fer en el dia a dia, i potser és precisament per això que aquesta festa va ser prohibida en les èpoques dels reis espanyols <b>Carles I</b>, <b>Ferran V</b>, <b>Carles IV</b>, així com durant els mandats dels dictadors <b>Primo de Rivera</b> i el “caudillo”, i si bé la d'aquesta darrera prohibició és de la que en puc parlar amb coneixement de causa, també és cert que gràcies, precisament, a haver-la hagut de patir, vaig entendre molt més el significat d'aquesta festa quan, gràcies a la <b>LLIBERTAT</b>, es va recuperar.<br />
<br />
Però deixem-nos ja de xerrameques, i gaudim de la festa!:<br />
<br />
Com haureu pogut comprovar els habituals, per celebrar el <b>Carnaval</b> i gràcies a les bones arts de la dissenyadora oficial (l'<b>Anna Maria</b>), hem disfressat el <b><i>blog</i></b> amb motius pirates (fins i tot la figura de l'avatar apareix amb un ·piratístic” pegat a l'ull!), i és que hem pensat que de la mateixa manera que per Nadal i, cada cop més, per la festa aquella que en diuen del “Halogüin” als blogs hi apareixen motius referents a aquestes diades, el <b>Carnaval</b> bé mereix també un toquet propi de la diada al nostre blog.<br />
<br />
I què millor per celebrar que és <b>Dijous Gras</b> que una deliciosa <b>coca de llardons</b>?... Doncs aquí la teniu:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQyyUlfw2vP9fJjO4ZcvH99bSvFHfImqPr76n4h4dLNm-byj-oCvMybZlsrUAMs4HNx01GsZfnmY_GdsswWMmpjhcjDdvyb6ek9iDpubiEnNPMoWf8CcFW2AGqeHkosRu0xxbJePMIw0/s1600-h/coca+de+llardons-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="coca de llardons" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQyyUlfw2vP9fJjO4ZcvH99bSvFHfImqPr76n4h4dLNm-byj-oCvMybZlsrUAMs4HNx01GsZfnmY_GdsswWMmpjhcjDdvyb6ek9iDpubiEnNPMoWf8CcFW2AGqeHkosRu0xxbJePMIw0/s320/coca+de+llardons-framed.jpg" kt="true" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4eDoJwvj0pEV7d72gg4HzjPFW6xOoToS5nlFf6DtMVIJ5MIMcOxy_BYz2exTK1tfjrYk2VUr-B5Tj2xwBAxPIjP14BAmUFkBfsi4_Bw0rzhnTTVP0hNHyqx8pv3PX5HR5zVu5hbGuJOo/s1600-h/coca+de+llardons+006-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px;" target="blank"><img alt="coca de llardons" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4eDoJwvj0pEV7d72gg4HzjPFW6xOoToS5nlFf6DtMVIJ5MIMcOxy_BYz2exTK1tfjrYk2VUr-B5Tj2xwBAxPIjP14BAmUFkBfsi4_Bw0rzhnTTVP0hNHyqx8pv3PX5HR5zVu5hbGuJOo/s320/coca+de+llardons+006-framed.jpg" kt="true" /></a></div>
<br />
I aquí teniu la recepta, extreta del llibre <b><i>Cuinar és senzill</i></b>, de la <b>Montserrat Seguí</b>:<br />
<br />
Ingredients :<br />
<br />
<div>
<center>
<table style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b> ►150 gs. de farina.</b><br />
<b> ►1 culleradeta de llevat en pols<br />
(Royal).</b><br />
<b> ►100 gs. de llardons.</b><br />
<b> ►25 gs. de sucre.</b><br />
<b> ►1 ou.</b><br />
<b> ►1 culleradeta d'aigua freda.</b><br />
<b> ►50 gs. de llard.</b><br />
<b> ►Canyella en pols i un pessic de sal.</b><br />
<b> ►75 gs. de pinyons.</b><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</center>
</div>
<br />
Preparació:<br />
<br />
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.<br />
<br />
Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.<br />
<br />
Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.<br />
<br />
Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)<br />
<br />
Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.<br />
<br />
Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a <b>180º</b>.<br />
<br />
Al cap de <b>10 minuts</b>, escamparem el sucre per sobre i, al cap de <b>10-15 minuts més</b>, les coques ja estaran al punt.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-24013243826406832992010-01-24T03:39:00.041+01:002015-08-08T02:39:46.090+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: CREMA DE LLIMONA, A PROPÒSIT DE "LES LLIMONES CASOLANES"<span class="letrag">E</span>l que només podria ser, i en definitiva no deixa de ser, una tòpica escena de la quotidianitat esdevé <b>Poesia</b> (així, en majúscula i destacat amb negreta), amb totes les connotacions que implica la paraula, a <b><i>Les llimones casolanes</i></b>, el poema <b>XV</b> del llibre <b><i>Els fruits saborosos</i></b>, de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s1600-h/llimoner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimoner" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnCGNWANEJmlHEfG1AeUdCBy4Xpgv3J0qNbhqA1FUqBLRTH7Xd6uO_JPy6myhcVxSJAMwqb-niCBZKrRJqix0NHz1J9bSUOZhGrMiYtkyRfjUFMunTVYTCCPprsPR9t8qnf4z1UyqRI7k/s320/llimoner.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: black; font-size: xx-small;">Llimona casolana (del llimoner de l'Anna Maria)</span></div><br />
<div><center><table style="background: url() repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 500px; font-weight:bold; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b> LES LLIMONES CASOLANES<br />
<br />
Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa<br />
damunt el voleiar dels braços i el vestit.<br />
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa<br />
i ja a la cantonada és Licas, el marit.<br />
<br />
Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.<br />
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,<br />
amb una revolada cruel i una amorosa<br />
ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.<br />
<br />
Cansada, pren la copa de bella transparència<br />
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,<br />
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència<br />
el raig de la llimona, la mel de romaní.<br />
<br />
I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.<br />
La llum en el cristall, esparvilladament,<br />
damunt sa cara es mou i l'omple de besades<br />
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.</b><br />
<b> Josep Carner</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/f05pe15tgojaog5m8u1t54bnqsgjuhxb?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center><br />
<br />
<br />
Dividit en dues i ben definides parts (just meitat i meitat del poema), <b>Carner</b> hi reflecteix, de manera esplèndida i en clar contrast, <b>dinamisme</b> i <b>calma</b>.<br />
<br />
El <b>dinamisme</b> s'hi fa ben palès i de forma ben immediata ja des del primer mot amb què se'ns presenta <b>Metimna</b>, la protagonista: <b><i>atrafegada</i></b>. Un dinamisme que l'autor accentua tot seguit amb les imatges de la <b>cara encesa</b> i del <b>voleiar de braços i del vestit</b> de la dona, així com de l'entorn, creat per ella mateixa, per on <b>Metimna</b> es mou en aquella hora del tragí propi d'una casa al migdia: El dinar que es cou, la roba ja estesa, i tot a punt per quan arribi <b>Licas</b>, el marit. (Recordem que la primera edició de <b><i>Els fruits saborosos</i></b> data de <b>1906</b> i que, per tant, veiem reflectida una societat burgesa idealitzada segons l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme"><b>ideari noucentista</b></a>).<br />
<br />
No calen presentacions per fer-nos adonar de seguida que <b>Liceni</b> i <b>Naïs</b> són els dos fills (la parelleta) del matrimoni (en aquella època era inamiginable viure “en pecat”), i que el nen, més entremaliat i bellugadís, tal i com pertoca per “raons” de sexe, que la seva germaneta, lliure del control de la mare trenca, molt probablement amb un cop de pilota, un vidre.<br />
<br />
Serà aquest petit estrall casolà, amb l'immediat afegit dels plors de la nena, la pedra de toc perquè la mare, "<b><i>amb una revolada cruel i una amorosa</i></b>", agafi les regnes per restablir l'ordre a la llar, aquella pau que, segons el poeta, <b><i>amen els déus</i></b>.<br />
<br />
I arribem així a la segona part del poema, la de la <b>calma</b>: <b>Metimna</b>, cansada pel tràfec que ha dut durant tot el matí, s'asseu i es disposa a fer-se una llimonada tot contemplant, mentre se la prepara, els efectes que, com un joc de fugisseres coloracions, hi fa la llum a la transparència de la copa, on l'aigua dissoldrà l'aspror del suc de la llimona amb la dolçor de la mel i, ja conscient d'haver aconseguit retornar la tranquil·litat a la llar, mig acluca els ulls per reposar.<br />
<br />
No puc evitar, malgrat que no es tracta exactament de la mateixa temàtica, que l'aire que "es respira” al quadre de <b>Ramon Casas</b> titulat <b><i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Interior_a_l%27aire_lliure">Interior a l'aire lliure</a> </i></b>em faci pensar en el que també “es respira” en el poema de <b>Josep Carner</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s1600-h/Ramon+Casas+000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Ramon Casas. Interior a l'aire lliure" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwrmRsXPUKa5HLLHYz45PbAL1c0KXjPi99TyLW01wlMYkYSYvVYfOizHta3p1UG8ixYB3V5y6jGJ4P4r7AL-1ztAw6TkGpnHmojWzkF0nZKHrbwd80XFnAMBX1x6ep0VLFf25OG5w8Tk/s320/Ramon+Casas+000.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Ramon Casas. <i>Interior a l'aire lliure</i></span></div><br />
Només rau en el poder creatiu dels veritables artistes, com en aquests dos casos ho demostren <b>Carner</b> i <b>Casas</b>, perquè l'acte més insignificadament quotidià que poguem imaginar-nos esdevingui una obra d'art.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">* * *</span></div><br />
I ara anem cap a la part, si es vol dir així, més <i>material</i> d'aquest <b><i>post</i></b>: Anem cap a la recepta, la recepta d'unes postres excepcionals: senzilles, econòmiques i que, a més a més, compleixen a la perfecció el paper de les postres: ser el punt i final de qualsevol àpat per opípar, sobretot en el sentit que té aquest mot pel que fa a la quantitat, que hagi estat, ja que com que aquesta crema no duu llet, és molt lleugera i refrescant.<br />
<br />
La recepta la vaig treure del llibre de la <b>Carme Ruscalleda</b> <b><i>Cuinar per ser feliç</i></b>.<br />
<br />
<b>Ingredients (8 persones)</b>:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 210px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 llimones</b> <br />
► <b>4 ous sencers</b>.<br />
► <b>300 gs. de sucre</b><br />
► <b>50 gs. de Maizena</b><br />
► <b>1 litre d'aigua mineral</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s1600-h/Llimones-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llimones" border="0" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbRvUnlXNymzETg-w9Oetdm6a_AtK7iF3z696j9rsZmyBe4EDd_Dq45RGUSZycLnVYkIlljGhy5W_FAYpVL1q7nr1VAv_0woY_MYFT6VuoE-2ig22GQD6jiprrDalhEnSE6R8HLfefLqw/s320/Llimones-framed.jpg" /></a></div><br />
Poseu l'aigua al foc fins que arrenqui el bull.<br />
<br />
Mentrestant, barregeu en un recipient prou gros i que pugui anar al foc els tres ous amb el sucre i la Maizena, i afegiu-hi, tot seguit, la pell ratllada i el suc de les tres llimones.<br />
<br />
Aboqueu-hi l'aigua bullint, poseu el recipient al foc i remeneu-ho tot fins que bulli.<br />
<br />
Coleu-ho mentre ho distribuiu en platets, o en cassoletes de les de la crema o, com a la fotografia, en copes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s1600-h/crema+de+llimona+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXW2M_zkwCdUq1wUlTKNwFvfKyGJ81n_Xpo1wMkNNDNU4CI5_fj7sPNXGdGkDpiuhex5MOSIx3YsedVXZRoxWRXVClPnND8H1OSUy5G-Y_q_V6We-Oh-ks0JlV2o_wuspXYn7Dx3m2eP8/s320/crema+de+llimona+04.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s1600-h/crema+de+llimona+03-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 0px 0px 150px;" target="blank"><img alt="Crema de llimona" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidYl76K-Kd0oCIMIrowATeD8cTsG4GDcwm5jK2d5gHaF76vGfx8XAo8Y4nbOyZ8Df4lAhpzpKkbPsqORHhHQkLbAi40u35opevTvxybjuoTC-0F02U2B5F2IM7FrEoT9bYufh4kC0qSG0/s320/crema+de+llimona+03-framed.jpg" /></a></div><br />
Deixeu que es refredi a la nevera.<br />
<br />
Una recepta molt semblant la vaig treure ja fa temps del llibre <b><i>La cuina moderna a Catalunya</i></b>, (<b>Ed. Espasa-Calpe</b>, <b>1985</b>) una magnífica edició bilingüe (català-castellà) feta a partir d'un recull de plats dels considerats els millors restaurants distribuïts, en aquella època, per <b>tot el Principat</b> (<b>Reno</b>, <b>Hispània</b>, <b>Eldorado petit</b>, <b>Boix</b>, i <b>Gatell</b>), recull elaborat pel matrimoni format per la <b>Tin</b> i en <b>Nèstor Luján.</b> La recepta era, concretament, del restaurant <b>Hispània</b>, d'<b>Arenys de Mar</b>, regentat per les germanes <b>Paquita</b> i <b>Lolita Reixach</b>, ubicat molt apropet, per tant, de <b>Sant Pol de Mar</b>, on la <b>Carme Ruscalleda</b>, <b>la primera <i>chef</i> del món</b> -és important recordar-ho- amb <b>5 estrelles Michelin</b>, hi té el restaurant <b>Sant Pau</b>.<br />
<br />
Els ingredients que s'utilitzen per a 6 persones en aquesta altra recepeta són els següents:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 200px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
► <b>4 ous sencers</b><br />
► <b>1/2 litre d'aigua</b><br />
► <b>150 gs. de sucre</b><br />
► <b>Pell d'una llimona</b><br />
► <b>1 cullerada de midó<br />
de patata</b><br />
► <b>1/2 got de suc<br />
de llimona</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
La manera de fer aquesta crema és exactament la mateixa.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-23457639751652183592010-01-17T00:16:00.015+01:002015-08-08T02:25:19.557+02:00GALTES DE PORC AL FORN<span class="letrag">Q</span>uan vaig decidir, per fi, obrir aquest <b><i>blog</i></b>, una de les coses que em vaig plantejar va ser que potser “reutilitzaria” algun dels <b><i>posts</i></b> signats per mi a la <b><i>Samfaina</i></b>, i avui em decideixo fer-ho per primera vegada amb un <b><i>post</i></b> de cuina per presentar aquí, a <b><i>Ca l'Assur</i></b>, un dels plats que més a gust faig i que més m'agraden: les <b>galtes de porc al forn</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXV7w9Yp7HoINXwFpDxZ6SC9-IbXTAYmtvziGwBBmMrxWbsKYyWhm_kFlODpctQAJMRaTWuI7-FX1Qg9p_PiasePe_N5rmD6FmxjY_TqiISEtQQLgZO5bYmZHGkCv7K8M-_coyigEW4U8/s1600-h/Galtas+de+porc+guisades+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Galtes de porc al forn" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXV7w9Yp7HoINXwFpDxZ6SC9-IbXTAYmtvziGwBBmMrxWbsKYyWhm_kFlODpctQAJMRaTWuI7-FX1Qg9p_PiasePe_N5rmD6FmxjY_TqiISEtQQLgZO5bYmZHGkCv7K8M-_coyigEW4U8/s320/Galtas+de+porc+guisades+01.jpg" /></a></div><br />
Ingredients per a 4 persones:<br />
<br />
<div><br />
<center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 300px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b>► 4 galtes de porc<br />
(feu que us les marquin,</b><br />
<b> ja que es couran molt millor).</b><br />
<b> ► 2 cebes de figueres.</b><br />
<b> ► 5 grans d’all sense pelar.</b><br />
<b> ► 3 tomàquets de la branca.</b><br />
<b> ► 2 patates mitjanes<br />
<b> (1/2 quilo, si fa o no fa).</b></b><br />
<b> ► 1 got de vi blanc sec.</b><br />
<b> ► 1 cullerot de brou (o d’aigua</b><br />
<b> calenta amb un “cubito”,<br />
d’aquells petitons, Maggi diluït).</b><br />
<b> ► 1 fulla de llorer.</b><br />
<b> ► 1 branqueta de farigola.</b><br />
<b> ► Oli d'oliva, sal i pebre negre.</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<b>Elaboració</b>:<br />
<br />
Escalfeu el forn a <b>180º</b>.<br />
<br />
En una cassola que pugui anar al forn, tireu-hi un raig d’oli d’oliva, poseu-hi les galtes salpebrades i introduïu la cassola, tapada, al forn, que abaixareu a <b>160º</b>.<br />
<br />
Mentre aneu controlant que les galtes es vagin coent uniformement per les dues bandes, peleu i talleu les cebes ben primes, saleu-les i poseu-les a la cassola quan vegeu que les galtes es comencin a enrossir.<br />
<br />
Deixeu que la ceba es vagi fent i, mentrestant, ratlleu els tomàquets als que haureu tret les llavors.<br />
<br />
Quan la ceba comenci a agafar aquell color transparent i brillant, afegiu a la cassola els grans d'all sense pelar, el got de vi blanc sec, el llorer i la farigola, i, al cap d'uns <b>10</b> minuts, afegiu-hi els tomàquets ratllats i deixeu que tot plegat es vagi rostint.<br />
<br />
Mentrestant, peleu i talleu les patates a quadradets, fregiu-les en una paella, però traieu-les tot just comencin a enrossir-se.<br />
<br />
Escorreu les patates de l’oli, saleu-les i, quan vegeu que el rostit ja és gairebé a punt, afegiu el cullerot de brou i les patates a la cassola procurant que aquestes s'impregnin bé del suquet del rostit.<br />
<br />
Deixeu que cogui tot plegat, sempre amb la cassola ben tapada, un quart d'hora més, i ja m'ho direu: Ni caldrà que poseu ganivets a taula, de tan tendres que us hauran quedat unes senzilles però, alhora, gustosíssimes galtes de porc cuites al forn.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOL6FUWehdLLo1BnhgqPMe1TCqjBUdhrVgXn8nbVPTQ7SDfTH9Tnlv9PvWHmaBrPhGl5uKJh1bFuqCgMcLsNVX55N5nKwIu3KYoHQsJvtcIEcD65CfFhkqTmnL2d0PpI3l-3dfGmWjGsg/s1600-h/Galtes+de+porc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Galtes de porc al forn" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOL6FUWehdLLo1BnhgqPMe1TCqjBUdhrVgXn8nbVPTQ7SDfTH9Tnlv9PvWHmaBrPhGl5uKJh1bFuqCgMcLsNVX55N5nKwIu3KYoHQsJvtcIEcD65CfFhkqTmnL2d0PpI3l-3dfGmWjGsg/s320/Galtes+de+porc.jpg" /></a></div><br />
La recepta és, i no em cansaré mai de dir-ho, d'un dels <b>millors llibres de cuina</b> que tinc: <b><i>Àpats de fonda</i></b>, de <b>Jaume Carles Font</b>, publicat a la col·lecció <b><i>El cullerot</i></b>, de l'editorial <b>Cossetània</b>, de <b>Valls</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTIoU-AIsSMqJ2uTquK-gceIvRH_wLQ6zGtQYCn5hSSLwM9fUn2vVneDjBJQ8ecJnW8-0swrkC8Th9b1aLtwNVXujC3Vgjl0dKPzpsyo2m2x6Z2MvnFbJYmlFo0XbpubuBfY412mLaqA/s1600-h/%C3%81pats+de+fonda+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Àpats de fonda de Jaume Carles Font" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTIoU-AIsSMqJ2uTquK-gceIvRH_wLQ6zGtQYCn5hSSLwM9fUn2vVneDjBJQ8ecJnW8-0swrkC8Th9b1aLtwNVXujC3Vgjl0dKPzpsyo2m2x6Z2MvnFbJYmlFo0XbpubuBfY412mLaqA/s320/%C3%81pats+de+fonda+001.jpg" /></a></div>Amb aquesta recepta, <b><i>Àpats de fonda</i></b> inaugura etiqueta al <b><i>blog</i></b>, ja que és un llibre del que en penso publicar més receptes perquè, n'estic ben segur, val molt i molt la pena.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-19794551283075080212010-01-10T04:10:00.013+01:002015-08-08T02:11:59.248+02:00CANELONS CASOLANS<span class="letrag">M</span>algrat ser més que evident que es tracta d'un plat de la cuina italiana (documentació -ja del segle XVI!-, així ho confirma), ningú pot negar que els <b>canelons</b> estan tan lligats a la nostra cuina que fins i tot hi ha a qui li sona estrany quan a casa nostra sent que hi ha qui en diu <b><i>canelons a la catalana </i></b>al que "tota la vida" s'ha conegut amb el nom de <b><i>canelons</i></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTy4BkqtmZTnLNH7Sj7zZnl7FENUnzPS-ieLeyEYNu3Gpkv_mCyKAQruw7fYtGzkKAZyHS7L8eWDTgXkwSirDf1aJgvBJd3KJAGu0LYLK_2yuLh9E1HTPJSUodptSW_nIzPihocKPnkfQ/s1600-h/caneloni+Il+Pavo+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="Primers envoltoris dels canelons El Pavo" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTy4BkqtmZTnLNH7Sj7zZnl7FENUnzPS-ieLeyEYNu3Gpkv_mCyKAQruw7fYtGzkKAZyHS7L8eWDTgXkwSirDf1aJgvBJd3KJAGu0LYLK_2yuLh9E1HTPJSUodptSW_nIzPihocKPnkfQ/s320/caneloni+Il+Pavo+01.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUsTGOW77_S-I-bxNXx_QMvGmLufXgD5BSybXVJCUhDCDzGBRHnQq83mO_Ay5DJgfHLOsx25rnkT3CqyjO-26TgpoJLkR9IC2gPT650bOzenGIfx0N820Pgenzia_HrFbg609Xs3E74wA/s1600-h/Caneloni+Il+Pavo+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-top: 0px;" target="blank"><img alt="Primers envoltoris dels canelons El Pavo" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUsTGOW77_S-I-bxNXx_QMvGmLufXgD5BSybXVJCUhDCDzGBRHnQq83mO_Ay5DJgfHLOsx25rnkT3CqyjO-26TgpoJLkR9IC2gPT650bOzenGIfx0N820Pgenzia_HrFbg609Xs3E74wA/s320/Caneloni+Il+Pavo+02.jpg" /></a></div><br />
El motiu que a l'anterior paràgraf hagi posat entre cometes el <b><i>tota la vida</i></b> és perquè, segons explica el periodista, historiador, novel·lista i gastrònom <b>Nèstor Luján</b>, és a mitjans del <b>segle XIX</b> que comencen a proliferar a <b>Barcelona</b> restaurants regentats per cuiners italians que s'hi van establir, restaurants que ofereixen a les seves cartes <b>canelons</b>, considerats aleshores com un plat de complicada elaboració ja que les plaques s'havien de fer a mà, o bé, com va succeir més endavant, importar-les de França fins que, el <b>1911</b>, <b>Ramon Flo i Valls</b>, fabricant de pasta, establert des de l'any 1898 al <b>carrer de Borrell</b>, de <b>Barcelona</b>, va començar a produir de forma industrial (<b><i>Canelons El Pavo</i></b>).<br />
<br />
En el meu record, un plat, els canelons, que durant molts anys va ser d'obligatorietat a qualsevol dels grans àpats de la <b>Festa Major</b> quan aquest esdeveniment durava <b>TRES dies</b>, i no solament a <b>Badalona</b>, que és des d'on jo, de menut, encara ho vaig viure, sinó també a pràcticament totes les poblacions del país; un plat, els canelons, que no podia fallar a les fondes, o als restaurants on es celebraven els banquets nupcials, i un plat, el canelons, també omnipresent a les grans celebracions familiars, com ara les onomàstiques, en una època en què la celebració del sant de qualsevol membre de la casa era, amb diferència, molt més sonada que no pas la de l'aniversari.<br />
<br />
<i>Cada terra fa sa guerra</i>, com molt bé diu l'adagi, i els canelons, com passa amb tants i tants plats dels que es fan a gairebé totes les cases, tot i ser fruit d'una mateixa, o molt semblant, preparació, a cada casa tenen un gust especial, aquell gust que ens ofereix un ingredient bàsic però, a la vegada, intangible: <b>el record</b>.<br />
<br />
Així, doncs, explicaré tot seguit tal i com faig jo els canelons, la qual cosa <b>no vol pas dir</b> que sigui aquesta <b>la recepta</b> dels canelons.<br />
<br />
Abans de començar, però, m'agradaria fer uns quants comentaris:<br />
<br />
Els canelons que preparo són fets amb <b>tres tipus de carn</b> i <b>en la mateixa proporció</b>: <b>vedella</b>, <b>porc</b> i <b>indiota</b> (<i><b>pava</b></i>), i la quantitat que en necessito de cada tipus la calculo <b>multiplicant per 10</b> el nombre de canelons que vull que em surtin. Com que sempre que faig canelons ja en faig <b>50</b>, calculo: <b>10 x 50 = 500</b>; <b>500 grams</b>, doncs, de cada tipus de carn.<br />
<br />
La <b>carn de vedella</b> que s'utilitza no és sempre la mateixa. L'ideal és dir a la carniceria que la vols per fer canelons i ells te la donaran de la part que tinguin més melosa. La que aquesta vegada em van despatxar (vegeu la fotografia d'aquí sota) em va dir el carnicer que era d'un tall que hi ha a la part de darrere de la <b>culata</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="border: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAFn5NLjWQeEFpQoHmsaQAEyXHgXibOsjf3q9Uh-gU3j67bAj7sH15iscvjBNtXxCdpoybgwMNqgz_9qvnUjJAR7J1u9LP3WnBRBgOWBmynp1qEeNMii5B5SROryjTAngGBPWkalOYYMI/s1600-h/canelons+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding: 0px 150px 0px 0px;" target="blank"><img alt="carn de vedella" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAFn5NLjWQeEFpQoHmsaQAEyXHgXibOsjf3q9Uh-gU3j67bAj7sH15iscvjBNtXxCdpoybgwMNqgz_9qvnUjJAR7J1u9LP3WnBRBgOWBmynp1qEeNMii5B5SROryjTAngGBPWkalOYYMI/s320/canelons+01.jpg" /></a></div><br />
La carn de porc que es fa servir és la <b>carn magra</b> o <b>del coll</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; margin: 5px 0px 5px 50px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMjOVPGXaVSTc2EDuuFvvGBPVN2JdyYGMbCHUpqEXovl7iqGIaXWQDaw-oz_JLGSGk1fhUjOws8hGmfoKzcgSNhw8Anw92cBTQdk1HOK0p2LTN_9rEqMQxdRUyqN6lq8a_8D-8idZtmw/s1600-h/canelons+02.jpg" imageanchor="1" style="padding-right: 50px; padding-top: 0px;" target="blank"><img alt="carn de porc" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMjOVPGXaVSTc2EDuuFvvGBPVN2JdyYGMbCHUpqEXovl7iqGIaXWQDaw-oz_JLGSGk1fhUjOws8hGmfoKzcgSNhw8Anw92cBTQdk1HOK0p2LTN_9rEqMQxdRUyqN6lq8a_8D-8idZtmw/s320/canelons+02.jpg" /></a></div><br />
I de la mateixa manera que jo faig servir <b>pit d'indiota</b> com el que es veu a la fotografia d'aqui sota, pot utilitzar-se <b>pollastre:</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBQBJ7Z4Ygv-eV4RyC4Iyhr8WpWEGe3GrA_fCMV9EsImv4AoqN_lpGLlrZALr7mvL_NRd7PXGkT6s2lR1BjK1lsrYDJvVBdcGFWK9p9VnF0P4oXf6Cdejyk-2w1HWs8S-yW82dcJconZw/s1600-h/canelons+03.jpg" imageanchor="1" style="margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 120px; padding-right: 0px;" target="blank"><img alt="carn d'indiota" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBQBJ7Z4Ygv-eV4RyC4Iyhr8WpWEGe3GrA_fCMV9EsImv4AoqN_lpGLlrZALr7mvL_NRd7PXGkT6s2lR1BjK1lsrYDJvVBdcGFWK9p9VnF0P4oXf6Cdejyk-2w1HWs8S-yW82dcJconZw/s320/canelons+03.jpg" /></a></div><br />
<b>Ingredients</b> (per a <b>50</b> canelons):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 310px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b>► 500 grams de carn de vedella</b><br />
<b> tallada a daus.</b><br />
<b> ► 500 grams de carn magra de porc</b><br />
<b> tallada a daus.</b><br />
<b> ► 500 grams de pit d'indiota</b><br />
<b> tallada a daus.</b><br />
<b> ► 3 ó 4 cebes grosses.</b><br />
<b> ► 1 cabeça d'alls sencera.</b><br />
<b> ► 1 branqueta de canyella.</b><br />
<b> ► 150 grams. d'un bon foie-gras.</b><br />
<b> ► 1 ó 2 dues tòfones</b><br />
<b> (segons la mida i els gustos)</b><br />
<b> en conserva.</b><br />
<b> ► Oli, sal, pebre negre i llard</b><br />
<b> (opcional).</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<div style="text-align: left;"><b>Elaboració</b>:</div><br />
En una cassola que ens hi càpiga bé tota la carn, hi posem oli (no massa) i, si es vol, una mica de llard; la carn salpebrada, les cebes tallades a octaus , la canyella i la cabeça d'alls sencera:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBnnrEqLOpymNq0gz9Vf2vIjcEKjgHmmAkzmE2HZvc0abRQq2_iuJZUxRLzLNcOy10yW9qUdBIBDIAvDiZi2wvrXMjmjZ2GzLRaVyCHms7jr4djvsNVBkT-w1H5GYPbZ2_Fkl_ftOy3M/s1600-h/canelons+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="preparat per rostir" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBnnrEqLOpymNq0gz9Vf2vIjcEKjgHmmAkzmE2HZvc0abRQq2_iuJZUxRLzLNcOy10yW9qUdBIBDIAvDiZi2wvrXMjmjZ2GzLRaVyCHms7jr4djvsNVBkT-w1H5GYPbZ2_Fkl_ftOy3M/s320/canelons+04.jpg" /></a></div><br />
Amb el foc bastant alegre i procurant que no se'ns cremi, rostirem la carn. Es fa difícil calcular el temps que trigarà, però ho podem saber quan veiem la ceba pràcticament desfeta i comprovant amb un tall, fet amb les tisores mateix, que la carn està ben feta per dins.<br />
<br />
Mentre deixem que el rostit es refredi una mica, bullim les plaques dels canelons seguint les instruccions del fabricant i, un cop al punt, les estenem sobre el marbre de la cuina.<br />
<br />
Amb la reixeta més fina de la màquina de picar carn, picarem la carn rostida i la ceba, intercalant-hi trossets del foie-gras, i hi afegirem al final la tòfona tallada molt menuda.<br />
<br />
Distribuïrem aquesta farsa sobre les plaques dels canalons i ja, per fi, els enrotllarem.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY8ekvppRUygRDvj5xGfQA1tQmQmSp6GNk_ZnYMi5v9bekTjx39dWbV6iOuAYmAckG8R8rSE_gTp82s8ckgGfhc6MxFHLX7c_CHkdpRHN86wzubRjxy-LGj1d_AisEv-CAz5LtKmuoEFQ/s1600-h/Canelons+05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="farciment repartit a les plaques" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY8ekvppRUygRDvj5xGfQA1tQmQmSp6GNk_ZnYMi5v9bekTjx39dWbV6iOuAYmAckG8R8rSE_gTp82s8ckgGfhc6MxFHLX7c_CHkdpRHN86wzubRjxy-LGj1d_AisEv-CAz5LtKmuoEFQ/s320/Canelons+05.jpg" /></a></div><br />
Depenent del nombre de canelons que es vulguin servir i de si agrada més o menys espessa, es fa més o menys beixamel, amb la qual tot just es cobreix una plàtera que pugui anar al forn. A sobre s'hi posen els canelons i s'acaben de cobrir aquests amb la resta de la beixamel.<br />
<br />
Escamparem formatge ratllat i trossets de mantega per sobre i els posarem a gratinar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFUqXTylRV9JeoueG591Z_tu8wSy6tasc_p_Imv6nGqZM148KiKiP2Lm4_vbM330xtaDDyqxztT0tTGwRT-gRc8SibuY0WSJ3v6glpODrLE6MaxeCj2JHMINtXymiHmMH61kZpdfVm3w/s1600-h/canelons+06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Canelons ja gratinats" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFUqXTylRV9JeoueG591Z_tu8wSy6tasc_p_Imv6nGqZM148KiKiP2Lm4_vbM330xtaDDyqxztT0tTGwRT-gRc8SibuY0WSJ3v6glpODrLE6MaxeCj2JHMINtXymiHmMH61kZpdfVm3w/s320/canelons+06.jpg" /></a></div><br />
No cal dir que els canelons que no hàgim fet servir els podem congelar, i així, per a una altra ocasió només ens caldrà fer la beixamel.<br />
<br />
Tornant al començament, crec que és molt i molt interessant el pròleg de <b>Néstor Luján</b> a <b><i>100 recetas de canelones</i></b>, un llibret que, amb la col·laboració de la marca de pastes <b>El Pavo</b>, el diari <b><i>La Vanguardia</i></b> va regalar als lectors, pròleg d'on he tret, molt resumida, la mica d'informació inicial.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3G_Wbw6NEtlWzX-YVeqCzJ1HzsAJ1_uR7X_zKyQHVaaQCYDJoA63xz0pWSXVn3ysXLBo3YeygN-n5_aSCvDxKbKkQs8QqGNFoMn6xpkkrIcUSegbXa25tUiMx48xTkzh2pUAHKNI6CzE/s1600-h/llibret+de+La+Vanguardia-framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="100 receptes de canelons" border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3G_Wbw6NEtlWzX-YVeqCzJ1HzsAJ1_uR7X_zKyQHVaaQCYDJoA63xz0pWSXVn3ysXLBo3YeygN-n5_aSCvDxKbKkQs8QqGNFoMn6xpkkrIcUSegbXa25tUiMx48xTkzh2pUAHKNI6CzE/s320/llibret+de+La+Vanguardia-framed.jpg" /></a></div><br />
Si algú està interessat en llegir aquest pròleg, només ha de fer que demanar-m'ho i amb molt de gust li enviaré el text escanejat.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-74217175413688636292009-12-28T16:37:00.005+01:002015-08-08T01:56:19.221+02:00LLAMÀNTOL A L'AMERICANA<span class="letrag">D</span>es de fa una bona pila d'anys, a casa es va establir una tradició: A la Nit de Nadal es menja llamàntol.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fEBH08luLTqrUyjlnYDhyphenhyphen2uJIrcgycQnzysmuM_6jexrbtzfipurdWXfSyoyIQ3KrsRpMOf9FoDRXdSbMm4d-HJffa8FkCDY1WYWmgB-C4A2KDZs00uAeH6nSbz5qNkmq58nKVInMMU/s1600-h/llam%C3%A0ntol+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Llamàntol a l'americana" border="0" height="372" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fEBH08luLTqrUyjlnYDhyphenhyphen2uJIrcgycQnzysmuM_6jexrbtzfipurdWXfSyoyIQ3KrsRpMOf9FoDRXdSbMm4d-HJffa8FkCDY1WYWmgB-C4A2KDZs00uAeH6nSbz5qNkmq58nKVInMMU/s400/llam%C3%A0ntol+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
No recordo quin va ser en concret l'any en què es va instaurar aquesta apetitosa tradició a casa, però sí que recordo que va ser perquè jo havia cobrat una feina extra que vaig fer i vaig pensar que als menuts de casa, que es delien per totes les "<i>bèsties marines amb closca</i>" (gambes, llagostins, escamarlans...) els faria gràcia menjar-ne, com així va ser, fins al punt que encara és ara que ja donen per fet que a la vigília de Nadal vindran a sopar el llamàntol.<br />
<br />
Jo no n'havia fet mai abans, de llamàntol, i com que volia anar segur vaig demanar auxili a un llibre que sabia que no em fallaria: <b><i>Cuinar és senzill</i></b>, de la <b>Montserrat Seguí</b>, on hi vaig trobar la recepta de <b><i>Llagosta a l'americana,</i></b> la qual em va semblar perfecta -com així va ser- per fer-la amb llamàntol.<br />
<br />
Hi ha vàries teories sobre quin és l'origen d'aquest plat. Una d'elles, que es va estendre per tot arreu com una taca, és que aquest plat va néixer a les costes bretones i que, per culpa d'un error tipogràfic, la que havia de ser coneguda com a llagosta “<b>a l'armoricana</b>” va passar a dir-se llagosta “<b>a l'americana</b>”...<br />
<br />
La probabilitat que fos certa aquesta teoria és <b>del tot nul·la</b>, ja que els ingredients que no poden fallar en aquesta recepta són els <b>alls</b>, el <b>tomàquet</b> i l'<b>oli d'oliva</b>, ingredients tot ells tan arrelats a la cuina mediterrània com ho són, de desarrelats, a la cuina bretona.<br />
<br />
Es diu, també, que qui va donar el nom aquest plat va ser <b>Pierre Friasse</b>, un cuiner que havia estat durant molts anys treballant a <b>Xicago</b> fins que va decidir obrir un restaurant a <b>París</b>. Sembla ser que un dia que es va trobar amb el compromís de haver de fer a corre-cuita un sopar per a uns amics, el bon l'home va “empescar-se” aquest senzillíssim i alhora suculent guisat de llagosta que, degut a l'èxit que va tenir entre els seus amics-comensals aquella nit, va passar, a partir d'aleshores, a la llista de plats de la carta d'aquell reputat restaurant, un restaurant que, en record als anys passats a <b>Xicago</b>, <b>Pierre Friasse</b> havia batejat amb el nom de <b>Peter's</b>, i va ser també a causa del record de la seva llarga estada als <b>Estats Units</b> que va batejar aquest guisat amb el títol de <b><i>Llagosta a l'americana</i></b>.<br />
<br />
<b><a href="http://www.nazaretti.org/standreu/general/activitats/celebracions/altres/telematica/badalona/flleal.htm">Francesc Lleal</a></b>, <b>capità</b> retirat de la <b>marina mercant</b>, <b>historiador</b> i <b>catedràtic</b> de <b>Nàutica</b> de la <b>Universitat Politècnica</b> de <b>Barcelona</b>, en la col·laboració que aporta al treball titulat <b><i>Les embarcacions de treball en la costa catalana en declinar la vela</i></b>, apunta la importància que tenien entre la marineria els <b>cuiners</b> (<b><i>cusiners</i></b>, tal com eren coneguts en l'argot mariner) a l'hora d'enrolar la tripulació dels velers de transports a través de les rutes atlàntiques. Tant era així que <b>Lleal</b> afirma que una tripulació ben alimentada era un equipatge satisfet que no ocasionava maldecaps.<br />
<br />
Doncs bé, com és natural, hi va haver, entre els <b><i>cusiners</i></b> d'aquelles embarcacions de vela, alguns que van obtenir un gran renom, tal com va ser el cas de <b>Josep Pujol i Pellicer</b>, conegut amb el sobrenom de <b><i>el Galet</i></b>, el qual va donar a conèixer en un banquet ofert al cònsul americà en el port de l'<b>Havana</b> aquest guisat de llagosta i que des d'aquell memorable àpat s'internacionalitzà amb el nom de <b><i>Llagosta a l'americana</i></b>.<br />
<br />
Així, doncs, en realitat aquest plat hauria de dir-se <b><i>Llagosta a la catalana</i></b>, ja que, sigui quina sigui la veritable d'aquestes dues teories, <b><i>el Galet</i></b> era fill del <b>Maresme</b>, i <b>Pierre Friasse</b>, fill del <b>Rosselló</b>, i ambdòs cuiners no van fer altra cosa que preparar la llagosta tal com s'havia preparat des de sempre a les costes de casa nostra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0OkHYP6fNzR24NrCOkx4Vj8Ndk-cYTGMOLkLq6C42vT6dXw9KRIOAJEDwQ4C5RUG-NrFiJlhr2_nhGxy-Dj2Y2EImZ2T5fwf3_EM_IXh8hAhyCfTnEd4em_aTDWYzPPYQRMx8gZogNPM/s1600-h/llam%C3%A0ntol+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Plat de llamàntol" border="0" height="336" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0OkHYP6fNzR24NrCOkx4Vj8Ndk-cYTGMOLkLq6C42vT6dXw9KRIOAJEDwQ4C5RUG-NrFiJlhr2_nhGxy-Dj2Y2EImZ2T5fwf3_EM_IXh8hAhyCfTnEd4em_aTDWYzPPYQRMx8gZogNPM/s400/llam%C3%A0ntol+02.jpg" width="400" /></a></div><br />
Ingredients (per a 4 persones):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 275px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<b>► 2 llamàntols.</b><br />
<b> ► 2 cebes picades fines.</b><br />
<b> ► 2 grans d'all tallats</b><br />
<b> a làmines.</b><br />
<b> ► 1 got (dels d'aigua) de vi</b><br />
<b> blanc sec.</b><br />
<b> ► 1/2 got (dels de vi)</b><br />
<b> de brandi.</b><br />
<b> ► 1 cullerada de tomàquet</b><br />
<b> concentrat.</b><br />
<b> ► 2 cullerots de fumet de peix.</b><br />
<b> ► oli, sal, pebre picant, estragó.</b><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
Encendre el forn a 180º.<br />
<br />
Escalfar la meitat del vi blanc en un potet i, fora del foc, tirar-hi una mica d'estragó. Mantenir-ho tapat perquè l'estragó infusioni.<br />
<br />
Fer a trossos els llamàntol (hi ha qui el fa partit, de llarg a llarg, per la meitat) i recollir i reservar la salseta que deixen anar.<br />
<br />
Escalfar unes quantes cullerades d'oli d'oliva en una cassola i quan sigui ben calent tirar-hi els trossos de llamàntol, que anirem traient a mida que veiem que la closca es torna d'un color vermell intens. Un cop al punt, posarem tots els trossos a la cassola, els ruixarem amb el brandi i, sobretot amb molta cura, l'encendrem. Quan l'alcohol del brandi s'hagi consumit, retirar de la cassola els talls del llamàntol i reservar-los.<br />
<br />
Amb el foc ben baix i en el mateix oli sofregir-hi, a poc a poc, la ceba ben picada i les làmines d'all.<br />
<br />
Quan la ceba estigui transparent, abocar-hi l'altra meitat del got de vi blanc, barrejar-ho bé a fi i a efecte que la ceba s'impregni del gust del vi blanc sec, afegir-hi la cullerada de tomàquet concentrat, remenar-ho ben remenat i, ja per fi i després de salpebrar-ho, tornar a posar els trossos de llamàntol dins la cassola.<br />
<br />
Abocar-hi el fumet de peix, tapar la cassola i posar-la dins el forn.<br />
<br />
Colar el vi on s'hi infusionava l'estragó, i barrejar-lo amb la salseta que havien deixat anar els llamàntols al moment de tallar.los. Abocar aquesta barreja dins la cassola que tenim, tapada, al forn, i acabar de coure. En total, la cassola s'hi ha d'estar uns vint minuts, al forn.<br />
<br />
Potser m'he entretingut molt amb les explicacions, però tingueu la seguretat que és un plat d'aquells de quedar molt bé, gens laboriós, fet amb ingredients gens aliens a la nostra cuina i que resulta, i no exagero, suculent.<br />
<br />
Si el feu, us recomano que compreu llamàntol del país i no de l'anomenat canadenc, que és molt més barat però no és ni tan molsut ni tan saborós.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-63969156450085759852009-12-16T02:22:00.007+01:002015-08-08T01:50:38.445+02:00ROVELLONS AMB BOTIFARRA ESPARRACADA<span class="letrag">H</span>i ha plats que, malgrat que són senzills de fer, som incapaços de tenir-los qualificats en el grup dels que d'una manera un pèl pejorativa s'anomenen “plats per sortir del pas”. Un d'ells, per a mi, és el d'aquest plat de rovellons amb botifarra esparracada: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCxkfa-kvZ5XK9r8smzkoY3jovlJJRtigibU31g4_v19slI2rCWeJFpU0HZcNgVKdag_RKKdZ8xc4_OsYf_qLpZ-SRBEPw3Kot_6BZNE3AoJpCW50L0XAdd7uR-YHKkSd3t0t9-DmRXY/s1600-h/Botifarra+esparracada+amb+bolets+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Rovellons amb botifarra esparracada" border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCxkfa-kvZ5XK9r8smzkoY3jovlJJRtigibU31g4_v19slI2rCWeJFpU0HZcNgVKdag_RKKdZ8xc4_OsYf_qLpZ-SRBEPw3Kot_6BZNE3AoJpCW50L0XAdd7uR-YHKkSd3t0t9-DmRXY/s320/Botifarra+esparracada+amb+bolets+01.jpg" /></a></div><br />
És tan senzill de fer, que porto estona i estona rumiant com enrotllar-me una mica, ja que és una recepta que s'explica en un tres i no res, i l'única cosa que ara se m'acut dir és que aquest plat es pot fer amb <b>qualsevol classe</b> de bolet, malgrat que un dia el vaig fer amb xampinyons i no ens hi van agradar gaire, la veritat.<br />
<br />
Dit això, comencem:<br />
<br />
Ingredients (4 persones):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 260px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► ¾ de quilo de rovellons</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 botifarres del perol,<br />
grosses </b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 cebes grosses</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 4 grans d'all</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 100 gs. de panses de corint</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 1/2 got d'aigua de vi ranci</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► oli i sal.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Posem les panses a remullar dins el vi ranci.<br />
<br />
Netegem els rovellons (o els bolets que hàgim triat, o trobat), i els tallem a trossos regulars.<br />
<br />
Traiem la pell de la botifarra i la fem a trossos (no massa grans, però tampoc massa petits).<br />
<br />
Escalfem oli en una cassola i hi tirem els trossos de botifarra amb els grans d'all tallats en tres làmines. <br />
<br />
Sense deixar que es faci massa la botifarra, tirem a la cassola la ceba tallada a la juliana (no massa prima i salada), i ho deixem coure amb el foc no massa alt i remenant-ho sovint.<br />
<br />
Quan la ceba comenci a fer-se transparent, hi afegim els bolets i continuem la cocció amb el foc no massa alt i remenant tot sovint.<br />
<br />
Quan vegem que els bolets ja són cuits, tirem a la cassola les panses i el vi ranci i apugem el foc fins que s'hagi evaporat l'alcohol del vi.<br />
<br />
Unes quantes remenadetes més i ja estarà.<br />
<br />
Plat contundent que ens pot servir de <b>plat únic</b> si calculem una botifarra per persona i uns quants bolets més. Ara que els rovellons ja van de baixa, pot ser una manera perfecta per acomiadar-nos d'ells fins l'any que ve.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-1472642615564525992009-12-09T02:10:00.019+01:002015-08-08T01:47:28.065+02:00LLOBARRO AL FORN AMB PATATES, PORRO I TOMÀQUET<span class="letrag">L'</span>altre dia vaig veure a plaça uns llobarros que feia mal al ulls de mirar-los, de tant com resplendien les escates que els hi cobrien la platejada pell i, està clar, me'n vaig enamorar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXBTitH23hQmrFD8rSkPZhlvm1oiVnwx-kPsqa9_VtRRDr8sv0Oq-6DtvccgkMvkrNS_eOFXoOrNG8Bio8AiwDIZ63zVjd8OTAgRwZvjrcDcA5iykVpoCIBeA5IQX1HeJu4PzSduxZAg0/s1600-h/Llobarro+al+forn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="llobarro al forn amb patates" border="0" height="300" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXBTitH23hQmrFD8rSkPZhlvm1oiVnwx-kPsqa9_VtRRDr8sv0Oq-6DtvccgkMvkrNS_eOFXoOrNG8Bio8AiwDIZ63zVjd8OTAgRwZvjrcDcA5iykVpoCIBeA5IQX1HeJu4PzSduxZAg0/s400/Llobarro+al+forn.jpg" width="400" /></a></div><br />
Feia temps que volia provar una recepta de llobarro fet al forn amb patates que havia vist al llibre <b><i>Cuinar per ser feliç</i></b>, de la <b>Carme Ruscalleda</b>, més que res perquè m'havia deixat encuriosit que la genial cuinera hi digués que era, aquesta, una preparació que servia per desmentir allò que sempre es diu quan es fa qualsevol peix al forn amb patates: que les patates són més bones que no pas el peix.<br />
<br />
Dono fe que és cert: En aquesta recepta tots dos ingredients -el llobarro i les patates- al tenir diferents coccions, conserven, cadascun d'ells, el seu sabor i, a la vegada, s'enriqueixen tots dos en un civilitzat maridatge on cap d'ells vol tenir més presència que l'altre.<br />
<br />
<b>Ingredients</b> per a <b>4 persones</b> (transcric les mateixes quantitats que hi diu al llibre):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 320px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► 1 peça de llobarro d'uns 2 quilos</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> (escatat i tallat a filets).</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 600 gr. de patates. (pelades i tallades</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> a rodanxes de mig centímetre<br />
de gruix).</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 porros (la part blanca tallada<br />
a la juliana).</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 250 ml. d'aigua mineral.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 4 tomàquets madurs (ratllats sense<br />
llavors).</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 grans d'all i julivert.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 100 ml. d'oli d'oliva verge.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 100 ml. de vermut blanc sec.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Sal i pebre.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
Encendre el forn i fer que arribi als <b>200º</b>.<br />
<br />
En una plàtera que pugui anar al forn, escampar-hi la juliana de porros i distribuir-hi al damunt les rodanxes de patates.<br />
<br />
Salpebrar-ho i amanir-ho amb la meitat de l'oli i tota l'aigua.<br />
<br />
Tapar la plàtera hermèticament amb paper d'alumini i posar-la al forn <b>ja calent</b> (això sí que és molt important) durant <b>15 minuts</b>.<br />
<br />
Barrejar el tomàquet ratllat amb l'all i el julivert picats.<br />
<br />
Passats aquests primers 15 minuts, traurem, fora del forn, el paper d'alumini amb què havíem tapat la plàtera i, després de comprovar que les patates estiguin ja mig cuites, hi posarem a sobre els filets de llobarro que haurem salat al darrer moment. La pell ha de quedar a sobre.<br />
<br />
Escampar sobre els talls de peix la barreja de tomàquet, oli, alls i julivert, i tornar-ho a enfornar <b>7 minuts</b> més, passats els quals ho ruixarem amb el vermut i ho tornarem al forn <b>3 minuts</b> més.<br />
<br />
El resultat és, pel meu gust, extraordinari, tant és així que al cap d'un parell de dies el vaig tornar a fer de tant que ens va agradar, pel que passarà a ser un d'aquells plats de "repertori".Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-49989205212153257432009-11-25T02:37:00.019+01:002015-08-08T01:15:41.470+02:00ELS FRUITS SABOROSOS: CODONYAT, A PROPÒSIT DE "ELS CODONYS TARDORALS"<i><b><span class="letrag">E</span>ls codonys tardorals</b></i> és el poema que duu el número <b>XVI</b> dels divuit que conformen el llibre de poemes <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, de <b>Josep Carner</b>, i el fet que hagi estat precisament aquest el triat perquè sigui el primer de tota la sèrie és, simplement, perquè ara és època de codonys i, per tant, l'època de fer codonyat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuIRMllKoNDGz7fNsnel_RLIpaeCm7ZmSCQ38QayI8ipr2lZ_Y7Lr53_Vo-oObFwGi7vVcG037Vq9KaeHOrp0_9QksFUwMSEWZ61G1lZzc8TC90rFuoHK_YoYKOtBzrOorSK4xqhSrSo/s1600-h/Codonys+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Codonys" border="0" height="327" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuIRMllKoNDGz7fNsnel_RLIpaeCm7ZmSCQ38QayI8ipr2lZ_Y7Lr53_Vo-oObFwGi7vVcG037Vq9KaeHOrp0_9QksFUwMSEWZ61G1lZzc8TC90rFuoHK_YoYKOtBzrOorSK4xqhSrSo/s400/Codonys+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
Però anem a pams: En primer lloc i tal i com ja es va anticipar en el "<b><i>post-pròleg</i></b>", en cada un dels divuit posts dedicats a aquest llibre de <b>Josep Carner</b> es parlarà una mica de cadascun dels divuit poemes, i m'agradaria, a cada lectura que de cadascun d'ells en faci, saber expressar-ne no solament el ritme que li donen les diferents rimes -en el cas d'aquests <i><b>Codonys tardorals</b></i>, les de les quatre quartetes de què està format el poema-, sinó també saber-ne expressar la musicalitat interna assolida amb l'exquisida i minuciosa tria de tots i cadascun dels mots que, com si fossin conscients de saber-se protagonistes d'un poema, semblen bressolar-se, desinhibits, per la brisa de la lluminosa mediterrània.<br />
<br />
Escolteu, si us ve de gust, doncs, aquest poema que també trobareu transcrit sota el reproductor:<br />
<br />
<div align="center"><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/831md7nx3ug318447dqha3upxzf11o6x?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></div><br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; text-align: left; width: 480px; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px; border-radius: 6px;"><tbody>
<tr><td><br />
<span style="color: black;"><b> Els codonys tardorals</b></span><br />
<br />
<b> Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa, </b><br />
<b> té una blancor molt gerda en tot el cos diví, </b><br />
<b> i corre, embriagada de tanta jovenesa, </b><br />
<b> i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Però ja saps com elles es tornen malgirbades </b><br />
<b> per fills i feines, o perquè no n’han tingut, </b><br />
<b> i amb cara tediosa caminen desmarxades </b><br />
<b> i són codonys, diries, el fruit més boterut.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat, </b><br />
<b> nosaltres rondinem, esgarriant les passes, </b><br />
<b> i flagel·lem el dia amb folles amenaces, </b><br />
<b> saturns a la memòria del goig mal escampat.</b><br />
<b><br />
</b><br />
<b> Llavores, el codony, que es féu vell en la branca, </b><br />
<b> dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, </b><br />
<b> i si l’amorosim al caliu de la llar </b><br />
<b> i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.</b><br />
<b> Josep Carner</b><br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
<div style="text-align: left;">En el diàleg que dins el poema mantenen dos amics queda ben palesa la utilització que <b>Carner</b> fa d'un fruit propi de la <b>tardor</b>, com ho és el <b>codony</b>, per relacionar-lo amb l'etapa tardoral de la vida humana, i ho fa amb la intenció de convidar-nos a reflexionar sobre el pas del temps, un recorregut, aquest, que repercutirà físicament tant en l'home (“<b><i>nosaltres rondinem, esgarriant les passes</i></b>”) com en la dona (“<b><i>amb cara tediosa caminen desmarxades</i></b>”), però si bé, en un princip, l'home esdevindrà taciturn i li costarà acceptar de bon grat l'inexorable pas del temps, serà gràcies a l'aixopluc que dins la llar hi trobarà en la companyia de la dona, la qual, com el codony (“<b><i>que es fa vell en la branca</i></b>”), haurà madurat dins la llar, que acabaran tots dos gaudint de la vellesa fent-se companyia l'un a l'altra.<br />
<br />
Si us plau, per favor, atenció, un moment, ei, ei, ei!!!... Que ningú s'esvaloti, ara, pel que s'acaba de dir: Tal i com s'anirà veient poema a poema, <b>Carner</b> descriu a <b><i>Els fruits saborosos</i></b> situacions del tot quotidianes..., però situacions protagonitzades per una societat acomodada, la societat burgesa de <b>finals del segle XIX</b> i de <b>princips del XX</b> (la primera edició d'<b><i>Els fruits saborosos</i></b> data de <b>1906</b>, quan <b>Josep Carner</b>, nascut el <b>1884</b>, tenia <b>22 anys</b>), una societat burgesa idealitzada pel poeta segons els cànons a què aspirava l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme">ideari noucentista</a>: una societat liberal i culta, però, com és lògic, una societat que duia arrossegant un feixuc llast de conceptes heretats, el quals, a ulls d'ara, ens semblen del tot desfasats i, almenys pel que fa a la lletra, superats.<br />
<br />
No sabria acabar aquest comentari sense fer esment de la preciosa i sonora <b>metàfora</b> del darrer vers de la primera quarteta, on l'autor compara la lleugeresa de moviments de la joveníssima <b>Ligea</b> amb "<i><b>el tany </b></i><i><b>que es gronxa en l’aire del matí</b></i>".<br />
<br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-size: large;"><b>* * *</b></span></div><div style="text-align: left;">I ara deixem ja la lírica i anem a parlar dels <b>codonys</b> des d'un punt de vist molt més terrenal, tot i que us puc ben assegurar que en aquest codonyat que veieu aquí baix hi cantaven els àngels, i dic "hi cantaven" perquè dels dos quilos que en van sortir ja no en queda més que el record.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygxt-ZWML6dJwS8l1ZVOiIcluDPB_gxP0en21swT_79oEIS00Qv8e2e4zqdWoFzgFd96wcn-kFZ5la5Ub1q3pQ67h4upu-3t2n0GVuIqJWTcG4J2bjCisPbDVt0KidtbZlRRMz6O4mv4/s1600-h/Codonyat+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Codonyat" border="0" height="302" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygxt-ZWML6dJwS8l1ZVOiIcluDPB_gxP0en21swT_79oEIS00Qv8e2e4zqdWoFzgFd96wcn-kFZ5la5Ub1q3pQ67h4upu-3t2n0GVuIqJWTcG4J2bjCisPbDVt0KidtbZlRRMz6O4mv4/s400/Codonyat+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: left;"><br />
Per confegir-lo necessitem:</div><br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 270px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 quilos de codonys.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 750 grams (aprox.) de sucre.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> Opcional:</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 1/2 branqueta de canyella.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► 1/2 pela de llimona.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<div style="text-align: left;">Posem a escalfar aigua en una olla on ens hi càpiguen els codonys sencers, que tirarem quan l'aigua comenci a bullir. Al cap d'uns 25 minuts, traiem els codonys de l'aigua i, quan siguin freds, els pelem i els tallem a trossos. Els pesem i els hi afegim el mateix pes de sucre.<br />
<br />
Passem la barreja de codonys i de sucre pel <i>pímer</i> i la posem dins una cassola on hi afegirem la branqueta de canyella i la pela de llimona, si és que decidim posar-n'hi. A foc mitjà, i amb una mica (de 20 a 25 minuts) de paciència ho anirem remenant tot sovint perquè no se'ns enganxi.<br />
<br />
Quan tingui la textura desitjada, posarem el codonyat dins un o varis motlles i deixarem que es refredi del tot abans de desmotllar-lo. Els motlles ideals són els de silicona, i el codonyat, a la nevera i ben tapat, es conserva molt de temps (diuen que sis o set mesos), tot i que a casa, dels dos quilos de codonyat que em van sortir amb aquestes proporcions ja no en queda ni una engruna, pel que tinc previst fer-ne un parell de quilos més aquest cap de setmana.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4hEep2aotnYaEQAvcBe_fxcfroD-HfouaKpKzFl-lY2QRGRDkYwAqPsw8RnlfVqmApTFbbzUFZHXTy69HKLxtzQIZ50HmbByg46Vz8hI6DHFgbQj1Ge2IY39SFWqnUAYGkbkeGL-Yj8/s1600-h/Formatge+i+codonyat+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Formatge i codonyat" border="0" height="400" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4hEep2aotnYaEQAvcBe_fxcfroD-HfouaKpKzFl-lY2QRGRDkYwAqPsw8RnlfVqmApTFbbzUFZHXTy69HKLxtzQIZ50HmbByg46Vz8hI6DHFgbQj1Ge2IY39SFWqnUAYGkbkeGL-Yj8/s400/Formatge+i+codonyat+01.jpg" width="400" /></a></div><br />
Sé que sona a tòpic, però no té res a veure el codonyat fet a casa amb el que normalment es compra al mercat.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-16146570364179121982009-11-09T23:54:00.016+01:002015-08-08T00:55:31.368+02:00POPETS ESTOFATS AL SO DE "LA CREACIÓ", DE F. J. HAYDN<span class="letrag">A</span>hir, diumenge, quan eren gairebé les 11 del matí, vaig rebre des de Barcelona un <i>sms</i> d’en <b>Joaquim</b>, del blog <b><i><a href="http://ximo.wordpress.com/">In fernem Land</a></i></b>. Sabent com sap aquest bon amic com m’arriba a agradar la música de <b>Franz Joseph Haydn </b>(<b>1739</b>-<b>1809</b>), em preguntava, poc abans d’entrar ell a l’Auditori, si jo també hi havia anat, ja que hi havia programada la interpretació de l'oratori <b><i>La Creació</i></b>, potser la fita més colossal de l’extensíssima obra del genial compositor austríac de qui enguany es commemora el bicentenari de la seva mort.<br />
<br />
Vaig contestar, també per <i>sms</i>, a en <b>Joaquim</b> que no; que no hi havia anat, però que just en el moment en què havia rebut el seu missatge, jo havia anat a buscar la ràdio per poder escoltar la retransmissió en directe d’aquell concert a través de <b>Catalunya Música</b>. El que ja no li vaig dir, però, és que jo tenia previst escoltar aquell concert... tot preparant el segon plat del dinar de diumenge: uns popets estofats!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinviUfmE8VZDCT8NbTi4lLs4tvTdexA_Cwxf1hEyjR7___ZvN4gkAVzPj964DDHvR7CatBICAK3Dj2VcnX0NtS-pVG9EY4Iw9STdEqDSxuNLWD5u_qat84EJtOAkhU2OmgjeaoL_-4jig/s1600-h/popets+a+la+cassola+framed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Popets a la cassola" border="0" ct="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinviUfmE8VZDCT8NbTi4lLs4tvTdexA_Cwxf1hEyjR7___ZvN4gkAVzPj964DDHvR7CatBICAK3Dj2VcnX0NtS-pVG9EY4Iw9STdEqDSxuNLWD5u_qat84EJtOAkhU2OmgjeaoL_-4jig/s400/popets+a+la+cassola+framed.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>Popets acabats d'estofar al so de <i>La Creació</i></b></span></div><br />
Ahir mateix, al vespre, ja vaig veure que a <b><i>In fernem Land</i></b>, el bon amic –i pencaire incansable- <b>Joaquim</b> ja hi havia penjat, com ens té acostumats, <a href="http://ximo.wordpress.com/2009/11/09/obc-la-creacio/">una detallada crònica</a> –per res del món no em perdonaria que en digués “crítica”- de com va viure i sentir aquell magnífic concert, mentre que jo, en canvi, us explicaré com vaig anar fent, acompanyat de la magistral música de <b>Haydn</b>, aquells popets:<br />
<br />
Ingredients:<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 280px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ► 2 o 3 popets per persona.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Oli d’oliva.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Patates.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Cebes de Figueres.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Alls.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Vi blanc sec.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Una mica de fumet de peix.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ► Una picada feta amb ametlles</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> i avellanes torrades,</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> i un trosset de bastó de pa.</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
Tal i com faig sempre que he de preparar algun guisat ja bé sigui de sípia, de calamar o, com en el cas d’ahir, de popets, el primer que vaig fer després de netejar els popets va ser posar-los dins d’un cassò o d'una cassoleta (no hi han de cabre massa folgats) amb un rajolinet de res d’aigua i d’oli (el just perquè no s’enganxin) i, tapats i a foc molt lent, anar controlant-los de tant en tant perquè no bullin. Així es van anar estofant durant uns vint o vint-i-cinc minuts.<br />
<br />
Mentre s’estofaven els popets (érem tres a dinar i n’havia comprat deu peces), vaig començar a sofregir, dins d'una cassola i molt a poquet a poquet, un parell de cebes, tallades a la juliana, junt amb un parell de grans d’all sencers i una mica esclafats amb la fulla plana del ganivet.<br />
<br />
A mitja cocció vaig salar el sofregit i, quan vaig veure que la ceba ja estava transparent, vaig apujar al màxim el foc i tirar dins de la cassola un bon raig de vi blanc sec (un xerès amontillat és perfecte).<br />
<br />
Quan em va semblar que l’alcohol del vi ja s’havia evaporat, vaig tirar a dins de la cassola un parell de patates, que havia pelat i esqueixat (no pas tallat a daus uniformes) i els popets amb el suquet que havien anat fent mentre s'havien mig cuit a l’olleta que vaig fer servir.<br />
<br />
Vaig fer una bona remenada de tot plegat perquè patates i popets s’impregnessin del sabor del sofregit i ho vaig cobrir tot amb una miqueta de fumet calent. (Si no n’hagués tingut, de fumet, hauria fet servir aigua.)<br />
<br />
Mentre la cassola, amb el foc just, anava fent <b>xup-xup</b>, vaig picar al morter cinc o sis avellanes torrades i el mateix nombre d’ametlles, també torrades, amb un parell de “grissines”, picada que vaig tirar a la cassola quan faltaven uns deu minuts dels, si fa o no fa, vint-i-cinc amb què les patates van estar fetes. A casa ens agrada que, fins i tot i encara que no facin tant de goig quan les serveixes a taula, les patates estiguin un mica de res desfetes.<br />
<br />
La <b>Dolors</b>, del magnífic blog <b><i><a href="http://dolors-elspeixos.blogspot.com/">El millor peix</a></i></b>, després d’unes breus però interessants i il·lustratives explicacions sobre què hem de tenir en compte a l’hora de comprar popets, va presentar, fa un parell de mesos, un guisat de popets molt semblant al que jo us he presentat avui. Crec que val la pena que, si en voleu fer, us llegiu aquest post que trobareu clicant <a href="http://dolors-elspeixos.blogspot.com/2009/09/pop-blanc-popet.html">AQUÍ</a>.<br />
<br />
A l’hora de dinar (a casa som molt tocatardans i els diumenges dinem que són sempre quarts de 4), jo encara tenia al cap el magnífic concert de Haydn que havia estat escoltant mentre preparava aquests popets, i és per això que, quan ens els menjàvem, pensava que seria molt adient fer-ho tot escoltant el final -espatarrant!!!- de <b><i>La Creació</i></b>, on el chor canta:<br />
<br />
<b><i>Que totes les veus cantin al Senyor!</i></b><br />
<b><i>I que exalcin la seva obra!</i></b><br />
<b><i>Que ressoni un grandiós cant de lloança</i></b><br />
<b><i>per glorificar el seu nom!</i></b><br />
<b><i>Que la gloria del Senyor sigui eterna!</i></b><br />
<b><i>Amén! Amén! </i></b><br />
<br />
Sí; ja sé que no es pot comparar la creació de l’univers amb la d’un estofat de popets, però..., què voleu que us digui?: Cada u crea el que bonament pot, oi?, i la veritat és que aquells popets tan tendres i aquelles patatetes, aixafades amb el suquet... Buf!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuo4vY0q6OkzLXZmIkZ8R_Ped7IF6Tjz4SAgBLx8r0xB9bI33ipPsDZfdlPDZWYmz3nqMLn9q3TcNnsVRphLLbO3Yc84kv6Yj6eW4qyRWIUTBwkfsSgSdOgjK1uqouG6q8PNtap1mT6rg/s1600-h/plat+de+popets+estofats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Plat de popets estofats" border="0" ct="true" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuo4vY0q6OkzLXZmIkZ8R_Ped7IF6Tjz4SAgBLx8r0xB9bI33ipPsDZfdlPDZWYmz3nqMLn9q3TcNnsVRphLLbO3Yc84kv6Yj6eW4qyRWIUTBwkfsSgSdOgjK1uqouG6q8PNtap1mT6rg/s400/plat+de+popets+estofats.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Els popets emplatats</span></b></div><br />
Us deixo, perquè els que no la coneixeu vegeu que no sóc gens exagerat quan dic que és espetarrant, una gravació del final de <b><i>La Creació</i></b>, de <b>F. J. Haydn</b>, i que, si voleu, podeu baixar-vos-la.<br />
<br />
<br />
<center><p style="visibility:visible;"><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/minime.swf" height="68" width="160" style="width:160px;height:68px"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/minime.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=64147469&path=2010/08/17&mycolor=008AB8&mycolor2=7DB5C7&mycolor3=FFFFFF&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/F.J.HAYDN.LACREACI%C3%93%28final%29.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></p></center><br />
<br />
De tota manera, però, si aneu al blog <b><i>In fernem Land</i></b> <a href="http://ximo.wordpress.com/2009/11/09/obc-la-creacio/">clicant AQUÍ</a> hi trobareu, amb un link per poder-vos-la baixar, la gravació sencera d'aquest meravellós oratori que l'<b>Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya</b>, dirigida per <b>Víctor Pablo Pérez</b>, va interpretar ahir, diumenge, mentre jo anava preparant els popets que us he presentat en aquest post.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-68330030825254835012009-10-19T03:01:00.012+02:002015-08-08T00:54:15.171+02:00BOLETS AL FORN<span class="letrag">L</span>a tardor és sinònim de castanyes, moniatos i del que sembla el seu parent ric: de bolets. (De tota manera, però, encara hi ha el parent milionari, que no és cap altre que el panellet).<br />
<br />
Dissabte passat, quan a quarts d'11 del matí vaig sortir de casa per anar a plaça, hi anava, com hi vaig sempre, sense tenir massa clar què fer per dinar diumenge, però ho vaig tenir claríssim de seguida tan bon punt vaig veure un munt de gent esperant la tanda davant la parada de la plaça que en aquesta època té els bolets com a producte estrella.<br />
<br />
La recepta amb què els vaig preparar és molt i molt senzilla i de ben segur que molts de vosaltres ja la coneixeu, però no per això deixa de ser una de les millors maneres que hi ha de preparar a casa bolets carnosos com ho són els rovellons.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqrGlUNb0Dz1XuyivKtJd77Y-g1Frf_6tPDfntYsK6GebXiOyJxRVaUSBh87nIYidGn4VbNYPYHyz517LfOs6fjK0zUK7cHm0AQPRXGQsvibr0gpp7fJVzatuTrMp3piZU6l_GV2AcNwc/s1600-h/Bolets+al+forn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Bolets al forn" border="0" ct="true" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqrGlUNb0Dz1XuyivKtJd77Y-g1Frf_6tPDfntYsK6GebXiOyJxRVaUSBh87nIYidGn4VbNYPYHyz517LfOs6fjK0zUK7cHm0AQPRXGQsvibr0gpp7fJVzatuTrMp3piZU6l_GV2AcNwc/s400/Bolets+al+forn.jpg" width="400" /></a></div><br />
Ingredients (per a <b>4 persones</b> i com a primer plat):<br />
<br />
<div><center><table style="background: url(;) repeat scroll 0% 0% transparent; border: 4px solid rgb(202, 212, 222); text-align: left; width: 270px;"><tbody>
<tr><td><br />
<br />
<span style="color: black;"><b> ►1 quilo (generós) de rovellons.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ►1 raig de vi blanc sec.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ►1 raig d’oli d’oliva.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ►1 bon manat de julivert.</b></span><br />
<span style="color: black;"><b> ►3 o 4 grans d’all (grossos).</b></span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div><br />
<br />
Encenem el forn a 200º<br />
<br />
Netegem bé els rovellons i els anem posant, trossejats els més grossos, dins d'una plàtera que pugui anar al forn. És important treure’ls-hi la pinassa que encara puguin tenir i, sobretot, la sorra, però no cal tampoc “dutxar-los” com si acabessin de córrer una marató. Amb un finíssim rajolinet d’aigua de l’aixeta els podem anar netejant d’un a un. Val la pena entretenir-s’hi una mica perquè un excés d’aigua els fa perdre molt de sabor.<br />
<br />
Els salprebrem i els ruixem amb el vi blanc sec i l’oli d’oliva.<br />
<br />
Posem la plàtera al forn, que haurem abaixat a 180º, i, rementant-los de tant en tant, deixem que es vagin fent.<br />
<br />
Quan pràcticament ja siguin cuits (5 minutets abans de treure’ls del forn), hi tirem els alls i el julivert, ben picats, per sobre.<br />
<br />
No dic el temps de cocció perquè depèn molt de la quantitat i de la mida. Els que veieu a la fotografia es van fer amb no gaire més de mitja hora.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com13