COCA DE LLARDONS

11 de febrer de 2010

Per Carnaval tot s'hi val!


Assur


Vet aquí un adagi fet, com aquell qui diu, amb quatre mots i que l'encerta de ple: I és que no cal dir res més per entendre el significat d'aquesta festa, la de Carnaval: Una barrija-barreja d'esbojarradament i de maduresa reflexiva. En termes gastronòmics, que per alguna cosa aquest blog també toca la gastronomia, podríem definir el Carnaval com un mar i muntanya o, pels que sou aficionats a altres tipus de contrasts, una combinació de dolç i de salat.

Per Carnaval tot s'hi val i, per tant, s'hi val a dir i a fer tot allò que normalment no es pot dir ni fer en el dia a dia, i potser és precisament per això que aquesta festa va ser prohibida en les èpoques dels reis espanyols Carles I, Ferran V, Carles IV, així com durant els mandats dels dictadors Primo de Rivera i el “caudillo”, i si bé la d'aquesta darrera prohibició és de la que en puc parlar amb coneixement de causa, també és cert que gràcies, precisament, a haver-la hagut de patir, vaig entendre molt més el significat d'aquesta festa quan, gràcies a la LLIBERTAT, es va recuperar.

Però deixem-nos ja de xerrameques, i gaudim de la festa!:

Com haureu pogut comprovar els habituals, per celebrar el Carnaval i gràcies a les bones arts de la dissenyadora oficial (l'Anna Maria), hem disfressat el blog amb motius pirates (fins i tot la figura de l'avatar apareix amb un ·piratístic” pegat a l'ull!), i és que hem pensat que de la mateixa manera que per Nadal i, cada cop més, per la festa aquella que en diuen del “Halogüin” als blogs hi apareixen motius referents a aquestes diades, el Carnaval bé mereix també un toquet propi de la diada al nostre blog.

I què millor per celebrar que és Dijous Gras que una deliciosa coca de llardons?... Doncs aquí la teniu:

coca de llardons
coca de llardons

I aquí teniu la recepta, extreta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí:

Ingredients :



     ►150 gs. de farina.
     ►1 culleradeta de llevat en pols
          (Royal).

     ►100 gs. de llardons.
     ►25 gs. de sucre.
     ►1 ou.
     ►1 culleradeta d'aigua freda.
     ►50 gs. de llard.
     ►Canyella en pols i un pessic de sal.
     ►75 gs. de pinyons.


Preparació:

Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.

Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.

Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.

Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)

Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.

Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a 180º.

Al cap de 10 minuts, escamparem el sucre per sobre i, al cap de 10-15 minuts més, les coques ja estaran al punt.

19 comentaris:

Margarida ha dit...

Que bones que són aquestes coques torradetes i cruixents!
I t'ho diu una persona a qui no li agraden gens els llardons, je,je...

Aquesta coca la faig cada any perquè me la demana el meu fill. Però un cop està feta, amb aquesta pinta i l'oloreta que fa, no m'hi puc resistir! I sí, encara que només sigui per un dia, he de reconèixer que és molt bona, que m'agrada i gaudeixo molt menjant-me-la!

Quan la faig amb pasta fullada hi afegeixo anís perquè m'encanta el seu aroma!

Una abraçada

Gemma ha dit...

M'encanten les coques de llardons... tot l'any, no només el dijous gras, je je je...
Aquesta recepta teva és ben diferent de la de pasta de full, si és de la Montserrat Seguí segur que ha de quedar molt bona. Aquest any jo n'he fet una de diferent, seguint una tradició de les Illes. Precisament, segueix al peu de la lletra aquesta combinació de dolç i salat que comentes: porta llardons, torró de xixona, mel i sobrassada!!!! A veure si tinc temps i la poso avui mateix ;)

paco ha dit...

trobe que, el altre dia al blog de la dolors vaig dir que, qui me aurá manat a mi fer un blog de cúina, per que axó ma llevat a coneixer altres blogs, en lo que a mi m´agrada engullí...y axó me lleva a dirte ché, aquesta coca está de mort y passió segons sant matéu......bé a sant matéu nó arribat a conexer in person, per lo tant nó sec si u ha dit.........peró u dic yó....bonissima........salutaçións paco

ELS PEIXOS ha dit...

Bona Tarda, Enric!!!!
Ja t'has fet un entrepà de botifarra d'ous? o de truita ?
Fins i tot saps fer coca de llardons !!!
T'ha quedat preciosa..!!No soc de les que m´agrada fer la pilota , si no ho penso no ho dic , i a casa en veig moltes de coques i aquesta és de professional!!!
Felicitats , Enric..

Josepb. ha dit...

Enric; Aquest pirata ben be podría ser el director de l'empresa on estem no...? doncs ho dic per que es diu que, en el país dels cecs el borni és el rei :-D
Deixem les xerrameques, pel rei dels pocasoltes... el rei del carnestoltes.
Aquesta coca de la Montserrat Seguí, acompanyada d'aquest llardons i pinyons es per llapar-se els "repelons", molt bona aquesta coca Enric¡¡ Que vaigi de gust Enric, i també per la dissenyadora l'Anna Maria¡¡.

Francesc ha dit...

Escolta Enric, això no s'hi val!!! Amb la teua Anna Maria d'artista tens un blog que fa moooolta enveja!!! Per cert, aquest llibre de la Montserrat Seguí és un luxe de llibre. Quina sort vaig tindre de poder-me'l comprar i, a més, en català. Fa molt graciós el teu "avatar piratesc". La coca ha de ser molt bona, el que passa és que per ací de llardons no en venen (que jo sàpia). Ara bé, de polítics "llardosos" en tenim un fum. Què en voldríeu cap? Salutacions

Mercè ha dit...

Enric, que bona ha de ser així cruixent... mmm!!
Jo ja tinc els llardons de camí, així que si tot va bé, la setmana vinent la faré. :p
Apa, bon carnaval! Aquí només tenim St Valentí, que ens disfressem per Halloween. ;)
Petons!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Uf ara mateix menjaria un bon tall d´aquesta coca amb aquest aspecte tan deliciós!!! petonets

El cullerot Festuc ha dit...

Que bona!!!Jo vaig fer la típica de pasta de full...aquesta teva ha de ser boníssima...i és que encara no he probat una coca de llardons (casolana es clar!) que no m'agradi!!!! :)
Petunets,
Eva.

pilar ha dit...

Enric, ya sé, una pregunta de juzgado de guardia, pero es lo que hay...¿donde se compran los llardons? ¿y como los pido en los madriles?

un beso

Glòria ha dit...

Trobo que aquest pirata ha quedat molt afavorit!. Ja l'has convidat a menjar un tros d'aquesta magnífica coca?.

fem un mos ha dit...

Sempre la he preparat amb pasta de full, queda anotada per la propera, ja que es una coca que es prepara mes d’una vegada, es la meva coca preferida.
Una abrasada

Dolça ha dit...

M'agraden les coques de llardons,però no amb pasta fullada, per això aquesta recepta que has posat queda anotada ( caram fins i tot m'ha sortit un rodolí!)
PTNTS
Dolça

Assur ha dit...

Margarida: Les coques de llardons és una més d'aquelles creacions genials que vés a saber qui es va empescar per primer cop, ja que no a qualsevol se li ocorreria utilitzar “llardufes” (com en diem a Badalona) per obtenir una menja dolça que agrada fins i tot a qui, com a tu -i a la meva dona i als meus fills- ni els tasta, els llardons. El mateix passa amb l'ensaïmada, per a mi una de les més exquisides menges dolces, el nom de la qual ve de “saïm” (“llard”, en mallorquí), per ser el llard la base amb la qual es fa... Quants “Ferrans Adrià” anònims al llarg de la història de la gastronomia, oi?... M'apunto el toquet d'anís (que com a bon badaloní serà de “El Mono”, naturalment) per quan faci una coca de llardons amb pasta de full. Gràcies pel comentari i per l'aportació.

Gemma: Jo també faig coques de llardons tot l'any -aquestes coquetes de la Seguí, cruixents i gustoses són les que més agraden, tant a casa com a la feina, on a vegades n'he dut per berenar-, i ja et comentaré al teu blog que vaig fer la coca de ses Illes de què parles aquí i de la qual en vas posar la recepta.

Que bo, Paco!!! Es nota que ets un amant de la música i del menjar!, ja que anomenar Bach i la seva “Passió segons Sant Mateu” (per a mi un dels CIMS de la música de tots els temps) per definir el que es pot arribar a sentir gustativament, en aquest cas amb unes coquetes de llardons, em sembla encertadíssim!!!

Dolors: Vam tenir, a casa dels vermells, l'oportunitat de menjar el pa que fa el teu marit, i ells són testimonis de les alabances que tant l'Anna Maria com jo vam fer d'aquest pa amb què vam acompanyar l'esplèndid i inoblidable dinar que ens van oferir. És, doncs, per tot això que tant t'agraeixo l'elogiós comentari.

Josepb: Vigila, vigila... que ja saps que en aquella casa on treballem les parets hi senten! :)) Gràcies, en nom de la dissenyadora, per la felicitació, encara que, tu que la coneixes tan bé ja ho saps, no li agrada gens que digui en públic que tota la magnífica feina de disseny del blog és d'ella. T'hi has fixat amb el nou “avatar” de l'Assur en forma de segell?... També és una idea d'ella.

Assur ha dit...

Francesc: Gràcies, també, en nom de l'Anna Maria (tot i que es posa vermella) per la felicitació. De tot cor et dic que si tens algun dubte a l'hora de voler fer alguna cosa amb el disseny del teu, de blog, amb molt de gust, si t'ho pot solucionar, no dubtis en escriure o telefonar, ja que ara que no em sent et diré que és una “crack”! :)) És curiós que a la zona on vius no n'hi hagi, de llardons, però a això ja hi posarem solució, no et preocupis, i pel que fa als polítics llardosos que teniu per ací i que sé que amb tant de gust us trauríeu de sobre, et done les gràcies per l'oferiment, però déu n'hi do, per ací dalt, els que també tenim, pel que t'agraesc l'oferiment, però no, no ens calen més. A més a més de llar...dosos, aquí també abunden els lla...dragots!

Mercè: Intueixo, pel que dius, que ja no hi ha cap mena de problema per poder entrar productes del porc als “iu-es-ei” :)), perquè jo recordo, fa molts anys, que un catedràtic d'espanyol a no recordo quina universitat americana, amic meu, va endur-se, en un viatge de tornada, una mica de pernil per menjar durant el viatge. No ho va fer i, quan va arribar a Miami, a la duana li van trobar a la bossa i li van dir que l'havia de llençar. Tal i com et pots imaginar, se'l va cruspir davant mateix del guàrdia!

Moltes gràcies, Maria José! Deliciós d'aspecte... i al paladar i, com molt bé diu la Gemma, bona per menjar-ne tot l'any!

Eva: I què és el que no t'agrada a tu, i més quan es tracta de dolços, oi? ;) Si en tens el desig, però, només has de fer que manar-me que te'n faci, i surt directe cap a Terrassa, eh? Una abraçada!

Pilar: Com vaig riure, al llegir el teu comentari: Ja t'ho vaig aclarir per telèfon, però deixa'm que quedi anotat al blog la resposta que se'm va ocórrer: “Es muy fàssil, Pilar: Te vas a una cansaladería i pides que te den lardones”. HAHAHAHAHA!!!

Glòria: El pirata ha quedat afavorit, perquè amb aquesta perxa tot li està bé. ;), i tant si t'ho creus com si no, com que el dia que les vaig fer va venir el meu a dinar i li agrada tant, no solament en va menjar de postres, sinó que la seva “marassa” n'hi va donar una perquè se l'emportés a ca seva..., i era la meva, ja que l'Anna Maria es pensava que jo me n'havia endut una per dinar. :))

Sion: A mi també m'agrada molt la que es fa amb pasta de full, però creu-me que aquesta, pel meu gust, la supera. Gràcies per la visita i benvinguda a casa.

Dolça: Doncs si no t'agrada amb pasta de full, no dubtis en fer aquesta. Ja ho he dit un munt de vegades, però el resultat bé s'ho val per la poca feina que hi ha a l'hora de fer-les..., i surten baratíssimes (Ai, aquesta ànima catalana que em surt!) :))

Dolça ha dit...

Assur, amb el teu permís les penjaré un dia d'aquests al nototsonpostres...alacuina. Ens han agradat moooooooooooolt!
PTNTS
Dolça

Assur ha dit...

Només faltaria, Dolça! I tant que pots posar la recepta al teu blog, al cap i a la fi tot el mèrit és de la Seguí (M'ha sortit un vers!!!!)

Una abraçada!

Dolça ha dit...

Assur, l'acabo de penjar! Gràcies
PTNTS
Dolça

pilar ha dit...

Enric, que estoy al loro de una amiga uruguaya, que su madre emigrante 8antes de la guerra Civil9,desde Burgos a Uruguay, le "hacía pan de chicharrones" oséa pan de llardones... y dado mi stock, y que en la Zarzuela no me han contestado (lo de las cocas) que a ver si tú o tus amistades culinarias me echaís una mano con la receta, que mi tal amiga uruguaya no sabe hacer un huevo frito... y ni idéa de la receta

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL