LEÓN FELIPE, 20-N

20 de novembre de 2009

La veritat és que, ni que sigui per encapçalar amb quatre mots que podríem anomenar de cortesia aquest post, fa mitja vergonya escriure el que sigui per precedir el contundent poema de León Felipe Ya no hay locos, un poema que us proposo rellegir al qui ja el coneixíeu i, als qui no, llegir-lo per primera vegada i, a tots, escoltar-lo si us ve de gust...

I és que avui és dia 20 de novembre, una data que els que estimem la llibertat d'una manera molt especial perquè vam viure molts anys sense ella no oblidarem mai.

León Felipe
León Felipe



PERO YA NO HAY LOCOS

Ya no hay locos, amigos, ya no hay locos.
Se murió aquel manchego, aquel estrafalario fantasma
     del desierto y...
ni en España hay locos.
Todo el mundo está cuerdo, terrible, monstruosamente cuerdo.
Oíd... esto,
historiadores... filósofos... loqueros...
Franco... el sapo iscariote y ladrón en la silla del juez
repartiendo castigos y premios,
en nombre de Cristo, con la efigie de Cristo prendida del pecho,
y el hombre aquí, de pie, firme, erguido, sereno,
con el pulso normal, con la lengua en silencio,
los ojos en sus cuencas y en su lugar los huesos...
El sapo iscariote y ladrón repartiendo castigos y premios...
y yo, callado, aquí, callado, impasible, cuerdo...
¡cuerdo!, sin que se me quiebre el mecanismo del cerebro.
¿Cuándo se pierde el juicio? (yo pregunto, loqueros).
¿Cuándo enloquece el hombre?
¿Cuándo, cuándo es cuando se enuncian los conceptos
absurdos y blasfemos
y se hacen unos gestos sin sentido, monstruosos y obscenos?
¿Cuándo es cuando se dice por ejemplo:
No es verdad. Dios no ha puesto
al hombre aquí, en la Tierra, bajo la luz y la ley del universo;
el hombre es un insecto
que vive en las partes pestilentes y rojas del mono y del camello?
¿Cuándo si no es ahora (yo pregunto, loqueros),
cuándo es cuando se paran los ojos y se quedan abiertos,
inmensamente abiertos,
sin que puedan cerrarlos ni la llama ni el viento?
¿Cuándo es cuando se cambian las funciones del alma
y los resortes del cuerpo
y en vez de llanto no hay más que risa y baba en nuestro gesto?
Si no es ahora, ahora que la justicia vale menos, infinitamente menos
que el orín de los perros;
si no es ahora, ahora que la justicia tiene menos, infinitamente menos
categoría que el estiércol;
si no es ahora... ¿cuándo se pierde el juicio?
Respondedme loqueros,
¿cuándo se quiebra y salta roto en mil pedazos
el mecanismo del cerebro?

Ya no hay locos, amigos, ya no hay locos. Se murió aquel manchego,
aquel estrafalario fantasma del desierto
y ... ¡Ni en España hay locos! ¡Todo el mundo está cuerdo,
terrible, monstruosamente cuerdo! ...
¡Qué bien marcha el reloj! ¡Qué bien marcha el cerebro!
Este reloj ..., este cerebro, tic-tac, tic-tac, tic-tac, es un reloj
     perfecto...
perfecto, ¡perfecto!

                                                                                        León Felipe





Hi haurà més posts dedicats a León Felipe, segur!

7 comentaris:

ELS PEIXOS ha dit...

Bona nit Enric
Crec que amb tu aprendré molt, perquè jo no soc de llegir gaire i en aquest bloc hi ha molta cultura.

Oreto ha dit...

És un gran poeta. Gràcies per triar-lo. Una abraçada.

Joaquim ha dit...

Assur fa basarda recordar aquells terribles dies, no per llunyans, mereixedors del oblit.
Impressionant León Felipe i impressionant el rapsode.
BRAVO

josep ha dit...

Enric,
Magnífiques línies per recordar que ja fa 34 anys que va acabar aquell malson. Tot i que a vegades no se ben be cap on ens volen portar...
Una abraçada plena de complicitat.

Josepb. ha dit...

Enric; Quina "passada" de poema i quanta veritat en aquest poema també. Tant sols em queda dirte -millor dit fer-ta.... gggggggg gggggg ggggggg = a aplaudiments¡¡. Josepb.

Dolça ha dit...

Des del bloc de Josepb.- Menja de Bacallà, he fet cap a casa teva. M'hi passejaré, llegiré i escoltaré... Val la pena!
Gràcies!

Assur ha dit...

Dolors, de “Els peixos”: T'agraeixo els teus mots, però et ben asseguro que, en aquest blog, més que cultura, com tan generosament dius, hi ha molta il·lusió de compartir. Una abraçada.

Sí, Oreto, sí: Es tracta d'un gran poeta..., però que encara ara notes que “fa nosa” a molts dels que es diuen demòcrates de “tota la vida”. Llegir-lo, com vam fer la gent de la meva generació, d'amagat, et feia vibrar i sentir-te viu.

Ai, Joaquim!, encara que, com saps de sobres, m'agrada dir-te “nen” per fer-te conya, sé perfectament l'efecte que et fan aquests poemes, escrits en aquells dies tan foscos i impossibles d'oblidar.

Josep “noctàmbul”: Recordar l'època en què es van escriure poemes com aquest de León Felipe és un bon exercici per a la bona salut de la nostra memòria.

Josep (que no “Rafaelito): T'agraeixo moltíssim aquests entusiastes “gggggggggggssss!” (Com vaig riure quan ho vaig llegir!!!)

Dolça: Moltíssimes gràcies, també, pels teus generosos mots. Sigues benvinguda i ja saps on hi tens casa teva.

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL