aPARAULA'm: FLAIRE

9 de maig de 2012


Quan, a través de Raons que rimen, el blog de l'incombustible Víctor Pàmies, vaig assabentar-me de l'original iniciativa d'apadrinar una paraula i avui, dia 9 de maig del 2012, Centenari de la primera reunió de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, publicar un escrit completament lliure que versi sobre aquesta paraula, el primer que em va passar pel cap per tal de poder-m'hi afegir va ser que fos la sort qui m'ajudés a triar la paraula que apadrinaria.

Serà -vaig dir-me, engrescat- la primera paraula que vegi quan obri, per qualsevol pàgina, La plaça del diamant.”

Tot decidit, vaig aixecar-me per anar cap a buscar la novel·la de la Rodoreda a la prestatgeria, però abans d'haver fet una segona passa, vaig aturar-me en sec.

No, no! -vaig dir-me, mig renyant-me-. De cap de les maneres! Com has de deixar que sigui l'atzar qui decideixi sobre quina paraula has de triar quan des de sempre has tingut aquella mena d'estima tan particular per la paraula flaire?

Un pèl avergonyit per no haver-hi atinat des d'un bon principi, però satisfet d'haver reaccionat de seguida, vaig decidir, convençut, que l'escollida seria flaire, una paraula que vaig aprendre de la meva mare quan jo tenia uns 13 o 14 anys.

Ella, la meva mare, tenia una traça especial a l'hora de confegir llargues tirallongues d'enginyosos rodolins, que preparava perquè servissin de diversió quan els llegia en veu alta a les festes familiars o amb amics, i va ser en la lectura d'uns d'aquells rodolins on vaig sentir que havia fet servir la paraula flaire, de la qual, com que m'era del tot desconeguda, vaig preguntar-li el significat.

-La flaire -em va explicar la meva mare- ve a ser com l'olor, però no l'olor que fan directament les coses, sinó aquella olor que, surant a l'aire, deixen aquestes coses... Mira, per exemple: Quan ensumes una rosa, sents que fa olor, oi?, però, oi que també quan entres en un lloc on hi ha roses notes que, encara que no les vegis, a l'aire que s'hi respira hi ha l'olor de les roses?... Doncs d'aquesta olor se'n diu flaire.

En aquell moment em van agradar, tant!, el so de la paraula així com la definició que la meva mare m'en va fer, que sempre més, quan llegeixo, o sento, o utilitzo aquesta paraula, a l'acte em ve al record la meva mare com una tènue, gairebé imperceptible i amorosa flaire.

9 comentaris:

Joaquim ha dit...

No en podia ser un altra, la flaire dels fogons, la flaire de la bonhomia, la flaire de l'escriptura, la flaire de la paraula, la flaire d'un mestre, la flaire d'un amic.
Perfecte!

Francesc ha dit...

Quin apunt tan dolç i entranyable. Una imatge bellíssima.
Salutacions

Queti B. ha dit...

Em sume als comentaris precedents... La flaire de pomes, que humanitza el lloc de treball, la flaire de pa acabat de coure. La flaire d'un post que ens duu a escenes precioses. Gràcies.

Assumpta ha dit...

M'agraden aquestes paraules tan catalanes, tan nostres... i que, a més, ens porten un record tan bonic com és el teu cas...
No les hem de deixar perdre :-))

Ara ja sé d'on et ve la vena d'amor per la llengua i la cultura!! ;-)

José Luis ha dit...

Una paraula molt subtil, una explicació amb el teu habitual tarannà (aquesta darrera paraula ve una mica forçada; es la que hauria apadrinat jo)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Assur- La mare feia versos per a tot i per a tothom...

josep ha dit...

Una paraula molt ben triada i que escau perfectament en la diversitat d'olors que percevem quan entrem en aquest lloc.

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

M'agrada la paraula, jo vaig triar la paraula Didal. Ha estat una altra iniciativa interessant la del Víctor.

José Luis ha dit...

Mestre, t'ha tocat un premi al que faràs honor. Paciència, per aixo i per tot ;-)

http://anchaesmicasa.wordpress.com/2012/05/26/19897/

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL