PER SANT JORDI 2011, ROSA LEVERONI

23 d’abril de 2011


Calculo que si no va ser l'any 1993 va ser el 1994 que vaig participar, com a tertulià, durant una temporada a Ràdio Ciutat de Badalona en un programa que presentava i dirigia en Quim Olivares, un periodista i locutor badaloní que, com molts d'altres formats a les ràdios locals, va entrar poc després a formar part de la plantilla de la Coporació Catalana de Mitjans Asudiovisuals.

Un dia i per intentar apaivagar una mica els ànims entre els diferents contertulians, que érem de pensaments variats i, en alguns casos, totalment oposats, a en Quim se li va ocórrer la idea de fer un programa completament distès amb una temàtica que res tenia a veure amb les que normalment es tractaven: Parlaríem de poesia, de manera que cadascun dels contertulians duria a l'emissora uns quants poemes que li agradessin per la raó que fos i els llegiria després d'haver comentat perquè els havia triat.

Un d'aquests contertulians va parlar d'un poema que a mi em va frapar d'una manera molt especial, pel que, en acabar el programa, vaig estar parlant amb ell per perquè em donés més informació sobre la poetessa que el va escriure, i em va explicar, indignadíssim, que era vergonyós que Rosa Leveroni, l'autora d'aquell poema, estigués gairebé en l'oblit, ja que des de feia molts anys no es reeditava res d'ella i gairebé ni se'n parlava tot i tractar-se de l'autora d'una obra poètica de referència de la segona meitat del segle XX, respectada -i lloada- per Riba, Vinyoli, Ferrater, Foix, Espriu...

Va ser gràcies a Internet que molts anys després vaig anar aconseguint, de forma molt dispersa, val a dir-ho, informació sobre Rosa Leveroni i coneixent, a la vegada, algun més dels seus poemes gràcies a que hi havia qui n'havia penjat  a la xarxa.

Fa pocs dies i pensant en el post de Sant Jordi, on hi volia transcriure i llegir uns quants poemes d'amor, em va venir al cap aquell poema i, buscant al Google per veure si n'hi havia algun més d'aquesta autora, em vaig trobar amb la sorpresa que a mitjans de l'any passat l'editorial CCG havia editat una antologia de Rosa Leveroni titulada La poesia essencial; que el mateix segell editorial gironí, a finals d'aquell mateix any, n'havia publicat l'obra completa i, a més a més, vaig assabentar-me que l'editorial Viena, el 2009, havia publicat la correspondència entre la poetessa i l'historiador Ferran Soldevila amb el títol Cartes d'amor i d'exili...

... I m'havia passat tot per alt!!!

Sense cap mena de dubte, doncs, tant l'obra completa de Leveroni com l'epistolari que va mantenir amb Ferran Soldevila seran dos dels llibres que em compraré aquest any per Sant Jordi, però malgrat que encara no disposo d'ells, gràcies a un magnífic blog que he descobert fa pocs dies (Rosa Leveroni: Cent anys) he pogut començar a endinsar-me en el món de la poetessa que als dinou anys va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, on es va enamorar d'un dels professors -Ferran Soldevila-, casat i setze anys més gran que ella amb qui va compartir un amor secret, ple d'inseguretats i de pors per part de l'historiador.

El primer dels tres poemes que he triat és el que vaig sentir llegir a aquell contertulià de la ràdio, però abans de llegir-los tots tres i, si us ve de gust, escoltar-los gravats, transcriuré un fragment, que em sembla prou significatiu, d'una de les cartes que Rosa Leveroni va adreçar a Ferran Soldevila i que he trobat en un dels posts del blog abans esmentat dedicat a la poetessa:

«[Em dius] que has rebut moltes cartes i et fas un embolic, tot coses encoratjadores. Per què no em dius, francament, que et cansen o que no t’interessen ja?, que tens altres coses en què pensar, més noves, més interessants? Digues-m’ho, digues-m’ho d’un cop, a veure si puc arrencar-me aquest amor que m’obsessiona i que és la meva vida i la meva mort! Però no m’ho diguis, amor, no podria resistir-ho. Tingues compassió de mi, si el record de la teva afecció pretèrita t’és encara agradable, menteix piadosament… Però no, no és possible, si fos veritat, si el meu amor era per tu, només un episodi, em mataria…»



Records 
(III)

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...
Ho fos tot, menys l'oblit




Pòrtic 

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només,
la solitud immensa
de l’estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva




Elegies de l'amor incert 

És la claror daurada de la posta
d'un dia de tardor
que veig en els teus ulls i que m'ofrenen
la seva tremolor.

És aquell deix cansat, com d’arribada
després de tràngols forts
a l’esperat recer, on tots el somnis
troben la pau dels ports.

És el somriure lleu, la veu sonora
d’haver estimat ja tant,
que em prenen dolçament i se m’emporten
sense saber on van...


Els millors desitjos perquè passeu una bona Diada de Sant Jordi!

6 comentaris:

Joaquim ha dit...

Bona Diada Enric:
Acabo d'arribar a casa després de l'esgotadora i sempre plaent passejada entre llibres, escriptors, mediàtics que escriuen llibres i moltes roses.
Després de molts anys de no fer-ho, m'he posat a una cua per tal de que la rahola em signes "La república islàmica d'Espanya" i quan la tenia al davant, esplendorosa i radiant, després de dir-li el nom i dedicar-me un somriure li he dit:
- Pilar m'agrades molt quan escrius i menys quan parles.
I ella m'ha contestat
- Si no hagués de pagar l'hipoteca només escriuria.
També m'ha dit que ja tenia una edat que ja no volia callar res, que és més o menys el que fem tots, tinguem l'edat que tinguem.
Avui, un any més m'hagués gastat el que no tinc i un any més passejant i badant m'he sentit senzillament orgullós de ser català.

Anònim ha dit...

Benvolgut Assur,

sóc l'autor del blog que mencioneu en la vostra entrada i també l'editor de la poesia i de l'epistolari amorós de Rosa Leveroni. Us voldria demanar permís per reproduir la vostra entrada i els recitats en el blog Rosa Leveroni (a nom de qui les he d'atribuir?. Molt agraït,

Abraham

josep ha dit...

Enric,
No coneixia la Rosa Leveroni i tot i que no soc un lector de poesia, puc perfectament apreciar la sensibilitat i la força de les paraules. Gràcies per donar-nos a conèixer aquesta poetesa i desitjo que hagis gaudit d'una gran diada de Sant Jordi. Jo com el Joaquim, en dies com el d'avui, també em sento orgullós de ser català.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; Uns sentiments carregats de força per part de la Rosa Leveroni, on per el que sembla ser, xocaven en una roca setze anys més "alts" que ella...
Moltes gràcies per donar-nos a coneixa aquesta poesía Enric¡¡. :-D ;-D

Assur ha dit...

Quim: Doncs jo, enguany, he viscut la Diada d'una forma ben diferent ja que no he anat a donar un cop de mà a la llibreria tal i com faig cada any, ja que al caure el dia de Sant Jordi en dissabte i, a més a més, amb dos dies de festa al darrere, m'anava molt malament poder-hi anar.

M'hi vaig acostar, a la llibreria, a última hora, i com que el que volia comprar-me no era de novetat, no ho vaig trobar, però la setmana entrant suposo que ja m'ho tindran, tot i que després de Sant Jordi a les llibreries hi regna un bon caos.

Jo fa molts anys que conec la Pilar, i fins i tot surto com a “personatge” a un parell de línies d'una novel·la que va escriure, i tant m'agrada o no m'agrada quan parla com quan escriu ja que, com és normal, hi ha coses amb les que estic d'acord amb ella i n'hi ha d'altres que no, el que passa és que la punyetera -i ho dic en el sentit més entranyable que pugui tenir aquest mot- es fa llegir i es fa escoltar.

Bé, espero que tot el que et vas gastar et faci un bon profit.

Una abraçada.


Abraham:

En primer lloc, com que al blog del que en sou l'autor no es poden enviar missatges, aprofito l'avinentesa per, abans de res, felicitar-vos de tot cor per la qualitat i la diversitat de temes que, tot i estar dedicat a la mateixa persona, hi ha, així com també, i sobretot, donar-vos les gràcies per l'acurada edició de l'obra completa d'aquesta magnífica poetessa injustament oblidada durant tants anys. Espero amb candeletes tenir el llibre, que, com deia més amunt a l'amic Joaquim, no vaig trobar a la llibreria, però que segurament em portaran la setmana que ve.

Pel que fa al permís que em sol·liciteu, us diré que em complau molt el vostre interès i que em sentiré molt afalagat de veure reproduït aquest post al vostre blog.

Per a qualsevol cosa que desitgeu, al perfil hi tinc el meu e-mail, i ja sabeu, per descomptat, que a Ca l'Assur sempre hi sereu ben rebut.

Una abraçada.

Josep: No saps com celebro haver-te fet descobrir aquesta gran poetessa, que a tots els que estimem la nostra llengua, de la mateixa manera com ens passa el dia de Sant Jordi, ens fa sentir orgullosos de ser catalans i tenir escriptors i poetes de l'alçada de Rosa Leveroni.

Ai, ai, ai..., que em fa l'efecte que quan hagi llegit més obra d'ella potser arribaré a fer-me pesat de parlar-ne més al blog. :))

Una abraçada per a tu i per a la Glòria.


Josepb: Gran alçada poètica, la de Rosa Leveroni, sense cap mena de dubte, però ara me n'adono que potser vaig enfocar massa el post en l'amor impossible entre ella i Ferran Soldevila, i Leveroni no va tractar només aquest tema en la seva obra poètica. Com deia a en Josep cafeter, espero aprofundir-me més en aquesta obra i poder parlar d'ella a partir d'altres vessants.

Un petó, germanet.

Francesc ha dit...

Benvolgut Enric, m'ha agradat molt aquest post teu que llig ara amb un cert retard. No sóc massa de poesia, jo, però t'haig de confessar que m'ha emocionat molt escoltar i llegir alhora aquests versos de la Rosa Leveroni. M'apunte les referències que esmentes per a més endavant. L'estiu ja no és tan lluny. Salutacions

DIGUEU LA VOSTRA



EN EL CAS QUE NO POGUEU ENVIAR COMENTARIS AMB AQUEST FORMULARI,




Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

També us pot interessar

 
INICI FINAL