... L'únic mèrit que vaig tenir, però, va ser que vaig enviar l'e-mail amb la resposta correcta abans que ningú.
Però me n'alegro, i molt, perquè el premi consistia en un llibre, un llibre que fins i tot sense haver acabat de llegir l'immens gavadal d'enginy que configuren les cent vint-i-tres variacions d'un mateix tema que el conformen (llegir-los tots seguits, com si fos una novel·la o un assaig, pot resultar cansat), m'està fent gaudir d'un dels plaers que més em fan gaudir: el món de la paraula escrita.
El rossellonès Joan-Lluís Lluís (Perpinyà 1963), l'autor de Xocolata desfeta, el llibre que he tingut la sort que em caigués a les mans, i no “de” les mans tal i com malauradament tot sovint em passa, s'ha inspirat en els Exercicis d'estil, de Raymond Queneau, i d'un micro-relat inicial (Un jove decideix anar, un dijous, a una granja del carrer de Petritxol, de Barcelona, a prendre una xocolata desfeta, i una noia, al crit de “Jo també sóc de Cassà de La Selva!”, li clava un ganivet. Al cap de dos dies, el noi es desperta a l'hospital, i un policia li pregunta si es va fixar si la noia somreia.), n'ha fet, com deia al principi, cent vint-i-tres variacions no solament basades en figures i estils purament literaris, sinó que també s'ha atrevit a explicar aquesta història imitant diferents escriptors i poetes (Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Josep Pla...), així com inspirant-se en l'obra de diferents pintors (Renoir, Vermeer, Chagall...)
Mireu, per exemple, de quina manera tan preciosa fa començar la variació inspirada en l'obra del pintor Marc Chagall:
| “El dijous és verd poma i pel cel els ragis del sol ballen alegres, inundant la ciutat d'un taronja gairebé insolent de picardia...” |
I aquí sota, un tastet de la variació inspirada en la poesia de Jacint Verdaguer:
Barcelona gloriosa m'acollia en sos braços quan el sol del dijous il·luminava el món i al carrer Petritxol em portaven mos passos guiats per l'ímpetu d'uns apetits voraços i un aroma pregon. |
Si bé no m'ha estranyat trobar en el llibre variacions de les que podríem denominar “lògiques” en un exercici literari, des de com es podria redactar la narració inicial només amb monosíl·labs fins a com es redactaria en forma de diari íntim, m'ha sorprès -i divertit!-, per exemple, la variació feta en forma d'una conversa a través de sms, en un moment de la qual, algú escriu al mòbil: “Soc a lospital! 1 noia mha ferit!", i el receptor li contesta: “Collons, sikès fort!”, o l'inici de la variació en forma de gospel:
| Oh, pare Déu, amb Tu matinaré Sí, i trastejaré Per tots els carrers del Teu reialme Estrets o amples I Seràs per a mi com cacau amb llet Un xic desfet I la fam mai més no em farà patir Prou de patir! |
Enginyoses i divertidíssimes també resulten -i només en dic uns quants exemple, eh?, perquè n'hi ha, repeteixo per enèssima vegada, cent vint-i-tres!- les variacions fetes amb llenguatge políticament correcte (amb la qual omple tres pàgines senceres del llibre!), o la variació titulada Gènesis, on s'explica la història com si fos obra de la Creació (l'he trobat genial!).
Joan-Lluís Lluís
En fi, que, malgrat que no m'agrada massa parlar de llibres perquè penso que cada lector és un món, m'ha vingut molt de gust fer-vos-en cinc cèntims d'aquest. És un llibre, com he dit abans, per anar picotejant-lo i no pas per llegir-lo tot seguit, però no només perquè es pugui fer pesat, sinó perquè cada una de les cent vint-i-tres variacions és un magnífic exercici no solament d'enginy, sinó també d'una gran qualitat literària, i val la pena anar-los paladejant de mica en mica com si fos un bon vi.
Aprofito per dir que, si us agrada saber d'on vénen els mots i conèixer-ne de nous, us recomano que us subscriviu al magnífic web Rodamots, d'on, cada setmana i de dilluns i divendres, rebreu un correu amb tota mena d'explicacions i d'exemples d'utilització d'un mot o d'una expressió de la nostra llengua. Si voleu visitar aquest web, on hi ha, ordenats per ordre alfabètic, cronològic, d'autors i de temes, tots els mots que ja han sortit amb les corresponents explicacions, cliqueu aquí.
Punt de llibre de Rodamots
I està clar que no podria acabar aquest post sense donar les gràcies i felicitar de tot cor la gent que fa possible el valuosíssim servei a la llengua catalana des de Rodamots.
Joan-Lluís Lluís
Xocolata desfeta (Exercicis d'espill)
La Magrana. Barcelona.
Col. Les ales esteses, núm. 281
1ª ed.: gener de 2010.
DIGUEU LA VOSTRA