tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-71840450023792621132012-02-25T02:53:00.000+01:002012-02-25T11:59:03.172+01:00DELACROIX, UN SEGELL I MANON..., O POTSER MILLOR: UN SEGELL, MANON I DELACROIX<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD7ERIwap5cUhEfZGmleClSRQQFtGADPOM2l2RZh6eSoe1BgJFJ_vOj1LgQ2utcQDwA2HAOUAp1OJyzWqBQgu3_iU-aIEfvbuo7FyCDpHVxeZxBOtQ-evHWligJ8VczPpv2QIvGx9MEEQ/s1600/2012-02-24+02+54+18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD7ERIwap5cUhEfZGmleClSRQQFtGADPOM2l2RZh6eSoe1BgJFJ_vOj1LgQ2utcQDwA2HAOUAp1OJyzWqBQgu3_iU-aIEfvbuo7FyCDpHVxeZxBOtQ-evHWligJ8VczPpv2QIvGx9MEEQ/s320/2012-02-24+02+54+18.jpg" width="243" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b> Eugène Delacroix. <i>Autoretrat</i></b></span></div>
<br />
La primera vegada que vaig saber del nom de <b>Delacroix</b> va ser a través d'un segell de correus francès, el qual, com que era d'un tamany molt més gran que el de la resta dels que normalment circulaven, el tenia considerat com la joia més preuada de la col·lecció de segells de quan feia primer, o segon, del que aleshores s'anomenava <b>batxillerat elemental</b>, i tant era l'alta estima que jo tenia envers aquell segell, que li havia concedit l'alt "honor" d'anar tot sol, just al bell mig de la primera plana de la llibreta amb anelles -per a fulls intercanviables!- que em feia d'àlbum, i sota un títol ben clarificador: “<i><b>Colección de sellos de todo el mundo de Enrique Bayé y Blanch</b></i>”.<br />
<br />
La reproducció del segell en qüestió l'he trobada a Google:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8u3cC3FGvE9h9EYMKWJNQy1fVVr1p7XRd96Fvk-49lMjn6sarQdqfNY39MNDqlKxDIoYj_87VciTZfUmEClO_FPO5SMaUtuY6LYB2Ju_8XTO04lv5Zs_KenksvyS0HpeyD80zRoCHdE/s1600/2012-02-18+05+05+33.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8u3cC3FGvE9h9EYMKWJNQy1fVVr1p7XRd96Fvk-49lMjn6sarQdqfNY39MNDqlKxDIoYj_87VciTZfUmEClO_FPO5SMaUtuY6LYB2Ju_8XTO04lv5Zs_KenksvyS0HpeyD80zRoCHdE/s200/2012-02-18+05+05+33.png" width="155" /></a></div>
<br />
Gràcies a aquell segell, vaig assabentar-me, quan m'ho va explicar el mestre el dia que li vaig ensenyar el meu “tresor” filatèlic, que no solament <b>Delacroix</b> era el nom d'un pintor francès, l'autor de la pintura que s'hi reproduïa, sinó que <b>Delacroix</b>, precisament per ser com era un cognom francès, s'havia de pronunciar <i><b>Delacruà</b></i> i no pas <i><b>Delacroix</b></i>, tal i com jo ho llegia i ho pronunciava.<br />
<br />
Des d'aleshores són moltes les vegades que, com ara, no puc evitar relacionar amb un mig somriure el nom de <b>Delacroix</b> (que sempre més ja vaig pronunciar <i><b>Delacruà</b></i>) amb el d'aquell, per a mi, “espectacular” segell de correus francès que tenia l'honor d'estar enganxat, tot sol, al bell mig de la primera plana del meu àlbum.<br />
<br />
Des de no fa pas massa temps, però, ara també relaciono aquella pintura de <b>Delacroix</b> amb un dels moments que més m'emocionen de tot el repertori operístic que conec: amb l'anomenat <i><b>duo</b></i> -o també <i><b>escena</b></i><b>-</b><i><b> de Saint Sulpice</b></i>, de l'òpera <i><b>Manon</b></i>, de <b>Jules Massent</b>, ja que <i><b>La lluita de Jacob amb l'àngel</b></i>, que és així com es titula la pintura reproduïda en aquell segell francès, és un dels frescos amb què <b>Eugène Delacroix</b> va decorar la <b>Capella dels Sants Àngels</b>, de l'església parisenca de <b>Saint Sulpice</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2vQ15oLlyuwGZSvO0tA0N84JblDdlUbOmHXuaQX0uYzTDb90Cn2rQgdVUtU3pPT5CtPRgCf1Hk9vYr8jdO_EUiuf493wrghP8fj6_zHpngzhyvz-GcO8wOI8zO8UfGAk5uqdnk6ules/s1600/2012-02-22+15+32+09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2vQ15oLlyuwGZSvO0tA0N84JblDdlUbOmHXuaQX0uYzTDb90Cn2rQgdVUtU3pPT5CtPRgCf1Hk9vYr8jdO_EUiuf493wrghP8fj6_zHpngzhyvz-GcO8wOI8zO8UfGAk5uqdnk6ules/s320/2012-02-22+15+32+09.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">E. Delacroix. <i>La lluita de Jacob contra l'àngel</i> (detall del fresc). Església de Saint Sulpice. París.</span></b> </div>
<br />
el lloc on transcorre aquesta no sé si dir-ne commovedora, o sensual, o..., en definitiva: <b>magnifica escena</b> de l'òpera <i><b>Manon</b></i>.<br />
<br />
<b>Manon</b> és una noia que per poder gaudir d'una vida entre grans luxes havia deixat plantat, uns anys enrere, el cavaller <b>Des Grieux</b>, l'home per l'amor del qual havia renunciat a fer-se monja. El moment d'aquesta cèlebre escena operística és quan ella va a l'església de <b>Saint Sulpice</b> perquè s'acaba d'assabentar que, allà, <b>Des Grieux</b> hi fa de <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=minorista&operEntrada=0">minorista</a> (<i><b>abbé</b></i>), i com que <b>Manon</b> s'adona que <b>Des Grieux</b> encara és l'amor de la seva vida, corre, abans que <b>Des Grieux </b>no faci el pas de fer-se capellà, a convènce'l amb totes les armes de seducció, que ella sap fer servir com ningú, perquè el noi pengi els hàbits i tornin a viure junts... I ho aconsegueix; i tant si ho aconsegueix!, ara que, també digue'm-ho tot: Ell encara estava ben, però que ben coladet per <b>Manon</b>.<br />
<br />
Mireu: Se m'acaba d'ocórrer que, si voleu, abans de continuar llegint aquest apunt podeu veure en el vídeo d'aquí sota tota aquesta <i><b>escena de Saint Sulpice</b></i>. És d'una representació de fa uns quants anys al <b>Liceu</b>, i la van protagonitzar, amb molta passió, per cert, la soprano francesa <b>Natalie Dessay</b> i el tenor mexicà <b>Rolando Villazón</b>. A mi, quan arriba el tros en què ella li canta allò de “<i><b>N'est-ce plus ma maaaaaaain...?</b></i>” (cap allà el minut <b>5:40</b> del vídeo) se'm posa tota, tota, però és que tota! la pell de gallina.<br />
<br />
Ah!, i pels que no la conegueu, va molt bé aquest vídeo perquè està subtitulat.<br />
<br />
<div style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/ka_gt2q-9mI" width="480"></iframe></div>
<br />
Una cosa, abans de continuar i per a tots aquells que us hagi vingut de gust veure el vídeo: Oi que és <i>macu</i>?... Ara feia temps que no l'escoltava, aquest duo, i de debò que se m'han tornat a humitejar els ulls. “<i><b>Ne c'est plus ma maaaaaaain, narorinaraaaaa, NAAAAArorinaraaaaa</b></i>...”<br />
<br />
En fi... He de dir que no estava previst, però m'ha fet gràcia començar aquest apunt explicant aquest parell de relacions tan personals que mantinc amb una obra de <b>Delacroix</b>, una important exposició retrospectiva del qual es va inaugurar al <b>Caixa Fòrum</b> de <b>Barcelona</b> el passat dia <b>15</b>, malgrat que, val a dir-ho, res tenen a veure aquestes relacions amb la intenció inicial d'aquest apunt, però sóc d'una mena de manera, i no des d'ara o des de fa poc temps sinó des de gairebé sempre, que si bé no recordo si va ser ahir o dilluns de la setmana passada que, per qüestions del colesterol, vaig menjar o no ous, mantinc vius a la memòria molts dels moments en què la casualitat em va fer descobrir, encara que només fos pel nom, personatges que amb el temps coneixeria amb més profunditat i, a més a més, també he de reconèixer que em disperso sempre cosa de no dir, i tot el que fins ara porto escrit sense anar al gra n'és una bona mostra, oi?<br />
<br />
Anem, doncs, al gra: a parlar de <b>Delacroix</b> amb motiu de l'exposició retrospectiva d'aquest genial pintor al <b>Caixa Fòrum</b>, una exposició que, sigui dit de pas, encara no he visitat, i per començar diré que em vaig sentir una mica decebut quan vaig assabentar-me a través de la premsa que entre els quadres que la conformen hi havia <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>..., però no pas la versió definitiva (<b>3,92 m. x 4,96 m</b>.) que hi ha al museu del <b>Louvre</b>, sinó que el que s'hi pot contemplar és l'ultim dels molts esbossos que el pintor va realitzar, i que també pertany a la col·lecció del <b>Louvre</b>, un esbós realitzat com la versió definitiva, amb la tècnica d'oli sobre tela però d'unes mides molt més reduïdes (<b>1 m. x 0,81 m.</b>). És aquest:<br />
<br />
<div img-class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriu2oelxCW92jmoratrjFFZY63CCZyjS-L57z0DYXFzba3fLkxLdT808VEJIpp_2xqDKU8dyGXIDp80KUwPDLp9s8WyQapKFPzeUgtiEREAuVoMb0JEYftGZdanjTMHUQCADz8gjzMy4/s1600/2012-02-20+02+54+38.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriu2oelxCW92jmoratrjFFZY63CCZyjS-L57z0DYXFzba3fLkxLdT808VEJIpp_2xqDKU8dyGXIDp80KUwPDLp9s8WyQapKFPzeUgtiEREAuVoMb0JEYftGZdanjTMHUQCADz8gjzMy4/s320/2012-02-20+02+54+38.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>E. Delacroix.</b> <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i><b> (esbós). Museu del Louvre. París.</b></span><i><b><br /></b></i></div>
<br />
<i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> representa els darrers moments d'un llegendari rei d'<b>Assíria</b> -sembla ser, i disculpeu que no pugui evitar fer-ne tabola, que germà del “meu avantpassat” <b>Assurbanipal</b>-, el qual, em refereixo a <b>Sardanàpal</b>, veient que estava a punt de perdre la ciutat en mans enemigues, va decidir, abans de rendir-se, incendiar-la i immolar-se a palau en una gran pira amb totes les concubines, esclaus, cavalls..., i totes les riqueses de què havia gaudit per evitar que els invasors no en poguessin fruir.<br />
<br />
Té, però, <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> una sèrie de característiques que crec prou interessants a tenir en compte a l'hora de poder entendre la importància que va tenir aquest quadre en l'evolució de la història de la pintura.<br />
<br />
Per intentar començar a explicar-ho, utilitzaré aquella cèlebre i tan gastada frase, una frase amb la qual i com a enamorat de la paraula que em considero no hi estic massa d'acord però que, en aquest cas, crec que hi va que ni pintada: “<i><b>Una imatge val més que mil paraules.</b></i>”<br />
<br />
La imatge, millor dit, les dues imatges que es veuen a continuació corresponen a dos dels quadres que es van presentar <b>el mateix any</b> -el <b>1827</b>- al <b>Saló de París</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitGlkc1DqoLaIHi0wGiU3ilBI29Rz3WRB0rHUn__1mmDv1CWMDeWnWYwwBo9vwZPLtbPeV8_1U3HjWtvU2fLZVqa1dTnRa3erDm9gJ7AqfPKYmoj9qJIZHT7eOT8WwlQTwedGRGi5nDQI/s1600/2012-02-23+04+35+41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitGlkc1DqoLaIHi0wGiU3ilBI29Rz3WRB0rHUn__1mmDv1CWMDeWnWYwwBo9vwZPLtbPeV8_1U3HjWtvU2fLZVqa1dTnRa3erDm9gJ7AqfPKYmoj9qJIZHT7eOT8WwlQTwedGRGi5nDQI/s320/2012-02-23+04+35+41.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Jean Auguste Dominique Ingres. <i>L'apoteosi d'Homer</i>
</span></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCFSYFY_abd9wDKmtmdFxFEvCjTHI34GSYLEmakmJwD7ctfzYTakoIeKXOpRxG9eECz4RmC1gC5Fk5wwpAX0EzOV1dERuK4TfKyXYWTLkh5iroggxxDDmRXw5gv06juQuIoeCxoLX_qQ/s1600/2012-02-23+04+51+14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCFSYFY_abd9wDKmtmdFxFEvCjTHI34GSYLEmakmJwD7ctfzYTakoIeKXOpRxG9eECz4RmC1gC5Fk5wwpAX0EzOV1dERuK4TfKyXYWTLkh5iroggxxDDmRXw5gv06juQuIoeCxoLX_qQ/s320/2012-02-23+04+51+14.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Eugène Delacroix. <i>La mort de Sardanàpal</i></span></b></div>
<br />
Tal i com s'indica al peu de cada il·lustració, el primer és el titulat <b><i>L'apoteosi d'Homer</i></b>, obra del pintor <b>neoclàssic</b> <b>Jean Auguste Dominique Ingres</b>, i, el segon, <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, és obra del pintor <b>romàntic</b> <b>Eugène Delacroix</b> (la reproducció és la de la versió definitiva de què parlava més amunt).<br />
<br />
Deixant a banda els temes de què tracten cadascun d'ells, el primer que notem és la notable diferència en la utilització dels colors entre l'un i l'altre:<br />
<br />
Mentre que <b>Ingres</b>, dotat d'una gran tècnica com a dibuixant, acoloreix amb controlades pinzellades aquesta sublim composició -hem de tenir en compte que hi figuren <b style="color: red;"><a href="http://www.mlahanas.de/Greeks/HomerApotheosis.htm">45 (!) personatges</a></b>-, <b>Delacroix</b>, en canvi, és a partir del color que dóna les formes.<br />
<br />
Notem, també com a diferència ben remarcable, el hieratisme tan propi del <b>Neoclassicisme</b> en les figures d'<b>Ingres,</b> contra el moviment i la dinàmica energia dels personatges pintats per <b>Delacroix</b>.<br />
<br />
El <b>Neoclassicisme</b>, en aquest cas representat per <b>Ingres</b>, i el <b>Romanticisme</b>, representat per <b>Delacroix</b>, comparteixen, doncs, <b>un mateix espai en el temps</b>, i ambdós estils pictòrics, malgrat que són oposats, tenen en comú l'interès de l'artista de poder oferir les seves visions estètiques a la nova societat dominant: la <b>burgesia</b>.<br />
<br />
Fixem-nos ara en aquesta divertida caricatura d'<b>Honoré Daumier</b>, publicada a la premsa parisenca amb motiu del <b>Saló de París</b> de l'any <b>1864</b>, és a dir, <b>trenta-set anys després</b> que <b>Delacroix</b> decidís presentar <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> al mateix Saló:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Eu8WfG95nrOmJC12WQ1bFx_4XUu7oLfd0TwqRjMXCgQ2-I6O_3iQrno_T59f8WHlxFw3ElRo1A1nq51T5oMsWBxzWAwU_UYNtWCXhgp2fMi97LZhbyRJll7Rc4HzpmEy195DOh_QdCI/s1600/2012-02-21+03+51+32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Eu8WfG95nrOmJC12WQ1bFx_4XUu7oLfd0TwqRjMXCgQ2-I6O_3iQrno_T59f8WHlxFw3ElRo1A1nq51T5oMsWBxzWAwU_UYNtWCXhgp2fMi97LZhbyRJll7Rc4HzpmEy195DOh_QdCI/s320/2012-02-21+03+51+32.jpg" width="251" /></a></div>
<br />
Dues senyores que, per les vestimentes, podem deduir que pertanyen a la burgesia més carrinclona de l'època, s'escandalitzen davant la proliferació de Venus pintades que hi ha al <b>Saló de París</b> de <b>1864</b>, pel que podem imaginar-nos l'efecte que produirien -<b>trenta-set anys abans!</b>- els contorsionats i sensuals cossos nus que <b>Delacroix</b> va representar a <b>La mort de Saradanàpal...</b>, però fixem-nos, també, que <b>Delacroix</b> va optar per emmarcar la seva obra dins el que es coneix, pictòricament, com a <b>orientalisme</b>, una modalitat artística nascuda al <b>segle XIX</b>, fruit de la recerca de la lluminositat i de la fascinació que provocava l'<b>exotisme</b> del <b>Proper Orient</b> i del <b>Nord d'Àfrica</b>, amb l'”excusa” de la qual, a part de poder tenir més llibertat a l'hora de treballar amb el color, <b>Delacroix</b> podia expressar temes com ara la <b>passió</b>, la <b>crueltat</b>, l'<b>horror</b>, la <b>sensualitat</b> dels cossos nus...,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwT_MH_DNxfwm_HaH9-qMSPno-TzVceE8Vf0l0mqjECpele_3SMzv-jWVHtVJNu4VHKG7dOEF9l0czy-ZIXG-AhYg8D4UjwfUC9m0WdMh4-RxwaCvuvTjSOpBDMmB0tNOBTOFMQGvrfV4/s1600/2012-02-24+00+25+59.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwT_MH_DNxfwm_HaH9-qMSPno-TzVceE8Vf0l0mqjECpele_3SMzv-jWVHtVJNu4VHKG7dOEF9l0czy-ZIXG-AhYg8D4UjwfUC9m0WdMh4-RxwaCvuvTjSOpBDMmB0tNOBTOFMQGvrfV4/s320/2012-02-24+00+25+59.jpg" width="245" /></a></div>
<br />
temes, aquests, vistos com a tabús en el sí de la societat occidental d'aquella època, però que en certa manera podien ser admesos pel fet d'estar protagonitzats per personatges pertanyents a la societat d'aquells països exòtics.<br />
<br />
<b>Delacroix</b>, que encara trigaria sis anys a viatjar al <b>Marroc</b> i a <b>Argèlia</b> després d'haver pintat <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, va haver de documentar-se a l'hora de plasmar les vestimentes dels protagonistes així com els objectes que els envolten amb la informació que va poder trobar en aquells anys a París a través d'amistats que ja hi havien viatjat, i és una llàstima que a l'esbós penjat a l'exposició organitzada pel <b>Caixa Fòrum</b> no hi poguem admirar, per exemple, el magnífic i detallat traç del bodegó pintat a la part inferior dreta del quadre,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD2cIWlC0y_k8KK8X-MMwfWsa33Tm6uMDJLMymW6suSF1a9l65Z9L2SAo7QCZT3DsXhewFytQvIRaXBc_IN8eu4rSLm5IfulbyBTTstLCu6umUEX89KV0YG0A0VFKZGOJ_NWNhkRCS4VU/s1600/Detall1.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD2cIWlC0y_k8KK8X-MMwfWsa33Tm6uMDJLMymW6suSF1a9l65Z9L2SAo7QCZT3DsXhewFytQvIRaXBc_IN8eu4rSLm5IfulbyBTTstLCu6umUEX89KV0YG0A0VFKZGOJ_NWNhkRCS4VU/s320/Detall1.jpg.jpg" width="238" /></a></div>
<br />
o la tauleta i el servei que a la part superior esquerra presenta una esclava al rei,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_cExMQlRGrIi0iErxMT8IezwGU5fTp_b19ojH5o0fAlDK_EOsTZeYNuOMNK85gyr0ayJpUT0tmFexB14LqLdqUiB4T_l8O9QN_zX7R1J6PTQORTrR6xWhiQMFnNMn3Ck5KqU0o4w7sQ/s1600/Detall2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_cExMQlRGrIi0iErxMT8IezwGU5fTp_b19ojH5o0fAlDK_EOsTZeYNuOMNK85gyr0ayJpUT0tmFexB14LqLdqUiB4T_l8O9QN_zX7R1J6PTQORTrR6xWhiQMFnNMn3Ck5KqU0o4w7sQ/s320/Detall2.jpg" width="293" /></a></div>
<br />
així com els detallats ornaments del cavall,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWovGFop_cDMbGUj_oMq7tkD9C6NIa58TSXHbJPJkdz-MaQo3GGVKe0_dGFZ-GkVqYaFI3e1MCoG_OwmzqqloQCFdiByghcgw5thIHYnHco5mBCkrlCtUIOjRNrA-cDNv5qGI9Eo_Dk/s1600/cavall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWovGFop_cDMbGUj_oMq7tkD9C6NIa58TSXHbJPJkdz-MaQo3GGVKe0_dGFZ-GkVqYaFI3e1MCoG_OwmzqqloQCFdiByghcgw5thIHYnHco5mBCkrlCtUIOjRNrA-cDNv5qGI9Eo_Dk/s320/cavall.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
o dels calçats,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FN9xwEiuU_WBz641BAOWW6SzEZ2SBtaVNRfTBq2-zoCR1DoNxqkjHuZod28dvNsCaEW9rssvKfz1I3y_CXTc0iuxcg7NCdsBSXO5elVbA7PxvKhKyYF63ZP8H0scfYhxV5ANJVD7mVE/s1600/cal%C3%A7at.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FN9xwEiuU_WBz641BAOWW6SzEZ2SBtaVNRfTBq2-zoCR1DoNxqkjHuZod28dvNsCaEW9rssvKfz1I3y_CXTc0iuxcg7NCdsBSXO5elVbA7PxvKhKyYF63ZP8H0scfYhxV5ANJVD7mVE/s320/cal%C3%A7at.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
o de la preciosa funda de la daga que empunya el que s'ha de suposar que és un eunuc que posa fi a la vida d'una de les concubines (sembla ser que es deia <b>Mhyrra</b>, i era la predilecta).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLKPc68yvin8ONitGcPo1QGX8CKSeOldFTm1xuRwjRms_58ekpJGXh-x8Z5NsQPSN-o9Loj3nDebF6ORa90ETyr8nidMBYOBrigQdhl6cuZvzA8Q-whVW_GzO1xKqMbUzhotI85DUD9bU/s1600/2012-02-23+22+21+31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLKPc68yvin8ONitGcPo1QGX8CKSeOldFTm1xuRwjRms_58ekpJGXh-x8Z5NsQPSN-o9Loj3nDebF6ORa90ETyr8nidMBYOBrigQdhl6cuZvzA8Q-whVW_GzO1xKqMbUzhotI85DUD9bU/s320/2012-02-23+22+21+31.jpg" width="258" /></a></div>
<br />
que contrasta, tot plegat, amb les vigoroses pinzellades per dotar les figures humanes de moviment, perquè en aquest quadre, i des de diferents eixos, tot és moviment, una rotació de moviments que semblen contraure's davant l'esguard gairebé absent del monarca, el qual, situat a la part alta de l'extrem esquerre del llenç marca, amb el seu esguard, tota una diagonal que travessa, impassible, tot aquest joc de rotacions.<br />
<br />
Amb aquest quadre, <b>Delacroix</b> trenca amb l'estil pictòric imperant en la seva època, però no només en les formes sinó també en l'<b>essència dels conceptes neoclàssics</b> del que havia de ser l'art, on el dolor, la crueltat, el terror, la sensualitat... eren sacrificats en llaor de la bellesa, i va haver de servir-se de l'<b>orientalisme</b> per demostrar que <b>l'art podia</b> -i <b>havia</b>- d'expressar aquests sentiments intrínsecs en la naturalesa humana.<br />
<br />
Molts van ser els pintors que, fascinats per la <b>llum</b> i l'<b>exotisme</b> que els proporcionaven sobretot el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà van reflectir-ho, cadascun amb l'estil que tenia, en les seves obres, com ho faria el mateix <b>Delacroix</b> quan hi va viatjar, però en aquesta pintura, <b>Delacroix</b> simplement va <b>servir-se'n</b>, de l'<b>orientalisme</b>, per mostrar que la bellesa, en l'art, també es pot trobar a l'altre extrem de la moral instaurada i fins i tot en el que podríem titllar de terrorífic.<br />
<br />
En definitiva: amb <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>, <b>Delacroix</b> feia entrar amb passa decidida el <b>Romanticisme</b> al món a la pintura.<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
* * *</div>
<br />
Per no trencar tant el fil del text, m'he estat de fer-m'ho anar bé per tal de poder mostrar el que em semblen tres molt il·lustratius estudis realitzats per <b>Delacroix</b> abans que aquest es decidís a emprendre la realització definitiva de <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i>.<br />
<br />
En aquest primer hi podem observar el vigorós traç del que seran algunes de les figures en escena, premonitori del que farà que l'espectador copsi, en l'obra definitiva, la fluidesa de moviments que la caracteritza:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNspOPN1OSITVF5eNwAQxEO8Nm3rhK2htCs8WTwzVcENltxAEUQHYdlX5p3hmgdYpG_d5t6t24PwvYY7i2gJn4GehyyicFgsWMk4cFtdLaUPfi2ysAdLDhrs_ke7Tdt8AEgiGx6eEJEE0/s1600/2012-02-18+04+20+10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNspOPN1OSITVF5eNwAQxEO8Nm3rhK2htCs8WTwzVcENltxAEUQHYdlX5p3hmgdYpG_d5t6t24PwvYY7i2gJn4GehyyicFgsWMk4cFtdLaUPfi2ysAdLDhrs_ke7Tdt8AEgiGx6eEJEE0/s320/2012-02-18+04+20+10.png" width="320" /></a></div>
<br />
Aquest segon -un estudi, realitzat al pastel, d'una babutxa- és una prova de la voluntat de <b>Delacroix</b> a l'hora de plasmar amb el més mínim detall els nombrosos objetes que apareixen en aquest quadre, la majoria dels quals i com ja s'ha apuntat més amunt, malauradament, no hi són a la tela que s'exhibeix al <b>Caixa Fòrum</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UboCz2MxyZ4cAtBe2Pl-nNKpYkKfmDjVz9SLfw1IMYmIZxpWoBT-A1fv5omhKfAX9z-97ONFT325KrJ4iZ-KD5O87OGjDsLB5gYdyrfm0k6l96cXC7BF7cz7yIBSpw2B-H5UzKRjSNA/s1600/2012-02-24+02+34+09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UboCz2MxyZ4cAtBe2Pl-nNKpYkKfmDjVz9SLfw1IMYmIZxpWoBT-A1fv5omhKfAX9z-97ONFT325KrJ4iZ-KD5O87OGjDsLB5gYdyrfm0k6l96cXC7BF7cz7yIBSpw2B-H5UzKRjSNA/s320/2012-02-24+02+34+09.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I si he posat aquest tercer -un estudi del cos de <b>Mhyrra</b>-,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Kek2sevKO6_r67pj3A9BJWMVVwoRVahnz22KWaxi7U_NTTvx7EUNuWg0kxlQLoNqoE52wQd10CTfI9005JFSDdKzirVI2UVFnm9ppZwCmoinbjUWJJCNFr91bL12fFQsi_RIePHK5_0/s1600/Eug%C3%A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix_058_OBNP2009-Y02274.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Kek2sevKO6_r67pj3A9BJWMVVwoRVahnz22KWaxi7U_NTTvx7EUNuWg0kxlQLoNqoE52wQd10CTfI9005JFSDdKzirVI2UVFnm9ppZwCmoinbjUWJJCNFr91bL12fFQsi_RIePHK5_0/s320/Eug%C3%A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix_058_OBNP2009-Y02274.jpg" width="206" /></a></div>
<br />
és perquè sembla ser que per a la postura d'aquesta concubina <b>Delacroix</b> es va inspirar en la de la noia que hi ha pintada, a terra i en primer pla, en el quadre <i><b>El rapte de les filles de Leucip</b></i>, del seu admirat <b>Rubens</b>,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYni7bCeLIirnPVSFxgnpf7e2o1Pd3pGqYp1trI50QLzSYzWPnvstKJ5_-MIK1ZZfyQnktAPHVeOaigehiWxSCN5ZSrvvq7ZgmJezhZuMSp4o-dmoqFkt39RWQfv3pKOUmeP9fok-eUsw/s1600/2012-02-24+02+39+41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="ombra" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYni7bCeLIirnPVSFxgnpf7e2o1Pd3pGqYp1trI50QLzSYzWPnvstKJ5_-MIK1ZZfyQnktAPHVeOaigehiWxSCN5ZSrvvq7ZgmJezhZuMSp4o-dmoqFkt39RWQfv3pKOUmeP9fok-eUsw/s320/2012-02-24+02+39+41.jpg" width="299" /></a></div>
<br />
i m'ha semblat molt curiós perquè si <i><b>La mort de Sardanàpal</b></i> es pot considerar el trencament amb el <b>neoclassicisme</b>, <i><b>El rapte de les filles de Leucip </b></i>està considerat el trencament de <b>Rubens</b> amb el <b>classicisme</b>.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com8