tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222024-03-05T06:54:07.563+01:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-79428840498863508762010-02-18T03:12:00.013+01:002015-08-08T03:00:57.039+02:00TRADUCCIONS (I)<b>Traduttore... ¿traditore?</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1ethJSjyofxWdWzlCQ_stDaGybHEJrOunAI_YZ-MdPgdr-r2Q4RU4KhxSrCVNwCmKDU9v8mLUxICoLtc9v52kJoYpA1NRynvRakkhrD7ZRGC4jelWsP1rNx7qClPDlwnXWvMBnpYvUs/s1600-h/Retrat+de+William+Shakespeare+0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img alt="Retrat de William Shakespeare" border="0" ct="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe1ethJSjyofxWdWzlCQ_stDaGybHEJrOunAI_YZ-MdPgdr-r2Q4RU4KhxSrCVNwCmKDU9v8mLUxICoLtc9v52kJoYpA1NRynvRakkhrD7ZRGC4jelWsP1rNx7qClPDlwnXWvMBnpYvUs/s400/Retrat+de+William+Shakespeare+0001.jpg" width="321" /></a></div><br />
És un tema, el de les traduccions, que sempre m'ha despertat un gran interès, ja que si bé tinc la sort de poder parlar, escriure i llegir no només en una, sinó en dues llengües (català i castellà) literàriament molt riques, per a la resta de les llengües sóc un analfabet, pel que, com a un gran nombre -per no dir la majoria- d'aficionats a la lectura, ha estat, gràcies a les traduccions, que he tingut a l'abast obres literàries originalment escrites en llengües més o menys properes a la nostra.<br />
<br />
Traduir no només vol dir traspassar tot un seguit de mots d'una llengua a una altra, i si bé hi ha traduccions que fan malbé fins i tot la mateixa llengua a la qual es tradueix, també és cert que hi ha traduccions magnífiques fins al punt de fer oblidar al lector que està llegint un text traduït.<br />
<br />
Traduir d'una llengua a una altra és un <b>art</b> que requereix un gran coneixement d'ambdues llengües, i si bé per sortir del pas a l'hora de llegir un text sense cap pretensió literària tenim la magnífica eina del traductor automàtic de <b>Google</b>, una cosa ben diferent és traduir, posem per cas, un sonet de <b>Shakespeare</b>, i no parlem ja de traduir-lo, a més a més, intentant que a la llengua a la qual volem traduir-lo hi hagi el ritme i les rimes construïdes de manera que, com dèiem més amunt, fins i tot ens faci oblidar als lectors que estem llegint un poema traduït.<br />
<br />
<b><a href="http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3825">Gerard Vergés</a></b> va publicar, el <b>1993</b>, <b><i>Tots els sonets de Shakespeare</i></b> (<b>Editorial Columna</b>), una traducció que li va valer, el <b>1994</b>, el sempre prestigiós <b>Premi de traducció de la Crítica Serra d'Or</b>. Segons es llegeix a la contracuberta del llibre, <b>Pablo Neruda</b> va definir aquests sonets com a: “<b><i>tallats en l'òpal de les llàgrimes, en el robí de l'amor, en la maragda de la gelosia i en l'ametista del dol</i></b>”.<br />
<br />
Aquesta tan “nerudiana” definició dels sonets shakesperians em sembla tot un encert, i si ho puc dir és gràcies al fet que els he pogut llegir en la meva llengua, i gràcies al fet que algú, com en aquest cas <b>Gerard Vergés</b>, s'hagués estat trencat les banyes durant dos anys per traduir-los.<br />
<br />
Hi ha, en la llengua catalana, una gran tradició que ve de molt lluny pel que fa a les traduccions de grans obres literàries en aquesta nostra llengua, com és el cas del vigatà <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Febrer">Andreu Febrer</a></b> el qual, a principis del <b>segle XV</b>, va ser el primer en traduir <b>en vers</b> una de les obres considerades unànimement universals: <b><i>La Divina Comèdia</i></b>, del toscà <b>Dante Alighieri</b>.<br />
<br />
I com que d'aquest tema de la traducció m'agradaria anar-ne parlant detingudament, voldria dedicar-li uns quants <b><i>posts</i></b>. Així, doncs, a manera de tast introductori deixo transcrit (original i traducció) un dels cent-cinquanta-quatre sonets de <b>Shakespeare</b> traduïts per <b>Gerard Vergés</b>, un sonet que a mi m'agrada d'una manera molt especial: el <b>CXXIX</b> (cap dels sonets de <b>Shakespeare</b> té títol) i, com sempre que tracto de poesia al <b><i>blog</i></b>, us el deixo també llegit, tan bé com he sigut capaç, per mi al final.<br />
<br />
<div><center><table style="background-color: #f3f3f3; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 400px; font-weight:bold; border: 2px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5); "><tbody>
<tr><td><br />
SONNET CXXIX<br />
<br />
The expense of spirit in a waste of shame<br />
Is lust in action; and till action, lust<br />
Is perjured, murderous, bloody, full of blame,<br />
Savage, extreme, rude, cruel, not to trust;<br />
Enjoy'd no sooner but despised straight;<br />
Past reason hunted; and no sooner had,<br />
Past reason hated, as a swallowed bait,<br />
On purpose laid to make the taker mad:<br />
Mad in pursuit, and in possession so;<br />
Had, having, and in quest to have, extreme;<br />
A bliss in proof, and proved, a very woe;<br />
Before, a joy proposed; behind, a dream.<br />
<br />
All this the world well knows; yet none knows well<br />
To shun the heaven that leads men to this hell.<br />
<br />
William Shakespeare<br />
<br />
</td></tr>
</tbody> </table></center></div><br />
<div><center><iframe src="https://app.box.com/embed/preview/vnp3lf3th5omudw2vi5jso6788ogrk03?view=&sort=&direction=ASC&theme=dark" width="330" height="88" frameborder="0"allowfullscreen webkitallowfullscreen msallowfullscreen></iframe></center></div><br />
<div><center><table style="background-color: #f3f3f3; background-image: url(); color: #006699; text-align: left; width: 350px; border: 2px #b5b5b5 solid; -webkit-border-radius: 6px; -moz-border-radius: 6px; -ms-border-radius: 6px;
border-radius: 6px; -moz-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -webkit-box-shadow: 5px 5px 5px #cecece; -ms-filter: "progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5)"; filter: progid:DXImageTransform.Microsoft.Shadow(color=#cecece, direction=125,strength=5);
"><tbody>
<tr><td><br />
SONET CXXIX<br />
<br />
L'ànima es consumeix, desvergonyida,<br />
en la lubricitat no dissipada,<br />
lubricitat sagnant, falsa, homicida<br />
i salvatge i cruel i malfiada.<br />
Bandejada al moment que el goig s'obté,<br />
és perseguida amb el més cec furor,<br />
i fa el paper de l'ham, escat perquè<br />
qui el mossegui naufagui en la bojor.<br />
Boig qui l'anhela i qui la té a l'abast;<br />
record, desig i gust fills de la fúria,<br />
plaer en tastar-la, i plor després del tast,<br />
goig convertit en somni és la luxúria.<br />
<br />
La gent ho sap, però no té govern<br />
per evitar aquest cel que ens duu a l'infern.<br />
<br />
William Shakespeare<br />
(traducció: Gerard Vergès)<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table></center></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com14