Ingredients per a 4 persones:
► 4 galtes de porc (feu que us les marquin, ja que es couran molt millor). ► 2 cebes de figueres. ► 5 grans d’all sense pelar. ► 3 tomàquets de la branca. ► 2 patates mitjanes (1/2 quilo, si fa o no fa). ► 1 got de vi blanc sec. ► 1 cullerot de brou (o d’aigua calenta amb un “cubito”, d’aquells petitons, Maggi diluït). ► 1 fulla de llorer. ► 1 branqueta de farigola. ► Oli d'oliva, sal i pebre negre. |
Elaboració:
Escalfeu el forn a 180º.
En una cassola que pugui anar al forn, tireu-hi un raig d’oli d’oliva, poseu-hi les galtes salpebrades i introduïu la cassola, tapada, al forn, que abaixareu a 160º.
Mentre aneu controlant que les galtes es vagin coent uniformement per les dues bandes, peleu i talleu les cebes ben primes, saleu-les i poseu-les a la cassola quan vegeu que les galtes es comencin a enrossir.
Deixeu que la ceba es vagi fent i, mentrestant, ratlleu els tomàquets als que haureu tret les llavors.
Quan la ceba comenci a agafar aquell color transparent i brillant, afegiu a la cassola els grans d'all sense pelar, el got de vi blanc sec, el llorer i la farigola, i, al cap d'uns 10 minuts, afegiu-hi els tomàquets ratllats i deixeu que tot plegat es vagi rostint.
Mentrestant, peleu i talleu les patates a quadradets, fregiu-les en una paella, però traieu-les tot just comencin a enrossir-se.
Escorreu les patates de l’oli, saleu-les i, quan vegeu que el rostit ja és gairebé a punt, afegiu el cullerot de brou i les patates a la cassola procurant que aquestes s'impregnin bé del suquet del rostit.
Deixeu que cogui tot plegat, sempre amb la cassola ben tapada, un quart d'hora més, i ja m'ho direu: Ni caldrà que poseu ganivets a taula, de tan tendres que us hauran quedat unes senzilles però, alhora, gustosíssimes galtes de porc cuites al forn.
La recepta és, i no em cansaré mai de dir-ho, d'un dels millors llibres de cuina que tinc: Àpats de fonda, de Jaume Carles Font, publicat a la col·lecció El cullerot, de l'editorial Cossetània, de Valls:
Amb aquesta recepta, Àpats de fonda inaugura etiqueta al blog, ja que és un llibre del que en penso publicar més receptes perquè, n'estic ben segur, val molt i molt la pena.
DIGUEU LA VOSTRA