Estimada Anna Maria:
Escric això sense que sàpigues que ho faig i ho publicaré d'amagat de tu al blog perquè, sabent-te com et sé de voler passar sempre discreta i desapercebuda vagis on vagis, no m'ho permetries de cap de les maneres, però tinc la imperiosa necessitat de proclamar als quatre vents la mena de meravellosa persona que ets, caracteritzada per l'amor i l'entrega envers tots nosaltres, els de casa, així com per la delicada i esforçada cura envers totes i en cadascuna de les plantes i dels arbres del nostre petit jardí, i envers tots els animals que en un moment o altre ens han fet companyia.
Avui, d'una forma gairebé sobtada, l'Ona, la nostra estimada gossa, ens ha deixat per sempre, i és des del blog que li vull retre aquest petit homenatge alhora que em permeto fer de portaveu d'ella dient-te que enlloc, enlloc del món s'hauria sentit tan estimada com, des que fa onze anys que la vam anar a buscar a Parets del Vallès, s'ha sentit sempre amb tu.
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 10 hores