Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor... |
Aquests versos de Josep Maria de Sagarra, uns dels poquíssims versos que un desmemoriat com jo es sap de memòria, serviran per introduir aquesta felicitació nadalenca en forma de post que l'Anna Maria i jo hem preparat, amb la il·lusió de sempre i malgrat que aquests dies siguin dies tan propis d'anar de corcoll, per a tots els que entreu a casa nostra.
La imatge que l'encapçala és la d'un capitell romànic de l'església de Saint Trophime (Sant Tròfim), d'Arle (Provença), on hi ha representada la Nativitat; la lectura del Cant Final de El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, així com un vídeo amb el primer moviment de l'Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach, vídeo, aquest, il·lustrat amb pintures de El Greco, Rubens i Tintoretto, és la forma que hem triat per desitjar-vos a tots un bon Nadal.
(CANT FINAL) Va ser una nit que va florir l'estrella, i va néixer l'Infant! Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant!... I fa molt molt temps, molt temps, i algú ensiborna el nostre pit, per atiar l'oblit, per fer-nos infidels, però retorna cada any, aquesta nit. La nostra vanitat, prou s'afigura que està damunt del bé i del mal, mes no hi val ganivet, ni ànima dura, és més forta la nit de Nadal! Ai, si no fos aquesta nit, tan clara! Seríem tros de carn i pensament que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para, pell d'home arrossegada pel corrent! Però Nadal ens ha pintat el rostre amb un vermell precís i decidit, i ens dóna un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit. I ens dóna un punt d'humilitat de cendra per estimar un racó dintre l'espai, i desperta en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i que no mor mai. Procurem ser una mica criatures amorosint el baladreig raspós, i diguem: “Glòria a Déu en les altures”, amb aquell to que ho deien els pastors. I si tot l'any la mesquinesa ens fibla, i l'orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit, fem el possible per ser homes de bona voluntat! Josep M. de Sagarra |
DIGUEU LA VOSTRA