aPARAULA'm: FLAIRE

Quan, a través de Raons que rimen, el blog de l'incombustible Víctor Pàmies, vaig assabentar-me de l'original iniciativa d'apadrinar una paraula i avui, dia 9 de maig del 2012, Centenari de la primera reunió de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, publicar un escrit completament lliure que versi sobre aquesta paraula, el primer que em va passar pel cap per tal de poder-m'hi afegir va ser...

ELS FRUITS SABOROSOS: PASTÍS DE POMA AMB AMETLLA, A PROPÒSIT DE LA POMA ESCOLLIDA

Paul Cézanne. Cistella amb pomes Vet aquí un dels poemes del llibre Els fruits saborosos, de Josep Carner, que més m'emocionen, un d'aquells poemes que si bé basta només amb una primera lectura per copsar-ne tota la bellesa, gairebé exigeix una immediata re-lectura per gaudir amb més intentsitat de la tendresa que tot ell destil·la. Es tracta de La poma escollida, un bellíssim poema del qual en són protagonistes...

EL RAI DE LA MEDUSA (LE RADEAU DE LA MÉDUSE)

Fa uns dies, vaig llegir que tornava a ser notícia un fet succeït durant el conflicte que de fa un any va provocar l'enderrocament de Muammar al-Gaddafi a Líbia i que em va horroritzar. La notícia actual és que una parlamentària holandesa de l'Assemblea d'Europa ha presentat un informe on afirma tenir les suficients dades per acusar l'OTAN de la mort de 61 persones civils de les 72 (50 homes, 20 dones i 2...

EL RETRAT (I). UNA MENA DE PREÀMBUL

J. Vermeer. Al·legoria de l'art de la pintura. Kunsthistorisches Museum (Viena) No és la primera vegada que, hi vingui més o menys a tomb, comento com m'arriben a agradar els retrats en totes les manifestacions artístiques en què aquests ens poden arribar, manifestacions en les quals hi incloc, naturalment, la literatura, un gènere, el del retrat literari, ja sigui el real o el fictici, que no dubto ni...

DELACROIX, UN SEGELL I MANON..., O POTSER MILLOR: UN SEGELL, MANON I DELACROIX

 Eugène Delacroix. Autoretrat La primera vegada que vaig saber del nom de Delacroix va ser a través d'un segell de correus francès, el qual, com que era d'un tamany molt més gran que el de la resta dels que normalment circulaven, el tenia considerat com la joia més preuada de la col·lecció de segells de quan feia primer, o segon, del que aleshores s'anomenava batxillerat elemental, i tant era l'alta...