tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post9151957997241099599..comments2023-03-21T11:48:15.516+01:00Comments on Ca l'Assur: ELS DICKENS DE CARNERAssurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-35233514447160235762012-02-16T02:45:56.829+01:002012-02-16T02:45:56.829+01:00Entenc perfectament tot el que dius, Assumpta, i n...Entenc perfectament tot el que dius, Assumpta, i no seré jo qui critiqui -per dir-ho d'alguna manera- ningú pel fet de deixar d'interessar-se per l'argument d'una novel·la per haver de consultar sovint el diccionari o per semblar-li la prosa, en aquest cas la de Carner, massa carregada -per dir-ho, també, d'alguna manera.-, ja que els lectors, en definitiva, el que busquem sempre és gaudir amb la lectura o, en el cas dels melòmans, amb la música, o amb el cinema en el cas del cinèfils..., i a cadascú li agrada gaudir-ne segons els seus gustos i, també és important, segons els interessos que tingui.<br /><br />Penso que amb tot el que s'ha anat dient ha quedat demostrat que Carner, empès per les <b>circumstàncies del moment històric</b> (ho remarco en negreta perquè ho crec bàsic) que li va tocar viure respecte a la llengua, va servir-se d'un clàssic de la literatura, com ja ho era Dickens, per poder mostrar que el català no era només la llengua amb què s'hi pogués entendre la gent que el parlava, sinó que, amb unes normes ja fixades, disposava amb prou fonaments per poder bastir una llengua literària capaç i segura de poder enlairar-se. En definitiva: que ja no només era qüestió de si s'havia de dir “segell” i no “sellu”, o “menys” i no “menus”, sinó que s'havia de crear Literatura -així, en majúscula- recreant-se en les enormes possibilitats que tenia la llengua amb què Carner s'hi recreava, i no crec dir cap disbarat si dic que les crítiques que a partir dels anys 90 del passat segle van caure sobre aquestes traduccions van ser possibles gràcies a la maduresa i solidesa que literàriament, malgrat el període franquista pel que va haver de passar, ja tenia aquesta llengua, una maduresa que deu molt, precisament, a la influència que van exercir les traduccions carnerianes de Dickens.<br /><br />Molt millor -però que molt millor, eh? :))- que ho podria explicar jo, ho explica Marcel Ortín en el treball que va escriure sobre aquest tema titulat “Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics” (trobaràs l'enllaç al final de l'apunt), treball que queda molt ben resumit a l'apartat 4 (“Partidaris i detractors”) d'aquest PDF.<br /><br />Entenc les raons que s'esgrimeixen en contra d'aquestes traduccions tant pel que fa als diferents models de llengua emprats segons l'època en què han estat fetes com per l'actual concepte de traducció, ara bé: quedi clar que les bones traduccions, precisament en l'actualitat, no són, ni en català ni en castellà, les que més abunden.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-75277453966224735642012-02-10T20:52:24.721+01:002012-02-10T20:52:24.721+01:00Moltíssimes gràcies a tu per haver participat!! Em...Moltíssimes gràcies a tu per haver participat!! Em va fer molta il·lusió quan t'hi vas apuntar i, quan vaig veure que havies pogut fer-lo vaig estar contentíssima :-))<br /><br />Sí, exactament com diu en JOAN FUSTER :-))<br /><br />Jo això ho he parlat alguna vegada amb el meu marit. Jo sóc capaç (al menys fa uns anyets ho era) d'escriure en un castellà bastant bo. Tinc recursos, conec molt de vocabulari, no dubto a l'hora d'emprar sinònims. En canvi, el meu català, tot i ser la meva llengua materna, aquella amb la que vaig aprendre les meves primeres paraules i l'única que coneixia fins que vaig anar a l'escola, és molt més pobre.<br /><br />Jo tinc un català "d'estar per casa", un català amb el qual puc parlar de les coses quotidianes, però si intento fer un text "literàriament correcte", me'n surto molt millor en castellà, doncs és l'idioma de -únic- dels meus temps d'escola. La "lengua" i la "literatura" dels meus estudis va ser tan sols la castellana i això se'm nota.<br /><br />Tot i així, el temps que fa que tinc el blog m'ha fet millorar molt. Tinc més seguretat, el meu vocabulari s'ha ampliat i faig menys faltes (de fet, crec que en faig poquetes: clar que jo ja intento no ficar-me en estructures complicades hehehe)<br /><br />Doncs bé, entenc perfectament que seria molt bo que tots poséssim fil a l'agulla i que no permetéssim que la nostra llengua s'empobrís més. I entenc que en CARNER es va esforçar en recuperar i emprar paraules ben nostres que no volia que es perdessin. I, és per això, que vull fer aquesta lectura de Grans Esperances en català :-) a més, que li vaig prometre a l'<a href="http://sidubtosoc.blogspot.com/2012/02/grans-esperances-charles-dickens-1812.html" rel="nofollow">ELFRI</a> :-))<br /><br />Ara bé, el que jo vull dir és que, de tot això, DICKENS en surt perjudicat. I és que són dues coses diferents. Jo sé (ho vaig llegir en un blog) que un Club de lectura els membres del qual es van proposar llegir-lo, la majoria el van deixar sense acabar, farts de diccionari. Ells volien llegir la història d'en Pip... I la història d'en Pip no és complicada, perquè Dickens la va escriure per a un públic ben ampli.<br /><br />En el meu cas em trobo que jo, quan llegeixo DICKENS el vull entendre i, també, estimo tant la meva llengua que comprenc el que pretenia CARNER :-))<br /><br />Sortosament, noves generacions pugen en les que es poden trobar persones com en MARCEL, un blogaire de setze anys (la setmana que ve en farà disset) que va quedar encantat amb la traducció d'en CARNER. Si tens temps i <a href="http://laveritatdinslaficcio.blogspot.com/2011/10/llibres-2011-34-grans-esperances.html" rel="nofollow"> hi vols anar</a>, crec que t'agradarà... Al final del post vàrem tenir un debat durant uns dies sobre el tema de la traducció :-)))<br /><br />Moltes aBARÇAdes!! ;-)))Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-1172584900888816982012-02-10T11:53:28.256+01:002012-02-10T11:53:28.256+01:00Assumpta, bona amiga: No saps la il·lusió que m...Assumpta, bona amiga: No saps la il·lusió que m'ha fet llegir el teu llarguíssim comentari, ple, com tots els que m'envies, d'aquesta espontània sinceritat que et caracteritza i que tant i tant t'agraeixo.<br /><br />En cap moment de l'apunt vaig fer una defensa aferrissada de les traduccions de Dickens de la mà de Carner, sinó que l'únic que volia deixar clar és la importància cabdal de la figura literària d'aquest escriptor català gràcies a la influència que van tenir aquestes traduccions en aquell moment de reviscolament del català literari que, malauradament, el franquisme no trigaria a impedir que florís amb normalitat.<br /><br />Crec que les ponderades paraules de Joan Fuster que vaig citar a l'apunt ho resumeixen amb tota perfecció: “[(Les traduccions carnerianes de Dickens)] faria que els lectors s'acostessin al David Copperfield carnerià, no tant per llegir Dickens, com per llegir Carner: o millor encara, per llegir l'”idioma” de Carner. <b><i>I no perdrien el temps, posats que ho fessin</i></b>”, una oració, aquesta darrera que vaig subratllar a l'apunt i que torno a subratllar en el comentari.<br /><br />Una forta aBARÇAda, Assumpta, i l'enhorabona per l'èxit de la convocatòria!Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-81917581382674299112012-02-10T11:49:08.794+01:002012-02-10T11:49:08.794+01:00Tens raó, McAbeu: Totes les masses piquen, però si...Tens raó, McAbeu: Totes les masses piquen, però si un text em sembla prou bo no se'm fa gens avorrit pel fet d'haver de tirar de diccionari.:Amb la “Primera història d'Ester”, de Salvador Espriu, per exemple, sens dubte el llibre que més necessitat he tingut mai d'un diccionari, m'ho vaig passar rebé, i es un d'aquells textos que et fa obrir els ulls de les possibilitats que té la nostra llengua i, a la vegada, de les mancances que en tenim, tant en la parlada com en l'escrita.<br /><br />Crec que els catalanoparlants hem de reconèixer la gran influència mediàtica que tenim del castellà, ja que si bé podem dubtar de com hem de dir en aquesta llengua, per exemple, que el teatre estava ple “de gom a gom”, o com es diu “filaberquí”, són molts més els dubtes que ens crea trobar mots i expressions castellanes que ens surten espontàniament equivalents a les mateixes en català, de moltes de les quals, a més a més, moltes vegades no en teníem ni idea.<br /><br />Si un text, doncs, està ben escrit i és ric en lèxic i expressions, tant si és en català com en castellà, el diccionari me'l fa fruir més.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-5164440466059718192012-02-10T11:46:43.267+01:002012-02-10T11:46:43.267+01:00Tu també li deies “Marc Tavaín”, Josep? HAHAHAHAHA...Tu també li deies “Marc Tavaín”, Josep? HAHAHAHAHAHA! Que bo!!! Jo encara recordo que, de jovenet, una amiga es va riure de mi perquè li vaig dir que m'agradava molt la “Susan Aivard” i, des d'aquell dia ja sé dir “Susan Haiguord”. Em referia, naturalment, a l'actriu el nom de la qual s'escriu Susan Hayword.<br /><br />Doncs sí; la col·lecció Historias, de Bruguera, va ser l'inici de molts lectors en aquella època. Jo en tenia, com diem a Badalona, ple (els d'en “Marc Tavaín”, em sembla que els tenia tots), i no fa pas massa que el meu germà em va donar un llibre d'aquesta mateixa col·lecció i que va trobar a casa dels meus pares, on ell encara hi viu, un llibre que de cap de les maneres vaig aconseguir llegir mai perquè em feia plorar molt. Es titulava -es titula encara, ja que és un clàssic francès- “Sin família”, d'Hector Malot. Potser un dia d'aquests intenti llegir-lo de nou per comprovar si encara sóc tan bleda assolellada com ho era de petit. :))Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-83206545314122742792012-02-08T15:10:05.657+01:002012-02-08T15:10:05.657+01:00Ahir vaig passar ràpidament i vaig fer una ullada ...Ahir vaig passar ràpidament i vaig fer una ullada a l'article, vaig copiar l'enllaç i vaig marxar pitant a enllaçar-te al meu post de participants... i ara torno a llegir-te amb calma, perquè ja saps que els teus escrits m'agrada llegir-los sense presses, perquè sempre s'aprenen coses :-))<br /><br />Aquest tema de les traduccions d'en Carner l'he anat coneixent des de que m'he aficionat a l'obra de Dickens (abans d'ahir com qui diu, doncs el primer que vaig llegir no fa ni dos anys i mig! Grandes Esperanzas, en castellà)<br /><br />Reconec que, explicat com tu ho fas, és molt de mèrit la labor d'en Carner, a més de tota una declaració d'amor envers la llengua catalana, que no volia que fos pobre sinó ben rica i apta per traduir els grans clàssics. També sé que, com dius, Carner era un gran admirador de Dickens i que, especialment Great Expectations era la seva obra preferida. Per tant, quan ell va fer aquestes traduccions hi va posar tota la cura, tota la tendresa i va voler que lluís tant l'autor que admirava com la llengua que estimava.<br /><br />Ara bé -i a mi també se'm veurà una mica el llautó- he de reconèixer que jo no m'hi atreveixo.<br /><br />Dickens era un home la majoria de les obres del qual van ser publicades per entregues a la premsa de l'època i que eren comprades i devorades per una part molt àmplia de la població. Dickens, amb el seu anglès, arribava a tothom. El seu anglès no era ple de cultismes ni formes retòriques, no era un idioma "elevat". Escrivia molt bé, dominava la llengua, però la utilitzava de forma que quedés a l'abast de tothom. Un traductor fidel a Dickens ha d'aconseguir aquest mateix efecte. <br /><br />Si algú que agafa una traducció de Carner, s'avorreix de fer servir el diccionari i no aconsegueix acabar el llibre perquè es cansa de llegir en una llengua que se li fa estranya malgrat ser la seva, haurà passat quelcom que ningú voldria.<br /><br />Jo mateixa, vaig llegir "Grandes Esperanzas" en castellà perquè el llibre corria per casa així. Si l'hagués volgut comprar, segur que l'hauria buscat en català... i m'hauria costat... i m'hauria quedat amb la idea que Dickens no m'era un escriptor fàcil i potser no n'hauria volgut llegir cap més.<br /><br />Quan jo llegeixo Dickens, vull anar passant les pàgines submergida en la història, en els personatges... jo m'hi fico dins totalment.<br /><br />Ara bé, com sabent les boníssimes intencions de Carner, aquest em mereix un respecte immens, vaig prometre a una amiga blogaire que, ara que ja sé la història de Great Expectations, miraria de llegir-lo també en català (el buscaré a la biblioteca) i ho faré per mirar d'aprendre més paraules catalanes, d'augmentar una mica el meu vocabulari culte en la meva llengua... o sigui, que quan jo llegeixi aquest llibre, ho faré pensant que no llegeixo una traducció, sinó una mena d'adaptació :-) I, llavors sí, miraré de gaudir-ne al màxim :-))<br /><br />Però per seguir llegint Dickens, jo em quedo amb les traduccions que el fan un escriptor accessible. Per exemple, et recomano EL CASALOT, traduïda per Xavier Pàmies :-)<br /><br />Jo també he llegit aquesta versió catalana d'Una història de dues ciutats que, per vergonya de les editorials, ja no es pot comprar (no sé què esperen a reeditar-la!)... un munt de blogaires l'hem llegit, tots anant a buscar-la a les biblioteques corresponents... La traducció de Jordi Arbonès no em va costar: és una bona traducció: apropa Dickens :-))Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-66234592581690838322012-02-07T12:44:04.283+01:002012-02-07T12:44:04.283+01:00A casa, l'expressió "s'ha negat l'...A casa, l'expressió "s'ha negat l'allioli" és ben viva encara. Estic d'acord que usar només el català estàndard fa desaparèixer aquestes variants que enriqueixen la nostra llengua però, per altra banda, llegir un text que t'obliga a consultar el diccionari a cada frase et pot fer avorrir la lectura. És difícil trobar-ne el terme mig.McAbeuhttps://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-85352514476954986672012-02-07T12:22:27.546+01:002012-02-07T12:22:27.546+01:00Ostres! jo de petit vaig llegir la tira amb la col...Ostres! jo de petit vaig llegir la tira amb la coleccion historias. Per descomptat Dickens i "Marc Tavain". Oliver Twist, David Copperfield,Tom Sawyer i Huckleberry Finn eren alguns dels meus herois d'infantessa juntament amb Buffalo Bill o Robin Hood.josephttps://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-64750590558473862752012-02-07T11:15:34.681+01:002012-02-07T11:15:34.681+01:00HAHAHAHAHAHA!!! Ets el que no hi ha!!!
Per cert, ...HAHAHAHAHAHA!!! Ets el que no hi ha!!!<br /><br />Per cert, i encara que no tingui res a veure amb Dickens: Has esta mai al Taj Mahal? :))Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-2713618861688442712012-02-07T11:12:30.289+01:002012-02-07T11:12:30.289+01:00Coincidència triple: A l'anyada, al primer lli...Coincidència triple: A l'anyada, al primer llibre d'en Dickens i al gust per les paraules i les digressions. Mai havia sentit "negar" per ofegar-se, i per l'etimologia, veig que no te res a veure amb "anegar". Molt maco. Suposo que l'allioli es nega a sortir bé per que l'all s'ofega amb massa oli. (Amb perdó d'en Dickens i en Carner.)José Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.com