tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post5939327291547175286..comments2023-03-21T11:48:15.516+01:00Comments on Ca l'Assur: BERNINI (I): EL DAVIDAssurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-51947091648376290282011-08-06T10:08:36.186+02:002011-08-06T10:08:36.186+02:00Kalamar: Quarta, sí, però com bé diu en José Luis,...Kalamar: Quarta, sí, però com bé diu en José Luis, en concòrdia i no pas en discòrdia, ja que tots estem d'acord en les notables diferències entre ambdós “Davids”, i és que hi ha més de cent anys de diferència entre les dues obres, malgrat que, això sí, tots dos escultors, com tants i tants d'altres anteriors i posteriors, efectivament, han begut de l'hel·lenisme.<br /><br />Pel que fa al de Bernini, però, m'agradaria afegir que si bé, tal i com es va apuntar a l'apunt dedicat al grup d'Apol·lo i Dafne, és indubtable la influència del “Gladiador Borghese”, també ho és, segons apunta Rudolf Wittkower, la del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/File:Polyphemus.jpg" rel="nofollow">”Polifem enfurit” que es pot veure aquí</a> dels frescos del sostre del Palau Farnese, obra d'Annibale Carracci, a qui Bernini admirava sobremanera.<br /><br />Ara que ho dius, sí que hi té una retirada, sí, el rostre d'aquest David amb el d'en Charlon Heston a “Ben-Hur”. :))<br /><br />José Luis: Trobaràs informació sobre el llinatge "Xurriguera", "Xuriguera" i "Xoriguera" al "Diccionari català-valencià-balear" que hi ha "online".Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-45026251137693725702011-08-06T09:11:28.458+02:002011-08-06T09:11:28.458+02:00Em sona haver sentit aixó del canvi de la X. Ara ...Em sona haver sentit aixó del canvi de la X. Ara nomes cal esbrinar d’on vé aquest curios cognom.<br /><br />Kalamar: Si! Em recordava algú i ara ja sé qui era!José Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-10263589316063957472011-08-05T13:02:24.767+02:002011-08-05T13:02:24.767+02:00Quarta en discòrdia, tampoc els compararia, són co...Quarta en discòrdia, tampoc els compararia, són conceptualment molt diferents. Tots dos, MA i BNN, beuen de la gran <b>Grècia</b> clàssica i el moviment, els tendons en tensió i l'exageració ja els tenim al Laocoonte. Com a arquitectes van ser genials i molt escenogràfics, i com a escultors, també.<br />A la primera foto, el bellíssim rostre del David que has posat, Assur, em recorda a Ben-hur-Ch Heston remant a les galeres..kalamarhttps://www.blogger.com/profile/00255954588709339611noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-81094484633749115202011-08-05T12:12:40.699+02:002011-08-05T12:12:40.699+02:00Gràcies, José Luis! Hi estem d'acord, tot i qu...Gràcies, José Luis! Hi estem d'acord, tot i que val a dir que els Churriguera no són, tampoc, els culpables del tot dels excessos.<br /><br />Per cert, sabies que els Churriguera en realitat es deien Xurriguera però que es van castellanitzar el cognom quan el pare dels que serien els famosos arquitectes, Josep Xurriguera, provinent d'una saga barcelonina de grans ebenistes i talladors, va trasllardar-se a Madrid?Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-64617121357945822822011-08-02T21:26:53.935+02:002011-08-02T21:26:53.935+02:00El tercer en concòrdia diu que son literalment inc...El tercer en concòrdia diu que son literalment incomparables, però que el de Bernini es més de carn i os que de marbre. Si l'apunt era bo, amb els comentaris i resposta ha quedat de por. I visca el barroc, que no el churriguerescoJosé Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-69415555014462078702011-07-18T04:07:14.292+02:002011-07-18T04:07:14.292+02:00Benvolguts “Tots dos”:
Com que tots dos dieu que ...Benvolguts “Tots dos”:<br /><br />Com que tots dos dieu que el barroc, salvant honroses i “reclinatoriables” excepcions, no us acaba de fer el pes, m'enrotllaré una mica i començaré dient, pel que comenta en Josep sobre les barrabassades que en nom de la nova moda es van fer, que a totes les èpoques se n'han fet, de barrabassades i, doncs, pel que a la de l'esclat del barroc no podia ser una excepció, però, en fi, com diu l'adagi, "Déu ens en guardi, d'un ja està fet"<br /><br />Sí que és cert que el barroc resulta, a vegades, ampulós i fins i tot pot arribar a resultar carregant, però hem de tenir en compte -sempre em repeteixo en aquest sentit, però és així- l'època en què es desenvolupen els corrents artístics, i en la del barroc era sobretot l'església catòlica, amb claríssimes influències en els poders polítics de molts estats, qui, amenaçada pels brots reformistes, donava feina als artistes no solament per manifestar el seu, de poder, sinó també perquè els servissin de "marketing" per als innocents i poc il·lustrats fidels.<br /><br />¿Ens podem imaginar l'efecte que produiria a un forner, a un a un paleta, a una bugadera... d'aquella època trobar-se davant per davant, posem per cas i ja que parlem de Bernini, amb l'"Èxtasi de Santa Teresa"?... Res a veure a com si entressin dins una església on només hi ha dues fustes en forma de creu!...<br /><br />... o l'efecte que, després de setmanes i setmanes -i fins i tot de mesos- de viatge pelegrinant cap a Santiago, els faria als pelegrins trobar-se, per fi, a la plaça de l'Obradoiro i veure la imponent façana de la Catedral, la “casa” on els esperava l'apòstol per rebre les seves abraçades?...<br /><br />L'estil denominat barroc, que fins a finals del segle XIX no es va valorar com es mereixia (l'Eugeni d'Ors va ser un dels intel·lectuals reivindicadors d'aquest estil), va donar ales, no obstant i malgrat el sovint “encotillament” amb la temàtica religiosa, als creadors perquè deixessin volar la imaginació i trenquessin molts dels motlles que també “encotillaven” als creadors renaixentistes i als flamencs.<br /><br />Si bé és magnífica la cúpula que Miquel Àngel va construir per a Sant Pere del Vaticà, no menys magnífica és la la trencadora configuració de la plaça que, en forma de braços oberts, “escenifica” la màxima autoritat de l'església -la forma de la cúpula esdevé la tiara papal- rebent als creients. És a dir: no és la simetria per la simetria, sinó que és la simetria al servei de l'efecte.<br /><br />Un altre exemple, i ja acabo, perdoneu: Velázquez potser sigui tècnicament i formal, el millor pintor barroc. Al quadre “Les filadores”, del Museu del Prado, a part del cèlebre moviment que s'hi veu a la roda de filar de l'Atenea disfressada de vella, o l'efecte de tenir sis dits d'Aracne de tan ràpida que va descabdellant, o a la pols suspesa de l'aire en moviment, hi veiem, separades per dos graons, dues estances dins de la mateixa estança gràcies a la diferent il·luminació que el genial sevillà els va donar i a l'efecte de la noia que, entre ombres, es veu al mig.<br /><br />Aquestes recerques tècniques per poder lograr els efectes són, crec, la gran aportació del barroc a la història de l'art.<br /><br />Després tornaria el classicisme i no seria que aquest pràcticament s'abandonaria fins l'aparició de l'impressionisme, però... pel que fa a la captació de la llum, ¿no es va avançar Velázquez als impressionistes quan va pintar els jardins de la vil·la dels Mèdici durant una de les seves estades a Roma?...<br /><br />P.S. Nen: Co m'has fet riure imaginant-me el David berninià fotent-li un roc al bell mig de la pantalla!<br /><br />Una abraçada a tots dos i gràcies pels vostres comentaris.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-72059451351226437652011-07-12T01:09:07.314+02:002011-07-12T01:09:07.314+02:00En Josep t'anomena Joaquim, però jo no he dit ...En Josep t'anomena Joaquim, però jo no he dit res encara.<br />Tots dos Davids estan per sucar-hi pa, però si me'n fas triar un, potser si que el de Bernini és menys fleuming i té un moviment, una força i una original mala llet que el fa absolutament genial. L'altre sempre ens l'han presentat com el estàndard de les mides perfectes i és obvi que amb aquelles manases, el David buonarrotià tindria problemes per escriure en un teclat d'ordinador, oi?<br />El de Bernini ho tindria clar, agafaria l'ordinador i li fotria un cop de roc al bell mig de la pantalla.<br />Aquesta mossegada del llavi inferior fa por i les arrugues al front el fan una mica Hulk, no et sembla?.<br /><br />En l'escultura és on m'agrada més el barroc, a part de la música, és clar i en Bernini era el millor. El dia que parlis de Santa Teresa, hi tornaré a posar cullerada.Joaquimhttps://www.blogger.com/profile/02458738232033921409noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-63941001335513828432011-07-10T12:31:22.014+02:002011-07-10T12:31:22.014+02:00Joaquim,
Estic totalment d'acord amb tu. Com a...Joaquim,<br />Estic totalment d'acord amb tu. Com a David, prefereixo mil vegades el de Bernini, amb el moviment, la contracció dels llavis, l'arrufada de celles i el tensat dels músculs, es la perfecció de l'escena del llançament amb la fona. Michelangelo pel contrari sembla que es va concentrar molt més en el cos humà (una meravella de detalls) que en el fet de la lluita. A banda d'això, vull dir que el barroc (amb l'excepció de determinades escultures) es un corrent que no m'agrada, no tan sols pel "recarregament visual abusiu" sinó perquè per tal de seguir "la nova moda", els autors i "mecenes" es van carregar moltes coses dels "desfasats" gòtic i romànic. <br />Una abraçadajosephttps://www.blogger.com/profile/03435152638088335292noreply@blogger.com